Date post: | 22-Mar-2016 |
Category: |
Documents |
Upload: | futurs-galens |
View: | 218 times |
Download: | 0 times |
qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer
tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop
asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf
ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh
jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl
zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx
cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv
bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm
qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyui
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
SALUT, MALATIA I CULTURA
CURS: 2011-2012
FUTURS GALENS
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
1 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
Membres: Javier Bodoque Cubas, Oriol Rodríguez Queraltó, Belén Luna Molero, Manuel
Granell Marqués.
Grup: 2n Grau de Medicina V
ÍNDEX
1. Introducció i proposta
1.1. Qüestions prèvies
Objectius generals
Objectius específics
Mitjans
Tècniques
1.2. Motius per l’investigació
1.3. Plà temporal del treball
2. Característiques del lloc de recollida de dades
3. Treball de camp
3.1. Entrevistes
4. Anàlisi de les dades
4.1. Anàlisi individual
4.2. Anàlisi general
4.2.1. Generalitats
4.2.2. Cerca d’informació sanitària
4.2.3. Pàgines cercades i grau d’especificitat
4.2.4. Reaccions davant informacions contraposades
4.2.5. Impacte de la cerca en la relación metge-pacient
4.2.6. Posada en comú de la informació
5. Interpretació de les dades recollides
5.1. Introducció
6. Conclusions
7. Bibliografia
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
2 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
FASE I. INTRODUCCIÓ I PROPOSTA
1. QÜESTIONS PRÈVIES
TÍTOL IMPACTE D’INTERNET EN L’ACTUACIÓ DEL PACIENT FRONT LA
MALALTIA I EL PROFESSIONAL SANITARI
OBJECTIUS
GENERALS
Delimitar si el pacient busca informació en Internet i com
ho fa.
Determinar el nivell socieoconòmic, cultural, l’edat i el sexe
de pacients de l’Hospital Clínic Universitari de València.
Estratificar els pacients establint una relació amb la recerca
d’informació en internet
OBJECTIUS
ESPECÍFICS
Identificar si la recerca de la informació es realitza
prèviament o posteriorment a l’entrevista del professional
sanitari.
Especificar les fonts d’informació.
Identificar el tipus d’informació cercada i grau
d’especificitat.
Tractar de conèixer la finalitat de la cerca d’informació.
Definir la reacció del pacient si la informació cercada es
contradiu amb el diagnòstic del metge.
Identificar el nivell de fiabilitat de la font on es cerca la
informació.
MITJANS Comunicació dels membres del grup mitjançant la ret social
twitter emprant el hastag “treball SMC”.
Emprada de Google calendar per a establir un pla temporal
de treball.
Utlització de Google Docs per l’intercanvi d’informació
entre els membres del grup.
TÈCNIQUES
Entrevista semiestructurada.
- Preguntes generals:
1. Inicials.
2. Edat.
3. Nivell d’estudis
4. Ocupació
- Preguntes específiques:
1. Quines pàgines Web empra per obtenir informació del camp
sanitari?
2. Considera que les pàgines web que vostè consulta són fiables?
3. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?
4. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
3 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
proporcionada pel seu metge?
5. Comparteix amb el metge la informació cercada?
6. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut
millora o dificulta la relació metge-pacient?
Consulta de bibliografia
2. MOTIUS PER L’INVESTIGACIÓ
Les noves tecnologies constitueixen l’eix al voltant del qual gira la nostra “societat de
progrés”; un progrés continu que canvia de forma constant els esquemes de la nostra societat.
Actualment la revolució d’Internet ha envaït totes les àrees de la nostra vida sense excloure
l’àmbit de la medicina.
Internet s'ha convertit en una font important d'informació mèdica, també per a molts no
professionals. Encara que la informació varia en termes de qualitat i precisió, actualment hi ha
unes 10.000 pàgines web sobre problemes de salut, que van des de dolències menors fins a
malalties mortals. Aquestes pàgines web també inclouen articles de les publicacions mèdiques
més importants, i aquesta informació es troba a l'abast de qualsevol persona que tinga una
connexió a Internet.
La intenció d’aquest treball és avaluar la influència del fenomen web en la relació metge-
malalt, però no des de la perspectiva del metge sinó des de la visió del malalt, que moltes
vegades es descuida com hem pogut observar en el material bibliogràfic, a costa de posar tota la
atenció en com afecta a la pràctica mèdica o més bé al professional de la Medicina. Després de
buscar informació hem observat certa controvèrsia sobre si la consulta d’informació a Internet
és beneficiosa o, per contra, degrada la relació metge-pacient.
Nosaltres entenem la necessitat d’informació del pacient que es troba desorientat dins d’un
camp ple de tecnicismes. En moltes ocasions el pacient manca d’informació durant la consulta
mèdica de manera que necessita recórrer a altres medis d’informació, essent Internet un dels
més rellevants. De fet aquest medi està agafant cada cop més rellevància com mostren alguns
fets com la creació d’una pàgina de Google especial per a la recerca de símptomes clínics.
Després d’haver consultat el material bibliogràfic ens hem adonat que s’està donant un
creixement exponencial del nombre de pacients que recorren a Internet per trobar informació
sobre la malaltia que pateixen. Aquest treball, doncs, respon a la necessitat de trobar
explicacions a aquest fenomen que està trastocant els esquemes clàssics de la relació metge-
pacient.
3. PLÀ TEMPORAL DEL TREBALL
Un cop decidim el tema del treball i es consulti les fonts sobre el tema, s’establirà l’objectiu
general i es procedirà a definir els diferents objectius específics així com els mitjans per a duer-
los a cap . Un cop publicada la proposta de treball s’esperarà la verificació i un cop el tutor doni
el vistiplau es procedirà a realizar el treball de camp per a poder cumplir els objectius establerts
i un cop s’obtinguin les respostes es procedirà a exposar les dades i a analitzar-les, extraient
conclusions al final. Per últim això està distribuït en un calendari utilitzant la eina “Google
Calendar”.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
4 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
FASE II. CARACTERÍSTIQUES DEL LLOC DE RECOLLIDA DE DADES
El germen de l’hospital Clínic Universitari fou creat en 1787 al introduir-se el plà d’estudis
plantejat pel rector Vicente Blasco, que va aconseguir que la Facultat de Medicina de València
estiguera al nivell de les exigències modernes, pròpies de la il·lustració. En definitiva, aquest
plà d’estudis introduïa l’ensenyament al “costat del llit del malalt”.
L’HOSPITAL CLÍNIC EN EL SEGLE XIX
L’impacte de la Guerra de la Independència i del regnat de Felip VII sobre els estudis de
Medicina i, en genral, sobre el sistema universitari espanyol fou devastador. Els successors de la
càtedra de Medicina de València i de les seues instal·lacions hospitalàries (José Chicoy
Gosálvez i Rafael López Esbrí) tractaren de mantenir una certa continuïtat en el nivell
aconseguit amb el pla anterior.
Durant la meitat del segle XIX, que ocupà gran part del regnat d’Isabel II (1834-1868),
s’introduí al sistema universitari la visió centralista de l’Estat. D’aquesta manera la Facultat de
Medicina de València va estar a punt de ser suprimida, quedant reduïda a “l’escola de pràctiques
de l’art de curar”. Al 1847 es consolidà la Llei Moyano, que restituïa la Facultat de Medicina el
seu poder anterior. Al final del 1870, 400 alumnes estaven matriculats en la nova llicenciatura
de Medicina i Cirurgia i la Facultat de Medicina de València es constituí com la Universitat amb
més afluència d’estudiants.
Durant aquest període les instal·lacions de la Facultat de Medicina de València estaven
distribuïdes en distints punts que, en conjunt, constituïen l’Hospital Provincial. Dins de la
facultat es van introduir les noves càtedres de:
Clínica Mèdica.
Clínica Quirúrgica.
Clínica Obstetrícia.
Malalties de la Dona i dels Xiquets.
Així doncs, el nucli del futur Hospital Clínic s’amplià a 3 sales: una de Clínica Mèdica i una
altra de Clínica Quirúrgica (ambdues amb 35 llits) i una tercera Clínica Tocoginecològica i
Pediàtrica que en tenia 20. Dins de les càtedres, a més, s’havien creat noves subdivisions i es
diferenciaven: Professors Clínics, Ajudants Clínics i Alumnes Interns.
Al segle XIX la Facultat va contar amb professors que seguien majoritàriament corrents
experimentalistes (més modernes). Ocuparen les càtedres d’Anatomia Pelegrí Casanova, qui va
introduir l’estudi de la morfologia basada en l’evolució darwinista; i Santiago Ramón y Cajal,
qui va dur a terme la seua genial obra histològica. Aquesta “Edat de Plata” de la Medicina
Valenciana va desbordar per complet les instal·lacions de la Facultat, conduint d’aquesta
manera a la fundació de l’Hospital Clínic. Les dificultats que plantejava la dispersió dels locals
de l’Hospital Provincial va intentar superar-se amb la formació d’un nou edifici de dos plantes
situat en el cantó entre el carrer de l’Hospital i Guillén de Castro. Els plans s’aprovaren en 1875
però les obres no van concloure fins a 10 anys després. Junt a les aules s’ubicaren en ell
instal·lacions de les disciplines mèdiques bàsiques i laboratoris com l’Histopatològic.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
5 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
L’HOSPITAL CLÍNIC AL SEGLE XX
En 1889 es va acordar la creació de l’Hospital Clínic Independent, i en 1894, sols 9 anys
després de la creació de l’hospital al cantó de Guillén de Castro, es començà a plantejar la
creació d’un major. La primera pedra del nou edifici es va col·locar el 1913 i les seues obres no
finalitzaren fins 1935. D’aquesta manera, durant la Guerra Civil i l’inici de la Postguerra fou
emprat com a hospital militar. Després de la devolució de l’Hospital Clínic a la Universitat
començà a traslladar-se progressivament la docència a aquest centre. El 1960, degut a la falta de
capital del Ministeri d’Educació, l’Hospital Clínic careixia d’un pressupost adequat, i ni tan sols
la Diputació Provincial fou capaç de subvencionar-los.
