ELS H CANTONS Divendres, 22 de setembre de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 107»Any III» 225 pessetes

• Punt i seguit El portaveu del grupmuncipal del PP, Jaume Tarragó, diu a Casa de la vila que «el quart regidor del PP hauria portat un pacte de govern di­ferent». Plana 4

La planta de l'HGC s'ha d'aturar en haver tractat quasi les 109 tones anuals autoritzades. Plana 5

La privatització del 12% de Telefònica fa dubtar els treballadors del servei tècnic de Sant Cugat. Plana 5

La nova variant de la UAB millora sensiblement el servei de Ferrocarrils, segons l'empresa. Plana 6

Porcel reivindica el Mediterrani en la primera conferència del cicle or­ganitzat pel CMSC. Plana 6

Els santcugatencs opinen a L enquesta sobre els nous contenidors. Plana 8

L'Hospital General de Catalunya atendrà pacients d'altres mútues a partir de gener. Plana 9

L'Ajuntament canvia els contenidors de metall per uns de plàstic per evitar soroll i males olors. Plana 9

El guitarrista Manolo Sanlúcar va obrir amb èxit el Festival Interna­cional de Música. Plana 9

El ple aprova una moció de condemna a les proves nuclears de Mururoa amb l'abstenció del PP. Plana 9

El Centre Cultural presenta la pro­gramació en un acte amb les estrelles de la temporada. Plana 11

El gerent d'Antenex, Rafael Rabasa, diu a Les empreses que «la parabòlica ens farà més europeus». Plana 12

L'impulsor dels adhesius CAT, Fran­cesc Gras, diu que ha ideat «una cam­panya de reafirmació». Plana 13

La Generalitat compra obra al fo­tògraf santcugatenc Pere Formiguera per al fons d'art. Plana 15

I Esports Jordi Pons, l'ex-ju-gador del CB Sant Cugat, diu que no ha acceptat tornar per jugar amb la U E S C p e r q u è aquest any amb el Montcada, el seu actual equip, té l'o­portunitat de ser a la pista més minuts.

Amb tot, Pons assegura que «algun dia» tornarà a Sant Cugat. Plana 24

El Júnior perd per 2 a 3 davant el RC Polo en el primer partit de la temporada. Plana 25

I Apunts L'aplec de la sardana arribarà diu­menge a la vintena edició. Plana 26

La radiografia recull la història de la Penya Blau-grana. Planes 30 i 31

£1 pla de millora de l'entorn del Monestir s'inicia amb entrebancs • El PSC acusa l'Ajuntament de definir els • L'Incasol pretén aconseguir l'acord de

criteris del pla «al marge de la ciutat» tots els veïns pendents d'expropiació • Sant Cugat.— Quan encara es troba en una fase molt inicial, el pla d'ordenació de l'entorn del Monestir, que canviarà la fesomia de la zona, ha rebut les primeres crítiques. El PSC creu que l'Ajuntament

ha tancat al debat ciutadà la definició dels criteris del pla i que «li falta ambició». El director general d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, reconeixia mentrestant que l'Inca-sol necessita arribar a un acord d'expro­

piació amb tots els veïns del voltant del carrer Sant Llorenç —inclosos els que no estan afectats per la zona verda que marca el PGM— per dur a terme el projecte que té previst. Plana 3 i Editorial, plana 18.

José Maria Aznar sortint de la seu del Partit Popular a Sant Cugat. Foto: JA. MULA.

Aznar dedica 10 minuts a Sant Cugat • Tornarà d'aquí a un

mes per inaugurar la seu reconstruïda

• Sant Cugat.— El president del PP, José Maria Aznar, va visitar dilluns passat la seu del partit a Sant Cugat per poder «veure com havia quedat després de l'a­temptat», segons va explicar Fran­cesc Llatjós. Els curiosos pràc­ticament no li van veure la cara. Aznar va dir que la seu serà re­construïda en un mes. Plana 7.

El centre i alguns punts dels districtes van ser les zones més afectades de Sant Cugat. Foto: ELS 4 CANTONS.

Les pluges inunden alguns petits comerços

de Sant Cugat • Sant Cugat.— Els tècnics municipals examinen des de fa uns dies les zones del cen­tre i dels districtes que es podrien veure novament afec­tades per les pluges. L'aiguat de dilluns passat —70,7 litres

per metre quadrat— ha qües­tionat la utilitat de les cla­vegueres i l'empedrat de la plaça Doctor Galtes i el To­rrent de la Bomba, en situa­cions de pluges excepcionals. Plana 5 i Editorial, plana 18.

La festa major de Valldoreix tanca amb èxit una nova edició • Sant Cugat.— El gegants Ce­brià, Cinta i Cinteta van ser els encarregats d'obrir l'últim dia de festa a Valldoreix. La festa major de l'EMD va oferir des de sar­danes i havaneres fins a teatre amb el grup Espiral, música per

als joves, jocs infantils i més de 100 quilos de sardines i 100 litres de vi a la Sardinada Ecològica, després del tradicional pregó de Sílvia Alberich. La festa va cloure el cap de setmana amb èxit de participació. Planes 28 i 29.

VII FUMADA PIPA SANT CUGAT

DEL VALLÈS

DIA 24 DE SETEMBRE DE 1995

Horan: - 10 h matí esmorzar participants (inclòs en el preu de la fumada!

- 2 / 4 d ' l 1, fumada

- 1 de la torda, entrega de premis a tots els participants

- 2 /4 de 3, dinar de gernn io r :no inclòs en •!

preu de la fumada,. 3300*238370

ELS0CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Visiteu de franc la Reserva Natural de

les illes Medes

Els subscriptors d'Els 4 Cantons que ja heu sol·licitat la targeta del Club podeu dema­nar el tiquet per conèixer l'Estartit i la Re­serva Natural de les Illes Medes, durant un cap de setmana. Aquesi tiquet inclou el so­par i l'habitació per dissabte a la nit i l'es­morzar i dinar de diumenge, a més d'un viatge amb barca amb el fons de vidre per fer el recorregut a les illes Medes. la Fora­dada i cala Farriol. Per obtenir el tiquet, no­més cal que truqueu al telèfon del subscrip­tor per concretar les dates de la reserva. El preu per als acompanyants és de 3.900 ptes.

LLIGA NACIONAL DE BOTIFARRA

Inscripció a meitat de preu per als subscriptors.

Ja és obert el termini d'inscripció per a les parelles que vulguin participar en la I Lliga Nacional de Botifarra (LNB) que convoca la revista Presència amb motiu del seu 30è aniversari. La inscripció s'ha de formalit­zar al telèfon 902 22 10 10. on us amplia­ran tota la informació que necessiteu. La lliga tindrà una fase local, una de comarcal i la gran final, en la qual es proclamarà la parella guanyadora del primer trofeu Mani­lla d'Oros, que rebrà un premi consistent en un milió de pessetes i un viatge de quin­ze dies de durada,

Demana la targeta.

Tots els subscriptors d'Els 4 Cantons que no heu sol·licitat la targeta del Club encara podeu fer-ho trucant al telèfon del subs­criptor. La targeta no suposa cap cost addi­cional i us permetrà gaudir de gran varietat de serveis.

Posa't a punt.

Classes de manteniment i sessions de sauna de franc.

Amb la targeta del Club, podeu assistir durant

aquest mes a classes de manteniment, aeròbic,

streeching, steps, fitness, low im

pact , i fer s e s s i o n s de

sauna al gimnàs Squash

Sant Cugat (cl Sant Jordi,

33-35). totalment de franc.

L'horari per als subscrip­

tors és els migdies de di­

lluns a divendres de 2/4 de 4

a 2/4 de 5. les tardes de di­

lluns a dijous de 17 a 22 h i

els dissabtes al matí de 1 0 a 12 h. Per obtenir els

vals us cal trucar al telèfon del subscriptor.

Matí: de 9 a 2 902 22 lO lO Tarda: de 4 a 7

70 LITRES D'AIGUA 3 • Divendres, 22 de setembre de 1995 VISITA DE METGE

La intensa pluja que va caure dilluns va provocar petites inundacions a algunes botigues del centre. L'Ajuntament estudiarà si es podria repetir la situació encara que plogués menys.

José Maria Aznar va passar fugaçment per Sant Cugat. Tot just es va estar un quart d'hora a la malmesa seu del PP, va donar ànims a la militància i va prometre que tornarà d'aquí a un mes.

Quan encara falten anys perquè es vegin els resultats, el pla d'ordenació de l'entorn del Monestir ha entrat a formar part del debat polític. Generalitat i Ajunta­ment tenen tres objectius: l'adequació de

URBANISME

noves zones verdes, l'obertura de nous vials de connexió amb el barri de Coll Fava i la millora de la imatge de les edificacions del voltant que assumiria l'In-casol. El debat es va encetar al juliol

El projecte de millora de Monestir pren forma enmig

amb les protestes dels veïns que es veuran afectats per les expropiacions, i continua aquesta setmana amb els aclariments del director general d'Urbanisme, Joan An­toni Solans i les crítiques del PSC.

A i »

L'Incasol executarà les expropiacions en favor de «l'interès general de la població»

L'acord hauria d'incloure els veïns no afectats per la zona verda que marca el PGM

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat.— L'expropiació de les divuit cases dels carrers Sant LLorenç, Orient i la Creu cons-truides en terrenys que el Pla Ge­neral Metropolità de l'any 76 (i abans el Pla Comarcal del 53) qualifica com a zona verda no té data però es farà. De fet, poden passar anys «perquè les coses ma­duren en el temps que necessi­ten», afirmava a aquest setmanari el director general d'urbanisme i subdirector de l'Institut Català del Sòl, Joan Antoni Solans. Solans considera que «en un cas de zona verda, prima l'interès general de la població per sobre dels inte-resos particulars».

No està tan clar el futur de les cases construides en aquesta zona que l'Incasol té interès en expropiar —tot i no estar afec­tades pel PGM— per completar així una operació, habitual en al­tres ciutats catalanes, destinada a «millorar els centres urbans i en especial l'entorn de monu­ments considerats d'interès nacio­nal com és el Monestir». Aquestes finques només s'expropiaran en cas que s'arribi a acords amb els propietaris. «Si no hi ha un equi­libri entre el que oferim i el que volen els veïns, no farem res», diu Solans.

Construint el trenclacosques

D'aquesta manera, comença a definir-se un dels aspectes d'un projecte de gran envergadura que a la llarga canviarà la fesomia de tot l'entorn del Monestir. La intenció de l'Incasol és construir 6500 nous metres quadrats de pi­sos amb la façana orientada cap al Monestir, que s'afegirien al bloc que ja està construit al carrer de

Si es porten a terme totes les expropiacions en aquesta zona, l'Incasol construirà 6500 m22 de pisos. Foto: J.A.M

la Creu. Aquests pisos servirien, bàsicament, per reallotjar els veïns expropiats. Davant de l'edifici, i fent de separació amb la nova avinguda Francesc Macià que pas­sa pel costat dels jardins del Mo­nestir, s'urbanitzaria la zona verda que estableix el PGM. Per això, és necessari que els veïns que no

estan afectats pel PGM accedeixin a l'expropiació a canvi del benefici econòmic que els suposarà poder construir després edificis de més alçada. Solans recorda que, segons la llei, ha d'haver una distància de cinquanta metres entre el Mo­nestir i les cases, amb zones verdes pel mig, i defensa la necessitat

de millorar l'entorn del Monestir perquè «no pot ser que al voltant del monument hi hagi una zona urbanísticament deteriorada», ni tampoc «que els cotxes hi circulin tan aprop». De moment, recorda el director general d'urbanisme, «no s'ha iniciat cap tràmit d'ex­propiació».

El PSC creu que s'ha definit «al marge dels interessats» c.c.

• En un projecte de l'enverga­dura del pla d'ordenació de l'en­torn del Monestir, és fàcil que la complexitat que impliquen els processos urbanístics faci que sembli impossible esbrinar el que significarà a la llarga per a la ciutat. En aquest pla se super­posen tres operacions amb un ob­jectiu comú: modificar i reordenar tot el voltant del Monestir. Pri­mer, adequant noves zones verdes darrere del monument. Segon. connectant el nou barri de Coll Fava amb el centre de la ciutat mitjançant l'avinguda Francesc Macià, i tercer, renovant la imatge de les edificacions del voltant. En aquest apartat s'inscriu l'actuació de l'Incasol. Les dues primeres necessiten que es modifiqui el pla general metropolità de la zona. un procés que està encara en una fase molt preliminar. De moment,

fins a mitjan octubre està obert el període de suggeriments per a tothom que s'hi senti afectat.

El procés que s'està seguint per dur a terme aquest projecte, que trigarà anys a realitzar-se, ha estat precisament el motiu de les crí­tiques que el grup municipal so­cialista feia aquesta setmana en roda de premsa. El PSC acusava l'equip de govern, de CiU, d'haver definit els criteris del pla «al mar­ge de la ciutat i de la gent que pot estar-hi interessada», atès que en un principi cl període per pre­sentar suggeriments acabava a fi­nals d'agost. «Demanem la par­ticipació activa de la ciutat en aquest pla de reordenació urba­nística». reclamava el portaveu del grup. Àngel Casas. En aquest sen­tit. Casas proposa organitzar una exposició sobre el proeete a la Casa de Cultura. HI regidor so­cialista Joan Gaya llançava una

acusació més greu: «Les propostes per modificar el PGM que ha fet l'Ajuntament no han passat mai pel ple.» Una afirmació que ha desmentit categòricament l'àrea d'Urbanisme, recordant que serà un cop que es tanqui aquest pe­ríode de suggeriments que la seva aprovació passarà pel ple. Després encara s'obrirà un nou període d'informació pública per presen­tar al·legacions.

Les crítiques socialistes —que no van aparèixer després al ple municipal, tot i que es va parlar del tema— van més enllà: el PSC considera que «enlloc no s'Iia jus­tificat la implicació de l'Incasol en tot això», i que el pla s'ha convertit en mi «.negoci immo­biliari» perquè «l'Incasol en tregui beneficis». I.n aquest sentit, el di­rector general d'Urbanisme iccor-clava que «en operacions com aquesta, l'administració hi perd

un trenta per cent del capital in­vertit». Solans argumenta que, te­nint en compte que els que ac­cediran als pisos ja són propie­taris, «no compleixen les condi­cions que estableix la llei perquè es puguin acollir al règim social d'habitatges: per això, els pisos que construirem seran de renda lliure». Els socialistes interpreten la intervenció de l'Incasol com una «cessió d'autonomia munici­pal en favor de la Generalitat».

L'última crítica es refereix al disseny mateix del pla: si vol ser un projecte per ordenar tot l'en­torn del Monestir, el PSC es pre­gunta «per què no s'ha inclòs en el pla el remodelatge de la plaça Oetavia o el vial que hauria d'en­llaçar l'avinguda Mirador amb la rambla del Celler». Per aquest motiu, consideren que «al pro­jecte li falta ambició, no s'ha pla­nejat globalment».

El consistori rebutja en una moció l'atemptat a la seu del Partit Popular

ÀNGELS CASTUERA H Sant Cugat.— L'Ajuntament en ple va aprovar, en l'última ses­sió, una declaració institucional en la qual expressa el seu frontal rebuig a l'atemptat que va patir la seu del PP durant la nit de l ' l i al 12 de setembre.

Segons el text, «l'atac a la seu del PP ha estat un atac a la de­mocràcia i al més profund de l'es­sència del nostre sistema de con­vivència». El document continua afegint que «per tot això, els mem­bres del ple municipal del con­sistori de Sant Cugat, com a re­presentants legítims de la ciuta­dania, i amb la fermesa i la serenor que els dóna la seva convicció democràtica, manifesten pública­ment el rebuig i la condemna més enèrgica a l'acte de violència que, la matinada del 12 de setembre de 1995, es va fer contra la seu del Partit Popular de Sant Cugat».

La declaració institucional, que va llegir l'alcalde, Joan Aymerich, manifesta «la certesa que el diàleg i la democràcia són les úniques vies per continuar contruint una societat més justa i solidària». El text acaba felicitant els cossos de seguretat i els bombers per la seva ràpida actuació.

El portaveu del Partit Popular, Jaume Tarragó, va expressar el seu agraïment a totes les forces polítiques per les mostres de su­port que va rebre després de l'a­temptat. Tarragó va referir-se es­pecialment a l'alcalde, Joan Ay­merich.

El regidor d'ERC Jaume Bus­quets va demanar als regidors del PP que no utilitzin aquest fet per fer electoralisme.

El consell comarcal nomena els càrrecs per als pròxims quatre anys M Sabadell.— La primera sessió plenària del nou Consell Comar­cal del Vallès Occidental va cen­trar l'activitat en el nomenament dels càrrecs que han de regir la institució els pròxims quatre anys. Francesc Morales va ser nomenat vice-president primer i se li va assignar una remuneració bruta d'un milió i mig de pessetes l'any, sense dedicació exclusiva i en con­cepte de dietes i despeses de re­presentació. Oriol Civil, escollit pel PSC de Sabadell, serà el vi­ce-president segon, amb una as­signació bruta de 6 milions de pessetes l'any, amb dedicació ex­clusiva. També es va aprovar l'as­signació en concepte de dietes i despeses de representació al pre­sident del consell, Carles Ferré, d'una retribució bruta anual de 2.040.0(K) pessetes. Els grups po­lítics rebran ajuts econòmics de 240.tX)ü pessetes anuals i, per cada conseller, 180.000 pessetes per any. s.B.

3J 139 06062

Portes

Blindades

S E G U R E T A T

fmM LJJI Sant Cugat del Vallès. ?r 589 17 99

PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995

C A S A DE LA V I L A

Jaume Tarragó afronta el mandat municipal que ha significat la renovació dels representants del PP a l'Ajuntament amb el convenciment que el quart regidor que no va aconseguir el seu partit hauria canviat el pacte que ha portat a un equip de govern de C'iU i ERC. Tot i que assegura que no farà una oposició sistemàtica, creu que l'actual repartiment de poder és «circumstancial» i que Esquerra té més força del que li pertoca pels vots que va obtenir. Per això espera que el PP tindrà un paper important, encara dins d'aquest mandat.

J A U M E T A R R A G Ó ^ Portaveu del grup municipal del Partit Popular

«El quart regidor del PP hauria portat a un pacte de govern diferent»

Sil VIA BARROSO • Sant Cugat.— Després de dues majories absolutes de CiU, aquest mandat es presenta amb un equip de govern format per dos grups polítics i tres partits. Per la seva banda, l'oposició busca el seu es­pai. El PSC ha entrat en un debat públic sobre la restauració del Monestir i les expropiacions de la carretera de Cerdanyola i IC (amb ERC) ha presentat una mo­ció per condemnar les proves nu­clears de Mururoa. Quin serà l'es­pai del PP?

—«•Nosaltres no ens hem mar­cat cap espai concret. Totes les iniciatives, siguin de qui siguin, si són positives, tindran el nostre suport. Som conscients que con­tinuem en una majoria absoluta, ja que Aymerich, que és un polític molt hàbil, ha aconseguit perllon­gar el seu monopoli. Però, tot i així, qualsevol proposta bona per a la ciutat que vingui d'ells, tindrà cl suport del PP.»

— Però que farà el PP pel seu compte?

•<1 li ha un tema que em preo­cupa molt. lis la qüestió del co­merç,. I.'equip de govern ha anun­ciat una remodelaeió del centre de la ciutat per a aquest mandat. Suposo que ho devien tenir pre­vist, peto recordi que era una de Ics bascs del nostre programa. I es perquè ens preocupa molt el petit comerciant, que és el que dona vitalitat a la ciutat. Per afa­vorir-lo. intentarem que a totes Ics /ones blaves que hi ha al centre la primera hora sigui gratuïta, i el mateix a l'aparcament que hi ha al mercat de Torreblanca. Així s'evitaria que els habitants dels afores i dels límits del nucli urbà, que poden ser uns 25.000, vagin als grans supermercats a comprar perquè troben aparcament amb mes facilitat. Són mesures neces­sàries per protegir el comerç au­tòcton. que és el que crea riquesa. 1 .a majoria de les grans superfícies són de capital estranger.»

El PP va apostar per la re­novació en les llistes que va pre­sentar a les municipals i tenia l'objectiu clar d'augmentar la seva representació. Van obtenir un re­gidor més, però l'embranzida del partit a Sant Cugat no ha anat més enllà. Mentrestant, han vist com CiU, una formació propera al PP segons vostè, pactava amb ERC sense ni parlar amb els populars.

--«Es que els era més fàcil pac­tar amb l·IRC, que té menys re­presentació. I per a Aymerich era el millor pacte. En canvi, crec que no és el millor per a la ciutat. Però això no hauria passat si en lloc de 3 regidors n'haguéssim ob­tingut 4. De fet, el nombre de vots per al PP va ser el doble que el 1991, i no vam doblar re­gidors per culpa del sistema elec­toral. Aquest regidor ha estat clau. Si hagués anat a parar a les nostres urnes, el procés del pacte hagués canviat molt, el PP hagués tingut més força. De tota manera, la situació d'ara és circumstancial. No crec que duri tot el mandat.»

—Això vol dir que el PP espera

J.IUIIK I arrano, a la sLu provisional del PP. un pis cedit fins que arreglin els desperfectes causats pel còctel molotov Foto J A MULA

Enginyer amb passat de comerciant Enginyer i home de números. Jaume Tarragó va basar la seva campanya per a les municipals en les necessitats econòmiques de la ciutat, i continua insistint-hi. Havia estat copropietari d'u­na merceria al centre de Sant Cugat, i l'ex­periència l'ha convertit en un defensor insistent del petit comerç com a fonament per a un ca­pitalisme saludable. Resulta que fia viatjat i ha \ist. ..abans que ningú s'ho imaginés», com als països soviètics -.passaven gana». A l'Europa oc­cidental, diu que hi ha vist moltes grans su­perfícies: al principi li agradaven, però posades

a Catalunya creu que ofeguen l'economia del país i s'emporten el capital generat a l'estranger. També desconfia de les inversions industrials es­trangeres en terrenys de Sant Cugat, i creu que l'Ajuntament s'hauria d'assegurar que creïn lloes de treball a la ciutat i no siguin només un ma­gatzem i una font d'informació per conèixer el mercat del país. En definitiva, i apel·lant al sentit comú «d'una mestressa de casa», demana, per superar el dèficit, que s'aturin temporalment les inversions municipals en grans infraestructures i se salvin els petits botiguers. s.B.

en aquest mandat un moviment de retorn que l'acosti a CiU?

—«Jo crec que pot passar. Un mandat de 4 anys pot semblar que passa molt de pressa, però amb cl tracte diari hi ha coses que es fan dures i difícils. En aquest cas. jo diria que ERC mai no s'hauria pogut imaginar que tindria tant pes a l'Ajuntament amb un sol regidor. Té un pro-tagonísme desmesurat pel nombre de vots que té. 1 el joc d'estira i arronsa que provocarà desgas­tarà l'equip de govern.»

—I si es trenca la corda, creu que el seu partit prendrà el relleu?

—«El que no farem serà apro­fitar l'ocasió per anar contra un hipotètic equip de govern en mi­noria. perquè una nau sense capità

no pot navegar. Podríem entrar o no en l'equip de govern, però no faríem una política d'oposició frontal perquè sí.»

No a la política exterior

—IC i ERC van presentar di­marts al ple municipal una moció de condemna a les proves nuclears de l'Estat Francès a Mururoa. El PP de Sant Cugat va votar a favor de la moció que demanava una actuació de la comunitat inter­nacional per posar fi a la guerra de Bòsnia, però es va abstenir en el cas de Mururoa. Quina és la diferència?

—«El cas de Bòsnia era una qüestió humanitària. Però en prin­cipi, jo penso que als ajuntaments ja tenim prou feina per posar-nos

en temes en els quals no tenim competències. Fins i tot crec que es podrien impugnar aquestes mo­cions que, a més, són inútils. El que haurien de fer els partits que van presentar la moció és pres-sionar els seus representants par­lamentaris perquè actuïn en con­seqüència. ja que és un afer de política exterior.»

—Aznar va venir dilluns per comprovar l'estat en què ha que­dat el local del PP després del còctel molotov. Vidal-Quadras ja havia qualificat l'atac d'«atemptat criminal» i d'intent «d'aniquilar físicament el PP de Catalunya». No pot resultar contrapruduent el rebombori que hi ha hagut?

—«El rebombori respon a un fet molt greu que podia haver

causat víctimes! És inconcebible que hi hagi subjectes que vagin tirant bombes, això ho ha d'en­tendre la societat catalana. Si no, Catalunya acabarà com una altra regió espanyola on una sèrie de votants, criminals potencials, do­nen suport a una sigla que com­porta el segrest, l'extorsió i fins i tot el tret al cap. I últimament, tots els incidents estan dirigits contra el PP. Sembla clar que algú ho està dirigint. 1 per això ha vingut Aznar, per reafirmar que som un partit català, encara que amb projecció cap a Espanya, i no ens hem d'arronsar.»

—El PP s'esforça per defensar la seva catalanitat i la tria de Jaume Tarragó (catalanoparlant) en lloc de Julio Ariza (castella-noparlant) per a les municipals a Sant Cugat va respondre, en part, a aquest interès.

—«El PP no s'està catalanit­zant. Tots els militants que hi ha a Catalunya ho som, de catalans, alhora que espanyols. El problema que hem tingut és la imatge que se'ns ha volgut crear perquè algun partit, a causa del nacionalisme, necessita un enemic exterior. El nacionalisme és sempre molt do­lent, sigui del tipus que sigui...»

—L'espanyol també? —«Igual. El nacionalisme sem­

pre vol dir fanatisme, vol dir oclu-sió de les idees, vol dir tancar-se.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 PUNT I SEGUIT 5

AIGUATS

Les pluges torrencials causen petites inundacions

i talls de circulació L'Ajuntament estudia alguns casos

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat— L'aiguat de dilluns —de 70,7 litres per metre quadrat segons dades del Centre Borja— va provocar petites inundacions en baixos, aparcaments i botigues i talls en la circulació. La brigada municipal, els bombers, Protecció Civil i l'ADF van estar de servei fins a la matinada i l'Ajuntament estudia ara si alguns dels problemes provocats per la pluja es podrien repetir amb precipitacions menors.

Els botiguers i veïns de la plaça del Doctor Galtes i el Torrent de la Bomba van haver de córrer dilluns al vespre i ajudar-se els uns als altres per treure l'aigua que els va entrar als locals de planta baixa i als cotxes aparcats a la zona. Les fulles d'arbre que van arrossegar 70,7 litres per me­tre quadrat de pluja van embussar les reixes de claveguera de la part baixa de la plaça —prop de la cruïlla amb Torrent de la Bom­ba— i van fer pujar l'aigua fins a una alçada de 30 centímetres.

Després d'haver destapat la cla­veguera i mentre no arribaven els bombers o la brigada municipal d'obres i serveis, els mateixos veïns van utilitzar galledes, escom­bres i altres utensilis casolans per aturar les petites inundacions que s'havien format, sobretot als ha­bitatges del Torrent de la Bomba i a les botigues de Doctor Galtes. AI matí següent alguns comerços encara no havien tornat a la nor­malitat. A la sabateria de la plaça, els propietaris amuntegaven caixes humides per llençar i feien el recompte de les pèrdues: unes

40.000 pessetes en articles fets malbé. La suma arribava a les 75.000 pessetes «aproximada­ment» a la botiga de llums del costat on, de tota manera i igual que a la sabateria, consideraven les pèrdues «molt menors del que podia haver estat». La raó d'a­quest «mal menor» és que els encarregats dels establiments te­nen gairebé tots els articles en prestatgeries elevades a uns 30 centímetres del nivell de terra per­què «no és la primera vegada que passa».

