FACTORS DEL'ALTA EDAT
MEDIEVAL
INSEGURETAT
RURALITZACIÓ
PÈRDUA DEL PODERREIAL
AUTOABASTIMENT
ORIGEN DELFEUDALISME
SENYORIA I FEUDALISME
SENYOR
Ben
efic
i o fe
u
Pro t
e cc i
ó
Hom
enat
ge
Con
sell
Serv
ei m
ilita
r
Aju
da p
ecun
iàriaVINCLES DE
DEPENDÈNCIAFEUDO-
VASSALLÀTICA
CAMPEROL
Prot
ecci
ó
Ces
sió
de te
rres
Cen
sos
Cor
vées
Dre
ts s
enyo
rials
VINCLES DEDEPENDÈNCIES
SENYORIALS
VASSALLSENYOR
LA CERIMÒNIA DE L'HOMENATGE
SENYOR
VASSALL
concessió d'un feuprotecció jura
fidelitat
servei m ilitarobediènciaconsellrespecte
L'ORIGEN I L 'ESTRUCTURA DEL FEUDALISME
Disminució del comerç i emigració de les ciutats al camp.
Escassetat d'esclaus a causa de la seva poca rendibilitat i a les fugues.
Augment dels serfs i dels colons agrícoles que treballen per senyors que els protegeixen.
Penetració dels pobles bàrbars i desordre polític.
Concessió de càrrecs i territoris públics a persones particulars que se'ls apropien i transmeten per herència.
Concentració de la propietat agrícola, que esdevé autosuficient.
FEUDALISME
SENYOR
VASSALL
FEU
pro tegira lim entar
a l vassa ll
caste ll
càrrecterres
obeirajudarmlitarment
a l senyor
pactevitalici
hom enatge
investidura
ESQUEMA TRINITARI DE LA SOCIETAT MEDIEVAL
BELLATORES(Noblesa)
ORATORES(Eclesiàstics)
LABORATORES(Camperols)
Defensen a
Preguen per
Treballen per a
senyoriate rrito ria l
s istem a deprop ie ta t feuda l
re lacionsfeuda ls
e ls quellu iten
els queresen
estam entsprivileg ia ts
e ls quetreba llen
reservasenyoria l
nob le
terrescom unals
m ansus serfs
econom iarura l
au ta rqu ia cris is desubsistències
poder po lític
poder la ic podereclesiàstic
nom ina l fàctic
re i a ris tocràc ia
concessióheredità ria
feu
la tifund is
exèrcitcava lle ria
caste ll feuda lensenyam ent
la ic
je rarqu ia :b isbes,abats...
donacions iexpropiacions
la tifund is
m onjos
m onestir feudal ensenyam entre lig iósart m onàstic i
a ristocrà tic:a rt rom ànic
La senyoria, conjunt de terres propietat d’un senyor, és el marc on es desenvolupa la vida d’aquesta època
Com que el comerç mediterrani ha desaparegut i la circulació monetària és molt escassa cal que cada senyoria produeixi tot el que necessita: menjar, teixits, eines, etc.
Com es pot veure en el dibuix, consta de:La reserva senyorial: conreus, boscos i pastures reservats exclusivament a l’ús del senyor i treballats pels serfs que depenen directament d’ell. Aquí també hi ha el castell del senyorLes tinences: terres que el senyor concedeix als pagesos per mitjà del pagament d’un lloguer, gairebé sempre en espècies. Els pagesos tenien les cases al costat d’aquests camps.Les terres comunals: conjunt de pastures i boscos que envoltaven els camps conreats i que els camperols podien utilitzar si pagaven uns determinats impostos al senyor.“Cada senyor haurà de tenir en el territori bons artesans, és a dir, ferrers, orífexs, argenters, sabaters, torners, constructors de carros, fabricants d’escuts, pescadors, caçadors d’ocells, fabricants de sabó, homes que sàpiguen fer cervesa o begudes de poma o peres o qualsevol altra beguda, forners que pastin i coguin el pa per a nosaltres, fabricants de xarxes per a la caça, la pesca i la captura d’ocells i tot altre personal que seria llarg d’enumerar”.(Disposicions donades per Carlemany per a l‘administració de les seves propietats, traduït de CUAZ, Bonis; Op. cit., pp. 67.