L’Hospital Clínic Universitari als anys 70
A partir del 1972, en virtut d’un conveni exigit per l’Institut Nacional de Previsió, l’Hospital
passa a convertir-se en un Hospital ADMINISTRAT, quedant els seus òrgans a la direcció del
I.N.P. però mantenint les seues estructures administratives i règim jurídic personal. Aquesta
època destaca pel gran desenvolupament dels hospitals de la xarxa de Seguretat Social. A més,
l’Hospital Clínic es consolidà com a l’únic Hospital Universitari de la ciutat de València.
En l’estiu de 1986, un incendi va destruir els magatzems de l’Hospital i les unitats
d’hospitalització ubicades en l’edifici de la Facultat de Medicina, el que va obligar a remodelar
el centre. Al 1988 la Conselleria de Sanitat i Consum va decidir remodelar l’hospital. Les obres
s’iniciaren en 1990 i van concloure en 1994.
L’HOSPITAL CLÍNIC UNIVERSITARI EN L’ACTUALITAT
L’Hospital Clínic universitari rep actualment pacients de diverses poblacions, distribuïdes de la
següent manera:
Municipi Total Homes Dones N/C
Albalat dels Sorells 3.960 1.787 1.903 0
Alboraia 15.600 7.640 7.959 1
Albuixec 3.014 1.457 1.557 0
Alguer 15.226 7.465 7.759 2
Almàssera 5.964 2.848 3.116 0
Benimaclet 36.973 17.673 19.299 1
B. Magdalena (Massamagrell) 2.306 1.172 1.134 0
Bonrepós i Mirambell 2.684 1.318 1.366 0
Casa del Mar 391 200 191 0
Chile (València) 14.351 6.808 7.540 3
Foios 5.451 2.621 2.830 0
La Pobla de Farnals 3.070 1.493 1.577 0
La Punta (Natzaret) 501 248 253 0
Malva-Rosa (València) 17.345 8.377 8.697 1
Massalfasser 1.419 705 714 0
Massamagrell 10.998 5.422 5.576 0
Meliana 9.551 4.695 4.856 0
Museros 4.317 2.153 2.164 0
Natzaret (València) 8.315 4.110 4.205 0
Rafelbunyol 5.535 2.679 2.854 0
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
6 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
República Argentina (València) 20.550 9.795 10.754 1
Salvador Pau (València) 23.893 11.122 12.769 2
Serrería 1 (València) 24.482 11.629 12.852 1
Serrería 2 (València) 23.694 11.445 12.245 4
Tavernes Blanques 8.430 4.103 4.327 0
Trafalgar (València) 20.386 9.860 10.525 1
Vicente Bruil (València) 9.969 4.709 5.26 0
Vilanesa 2.423 1139 1284 0
Total 300.528 144.673 155.836 19
RECURSOS DE L’HOSPITAL CLÍNIC UNIVERSITARI
Llits instal·lats 578
Quiròfans programats 12
Quiròfans urgents 4
Paritoris 3
Locals de consultes externes 93
Locals consultes externes C.E 24
Sales de reconeixement d’Urgències 16
Sales de cura d’Urgències 4
Sales d’algeps d’Urgències 2
Llits en la unitat d’observació d’urgències 12
Llocs d’hospital de dia:
Oncohematología.
Obstetricia.
Unitat de malalties infeccioses.
Pediatria.
Endocrinologia.
16
3
5
4
4
Ecògrafs (radiodiagnòstic) 5
Ecògrafs (resta de serveis) 12
Ecògrafs Doppler 5
Mamògrafs 1
TAC 2
Angiògrafs digitals 1
Sales d’hemodinàmica 4
Gammacàmeres 2
Ortopantomògraf 1
Bombes de cobalt 1
Accelerador linial 1
Màquines d’hemodiàlisi 15
Resonància magnètic 1
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
7 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PERSONAL
FACULTATIU
FORMACIÓ PLANTILLA
Departament facultatiu 4
Servei facultatiu 30
Secció facultatiu 68
Metge documentalista 3
Facultatiu documentalista 228
Metge unitat d’hospitalització
a domicili
5
Metge a curta estància 4
Metge urgència hospitalària 1
Facultatiu especialista 28
Metges interns residents 190
TOTAL 190 371
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
8 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
FASE III. TREBALL DE CAMP
1. ENTREVISTES
PACIENT 1
Inicials: R.J.C
Edat: 49 anys.
Sexe: Dona
Nivell d’estudis-Formació: Llicenciada en Història i Geografia.
Ocupació: Professora d’institut.
1. Consulta freqüentment la Web?
La veritat és que si i cada vegada de forma més freqüent. Abans solia consultar pàgines web de
periòdics com EL PAÍS, però ara també gaste prou el Facebook, així que...
2. Quines pàgines Web empra per obtindre informació del camp sanitari?
Pàgines generals, és a dir, les primeres que apareixen quan “li dones a buscar en Google”. Si té
sóc sincera no tinc ni idea de quines pàgines he gastat; de tota manera també t’he de dir que no
ho he fet freqüentment, tan sols una vegada quan vaig començar a tindre la menopàusia i em
manarem dos o tres medicaments que no havia sentit mai.
3. Considera que les pàgines web que vostè consulta són fiables?
Home, com que no tinc ni idea de Medicina ni res relacionat amb la ciència, no calien massa
dades per a que em fiara d’ells (riu). Mira, quan vaig buscar informació dels fàrmacs que hem
receptaren sobre tot em vaig fixar si la informació estava ben escrita.
4. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?
La vegada que ho vaig fer, va ser després d’anar al metge. I si ho tornarà a fer també, perquè
com t’he dit no m’entere massa” d’eixes coses i no vull clavar-me en “fregaos”.
5. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu
metge?
Per sort, no vaig trobar res estrany. Més o menys ficava lo que m’havia dit la meua metgessa,
així que em vaig quedar prou tranquileta. Però bueno, fent un esforç d’imaginació supose que si
se contradiguera m’entraria un poc de por, però no sé fins a quint punt perquè sé que li donaria
més importància a lo que m’ha dit el metge.
6. Comparteix amb el metge la informació cercada?
Jo no li vaig dir que havia buscat coses, però també és veritat que no vaig fer res de l’altre món.
Tan sols, vaig entrar en tres o quatre “paginetes” fins que em vaig quedar tranquil·la. Però en el
suposat de que lo que me “diuen internet” no se correspon amb lo que me diu el metge si que li
ho comentaria pel simple fet de llevar-me eixe “run-run” que portes quan tens un problema de
salut.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
9 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
7. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació
metge- pacient?
Jo crec que hem de confiar en els metges i no hem de buscar-nos nosaltres la vida per ahí, que
per això estudien tant. Personalment, jo crec que no l’empitjoraria, però tampoc la millora. A mi
personalment, no m’importaria sempre i quan m’ho digueren educadament.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
10 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 2 Inicials: V.T.G.
Edat: 46 anys.
Sexe: Home
Nivell d’estudis: Llicenciat en econòmiques.
Ocupació: Bancari.
1. Consulta freqüentment la Web?
A diari i, a més a més, de forma molt freqüent, quasi com vosaltres (referint-se al jovent). No et
vaig a mentir, ho faig en el temps lliure que hem queda després de rebre als clients, però no et
cregues que estic ahí tot el dia, mire SUPERDEPORTE i poca cosa més.
2. Quines pàgines Web empra per obtindre informació del camp sanitari?
Sols consulte, Medline. Anem a veure, no és que jo entenga molt sobre això però resulta que el
meu germà és metge i me la recomanà, perquè he d’admetre que sóc prou hipocondriac.
3. Considera que les pàgines web que vostè consulta són fiables?
Venint del meu germà no sé (riu); no home, sí considere que ho són. A més, em va dir que tenia
relació amb una institució finançada pel govern dels Estats Units i, escolta, cregues que no et
dona confiança.
4. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?
Sempre abans, perquè clar, jo vaig al metge perquè veig que “algo” no funciona. L’última volta
que vaig buscar coses “d’estes” va ser perquè tenia un soroll en l’oïda. Moltes vegades he
buscat coses relacionades amb els meus fills, problemes de febre i constipats.
5. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu
metge?
L’última volta molt bé perquè em digueren que no era res (referint-se al malestar a l’oïda) i jo
havia llegit que podia ser càncer de cervell.
6. Comparteix amb el metge la informació cercada?
Amb el meu no, però amb el pedriata dels “nanos” sí.
7. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació
metge-pacient?
Amb lo que me cobra el pediatra, que és privat, més li val no enfadar-se amb lo que li dic (riu).
Entenc que els pot molestar perquè a lo millor pensen que estic posant-los en evidència però
també entenc que ells com a metges m’han de tindre ben informats. De la mateixa manera que
ells em diuen el que tinc que fer, jo també tinc dret a dir-los el que pense; mentre hi haja un
clima de respecte no crec que empijore res el que li comente.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
11 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 3
Inicials: C. Del V.R.
Edat: 50 anys.
Sexe: Dona.
Nivell d’estudis: Llicenciada en Biologia.
Ocupació: Professora d’institut.
1. Consulta freqüentment la Web?
No massa. Tenim un ordinador a casa, però no el gaste massa.
2. Quines pàgines Web empra per obtindre informació del camp sanitari?
Si mire per internet, més que pàgines centrades en l’àmbit de la Medicina busque pàgines
relacionades amb la biologia que és la branca que m’interessa de la ciència. Solc, mirar pàgines
com “National Geographic” o el “Discovery Channel” però no busque pàgines massa tècniques;
me cansa llegir sobre la pantalla de l’ordinador, si he de llegir alguna cosa m’grada que siga en
paper.
3. Considera que les pàgines web que vostè consulta són fiables?
Com que no he consultat cap, no t’ho puc dir. Però considere que la informació d’internet no
està contrastada, ahí cadascú escriu el què vol sense valorar la repercussió de lo que està dient.
4. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?
Jo confie plenament en el sistema sanitari, per això mai he consultat res fora de la consulta.
5. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu
metge?