Circumstàncies excepcionals Tot i que asseguren que l'ex­

periència els ha ensenyat a pren­dre precaucions, els botiguers de Doctor Galtes reconeixen que la situació de dimarts a la nit feia molts anys que no es repetia. El mateix ha assenyalat el tinent d'al­calde de Serveis Urbans, Joan Re­casens que, davant de les queixes dels veïns per les «insuficiències» de les clavegueres ha recordat que les «circumstàncies excepcionals» (precipitacions poc habituals amb pedra) van provocar els problemes

La plaça del Doctor Galtes va quedar negada amb una altura d'aigua d'uns 30 centímetres. Foto: ZOOM

«en les zones on hi ha antigues rieres, com és el cas del Torrent de la Bomba». De tota manera, Recasens ha assegurat que l'A­juntament estudia ara si la situació es pot repetir amb pluges menors que sovintegin més. Caldrà exa­minar fins a quin punt el nou empedrat, la desaparició de la vo­rera en els carrers per a vianants i la situació de clavegueres en punts on es permet l'aparcament damunt les reixes és la causa que l'aigua entri amb més facilitat a les botigues i cases baixes, com afirmen els veïns. Els tècnics mu­

nicipals examinen també altres zo­nes, sobretot en els punts dels districtes i els afores que no estan asfaltats. En aquestes zones és on ha quedat el terreny més afec­tat, ja que la tempesta ha fet mou­re la terra. Mas Janer, a Mira-sol, la Floresta i les Planes van ser alguns dels llocs on la brigada municipal va haver de fer inter­vencions més importants. Tanma­teix, també va actuar al Torrent de la Bomba, al pont del carrer Martorell, al parc Central, i a l'hi­pòdrom entre d'altres punts.

Tant els tècnics de l'Ajunta­

ment com la Policia Local, el grup operatiu de l'ADF, els bombers i els voluntaris de Protecció Civil van estar fent serveis a causa de la tempesta fins a les tres de la matinada. La policia va haver de tallar el trànsit a la carretera de Rubí i a la carretera de Vall-vidrera, on va caure un pi que va quedar travessat a la calçada. La circulació també es va haver de desviar a la rambla del Celler, on les obres de cobriment de la riera van quedar afectades i la terra que es va desprendre va en­torpir el pas dels vehicles.

set ball un club dinàmic

• • • • • Restaurant obert al públic

Escola de tennis per a nens i adults

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA PER ALS NOUS ABONATS

Magnífiques instal·lacions

enclavades dins un entorn verd,

a tan sols 20 minuts de Barcelona,

on vostè i la seva família

podran gaudir de 13 pistes de tennis (terra batuda), 2 frontons,

piscina voltada de gespa, raig uva, saló social, restaurant,

i d'un ambient sa i divertit on els seus fills podran saltar i córrer,

i aprendre a jugar a tennis assistint a les classes de l'escola de

tennis mentre vostè juga uns sets amb uns amics

que ja estan desitjant conèixer-lo.

El convidem a conèixer S e t ball tennis.

Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat km 4,6 • Apartat de Correus 49 • Sant Cugat del Vallès • Tel. 674 28 00

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995

TRANSPORTS

Cada 4 minuts hi haurà un tren de les línies de Sabadell i Terrassa

Ferrocarrils de la Generalitat inicia una campanya de promoció de la variant de la UAB CLARA RIBAS

U Sant Cugat.— Amb el lema Et portem de porta a porta a la UAB, Ferrocarrils de la Generalitat ha començat a promocionar les millores que comporta l'entrada en servei de

la variant de la UAB. La nova estació, i la posada en servei en els propers mesos de nous trens permetran crear, segons han explicat els responsables de l'empresa, el futur metro del Vallès, un servei pensat per cobrir

la línia Barcelona-Sabadell i Barcelona-Te-rrassa en pocs minuts. Segons fonts de Fe­rrocarrils, «es tracta de fer un servei com al metro, on no mires el rellotge perquè saps que el tren passa cada 3 o 4 minuts».

Fls Ferrocarrils de la Gene­ralitat es convertiran en els pro­pers mesos en una línia ràpida que unirà Barcelona amb Terrassa i Sabadell i que, a les hores punta, oferirà trens cada tres o quatre minuts. L'entrada en servei de la doble via Bcllatera-Universitat Autònoma-Sant Quirze i la pre­sència de nous trens facilitaran la millora del servei.

Amb la nova estació s'augmen­tarà i es millorarà l'explotació de la línia del Vallès, i en particular del ramal de Sabadell. Amb la construcció d'aquest tram s'ha completat el programa de des­doblament tic la via de tota la línia, que permetrà augmentar les freqüències del servei i facilitarà l'explotació. També dona una so­lució definitiva al nus de Bella-terra eliminant els encreuaments a nivell dels trens en suprimir-se l'actual bifurcació mitjançant la perllongacio del ramal de la Uni­versitat Autònoma fins a Sant Quir/e i abandonant una part del traçat actual entre Bellaterra i Sant Quir/e.

LI nou itinerari permet aug­mentar el servei de l'estació d'U­niversitat Autònoma i suprimir el servei de llançadores entre Be­

llaterra i la UAB —que implicava el transbordament del viatgers a les andanes de Bellaterra—, la qual cosa representa una impor­tant millora del confort. Aquesta millora és espcialment remarcable per als viatgers de Sabadell i Sant Quirze, que queden connectats di­rectament amb la UAB.

Finalment, s'incrementa la ca­pacitat, en substituir les llança­

dores per trens de quatre cotxes que arriben directament a la Uni­versitat Autònoma des de qual­sevol estació de la línia. La in­tegració de l'estació de la UAB a la línia Barcelona-Sabadell per­met, a més, donar servei els dies festius i durant el període estival, fet que millora la mobilitat dels residents de la Vila Universitària. Les característiques de l'antic ra-

El «metro» del Vallès C.R.

I Si l'entrada en servei de la va­riant ha representat una millora en la qualitat del servei als usuaris. l'augment de freqüències previst per al segon semestre del 199d suposarà el llançament definitiu del «Metro del Vallès», amb tiens a la UAB cada 4 minuts. La nova estació i la connexió directa amb Sabadell a través de Sant Quirze del Vallès constitueixen, segons fonts de Ferrocarrils de la Ge­neralitat, «una etapa mes en cl procés de ha de permetre con­vertir l'antiga línia d'aquests fe­rrocarrils, en un servei amb vo­cació de metro suburbà».

CREACIÓ 1 DISSENY

1912 OCIAVtO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

JOIERS- TALLERS PROPIS

**$r # ® MEGA B R E ! .LU N G 5?amiLton KRONQS «JUNCHANS

JTL ffiaufka Locrolx

Santiago Rusinol. 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

Pk^capord+Hickatació

/Elimina la cel·líMis:

Tractamerti caporal

/ Referma el teu cos:

Quiromassatge

/ Dóna color a la pe//;

Solàrium dia pressió (fadat i corporal)

Cl Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

En aquest moment, l'ampliació de l'estació de Muntaner, a Bar­celona, i l'adquisició de nous trens que han d'entrar en circulació du­rant els propers mesos, s'acom­pliran les fites fixades per Fe­rrocarrils, que. conjuntament amb altres actuacions de tipus tècnic. permetran augmentar les freqüèn­cies del servei. Amb la implantació d'aquest nou metro es reduiran els temps de recorregut. Així, el trajecte de Sabadell a Barcelona durarà 41 minuts — fins ara eren 44—. Des de Terrassa, també a Barcelona, es trigaran 41 minuts, mentre que fins ara s'hi invertien 48 minuts.

mal, amb una sola estació en una zona d'activitat exclusivament lec-tiva, feien que no hi hagués servei fora del calendari escolar.

L'estació amb més passatgers

L'estació de la Universitat Au­tònoma és una de les que registra més viatgers de tia línia Saba-dell-Barcelona, després de la de Sant Cugat. Així, l'any 1994 es van enregistrar prop de 2.500.000 viatges amb origen o destinació a la Universitat Autònoma. Des de que es va crear el ramal de la UAB, el 8 d'octubre del 1984, cl trànsit per aquesta estació no ha parat de créixer, i ha arribat gairebé a doblar el nombre de viatges del primer any complet de funcionament.

L'estació de la UAB està si­tuada en el perímetre de la Uni­versitat. entre el rectorat i la resta de facultats, a les quals està unida mitjançant un pas superior. Obra dels arquitectes Jaume Bach i Ga­briel Mora, l'estació va ser guar­donada l'any 1989 amb el Brunel Commendation. El nou edifici de l'estació de la UAB ha estat pro­jectat pel mateix equip d'arqui­tectes i es troba actualment en fase de construcció.

El PP demana que no es pagui la primera hora de les zones blaves

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat- El Partit Popu­lar ha proposat a l'equip de govern que no cobri la primera fracció de les zones blaves, per afavorir les compres als comerços locals entre els consumidors. El porta­veu del Partit Popular a l'Ajun­tament, Jaume Tarragó, va de­manar a l'alcalde i el seu equip que estudiïn aquesta possibilitat. «El comerç local necessita tot el suport, i aquesta seria una bona mesura per contribuir que els ciu­tadans comprin als petits comer­ços». va assenyalar Tarragó.

FI portaveu del PP va assegurar que l'equip de govern podria plan­tejar-se aquesta proposta i no co­brar la primera fracció d'aparca­ment, que podria oscil·lar entre una hora i una hora i mitja, segons el temps que necessitin els com­pradors per omplir el cistell.

Tarragó va demanar també a l'equip de govern que s'estudiï algun mecanisme per controlar que l'aparcament del mercat de Torreblanca l'ocupin vehicles de compradors. «A banda de deixar la primer ahora gratis, en aquest aparcament s'hauria de compor-var qui aparca, perquè molta gent que va a comprar no troba lloc». Segons Tarragó, els treballadors dels comerços, les oficines i els habitatges que envolten el mercat ocupen la majoria de places d'a­parcament.

Joan Aymerich va respondre as­segurant que el regidor de Co­merç, Manel Gabaldà, s'havia reu­nit amb els assentadors per arribar a un acord al respecte. L'alcalde va dir que l'Ajuntament sempre s'ha preocupat pels aparcaments.

CONFERÈNCIES

I .Vsciiptor Baltasar Porccl al Club Muntayenc durant la conferència de dimarts. Foto: J.A. MULA.

Porcel reivindica el Mediterrani com a grup de pressió dins la Unió Europea

SÍLVIA UARROSO M Sant Cugat. «'Espanya ha d'influir l'Europa del sud, eoli-derar-la perquè l'arc llatí cons­titueixi un lobln dins Europa.» Amb aquesta idea reclama Bal­tasar Porcel l'ateneio dels catalans i la resta de l'Estat cap a l'àrea mediterrània i del sud d'Europa. L'escriptor mallorquí establert a Valldoreix va obrir dimarts el cicle de conferències Aula Cultural, or­

ganitzat pel Club Muntanyenc Sant Cugat per a aquesta tem­porada. Segons Porccl, que va par­lar en qualitat de president de l'Institut Català d'Estudis Medi­terranis. els països del sud d'Eu­ropa que pertanyen a la Unió Europea han de buscar la seva àrea d'influència —com ja tenen la Gran Bretanya. Alemanya i l'Estat Francès— en el nord d'À­frica i la resta de països amb port

al Mediterrani. Per aconseguir aquest objectiu, «és imprescindi­ble fer un programa d'ajut al sud i entendre-s'hi», va afegir l'escrip­tor. Aquesta idea és el que ha impulsat l'institut que presideix a organitzar el Fòrum Civil Eu-romed, que serà paral·lel a la con­ferència euromediterrània que el 27 i 28 de novembre reunirà a Barcelona ministres de 27 països comunitaris i extracomunitaris.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 PUNT I SEGUIT 7

POLÍTICA

El líder del Partit Popular abandona la seu local envoltat de policies i guardes de seguretat. Loto: JA MULA.

Aznar passa per Sant Cugat com un llampec i diu que tornarà d'aquí a un mes

El president del PP va visitar durant deu minuts la seu destruïda del partit CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Pràcticament no se li va poder veure ni la cara. El president estatal del PP, José Maria Aznar, va arribar dilluns a la tarda abans del que era previst, va visitar

la seu del PP durant deu minuts i va marxar de seguida, sense fer declaracions i envoltat d'un núvol d'escortes i mesures de seguretat. Aznar havia vingut a Barcelona per participar en la reunió de la comissió política del PP

a Catalunya. Aprofitant l'ocasió, va voler veure in situ l'estat en què va quedar el local de la rambla Ribatallada, després que dimarts de la setmana passada uns desconeguts van llançar-hi un còctel molotov encès.

La importància que la junta lo­cal del PP concedia a la visita del president estatal del Partit Po­pular ha provocat, fins i tot, el retard de les obres de recons­trucció de la seu. «Pensàvem co­mençar dissabte, però ho hem ajornat perquè des de Barcelona ens van avisar que no toquéssim ni un vidre perquè el president ho volia veure tal com havia que­dat després de l'atemptat», de­clarava el president local dels con­servadors, Francesc Llatjós.

A la seu del PP hi havia dilluns una pancarta escrita en català en què es podia llegir: «Aznar, grà­cies per la teva visita». L'anunci

de l'arribada del president dels populars havia generat expectació, òbviament, entre els militants, però també hi havia alguns cu­riosos que s'esperaven a la can­tonada de la rambla Ribatalla amb el carrer Àngel Guimerà per veure de prop la cara del líder del PP. Aznar es va deixar caure envoltat de la plana major del partit: l'a­companyaven, entre altres, el se­cretari general del PP, Francisco Alvarez Cascos, i el president del partit a Catalunya, Aleix Vi-dal-Quadras. Les mesures de se­guretat eren extremes: a més de funcionaris del cos estatal de po­licia, Aznar va entrar i sortir de

l'edifici envoltat de guardes de seguretat que van fer pràctica­ment impossible acostar-se al pre­sident del PP. Segons Llatjós, des­prés de visitar el local, Aznar els va dir que «ho lamentava mol-tíssim, que actes com aquest no formen part de la democràcia, i que se suposa que això no és obra de cap partit, sinó simple­ment d 'uns irresponsables». Abans de pujar al cotxe que l'es­perava al davant de la seu. Aznar es va dirigir als militants amb una frase breu però significativa: «En un mes està fet, moltes gràcies». I va marxar.

El president local del partit afir­

mava després que la visita d'Aznar demostrava que «el partit funcio­na, que hi ha democràcia, que tots anem endavant i preparem les pròximes eleccions». El pre­sident estatal del PP serà l'en­carregat d'inaugurar la seu re­construïda amb un sopar multi­tudinari que s'ha convocat per d'a­quí a un mes i que s'emmarcarà ja en la pre-campanya per a les eleccions al Parlament. «Treba­llarem a contrarellotge perquè tot estigui preparat», va concloure Llatjós. La junta local ha calculat que les obres costaran, aproxi­madament, un milió i mig de pessetes.

MEDI AMBIENT

La planta esterilitzadora de PHGC ja ha arribat al màxim autoritzat per l'Ajuntament L'instal·lació s'atura provisionalment

XAVI CAVA H Sant Cugat.— La planta es­terilitzadora de residus sanitaris de risc instal·lada a l'Hospital Ge­neral de Catalunya pràcticament ja ha arribat al límit de les 109,5 tones anuals que autoritza a trac­tar la llicència atorgada per l'A­juntament de Sant Cugat. Segons fonts de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat, fins a començaments de setembre el total de residus sanitaris que van passar per la instal·lació era de 108,9 tones. Les mateixes fonts han informat que des del moment en què es va assolir aquesta quan­titat, els residus sanitaris que trac­ta la planta (de tipus III, és a dir, considerats com de risc d'in­fecció) es van començar a enviar en direcció a la planta de trac­tament situada a Constantí i ges­tionada per l'empresa Consensu.

L'alcalde, Joan Aymerich, va confirmar dimarts passat en el ple de l'Ajuntament que la activitat de la planta ha cessat en arribar

prop del límit de 109,5 tones anuals. Aymerich va respondre a una pregunta del representant d'I­niciativa per Catalunya, Josep Ma­ria Àngel. A començaments d'a­gost membres de diverses asso­ciacions veïnals de Mira-sol es van adreçar per escrit al mateix al­calde demanant l'accés dels veïns a l'instal·lació, per tal de verificar la quantitat de residus sanitaris tractats. Per la seva banda, el ti­nent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis, Joan Recasens, ha explicat que fins aquest mo­ment no s'ha mantingut cap con­tacte entre Cespa, l'empresa que gestiona la planta, i l'Ajuntament.

La planta esterilitzadora ins­tal·lada a l'Hospital General de Catalunya va començar a funcio­nar regularment a finals d'octubre de 1994 amb l'oposició de tres de les quatre associacions de veins de Mira-sol, que van presentar un recurs en contra seu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

LABORAL

L'oferta pública del 12% del capital de Telefònica fa dubtar

els treballadors El servei tècnic no es vol segregar

pública oferirà servei a aquells llocs on la instal·lació del cable porti pèrdues». El tema de les segregacions en altres empreses i l'oferta del 12% de capital públic són dues accions que des d'UGT es veuen clarament relacionades amb «conseqüències clares de re­gulació de llocs de treball». Se­gons de Llano, Telefònica «ha de­mostrat que busca un increment dels beneficis mitjançant l'abara­timent de la mà d'obra». El servei tècnic —l'únic servei que Tele­fònica té a Sant Cugat— és l'únic que Telefònica no contempla com a susceptible de ser privatitzat. però també és l'únic que genera pèrdues i això a llarg termini com­portarà, segons UGT, una regu­lació de plantilla.

De Llano creu que s'ha de mirar cap a la resta d'Europa per veure que ni França ni Alemanya, entre altres, han hagut de passar per la privatització d'empreses públi­ques per afrontar la liberalització de les telecomunicacions.

CATI MORELL • Sant Cugat.— La decisió del Ministeri d'Obres Públiques i Te­lecomunicacions de transformar un 12 per cent del capital de l'estat de Telefònica en oferta pública —en forma d'accions— no ha deixat els sindicats impassibles. Els treballadors ja van manifestar el seu desacord al mes de juliol, amb les mobilitzacions que van protagonitzar a causa de la decisió de Telefònica de segregar el servei de telefonia mòbil i el de trans­missió de dades. Segons ha ex­plicat el responsable de teleco­municacions d'UGT, Alejandro de Llano, el problema «és que els ciutadans encara no s'han ado­nat del significat real de la pri­vatització de Telefònica». Segons de Llano, el fet que a molts llocs de Catalunya i de la resta de l'Es­tat Espanyol encara no hagi arri­bat el cable, és una raó clara per­què Telefònica continuï essent una empresa pública. De Llano creu que «només una empresa

Subvencionen el programa de Vallès sense Fronteres a Ràdio Sant Cugat

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— El ministeri d'A­fers Socials ha atorgat una sub­venció de mig milió de pessetes al programa Vallès sense Fronteres que emet el grup del mateix nom a través de Ràdio Sant Cugat. La sol·licitud es va presentar ar­gumentant que «l'ajut permetria als tres conductors de l'espai subs­tituir els ingressos que podrien obtenir fent reines per hores, com cuidar nens», ha explicat Vicenç Fisas, l'encarregat de les finances en el grup de suport als immi­grants. D'aquesta manera, Fathi-ha i Hamid Benhammou i Lilah, els presentadors del programa, «podran continuar fent aquesta tasca d'alt valor social per al col·lectiu d'immigrants» però, so­bretot, es podrà comprar el ma­terial necessari per a l'espai ra­diofònic sense que se'n ressenti el pressupost de l'entitat. Al mar­ge de l'adquisició de discos de música magribina i de diferents estils ètnics, la subvenció perme­trà també l'accés dels mateixos conductors del programa a cursos de formació amb l'objectiu de «millorar la qualitat de l'espai», ha explicat Fathiha Benhammou. Vallès sense Fronteres emet des de fa quatre anys aquest programa destinat a augmentar la comu­nicació entre immigrants i també entre aquest col·lectiu i els ca­talans. Aquesta és la segona tem­porada en què tots els membres de l'equip (excepte el tècnic) són immigrants. La música, els con­sells sobre qüestions legals, les notícies i les entrevistes són els principals continguts de l'espai, que s'emet divendres d ' l i a 12 de la nit i dissabte, en repetició, de les 2 a les 3 de la tarda.

CEPA fa la recollida de roba de setembre del pla Residu Mínim • Sant Cugat— El Centre d'Es­tudis i Projectes Alternatius (CE­PA) està fent aquests dies la re­collida de roba del mes de se­tembre prevista dins del pla Re­sidu Mínim. A la Floresta, encara hi haurà avui els contenidors gri­sos amb tapadora taronja on s'ha de dipositar la roba, i el dia 29 es farà la recollida al centre urbà. En aquest cas s'han de deixar les peces de roba que es vulgui donar al portal de cada casa abans de les 9 del matí. D'altra banda, per a tots aquells veïns que no sà­piguen on portar la roba o els hagi passat per alt el termini per utilitzar els contenidors, el servei d'informació telefònic 010 de l'A­juntament els indicarà on la poden dipositar. / ELS 4 CANTONS

Extintors

Sant Cugat del Vallès. s- 589 17 99

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

Sant Cugat del Vallès. « 9 8 9 1 7 99

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995

L' E N Q U E S T A • / Yv nous contenidors

Què li semblen els neus contenidors?

Pilar Villamor

• -Aqjesls contenidors són molt Ties lleugers, i per a les persones grans això es millor. Amb es de ferro s'ha­via ae ier mol: d'esforç per moure la tapadora. >-

Cristina Morte

13 anys, estudianta

• -Jc suposo que deuen esta' millor, peque fan menys soroll i e;s ve ns ho agrairan. Però els han msta-lat de PVC. un matèria contaminant que no es recicia. Potser, en aquest sent t. ser en m "or de metall.»

Els santeugatencs veuen de bon ull el canvi dels contenidors de metall pels nous, que ara són de PVC. En general, els troben més còmodes, més fàcils d'obrir i de

moure, menys sorollosos i més estètics. N'hi ha que no s'han qüestionat si uns són millors que d'altres, però, en general, agraeixen que ara ressonin menys quan els

buiden.

Aquesta enauesta l'ha fet Àngels Cas-uera el dia 15 rje setembre als Quatre Cantons

Maria Vidal

17 anys, estudianta

• «No hi he pensat gaire, però crec que és millor que siguin de plàstic, sobretot perquè diuen que faran menys soroll. Encara que resulta estrany que els hagin fet de PVC.»

Estefania Buesa

16 anys. estudianta

• «Jo penso que el canvi de contenidors és millor, perquè els altres estaven molt mal­mesos. Però els haurien pogut fer d'un altre material, perquè això que siguin de plàstic no és gens ecològic.»

, t

Carme Roca

19 anys, estudianta

• «Jc crec que quan els tin­guem als districtes podrem comprovar la diferència. A Mira-soi, per exemple, a vegades no es poden n. obrir ni tancar, i costa bastant detxar-los nets. Això provoca males olors.»

Marcos Gallego

23 anys, cambrer

• «Son més fàcils de cre­mar. És molt pitjor per al van­dalisme, jo ho estava pen­sant l'altre dia. encara que |0 no em dedico a crema' con­tenidors. Però ja veurem d'a­quí a uns mesos

Núria Escamilla

20 anys, estudianta d'infermeria

• «Per ami, és molt important que els contenidors estiguin nets. Els de plàstic els ve.g netejar, però els de metall no els veia netejar mai. Si és per

aquesta raó que eís han can viat. em sembla magnífic -

Georgína Campmampenya

31 anys. infermera

• «Jo penso que és impor­tant per millorar l'aspecte dels carrers. Aquests conteni­dors es veuen més polits que els de ferro, i penso que aquest és el principal canvi que implica la substitució.»

Carles Femandez

23 anys, cuiner

• «Jo trobo que són millors aquests. Són més resistents, es netegen millor i les dones i les persones grans els poden obrir més fàcilment. Abans eren molt pesants. Crec que hem guanyat amb el canvi.»

Jaume Andreu 52 anys, empresari

• «La veritat és que els veïns agraïm aquest canvi. Jo, que visc just davant d'un punt on hi ha contenidors, he notat la diferència. Ara, quan el camió ve a buidar-los no fan tant de soroll.»

&ÉV Alfonso López 36 anys,

funcionari

• «Penso que és millor que els posin de plàstic, perquè fan menys soroll i són més nets. És més faci netejar-los. Són molt més fàcils d'obrir. Crec que hem millorat amb la incorporació dete contenidors de plàstic.»

M. Mar Granyana

16 anys. estudianta

• «Jo no sé ben bé si tenen més avantatges o més incon­venients. Però penso que la seva fabricació, de plàstic, és més contaminant. Potser es trencaran abans, i la brossa quedarà per terra.»

Josep Femandez

35 anys, metge

• «No m'he plantejat si tenen més avantatges o més incon­venients. Imagino que, si els han canviat, és per millorar el servei . A banda de ser més nets o més còmodes, m'agra­den més que els de ferro.»

Oriol Prat

19 anys, estudiant d'hostaleria

• «A mi em sembla que és millor que els contenidors siguin de plàstic, perquè són més nets i fan molt menys soroll quan el camió els ve a buidar. Però, la veritat, tampoc és que hi hagi pensat gaire.»

Pablo Garcia 20 anys, estudiant

• «Els contenidors de ferro estaven molt rovellats. Em sembla bé que els hagin can­viat, però podrien haver començat pels contenidors que estiguessin en pitjor estat.»

?.*-

Cristina Reyes 34 anys,

mestressa de

• «Normalment sóc jo qui baixa les escombraries, i ara és me* mes faci destapar els contenidors. A mi em sembla moH bé que els hagin canviat, ara són més còmodes i menys sorollosos.»

_ — >y$re;'.S& ^rnSíi .... . ^ a ^ - f a :%5£k ^j&à&ès**..,

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 PUNT I SEGUIT 9

SANITAT

L'HGC podrà atendre pacients d'altres mútues a partir del mes de gener

La de l'entitat ha cedit els seus 40.000 afiliats a l'Agrupació Mútua CÈLIA CERNADAS

I Sant Cugat.— A partir del mes de gener, els pacients de les mútues d'assistència que hagin tancat acords amb l'Hospital General de Catalunya podran rebre assistència al ma-

A partir d'aquest conveni, la mú­tua de l'Hospital General de Ca­talunya cedeix a l'Agrupació Mú­tua del comerç i la indústria (AM-Cl) la seva cartera d'assegurats a canvi que als pacients «se'ls res­pectin les condicions i les tarifes que tenien fins ara», ha puntua­litzat el president de la mútua, Manel Aran. És a dir, els prop de quaranta mil afiliats que tenia la mútua de l'hospital podran se­guir rebent l'atenció sanitària al centre de Sant Cugat si així ho volen, ja que de fet, poden escollir lliurement l'entitat que desitgin. Tot i això, «per les enquestes que hem fet entre els assegurats, la majoria volen seguir anant a l'HGC», ha assegurat Aran.

teix hospital. Aquesta obertura és possible després que la mútua de l'HGC i l'Agrupació Mútua del Comerç i la Indústria hagin acordat que la segona es faci càrrec dels prop de quaranta mil afiliats que tenia la primera.