Torre de guaita El castell
LA SEN
YOR
IA
mansus
RESERVA SENYORIAL
TERRES COMUNALS TERRES COMUNALS
TINENCES
Torre de l’homenatgeGarita
18 17
2
1
3Xapitell
14
17
5 9
19
15
10
21
20
10
16
13
87
6
12
12
Torre Barrana
4Talaia
Sagetera o espitllera
Cisterna
Barbacana Rastell
Taulat
Baluards
11
Matacà
Corsera
Corsera
Talús
Albacar
Merlets
Poterna
Camí
Camí
MurallaVall
Contravall
EL CASTELL
EXACCIONS DELS SENYORS SOBRE ELS PAGESOS
EXACCIONS DELS SENYORSSOBRE ELS PAGESOS
PER LA PROPIETAT DE LA TERRA(To ts e ls cam pero ls no prop ie ta ris )
- C ens anual (en espècie o d iners)
- T asca (part de la co llita)
- C orvée (jo rnades gra tuïtes de T reba ll)
PER L'EXERCICI DE L'AUTORITATPÚBLICA
(To ts els cam pero ls que viuen en te rrasenyoria l)
- Per adm in istrar justíc ia : d re t de ju risd icc ió
- D re ts sob re la caça i la pesca
- R eg lam entacions sobre les co llites
- M onopolis : M olí, fo rn, fe rreria
EXACCIONS PERSONALS(rem ences)
- Rem ença :adscripció a la te rra- In testia i e ixo rqu ia: sobre l'herència- Cugucia : per l'adu lte ri de la dona- À rs ia : per l'incend i de l m as- Ferm a d 'espoli: per h ipo tecar les te rres- "P rim era n it"- D ret de m altrac tar
TRIBUTS A L'ESGLÉSIA( To ts e ls cam perols)
- De lm e (10% de la co llita )
Els sis mals usos
1. Remença personal: El pagès estava adscrit a la terra i no se’n podia lliurar si el senyor no ho consentia.
2. Intestia (Usatge De intestia): Si el pagès mora sense testament el senyor directe adquiria la tercera part dels béns mobles i semovents del pagès.
3. Cugucia: És una institució penal antiga i s’aplicava a vassall si la seva muller cometia adulteri.
4. Eixorquia (Usatge De rebus): Quan un pagès moria sense descendència, el senyor directe rebia la tercera part dels béns mobles del pagès difunt.
5. Àrsia: Era el càstig que el pagès rebia per omissió en cas d’incendi.
6. Ferma d’espoli forçada: El senyor rebia una quantitat segons el valor del dot de l’esponsalici que s’establia en el matrimoni del pagès.
LES CALAMITATS DE LA BAIXA EDAT MITJANA
1333 Mala collita, escassetat de blat i fam ; "lo mal any primer"
1347 Nova fam
1348 Introducció de la Pesta Negra
1357
Pesta dels infants (afectà els nens petits).1362-63
Nova pesta1371
Terratrèmols1373
Mala collita i pestaNova pesta. Les pestes seran freqüents d'ara endavant: 1396, 1410, 1429, 1439,1448, 1457, 1465, 1486, 1493-94, 1497
Plaga de llagostes
1374
1381
1427-28 Terratrèmols
Terratrèmols1448
GUERRA CIVIL CATALANA 1462-1472
CAMP CIUTAT
enfrontam entspels m als
usos
PAGESOSRem ences
SENYORSNoblesclergat
BUSCAM ercaders i
a rtesans
enfrontam entspel poderm unicipal
BIGAPatric ia t
urbà
donen suporta
REI(Joan II)
P artida ri del'au toritarism e
donen suporta
OLIGARQUIACATALANA
D efensa e ls seusprivileg is i llu ita pe l
poder m un ic ipa l
llu ita pel poderpo lític
GUERRA
CIVIL
Mecanismes d'evolució de la població en una societatagrícola tradicional (segons J. Fontana)
Natalita t
+
Població + Superfíc iecultivada
+
Irregularita tde les collites
+M orta lita t
-
-Ingressos
per habitant
-
Edat en què es contreum atrim oni
-
El signe + indica relació proporcional (el creixem ent del prim er elem ent precipità el del segon); el signe -in d ic a re la c ió in ve rsa m e n t p ro p o rc io n a l . L 'o rg a n ig ra m a m o s tra l 'e s ta n c a m e n t d e la p o b la c ió i d el'econom ia en general en les societats agràries
POBLACIÓ DELS REGNESPENINSULARS
Regnes 1300 1480C aste lla- L leó
Aragó
C ata lunya
València
M allorca
N avarra
4 .4500.00
200.000
550.000
200.000
50.000
100.000
4.450.000
250.000
260.000
250.000
55.000
100.000
La població catalana (Principat), de 1300 a 1717
Anys Focs Habitants Densitat1300 125.000 500.000 15,6
1347 119.000 476.820 14,9
1359/60 95.364 381.456 11,9
1365/66 85.046 340.184 10,5
1378/81 73.338 293.352 9,1
1497 56.089 224.356 7,0
1515 59.967 239.868 7,5
1553 67.327 269.308 8,4
1626 118.750 475.000 14,8
1655 89.250 357.000 11,1
1717 127.000 508.000 15,8
Font: N AD AL,J. (1983)"La poblac ió" a H is tòria de C ata lunya . V ilassar de M ar. O ikos-Tau