Tinc una amiga que si busca informació sobre coses que li passen als fills i s’ho passa fatal,
perquè moltes voltes pensa que tenen coses gravíssimes. Després va al metge i res, però diu que
li relaxa i jo pense “de veritat li relaxa” però si és una angoixa continua. Crec que, on no sabem
no ens hem de ficar.
6. Comparteix amb el metge la informació cercada?
(No es realitzà la pregunta).
7. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació
metge-pacient?
Jo considere que la dificulta. És com si a mí em ve un alumne i em diu que lo que li he explicat
està malament; a mí personalment no m’agradaria. A veure, sí que entenc que es puguen
contrastar informacions i dades però no fins al punt de rebatir el que t’està dient el professional.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
12 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 4
Inicials: C.P.S
Edat: 29 anys.
Sexe: Home.
Nivell d’estudis: Dimplomatura en Magisteri Infantil
Ocupació: Mestre d’escola primària.
1. Consulta freqüentment la Web?
Sí, a diari. Sobre tot, li pegue una ullada a la premsa.
2. Quines pàgines Web empra per obtindre informació del camp sanitari?
No ho he fet moltes vegades, tan sols un parell de voltes quan algun alumne es trobava
malament i els pares no podien vindre a recollir-lo. Al “cole” tenim un botiquí amb uns
quants medicaments generals per si a algun alumne es cau i es fa una ferida o té mal de cap.
Una vegada un xiquet es va caure de morros i li sagnava molt el nas i no podiem parar-li la
hemorràgia. Vaig buscar com parar hemorràgies i, bó, tècnicament no em va servir de res
buscar informació a internet perquè no em deien res que no puguera saber.
Si recorde que una vegada, un xiquet va tindre una reacció al·lèrgica brutal. El xiquet no
portava la medicació. Vaig tractar d’esvrinar si algun dels medicaments que teniem al
col·legí servien i no vaig aclarir-me gens. Al final, el varem portar a l’ambulatori.
3. Considera que les pàgines web que vostè consulta són fiables?
Al menys tracte que siguen fiables. La vegada que vaig buscar informació de com frenar
l’hemorràgia vaig mirar si la web estava relacionada amb alguna universitat.
4. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?
No he gastat la web per buscar informació sobre les meues malalties.
5. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu
metge?
Com t’he comentat, mai he buscat informació però en el cas de fer-ho suposes que no
m’agradaria. Li demanaria que m’explicara bé el que em passa.
6. Comparteix amb el metge la informació cercada?
(No es realitzà aquesta pregunta).
7. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació
metge-pacient?
No crec que la millore ni la dificulte. Més que relació de metge-pacient parlaria de “contacte
metge-pacient” perquè una relació entre dues persones s’estableix si els es veuen freqüentment.
Al tractar-se de contates puntuals el que hem de tractar es de ser respectuosos amb la feina que
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
13 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
fan els metges de la mateixa forma que jo vullc que els xiquets em respecten a mí quan faig les
classes.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
14 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 5
Inicials: C.C.O
Edat: 27 anys.
Sexe: Dona.
Nivell d’estudis: Llicenciatura Periodisme.
Ocupació: Estudiant Màster de Periodisme Digital i Direcció de Projectes Digitals
1.Per a obtindre informació del camp sanitari, ¿quines pàgines web empra o es basa en
cercadors com ara Google?
“Les meues primeres cerques en Internet relacionades amb qualsevol malaltia es van basar
simplement en escriure els meus símptomes en Google i visitar entre els cinc o deu primers
enllaços de la primera pàgina, la majoria dels quals dirigien a fòrums en què una persona exposa
el seu problema i els usuaris responen a què es pot deure, independentment de la seua formació.
Vaig eliminar ràpidament esta tàctica de cerca [somriu] per la quantitat d’informació errònia
que existeix en les dites pàgines, ja que en la majoria de casos es donen pronòstics basats en
l’exageració, sense tindre en compte que hi ha molts graus en una malaltia i que un mateix
símptoma es pot deure a raons molt distintes en cada pacient. Per a diagnosticar el problema
d’un pacient és necessari tindre en compte el seu historial mèdic, el seu estil de vida i els seus
antecedents, per la qual cosa intentar trobar en Internet una resposta global que ens ajude a
adivinar què ens succeïx resulta una utopia [sarcàstica]. Una de les opcions de cerca per
Internet que utilitze per a saber què em pot estar ocorrent quan algo s’escapa del meu
coneixement és per mitjà de l’aprofundiment del que es diu en eixos fòrums o en les pàgines de
medicina. [gesticula amb les mans]
És a dir, si en les mateixes s’al·ludeix a diversos problemes que podrien estar relacionats amb
els meus símptomes, cerque directament les malalties a Wikipedia [somriu], analitze si els
símptomes són els mateixos en la seua totalitat, visite els enllaços que em recomana i valore si
és això el que m’ocorre. No conec cap pàgina fiable la veritat [somriu], encara que estic segura
de què existeixen, ja que Internet conté tot el que algú siga capaç d’imaginar. A pesar d’això,
continue pensant que la millor forma per a fer-me una idea dels meus problemes és comparant
distints tipus de malalties. Es tracta d’un procés més durador i complicat però que em dona
millors resultats que donar per fet qualsevol informació donada per un usuari que no coneix res
de medicina.”
2. Considera que les pàgines web que vostè consulta són fiables?
“Considere que són correctes algunes informacions però que en cap cas serveixen per a
diagnosticar una malaltia a un usuari [gesticula amb el cap la negació]. Poden servir
d’orientació per a un anàlisi posterior de les dites malalties, com ja he comentat abans. Si, per
exemple, un usuari diu que té un “bultet” [gesticula amb els dits el signe de comilles] de greix,
per molt que explique detalladament la zona en què es troba, el tacte, la seua dimensió i la seua
textura, l’única cosa que podran respondre-li són suposicions [somriu] que en cap cas
suplantaran la necessitat d’acudir a un especialista.”
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
15 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
3. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?
“Sempre cerque la informació abans d’anar al metge, la visita em tranquil·litza i ja no veig la
necessitat de consultar més. A pesar d’això, considere que si patirà alguna malaltia important
[es toca el pit amb la mà dreta] continuaria visitant eixes pàgines després d’anar al metge,
buscant solucions alternatives, naturals o qualsevol aportació que poguera servir-me per a viure
millor, encara que tindria sempre en compte l’opinió d’un especialista per damunt de qualsevol
informació d’Internet.
En realitat, Internet obri un món de possibilitats als usuaris, i és molt positiu que un pacient
continue cercant els seus símptomes en la xarxa perquè el metge mai li reconeixerà com es
reconeix ell mateix. La clau està en saber buscar i fixar-se bé en quin tipus de pàgines es visiten,
qui les elabora i com de correctes són les seues informacions.”
4. Com reacciona si l’informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu
metge?
“Confie més en el meu metge i, en cas de no estar segura de què es tracta el diagnòstic correcte,
consulte amb un altre metge i visite a més especialistes. És evident que un metge sabrà millor
que jo quina malaltia puc tindre, però d’humans és errar, [es rasca la palma de la mà] per la
qual cosa si totes les meues dades m’asseguraren que tinc una malaltia concreta i el metge
diguera que no, intentaria assegurar-me. A pesar d’això, açò passava abans de que existira
Internet, des del boca a boca de sempre i els llibres, fins a l’aparició de la TV i ràdio. Sempre
s’ha donat informació sobre malalties i els afectats han tingut l’oportunitat d’aprofundir en el
seu anàlisi. Internet el que fa és millorar eixa informació i ampliar-la [gest d’inmensitat amb les
mans], fer-la més accessible i inclús més fàcil d’entendre, sempre que l’usuari siga conscient de
la informació que ha de rebutjar, clar. [somriu]
5. Comparteix amb el metge l’informació cercada?
“Normalment espere a que em diga el que tinc i, si a l’acabar ho veig oportú, li pregunte sobre
la possibilitat de que siga el que he llegit. Així i tot, torne a dir que si es tractara d’una malaltia
important segur que si que la compartiria i intentaria que m’explicara les diferències entre la
meua informació i la seua.”
6. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació
metge-pacient?
“Per a mi millora la relació [gesticula la afirmació amb el cap]. És normal que una persona amb
una malaltia s’informe i vullga anar més enllà del que dura una consulta amb el seu metge. Un
metge ha de ser capaç d’entendre açò i no veure-ho com un atac a la seua professionalitat [un
poc indignada], sinó com un acte totalment normal en una persona que vol curar la seua
malaltia. Així mateix, pot inclús servir d’ajuda en casos en què el pacient estiga ben informat i
interactue amb el seu metge, ja que qui millor es coneix és un mateix. L’única cosa que podria
empitjorar la relació entre metge i pacient seria el fet de que la quantitat d’informació
acumulada pel pacient ho portara a una situació d’hipocondría, però no és culpa d’Internet, ja
que un simple comentari d’un veí comparant els símptomes amb els d’un familiar mort
[bromeja] també desenvoluparia la hipocondría d’eixe pacient [somriu].”
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
16 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 6
Nom: MC.O.G
Edat: 22 anys.
Sexe: Dona
Estudis: Batxillerat
Ocupació actual: Estudiant Enginyeria de l’Edificació
1.Per a obtindre informació del camp sanitari, ¿quines pàgines web empra o es basa en
cercadors com ara Google?
“Utilitze Google, i em fixe en els enllaços que apareixen i ja decidisc quina pàgina consultar i
quina no”.
2. Considera que les pàgines web que vostè consulta són fiables?
“Crec que són fiables segons la font d’on s’haja tret la informació, és a dir, si són del Ministeri
per exemple, encara que crec que no hi ha [dubitativa], bueno… no ho sé si hi ha [somriu]. La
veritat és que intente cercar informació d’articles científics o pàgines que siguen d’alguna
associació que tinga relació amb el que estic cercant, encara que ara no et sabria dir cap
[pensant i mirant al sostre]. Així pense que són almenys un poc més fiables”
3. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?