De fet, es tracta d'una mesura que l'actual president de l'entitat, Pere Narbona, havia proposat reiteradament com a una de les fór­mules més adients per incrementar l'ocupació de llits a l'hospital.

L'acord a què han arribat la mútua i l'AMCI, acord que s'havia consensuat amb la direcció de l'HGC, es va comunicar als socis en una assemblea que es va ce­lebrar la setmana passada. Segons Aran, però, encara s'ha de pre­sentar davant el consell consultiu de la mútua perquè doni la seva aprovació, que s'espera sense pro­blemes. Tot i el traspàs de pa­cients, la mútua continua conser­vant el seu patrimoni, que passarà a dependre d'una fundació que tindrà com a objectiu el desen­volupament de tècniques sanità­ries.

Més malalts per l'HGC

El conveni significa, a la pràc­

tica, que l'HGC podrà atendre pacients procedents d'altres mú­tues que no sigui la seva, amb la qual fins ara mantenia una re­lació d'exclusivitat. De moment, la direcció està negociant possi­bles acords que s'hauran de tancar abans del mes de gener, segons ha explicat a aquest setmanari el president de l'HGC, Pere Nar­bona. Serà a partir de llavors que el centre s'obrirà a aquests pa­cients. Aquesta és una de les me­sures que, de forma reiterada, Narbona havia proposat com a manera d'augmentar l'ocupació de llits. Narbona, però, també ha­via repetit que l'hospital no ma­terialitzaria aquesta obertura si no era de forma totalment consen-

suada amb Ja mútua. Creada l'any 73, la mútua de

l'HGC va ser un projecte pensat perquè els pacients «poguessin compensar les despeses de la seva assistència», ha explicat Aran. Fins ara, només els afiliats a la mútua podien rebre .assistència a l'HGC, «un plantejament que s'havia demostrat que no era via­ble». A partir del conveni amb l'AMCI, «passem a ser una de les primeres empreses d'assegu­rança sanitària en el rànquing», ja que als quasi quaranta mil afi­liats de la mútua de l'hospital s'han d'afegir els 38 mil que ja tenia l'Agrupació Mútua del Co­merç i la Indústria en el seu apar­tat de previsió social!

SERVEIS

L'Ajuntament instal·la nous contenidors de plàstic per evitar sorolls i males olors

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— Els carrers de Sant Cugat tenen una nova fe­somia des d'aquest mes de se­tembre. Els contenidors, que fins ara havien estat de metall, s'han canviat per altres de plàstic. El canvi de contenidors va començar al centre, amb 700, i s'està com­pletant fins a arribar als 1.000 que ha cedit el Departament de Medi Ambient. L'Ajuntament ha decidit renovar els contenidors perquè «els que hi havia fins ara estaven molt malmesos, ja que feia deu anys que s'utilitzaven», explica el tinent d'alcalde de Ser-

ÀNGELS CASTUERA B Sant Cugat.— El prestigiós gui­tarrista Manolo Sanlúcar va actuar al Teatre Auditori del Centre Cul­tural, presentant el seu espectacle Tauromagia dins la VIII edició del Festival Internacional de Mú­sica. Sanlúcar va oferir diumenge el seu muntatge, inspirat en les curses de braus, davant unes 250 persones.

El mestre de la guitarra es va mostrar molt satisfet de l'acollida de la seva música per part dels santeugatencs i, en general, «de tots els catalans». En aquest sentit, el reconegut guitarrista va dir que el públic català entén en flamenc i el sap apreciar quan es toca d'una manera elegant.

L'espectacle Tauromagia tras­llada el ritus d'una cursa de braus a l'escenari d'un teatre amb la música de la guitarra espanyola. Cap altre instrument podria trans­metre de millor manera el sen­timent d'un espectacle com aquest. Tauromagia reprodueix les

veis Urbans, Joan Recasens. La Generalitat de Catalunya ha

invertit 30 milions de pessetes a canviar aques t s r e c i p i e n t s . Aquests contenidors haurien d'ha-vet-se introduït amb la fase del programa Residu Mínim en què es fes la separació de la brossa orgànica. Segons ha explicat el tinent d'alcalde de Serveis Ur­bans, Joan Recasens, el mante­niment d'aquests contenidors és molt més fàcil. «Els de vidre, per esforços que féssim, mai no aca­baven de quedar nets. Les tapa­dores pesaven molt i eren incò­modes d'aixecar», explica.

diferents parts d'una cursa amb diverses melodies. La peça cul­mina amb la suerte de matar. L'a­nomenada fiesta nacional no és, precisament, sant de la devoció dels catalans, i una part de la intel·lectualitat espanyola l'ha re­butjat també en els últims anys per cruenta. Manolo Sanlúcar ad­met sense embuts que les me­lodies de Tauromagia les va ins­pirar, precisament, la controvèrsia que ha generat la festa taurina. Segons Sanlúcar, molts espanyols creuen que són millors si opinen com els estrangers. «Personalitats rellevants de la política i altres apartats de la societat ens acon­sellen que aprenguem a renunciar a segons quines coses per,assem­blar-nos als altres. Com sempre, guanya aquell complex servil que tenen la meitat dels espanyols.»

Sanlúcar es va decidir a crear una composició que mostrés «el món emocional que jo perse­gueixo, aquesta manera de sentir l'art pur del toreig. Aquesta forma

Segons ha assegurat el respon­sable de Serveis Urbans, els nous contenidors tenen a més un altre avantatge. «Els cubells de plàstic no fan tant soroll quan es buiden.» El procés mecànic de buidatge era molt molest, perquè el ferro dels contenidors ressonava molt.

El canvi de contenidors ha per­mès revisar la situació de tots els recipients i reforçar amb altres cubells els punts que ho exigien. Aquest procediment se seguirà també als districtes. El tinent d'al­calde de Serveis Urbans i tècnics municipals es reuniran aviat amb els membres dels consells de dis­

tricte per presentar-los la seva proposta d'emplaçament dels con­tenidors. «Si els veïns ho con­sideren oportú, introduirem can­vis en la col·locació dels conte­nidors o en posarem més allà on calgui», ha explicat Recasens.

«No s'ha de renunciar al plàstic, sinó que se n'ha de fer un ús racional, que és molt diferent. Els nous contenidors resistiran molt més temps», assenyala Imma Ca-sajpana, membre del Centre d'Es­tudis i Projectes Alternatius (CE-PA), el col·lectiu que assessora l'Ajuntament en el programa Re­sidu Mínim.

£1 ple aprova una moció contra les proves nuclears de França a Mururoa

ÀNGELS CASTUERA H Sant Cugat.— Tots els partits representats al consistori excepte el Partit Popular van votar a favor d'una moció consensuada en con­tra de les proves nuclears que el govern francès està fent a l'a-tol·ló de Mururoa, a la Polinèsia.

El text de la moció, que ex­pressa el seu rebuig a les proves perquè representen «una amena­ça de la pau al món i una reac-tivació de la cursa de l'armament nuclear, així com un atemptat eco­lògic», es va redactar d'acord amb dues propostes que havien pre­sentat el grup d'Iniciativa per Ca­talunya-Els Verds i Esquerra Re­publicana de Catalunya. Al do­cument final es va afegir a més una esmena del PSC en relació amb els assajos nuclears que ha fet recentment la República Po­pular Xinesa.

El text aprovat recorda que l'ex-president de França, Françoi-se Miterrand, va anunciar al 1992 una moratòria dels assajos, i re­marca que les explosions que ja s'han fet van repercutir en l'es­tructura dels corals. La moció de l'Ajuntament rebutja també l'ac­tuació del govern francès davant l'oposició de l'organització eco­logista Greenpeace.

L'únic partit que no va donar suport a. la moció va ser el PP. El seu portaveu, Jaume Tarragó, va assenyalar que, «tot i que no ens agraden les bombes, ni nu­clears ni de fabricació casolana, pensem que el ple de l'Ajunta­ment no té competències per di­rimir qüestions com aquesta», i va anunciar l'abstenció del grup. Tarragó va afegir que correspon al Parlament espanyol i a instàn­cies superiors pronunciar-se en aquest sentit.

El regidor d'iniciativa per Ca­talunya Joan Balada, va demanar a Jaume Tarragó que remeti una còpia de la moció aprovada pel consistori al president del Partit Popular a l'Estat Espanyol, José Maria Aznar. El líder conservador va donar suport als assajos nu­clears a Mururoa pocs dies des­prés que el president Jacques Chi-rac els anunciés.

El guitarrista Manolo Sanlúcar va aixecar la passió amb el seu espectacle Tauromagia. Foto: J.A. MULA.

d'art és extraordinària, i té una màgia que ni tan sols la música pot compartir».

Manolo Sanlúcar va recordar

c! respecte amb què sempre l'ha rebut el públic català des que va començar a actuar aquí, fa més de 30 anys. «El que no li agrada

a Catalunya és el flamenc barat de xaranga. Però sap entendre molt bé la música flamenca ori­ginal i sentida.»

MUSICA

Els santeugatencs aplaudeixen l'espectacle «Tauromagia», de

Manolo Sanlúcar El guitarrista va lloar el públic català

Generalitat de Catalunya

Exposició Catalunya, un país amb futur

Barcelona, Moll de la Fusta, des del 2 de setembre

*Si véns, sortiràs a la foto.

B ^ # ^

VINE A VEURE EN UNA ESTONA EL QUE ENTRE TOTS HEM FET EN QUINZE ANYS

Catalunya es fa mirar. I perquè puguis veure-la amb detall, et convidem a l'exposició "Catalunya, un país amb futur".

V.n passeig pel temps. L'ocasió de veure en unes hores la feina que, entre tots.

I j arns il'AiitoiNiinia

hem fet els últims quinze anys. Desco­briràs un país més modern. Més competi­tiu. Capdavanter en cultura. En economia. En infraestructura. En qualitat de vida. Veuràs un país més saludable i solidari. Amb voluntat de ser el pr imer del Mediterrani. I si en quinze anys hem

estat capaços de fer tant, t 'imagines el que podem fer els propers anys? Vine a veure-ho.

Tots som el motor de Catalunya. V o par is .

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de setembre de 1995 PUNT I SEGUIT 11

ESPECTACLES

Joel Joan, en primer terme, amb alguns dels ballarins i actors que van participar en la presentació del programa. Foto: J.A. MULA

£1 Centre Cultural presenta en públic les seves estrelles de la temporada

El teatre-auditori coprodueix quatre espectacles de dansa, teatre i circ S.B./E.A./C.C.

• Sant Cugat.— Actors populars, directors de prestigi i ballarins desconeguts per a la majoria van passar dimecres pel cafè-auditori en Tacte de presentació que va organitzar

el Centre Cultural per promocionar la pro­gramació de la temporada. Joel Joan i Jordi Sànchez, amb Krampack; Ferran Rané, Emma Vilarassau i Pere Planella amb Busco el senyor Ferran, i Tortell Plotrona, anunciant La gran

reptis, van donar algunes pistes sobre els seus espectacles. La productora Metros i un mem­bre de Danat Dansa van reclamar públic per a la dansa i el director del conservatori, Jaume Abad, va reivindicar la música clàssica.

«Una comèdia lleugera que nin­gú no es pot prendre a la lleugera», així qualificaven els crítics l'obra de teatre que obre la nova tem­porada d'espectacles del teatre-au­ditori. Es tracta de Krampack, una comèdia urbana que Jordi Sàn­chez, autor i actor, va escriure en només 30 dies i «per encàrrec», tal com ell va explicar en la pre­sentació de la temporada, dime­cres passat al cafè-auditori. L'èxit que ha tingut durant tots els mesos que ha estat en la cartellera bar­celonina, s'ha estès a les comar­ques, tot i que, com va apuntar Joel Joan, un dels protagonistes, temien «que el públic dels pobles no reaccionés gaire bé , tractant-se d'una comèdia molt urbana». Es­ter Formosa, actriu que es va fer popular amb el personatge de la Caní, és una altra de les pro­tagonistes de l 'obra, juntament amb Jordi Sànchez i Karim AJami. La direcció de l 'espectacle és a càrrec de Josep Maria Mestres.

Una altra comèdia amb rere-fons reflexiu que passarà pel tea­tre-auditori aquesta temporada és Busco el senyor Ferran, del dra­m a t u r g i g u i o n i s t a f r a n c è s Jean-Claude Carrière. El director, Pere Planella, ha definit la peça com «un divertiment amb càrre­gues d e p r o f u n d i t a t » . F e r r a n Rané i la santcugatenca E m m a Vilarassau interpreten dos perso­natges totalment oposats que, mit­jançant una relació producte de la casualitat, fan reflexionar sobre maneres diferents de prendre 's la vida. Ell és ordenat i metòdic. Ella entra en la seva vida com

una ventada i en poc temps la hi capgira físicament, emocional­ment i intel·lectualment. Busco el senyor Ferran és una coproducció de Rané i José Luis Mart ín amb el Centre Cultural i substitueix Angeb in America. El canvi porta, a més, la primera oportuni tat de veure Emma Vilarassau treballant a Sant Cugat.

I qui també trepitjarà finalment l 'escenari del teatre-auditori , des­prés de tres anys d'anar-li al da­rrere, serà Tortell Poltrona, un dels impulsors de l 'espectacle La gran reprís, en què també actuaran

Boni i Caroli, Los Galindos i Los Los. Poltrona, que va arribar a la roda de premsa amb la motxilla a l 'esquena perquè hores després sortia cap a Sarajevo amb Pa­llassos Sense Fronteres, va expli­car que el circ «és una suma de totes les arts escèniques» i per aquest motiu «cal establir un mo­viment que permeti programar aquest t ipus d'espectacle i no desmerèixe'l».

Aquesta temporada, però, s'ha fet una aposta clara per la dansa contemporània. I es dóna una oportunitat de conèixer-la de prop

«El nostre paper és arriscar-nos» E.A.

• El teatre-auditori del Centre Cultural comença amb aquesta nova temporada el tercer any de la seva trajectòria en la «indústria cultural», com la qualifica Tomàs Seix, director del centre i respon­sable de les moltes activitats que ha ofert des d 'aleshores aquest escenari. La mitjana de públic que ha assistit als espectacles està si­tuada en unes 500 persones, xifra que està per sobre de la que no­més faria referència al públic que va a veure dansa (al voltant d e les 350). Tot i que aquesta xifra es força alta respecte a la resta de teatres de Catalunya, Seix afir­ma: «No estem conformats i, en­cara que acceptem que es tracta d 'un llenguatge més complicat, vo­lem acostar-lo al públic.» Aquesta voluntat de donar a conèixer nous

espectacles i que no està exempta de risc s'adiu amb una altra de les propostes que s'elaboren des del centre: les coproduccions. «És molt més fàcil —explica Seix— tenir un pressupost més o menys il·limitat i comprar aquelles pro­duccions que saps segur que fun­cionen. El nostre paper, però, és arriscar-nos.» Aquesta tasca, pe­rò, de moment és «molt positiva», com ho confirma l'espectacle Ger­mans de sang, que properament es representarà en castellà i del qual se n 'han tret beneficis. «És una qüestió de vocació i de res­ponsabilitat dins del paper que ens toca jugar, i no conformar-se a ser un aparador de pèrdues». Enregistraments musicals i ara un taller d'escenografia són algunes altres de les activitats que fomenta el centre.

amb els assajos comentats que s'han programat amb dues de les coreografies que es presentaran a la Mostra de desembre: Duér-mete ya, de la companyia Metros de R a m o n Oller —estrena en co­producció amb el Centre Cultu­ral—, i Jinetes de peces sobre la ciudad, de Danat Dansa. Una ini­ciativa que la directora de Metros, Montse Prat — R a m o n Oller no va arribar a temps de l 'aeroport per assistir a la roda de premsa— considera «molt bona», tenint en compte que permet «acostar el públic a la dansa contemporània en un moment en què cada cop sembla més difícil tirar endavant una companyia d'aquest tipus». En la mateixa línia, i en un to més pausat, s'expressava el ballarí i ànima de Danat Dansa, jun­tament amb Sabina, Alfonso Or-dónez. «Amb els assajos podem provocar que hi hagi un encontre que eixampli els camins en què es mou la dansa», va argumentar, afegint que «ara s'està perdent la por i la consideració que la dansa és un llenguatge llunyà». La companyia Diez i Diez com­p le ta l'oferta triple de la Mostra de dansa. La música també tindrà un apartat especial, amb la pro­gramació d'un cicle de música de cambra amb una versió concert de l 'òpera Dido i Enees i un con­cert de Música Reservata de Bar­celona, amb música espanyola del Renaixement. Aquesta oferta ofe­reix la possibilitat «d'accedir a concerts més econòmics i de gran qualitat», va explicar Jaume Abad, director del conservatori.

LESFUÀSES

JORDI SÀNCHEZ (autor de Krampack)

«L'èxit de 'Krampack' és d'aquelles coses que passen només un cop

a la vida i no te les esperes»

JOELJOAN (protagonista de Krampack)

«Ens han preguntat de tot. Fins i tot si ens masturbàvem a

l'escenari»

ALFONSO ORDONEZ (ballarí de Danat Dansa)

«S'està perdent la por ala dansa i la idea que és un llenguatge

llunyà»

MONTSE PRAT (productora de Metros)

«Els ajuts a la dansa normalment són diners: pocs i mal donats, sense

cap tipus d'interès pel procés. Aquest cop no ha estat així, i és

d'agrair»

TORTELL POLTRONA (pallasso)

«Serà divertit comprovar què passa el dia que envaïm el Centre

Cultural amb la transhumància típica del circ»

PERE PLANELLA (director de Busco el senyor Ferran)

«Hi ha obres que són de director, però aquesta és d'actors. I no estic defugint la meva responsabilitat»

EMMA VILARASSAU (actriu de Busco el senyor Ferran)

«Després de molt temps esperant-ho, estic molt contenta de

actuar a Sant Cugat»

TOMÀS SEIX (director del Centre Cultural)

«Fer coproduccions porta molts problemes. Es molt més fàcil

comprar aquelles produccions que saps segur que funcionen. Això és el que fan la immensa majoria de

teatres d'aquest país» m

«No fem el cicle de dansa per demostrar que som collonuts. Ho fem perquè creiem que és el que

hem de fer i tenim aquesta responsabilitat com a teatre públic»

Extintors

Sant Cugat del Vallès. » 58917 99

12 P U N T I S E G U I T ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995

L E S EMPRESES"Antenex

Rafael Rabassa creu que el creixement del mercat té la seva explicació en el creixement del nivell cuiti Segons el gerent d'Antenex, la cultura de la parabòlica ajudarà tots els catalans i també tots els membr de l'Estat Espanyol a ser més europeus. Rabassa afirma que la unió real amb la resta d'Europa és una via que ajudaria a eliminar les tendències separatistes d'algunes comunitats autònomes, perquè ja no r de mirar cap a Madrid, sinó cap a la resta de la Unió Europea.

R A F A E L R A B A S S A . Gerent d'una empresa d'instal·lació d'ant

«L'antena parabòlica acons fer-nos mes europeus»

L E S EMPRESES*Antenex

Rafael Rabassa creu que el creixement del mercat té la seva explicació en el creixement del nivell cultural. Segons el gerent d'Antenex, la cultura de la parabòlica ajudarà tots els catalans i també tots els membres de l'Estat Espanyol a ser més europeus. Rabassa afirma que la unió real amb la resta d'Europa és una via que ajudaria a eliminar les tendències separatistes d'algunes comunitats autònomes, perquè ja no haurien de mirar cap a Madrid, sinó cap a la resta de la Unió Europea.

R A F A E L R A B A S S A . Gerent d'una empresa d'instal·lació d'antenes

«L'antena parabòlica aconseguirà fer-nos mes europeus»

Rafael Rabassa ha aconseguit especialitzar l'empresa amb els anys i alguns esforços. Fa 12 anys que treballa des de Sant Cugat. Foto: J.A. MULA.

( A l l MORHl.L

B Sant Cugat.— Com es va in­troduir en cl món de Ics antenes?

— "Nosaltres sempre hem estat relacionats amb el món de la te­levisió perquè sempre ens hem dedicat a la instal·lació de la te­levisió i tots els complements. De fet. hem viscut l'arribada del color, del vídeo, l 'antena parabòlica i ara ja estan sortint coses noves. Al principi vivíem a Barcelona i també teníem l 'empresa a Bar­celona. l'a 14 anys que vam venir a viure a Sant Cugat i poc després també vam instal·lar l 'empresa aquí.»

-Com influeix el fet de tenir l 'empresa a Sant Cugat en el mer­cat real i potencial que té An­tenex'.'

- - « H o m e . Sant Cugat té l'a­vantatge que urbanísticament ha canviat i s'ha convertit en una /.ona on els estrangers s'hi troben bé. Aleshores, aquí han vingut molts estrangers que s'han con­vertit en bons clients perquè co­neixen la parabòlica... Clar, els estrangers són els millors clients perquè els espanyols parlen po­ques llengües perquè per no par­lar... la meitat no parlen ni català. Es broma, eh! El que vull dir és que parlen poques llengües es­trangeres —que és el primer que troben quan connecten una an­tena parabòlica—».

-Quin és principal problema que troben vostès a l'hora de fer la seva feina'.'

-«Potser, és el fet d'haver de fer un petit cablejat per una ur­banització o instal·lar una para­bòlica en una comunitat. Aquest es potser l'aspecte més costos. no'.'»

Es pot fer una distinció entre el consumidor particular i cl con­sumidor d 'empresa?

•No, perquè nosaltres fem instal·lacions a clients particulars

en cases i també en fem al­gunes en comunitats de veïns o en hotels, però sempre hi ha un propietari o una sola persona que es responsabilitza. Tot i que hi h:iyi molla gent que en tregui pro­fit. nosaltres sempre fem instal·la­cions particulars.»

—Els dóna molts problemes la manca de reglamentació o legis­lació sobre televisió i sobre an­tenes parabòliques?

—«Aquestes coses sempre arri­ben tard a l'Estat Espanyol. Aquí sempre es va a remolc de les cir­cumstàncies. Es fan les coses en precari, o ni tan sols això. Es comencen a fer les coses sense reglar-les, sense llei. A més. tam­poc no hi ha cap tipus de mi­rament pel que fa a la pari es­tètica. 1 . 'antena no es decorativa. es lletja... Nosaltres, som dels que intentem amagar-les i aconseguir el màxim de rendiment amb cl mínim d'antenes possible, en canv i hi ha gent que les posa als balcons. a prop de la façana i. fins i tot. n'hi ha que han trobat una manera de fer publicitat a traves de les instal·lacions ja l'c Us .. IVro en aquest sentit tampoc no hi ha cap tipus d 'oidcnança ni normativa.-

Sembla que el cable si es

regularà millor, no? —«Es tracta d'un sistema di­

ferent. és una llei nova. Si jo fos qui ha de decidir —com que va en contra dels meus interessos— no aprovaria cap projecte de ca­blejat. però això és una ximple­ria... Seria com anar en contra del progrés... El que jo crec es que cl cablejat només seia be­neficiós econòmicamen t quan s'optimitzi cl seu reiuliment. Per exemple. Sant ('nuat pot donar mes beneficis que :m Valldoreix o Mira-sol... Airaniar la televisió per cable a Valldoieiv suposa ha­ver de fer una instal·lació extensa per arribar a una torre, oa potser desprès no es donaran d'al'.a I n canvi, arribar a un edifici o un bloc de pisos on viuen moltes la-imlics. cl dona la seguretat que. almenvs un petit percentatge d'a­quelles lamiiies es donarà d'.iha .

No es fa el camí en va. Per això s'ha d'estudiar molt bé quin tipus d'urbanització es farà per saber si el cablejat rendirà econòmica­ment o no.»

—Com creu vostè que pot in­fluir l'emissió que va fer TV 3 per la Diada Nacional de Cata­lunya en la iiiltuni de la para­bòlica!

—«Evidentcment el que ha fet TV 3 ha estat trencar el gel. De moment, el que es clar és que el concepte d'antena per rebre emissores estrangeres és un i el concepte d'antena per rebre emis­sores de la icsta de l'Estat Es­panyol es un altre moll diferent... .Ara 'l'V 3 ja ha l'el unes proves i ha amenaça! amb emissions con­tinuades i ha assegurat que si no pot emetre cap a la Catalunya que se'n diu espanyola, ho tara cap a la Calal un . i üancesa... ( 'lar.

aquest tipus de prohibicions sem­bla que guardin reminiscències de dictadura, però ara ja hem de mirar cap a la Unió Europea i s'ha de poder emetre en català, en espanyol i en xinès o en qual­sevol llengua que comercialment doni resultats. TV 3 ha demostrat que es pot saltar la llei perquè la regulació no està ben feta... ( lar ara. el govern central ja s'han adonat que no poden anar contra corrent: han recriminat que Te­levisió de Catalunya s'ha saltat una llei. però ara treuen la llei perquè no sC la saltin els altres perquè, evidentment, la resta de comunitats autònomes se la sal-la ian. Nosal t res , professional­ment. independentment que si­guem mes o menys catalans, el que volem es rebre la resta del mon .. Això no vol dir rebre emis­sions xineses, àrabs o turques, sinó

Antenex ha esdevingut una empresa familiar de professionals

CM. H D'uns anys ençà el gran con­sumidor i client d 'antenes para­bòliques ha estat aquella persona estrangera que s'instal·lava a l'Es­tat Espanyol, segons ha explicat el gerent d'Antenex, Rafael Ra­bassa. Segons Rabassa, la seva empresa ha crescut amb els es­deveniments . Ell va començar amb un comerç d'electrodomès­tics i va viure el boom de la te­levisió, l 'arribada de la televisió en color, el vídeo i molts altres articles que encara no, però que d'aquí a uns anys faran història. Rabassa creu que el bon funcio­nament de l 'empresa i l'especia­lització d 'Antenex ha arribat grà­cies a la professionalització dels seus treballadors. Rafael Rabassa treballa amb els seus quatre fills, que després d'acabar els seus es­tudis s'han convertit en profes­sionals de la instal·lació i repa­ració d 'antenes.

«A mi, em vénen els compe­tidors a demanar-me els treba­lladors, perquè no saben que són fills meus», explica Rabassa. Però ni a ell ni als seus fills no els interessa perquè «els agrada més treballar a casa seva». Rabassa assegura que l'única cosa «sobre­natural que tenen» els seus fills «és que saben l'ofici» i això, ac­tualment, ja és molt, segons co­menta el gerent de l'empresa d'ins­tal·lació d'antenes. Segons ell, la societat actual el que necessita, cada cop més, «són professionals capacitats i especialitzats».

també andaluses i madrilenyes i gallegues. El que jo crec és que el satèl·lit va trencar el teló d'acer que dividia la societat oriental i occidental i, igualment serà l 'arma que trencarà altres fronteres.»

—En què es va equivocar l'Es­tat Espanyol a l'hora de promo-cionar l 'Hispassat?