“Abans d’anar al metge per a saber si el que en teoria em passa és alguna cosa important com
per acudir al hospital o és algo sense importància que pot evitar-me anar a visitar al metge, és a
dir, algo passatger o momentani [referint-se a la malaltia].
4. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu
metge?
“Solc fer cas sempre al metge perquè és el que realment sap sobre la intensitat i símptomes que
puc tindre. Realment, fins a un cert punt em puc basar en la informació que hi ha per Internet.
Cada persona és un món, no? [somriu].
5. Comparteix amb el metge la informació cercada?
“No, simplement li dic els meus símptomes i deixe que ell siga el que dirigisca la consulta. No
solc oposar-me al que ell em diga [es rasca el monyo]. La cerca d’informació és simplement,
com he dit abans, per a saber més o menys si pot ser algo greu o no com per a anar al metge.”
6. Creu que la cerca d’informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació
metge-pacient?
“Crec que si la gent ho fa com jo per a buscar símptomes amb els que poder decidir o no si anar
al metge no ho empitjora. Però per exemple, per als hipocondríacs, el poder d’Internet si que fa
que hagen problemes en la relació metge-pacient pel fet de que poden arribar a obsessionar-se
llegint coses que no són del tot certes o que estan exagerades [fent un gest amb la mà
d’exageració].”
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
17 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 7
Inicials: M. R.
Edat: 43 anys.
Sexe: Dona.
Nivell d’estudis: Batxillerat.
Ocupació: Administrativa.
1. Empra vostè la Web per a cercar informació sanitària?
(S’ho pensa un moment) Depèn, no sempre. Algunes vegades...
2. Com que algunes vegades? Què vol dir?
Pues que depèn del que em diga... (No acaba de trobar la forma d’expressar-se, li indique
amb llenguatge no verbal que continue) Vull dir, si és un constipat no, però si és algo que
no conec, o que crec que pot ser pitjor, a vegades sí ho busque.
3. Comprenc. I té alguna pàgina de referència o utilitza un buscador de l’estil Google?
Ho busque en Google., però no em solc quedar amb lo primer que ix... Hi ha cada
barbaritat!
4. Aleshores, pel que ha dit, pareix que primer va al metge i després busca la malaltia a
internet. És sempre així o alguna vegada busca primer els símptomes?
Alguna vegada sí que buscava els símptomes quan em trobava mal, però pel que ficava a
internet sempre pareixia que m’anava a morir, així que vaig deixar de fer-ho per por (Riu,
pareix que està més relaxada).
5. No li ha passat mai que el que li ha dit el metge no coincidisca amb el que vostè ha
trobat?
No, la veritat és que no. Les poques vegades que he buscat algo, ha coincidit amb el que el
metge m’havia dit... (Pareix que dubta un poc)
6. Completament?
Bé, completament alguna vegada no, però molt semblant sí.
7. I què ha fet vostè en eixos casos en els que no era exacte? Ha seguit les indicacions del
metge, les que ha trobat, ha tornat a demanar cita per parlar-ho amb ell...?
No, no, a quin sant! (Riu) Sempre he seguit les indicacions del metge, i no tinc queixa,
sempre m’ha anat bé.
8. Bé, ja estem acabant. La informació que vostè busca sol ser per a vostè o per a algú
més: pares, germans, fills, parella...?
Per a mi poques vegades, la veritat, sobretot busque informació per al meu home que té gota
i per als meus fills.
9. Per últim, alguna vegada ha buscat informació sobre el seu metge?
No, no, això no, no sóc tan cotilla! (Riu)
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
18 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 8
Inicials: A. M.
Edat: 48 anys.
Sexe: Dona
Nivell d’estudis: Educació secundària
Ocupació: Mestressa de casa
1. Empra vostè la Web per a cercar informació sanitària?
Sí, molt. Fa poc que estic usant l’ordinador i el internet, i ara que acabe d’aprendre un poc
com va, estic tot el dia en el facebook! (Riu) Així que, quan em trobe un poc mal, sempre ho
busque a internet, a vore si me diu què me passa. (És una dona prou oberta i xarradora,
està prou relaxada).
2. Però després va al metge o es fia del que troba?
Home, si és un poc de mal de cap no, però si em trobe pitjor sí. De totes formes, no me fie
mai massa del que posa ahi... Qualsevol pot ficar el que vullga! Jo sempre li faig cas al
metge, que és el que sap. (Al dir açò últim s’ha posat més seriosa)
3. Pel que diu, puc deduir que no té cap pàgina de referència...
Què?
4. Vull dir, que si va a alguna pàgina de medicina a buscar la informació o si ho busca en
algun buscador web.
Ah! No, no, jo ho pose en el Google este i mire en el que ix. Però no ho faig per intentar
curar-me jo soles, eh? No vull llevar-los treball als metges! (Riu) Ho busque simplement per
curiositat.
5. Així que no es pren seriosament el que busca, ni ho contrasta amb el metge ni res...
No, no, jo si em trobe mal vaig al metge, al que posa ahi no li faig cas. És més la novetat,
saps? Ara que he descobert el internet, pues ho faig per riure’m, vore què fica la gent... Però
sempre em fie del metge.
6. I no ha buscat mai informació sobre el seu metge?
Això com es fa? (Riu) No, no, el conec de tota la vida, hi ha confiança.
7. Potser que eixa confiança en el seu metge influisca en el fet de no fiar-se de internet i
fiar-se d’ell únicament?
Ai, fill, no sé... potser. La veritat és que porte molts anys amb ell i sempre ha anat bé.
També és que no em fie de qui puga ficar coses en internet, com ahi pot escriure qualsevol...
8. Bé, per últim. Vostè busca més informació per a vostè o per a algú més com fills,
marit, pares...?
Els meus fills ja són majors, i el meu home no se fia de res. (Riu) No, busque per a mi, però
el que ja he dit, no en serio, si em trobe mal, sempre vaig al metge.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
19 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 9
Inicials: J. P.
Edat: 38 anys.
Sexe: Home
Nivell d’estudis: Estudis universitaris.
Ocupació: Enginyer informàtic.
1. Empra vostè la Web per a cercar informació sanitària?
Sí, la veritat és que sí. Pel meu treball estic molt de temps amb un ordinador, així que
utilitze prou internet per a pegar un ull al que em diu el metge.
2. Ajá. Coneix alguna pàgina de referència o utilitza cercadors Web estil Google,
Yahoo...
No, no conec cap pàgina web especialitzada en medicina, simplement introduisc el
diagnòstic del metge als cercadors per informar-me. Bueno, sí (se li ocorre de repent) el
meu germà té psoriasis i és membre d’un fòrum per a malalts de psoriasis, però no sé com
es diu...
3. Així que busca informació després d’anar al metge... Busca també abans d’anar els
seus símptomes?
No... (dubta) Bueno, bé, potser alguna vegada (somriu) però principalment si tinc algun
problema vaig al metge i després ja m’informe del que m’ha dit.
4. S’informa? Vol dir que el seu metge no li dóna prou informació o que vostè prefereix
buscar-la a preguntar-li?
Bé, normalment sí m’informa bé, em diu el que tinc, com es tracta... Però de totes formes
m’agrada informar-me per mi mateix. (Es fica lleugerament nerviós, potser la pregunta ha
sigut massa directa, rebaixem el to a partir d’ara) No és que no em fie, eh? Simplement
m’agrada mirar-ho jo.
5. I alguna vegada el que li ha dit el metge ha variat del que ha trobat?
Bueno, alguna vegada en el tractament, però no variava massa.
6. I què va fer en eixa situació: li ho va comunicar al metge, va seguir el que ell li deia, va
deixar de prendre’l...?
No, no, no. Vaig seguir amb el que em deia el metge, i em va anar bé, així que no vaig fer
res més.
7. I no ha buscat mai informació sobre el seu metge?
No. (respon molt secament, pareix que no anem a traure més d’aquest aspecte)
8. Ja acabem. La informació que busca és per a vostè, o per a algú més: pares, parella...?
No, per a mi, la meua dona no vol saber res d’internet (Somriu) I dels demés, cadascú es
busca lo seu, com el meu germà, que he dit abans.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
20 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 10
Inicials: R. M.
Edat: 50 anys.
Sexe: Home.
Nivell d’estudis: Estudis secundaris.
Ocupació: Construcció.
1. Empra vostè la Web per a cercar informació sanitària?
No, la veritat és que no.
2. Per què no?
Perquè els ordinadors i jo... (Riu)
3. I utilitza alguna altra forma d’informar-se com revistes, llibres...?
No. Bueno... (pensa i somriu) Li pregunte a la meua dona.
4. I la seua dona sí que busca?
Sí, ella sí, però sobretot lo dels xiquets. Jo tampoc la moleste. És que jo, de tota la vida, em
pose mal molt poques vegades, saps? I per a dos “vegaes” que vaig al metge, pues tampoc
fa falta mirar res.
5. Bueno, però alguna cosa tindrà...
Lo de sempre, el colesterol, que tinc que menjar més peix, “menos” cervesa... Només que
me lleven coses! (Riu)
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
21 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 11
Inicials: A. P. M.
Edat: 45 anys.
Sexe: Dona.
Nivell d’estudis: Formació professional.
Ocupació: Gestora immobiliària.
1. ¿Utiliza algún tipo de herramienta a la hora de buscar información acerca de temas de
salud?
¿Cómo herramienta?
2. Si utiliza algún recurso, como por ejemplo si consulta a familiares, amigos, internet…
Sí, utilizo libros y internet
3. ¿En el caso de internet, qué acostumbra a utilizar?
Google básicamente. (Silencio) Bueno también hablo con el médico eh! (Sonrie) Ahora no
penséis que no le consulto cosas.
4. No se preocupe, nosotros sobretodo queremos hablar sobre internet.
Ahh vale, vale (más aliviada)
5. Usted cuando utiliza Google sobre qué páginas accede?
Buff, pues no sé, porque no me las apunto (rie) Pero se refiere a las páginas que uso?
6. Sí, por ejemplo Wikipedia o otras. (No acabo la frase)
Sí! Wikipedia si que la visito.
7. ¿Cuántas páginas acostumbra a visitar?