—«Va patir un error... Van fer l'Hispassat... 60 milions de pes­setes. Van dedicar una part de les emissions a la logística militar i van deixar 5 canals a l'ús civil... Però després, de cop i volta, els codifiquen i com que no hi ha un interès de promoció al darrera, es va convertir en una veritable ruïna, una ruïna!.1 De fet, en tot l'Estat Espanyol, els cinc canals no van arribar a aconseguir més que uns 1.000 abonats, quan Canal + té al voltant d' 1.100.000 abonats a l'estat.»

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 PUNT I SEGUIT 13

POLÍTICA

El Col·lectiu d'Entitats Desmarca't ha nistes, mitjans de comunicació, i per- d'altres, Francesc Gras, un professor molt bé davant propostes pragmàti-repartit gairebé 300.000 adhesius entre sones, com ara Lluís Gavaldà, Pep Sala de l'institut Leonardo da Vinci de Sant ques. Els que ho desitgin, substituiran 40 associacions. Centres excursionistes, o Carles Sabater, s'han afegit a la carn- Cugat. Gras atribueix l'èxit de la carn- la E d'Espanya per la sigla CAT, de associacions culturals, penyes barcelo- panya Desmarca't, que ha ideat, entre panya al fet que els catalans reaccionen Catalunya, a partir del gener.

F R A N C E S C G R A S . Impulsor del projecte Desmarca't.

«El CAT és una campanya de reafirmació»

Siscu Gras col·locant un adheriu ( \ I i \c.l(!t(>: [. \ M i l A

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat. Com se us va ocórrer la iniciativa Desmarca't?

—«Com tota idea d'aquest ti­pus, no se li acut a un sol. Som un grup d'unes 10 persones, ja havíem treballat en una campanya dels CAT rodons, els més típics, i volíem tornar a rellançar-los. Ca­dascun va aportar les seves idees. Vam parlar amb un fabricant d'ad-hesius i els va fer. Vam buscar un disseny, i un amic ens va fer un fotolit».

—Quins objectius teníeu? —«El primer, tal com expres­

sem al nostre manifest, és l'afir­mació nacional. No ens molesta tant que ens facin posar la «E», com que ens prohibeixin col·locar qualsevol indicatiu, ni que sigui provincial».

—-Al principi, la campanya va tirar amb els diners de Ics butxa­ques de tothom.

••Va haver-hi una persona que es va assabentar del que es­tàvem preparant i ens sa dir que ell recolzava econòmicament el projecte. Amb això, ens vam ani­mar més. Per començar, en vam fer 1(10.0(10. Tot va anar moll rà­pid. en pocs dies ja els teníem perquè pensàvem que la disposició europea s'aplicaria al juliol. Des­prés, es va ajornar, però nosaltres ja havíem imprès els adhesius i havíem d'amorlitzar-los. no tant

Sergi Barnils serà l'únic català que exposarà a la fira d'art de Torí

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— El pintor sant-cugatenc Sergi Barnils serà l'únic català que exposarà a la fira d'art contemporani Artíssima de Torí. Sis peces de l'artista es podran veure a partir del 19 d'octubre a l'estand de la galeria de Sa­ragossa Lourdes Jàuregui, que portarà també altres pintors de l'Estat Espanyol. Aquest és un dels projectes immediats de Bar­nils per a la temporada que co­mença, al llarg de la qual té pre­vistes 11 exposicions a diferents ciutats de l'Estat i d'Europa. Diu­menge passat en va inaugurar una a Tossa de Mar i aquest vespre n'obrirà una d'individual, titulada Dels jardins oblidats, a la sala Dada Art de Granollers. Amb colors primaris i formes geomètriques, Barnils vol rescatar amb aquestes pintures —la seva obra més re­cent— «sensacions viscudes i obli­dades que romanen dins de cada persona de manera inconscient». Després de Granollers i Torí, l'ar­tista exposarà a la galeria Tusset de Barcelona i serà també a Li-neart, la fira d'art de Gante (Bèl­gica), durant el primer trimestre de l'any que ve. D e l'I al 6 de maig, l'obra de Barnils es podrà veure a la recuperada Artexpo, que s'organitza a Barcelona des­prés d'anys de no fer-se. A Sant Cugat, Barnils exposarà a mitjan 1996 a la Casa de Cultura, en una mostra col·lectiva que prepara l'Ajuntament. Amb 11 exposicions programades, aquest serà un dels anys de més projecció de Barnils, que destaca les mostres europees perquè «és als països germànics, de mentalitat més reflexiva», on té més èxit.

en el sentit econòmic com en l'ideològic.»

— L'n cop impresos els adhe­sius, us vau posar en contacte amb Omnium Cultural.

—<-Sí. i en> '-a ajnd u molt a difondre la campanvi Van ad­quirir-nos uns 20.01 K' adhesius. Prèviament, havíem enviat una carta a un grup de persones molt

determinat que pensàvem que els interessaria la campanva. i els de­manàvem una aportació econò­mica. i tot i ser ei juliol i que ho havíem fet de pressa, molta

gent ens va respondre. Nosaltres hem estat els primers a en­ganxar-nos els CAT als vehicles».

—I no us vau trobar amb pro­blemes legals?

—«Vam repassar el codi de cir­culació i la disposició europea fil per randa, i vam descobrir que no especificava res en relació amb la lletra. L'únic que diu és que no pots tapar la matrícula. Ens vam enganxar l'adhesiu, i si ens multava la guàrdia civil, faríem un recurs. L'aspecte legal no ens espantava».

—A qui us adreceu? —«A tot tipus d'associacions i

grups de caire cultural. Com menys implicació política tenen. millor. Tot i que també en vam repartir entre les seccions juvenils de diferents partits, reconec que vam anar a entitats purament cul­turals, conscieneiades i sensibilit­zades amb la causa catalana. Sen­zillament. ens reafirmem».

A banda dels adhesius, també es reparteixen cartells per pro­moure aquesta iniciativa. «La campanya no té un final concret. No s'acabarà al gener, quan entri en vigor la recomanació europea. Perquè, cal destacar-ho. la Co­munitat Europea no ha redactat una llei, sinó una recomanació perquè les matrícules dels cotxes portin una bandera blava amb el cercle d'estrelles».

I. MUNDO Dibuixos Fins al 3 d'octubre

/O*

usffíol Sal Santa» Rusüiol, 52 • Sant Cugat del Valès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

fel. 675 47 51

ÀGORA

C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 0 6 -

Fax 674 24 86 08190 Sant Cugat

(Barcelona) (davant de TV E-2)

• Primària, EGB, BUP i COU

• Català, castellà i anglès.

• Club esportiu.

• Taller de teatre.

• Cursos d'estiu mes juliol: escola esportiva, vela, golf i hípica.

• Anglès intensiu.

• Repàs assignatures

• Colònies.

Llar d'infants A v Patufet • Escola infantil de 0 a 6

anys.

• Vint-i-tres anys al ser­vei dels nens i nenes de Sant Cugat.

• Centre de desenvolpa-ment infantil «Ajudar a créixer és ajudar a viure»

Q Sant Jordi, 22 • Tel. 674 12 39 08190 SANT CUGAT

ajudem

mÜions d alumnes, èsàtaíQpaSso8-

' a r t e s per setmana a\ Centre

ifetvtexetdcisa^s d ( e g t a d l .

M'hora d'aprendre

„ uia CAN MORA, 18 Rambla w « "' 1

Ü' * To*s e l s «iveUs • I f * Varietats V****™ ^ a n s 1

.C^bndgeBxan ,

Pft T O \ O M E S

Francesc Mora^.8

Td.589226 4

Tel. 67415 01

. Horaris to^-r™** .Seme p e r f e c t e s *

• «to»!*00"™ Re»A>ate9°ronW4

CURS 9 5 - 9 6 # Apreneu adibuUar i

pintor aVo\u • Grups reduís. .Hores convingudes.

• Sordes oe\ pobVe.

Informació © 67A 3186

co^P ofess\onaW.

e\oborQc\òdecumcuW. • D\oQnòs^pskope«ia90^. . ^ c a ò o n s P w e c i o 9 W e s .

. Trastorns ( W ^ * • lkn\quesa'es\v>à.

f»»fr*«»

TALLEDA RlCOMA

E n s e n y o ^ »fe>9,P»"°' violi, orgue...

3> . * t

SANTCUGM

n x i .ea,ff.cou. I

• Murts-- Accés unWersVtat.

- Gradua* escolar.

-Ca\a\à. .Au\aa'esbar\oUctwtors

exrraesco\ars

cT Wítf

estudiar

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 PUNT I SEGUIT 15

PATRIMONI FOTOGRÀFIC

L'obra de Pere Formiguera forma part del fons fotogràfic de la Generalitat

L'artista ha iniciat la seva contribució amb 10 retrats ÀNGELS CASTUERA

B Sant Cugat.— El fotògraf santcugatenc Pere Formiguera va començar fa 5 anys una empresa agosarada. Des del 1990 es dedica a foto­grafiar, un cop al mes i sense que falli mai

cap d'elles, 32 persones del seu entorn. El seu objectiu és mostrar quelcom que l'art de la instantània té vedat per definició: el pas del temps. Pere Formiguera guarda més de 2.000 negatius i n'ha fet còpies de 10 retrats

per vendre-les al Departament de Cultura de la Generalitat. Per primer cop, s'elaborarà una col·lecció de fotografies dels artistes ca­talans més representatius. Les primeres fotos s'exposaran al Centre d'Art Santa Mònica.

El Departament de Cultura de la Generalitat ha comprat obres d'artistes catalans per iniciar una col·lecció de fotografies. Per pri­mera vegada, la Generalitat es decideix a recollir una mostra del patrimoni fotogràfic català. L'ar­tista santcugatenc Pere Formigue­ra participa en aquesta col·lecció, que s'anirà ampliant en el futur. La mostra s'exposarà al Centre d'Art Santa Mònica i després s'in­corporarà al Museu d'Art Con­temporani de Catalunya.

Pere Formigue ra des t aca aquesta actitud per part del De­partament de Cultura. «Han triat una col·lecció amb criteris, amb coherència, una mostra equipa-rable a la de qualsevol altra es­pecialitat artística de les que es recolliran al Museu».

De moment, «l'exposició es po­drà veure a la Primavera Foto­gràfica, al Centre d'Art Santa Mò­nica», segons explica Formiguera. «El motiu central de la propera edició de la Primavera Fotogràfica serà el patrimoni fotogràfic. Per aquest motiu, des de fa dos anys,

• THE SWINGLE SINGERS Lloc: Teatre auditori. Dia:15 de setembie.

EDUARD JENER

D ivendres passat s'inaugura­va l'anomenat Festival In­ternacional de Música de Sant Cugat, que, segons

ens diuen, segueix la tradició de fer un programa de concerts que ara funcionen com a pròleg de la temporada regular del Centre Cultural. Dir «festival» a tres con­certs és una mica agosarat i si hi afegim «internacional» i veiem un grup britànic, un guitarrista

la Generalitat està elaborant un llibre blanc de la fotografia, que es presentarà coincidint amb la Mostra.»

Aquesta col·lecció fotogràfica recull obres de Pla Janini, Cam­panya, Miserachs, Fontcuberta, Umberto Ribas o Manel Serra, entre d'altres. La Generalitat pre­tén reunir el bo i millor dels fo­tògrafs més representatius des de principis de segle.

Les deu fotografies amb què Pere Formiguera contribueix a aquesta col·lecció són deu fotos del treball que està preparant des de fa cinc anys: fotografia, un cop cada mes, 32 persones que ara tenen entre 7 i 80 anys. «Vull reflectir el pas del temps, que és molt difícil. Una foto és només una instantània. Congela el mo­ment precís, però no la successió de moments. Vaig triar fotografiar persones perquè el retrat és el que més m'agrada.»

L'artista santcugatenc assegura que el col·lectiu de fotògrafs està molt satisfet amb la decisió de la Generalitat. «A mi em fa molta

andalús i dos músics catalans, ales­hores sembla que hem perdut els papers, al marge del nivell dels intèrprets, que ningú discuteix, i de la bona intenció dels orga­nitzadors. Seria bo definir primer el caràcter del certamen (clàssica, rock, jazz...) i després programar un seguit d'actuacions que per­meti acompanyar amb el nom de la ciutat un festival de ressò ex­terior. Dit això cal entrar en l'ac­tuació del grup britànic, que és una mostra d'un eclèctic plante­jament del concert musical: una primera part d'adaptacions de clàssics i una segona amb cançons tradicionals, versions del pop i fi-

» % • - • • ' 1 Pere Formiguera. Foto. JA. MULA.

il·lusió que em convidin a exposar a París i a Nova York. Però també m'agrada molt que em reconeguin la feina aquí, a casa meva. Potser és que aquí s'han de demostrar

nal de festa amb Txaikovski. O sigui, a la primera part vestits ne­gres i després una mica de fantasia i colors llampants. The Swingle Sisters és un grup veterà que va canviant de cantants, però que continua interpretant a capella tot tipus de música, sigui amb la uti­lització de Yscatt onomatopeic per reproduir la música instrumental o cantant com a solistes, en el cas de l'extraordinària Erlkònig de Schubert. La qualitat de les veus, l'adaptació de les peces, la mínima però eficaç diguem-ne coreogra­fia, l'ús de la llum i el sentit de l'humor configuren un espectacle que va resultar perfecte.

més coses, no ho sé.» Formiguera confia que aquest inici tingui con­tinuïtat. «Les voluntats, en po­lítica, sempre són molt bones, però tot depèn de les partides que s'hi dediquin. Aquest és un reconeixement a la fotografia ca­talana, que és la millor de l'Estat Espanyol. Jo espero que el pro­jecte es consolidi.»

Les obres dels autors s'han triat d'acord amb els interessos dels tècnics del Departament de Cul­tura, que van explicar el tipus d'o­bra que volien. «Han tingut en compte la varietat dels autors, i han escollit les obres amb cohe­rència. Ha estat una tria consen-suada.» Pere Formiguera valora molt més la qualitat de la col·lec­ció que s'està fent que la quantitat d'obres que s'hi inclouen. El fo­tògraf parla, a més, des de la seva experiència com a comissari d'exposicions. «És més fàcil se­leccionar les fotos que vols del llegat dels artistes morts. Els que són vius no estan sempre d'acord amb la tria que fas, i ho voldrien ensenyar tot.»

H i havia un país anomenat Catalunya que formava part d'un de més gran ano­menat Estat Espanyol, on

un dels partits polítics preveia —merescudament o no, no ho dis­cutiré aquí— un ascens electoral important. Per aquest motiu, o vés a saber per quins altres, va iniciar un procés important de re­conversió i. per anunciar-lo. va escollir la vigília de la celebració d'una derrota sonada, la qual cosa ja demostra (qui celebra les de­rrotes?) que no es tractava d'un país gaire normal. Per aquest mo­tiu, el president (perdó, la coa­lició) governant, preveient en aquest cas un descens notable, va iniciar el seu propi procés de reconversió. Això es va produir en dues grans direccions. La pri­mera va consistir a desmarcar-se de la relació promíscua, a voltes obscena, mantinguda amb el go­vern del país gran. Ho va fer tan matusserament i de forma tan des­caradament partidista, que no me­reix cap altre comentari.

Bons i dolents

L'altra part de l'estratègia va ser de més envergadura. Consistia a tornar —o millor dit, a man­tenir-se però pujant el to— a la vella diferenciació entre bons i dolents, defensors de la pàtria/na­ció/país... Va obrir el foc, sense respectar el període de vacances, el president del Parlament del país en qüestió. Segons aquest, el qual va aportar l'autoritat dels pares teòrics de la pàtria, catalanisme era sinònim de nacionalisme. I aquesta sinonímia consistia en el reconeixement d'una nació cata-

Exposició col·lectiva d'escultures a Valldoreix • Valldoreix.— La figura huma­na és el leitmotiv de la mostra col·lectiva La figura i la forma, que s'inaugura aquest vespre, a les 8, a l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Tres es­cultores joves exposen visions di­ferents del cos humà i del paper estètic i simbòlic que té en el seu entorn. Els materials utilitzats per Montse Cufí (nascuda a Bar­celona l'any 1972), Elisabeth Mo­reno (Santa Fe de Bogotà, 1962) i Vicky Villar de Villa (Barcelona, 1968) van de la pedra a la fusta, passant pel guix, la resina i la terracotta. La majoria de peces estan fetes en talla directa. La mostra es podrà veure fins al 15 d'octubre. / S.B.

Curs de dibuix i pintura a l'Ateneu a càrrec de l'artista Adolf • Sant Cugat.— Dibuix amb lla­pis, carbó i color amb l'ajut de ceres i oli seran les tècniques ar­tístiques que s'impartiran en aquest nou curs que començarà a principi d'octubre a l'Ateneu. El curs partirà d'uns exercicis co­muns i s'acabarà fomentant la creativitat personal i augmentant les qualitats artístiques de cada individu. Un dels aspectes més importants per a l'artista santcu­gatenc que imparteix el curs és «saber mirar per entendre millor com són les línies, quin to és més clar o quina proporció de colors primaris té un color qualsevol. Per a més informació, podeu trucar al 674 60 28 o bé adreçar-vos a la seu de l'Ateneu. / E.A.

lana, és a dir, d'una identitat di­ferenciada, amb llengua, cultura, història, dret,... propis. En altres paraules, ser nacionalista o ca­talanista significava la defensa de la nació catalana. Dies després, un escriptor en la llengua del país gran des del país petit estant, es preguntava si els historiadors se­rien o no capaços de diferenciar entre catalanisme i nacionalisme. A la vegada, l'home s'interrogava sobre la possibilitat de defensar els interessos de Catalunya sense definir-se com a nacionalista, evi­tant el risc de ser llançat als llimbs de la «dreta espanyolista», al qual estava destinat el partit esmentat al primer paràgraf (malgrat con­fessar-se defensor de la «causa irrenunciable» del catalanisme). Pocs dies després, un historiador que es va sentir interpelat va in­sistir en la identificació entre ca­talanisme i nacionalisme, el qual —segons afegia— era indispen­sable (almenys de moment) per a la defensa de la identitat na­cional i els drets polítics colectius. Cap concessió, doncs, als que es definien només com a catalanis­tes.

En definitiva, en poques set­manes s'havia tancat un cercle (teòric) enverinat. Només era pos­sible ser catalanista i nacionalista alhora, la qual cosa equivalia a la defensa de la identitat i drets col·lectius. Però, quina identitat? Quins drets? Qui definia la iden­titat i els drets desitjables? Òb­viament, els catalanistes i/o na­cionalistes, suposant que aquests interrogants fossin pertinents. La resta de projectes polítics, a «xu-par banqueta».

MUSICA LA C R Ò N I C A

Catalanistes i/o nacionalistes

JORDI CASAS i ROCA

The Swingle Singers no va frustrar les expectatives en la inauguració del festival. Foto: JA. MULA

Hakuna Matata

16 PUNT I SEGUIT HLS 4 CANTONS , Divendres. 22 de setembre de 1445

El rector de la UAB serà cl pròxim convidat de FAula Cultural • Sant Cugat. I'l rector de la Universitat .Autònoma de Barce­lona (l AB). Carles Solà. serà el pròxim convidat del Club Mun-tanyenc-Aula Cultural. I.a confe­rencia de Solà se celebrarà di­marts a les S del vespre. Tal eom ha previst el Club Muntanyenc. les conferències ilc l'Aula Cultural seran presentades per persones destacades de Sant Cugat. 111 re­gidor socialista l-'rancesc Serra serà l 'encarregat de presentar el rector de la UAB.

Calles Solà va estudiar Química a la I acultat de Ciències de la Universitat de València i va fer la seva tesi doctoral i els primers treballs d'investigació sobre la ca-tàlisi heterogènia. Després va co­mentar uns treballs sobre engi­nyeria bioquímica. Ha estat ads­crit a la càtedra d'operacions bà­siques d'indústries agrícoles i ha ocupat la plaça de professor ad-junt i agregat de Química Tècnica a la lacul tat de Ciències de la l 'niversitat de Valencià. Sola. jun­tament amb altres professors, va engegar la creació del departa­ment de Química Tècnica de la Universitat .Autònoma tic Barce­lona. Des de la incorporació a la UAB. la recerca ha estat em­marcada. gairebé de forma ex­clusiva, en el t e n e n ; de l'engi-nvena bioquímica. 1. enginyera de lentieii lacioiis . l 'enginyeria de reaccions cii/iiiialiques. la biotee-nologia ambiental i el control de processos biolèèiiologies han estat les línies de treball que ha seguit.

Paral·lelament a les activitats docents i d'mveMigacio. ha par­ticipat en diverses tasques de ges­tió de la UAB. de col·laboració amb agencies de gestió de la in­vestigació i amb algunes societats científiques. I l s l i 'ANKivs

ART

Interessant escultura de Margarida Pedragosa. Foto: FL·S 4 (ANIONS.

Concentració de bones intencions U <)[ [ l C I 1 V A

Galeria: ( 'anals (i.ilei la d'Art. Dates: Fins d 311 <.lc ^ • t cmUe . Obres: l iseulniies i pint. i ivv

l'I k l l ' K ' I I

E l director de Canals C ialeria d'Art va orgaml/ai en la temporada última una sèrie de mostres en que van par­

ticipar un nombre important d'ar­tistes. Aquesta oferta d'exposi­cions col·lectives ha facilitat cl po­der veure un iirun nombre de crea­

dors. l.'últinia proposta es pre­senta amb el nom ú'.lrtistes per un Sou .S'egc V Pis objectius de l'exposició queden clars amb el títol del catàleg L'imprevisible fu­tur que uní •:on\tntim, escrit pel crític d'art Josep M. Cadena. La mostra vol ser un treball de camp, un extreure o aflorar una sel·lecció dels artistes que treballant actual­ment i que volen ser pintor i es­cultors de retciencia en el proper segle. Les exposicions col·lectives em recorden el mars o els oceans, alguns estan plens de vida i ama­

guen en el seu interior frondoses serralades habitades per magni­fiques espècies. Altres exposicions col·lectives són concentracions contaminades sense el mínim in­terès. P'n unes o altres llisquem per la seva superfície esperant tro­bar illes per aturar-nos. L'expo­sició) que podem veure a la galeria és un arxipèlag ple d'atractius. La mostra és una suma de micro-climes i Púnica crítica negativa és la diversitat. La gran varietat d'obres obliga l 'espectador a man­tenir una gran concentració.

Tetrateatre portarà «Una nit qualsevol» al Tantarantana

I Sant Cugat. — La Lira de Tea­tre al Carrer de Tàrrega ha pro­porcionat actuacions a les com­panyies santeugatenques Tetra­teatre i Teatre de Paper. Malgrat que encara no s'ha signat el con­tracte, Una nit qualsevol, el mun­tatge dels Tetrateatre . es podrà veure a la sala Tantarantana de Barcelona, probablement a prin­cipi de Pany que ve i durant un mes. De moment, segons la di­rectora de Pobra. Dolors Vilaras-sau, «el contacte amb els respon­sables del teatre hi és» i fins i tot han estudiat les possibilitats del local per adaptar-hi l'esceno­grafia i els moviments dels actors. Les dimensions reduïdes de la sala són «molt adequades per a Pobra. tot i que exigeixen retocs en els moviments dels actors», ha ex­plicat la directora. «A la possi­bilitat de treballar a Barcelona. s'hi afegeixen funcions emparau-lades a Badalona i Ripollet.» Vi-larassau ha assegurat que. «si tots aquests contractes s'arriben a sig­nar. el pas de la companyia per Tàrrega haurà estat molt satisfac­tori». 1 cl mateix balanç, de l'ex­periència fan les dues integrants de Teatre de Paper, que van pre­sentar a la capital de l'Urgell el muntatge infantil Contes per a ser vistos. L espectacle es veurà a Vi-lareal (Castelló) el (i d 'octubre. a la sala Sant Francesc de Gra­nollers el 2b de novembre i al Teatre del Mar. de Palma de Ma­llorca. del 12 al IS de febrer. La clau de l'èxit ha estat, segons Gem­ma Argelaga, membre del grup. «el fet de presentar un espectacle senzill, clar i basat en la inter­pretació». A més. Teatre de Paper viatjarà a Bòsnia amb Pallassos sense Fronteres per actuar a Tuzla del 16 al 2S d'octubre. S.B.

CLÍNICA DENTAL — I)r. C ar los R. Rosetti -

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

M U T U A L I D A D E S Rbla. Ribatallodo, 20 - l r 3a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat . . H I I : ^ » iTurno por las tardes

uia M"*' iJ

-v»„SJ,«^»-'

Mica T% • '»*

MIRA SOL Lents de contacte

C/ Endeva l lada, 1 5

Tel. (93) 674 58 46 SANT C U G A T DEL VALLÉS

OH 190 Barce lona

0 iíé

G I M N À S BIOCK

U Rosselló, 17 • ENTRADA Ptt ST ANTONI 78

Tel 589 53 48

Cirurgia Odontologia

• DR, FERNANOEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanilas Av. Torreblanca. 2-B 2-i A1 Sani Cugat tr 589 47 00

Consult. Centre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, laserteràpia Santiago Rusinol. 2. entol 1a Sant Cu gat « 6 7 4 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntuiri 'Vjt'ic o. dietètica. Hores convingudes Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, t r 589 13 07

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència sanitària Fiatc Asisa C/ Villa, 49 Sant Cugat C 674 48 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, genalna ASC, AGRUP MUT MFIACT, ele Av Torreblanca 2-8 3r 10a. Sani Cugat P 589 39 26 t r 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicili-mútues Mapr 36, 2n Sant Cugat tr 674 00 25

• C E N T R E D E N T A L I QUIRÚR­GIC Av. Catalunya. 21, baixos. Sant Cugat t r 589 00 00 Fax589 03 13 • DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens i adults Rbla Ribatallada, 20. 1r 3a. Sant Cugat tr 674 72 16

• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens or todoncia Francesc Moragas, 5, entresol Sant CL. gat P 674 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat Q 674 23 35

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni arrb ies principals mútues Cl Santa Maria, 10. Sant Cugat tr 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia Problemes llen­guatge i aprenentatge C: Vna. 5 7, 1r 2a Sant Cugat t r 589 12 15

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma nlarti: Hores convingu­des Rbla Ribatallada, 20 lr 3a. Sant Cugat •a 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria. Sanitas, Caja Salud Agrup. MUT MEDIFIAT Av Catalunya, 22. 1r 1a. Sant Cugat P 589 31 13 _

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatna - Medicina adolescent Av Torreblanca, 2 - 8, 3r pis Sant Cugat P 674 57 98 - 589 35 48

Psicologia

• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de >a parla. Nens, adolescents i adults Av Catalunya 21. 3r 1a. Sant Cugat P 6 7 4 3 6 7 3

• CARMELA CASTILLO Psicologia problemes d'aprenentatge Villa, 5-7, 1r2a. Sant Cugat P 589 12 15 • CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia psiquiatria, logopèdia C Can Mates, 2-4, l r2a. Sani Cugat P 569 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR­DONA Psicologia clínica Rbla Can Mora, 1. Sant Cugat P 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS Pulmó i cor. Major 36. 2n. Sant Cugat. P 674 00 25

Toco-ginecologia-Obstetrícia

• DR. JESÚS FERNANDEZ BAI-ZAN Tcco-gmecologia. Hores convingudes Av Catalunya, 21. 4rt 1a Sant Cugat •a- 589 48 08 Particular: 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografia, esterili­tat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1*3, 3r 2a, Sant Cugat tr 674 66 11 Fax 589 11 45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC, Meditec Av Torreblanca, 6, 3r 8. Sant Cugat t r 589 19 66

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. i r 589 13 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. t r 589 13 07

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia ASC. Previa-sa Medytec Av Torreblanca. 2-8 2a-10. Sant Cugat P 589 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia Columna i esquena Av Torreblanca, 2-8 Policlinic Sant Cu-gal P 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària. Previasa, Medytec Pol'C'mc Torreblanca 2-8, 2a-10. Sant Cugat P 5 8 9 18 88

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

RESIDÈNCIA S A N T SALVADOR

3a edat

1 Torre amb jardí s i 1 Ascensor

• Cuina pròpia 1 Bugaderia

' Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta

• Personal qualificat

»Capacitat 24 places

»Perruquera

Sant Salvador, 47 T»l. 6 7 4 4 2 2 3 SANT CUGAT

I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n Tel. 589 24 81

25() pt FOIA I.yX NIT i . A u d i t o r i

Tintoreria Ràpida T

O I H I I l e s 2-1 li i»i i * n - i . \ i < ; i : - s " \ i>Ml · ; ' i ' i^Ni A H O N A I S

La Qualitat en una Hora Elies Rogent, 52 b (al costat del mercat Torreblanca)

Tel. (93) 675 27 06 - 08190 Sant Cugat del Vallès)

C/ Elies Rogent, 21 Tel. 589 $918 SANT CUGAT

° LLAMINADURES ° FIUITES SEQUIS

PAPERERIA

GflW QUIOSC

Mercat Torreblanca Local 2-15

08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9

LES MILLORS BOTIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • l i

PAPERERIA QflLfl QUIOSC

Mercat Torreblanca Local 2-15 08190 Sant Cugat del Vallès Telèfon 5 8 9 0 1 9 9

* DIARIS * REVISTES

* MATERIAL ESCOLAR

Vingui a conèixer les nostres carns

farcides!