Pueess (se lo piensa)…Sobre 3 o 4 páginas más o menos.
8. ¿Hay alguna página que consulte en especial?
No
9. No hay ninguna, cualquiera que la visite más frecuentemente.
La wikipedia esa que sale en la entrada
10. ¿Cuáles son los motivos que la llevan a realizar la búsqueda?
Dudas que tengo sobretodo… (Se queda en silencio)
11. ¿Dudas e inquietudes no?
Sí, sí, dudas e inquietudes. Bueno son lo mismo no? (Parece que no quiere hablar mucho
sobre esto)
12. ¿La búsqueda la realizó antes o después de la consulta con el médico?
Depende, aunque normalmente antes.
13. ¿Antes sobre qué se informa?
¿Cómo? ¿Sobre que busco? Pueeess.. Alergias…Dolores articulares, la menopausia… (Mira
el reloj)
14. Ya estamos terminando
Ah pues así no es muy larga.
(La llaman por télefono, nos pide disculpas y contesta)
15. ¿ Cómo reacciona si la información que encuentra se contradice con la proporcionada
con el médico?
¿Cómo reacciono?
16. Sí, exacto, qué hace.
Pues no sé… (duda), pon que me quedo con la del médico.
17. Entonces, ¿se queda con la del médico?
Sí, sí, ya sabes lo que dicen, de internet no te lo puedes creer todo.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
22 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
18. ¿Comparte con el médico la información encontrada?
Sí, sí, eso es verdad.
19. ¿El médico cómo responde ante la situación?
Perfecto, muy positivamente. Con lo que me tomé yo una vez se lo recetó a una amiga mía
como si lo hubiera descubierto ella (la doctora).
20. ¿Cómo fue la situación?
Uy ( se nota que quiere que indaguemos), me vino la compañera diciendo que le había dado
“seroxil” y yo se lo había mencionado a la doctora tiempo antes porque me había ido muy
bién y resulta que la doctora va y se lo receta a ella.
21. Muchas gracias por todo
A vosotros.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
23 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 12
Inicials: P. H.
Edat: 20 anys
Sexe: Dona.
Nivell d’estudis/ Ocupació: Estudiant universitària.
1. Utiliza algún tipo de herramienta a la hora de buscar información sobre temas
relacionados con la salud?
Sí, libros, internet… y un familiar que es médico!
2. En internet, ¿qué utiliza para buscar la información? Buscadores, páginas…
Una página que se llama medl.. ah no espera era… bueno ahora no me acuerdo como se
llama…es una científica. Ya lo miraré.
3. ¿Utiliza algún buscador?
Sí, utilizo Google.
4. ¿Cuando utiliza Google a qué páginas accede?
Pues esa que te he dicho.
5. ¿Considera que la información de Medline es completa?
Sí, está muy bién, yo te la recomiendo, está estructurada y hay mucha información.
6. ¿La búsqueda la realiza antes o después de la consulta con el médico?
Después.
7. ¿Cómo reacciona si la información del médico contradice la información encontrada
en internet?
Procuro fiarme del médico (sonrisa).
8. ¿Comparte con el médico la información encontrada?
Mmmm…Generalmente no (se muestra pensativa), normalmente lo veo cada 3 o 4 meses
más o menos y no me acurdo ya.
9. ¿Cree que la búsqueda de información sobre el estado de salud mejora o dificulta la
relación con el médico?
Si eres consciente de la información que buscas no tiene por qué ser mala.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
24 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 13
Inicials: G.Q
Edat: 43 anys.
Sexe: Dona
Nivell d’estudis: Formació professional.
Ocupació: Ajudant docent.
1. ¿Utiliza algún tipo de herramienta para buscar información acerca de temas de salud?
Como familiares, internet…
Libros e internet… Bueno sobretodo internet que está al día de todo.
2. En el caso de internet, ¿a qué recurre? Buscadores, páginas…
Depende… O voy directamente a la página o buscador, dependiendo de lo que sea.
3. ¿Cuando utilizas el buscador es Google?
Sí, Google porque está muy bien y es fácil manejarlo.
4. ¿Cuando utiliza Google a qué paginas accede? Las del principio, muchas…
Acostumbro a entrar en las primeras o si no voy buscando.
5. ¿Hay alguna página que consulte con más frecuencia?
No….(silencio) No…(se queda pensando)
6. ¿Ni Wikipedia, ni otras similares...?
No, no (Tono más seguro)
7. ¿La página Medline la conoce?
No, ¿qué es, para médicos? ¿Tipo “tu otro médico”?
8. Es una página editada por una institución médica de EEUU que tienen información
médica veraz.
¿Y cómo has dicho que se llama?
9. Medline
¿Con “t”?
10. No, con d de Medicina.
Ahhhh
11. ¿Qué motivos la llevan a realizar la búsqueda?
Por curiosidad o… cuando te da la información el médico, pero sobretodo por curiosidad,
ya que por ejemplo el problema que tengo con lo de los pies pues lo busqué por internet
porque no me lo supieron decir aquí (en referencia a los médicos).
12. ¿La búsqueda la realiza antes o después de la consulta con el médico?
Pues algunas antes y otras después. Por iniciativa propia o después…
13. ¿Cómo reacciona si la información encontrada contradice a la proporcionada por el
médico?
Bueno, busco una segunda altrenativa, o sea, voy a una segunda opinión con otro médico.
14. ¿Comparte con el médico la información encontrada?
Sí.
15. ¿Crees que la búsqueda mejora o dificulta la relación con el médico?
Mejora, bueno… (duda y se queda pensando), sí, mejora.
16. Pues eso es todo. Muchas gracias.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
25 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 14
Inicials: E.C.G
Edat: 38 anys
Sexe: Dona
Nivell d’estudis: Llicenciatura Arquitectura
Ocupació: Arquitecta
1. Per obtindre informació del camp sanitari quines pàgines web concretes empra o
utilitza un cercador com ara Google?
“Normalment comence per Google i a partir d’ahi ja ens deriva a págines médiques, intente no
anar a foros ni res d’aixó (negació amb el cap), que és lo primer que ix”.
2. Considera que les pàgines web que vosté consulta són fiables?
“La veritat és que considere que lo més fiable és anar al metge, ja que la informació que puga
trobar a internet no está acotada, és a dir, n’hi ha tanta (gesticula amb les mans la inmensitat)
que és impossible saber quina es la que t’afecta directament”.
3. Cerca informació abans o després de visitar al seu metge?
“Normalment sempre és després. Per a llegir algo més relacionat amb lo que el metge m’ha
dit…sóc molt curiosa” (somriu).
4. Com reacciona si la informació cercada es contradiu amb la proporcionada pel seu
metge?
“No m’ha passat mai el cas”.
5. Comparteix amb el metge la informació cercada?
“No, si tinc dubtes intente preguntar-li sempre al metge”.
6. Creu que la cerca d' informació sobre el seu estat de salut millora o dificulta la relació
metge-paciente?
“El tindre la informació tan a má, pot ser, si no s’utilitza correctament o si no s’entén
correctament (i aixó sol passar ja que no som professionals en la materia), un problema entre la
relació metge-pacient, perqué pot fer que el pacient no tinga la suficient confiança amb el
metge, i crega que el metge no li está diagnosticant bé o que no está prenent-se el temps o la
dedicació amb el pacient. Per aixó lo millor és parlar amb un metge i no intentar trobar la
solució al teu problema amb un ordinador (somriu).
Com anécdota però no personal, que pot extendre-se al tema de la entrevista, está el cas, de que
una vegada feta una gammagrafia a un familiar, al llegir la informació i diagnóstic que el metge
havia escrit, els pares del pacient, al llegir-ho, va entendre tot lo contrari a la informació que
aquest deia, amb lo qual es va generar una situació molt tensa (expressió “uff”). Finalment,
quan un metge, persona entesa en la materia va llegir el mateix que ells, els va dir que no tenien
de que preocupar-se, al contrari de lo que ells havien llegit (riu). És exactament, lo que pot
passar si tratem de cercar informació a internet. Podem trobar molta quantitat (gesticula amb les
mans la inmensitat), pero no sabrem mai com interpretarla, per aixó, per a no fer-nos mal a
nosaltres mateixos, hem d’anar directament al metge i tractar de resoldres els dubtes que pugam
tindre amb ell”.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
26 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 15
Inicials: P.C.
Edat: 50 anys.
Sexe: Home.
Nivell d’estudis: Educació secundària.
Ocupació: Parat, anteriorment electricista.
1. ¿Utiliza Internet para buscar información sanitaria?
¿Cómo? (Cara de confusión, reconducimos la pregunta).
2. Es decir, ¿busca enfermedades o síntomas en internet cuando se siente mal?
¡Ah! Pues no… No soy muy de ordenadores.
3. Entonces, ¿utiliza otras formas para informarse? Como por ejemplo revistas, libros…
No, bueno, una vez miré la Larousse, pero no ponía nada.
4. Podemos suponer que entonces sigue estrictamente las indicaciones de su médico.
Ay, pos claro, pa algo ha estudiao. Llevo toda la vida con él y me fío. Además, recuerdo
que una vez me dijo la enfermera que era uno de los mejores del hospital.
5. ¿Nunca le ha picado la curiosidad de saber cuáles podrían ser las consecuencias de lo
que le decía el médico?
¿Las consecuencias? (Piensa) No, bueno, alguna vez, pero yo de eso no entiendo, ¡como si
hablara en chino! (ríe)
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
27 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
FASE IV. ANÀLISI DE DADES
1. ANÀLISI INDIVIDUAL
PACIENT 1
En el pacient 1 que es tractat d’una dona de 49 anys i llicenciada podem observar que si que
utilitza internet freqüentment, sobretot pàgines com diaris digitals i xarxes socials. Respecte a la
información sanitaria empra el buscador Google, no obstant acaba reconeixent que no coneix
exactament les pàgines que ha visitat, el nivell de fiabilitat es alt i ella creu que no té
coneixements per a decidir si aquesta informació és veraç. La informació és cercada després de
la visita del metge.
En referència a la reacció que té si la informació es contradiu, és que prevaleix la informació del
metge sobre la cercada. La pacient no comparteix la informació amb el metge i no li dóna
importància al fet de visitar aquestes pàgines. Encara que si es contradigués en algun tema de
salut important, reconeix que faria algun comentari. La confiança en el seu metge i en els seus
coneixements i fa un exercici de empatia dient que a ella no li importaria què li fessin sempre
que fos educadament.
PACIENT 2
En el pacient 2 que és un home de 46 anys i llicenciat diu que utilitza internet en el temps lliure
sobretot per a consultar la prensa esportiva. Respecte a les pàgines consultades sobre informació
sanitària només consulta Medline i la coneix perquè el seu germà, que és metge, li ha
recomanat. Respecte a la fiabilitat de la pàgina web, després de fer una broma, diu que es fia
perquè el seu germà li va explicar que estava finançada pel govern americà.
La consulta a les pàgines web la realitza sempre abans de visitar el seu metge. La reacció si es
contradiu és confiar en el metge perquè l’últim cop va llegir que els símptomes d’una infecció
d’oïda que tenia podia resultar un càncer. La informació cercada la comparteix la majoria de
vegades en el cas dels nens però en els seu cas no. En referència a la relació metge-pacient, creu
que la informació la millora sempre i quan hi hagi un bon clima entre els dos.
PACIENT 3
El pacient 3 que és una dona de 50 anys i llicenciada no consulta freqüentment internet i els
pocs cops que ho fa és relacionat amb els seus estudis que són ciències biològiques com per
exemple en National Geographic o Discovery Channel. En aquest cas no consulta pàgines web
sobre informació sanitària perquè confia plenament en el sistema sanitari i comenta que una
amiga seva busca informació sobre coses que li passen als seus fills que li porta a confusió
pensant que són malalties més greus de les que pateixen, la entrevistada qüestiona si de veritat
tranquilitza a l’amiga la recerca d’informació a internet. En aquest cas la pacient creu que
dificulta la relació metge-pacient ja que a ella no li agradaria que li ho fessin, no obstant entén el
contrast d’opinions basat en el respecte.
PACIENT 4
El pacient 4 és un home de 29 anys i diplomat que utilitza internet diàriament per a consultar la
premsa, afirma que alguns cops ha utilitzat internet per a buscar informació de l’àmbit sanitari
però no ha dit quina concretament, únicament explica dos situacions d’emergència en què va
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
28 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
haver d’utilitzar internet sense obtenir la informació que necessitava. El pacient diu que les
pàgines que busca sí que són fiables ja que intenta que estiguin associades a alguna universitat.
El pacient diu que no ha utilitzat internet per a buscar les seves malalties. En cas de què hi
hagués contradicció voldria que el metge li expliqués millor què li passa. Després de fer un
aclariment diu que es manté igual sempre que hi hagi respecte.
PACIENT 5
El pacient 5 es una dona de 27 anys llicenciada que diu que al principi utilitzava Google però es
va adonar que la conduïa a fòrums amb informació errònia va passar a utilitzar wikipedia
sobretot i alguna pàgina mèdica que no concreta, basant-se en la recerca dels símptomes i en la
comparació de diferents tipus de malalties.
Respecte a la qüestió sobre la fiabilitat de les pàgines, diu que son fiables però no han de servir
per a autodiagnosticar-se però sí per a orientar-se. No obstant remarca que sempre s’ha d’acudir
a un especialista. En referència a quan realitza la recerca diu que ho fa sempre abans de la
consulta amb el metge ja que la visita al metge li aporta tranquil·litat i no li cal a posteriori. Tot
i que, en cas de què patís una malaltia important, fent al·lusió a un tumor de mama sí que
consultaria després però sempre respectant el que diu el metge.
Quan la informació cercada contradiu amb la del metge la pacient es fia del metge tot i que diu
que el metge es pot equivocar i en cas de què el diagnòstic fos confús s’asseguraria de què es el
correcte sense necessitat de què fos en internet ja que prèviament a la existència a internet, es
verificava en llibre o familiars. En quant si comparteix la informació amb el metge no ho fa
sempre, únicament quan dubta si la comparteix. La pacient diu que la recerca d’informació
millora la relació metge-malalt a més diu que el metge ha d’entendre que el pacient vulgui
informar-se fins al punt que pot servir d’ajuda.
PACIENT 6
El pacient 6 amb una edat de 22 anys i estudiant universitària que utilitza Google el qual el porta
a diferents enllaços dels quals elegeix, aquestes pàgines consultades creu que són fiables i per a
fer-ho busca a pàgines relacionades amb associacions o articles científics. La informació que
busca és abans d’anar a visitar el metge per a saber si es tracta d’una cosa important. Si la
informació es contradiu preval la informació del metge. La informació trobada no la comparteix
amb el professional sinó que la utilitza per a orientar-se. Diu que en el seu cas la informació
cercada ni millora ni empitjora perquè la utilitza per a orientar-se, en canvi si hi ha algú que és
hipocondríac i busca informació pot obsessionar-se amb coses que no són veritat i ser dolent.
PACIENT 7
El pacient número 7 és una dona de 43 que ha cursat estudis de batxillerat. Empra internet per
buscar informació sanitària de forma esporàdica quan la malaltia no és “un simple constipat”.
Fonamentalment cerca en Google però tracta de filtrar bé la informació ja que considera que la
informació de la que es disposa a la web pot arribar a ser molt poc fiable.
La informació es cercada després d’anar al metge; no obstant, amb anterioritat la cercava abans
d’anar al metge però deixà de fer-ho ja que li induïa a fer suposicions massa exagerades sobre al
gravetat de la malaltia. En el cas de que la informació no coincidisca sempre segueix la
informació del metge. Hem d’aclarir que la informació la sol buscar per als seus familiars.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
29 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
PACIENT 8
El pacient número 8 és una dona de quaranta vuit anys que ha cursat l’educació secundària
obligatòria. Utilitza internet de manera freqüent per accedir, fonamentalment, a xarxes socials.
Quant a la cerca de la informació sanitària, que és la que ens interessa, no cerca pàgines
especialitzades sinó que busca informació general a cercadors web com Google.
Malgrat això, la pacient considera que la informació de la que disposa a la web no està
contrastada i, per tant, no es fiable; en conseqüència, cerca informació sanitària per curiositat i
per conèixer informació d’un camp que li atreu, la Medicina. Al no considerar aquesta
informació fiable no la comparteix amb el facultatiu, del qual es fia plenament.
PACIENT 9
El pacient número 9 és un home de trenta vuit anys que ha cursat estudis universitaris
(Enginyeria informàtica). Degut al seu treball, considera freqüentment la web i, dins del camps,
de la informació sanitària no empra cap web especialitzada, tan sols, cercadors web generals
com Google o Yahoo. Coneix un fòrum especialitzat destinats a pacients amb malalties crònics
(aquesta informació fou proporcionada pel seu germà, malalt de psoriasis) que no utilitza.
Aquest pacient cerca la informació abans de visitar al professional sanitari. Confia plenament en
l’opinió del metge, encara que, per curiositat li agrada conèixer informació sobre la seua
malaltia. En cas de que la informació cercada no coincidisca amb la informació proporcionada
pel metge es fia únicament de les indicacions del professional.
PACIENT 10
El pacient número 10 és un home de 50 anys que ha cursat l’ensenyança sencundària
obligatòria. Aquest pacient no utilitza internet de forma quotidiana i menys encara per obtindre
informació del camp sanitari. No obstant, la seu dona cerca informació sanitària per informar-se
sobre possibles malalties que poden patir els seus fill; malgrat això no coneix quines pàgines
cerca ni el grau d’especificitat d’aquestes.
PACIENT 11
El pacient número 11 és una dona de 45 anys que ha cursat un cicle formatiu de grau superior.
Aquesta pacient, utilitza tant llibres com internet per trobar informació relacionada amb el camp
sanitari. Dins la web, empra fonamentalment el cercador Google i tret de Wiquipèdia no
consulta cap pàgina especialitzada.
La informació sanitària es cercada abans d’anar al metge i es compartida amb el professional
sanitari que considera positiu que la pacient s’interessi pel seu estat de salut. Tot i això, si la
informació cercada i la informació proporcionada pel metge es contradiuen sempre segueix les
indicacions del metge.
PACIENT 12
El pacient número 12 és una dona de 20 anys que està cursant estudis universitaris. Per trobar
informació relacionada amb el camp de la salut empra internet, alguns llibres i, a més a més,
consulta informació a un familiar metge. Dins la web, empra fonamentalment el cercador
Google per trobar informació general; encara que, també sol consultar pàgines específiques com
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
30 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
Medline. La informació es cercada després de visitar al metge i conèixer les seues indicacions.
La informació no ha sigut compartida en cap moment amb el professional sanitari i en cas de
que es contradigui amb la proporcionada pel metge segueix exclusivament les indicacions
d’aquest.
PACIENT 13
El pacient número 13 és una dona de 43 anys que ha cursat un cicle formatiu de grau superior.
Aquesta pacient empra internet i llibres inespecífics per obtindré informació sanitària. Dins de la
web, es decanta per utilitzar cercadors generals com Google i no consulta cap web
especialitzada. Malgrat això, coneix la web com “Tuotromédico”.
La informació es cercada abans i després de visitar al metge i es compartida amb el professional
sanitari. Si la informació cercada es contradiu amb la que li proporciona el facultatiu busca una
segona opinió. Aquesta pacient, considera que la cerca i posada en comú de la informació
millora la relació metge-pacient.
PACIENT 14
El pacient número 14 és una dona de 38 que ha cursat estudis universitaris (Llicenciatura en
arquitectura). Utilitza el cercador Google per obtindre informació sanitària i sol consultar
diverses pàgines sense consultar alguna de forma predeterminada; no obstant, la pacient remarca
que sempre tendeix a evitar la consulta de fòrums al considerar que la informació que
proporcionen no està contrastada.