P. Torreblanca, 2-8-16 Tel. 589 41 83

Santiago Rusinol, 50 Tel. 589 22 92

Contestador automàtic. SANT CUGAT DEL VALLÈS

ARWEN - boutique

Prét-à-porter per a senyora i complements

Elies Rogent. 52 - 589 61 63

SANT CUGAT

•;.y.:i' .0i

fil "•- •: •; écHUi yt$$M$

SSION SE

ifi'ffÉíu'· Mi i r a rwvc . . - - i.vjrr-+xrt-*.,#• jwrc·ri^r/i

18 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995

ELS Z\ CANTONS Setmanari in.icrx-ndent. català, comarcal i democràtic

^ Pramaa Local d« Sant Cugat SL

( .mer Viri i . s. I r 08l'W Sant Cugat óel Vallès / MW 62 «2 - F n 5IW 20 «1

Pr·· io·f it K.tnkTi (xr.iii SolJeMia

D*T*CtOf

Josep Riera i I «fil

Redactora mcap

i Í I M I cr-.!>-••.

Rodacctò .el* i .^Uic-.i. Suna de Ma- i1..:.: i ^jiuit, (.all Morell

na V-^ild. Xavier K.mi-, U d i IWdes. Pere Pich. Eduard

i^pet.uUi's ;. ! \ í , n w <.\n\ Rcpo-l.ile.esl, Carme Reverte

hüri ' -o, R.ttiui'- 1 ..que ll\.rt .ii^ersi, Josep Maria Vallès,

N-r.i i .en.'"e- \p.:nt-! Vt^hu i »ri'vio (Comarca), Mané

•\"l.<:. M:i.a·l·.r\.ï.Talui

Cap cofn·retaJ

Equip comercial ( .irr.is*.'.' V!n.i< ili'.e i l-\a Planas

Impressió

D-pt^t ic^al l i l - H 5 - ^

•>a ••p nt' ;n els editorials L:kar*Jt]e> II~UL-

v i K 41. J.-KTJ, no fa soa •íevessananert

£7 futur de Pentorn del Monestir

S ón curiosos els mecanismes que provoquen que un fet sigui o no actualitat. El pla d'ordenació de l'entorn del Monestir no és

el primer ni l'últim que comportarà a la llarga un canvi important en la fesomia d'un sector de la ciutat. Ni tampoc és el primer ni l'últim que comporta l'expropiació de cases particulars. Habitualment, plans ur­banístics d'aquesta envergadura no provoquen debat fins que ja estan acabats i algú s'adona que no acaba d'agradar-li. El cas del Monestir ha estat, però. diferent i el debat s'ha generat quan el pla es troba encara en una fase molt preliminar i quan falten anys —per posar alguna re­

ferència temporal— perquè els re­sultats finals siguin visibles.

A priori, ningú negarà que si es pretén que el Monestir, pel seu ca­ràcter de monument nacional, agafi la centralitat de la ciutat, cal fer al­guns retocs en un entorn que, es­pecialment en alguns punts —com és darrera dels jardins—, està molt deteriorat. Però Ics protestes públi­ques dels veïns pendents d'expropia­ció que viuen en els terrenys afectats fan impossible oblidar els costos sen­timentals que una operació d'aquest tipus té per a un nucli de persones, encara que sigui reduït. El director general d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, ho justifica en termes de bé

comunitari: la ciutat en conjunt dis­posarà d'una nova zona verda, mentre als propietaris afectats se'ls intentarà compensar en la mesura més justa possible.

A banda d'aquest aspecte, no es pot oblidar la importància del pla en el seu conjunt. Deixant de banda l'exactitud de les acusacions que feia el PSC, tenien raó en un punt: si s'ha tardat tants anys a posar fil a l'agulla per remodelar l'entorn del Monestir, no vindrà d'una mica més. I, mentrestant, des de l'Ajuntament es pot fomentar la participació activa de tothom que vulgui intervenir en el que serà el futur aspecte d'aquesta zona.

No és la primera vegada

E s tracta d'una circumstància «excepcional», és cert, però és una excepció que es repeteix cada any. No és, ni de lluny.

la primera vegada que plou amb força i que s'inunden els mateixos punts de sempre: la plaça doctor Galtes. on conflueix la riera, el pont del carrer Alfons Sala o l'hipòdrom de la ca­rretera Sant Cugat-Rubí. Només per citar-ne uns quants. I cada vegada

es repeteix la mateixa història: bo­tiguers que han de llençar una part del gènere de l'aparador, veïns amb un pam —o més— d'aigua dins de casa, carrers col·lapsats, cotxes pràc­ticament flotant... Assumint la im­possibilitat de preveure el que és im­previsible, l'experiència ha de servir per a alguna cosa. No s'entén que s'optés per urbanitzar el tram del torrent de la Bomba entre doctor

Galtes i Alfons Sala i que després de les obres s'hagi vist que és un cabal perfecte perquè l'aigua baixi amb més velocitat que abans. Les nevades del 93 i els incendis del 94 ens van agafar desprevinguts i va ser a partir de llavors que es van prendre mesures per pal·liar els seus efectes en cas que es repeteixin; però la pluja és un fenomen meteorològic més habitual.

E L L E C T O R E S C R I U

Carta oberta dels sardanistes I «La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan». Això ho ha cregut molt gent abans que nosaltres i ara continuem essent molts els que ho creiem. Aquest és el prin­cipal motiu pel qual hem estat des del 74 treballant per la sar­dana. perquè ens agrada escoltar i ballar sardanes. Però ningú ha d'oblidar que aquest treball l'hem donat per a tothom, per a tots aquells a qui. com a nosaltres, també els agrada la sardana. Es a dir. no és que haguem estat vint-i-un anys ballant sardanes, sinó que hem estat vint-i-un anys treballant perquè a Sant Cugat hi hagi hagut sardanes. Aquest ha estat sempre el nostre objectiu: organitzar cursets, ballades, con­certs i aplecs de sardanes, perquè tots tinguem la possibilitat de ba-Uar-les, d'escoltar-les o d'apren-dre'n tot allò que se'n pugui aprendre. Kl poeta hi afegia que «amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant». Doncs a l'extrem d'una d'aquestes oscil·lacions ens devem trobar quan ens flaquegen les for­ces i ens sentim cansats, sense ganes de continuar.

Ja fa dos anys que l'Agrupació Sardanista abandonava l'organit­zació de sardanes. Nosaltres vam continuar en l'organització de l'A­plec i és així com us hem pogut oferir el de l'any passat i el d'en­guany. Però no pas sense pro­blemes, no.

El principal problema ha estat no haver pogut engrescar gent no­va; per tant. el cansament no ha fet més que augmentar. Però hi ha hagut un altre problema, cab­dal per a nosaltres, i és que, mal­grat haver rebut de l'Ajuntament les subvencions i el suport tècnic suficients per poder organitzar un aplec com el nostre, no hem ob­tingut el suport necessari a l'hora d'organit/.ar-nos. Així, ha resultat que en dos anys no se'ns ha fa­cilitat la constitució d'una comis­sió que posés remei als problemes financers, fiscals i legals que una

l i s textos tramesos a aquesta secció no han d'cxcedn uY les 2\) ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol lícita, pern !'original ha de venir signat i es imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI i> passaport del seu autor. LI^> 4 CANTONS es reserva el dret de publicar les comunicacions i els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan

ho consideri oportú

empresa com aquesta genera. Maragall també deia que l'a­

nella «se'n torna i retorna intran­quil·la com mal orientada l'agulla d'imant». Nosaltres diem que l'A­juntament sembla desorientat en les qüestions sardanístiques. Vol­dríem que entenguessin que no tot s'acaba amb els diners. Hi ha d'altres coses i detalls que ca! cui-dar. Ens hem sentit realment in­tranquils quan vèiem que no se'ns facilitava la constitució d'aquella comissió que desitjàvem i que se'ns havia promès.

Desitgem que la nostra tasca tingui continuïtat i és per això

que demanem a l'Ajuntament que doni facilitats a qui vulgui orga­nitzar l'Aplec o d'altres actes. Tanmateix oferim des d'aquí i des d'ara mateix tot l'ajut necessari a les persones o les entitats que vulguin tirar-ho endavant. Posem a les mans de la gent de Sant Cugat tot allò que tenim i sabem. / 20è APLEC D E LA S A R D A N A .

Agraïment a Vajut desinteressat H El passat dia 16 d'agost vaig tenir un accident de circulació al carrer Rosselló, quan vaig xocar

L A P U N X A D ' E N J A P

amb un dels contenidors de deixa­lles que hi havia en un empla­çament no gaire correcte. Afor­tunadament, sempre hi ha per­sones que d'una manera absolu­tament eficaç i desinteressada ac­tuen en favor dels altres. Una senyora, que va manifestar que era infermera de professió, va pu­jar al meu cotxe i va acompa­nyar-me fins a la Policlínica, però, dissortadament, ni jo ni una filla meva que anava amb mi, vam tenir ocasió per agrair la seva generosa actitud. M'agradaria poder fer-ho personalment i, per això, estimaria la seva trucada al 674 30 55. En

qualsevol cas, si llegeix aquesta carta, li expresso el meu agraïment més sincer, MARGARIDA ROCA Sant Cugat .

Intolerants i calumniadors W Al número 103 d'aquesta pu­blicació aparegué una rèplica a una carta nostra que denunciava la incitació a la violència per part de certs grups. No voldríem abu­sar de la gentilesa d'aquest mitjà, però ens veiem olbigats a aclarir tot el que es va dir en la rèplica:

Afirmen que no són respon­sables de les pintades a què ens vam referir. Però no només això: a més recorren a la calúmnia i ens acusen de fer pintades amb esvàstiques i consignes com white power. Si és la ignorància o la dolenteria el que els porta a afir­mar això no ho sé, només podem dir que l'únic que hem fet amb pintades d'aquesta mena és treu-re-les, de la mateixa manera que hem fet amb les que donen suport al terrorisme independentista, quan n'hem trobat, dins d'una campanya contínua que hem ba­tejat amb el nom de Vallès net. Ens titllen de feixistes. Ni ens sentim identificats amb el règim que Mussolini va instaurar ni amb la seva ideologia, que en tot cas pertanyen a la història.

Se'ns imputa estar darrere de la violència policíaca i dels caps rapats. Quant a la policia, segu­rament actua d'una manera més repressiva contra els que ens con­siderem patriotes espanyols i que ho som pacíficament, que contra vosaltres. Pel que fa als caps ra­pats, nosaltres ens oposem d'arrel a aquest moviment de caràcter violent (portin esvàstiques o es­telades) i sempre hem deixat cons­tància d'això d'ençà que ens vam formar i ho vam publicar al primer número del nostre butlletí comar­cal. Convidem tots els que vulguin a posar-se en contacte amb no­saltres, especialment l'assemblea local de Maulets. /ENRIQUE RO-

t i L E D O . O r u p o Presencia.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 PUNT DE VISTA 19

L A T R B U N A

Setembre JOAN TORTOSA

En encetar setembre hi ha un tema obligat pel parèntesi de l'estiu que sorgeix espontani en les retrobades de coneguts, amics i pa­

rents. És inevitable de pregun­tar i que ens preguntin què hem fet aquestes vacances, on hem anat i si ens ha agradat. Aleshores, cadascú exposa les seves apreciacions personals de llocs exòtics i llunyans o de més propers i amb caracterís­tiques força semblants al con­text habitual que ens envolta, però amb els al·licients que «tot t'ho donen fet», que servei de trencament de les rutines fe-rragoses del treball diari.

També s'imposa que es con­tin les meravelles de les visites obligades dels tour operators a museus i a monuments que en el millor dels casos han quedat fixats en el record per a les anècdotes curioses i llegendes contades pels guies de torn. Allà els han fet admirar una imatge gòtica, un campanar ro­mànic, un retaule del segle XV o les tombes dels reis, abats i cabdills desconeguts que en­capçalen els fets i gestes de la història d'aquells països. Si més no, és una forma d'ampliar la cultura personal, ja que co- ^ néixer in situ les mateixes coses k que podrien trobar en un llibre, cobren així valors diferents i augmenten la capacitat de com­prensió. Però a mi m'agrada saber aleshores què coneixen, moltes d'aquestes persones, de Sant Cugat i especialment del monu­ment emblemàtic que és el Monestir, ja que pot parangonar-se a nivell qua­litatiu, arquitectònic i històric, a molts dels visitants. Sorprèn trobar persones a Sant Cugat que no han entrat mai al claustre romànic o que alguns ho feren de petits. Desperta la seva ad­miració si hom pretén explicar que en els capitells s'hi contenen quantitat d'històries i mites i que a l'entorn s'hi

CONCEPCIÓ VTVOLAS

han teixit una pila de singulars teories i llegendes. No cal dir que mai han «vist», dins del temple, els retaules de Sant Miquel o el del Roser dels segles XVI i XVII, respectivament, però tam­poc s'han adonat del valor del retaule de Tots els Sants, que inclou totes les categories que formen la cort celestial. O la imatge de la Marededéu del Bosc, del selge XII, antigament venerada a Sant Adjutori, una de les poques ermites

romàniques de planta circular del nostre país. I per citar-ne tan sols un, l'altar lateral de­dicat a Sant Benet, d'un barroc que es desborda i objectes de gran valor artístic i històric. Se­ria obligat observar les restes romanes que porten als orígens en el període de decadència de l'Imperi, amb històries de martiris acompanyats de mira­cles i la mort de sants, espe­cialment de Cucufàs, al nord-a-fricà que modernament supliria amb el seu nom l'antioga de­nominació de Lloc d'Octavià per l'actual Sant Cugat. Aquí, però, la majoria de gent de Sant Cugat sí que ha sentit dir, amb aproximació a la rea­litat, que el Monestir havia es­tat un «castell» romà.

Potser durant anys, concre­tament des de mitjan del segle passat amb l'exclaustració dels monjos benedictins i la recon­versió del temple en parròquia, en conjunt tot respirava essèn­cies eclesials reforçades des­prés de la Guerra Civil. Si els seus aspectes artístics i històrics que li són inherents han estat reconeguts des del segle passat i progressivament s'ha anat pre­nent consciència d'ells i popu-lartizant fins a cert punt, potser li ha mancat una promoció a nivell local. Poc pot contribuir a la seva promoció de cara a fora l'escassa informació oficial i l'aspecte de deixadesa per­sistent al llarg dels anys. Aquí sí que no admet comparacions amb els monuments de que ens

parlen els nostres amics que retornen dels viatges de vacances per països veïns. Tan sols cal travessar una primera fron­tera per descobrir la manyagueria, in­formació i localització que fan dels seus monuments. Amb això no es tracta d'a­bonar aquella estereotipada frase de que tot el de fora és millor. Però com­parat el Monestir a aquest nivell, sí que en surt força malparat i, per ex­tensió, els seus responsables directes.

L A G A L E R

Arbitres de gespa i jutges de plató

m ANTONI CASTELLÀ

•

D eu ser molt difícil ser el jutge d'una confrontació esportiva, sobretot si es tracta d'una competició profes­sional en què pel mig hi ha un

munt d'interessos, dels quals els que més acostumen a prevaler són els econòmics, que a la vegada es deriven dels resultats esportius. Dintre dels esports, el que com­porta una dosi més gran de polèmica en la qüestió arbitral, segurament per l'ampli ressò popular que té i perquè tots pensem que hi entenem més que ningú, és el futbol. De totes maneres, i deixant de banda els colors de cadascú, és lògic que al carrer, a la tertúlia dels dilluns a la feina, al bar... hi hagi múltiples discrepàncies a l'hora de jutjar qualsevol de les situacions conflictives que s'han produït unes hores abans en els terrenys de joc.

El que ja no sembla tan normal és que en els espais espor-

«Tècrúcs i jugadors, eh que haurien de col·laborar més amb ds àrbitres, són els que normalment ek posen més pals a les rodes. Malgrat tot, no ho dubtin: hi ha àrbitres de gespa i jutges de plató»

tius de diumenge o dilluns, siguin radio­fònics o televisius, prop d'una desena d'ex-àrbitres de pri­mera divisió, alguns d'ells internacionals, tinguin opinions tan enfrontades d'una mateixa jugada que han tingut l'oportu­nitat de veure repe­tida, des d'angles i distancies diferents, una i mil vegades, a camera lenta o su-

perlenta i fins i tot amb imatges ampliades. En alguns casos, es dóna la paradoxa que els ex-àrbitres critiquen justament allò que ells mateixos feien habitualment.

Per això deia que deu ser molt difícil jutjar una acció en dècimes de segon, quan l'àrbitre no està tranquil·lament assegut da­vant un monitor, sinó damunt de la gespa, sotmès, a més a més, a la pressió d'un grapat de milers d'espectadors i, de vegades, també al comportament poc esportiu dels mateixos professionals del futbol.

Precisament ells, tècnics i jugadors, els que haurien de col·laborar més amb els àrbitres, són els que normalment els posen més pals a les rodes. Malgrat tot, no ho dubtin: ara mateix hi ha àrbitres de gespa i jutges de plató.

E L T R Í P T I C

E s parla massa de la moció de censura i poc de la qüestió de confiança. La primera, encara que n'hi ha prou amb la iniciativa d'una desena part dels di­

putats, obliga a presentar un candidat alter­natiu a la presidència del govern i s'ha d'a­provar per majoria absoluta. Essent tan poques les forces polítiques amb representació al Con­grés i estant tan contraposades, sense cap voluntat d'aliar-se, la moció de censura és implantejable si no és a efectes de lluïment, com la de Gonzàlez contra Suàrez. Tot i que una moció de censura que donés pas a un govern de tràmit que es limitaria a convocar

Una sortida sense empentes

MANUEL CASTANO

eleccions com més aviat millor, que és el que proposa el PP, no és il·lògica en termes parlamentaris i és força raonable en termes polítics, s'entén que els altres, bàsicament IU i CiU, siguin refractaris a donar a Aznar un plus de protagonisme. En canvi la qüestió de confiança la presenta el president quan

E L T E I X Ó

veu que no té prou suport, i en faria prou amb la majoria simple; en cas de perdre-la el govern dimitiria. Tal com anem, la millor sortida de Gonzàlez seria presentar una moció de confiança tot assegurant-se de perdre-la. Com? Fent que alguns dels seus diputats no el votessin; haurien de ser suficients per vorejar sense assolir-la aquesta majoria simple; segur que molts estarien disposats a fer aquest últim servei. Plegaria el govern, acabarien les an­goixes, fins que no en vinguessin d'altres, i Gonzàlez podria, al seu grat, passar a la història com una víctima de les conspiracions dels mediocres i els ressentits.

-TJ ;T

í /^qoes», eoMA, c e | [ ÍA SERPA es ) l Pic*4A ^ o c e t x s J

fe*i> C o t * T \ -

D O VU MOUco'

J A ue> -nuc ctMeres..

~<L o oA MeeiA 0 Cp.:>

E L V E S P E R

La consigna JOAN POYANO

E nrique Rodríguez Galindo va celebrar dilluns el seu ascens a general pronunciant una

frase que es pot interpretar de moltes maneres. Sospitós de di­rigir la guerra bruta contra ETA des de la caserna d'Intxaurrondo i apadrinat a la cerimònia per l'ex-ministre de l'Interior José Ba-rrionuevo i per l'ex-secretari d'Es­tat per a la Seguretat Rafael Vera (acusats de muntar els GAL), Ro­dríguez Galindo va proclamar que en la lluita contra el terrorisme sempre es va respectar una con­signa: «Todo por la pàtria.»

Què volia dir amb aquest re­cordatori del lema de la Guàrdia Civil? Era simplement un tòpic protocol·lari sobre l'obligació dels guàrdies de donar-ho tot en la feina o anava més enllà, fent una críptica justificació d'activitats subterrànies? La clau és en la paraula tot, i tal com està el pa­norama no és desassenyat inter­pretar que la consigna real va ser contra el terrorisme, tot s'hi val, que necessàriament porta a la conclusió que tot el que s'hagi pogut fer il·legalment era per amor a la pàtria, una cosa tan sagrada que en nom seu es pot fer de tot i més.

20 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995

L A T R I B U N A

El lector és qui mana JOSKP MARIA CABRER1ZO

El motiu principal que em va empènyer a prendre part en la pu­blicació d'aquest set­manari. Lis 4 Can­tons, el 15 de novem­

bre de 1992, va ser la manca de publicacions de caire infor­matiu que teníem a Sant Cugat en aquell moment. Semblava impossible de creure que. amb 4().(K)() habitants, encara ningú no hagués pres la iniciativa d'e­ditar un mitjà de premsa local. L'aposta va topar amb moltes mancances i entrebancs que, a mesura que es produïen, re­fermaven cada cop més el pro­jecte; va néixer amb esperit de superació constant i això va consolidar la primera etapa de tota la colla d'amics en aquest setmanari. Amb aquells esfor­ços vam obrir un ventall de noves propostes en benefici de la informació als ciutadans, no només de Sant Cugat sinó tam­bé de les rodalies. Poc temps després dels nostres primers números, els rubinencs van veu­re néixer una nova opció, una nova publicació, van poder es­collir un nou mitjà de comu­nicació, a més de la Rubricata i el Diari de Rubí. D'aquella primera etapa ja ha passat poc més d'un any i hem guanyat una cosa, tant els rubinencs com els santeugatencs: tenir di­versos mitjans per escollir i con­trastar les informacions, a més de poder expressar-nos segons els criteris de cadascú. Com­parar és un exercici, desconegut fins aleshores, i que ara podem fer cada setmana, exercici que el lector farà bé d'aplicar-lo en benefici propi i també de la credibilitat que li han de merèixer les diferents publicacions que s'editen. Dels continguts i sobretot de la resposta del lector dependrà, en bona mesura, que les publicacions con­tinuïn avançant, doncs, és un fet que la competència ja existeix a les dues poblacions. A Sant Cugat, a més de

JOSEP DUIXANS

Els 4 Cantons, també tenim el Gran Sant Cugat i el Fot Sant Cugat. Tots ells donen el servei mínim que necessita una ciutat com la nostra. No dic que sigui l'òptim, dic que això no passava l'any 1992. Es pot assegurar, doncs, que les dues poblacions quant a la prem­sa local, tal i com passa en altres indrets de Catalunya, van pel bon camí. No obstant, crec oportú, en aquest moment, donar el meu parer sobre un aspecte

que, segons intueixo, pot tenir trascendència en el futur; pecar de conformistes o dependre d'interessos poc clars. No hau­ria d'estar renyida la profess-sionalitat i el rigor empresarial que en alguns d'ells s'utilitza en el deure d'assumir, si s'es­cau, el risc propi que pot pro­vocar la inexperiència san i no­ble de gent jove i inquietuts renovades, si això ha de servir per apropar el mitjà al ciutadà. Per què dic això? Doncs perquè trobo a faltar, en general un llenguatge molt més proper al ciutadà i a la realitat del dia. Sembla que l'estrella principal sigui sempre l'Ajuntament, l'al­calde i l'oposició, quan no és així. La feina, els fills, els diners, l'escola, l'habitatge, la segure­tat, la medicina o la gent gran, són temes prioritaris que preo­cupen tots els dies i que passen anadvertits pràcticament.

És evident doncs, que aquest apropament desitjat no s'acon­segueix només amb professio-nalitat. Aquesta és necessària, però també cal evitar la in-mobilitat confiada, potenciant el repte il·lusionat i compromès que cada mitjà ha pres davant dels seus lectors i, ja que ningú no posa en dubte que el ciutadà ha escollit la premsa local per interessar-se per allò que passa al seu voltant més proper, sem­bla que aquest és el camí més recomanable: obrir-se a tot­hom. Els lectors i, lògicament, els anunciants, decidiran qui mereix tenir un lloc i qui no,

en l'estret camp de la informació de ciutats com les nostres. Per això, ara que tenim mitjans o sobretot persones disposades a tirar endavant aquests pro­jectes, els lectors, hem de ser conse­qüents amb les nostres postures. Serà diferent si els mitjans no fan cas i perden el sentit bàsic de la seva existència. En aquest cas, tot l'esforç que s'hi hagi esmerçat des de diferents sectors, sens dubte, haurà estat en va.

L A G A L E R I A

Pels seus fascicles els coneixereu

JOSEP PUJOL i COLL •

B en mirat, el setembre és un mes propens al col·leccionisme. Com que d'un temps ençà l'any ja no acaba per cap d'any, sinó a finals d'agost,

el setembre s'ha tornat ara més que mai temps de recomençar, època d'adéus i, per tant, de nostàlgies. L'embranzida de la re­presa ens fa més aptes per enfilar nous propòsits —aprendre anglès, iniciar-nos fi­nalment en la numismàtica o el punt de creu—; la nostàlgia ens convida a impedir que se'ns escoli el temps, a solidificar-lo mitjançant objectes que ens el recordin i que el representin, i per això ens agafa la vena de conservar aquella pedra d'aquella platja. I així, pedreta a pedreta, fetitxe a fetitxe, hom cau en el col·leccionisme.

Les editorials saben d'aquesta nostra de­bilitat tardorenca, i aprofiten aquest parell de talons d'Aquil·les per llançar ara les

seves propostes d'en­ciclopèdies, CeDés i vídeos que ens hau­ran de fer costat du­rant tot l'any que ve o més, com la bola al pres.

Els diaris s'han en­comanat d'aquesta febre, i també em­prenen ara les seves campanyes fascicu-lars privades per ga­rantir i premiar la fi­delitat dels seus lec­tors. Les darreres promocions són, tro­

bo, especialment representatives. Si El País, evidenciant la seva capçalera, regala mapes d'Espanya, YAvui distribueix pins sobre la història de Catalunya. El Periódico, diari que estima els nostres veïns metropolitans, els obsequia amb una història de la ciutat de Barcelona.

I què fa El Mundo per introduir-se a Catalunya? Una opció intel·ligent. La his­tòria és un tema molt espinós i que desperta susceptibilitats —en Vidal-Quadras ho sap prou bé—, de manera que s'han decantat per l'art contemporani, amb una selecció de biografies i làmines de grans genis nos­trats. I com que —Unamuno dixit— als catalans l'estètica ens perd, han triat la millor estratègia per llagotejar-nos sense haver de mullar-s'hi gaire.

«La nostàlgia ens convida a impedir que se'ns escoli el temps, a solidijkar-b mitjançant objectes que ens el recordin i que el representin. I així, fetitxe a fetitxe, hom cau en el cdkcdonisme»

A C U L A F I N E S T R A

Comença la campanya al Quebec VICENT PARTAL

Li a campanya electoral pel referèndum ha començat al Quebec. En sis set­manes els quebequesos decidiran si

' volen continuar lligats al Canadà o si, per contra, prefereixen separar-se'n. 4,9 milions d'electors són cridats a les urnes per a un resultat que es vaticina molt ajustat. La sopresa, momentània, és que les en­questes estan donant cada vegada una opció més clara a favor de la independència. Fet que ja ha motivat intranquil·litat i preo­cupació en les files federalistes.

Un petit incident esportiu i una filtració periodística han encès els ànims en co­mençar la campanya. A Montreal l'equip local d'hoquei sobre gel porta el nom de Canadiens. No és un contrasentit, com pot semblar a simple vista. La paraula canadenc, la van inventar els quebequesos i feia re­ferència a ells. Però amb els anys el seu significat es va estendre primer a la unió del Quebec i Ontario i més endavant al conjunt del que ara coneguem com a Ca­nadà, Com a conseqüència d'això els que­bequesos van començar a preferir l'accepció quebequois abans que canadien. Però l'equip d'hoquei es va quedar amb el nom antic. Malgrat això. a Ics samarretes duen la flor de lis i al camp s'escridassa l'himne canadenc quan sona. L'incident esportivo-polític que ha desencadenat les ires dels quebequesos, l'ha protagonitzat el capità de l'equip.

Aquest any el capità és Mike Keane, un anglòfon de Manitoba, una província que en un temps va tenir una important població francòfona ara mig desapareguda. Keane ha dit que no hi ha cap necessitat de saber francès perquè de fet tothom sap anglès i que ell no pensa aprendre'n. La franquesa del capità dels Canadiens és compartida per molts ciutadans anglòfons, però no per això ha deixat de crear una autèntica onada de crispació. Molts quebequesos han vist el gest com a prepotent i l'han usat per a significar que el bilingüisme no només està amenaçat al Canadà sinó que està amenaçat ja al Quebec.

El segon incident s'ha produït amb la publicació d'un document intern del Partit Liberal, en el poder al govern federal, en què s'assegura que si guanya el «no» el pas següent serà proclamar la cooficialitat de l'anglès al Canadà. Per als liberals, la publicació d'aquest document és joc brut per pari de la campanya del «sí».

Ara la gran pregunta, per tant, és si aquests dos incidents són els que han fet pujar els partidaris del «sí» en les enquestes d'opinió. Si la resposta fos afirmativa, el gran dubte serà si la llarguíssima campanya de sis setmanes aconseguirà mantenir prou alta la tensió a favor del -<sí» o si, per contra, ei suport a la independència es de­sinflarà passats els incidents.

^ f O N E

• D I S P E N S A R I V E T E R I ­

N A R I D E L V A L L È S SL

U r g è n c i e s 24 h C S a n a

deï l 23 Si C u g a !

1T 674 69 45 Te, urije-v cies 906 89 81 :i6

• L A F A U N A R a m b l a r i f i

Cel ler 35 37

O 6 7 4 1 3 0 5

«TSGflÀROÜES·COf'STBaES

• C O P t S T E R I A T H E R ,

Sant An ton i , 24

« 589 74 42

V IL'OW

• C O P Y - G R A F I C • ; ,

M a t a s , 8

TT 675 36 53

ASSEGURANCES

• D G . D A S S E G U R A N

C E S P ; i m : i , s n - l . .•!!• •

TT 675 42 03

• D O M È N E C A V A L A ,

Va l ies

t r 6 7 4 71 42

S . \ \ l ( I ( ,AI

( , [ s | l < ). S. \

Servei

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

I J G A S S ü L l A T b

inflES-GESlNES

• C A S T E L L V Í • . - . • ! •

A:1- i : - H i . • • n.!••• i

TT 674 12 41

• A U T O - E S C O L A C A

S A S Martr.ro.I - ^

T I 6 7 4 14 97

WrOKSLS

• S U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

•a 589 35 8 2

(W • nh·rf.·

.MMWE

AiMNTAQD

A L U M I N I i VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX. 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX 675 28 61

Sani Cugat del Vallès

• S U M I N I S T R O S V A L L .

O O H E I X M o s s è n J a c m :

Ve rdague r . 107

V 6 7 4 14 90

«el 390CC1

FUSTERES

KK8B

• D O L C E T S A l o n s í

20

TT 6 7 4 4 2 8 2

sffl I57COC'-

ELB3S0OQÉSHCS

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A S a n l a Mar ia 40

n 5 8 9 0 2 71

R*l '66O0C'

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A fe ines pef encàr rec .

TT 699 67 48 / 6 7 4 7 0 68

ifel ' 'X»1

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S Cl C a m í d e l a

C r e L . 14 , b a i x o s 1a S t

C u g a t t r 589 47 53

-al ; * M I

FiKTOtW I

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T -amb la Ce­

ller 91

« 6 7 5 25 02

w «oc;

• B A R - C A F E T E R I E S Don

Bar, c Rosse l ló . 2

« 674 36 36 -f X-XOC'

• B A R G R A N J A C A N

D I M . C ' L a r r i n a . 19 S a n !

C u g a t del Va l ies

• B A R M U S I C A L K a r a o -

- . • ^ i t > j ne -ma av C a l a -

j n y rt ' 4

TT 675 24 03

• C E Y L A N C Cds l i . l e ios .

4

t r 589 64 55

• C U G A T C A F È e d . ' i c i

^ : ~ r - p b a n c a davan t n e i

TT 589 10 98

• G R A N J A L A S O R T :

j > la SeM i Sant C u g a t

• M E R M E L A D A E X P R É S

TT 589 11 85 I

B&1ESH1ÏS

• C U G A R T r.-r-..r" •:••

TT 674 43 90

• G R U P V I B E L L E S

A R T S M. r i s - r i ' -1

Tr 6 7 5 20 0 1

aCKMS

• C I C L E S C A R D O N A

, ti ui - - < .)•

TT 6 7 4 15 09

mm-m • V I N S N O E S A J , I I . .1=i

TT 589 19 83

• N I S S A N R O M A N Mar

lorell 41 « 675 45 79 Ret ' o x x i i

• P À R Q U I N G T O R R E ­

B L A N C A Av Tor reb lanca ,

2-8, local ga ra lqe

« 5 8 9 2 4 81

Re, "MOi

• R E N A U L T A C E R S A

Ct ra Ce rdanyo .a 55

« 589 26 49

mm • I N S T A L L A C I O N S TE

T E p a s s a t g e T o r r e b a n c a

9

TT 5 8 9 0 0 7 9

• J . P . P A R R A i E- i rn

G r a n a d o s , 15, L_vat ~

t r 589 06 42 "st H O T Í

ORB

• P A P I O L - V E N D A I N E

T E J A C à n o v a s -.1è1 C-r-.'

I lo 4

« 6 7 4 65 0 0

• A U T O S E R V I C I O R U ­

B I O , S C . C : V i l a i loca l

5 S a n i Cuga t gel Val ies

« 6 7 4 6 2 99

Ret iT 'S

• G R A N J A S A N T D O ­

M I N G O c R e u s 2 5

081 ge San i Cuga t

« 6 7 4 13 25

íet 1 'X't'X. •

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

TT 5 8 9 2 9 2 9 5 8 9 3 5 3 5

Ret yro. i ;

• E N G L I S M C O N N E C -

T I O N E s c o l a d ' a r g ' e s

Sant D o m è n e c , 7, l r 2a

tt675 21 06

?

^ n

oa

A

M-jJgk. f^^^.

ÀGORA

Fe"er Guà'O.o i n 'el 589 OC L!1

-a i &74 24 -íí SC San" Cuçal de . ' i les

. ^ a n ' T . í i

• M U S I C A I D A N S A F U ­

S I Ó -J C a n g a s del Cast '

Ho. 20

TT 589 28 1 9

• S P R I N T I D I O M E S C •

F rancesc M L M . ; . J . I - *

1T 589 22 64

• W A V - I N -J

« 6 7 4 0 6 93 i

E S » MASOS

• B L O C K i H . i ^ e ' l c . 17

S a n : Cugat

TT 589 53 48

• E S P O R T S T E R R A N E U

L S a r t Anton- ' í 0 6 1 W '

Sant Ct jga l

TT 674 62 02

• S Q U A S H S A N T C U ­

G A T ^ Ï - I . T ! ."*:•• 3f-

TT 6 7 4 98 62

ESTANCS

• E S T A N C M O N E S T I R

=1=1-.* O r : i . i - . . :•

TT 6 7 4 01 74

ESTÈTICA

FLÜffilfflB

• R O S A M S E G U R A •

TT 589 64 75

F0H6DEH

• F L E C A M A R Í

• C L . D E N T A L S A N A ­

R E S c r a i - i - e s c M o r a g a s

B, 2n

Tï 6 7 4 18 77

Re' K̂OCOt

IHSKQIIMOÍ

• M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó F O A P ,

:.' R>us i ^au le t 27

, t r 6 7 4 05 03 San i Cuga t

t r 674 43 04 Re" l«00(r

• F O T O V I D E C

R a m b l a de l Cel ier ,

t r 6 7 4 7 9 68

• A N T O N I C A M P O S

Francesc M o r a g a s . 2 1 .

t r 6 7 4 0 8 8 2

ftet 'i*uOCt

• J . M I R E T M e r c a l Tor re ­

b lanca . pa rada 1-42

TT 6 7 5 5 3 5 3

iat 530001

HKGJUIB

• C E N T R E D E S T È T I C A

O U I R O S T c ' V a l i 0 r r " x , ^6

B

TT 5 8 9 0 7 0 6

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B C - r a r x t ' S i ; M<.

ragas 25 Sj->t C I . I ; , ! 1

t r 675 58 55

• M E L O D Y ' . " - i ' . .---Jan

yoiH . '4

TT 5 8 9 3 5 5 3

• H I D R O F L O R Av J o a n

Bor ràs 54 Val ldore ix .

TT 6 7 4 7 5 9 8

Ret --iWX!

• H Í P I C A C A N C A L D E S

mas ia C a n Ca ldes , s-'n

TT 5 8 9 0 0 4 5

Re' &XCA

• H Í P I C A S E V E R I N O P g

Ca lado . 12.

« 6 7 4 11 4 0

Pa! ETjOCr!

mmm

• J O G U I N E S M A R G A

San ta Mar ,t 14

TJ 6 7 J 15 32

XIERES-FEiOTSaSS

• A N N A F U S E T J O I E S C

S-i ' i : . . i '? i ' ' . ' . ' . 1 S a n !

t r 589 50 72 5 8 9 : > 0 12

• J O I E R I A ','

Valk t · . i 'pu • -

TT 6 7 4 99 40

• J O I E R I A A U C i E T ..:'

S a n - i a g . M .•••• r . i r r

4i :

TT 6 7 4 58 ?4 M I ' C . iq - . :

fíJ. - <-

• J O I E R I A S P A D A _ Bal-

••,.. V4 1- dre ta

TT 5B9 55 49 S ;1nt Cuya t

• J O I E R I A T O U S - - l ; l a

P i b a t a l · a i · - i •.

TT 6 7 5 5 2 5 2 5 8 9 0 2 2 9

ft S A N B l r R - b " i . | -

- TT 6 7 4 45 71

m&·mwiïi

• M À R M O L E S S A N T C U ­

G A T C a n F a t i o ae ' í . H U -

roHTS, C a m p o a r r c r 7'iaLi, 3

Sant Cuga t de l Va les

t r 675 51 0 8

Ret 'üOC:

• H O U S E M A C H I N E pg

C a n o v a s de l Cas t i l l o , 34

Sant Cuga t de l VaÜes

TT 675 0 6 09 i fax

R*t ·a*x<f

• V A L L E S T E C N O L Ò G I C

S A Plaça U m o 3

t r 589 33 0 0

RSlHiMUl

• T A L L E D A R I C O M A <

B a l m e s - . S a r t r ,,.;.,-

TT 6 7 4 58 6 2

=*t S I : Ú . "

Wliíilsí

vommos NAfUMlES

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

Ctra. de Terrassq, 97

06191 RUBÍ

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M .

2 M a i " ' , '33 (junt monest i r ) .

t r 674 01 74

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Va l ldore ix . 67 -A

t r 5 8 9 4 7 4 2

• R E S I D È N C I A S A N T

S A L V A D O R 3 a e d a l C

S a n t S a l v a d o r , 4 7 , t o r r e

Sant C u g a l de l Va l lès

TT 674 42 23

*V 5CO0CÏ

• H N O S . M A R T I N D E L

V A L L É S S t ravmsk i , 6 Po-

• . j . j i i C a n j a r d i Rub i .

TT 5B8 05 01

• A T E L I E R B L A U Av To-

• leb ianca , 2.

TT 589 19 31

• M A R C S V A L L È S C

Va l ies , 23 . Sant Cuga t

TT 675 4 9 43

• M E S M A R C S C E n r i c

G r a n a d o s . 15 S a n i C u g a t

TT 589 14 2 9

-e- ÍÍÍ031

IATALASSETXS

• S O L S O N A Rosse l l ó 2

TT 589 3 2 89

nus-iEOira • C A R R E M O B L E S

F r a n c e s c M o r a g a s , 3 3

San i Cuga t ae l Val ies

t r 6 7 4 0 9 95 6 7 4 15 5 0

FM " X • 1

C •a!dltMyçWeP • Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

F r a n c e s c M o - a ç a s . 4

; Q u a t r e C a n t o n s

T e 6 7 4 38 92

CASAJUANA GALERIKS

SANT JORDI

Mobiliari

i decoració

Matalasseria

Articles per a

nens petits

^Santiago Rusinol, 37

"' Td. 589 22 32

Carrer Mapr, 6

Sant Cugat dd Vallès

• C A S T E L L V Í H O N D A

Rosse l ló . ' 5

TT 5 8 9 32 11

> P A M O B E S L S o n , 3 2 .

TI 589 35 23

> V A L L È S N E T San t R a

TT 6 7 4 8 9 1 8

KEISKIim

• F I O T T O c/ S a n t J o r d i ,

32 S a n i C u g a t

« 5 8 9 0 6 0 5

Pef Í1000001

• C O N S T R U C C I O N E S

R e l o r m e s - T o r r e s - N o ­

ves

« 6 7 4 63 0 8

M_ í 7Q0C-

• P R O M U S A A v T o r r e

b lanca , 2-8.

« 5 8 9 17 32 *# 370001

• S E R R A L L E R I A T I E -

R R A I C O M A S . C B. M o -

z a i , 9. Ba rce lona

« 2 1 8 1 9 9 6

flel 3! 3X3

• E G A M O B L E S Cu

vas de l Cas l i l l c 2 o c a l .

« 589 00 14

K0A-C0NFKOÜ

• A R W E N B O U T I Q U E . C.

El ies Rogent , f.?

« 589 61 63

P«t i ï ' X i j

• C A M P M A N Y Va l l oo rp i * .

16

« 6 7 4 1 4 B2

• EL R O D E T •:.' A n s e ^ r i

C Hvfi , 14 Sant C u g a l i:el

va l ies

ome • C E N T R E Ò P T I C S A L -

D O N c F r a n c e s c M o - a

gas 4

TT 675 07 54

3e' 2WXB1

• T E X I D O Ò P T I C A

S a n i J o r d i . 30 S a n ' r.

ga t

TT 589 4 4 95

fOTES

• A S S U M P C I Ó Mones t i r

•O 674 36 51

•mítm • D A N V I L M O T O S , S L

Sabade l l , 32 B

« 675 16 06

Rei -6K031

• T A L L E R E L E C T R Ó -

S O L C Sol , n ú m . 19

« 6 7 4 36 88 Sant Cuga t

Ret 3C?X01

• D U R D A N P E R R U ­

Q U E R S t u s c a a p r e n e r - ; ,

• P E R R U Q U E R I A A . SA­

L I N A S C S a r l Jc rn i , 2h

•a 6 7 4 89 15

' • P R E S E N Z A V - , i i i r

TT 569 46 51

F M Seu FECSA

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M:'. :-.:-[' C in to Ve--

n,ii;i. t-r 1« v a l l d o x ' u

TT 5 8 9 2 6 3 8

• M A N T S E R V , S A A „

C a l a l j - i y a ' l·

TT 674 60 58

• L A B R A S E R I A P ' i ; v a

t V t > S i · i . -i

TT 589 52 40

• T A L L E R M E C À N I C P.

C A N A L S O Sant L lorenç,

27

« 6 7 4 63 62

^1 132000'

• T A L L E R E S M E N A Pas

setg To r reb lanca . 13

« 674 53 01

m -Ï90CÍI1

• L I N E A D I R E C T A Enr>-

que G r a n a d o s . 15 - l oca l

« 589 03 74 3í- •34000'

• M A I L I N G V A L L È S , S L

San t D o m è n e c . 10 - ba i

INKÜW

• S O L • N E T P. T o r r e ­

b lanca . 52

TT 6 7 4 41 49

se- -eo»i

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T

Sant Anton i , 1

TT 6 7 4 11 82

fel "J.'XOl

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T

S a r l i a g o Rusinot , 35.

TT 6 7 4 11 83

=ei I4&W

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T

Ra r rb l a R iba ta l lada , 34

TT 675 22 28

sV - ^OJ I

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T

^ l ' : .nb Sa la , 21

TT 6 7 4 41 6 7

«AUS

I • U S S t A T O U R S p l a ï a de

' H n s p i l a l 10

! TT 589 61 5 0 .

t,i> 589 59 65

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A f r .m r .P i , - M--i-arjns.

«ES

• S A N T C U G A T a l i c d u -

p lex d e luxe z o n a c À l v a -

r e ; . 190 n r . C o n s l a d e 4

h a b . h a b . p l a n x a , s a l o

m e n i a d o r a m b x e m e n e i a

de 4 0 m- Es tud i en dúp lex

de 6 0 m- T e r r a s s a Ba rba ­

c o a T r e s p l a c e s d e p à r -

q u i n g . Ja rd í i p i s c i n a c o -

m u n i l a n s .

4 9 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 0 8 9 7

.Fincas San Cugat, *«f -SC 13040028.

• S O B R E À T 1 C en v e n d a

D o s do rm i to r i s , amp l i m e n -

j a d o r - s a l ó . c u i n a , c a m b r a

de b a n y , à m p l i e s l e r r a s -

s e s Mo t í so l i b e n o n e n t a t

1 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 7 2 5 4

I^rcas Gironella, fiat FG 1306000"

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n t o n e r a , s e -

mtnova ; al d a v a n l hi té un

ja rd i púb l ic , 3 hab . + es tud i

+ 2 t ras ters . P à r q u r t g mol t

e s p a i ó s . ja rd í pr iva t d ' uns

7 0 m ' , ca le facc ió .

3 4 0 0 0 . 0 0 0 -

« (93) 6 7 4 67 15

{Finques Saca! Rel FS 1C120008

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

m ' , a p r o p e s t a c i ó . 2 pàr-

qu ings , tol en per fec te es -

lat.

43 000 0 0 0 -« 675 43 24 lcinquesRoca. R# FR 100600 H

• L O C A L 170 nV, tí Camí

C o l o m e r 2 p o r t e s a l c a ­

r re r . en v e n d a o l l o g u e r

P r e u . 2 5 . 0 0 0 0 0 0 P l a o

160 0 0 0 Pla. m e s

« 675 43 24

FrquesRocai Re' : o i-XfiOOOÉ

• Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces de gara tge des de

1 7 0 0 0 0 0 -

•B 6 7 4 77 7 6

mm • A P A R T A M E N T S N O U S

a es t renar d * -2 d o r m l u n s

m e n | a d o r - s a l c a m b c u n a

a m e r i c a n a c a m b r a d e

b a n i t e n

d e P r e J v e n d a a p a r t ' -

R 4 0 0 0 0 0 P ta

TT 674 72 54

• PIS 60 r r neu a esme­

n a r , 3 l·ab 2 b a n v s te*

ex te r iD r , pa'CLJ'- ig r r-,-(0-

nal

1·l.5O"D0O0 •

« 675 43 24

Fir^íRi:-:.a -*• ~~-y.**.•••<

• P I S D E 3 d j r i ' i t n n ?

a m b a r m a r i s de ome

m e r | a c o - - s a i o c j m a , sa-

l a r e g : a r " f c ' ( , ÚP b a n t ,

comp 'e t Exterior P l a ; a de

p à r q u ng r i r . l o s a J u r r

à ' e a cul tural

13 650 0O0 •

« 6 7 4 72 54

:-iraE.C-·':*-«yici -.f- '-<':. \"•>jG:.

• S A N T C U G A T p is de 3

h a b . , b a n y s , c u i n a , s a l ó

m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n ­

sor, exter ior i asso le l la t

12 .700 .000 . -

« 5 8 0 86 69 / 5 8 0 98 54

IFot Piso CwXryto, Re) FPC 390002

• S A N T C U G A T p r e c i ó s

p ts d e 1 2 0 m* i 4 h a b . a

l'Av. A l fons Sala , 2 banys ,

sa ló men jado r cu ina equ i ­

p a d a . a s c e n s o r , c a l e f a c ­

c ió . p à r q u m g , asso le l la t , f i­

nes t res d 'a lumin i .

26 500 .000 . -

« 5 8 0 86 69 ' 5 8 0 98 5 4

•FotoPiscCarainyolai Rel FPC 990006

• S A N T C U G A T P s g C a ­

novas . p is de 4 hab {3 d o ­

b l e s ) , 1 2 0 n r , 2 b a n y s ,

c u i n a « o f f i c e » . b a l c ó , e n -

I r e s o l a t s , a s c e n s o r c a i e -

l a c c i ó , e x t e r i o r , p à r q u i n g ,

asso le l la t

2 1 . 5 0 0 0 0 0 -

« 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 8 5 4

jFofc Piso •L>3afiyoiai- ^ CPC 990GOE

• C / D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 n v , 4 h a b . , 2 b a n y s

sa ló m e n j a d o r , 35 m J , cu i ­

n a - o f f i c e - , 2 p l a c e s d e

p à r q u i n g . Z o n a c o m u n i t à ­

ria a m b ja rd i i p i sc ina . Ex­

ter ior

2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

nindesai M 110070005

• C / R I U S I T A U L E T 160

nV. 4 h a b , 2 b a n y s sa ló -

m e n j a d o r , c u i n a - o f f i c e » .

t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r ­

q u i n g

27 500 0 0 0 -

« 6 7 4 57 0 4 / 675 43 0 2

:i-TKteM] Re* 10O7OOCH

• C / S A N T I A G O R U ­

S I N O L 1 1 0 m \ 4 h a b , 1

b a n y , 1 l a v a b o , s a l ó - m e n -

jador cu ina -o r f i ce- ' n o v a .

l e r ' a s s a p l a ç a d e p à r ­

qu ing

24 150.000. -

« 6 7 4 57 04 ' 675 43 02

Inoesa. ae- 1X7CO06

• M O L T A P R O P e s t a c i ó

San i Cuga t . 3 hab terras­

sa de ' 2 m- g a i r e b é to t

ex tenc r asso le l la t

15 0 0 0 0 0 0 -

« ;93 ; 6 7 4 6 7 15

' TJLfE ^ : ^ _ ^ ^ J ^

• M O L T A P R O P E S T A ­

CIÓ Sant C u g a t 5e pis 4

hab . vista mc t l m a c a , Da ;-

có . i n p h . ' bany • i la.-a-

l:t;

Sol dc tarda

15 0 0 0 0 0 0 -

« 93 6 7 4 6 7 15

• P I S 1 - 0 n r , 4 h . i t , 2

D a n v s . p a r q u e t , a r m a t ' S

pà rqu ing , alt, exter ior c è r -

tnc tmea nova 3 an ' .s

?[: C 0 0 C « -« 675 43 24

• P IS DE 120 r r 4 d o r m -

:nr s 2 b a n y s , t r o ' t o o n a

-\:--.Ú na -qu ing

22 300 J00.-

« 674 12 04 6 7 4 11 81

• P I S E N V E N D A 4

d o r m , men jado r sa ló . cu i ­

n a b a n y c o m p l e t , l a v a b o .

c a l e f a c c i ó . M o l t d e s o l ,

a m b v is tes a Co l l se ro la

2 0 000 .000 . -

« 6 7 4 7 2 5 4

iFirxasSrorBfaiFWFGiQOeOOr

• P I S E N V E N D A 4

d o r m , m e n j a d o r sa ló a m b

x e m e n e i a , c u i n a «o t f i ce» ,

3 b a n y s c o m p l e l s . z o n a

sa fa re ig , ca le facc ió , garat ­

g e 2 c o t x e s , t ras ter . Ja rd í

pa r t 2 0 0 m ' . Z o n a c o m u ­

ni tàr ia a m b jardí i p isc ina

4 5 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 7 2 5 4

.Fincas Groneül. Rel. ̂ G 10080012

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Mones t i r , 7 5 r r f , m e n j a d o r

2 0 m 3 , c u i n a , 3 h a b , 1

b a n y , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4

nr ' a s c e n s o r , so l t a r d e s ,

v i s t e s a M o n t s e r r a t , p e r ­

fec te estat-

11 6 0 0 0 0 0 -

« 675 33 55 / 589 2 6 43

>:SA Geshé Immoixlianai Ret KSA 10Q5O012

• P L A N T A B A I X A a m b

jardí a 2ona res idenc ia l , 4

do rm i to r i s , 2 b a n y s , c u i n a

t o ta lmen t renova t , p isetna

p à r q u i n g

38 0 0 0 0 0 0 •

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

iSerr.l.Re* 513000003

• P R O P E S T A C t Ó S A N T

C U G A T 4 h a b , 2 b a n y s

ca le facc ió , p laça p à r q u i n g .

asso le l la t , exter ior .

2 8 0 0 0 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 67 15

l'rowsSaraj Ret FS 10120003

• P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L d e C a t a l u n y a . P is

pet i t , 3 hab . , mol t t ranqu i l .

asso le l la t , c lar

6 . 3 0 0 . 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

fioqjesSacai Rel FS 13120002

• P R O P M E R C A T N O U

(Pg T o r r e b l a n c a ,' Va l lès) ,

s e m i n o u , 3 h a b . , 1 b a n y .

p laca p à r q u i n g , ex ter ior .