La informació sense ha sigut cercada abans de visitar al metge i ho fa per simple curiositat. La
informació cercada no es compartida amb el metge i aquesta mai s’ha contradit amb la
proporcionada pel professional. La pacient considera que si la informació cercada no es de
qualitat, el fet de compartir-la amb el metge pot dificultar la relació metge pacient.
PACIENT 15
El pacient número 15 és un home de 50 anys que ha cursat l’ensenyament secundari obligatori.
Aquest pacient no empra mai internet. Confia plenament en la informació i indicacions
proporcionades pel seu metge, al qual coneix des de fa molt de temps. Aquest pacient considera
que el llenguatge científic es extremadament complex.
2. ANÀLISI GENERAL
2.1. Generalitats
El nombre de persones que consulten la web per obtenir informació relacionada amb el món de
la salut està augmentant de manera exponencial. No obstant, l’accés ràpid a un gran ventall
d’informació sanitària que, en moltes ocasions, no està contrastada pot provocar un greu perjuí
en la conducta del pacient i en la forma en que aquest enfronta la malaltia.
El nostre objectiu és avaluar l’impacte de la cerca d’informació sanitària a la web en un grup
de pacients de l’Hospital Clínic Universitari de València. Hem sistematitzat el nostre anàlisi
atenent als següents criteris:
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
31 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
+ Cerca de la informació sanitària. Nombre de persones que cerquen/No cerquen
informació sanitària i moment de la cerca (en cas de que la contestació siga
positiva).
+ Pàgines cercades. Grau d’especificitat.
+ Reaccions davant informacions contraposades.
+ Impacte de la cerca en la relació metge-pacient.
+ Posada en comú de la informació.
2.2. Cerca d’informació sanitària.
Dels quinze pacients consultats, dotze cerquen informació sanitària a la web i tan sols tres no ho
fan. Aquesta dada corrobora el fet que hem comentat a l’apartat anterior; a saber, que un major
nombre de persones consulten internet per informar-se sobre processos patològics, símptomes,
fàrmacs, en definitiva, informació relacionada amb la medicina i les ciències de la salut.
El perfil de les persones que no consulten informació sanitària a la web es correspon amb un
subjecte d’edat avançada que no posseeix estudis superiors; la qual cosa, a priori, no implica
una limitació per emprar Internet com a mètode per torbar informació però potser sí per
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
32 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
entendre determinats tecnicismes que s’empren dins del camp sanitari. D’aquest grup, dos dels
enquestats eren de sexe masculí i un de sexe femení.
Per contra, el perfil de persones que consulten informació sanitària a la web es correspon amb
subjectes amb estudis mitjans i superiors d’edat adulta. Sis dels dotze enquestats que
respongueren afirmativament a la pregunta cerca/no cerca informació sanitària a internet,
realitzen la cerca de manera prèvia a la consulta amb el professional sanitari. Cinc dels dotze
enquestats ho feien amb posterioritat i tan sols un pacient realitzava la cerca abans i després de
visitar al metge. D’aquest grup, nou dels enquestats eren dones i tres eren homes.
Malgrat que el nombre d’enquestats ens impedeix traure conclusions estadísticament
significatives podem dir que el fet de que la major part de les persones que cerquen informació
sanitària a la web siguen dones rau en que aquestes solen estar més implicades en el
desenvolupament dels fills. El nostre treball constata que la major part de les dones enquestades
cercaven o coneixen a mares que cercaven informació sanitària sobre possibles malalties
infantils o contraindicacions de determinats fàrmacs emprats per pal·liar malalties freqüents en
xiquets.
2.3. Pàgines cercades i grau d’especificitat.
Respondre a aquesta qüestió té una gran rellevància. Moltes són les pàgines que s’estan creant
per donar resposta a totes aquelles persones que s’interessin pel seu estat de salut des de simple
fòrums a pàgines subvencionades per institucions estatals com Medline. No obstant, dins
d’aquesta àmplia gama de possibilitats ens troben un gran quantitat d’informació errònia que pot
preocupar al pacient.
Dels dotze individus que respongueren afirmativament, nou cercaven informació emprant
buscadors com Google, dos cercaven pàgines web específiques i un emprava mètodes
alternatius, com ara llibres, revistes, enciclopèdies... Fins i tot, s’ha donat algun cas de consultar
a familiar que es dediquen a la Medicina com a recurs per a mantenir-se informat sobre el propi
estat de salut.
En el cas de les webs específiques, l’elegida pels pacients que en consultaven era Medline. Per
altra banda, analitzant els pacients que empraven cercadors web, molts es decantaven per
consultar entrades de Viquipèdia, o les primeres opcions que trobaven, en comptes de seguir
buscant a les pàgines següents.
També trobem casos de pacients que, tot i que utilitzaven cercadors web generals, essent Google
l’utilitzat per la gran majoria, també consultaven pàgines específiques com Medline. De fet, en
ocasions arribaven a consultar Medline després d’una cerca a través de Google.
Cal destacar el cas del pacient 9, que coneixia un fòrum especialitzat en malalties cròniques a
través d’un familiar, però que no emprava cap web especialitzada en la sanitat. Aquest pacient
utilitzava el cercador Google per a obtindré informació.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
33 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
2.4. Reaccions dels pacients front a informacions contraposades
En altre punt del nostre treball, vam intentar analitzar com reaccionaven els pacients que
empraven la web per a consultar informació sanitària si la informació que ells consultaven i la
que els donava el metge no coincidien. Ací queda patent la confiança dels pacients en els
professionals de la sanitat, ja que, dels 12 enquestats, 11 seguirien els consells i indicacions del
facultatiu, mentre que sols un es decantaria per buscar una segona opinió.
En concret, la pacient que busca segona opinió és una dona de 43 anys (Pacient 13) que no
utilitza cap web específica, sinó que empra cercadors com Google. Malgrat tot, en coneix
algunes com “Tu otro médico”.
Dels onze enquestats que segueixen les indicacions del metge, trobem que alguns sols cercaven
la informació com a mera curiositat, sense perdre de vista el consell i l’opinió del metge.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
34 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
2.5. Impacte de la cerca en la relació metge-pacient.
Aquest punt no preocupa en excés a la mostra estudiada. De 15 pacients enquestats, 13
consideraven que la cerca d’informació no alterava la relació metge-pacient, 2 opinaven que
contribuïa a millorar-la, i una opinava que podria dificultar-la.
Aquesta pacient (Pacient 14) opina que una informació de mala qualitat pot interferir en la
relació metge-pacient, així que, tot i que ella cerca informació a Google sobre l’estat de salut, no
la comparteix amb el metge per eixa raó.
Si parlem dels dos pacients que opinen que aquesta informació millora la relació metge-pacient
(Pacients 2 i 13), cal dir que apunten que, encara que pot millorar-la, la informació ha de ser de
qualitat, provinent d’una font fiable, no de qualsevol pàgina o fòrum que es trobe.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
35 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
2.6 Posada en comú de la informació
Aquest és el punt on els resultats estan més igualats. De les 12 persones que afirmen cercar
informació a la web sobre el seu estat de salut, trobem que 4 la comparteixen amb el seu metge,
4 no ho fan, i altres 4 no contesten o no són enquestats sobre aquesta qüestió.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
36 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
FASE V. INTERPRETACIÓ DE LES DADES
1.Interpretació
1.1Introducció
En les diverses entrevistes que s’han realitzat, s’ha detectat una utilització de medis com llibres
de temàtica sanitària o consultes a familiars, tant implicats amb el món sanitari com
independents d’ell, sobre l’àmbit mèdic. Alhora, s’ha evidenciat, que així com hi ha gent que no
utilitza Internet, majoritàriament la que té educació obligatòria, també hi ha gent que utilitza
quotidianament Internet per a ús ociós així com per a la recerca d’informació d’àmbit sanitari,
demostrant que la població no és aliena al món de les TIC, sinó que aquestes es troben
integrades en la seva vida, inclús en els àmbits mèdics.
1.2 Interpretació de les fonts consultades
Tenint en compte que Internet està a l’abast de qualsevol usuari actualment, l’accés a la
formació informàtica i a la xarxa que proporciona l’ensenyança universitària o estudis de
formació professional, ofereix una facilitat de cerca i de coneixements tècnics que, per contra,
no tenen aquells que no posseeixen estudis superiors. És açò el que marca el perfil de subjectes
que cerquen informació, d’edat avançada i amb estudis mitjans i superiors.
No obstant, això no vol dir que subjectes del nostre estudi amb formació obligatòria no cerquen
informació sanitària com és el cas del pacient 8, el que evidencia que l’ús d’Internet no es limita
a individus més formats acadèmicament. Una possible hipòtesis que explica aquest fet és la
popularització de l’ús de la xarxa per a la recerca. Particularment, s’observa una major
utilització de cercadors i, alhora, hem constatat que Google és el cercador per excel·lència, ja
que en les quinze entrevistes realitzades no ha aparegut un altre cercador que no sigui aquest.
Hi han hagut dos subjectes de l’estudi que han enunciat que utilitzaven pàgines en particular, el
que no exclou la utilització de Google, ja que dos subjectes de l’estudi utilitzen tant Google
como pàgines específiques.
La possible explicació d’això és la gran popularització de Google com a cercador, fins al punt
que hi ha gent que pensa que el cercador Google es tracta d’Internet i que no existeixen altres
pàgines amb la mateixa funció, pel que és normal que en aquesta visió que té la societat
d’Internet i Google, aquest jugui un paper fonamental en la recerca d’informació sanitària en la
xarxa.
En referència a les pàgines específiques trobem que els pacients consulten les webs Medline
(que es tracta d’un portal mèdic informatiu que conté guies, enciclopèdies, tutorials interactius i
notícies sobre el camp sanitari) i Wikipèdia (enciclopèdia col·laborativa, gratuïta, lliure i
accessible a tothom). Més concretament hi ha dos entrevistats que mencionen Wikipèdia i dos
altres que mencionen Medline.