13 6 5 0 0 0 0 •

« 1 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

i anques Saca' *e> FSif2O0C7

• R U B Í A v E s t a t u t E d

i o u , 8 5 m \ 3 h a b bany i

l a v a b o . C a l e f a c c i ó E l e c

E n t r a d a 3 0 0 0 0 0 0 P l a

Res ta h ipo teca .

« 5 8 8 40 17 . 588 5 4 9 9

.^.-r-^sVatthfrraat ce* =V « ' *

• R U B Í A v L 'Es ta tu t 75

rr 3 hab , mo l l de so1

7 2 5 0 0 0 0 « 6 9 9 65 48

IMLÍSI Re' 50X7

• R U B Í c C a s p , Per es­

t r e n a r D u p l e x d e 11 8 i

1 35 nr De 4 a 5 hab 2 • 3

b a n y s . 2 t e r r a s s e s C a l e -

l a c c i ó G a s P o c s v e m · i

A c a b a t s de q u a l i t a t Par

q u n g o p c i o n a l R r A

N D U S 14 2 0 0 0 0 0 -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 99

F •VJL.ÍIS '. a .Trrtrat|_Rí-t ^ 2'XCO::

• R U B Í o D u r a n i Bas , 9C-

m 4 h a b . c a m b r a b a n y

i_:;:rr.plela, sot d e m a t ns

m e n j a d o r 24 m-. p laces d?

( .ar^u ing opc iona ls

K " I 5 " J O 0 0 Ü - « 6 9 9 65 48

• P I S D E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 6 0 m s r a b a t s

de 1a qua l · i a i , 2 d o r m i t o ­

ris.

13.500 000 « 6 7 4 1 2 0 4 . 6 7 4 11 81

Senri ^É ' S 'X -KOJ^

• À T I C D U P L E X Z o n a

M P I i t Nr i 1 <v - 2 0

n -er r . ^ i 4 \ ab ^ a l o

r ^ i iú> i anit ,< r • ne id

I-

!•( i

^L P i - V C i c l i m a l i t

• i^uin j i l ' i ,t(>t ip< n n a l

• R E P A R A C I Ó D E

C A L Ç A T S A B A N A c.'

F rancesc M o r a g a s , 6

« 675 32 74 fls1 •iVX-i

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c ò p i e s a e

• laus C ' de- Sc l 15

« 674 90 97

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i c o p e= 1c-

r l a u s S o ' - r V e r c a t " c n e

b lanca

« 6 7 4 00 14

« T A T E R S S a n t A r t c n i ,

62

« 675 55 06

. , t f PLC « 675 33 55 « 5B9 26 43

• P I S À T I C C' A l fons Sa­

la 4 h a t , b a r y , 1 Í . ÍVH-

bc a m b du txa . 40 m dr- te

u a s p a * D I . Í S , H -ir- Liar-

TT 674 77 76

• P R O P C R E U R O J A ,

.•.:•: I : . ,L. I-?» d uns 100 m ' .

<-.mb J t e r r a s s e s , 3 h a b ,

: - i : r·>.:t"io r asso le l la t molt

!r, ;r- (-iU| i ia i s e n s e v e ï n s a

s._.brc;

t R OOC OOC -

TT 193) 6 7 4 6 7 1 5

• I I . ; ^ J = Í : : Í ; Ret FE rilMOS

• P I S R E S I D E N C I A L

p lan ta b a i x a l O O n r + 8 0

n r jardí 3 d o r m . . 2 b a n y s ,

2 p à r q u i n g s i t ras ter N o u

a es t renar .

2 6 6 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 4 3 2 4

F - ^ s ^ x a i W -21IO60C3

• S A N T C U G A T p is m a c o

a car re tera de C e - d a n y o l a .

a m b 8 5 n r 4 hab b a n y .

sa ló , men|ador , cu ina , ba l ­

có i ascensor

11.BOO.000 -

« 5 8 0 86 69 5 8 0 98 5 4

lEoKPKCerja'iv-jtai Re' :2C WLT-M

• S A N T C U G A T pis m a c c

de 90 m- i .) hab . 2 b a n y s

c o m p l e t s sa ió m e n j a d o r .

cu ina " O l l i . e » , 2 b a l c o n s ,

a s c e n s o r , c a l e t a c c i c . t o l

e x t e r i o r , p à r q u i n g o p e t c -

na l , assolel lat .

' 4 600 .000 . -

« 5 8 0 8 6 69

TT 5 8 0 98 5 4

i^jlii^scCenJanyota; Rel FPC 990033

• S A N T C U G A T p r e c i ó s

p is al C/ A l fons Sa la , a m b

3 hab . , 110 rrv, bany c o m ­

plet re fo rmat , l avabo , sa lo

m e n j a d o r de 35 n r . c u i n a

e q u i p a d a , t e r r a s s a d e 2 5

n r , a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó ,

exter ior , (mest res d a lumin i

i po r tes d ' e m b e r

19 .000 000 . -

« 5 8 0 8 6 6 9

« 5 8 0 98 54

F - ' 5c t> r Í3 -v4 í : Pet FPCftXí i

CASAS JOSEP M CASAS EROLES P I S O S - T O R R E S - L O C A L S - T E R R E N Y S

U O O U E R S

SÍNCA de lloguer 7 hab 3 banys, menjador, sala d'estar

amb llar de loc, piscina, frontó i molt de jardi Lloguer

350 000 ptes.'mes.

TORRE. 7 hab . 2 banys menjador, sala d'estar, cuina.

jardí Uoguer 25C.OOO pies .mes. Alcalde Ramon Escayola

IValldorBix).

LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT d MINA.19, 80 nï

Renda: 80.000 pies.

PLACES aparcament a garatge d Vriiolas, per a 4 motos

Lloguer mensual per plaça 4000 ptes.

PLAÇA DE PÀRQUING c' Vinolas 15.000 ptes.'mes

VENDES

- LOCAL EN VENDA c' Manorell. 26, 70 nr" 17.000 000

ptes

. LOCAL EN VENDA C Martorell 26. 70 nf 17000000

ptes

• FINCA EN VENDA c/ Aips 79 90.000.000 ptes

. TORRE EN VENDA Ctra de la Floresta. Amb jardi

20.000 000 ptes.

• PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.500.000 ptes

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE

ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A l T O N S S A I A . 11. b a i x o s 2

A P A R 1 A 1 l ) r C ' O K R L U S n ú m . 12

S A N T C ' U C A T D E L V A L L È S

(>74 1 S (>() - ( ,74 10 S4

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 22 de setembre de 1995 CLASSIFICATS 23 • R U B Í cl Historiador Jo­

sep Serra , 9 5 nf. 4 hab . (3

dobles), bany i lavabo, c a ­

lefacció, exterior, 2 terras­

ses, parquing.

i4.eoo.ooo.-r r s K t s u (raaa)nsi.)S0004

• RUBf cl Uuls Ribas, 4 hab. mes entresolat. Amb parquing. Acabats de qua­litat. Pocs veïns. Llar de toc. 19500.000.-« 5 8 8 4017 /589 54 99 iFix-aVJmnl) FM FV 200010

• RUBf cl Monturiol, 3 hab, 89 m*. Reformat fus­teria ember. Porta blinda­da. Ext alumini. Mllor que nou. 8.500.000-« 5 8 8 4017 « 5 8 8 54 99 |Rnea»V>l«»»»Ra'.(VH»

• RUBf cy Pau Claris, Ala vora Ajuntament 80 m*. 3 hab.. ben conservat exte­rior. 8.000.000.-0 * 8 9 « 4 8 (>naa»iM. 150003

• RUBl cl SabarM. «npe-ceMe, 4 hab. (3 dobles), cuina equipada i reforma­da (cuina Integrada, tom, atc.), •oiaematin·. 9.000.000-« 8 9 8 88 48 UnalMIgrot

• RUBf cy Verge del Ptar, A ia vora de Correus, 65 m*. 3 hab., cambra de beny. 6.450.000.-« 8 8 8 «8 48 lat—Uef-IMB

• « « • f e / Z a f r a , 70 nV, 3 hab., cambra bany, «xt*-riwlaeaole·eda 6.400.000.-• 88» «8 48

• RUBf Dúpkw per estre­nar de quaMat suprema. Pocs veïns. 19.000.000.-t r 8*8 4817 « 8 8 8 84 88 fFuaaawe«mi).FMFV2axiii

• RUS. edtVx Mercuri, 75 nf, 3 hab., cuina I cambra bany reformats, parquing. 10 500000-« 8 8 » 86 49

ao«DMi5oa» • flliaf local a Las Torres, « n f . M n y . p a t . 3.800.000.-« 8 8 8 8 8 48 (raaa)nrJ.i5coio

• RUBf pis cl Margarida Xirgu, 4 hab., rhen|ador, cuina, gas, reformat, fuste­ria ember i alum-ii. Ext. 9.500.000-« 5 8 8 4017 « 5 8 8 54 99 <rm»viacmH M F V « M

• RUBf pis nou de 61 nf, a Av. Estatut. 132 Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïna. Amb te­rrassa. Superi. 61 nf. 11.000.000-« S88 4017 / 588 54 99 (flm··yawnaj.Ra·FV 200009

• RUBf pis nou de 74 nf. En Av. Estatut, 132, 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. 12.000.000-« 5 8 8 4017 « 5 8 8 54 99 piqmVa9x<-a».MfvaODO<l·

• RUBf Plaça Progrés, 100 m>, 3 hab. (2 dobles). calefacció, pis exterior. 8.900.000-« 8 8 8 85 48 pro-a) FM.I500O2

• RUBf zona la Josa. to­cant mercat 3 hab., bany i lavabo. Ext. i persianes d'alumini. Calefacció. Gas. cuina nova. 10.500.000-« 8 8 8 4017 /588 54 88

• RUBf Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos dea de 7.500.000 Pta. 3 hab. Ca­lefacció, gaa, cuina, bany. « 8 8 8 4017 « 6 8 8 8 4 88 (Fra-ratiM-xca-. FM FV 200305

• SANT CUGAT zona cl Cànoves del CasMo. Té 180 m*. Consta de 4 hab., aalò menjador de 45 m*. cuina «rjníoa», dos banys complets, terrassa. Pàr-quing.

32.000.000.-• 87408 87 f*mtmar^m.fxmmei

• SANT CUGAT zona Ootf. 70 m', 2 hab., saló menjador de 27 m*, cuina equipada, bany I lavabo. 23.000.000.-« « 7 4 0 8 8 7 (Fec«SMO«rJI|MfSC10Dia»

• ZONA MERCAT NOU 90 m". saló 32 m1 amb xe­meneia, 3 hab., cuina re­formada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol i votes. 14.500.000-« 8 7 5 83 65/888 28 41 (KSA Geiet IraioUkrk). IW KSA

• ZONA MONESTIR, 90 m1, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exte­rior, perfecte estat. 12500 000-« 8 7 8 3 * 5 6 / 8 8 8 2 8 43 |KSA OssUt leareiaritl. FW KS* fOB3O009

• ZONA PEATONAL 70 m1, menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció, activistes. 14.000.000-« 8 7 5 33 55 /589 28 43 IKSA S M M lamoMana). Ral KSA

IOOSOOIM

• ZONA RESIDENCIAL 100 m1, saló amb xeme­neia, cuina «Office». 3 hab., 2 banys. 1 parquing, traster, calefacció, jardí in­fantil, només 6 veïns, tot exterior. 26.000000-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 IKSA Gastki Immobiliària]. Ral. KSA

• ZONA TRANQUIL·LA 100 m1 + 160 nf jardí pri­vat, saló-menjador 30 nf. 4 hab., 2 banys, calefac­ció, aire condicionat, 1 parquing + traster. 26 000.000-« 675 33 56 / 689 25 43 (KSA Gas!» laxnoMIarla) ml. KSA 10050006

• LA FLORESTA Sant Cugat, venda de solars. Superfície de 403 m': 5.000.000 pies. Superfície de 789 m": 9.000.000 ptes. « 8 7 4 08 87 |fro»SWC»x4MfSC'«M0CT

• MBA-SOL 2 solars 605 I 650 m*. Pg- Camèlies.

« 8 7 4 87 0 4 / 876 43 02 (laa»«|WiwOTOio

• SANT CUGAT zona cl Sant EJàle. 524 rrr>. 20.000.000.-« 6 7 4 08 97 (Farja SaiCa-H, M FSC I0HXB1

• SANT CUGAT zona go» i estació de Valldoreix. Su­perfície: 600 nr>. 23.000.000- B 6 7 4 0 8 9 7 (F^cs-aca-ao, na. fsc «ema

• SANT CUGAT zona plaça Sant Jaume (estació VaMorebt). 557 m". 18.000.000-« 874 08 97 (n^SMOaa) w FSC 10WOD30

• SOLAR residencial, 650 m». Zona escola arquitec­tura. EeMcacró immerjata. 29.000.000-« 8 7 5 4124 |fh>-«Ftai|MFBIOOa30(»

• C/ GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m', jardf privat, 5 dorm. (2 «sultes»), 3 banys, 1 lavabo, saló men­jador 40 m', garatge tras­ter. 48.000.000-« 874 77 76 -»-ait*5A).FMI»0008

• MIRA SOC torre 350 nf. solar 600 m1, 6 hab.. 2 banys, saló menjador, 60 nf, cuina «office», sala 60 nf. garatge 2 cotxes. 65.000.000-« 874 57 04 / 675 43 02 ( t -mum uoorare

• NOVA P R O M O C I Ó 10 torres adossades amb jar-di i piscina comunitària, 240 nf, 6 m façana, garat­ge 4 cotxes, 4 hab.. estudi, 2 banys. 1 lavabo, par­quet, marbre. 38.700.000.-« 675 33 55 I 589 26 43 IKSA Gtstio immobiliària). Rel. KSA 10OS00»

• SANT CUGAT av. Pla del Vlnyel. Adossada de 5 hab., estudi. Jardí privat i comunitari amb piscina. Només 45,000.000- « 674 08 97 (fnaa SalCuga). FM FSC 10040381

• SANT CUGAT zona pg. Valldoreix-Golt Torre indi­vidual que consta de 5 hab., mes una altra habXa-ctó-estucti, saló menjador, cuina «otflce-, 3 banys complets, lavabo amb dut­xa. Garatge per a 2 cot­xes. Dos trasters. Una cambra frigorífica. El solar és de 500 m". 65.000.000-« 674 06 97 (FrmSWClae^M.raiOlMIloa

• SANT CUGAT zona Vln-yet d Sant Josep. Consta, a la planta, de saló menja­dor, cuina «oUtoe- i un la­vabo. A ta planta superior N ha 4 hab. (una -sui»-) i 2 banys complets. A reetu-dl, com que és gran, té 1 hab., saló I un bany. A més, al soterrani hi ha un gran celler, una hab. de planxa, safareig i garatge pera 3 cotxes. 63.000.000.-« 674 08 97 (F>l»S««Cux<l·«FSCK»>««g3

• ST. CUGAT d Sia Te­resa, adossada 320 nf, 4 hab.. 2 barrys, lavabo, sa­ló- menjador, 35 nf. cuina «office». gcffee, saJa d'es­tar, terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 cotxes, jar-di privat 100 m' i piscina oornunitària. 57.500.000-« 6 7 4 57 04 /875 4102 (Mm) M l

• TORRE A BELLATE-RRA 250 m', 900 mf de jardf, una anúguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60-000.000.-« 8 7 4 1 2 04 /8741181 |S-r>i| ft» SW03MM

• TORRE A BELLATE-RRA unrfamikar 180 nf. 4 hab., 2 banys, saló menja­dor 35 m*. cuina 20 m1, parcel·la 400 nf. 39.000.000-«674 77 76 (Y«r»ta.SA[FM I00006

• TORRE ADOSSADA Cl Bergara. 2 -suites». 2 dorm. dobles, 3 banys. 1 lavabo, saló menjador 35 nf, 2 places de garatge i traster gran. 47 000 000- « 674 77 76 Onr-aita.SAj.FMiaXO?

• T O R R E A D O S S A D A A

R U B f per estrenar, 223 nf

+ 1 0 4 d e jard í , 4 h a b , 2

b a n y s . 3 p laces de garat­

g e , fusteria interior de rou­

re i exterior de P V C a m b

vidre doble.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 8 7 4 77 78 SAIWieOKM

• TORRE ADOSSADA CANTONERA molt cèntri­ca, amb piscina comunità­ria, 3 dorm., 2 banys, bo-harditla, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A.A. 32.000.000-« 874 77 76 lT»-»M,SA|FM I00OO3

• TORRES Zona tranquff-la, adossada can-tonera, 150 nf. garalge 2 cotxes, zona rentat, tras­ter, saló estar en dos ni­vells, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo. 3 hab. (1 «sujte»), estudi, jardí pri­vat 40 nf, calefacció. 28.500.000.-« 8 7 5 8165 /688 26 41 {KSA Saattf l-aa-elarta). M KSA 1006D013

• V A L L D O R E I X Torre S o ­

la , parcel· la 6 0 0 m". cons-

truTta 2 2 0 m 1 , 4 d o r m . , 2

banya, 1 lavabo, menjador

sa ló 3 5 rrr>, sa la de bUar,

x e m e n e i a Har, b a r b a c o a ,

4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 . -« 8 7 4 7 7 7 8 aaa»X8rt|ifijl.laM.

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 nf, 5 hab., 2 tavrys, garatge i jardf 60 m». 33.000000.-« 874 77 78

SAiFMiaooos

• PfSOS, apartaments, lo-irea, looata I ptacee de par-quJng de noguer. « 8 7 4 1 1 8 4 / 8 7 4 1 1 8 1 (Seumsiorxorjü

• LOCAL DAVANT CAP SANTCugal. c/ Mina, 19-80 m". 80.000/mes-« 874 15 68 (Caxejiw.cni30l»7

• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m*. Preu ven­da: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 8 7 5 4124 IFw-iaiRaeij.Re'. PB1QOS0015

• A 7 M I N U T S a p e u d e

l 'estació d e Va l ldore ix , 4

h a b . , exter ior , asso le l la t .

a m b pat i pr ivat d ' u n s 4 0

nf, tranquil, a igua i Num ja

d'alia. 85 .000 /mes . -

« (93) 674 67 15 (Frc-mSacal-M FS 10120010

• APARTAMENT en llo­guer. Moll cèntric i tran­quil. Parquing opcional. 55.0OO/mes- « 675 43 24 fFr^«ifi<a)Bei miroecro

• APARTAMENT en no­guer cl Montserrat. 1 hab., bany. cuina americana. 50 OOO/mes- 9 675 43 24 (Fra* Boa| fM. FB lorxa»

• C/ ALFONS SALA 110 nf, 4 hab.. 2 banys, saló menjador 20 nf, cuina I te­rrassa. Moblat. 90.000/mes-« 674 57 04 / 875 4102 (irrdewl fM. 110070007

• C A S A A D O S S A D A cl La Plana, 140 nf. 3 hab., 2 banys , lavabo, sa ló-menjador . 30 m*. cuina «office». golfes, traster, ta-nassa 10 nf, jardí privat, 18 nf i plaça de parquing. 170.000/mes-« 674 57 041875 43 02 f*a-»l FM i loonorju

• PIS de 2 dorm., menja­dor, cuina, bany complet, terrassa. Ple nicMat a Mi-rasoi. 55.000/mee - « «74 72 54 v*o» (SM-a-l Fat FO KOSrMO

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Llo­guer al mes: 65.000 Pta. « 6 7 4 72 64 |Fto»0>»i-a^M.ratM9Ma

• PIS de 3 dormitoris,. menjador-aalé, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet. Exterior en fv-ca de 4 anya. Com nou. Plaça de parquing inclosa. Junt nou mercat làraacut-tural. 80.OO0/mes..-« «747254 (Fans aro-ak). FM H1KM0IM

• P L A D E L V I N E T 130 m", 4 hab. (1 «aulte»), 2 ' banys, saló menjador, 35 m*. cuina «office-, galeria, terrassa 30 m*. 2 places de parquing. Zona comu­nitària amb piscina. 175.000/mes-« 8 7 4 5 7 04 /675 43 02 a»t-i) FM. 110079006

• RBLA. RIBATALLADA 160 m1, 2 terrasses, 4 hab., 2 banys. 1 plaça par­quing, calefacció, assole­llat, exterior jardí + piscina comunitaris. 1S0.000/mes.-

« (93 )674 67 15 (FffQjtg Ssal. FM. FS 10120009

• S A N T C U G A T z o n a cl

Alfons Sa la . Consta de 4

hab . , saló menjador , cui­

na, bany complet, lavabo,

safareig, una petita terras-

seta o balcó.

8 0 . 0 0 0 / m e s -

« 6 7 4 08 97 ffnaa SelCu-t», FM FSC I0MO033

• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis als bai­xos d'una torre individual. Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina «office». bany complet. Petit jardí El bany i la cui­na estan reformats. 65.000/mes-« 974 08 97 IRrcw SwOxao FM FSC IQOtoOB

• SANT CUGAT tenim to­ta mena de torres de llo­guer i pisos a diferents preus. « 6 7 4 08 97 (Feic-sSartCug-l) FM FSC 100TOM

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador -sa la , cu ina , bany. Salar de 500 m1 A Mirasol. Zona molt tran­quil·la. vO.OOOAnaa.-« 8 7 4 7284 (FimG-ar-xStMrotoo-xos

• ALFA33 16V LK. 600.000. «S8SS5 35

FM A

negre. B-

• ALFA Romeo 33, S-IT. 475 000-« 589 09 91 iFhcaf il) RdiFiaeOOCC

• ALFA Romeo 75, 2.0 Twin SparK. B-IU. « 675 32 57 lAuti Esletan) FM AE 10030002

• A U D I 100 . B-IG « 674 69 50 [Auto Cont-rca del Valiesl Ft«l ACV 100FXO02

• CITROEN AX. GT (ex­tres) B-JU. « 676 32 57 (Au-Utan).FM AE 10030003

• CITROEN AX 11, TRE, B-IM. 350.000-« 5 8 9 09 91 IFSX». U.) FM F10020005

• FIAT Tipo, 16v, A/A, B-LC. « 674 15 03 (F>«9»t:la-»l»«li|fM(W120l>n

• FIAT Uno 455. B-1600-HU, platejat « 8 7 4 0910 (SH*J FM S10110003

• FIAT Uno turbo. IE, B-IK. 475.000.-« 5 9 8 0 8 91

IXI FM F10020003

• F O R D Escort X R 3 . B-f<V « 874 15 01 (ft-BKt Hotx M-). FM. FWt 120006

• F O R D Fiesta 1.1., gris mat. B-JT. 300.000 « 8 B » 86 38

M A

• GOLF1.8 GL, B-JP. « 8 7 * «650 (Arto Cenrca M VMè» FM ACV

• t A D A N r v a , B - N t «50.01» « « • « « • • I j%a»,«l) (M F KD2CC03

• UU4CSA Delta, HF. tur-be.FJ-KV 7(0.000.. • 889 0991 «jaaa, al. j M F 10020007

• IAHC1A Prisma. TDS. «-AK. 750.000.-

. « 8 8 9 8 8 91 -aal) FM f 10820010

Y-10. B-HD. 32S.000.-• • 9 * 0 9 9 1 J»t« ,u | FM F lamoM

Corea, B IS 47S.«O0-«5«9O9 91 «9M.UHMF100200QI

• • P B . Corsa GSI, B-LK «•7441850 (AMoCanarca dai VaMt) Ftof ACV

• OPELKadett, 1.3, 5 [ B+fY. 450.000.-• 888 «9 «1 v^Ba.»l).MF100anw

• OPEL Ksdett. 1.8 GT. blanc, B-JZ 600.000.-« 5 8 8 55 35 lAulooaraal). RM A1

• O P E L Vectra 1.6 1 A.A.

B - M N .

« 675 32 57 [Auto Eskcan) FM AE I0030M6

• PASSAT Variant 1.8. A A B-MG « 6 7 4 68 50 lAulo Comarca del VaMa) W ACV

• PEUGEOT 205 GTI. A/A, B-JT. « 5 7 4 1 5 03 y«jg»3tw>»«Bai,)FMFW.2aan

• PEUGEOT 205 XL, B-HW. « 6 7 4 15 01 ^aotUotrFM-1 FM FW120031

• PEUGEOT 309 GT, A/A, B-HX « 8 7 4 1 5 0 1 f)%X«»UoOF>ay| FMPUP12M02

• RENAULT 11 GTL, B-GL. « 674 15 03 ff-^gaa-UopFiïSn. FM PW 120006

• RENAULT 19 TSE, blanc, B-LX. 650 000-« 6 8 8 5 5 * 5 (AaaxaMaljFM.AItllOlog

• RENAULT 21 2.0, AA. B-U. « 6 7 4 8 8 5 0 (Au» Coau-ca « I VaHs|. f M . ACV 10O9COO3

• RENAULT 21 TXE. blau, B-JJ 650.000-« 5 8 8 5615 (<-t-cataa)tM.Aioia»t

• RENAULT 5 GT «urbo, negre, B-HT. 250.000-« 5 8 8 5518 (Aur-mral.MAXrlO-001

• RENAULT Clio, RN-1.4 B-OO « 6 7 5 32 57 lAJriEatt»! FMHE10030007

• RENAULT a » 1 i . 3p., vermell, &-OM. 975 000 • « 588 5515 «mman-a (M AM103032

• SEATIbiza, 1.5 i, 3 p., B-OB. « 676 32 57 |Aia> ErMaij FM. AE 10030006

• SEAT ItXza 1.2, negre. B-JX 400.000- « 588 55 35 (AaloMtaajBatAlOIOOOOt

• SEATIbiza 1.5, 5 p, B-KP. « 875 32 57 (AuBEilíx-1 FM AE100300M

• SEAT Terra, blanc. B-KT. 350 .000-« 588 56 36 l/xaca-M FM. A loioooo»

• SUZUKI Swift GTI, B-1872-IP, blanc. « 8 7 4 0910 iS-nrtlMsioiiooo;

• VOLKSWAGEN Qotl 16 V.B-LM « 6 7 6 32 57 IAaaiEHca-1 FM AE 10030010

•pH^ • FORD Eacort cMael. B-HW. « 8 7 4 1 5 0 1 (fa--raia«xFatrl FM FW120004

• N8MAN Patral 6 ctf. dra-eei.curt.B-JV « 8 T S S 8 7 jA^FJM««»W AEICaoOM

• NISSAN Vanefte pràctic dièeel. B-MS « 6 7 1 3 2 6 7 (AaaoFjata-iMAEm-oooi

• RENAULT Exprés, rila-sel. B-ÜZ 650,000-• 8888881

•

5

PRIMERA DERROTA DEL JLNIOR 2 4 . Divendres, 22 de setembre de 1995 ESCOLA D'EXCURSIONISME

L'equip d'hoquei sobre herba del Júnior ha comentat el campionat de Catalunya amb una derrota, contra el RC Polo. i l'entrenador santeugatenc, Andrés Barrientos. diu que hi ha molta feina a fer.

El Club Muntanyenc Sant Cugat ha creat una escola d'excursionisme que pretén recuperar la tradició de la muntanya dins el club. Segons la directiva, la idea s'adreça a nens d'entre 8 i 16 anys.