Cal mencionar que hi ha un altre subjecte que al llarg de la entrevista menciona Tuotromedico
que es tracta d’una pàgina on apareix informació de tipus sanitari així com un directori dels
principals metges i que es patrocinada per diferents asseguradores.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
37 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
Els motius que condueixen a consultar la pàgina Medline són dos principalment: d’una banda,
per recomanació de familiars relacionats amb l’àmbit sanitari i assabentats de la existència
d’aquesta pàgina i per altra banda per els coneixements adquirits durant la formació de
l’estudiant universitària. Això indica una possible hipòtesis de què les persones de l’àmbit
sanitari o les persones relacionades amb aquestes consulten pàgines amb informació veraç i
contrastada com és Medline, al ser editada per la National Library of Medicine.
Altres pacients, més concretament dos, consulten Wikipedia i una possible causa és que apareix
com una de les primeres entrades quan es realitza la recerca en Google encaixant amb la dada de
què els que consulten Wikipedia, també utilitzen Google com a cercador. De les dos persones
que han afirmat que utilitzen Wikipedia una es de formació professional i l’altra d’universitat
pel que no podem establir una possible associació entre un factor com la formació i l’utilització
de la Wikipedia.
Per tant podem observar una tendència de la gent en consultar les primeres pàgines que
apareixen com a resultat de la recerca però per a demostrar-ho caldria una major grandària
mostral i un tracte estadístic.
Hi ha un subjecte dels entrevistats que consulta fòrums com Infopaciente (que es tracta d’un
fòrum per a pacients i professionals de la medicina en que els pacients exposen un problema i
altres pacients i/o professionals de la salut intenten solucionar-ho) que té formació universitària
i el possible motiu és la necessitat d’intercanvi d’experiències i inquietuds entre els diferents
pacients així com els professionals.
Així doncs, tenint en compte que és una mostra de 15 persones, únicament una ha mencionat un
fòrum amb informació sanitària, el que és indicatiu de què existeix poc ús dels fòrums de
pacients a Espanya, al contrari del que succeeix en altres societats com en la dels EEUU
d’Amèrica on hi ha una forta influència d’aquestes comunitats d’internautes formades per
pacients pel que és normal que es realitzin més estudis tal i com es pot observar durant la
recerca bibliogràfica.
1.3 Interpretació de la distribució segons gèneres i formació
Fent incís en els gèneres, hem trobat una clara evidència entre homes i dones ja que
majoritàriament, són les dones les que cerquen més informació de tipus sanitari. Açò es pot
deure a que solen estar més implicades en el desenvolupament de la salut dels seus fills, al tenir
una visió més paternalista, i necessiten tindre al seu abast més informació per a solucionar les
inquietuds i curiositats que puguin aparèixer.
No obstant s’ha detectat que en la població masculina amb títols universitaris hi ha una alta
prevalença de la utilització d’Internet, al contrari dels que no tenen estudis universitaris; mentre
que en les dones no s’observa una utilització d’Internet segons la formació acadèmica. No s’ha
trobat una explicació com apareix aquest fenòmen d’associació entre formació i sexe en el cas
dels homes i no apareix en el cas de les dones.
Comparació amb article:
“Internet information and medical consultations: experiences from patients' and
physicians'perspectives.”
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
38 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
Aquest article publicat en la revista Patient Education and Counseling de la Editorial Elsvier per
Sommerhalder K et al. té moltes similituds amb el nostre i alguna diferència. Per començar en
ambdós estudis s’han realitzat entrevistes semi-estructurades, però en el present estudi s’han
realitzat únicament a pacients, mentre que en el mencionat ho fan a metges i a pacients.
Respecte al número d’entrevistes, el present estudi ha fet 15 entrevistes a pacients, mentre que
el publicat n’ha fet 32 a pacients.
Els motius d’haver fet únicament en pacients i un nombre de 15, és perquè estàvem limitats de
recursos i ademés ho hem enfocat desde una única perspectiva, la del pacient.
En l’estudi han estimat que hi ha un 30% de les persones de Suècia que utilitzen Internet, però
en el present estudi no s’ha pogut fer una estimació correcta al tenir una mostra de grandària
insuficient de forma que si ho realitzéssim cauríem en l’error de no tindre una mostra
representativa, apareixent biaixos que portarien a conclusions errònies.
Una altra diferència, és que, mentre que en aquest estudi hem utilitzat únicament pacients de
serveis hospitalaris, els de l’estudi que comparem ho han fet en metges d’atenció primària,
especialistes i els respectius pacients. També hi ha la divergència de què en l’estudi que
comparem, descartaven les persones que deien que no utilitzaven intenet, i en aquest estudi s’ha
preferit integrar dos de les persones que deien que no, per a saber quins eren els motius que les
portaven a no consultar Internet de forma que teniem una visió més global.
Respecte la edat, s’ha triat un interval d’edat més baix, ja que en el present estudi s’han acceptat
persones desde els 18 anys fins els 50 anys, mentre que en l’estudi que comparem l’edat va dels
19 als 79 anys, el motiu d’aquesta selecció, va ser que es va considerar que en els individus per
sobre dels 50 anys, l’ús d’Internet seria mínim i d’aquesta forma s’agafava un rang més
assequible per a interpretar-lo.
Les similituds són diverses, entre les que es troben les diverses opinions que tenen els pacients
sobre l’ús d’Internet, com per exemple utilitzar-lo abans per orientar-se sobre uns símptomes.
No obstant, en els dos estudis es planteja que es troba molta informació i que tota no és veraç,
pel que es necessària en última instància la figura del metge, que com es mostra en les
entrevistes, hi ha una confiança dipositada en ell, fins al punt que predomina el seu criteri sobre
el que diuen les pàgines d’Internet; tot i que hem trobat una pacient que prefereix demanar una
segona opinió.
Una altra semblança és la utilització de buscadors per a buscar conceptes o símptomes així com
la preferència de les primeres pàgines sobre la resta.
Respecte a la opinió de si millora la relació metge pacient, en els dos estudis hi ha diversitat de
punts de vista, desde els que creuen que és útil representant una eina pràctica fins als que creuen
que ni l’empitjora ni la millora, s’ha trobat una excepció que creu que l’empitjora.
Cal reiterar que en tots els casos, es representa al metge com una autoritat que posseeix
coneixement per a interpretar i tindre un criteri vàlid i fiable, tant en el present estudi com en el
publicat a la revista Patient and Education Counseling.
1.4 Moment de la rcerca d’informació sanitària
Del total d’enquestats que cercaven informació a Internet, 6 cercaven la informació abans de
visitar al seu metge i 5 ho feien després. Aquestes dades ens poden indicar que la major part de
la població sanitària cerca informació per conèixer possibles símptomes associats a allò que
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
39 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
produeix un perjuí en la seua salut.el fet que alguns cerquen aquesta informació després de la
consulta amb el professional sanitari pot deure’s a que en moltes ocasions el facultatiu empra
massa tecnicismes en l’entrevista i no sempre el pacient ha comprés totes les recomanacions del
metge. En conseqüència, el pacient, preocupat per la seua salut, cerca en Internet les respostes a
les seues preguntes.
Quant al pacient que cerca informació tant abans com després de l’entrevista, pot deure’s tant a
una falta de confiança en el seu metge com a un excés de preocupació pel seu estat de salut.
No obstant això, la cerca d’informació generalment no implica una manca de confiança en el
metge, sinó més bé una necessitat de comprendre conceptes relatius a un camp massa específic
però molt proper a ells, ja que es relaciona amb la seua salut.
Finalment, cal assenyalar que el nombre d’individus que cerquen informació abans de la visita
mèdica és molt semblant a la quantitat de pacients que cerquen el diagnòstic de forma posterior.
Cal entendre que el fet de cercar la informació abans o després conté una diferència essencial:
els pacients que cerquen la informació prèviament a la visita al metge solen informar-se dels
seus símptomes, mentre que els que cerquen després s’informen del diagnòstic que han rebut.
1.5 Relació metge-pacient.
Un dels punts més importants és l’anàlisi relació metge-pacient. Abans, la medicina paternalista,
entessa com la depositació cega de les preferències o accions del pacient sobre la figura del
metge, era la protagonista d’aquest escenari,. En el poder del facultatiu en la relació metge-
pacient no es questionava.
No obstant, al suposar un abús del princi de beneficència aquesta visió ha trontollat en un món
que defèn a ultrança l’autonomia dels individus. Aquesta nova concepció pot generar una manca
de confiança en el professional; el pacient, doncs, busca nous medis per informar-se,
fonamentalment, l’Internet, un camp d’informació quasi ilimitada.
En el nostre estudi, la major part dels pacients enquestats consideren que la relacio metge
pacient no es veu afectada pel fet de cercar informació en internet. Un d’aquest considera que
repercuteix de forma negativa i un altre de forma positiva.
FASE VI. CONCLUSIONS
Els resultats obtessos al nostre treball confirmen una de les nostre hipòtesis inicials; a saber, que
un major nombre de pacients recurreixen a internet per obtindré informació sanitària. El
moment de cerca es variable; encara que la majoria cerquen la informació amb anterioritat a la
visita del metge. Cap pacient buscà informació en pàgines específiques, com revistes
científiques sinó més bé cercaven pàgines on la informació està ben relatada, com Medline o
Tuotromédico.
Ens ha sorprès que molt poca gent valorava la repercussió que podia tindre la cerca
d’informació sanitària sobre la seua relació amb el seu metge. Molts pacient ocultaven aquesta
informació al metge de mode que podem deduir que, a pesar de no haver-ho manifestat
explícitament, prefereixen evitar una possible confrontació amb el metge.
TREBALL D’INVESTIGACIÓ
40 SALUT, MALATIA I CULTURA CURS: 2011-2012
FASE VII. BIBLIOGRAFIA
1. Internet complica la relación médico-paciente. La Flecha [Internet]. 2009 Sep 2;
Disponible en: http://www.laflecha.net/canales/ciencia/noticias/internet-complica-la-
relacion-medico-paciente.
2. La relación médico-paciente mejora con Internet. medicosypacientes.com [Internet].
2009 Jul 8;(1363). Disponible en:
http://www.medicosypacientes.com/noticias/2009/07/09_07_08_internet.
3. Cockerham WC. Sociología de la Medicina. 8ª ed. Madrid: Prentice Hall; 2002.