BÀSQUET

L'ex-jugador del C H Sant Cugat Jordi Pons ha decidit no tornar a jugar a Sant Cugat, després que la UE Sant Cugat va plantejai el retorn de Pons com a conseqüència de la vinculació

del club santeugatenc amb cl CB Mont­cada. Segons ha explicat cl coordinador de la secció de bàsquet de la la li Sant Cugat. Marcel·lí Massafred. «tot i que Pons no vulgui venir a jugar a Sant

Cugat, la vinculació entre els dos clubs se signarà igualment» i s'intentarà aconseguir alguns petits beneficis a llarg termini. Pons ha explicat que no vol tornar a Sant Cugat perquè aquesta

temporada té Inoportunitat de jugar més minuts que la temporada passada amb el Montcada i perquè l'experiència de l'any passat amb el Ripollet —vin­culat al Montcada— no va ser positiva».

J O R D I P O N S . Jucador del CB Muntem la

<Sé que algun dia tornaré a jugar a

Sant Cugat» •M 1 1 e - l a \

S Vll l t '' ML; li .i in c. i l : la

u i .a v . a qi.e :e

. 11, n . a \ a '• a ,1

...a ,. .,i • •. i: i i .ol i l í a i g s . !..• • i | . ... , . a . u - a u \ u i a e e . .i í a -,.à' 1 e al I I I . I ' . I b • j i .e a l g u n d i u 1

r, , i ,1 d . e r e n g e ai l a a i i . ai i : S i m i ( " u g u l . V :-l ••Miis ,!•„ i. 111: u o e;. 11" el p . a l i l in e n q u i n e s c o r d i <

i i n h e l K i p o l l e l . N u d i a i a ' . a l o t p o t s e r q u a n 1 o!•••.

ala-ni i.

.,! UE Sans Cug;u estrena la lliga fora de easa \ l Y I

I Sani ( - c u i n i s ,-.

^ i u ; M"a . • |- que In l u Pi; a.. . j \ i viie la c l . ;' a a

e s l a t a l v ' : I' a a la ,.is .ai I :i eai. ' liiii .i . |il·ia> ..'I c lub lia ;vn-..il |i:g.

Iure . q u e la na l lu r upe iu e ra \ L i n l i e d e a p o t s e r la i ..i'- •... • i.i al C'N S a b a d e l l i jugu i |i

q u e p o d i a p i i q u e f í s i cament q u a n t ingui ^

.. apu i ad.. |--L!~,- .ivl.i . Mi le i iu . Se.n;iM Ma. i i . r a ; | . m . • i ' i I r a d i a de la -i e.a. - ha ' l . i • I .• : e-!a di ( laaidu.

' •'•• la C l Sani C a c e ' d i - a d n . i en l u n e ï u de k s ' .. s '••'i s -n ' i ed . ' I e u n r e i s i la ls de e a d a (. i; i Ï L I 1. i 'ei eoa r-

: • i uriiiu:.-.] .i . u n a ei i ca r . ' e q u i p q u e c u l l e n , ; \ t í ' \ r 1 \iii-. . :•. la ua-.juela del 're d ^'enfrontin a durai . dis-.a'lc.

'•• -i qt.ip aa capa. . I que \.i a 2 - de fi de la Ini da. a l'A! .. i. na a rp ' a aila , • ; a i aní!- a r a a u n de I'l lospilulct. en el primer e.es-L uigad>ç - .murs i un gruix de plne.iment. I l 'equip que enl iena

lurs de l'equip subOè que David Barbens -aa cata lana--la siipnit als dos grans-, 1 Is jugarà diumenge a les 12 del mit;-

is de I equip de 2a catalana dia al pavelló municipal de Bell-lumaré ." | v j i s l a.e.ei de patir lot el que -ei .oi N'aelio Argento, Gerard vitge eontra el Bellsport.

FI Sant Cugat encaixa una derrota en el seu primer desplaçament

4 HI Masnou: Alonso, Serviu (Os­car 53'). Ticjo, C'arbn. Pons, Al-

va i c . Medina (Andrade 45). Abella. David. Santi (Puche 45' | i Zarago/a.

2 Sant Cugat: Del listal. Jacobo. .lavi. Israel. Miquel, Alberto. Da-

ni. lansà (Lluís 45'). Castillo. (PaquiH) 45'), Bayo i Bou. Goís: 0-1 (fi') Jacobo"l-H2(Ó"David 2-1 (45') David. .VI (52') Óscar. 4-1 (75) David. 4-2 (9P) Alberto. Àrbitre: Julian Haro.

• Sant Cugat.— El CE Masnou va debutar diumenge passat a casa contra el Sant Cugat i, tal com va fer l 'equip de Josep Alonso en la seva estrena, va aconseguir una victòria clara i ja va deixar clar que serà un dels rivals im­portants a la segona volta, C M

Sani Celoni

Roses

Centelles

At. Valies

el Masnou

Sant Cugat

Farners

Amer

Lloret

Sils

Llançà

Sant Quirze

Abadessenc

Vidreres

Arbúcies

Canovelles

Ripollet

Punts

6

6

6

4

4

3

3

3

3

0

0

0

J-

2

2

2 l·i

2

1

2

2

2

2

2 2

2

2

1

2

G 0

1

1

1

1

1

0

0

0

0

0

0

0

0

TOTAL

E

;;i

0

1 1

1

0

0

0

0

1

1

1

1

1

0

0

0

p

u

c J

0 0

n

1

0

1

2

1

2

GF

8

8

3

6 c

? 6

2

3

1

5

3

1

1

2

1

2

1

GC 3

3

1

3

4

1

5

1

4

4

6

4

2

3

b

3

5

4

J- G

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1 1

1 0

1 0

1 0

1 0

1 0

1 0

0

0 0

1 0

CASA

E

0

c 0

0

0

n 0

c 0

0

1

1

c 1

u 0

0

p

0

0

0

0

n

n 0

0

0

1

o 0

1

0

0

1

0

i

GF

5

4

2

4

4

1

4

2

2

0

2

2

0

1

1

ü

0

1

GC

2 3

1

2

0

1

1

0

4

2

2

1

1

1

1

0

3

J- G 1 i

1 1

1 0

1 0

1 0

1 0

0 0

1 0

1 1

1 0

1 0

1 0

1 0

1 0

1 0

1 0

1 0

FORA

E

C

c 0

1

1

1

0

0

0

0

0

0

1

0

0

0

0

0

p

0

0

0

0

n n 1

0 1

0

i

i

0

i

GF

3

4

1

2

2

1

2

0

1

1

3

1

1

0

1

1

2

0

GC

1

0

0

2

2

1

4

0

4

0

4

2

1

2

4

2

5

1

Roses-Sils

Sant Quirze-Lloret

Amer-Abadessenc

Llançà-At. Vallès

Arbúcies-Centelles

Canovelles-Farners

Vidreres-Roda de Ter

el Masnou-Sant Cugat ....

La propera (24 set.)

Hoses-Sant Quirze

Lloret-Amer

Abadessenc-Uançà

At. Vallès-Arbúcies

Centelles-Canovelles

Farners-Ripollet

Sant Celoni-Vidreres

Roda de Ter-el Masnou

Sils-Sant Cugat

4 - 3

0 - 1

2 - 0

2 - 2

0 - 1

suspès

1 - 3

1 - 1

4 - 2

L'altra (1 oci.)

SantQuirze-Sils

Amer-Roses

Llançà-Uoret

Arbúcies-Abadessenc

Canovelles-At. Vallès

Ripollet-Centelles

Vidreres-Farners

el Masnou-Sant Celoni

Sant Cugat-Roda de Ter

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 ESPORTS 25

POLIESPORTIU

El Júnior va jugar el primer partit del campionat de Catalunya contra el RC Polo. Foto: J.A. MULA.

El Júnior obre la temporada amb una derrota en el seu terreny

Volen treballar per aconseguir bons resultats a la segona volta CATI MORELL

• Sant Cugat.— El Júnior va obrir la temporada amb una derrota davant el RC Polo per 2 gols a 3 després d'un partit on el clar dominador va ser l'equip visitant. Tot just quan fa un mes que l'equip ha començat a entrenar, el nou director

tècnic, Andrés Barrientos, ha explicat que els seus jugadors encara han de treballar molt. Segons ell, «l'equip santcugatenc físicament encara s'ha de re­cuperar de les vacances i a més juga contra el cansament mental de la temporada passada» i en­guany la lliga de divisió d'honor comença molt aviat.

«Som conscients que jugarem tan bé com podrem, però això no significa que jugarem com vol­drem», ha afirmat el nou entre­nador de l'equip d'hoquei sobre herba del Júnior, Andrés Barrien­tos. Segons ell, la primera part de la temporada el Júnior inten­tarà fer el millor paper possible, però fins al període de transició —entre febrer i novembre— l'e­quip no podrà intentar jugar com vulgui. Barrientos creu que des­prés d'un mes d'entrenament, l'e­quip tot just ha començat a co­nèixer el nou director de la ban­queta i la nova forma de jugar. L'entrenador afirma que enguany «el campionat de divisió d'honor comença molt d'hora i això posarà les coses difícils» als seus jugadors, que necessiten més temps.

L'equip d'aquesta temporada encara ha d'acostumar-se a les baixes de Pau i Manel Abat, Chris-tian Clarassó, Carles Cabestany

i el porter Nick Carpentier, a més de la baixa per una temporada de Marcos Hoffman. A més, s'han incorporat nous jugadors —Mar­cos Palau Ribes, Guillem Serra-hima i Esteve Samarra. El que ara necessita l'equip, segons l'en­trenador, és conèixer bé el que cada jugador pot donar. El gran objectiu, diu Barrientos, «és co­nèixer-nos». Segons ell, el primer partit es va poder veure un RC Polo superior sobretot a la pri­mera part del partit. El partit va acabar amb derrota del Júnior per 2 gols a 3 davant el RC Polo. La primera part l'equip visitant va poder donar molt de si i va aconseguir marxar al vestidor amb un marcador de 0 a 3. La segona part el Júnior va lluitar més en l'atac i va practicar una defensa més efectiva que va trencar el joc, però també va permetre que els visitants no fessin créixer l'a­vantatge. Cap al final del partit,

l'equip que entrena Andrés Ba­rrientos va aconseguir marcar el primer gol del partit i el segon gol va arribar tot just al final del matx. Segons l'entrenador sant­cugatenc, el resultat va ser just perquè, tal com va dir Barrientos, «aquí qui pega primer, pega dos cops» i així va ser. Els barcelonins van saber arribar abans a la por­teria i es van concentrar abans en el partit i van sortir del camp santcugatenc amb els punts de la victòria en el primer partit del campionat de Catalunya.

Aquest cap de setmana, els ju­gadors del Júnior es desplacen al camp del CD Terrassa per dis­putar la segona jornada. En aquests moments el Júnior i el CD Terrassa no es troben en si­tuacions gaire diferents. Els te-rrassencs van perdre el cap de setmana passat per 0 gols a 2 contra l'At. Terrassa —un dels favorits de l'actual campionat—.

El Club Muntanyenc Sant Cugat engega el projecte d'una

escola d'excursionisme CM.

• Sant Cugat.— El Club Mun­tanyenc Sant Cugat ha decidit obrir una nova secció dins l'entitat que naixerà com a escola d'ex­cursionisme. El responsable de la nova secció, Nino Ramírez, ha explicat que «el projecte pretén acollir nens d'entre 8 i 16 anys i convertir l'excursionisme en una nova manera de viure la muntanya i la natura». Segons Ramírez, les matrícules es van obrir dimecres passat i es tancaran el dia 30 de setembre. Les excursions es co­

mençaran a fer després de la marxa infantil, «primer seran sor­tides d'un dia i de mica en mica s'anirà augmentant el temps de sortida», segons va explicar Ra­mírez. El membre de la directiva del club Oriol Botey diu que «la iniciativa ha arribat perquè el club es va plantejar la possibilitat de recuperar la tradició de muntanya del Club Muntanyenc». Igualment, s'ha obert el període d'inscrip­cions per a la secció d'atletisme que s'inscriurà en els Jocs Escolars que organitza la Fundació UESC.

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 3 7 - 0 8 1 9 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor de la columna vertebral. •Tractament de fïbromiàlgies, osteoporosi, ar­trosi i d'altres malalties reumàtiques.

•Desviacions de la columna vertebral i alte­racions de la postura dels nens, adolescents i adults. •Prevenció del dolor d'esquena i de les desvia­cions de columna.

Tècniques utilitzades:

•Electro-termoteràpia. •Massatge - Tècniques manuals passives. •Gimnàstica específica (Mètode de Schoth)

per al tractament de l'escoliosi i d'altres desviacions de columna.

•Gimnàstica de manteniment per a la 3a edat.

El passat dia 7 de setembre es va celebrar l'Assemblea General d'Abonats al SET BALL CLUB DE TENNIS, per presentar la nova direcció. En ella es va exposar també la nova filosofia del SET BALL CLUB DE TENNIS i els projectes per al 1995/96, que comprenen la millora de les instal·lacions actuals i els nous projectes, que bàsicament són: Instal· lació al c a m p de futbol-set d ' he rba artificial, il·luminació, gimnàs i saunes. Es va tancar l 'acte després d'aprovar tots els assistents els projectes mencionats.

PENYA BLAI-GRANA, SETZE VNYS

I.a radiografia d'aquesta setmana es dedicada als set/e anys d'historia de la fe ina Blaii-iirana de Sani Cugat. I. entitat va ser fundada el 1M7V) per una colla d'aniics que volien aglutinar els iiticis de la eiutat.

2 6 . Divendres, 22 de setembre de 1<W5 VISITA D E M O R A L D E CALATRAVA

La banda de música La Lira i el grup de teatre Calderón de Moral de Calatrava van visitar Sant Cugat convidats pel Centro Castellano Manehego per participar en les jornades culturals d'cnmianv.

LA VIDA SOCIAL

L'aplec de la sardana arribarà diumenge a la vintena edició Una vegada nies, els jardins del Monestir scra> i I escenari de la diada

K \ M ( ) \ I COIT.

B Sant Cugat. l·l vinu aplec de la sardana de Sani Cugat M.' celel·iaia diumenge als jardins ilel Monestir, l e s cobles Ciutat de Girona. Jo-

de Sabadell l'i : IKI |

q.ie

il de! I.lobi :at

i Sant Joidi sei la diada tocant de iot cl dia. a les I ] i s.,ll

•.r. les encarregades d'amenitzar ;ti peces sardanístiques al llarg

[ .i jornada matinal començarà neuru fins a 2/4 de 2. aproxi­

madament. Despí es de dinar, a Ics 4 de la taula.

es reprendrà l'aple de berenar hi hau i balls vuicentistes cara amb la peça del mestre Ramon

c amb els plats forts. A l'hora rà coca amb vi per a tothom I.a diada sardanística es tan-

titulada Aplec de Sunt Cucut. V i l a .

pei

i ; u t .

a l ' i i -I le ;

<• I 'aplec es la testa la eiulat o cl poble I. commemorar la sal Jana 1 I-que ballen son els ciutadans. que creen les seves piopies lolllancs sense que l'.i Cie: unes colles esiablcitcs • \ \i es com Josep Mm >. i.r de's oigaiulzadors ile la in iKui.i de Sani Cugat. delinci\ cl que es un aplec. Seguint ,a deltiiicio. es pot alií nia: que la lesta giun de la saidana de Sant ( 'ugat ti M na: a .i a lcbiai-se ditinienge. en el que ja es un dels aplecs mes importants de ( alulunvu. »S| be l'aplec de San! ( una! no es dels mes milics. si q.ic es deU mes nnpoi tant-, pei dues raons: l 'entoni mi se celebra i. moilestia la bona cuganit/acio ma Miio. Sens dubie que l'aplec se eclebi i al vol • lanl del Monestii es mi atractiu moll inipoitailt pei als balladors. Respecte a l'oiganització. la \ intctta de persones etieai teeadv s de fer l'aplec tenen im.i lla:e.u experiència. Molts j . , \ m or-üamlzai la piimeia edició com a associats de la ,1c-sapareguda Agrupació Sar­danista de Sant ('ugat. Des de fa dos anys. quan va de­saparèixer l 'assoeiacio. la majoria dels seus integrants han continuat organitzant l'aplec agrupats «com a reu­nió d'amics i no de manera jurídica», Els organitzadors tenen tanta experiència que han trigat només tres mesos a muntar l'aplec. «Al prin­cipi costava molt però ara, per exemple, és fàcil trobar les cobles perquè ja fa molts

anys que són les mateixes-, explica Miró.

HI més difícil, com en tot el que s'organitza, és trobar els calés. L'aplec de la sar­dana es finança amb ingres­sos atípics i amb una sub­venció de l 'Ajuntament. Els ingressos atípics provenen de l 'entrada voluntària fa uns anys era obligatòria

que paguen els assistents i deU beneficis del bar. La resta, fins a cobrir el milió de pessetes que aproxima­dament costen les despeses, la finança l 'Ajuntament.

Pel que fa a la partici­pació, «és d'agrair —explica Joan Miró— la gent que ve de fora de Sant Cugat, que gairebé és més nombrosa

que ai d'aquí». De fet, se­gons l'organitzador, «l'aplec de la sardana és més conegut a fora que a Sant Cugat». Siguin de fora o siguin d'a-qui, el cert és que diumenge els jardins del Monestir és tornaran a omplir d 'amants de la sardana per gaudir de la cita anual que la ciutat té amb cl més conegut dels

S 4 CANTONS

balls catalans. Cal recordar que. en cas de mal temps, l'aplec no se suspendrà. Si la meteorologia no acom­panya, l'aplec se celebrarà al teatre de la Unió Sant-cugatenca. Josep Miró es­pera que el temps sigui bo «perquè un any vam haver d'anar a mig matí a la Unió i l'acústica no era la ideal».

El Sant Cugat Pipa Club organitza la setena fumada lenta H Sant Cugat.— l·l Sant Cugat Pipa Club ha orga­nitzat per diumenge que ve­la setena fumada lenta de pipa. que es farà davant de l 'entrada del claustre del Monestir. Les activitats co­mençaran a les 1(1 del matí amb un esmorzar que faran tots els participants, limitats per l'organització a un total de 35. A 2 4 de dotze co­mençarà la fumada. Hn l'e­dició d'enguany s'utilitzaran pipes de la marca Britains Best Briars. Aquestes pipes. d'una marca anglesa de re­conegut prestigi entre tots el fumadors, tenen forma se-micorba. HI tabac que s'ha previst utilitzar és el Bor-kum-Riff, que també es molt conegut entre els fumadors de pipa. A la tina del migdia s'entregaran els premis i a 2 4 de 3 s'acabarà la jornada amb un dinar de germanor. [ Is interessats es podran ins-ciiure fins mitja hora abans de l'inici de la fumada, sem­pre que quedin [llaces lliu­res. R.I..

Pati andalús dels joves del CPA H Sant Cugat.— HI Centro Popular Andaluz de Sant Cugat farà. demà a la nit. el tradicional pati andalús. Organitzat per l'àrea de jo­ventut de l'entitat santeuga-tenca, aquesta és una festa, típicament andalusa, adre­çada a la gent jove. A di­ferència de l'any passat, l'e­dició d'enguanv se celebrarà al primer pis de la seu del CPA perquè, d'aquesta ma­nera. s'espera que els joves hi participin més. Amb la celebració del pati andalús, cl CPA reprèn les activitats després de les vacances. Després d'aquest cap de set­mana, l'activitat tornarà a l 'octubre amb una matinal flamenca i una excursió a Saragossa per assistir a les festes del Pilar. • R.L.

Nova papereria a Valldoreix • Sant Cugat.— HI dia 3 de setembre es va inaugurar a Valldoreix, a l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, número 1, el Pati Papereria, un lloc on podreu trobar gran as­sortiment de llaminadures i objectes de regal, des d'un osset fins a un joc didàctic per a nens i adults. A la secció de papereria, hi podreu adquirir tot tipus de material escolar i d'oficina. t:cs 4 CANTONS.

Perruqueria i estètica per a homes • Sant Cugat.— Sant Cugat disposa, des de fa dos mesos, d'un nou centre dedicat especialment a l 'home. Disposa de perruqueria en tota la seva àmplia gamma, a més d'una secció d'estètica on l 'home pot fer-se fer una ma­nicura, neteges de cutis i massatges corporals o prendre-hi sessions de raigs UVA. El centre és molt a prop de Correus, a la rambla Can Mora, 10, telèfon 589 57 85.

Per a un bon àpat • Sant Cugat.— S'ha inaugurat, al passeig Torreblanca, 2, el bar-restaurant El Bodegón, on t robareu la millor cuina de temporada, com carn a la graella, i on podreu degustar xistorra de Navarra i embotits ibèrics, a més d'un gran assortit de peix fresc. Per esmorzar, el restaurant ofereix torrades de pagès i xapata. Tot acompanyat amb vins de la Rioja i Navarra, sidra i cervesa d' importació.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 APUNTS 27

LA VIDA SOCIAL

Els nens van gaudir força amb la festa de fi de vacances de La Floresta. Foto: J.A.MULA

Festa fi de vacances amb berenar i titelles a La Floresta • La Floresta.— L'Associació de Propie­taris i Veïns de La Floresta va organitzar diumenge passat un festival infantil per aco­miadar les vacances. La festa va comptar amb l'actuació del grup d'animació Martini Show que va fer un espectacle on com­

binaven els titelles amb el teatre. Després d'aquest espectacle, el centenar de nens que es van acostar fins al pati de la seu de l'Associació van poder berenar. Entre els assistents hi era el regidor de descen­tralització territorial, Xavier Cortès, /R.L.

L'alcalde va rebre uns obsequis dels veïns de Moral de Calatrava. Foto: JA. MULA.

Moral de Calatrava participa en les jornades del CCM • Sant Cugat.— La banda de música La Lira i el grup de teatre Calderón de la localitat castellano-manxega de Moral de Calatrava van visitar Sant Cugat aquest cap de setmana. El regidor de Cultura de Moral de Calatrava, Juan Arias, va acompanyar

els veïns de la seva ciutat. Aquests van ser convidats pel Centro Castellano Man-chego (CCM) de Sant Cugat per participar en les jornades culturals d'aquesta entitat. A més d'actuar, els artistes van ser rebuts per l'alcalde, Joan Aymerich. / R.L.

R E S T A U R A N T La Nansa

§ Fregidofia-Marisquerio

Crta Sabadell, 47-08191 Rubí Telèfons 69 U 52

U Santa Engràcia, 15 Tel. 589 71 71

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Valies

RESTAURANT

CAN / f 5 * BARATA

Ora. de Rubí oSobodell km 15,200 Tel. 697 06 52

" " " " 2 2 3

Baixada de l'Alba. 20 Tel. 674 16 75

0 8 1 9 0 St. Cugat del Vallès

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cugat

Tel. 589 06 07

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

O N MENJAR BELLATERRA_

CERDANYOLA DEL VALLÈS

RESMURANTCAN EDO

XERCAV1NS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

rVUeo.XIII

ctra. Cerdanyola, 9. Sant Cugat.

av. Flor de majj, 122

REST.ELVEJOROBLE

LA FLORESTA REST. RANCHO EL PASO

<V Altamira, 36

C/ Pas Estació, 15

MIRASOL MASJANER

LAPONDEROSA

c/Guadalajara, 14

RUBÍ LA NANSA

^ i c t ò r i a J I W O

ctra. Sabadell, 47

MACXIM

ELPORTALET

SANT CUGAT LAPALTA

CAN AMETLLER

CHEZPHlClPPE

CREP

C/GuatHa.20- Ete Avets

pi. del Pi. Guardiet, 14

rambla Can Mora, 24

of Camí can Ametller, s/n

plaça Pep Ventura, 5

d Valldoreix, 68

69224 24

gat 5803129

580 8839

6917355

674 3803

6742315

589 25 71

6991152

6995558

5885468

589 5011

6749151

Carn a la brasti calçots

Braseria, rostit, banquet

Cuina de mercat

Peix i marisc

Cuina catalana, banquets

Cuina variada

Braseria

Paelles, marisc fragid.

Menú, degustació

Pizieria, cuina catalana

Frankturts

Cuina mercat

Dijous tancat excepte festius

Obert tota la setmana

Tancat dium. nit i drU. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat dimarts nit i dimecres

Jancat diumenge

6749484 6752826

Tancat diumenge-ditluns larda-mt

Obert tots els dies

EspeciaHzat en bacallà

REST./CANTINAELMEX1CANO rj Endavateda. 10

Cuina franoasa/hwmi diari Tancat diss. migdia i dium.

Crepve

5891825 Cuina i música autèntica

LA GRANJA cl St. Antonl-plaça Barcelona 675 52 46 Cuina casolana

SMPPER'S

BOKATAS GRANJA BAR EL MONESnR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BARREST.ELMOÜ

CAN BARATA

LACARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

d Enric Granados, 7

plaça Hospital, 35-37

plaça Augusta, 2

c/Sant Antoni, 13

cl Eles Rogent, 14

plaça Pep Ventura, 3

ctra. Rubí a Sabadell, krr

c/Vila, 8

plaça Monestir, 1

c/ Alfons Sala, 9

pg. Olabarria, 69

rWa. Can Mora, s/n

c/Baixada de rAba. 20

plaça Octavia, 5

plaça Pera San, 6

675 31 41 Braseria

58919 72 Entrepans espadats Diumenge I fast, obert a partir 18h

5695492 Esmorzarsjtapw casolanes Obert de 6 a 10 ntt

6740585 Cuina catatan/lntemac. Servei de bar

5893823 Mexicà-menú català

5891740 Menú diari iprotl·lbèric

Obert al migdia

69706S2 Cargol »auna)arro» negre

67514 61 Tapes casolanes, torrades

5842332 Creps, amanides, menús Obert cada dia

5891502 Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h

5890607 Cuina de mercat Obert tot el dia

589 26 97 Cuina catalana Dilluns vespre tancat

BAR REST. CASABLANCA

CERVESERIA í StCIUANO

CAPlTANCOOK

CUGAT CAFÈ

c/ Sabadell, 47

plana Hospital, 6

pi. Uuis Mitlet, 1

67416 75 La nostra esp. és qual·l. Tancat diumenges nit

6741047 Braseria i cuina de merc.

5895240 Calçotada Obert tot el dia

674 53 07 Braseria

675 28 52 Cervesa d'importació i menjar basc

5896161 Cuina colonial

SANT CUGAT C€L VALLÈS LA PASTA SOtXA

Av. Torreblanca, 2-8, local 4 Obert tots els dies

675 36 54 Menú diari Karaoke

C/Alfons Sala, 24 6751503 Plzzeria, creperia Tancat daura

Cl Indústria, 27

M N G O L F BAR MGSC C/ Santa Engràcia, 15

Camí Can Ganxet, 47

67514 02 Creperia bretona

5692971 5895083

C a m a la brasa, tapes

Menú diari I e

Menú de dimarts a dijous

VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS RC4G

rambla M. Jacint Verdaguer, 185

Plaça MasRotg, 4

6741141

675 00 86

ï PARADA/ FONDA»

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora , s/n

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

« , ™ , M J e l . 5 8 9 2 6 9 7

SUHWón Tota una tradició

PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/588 Z7 02 SANT CUGATDa VALLÈS

LA BDA&EQIA

DEL MERCAT VELL

PI. Pere San, 6-Tel . 589 52 40 08190 SANT CUGAT

M Q 7 S o o Z ! oH o r a r i d e 7 a 2 4 h

CUINA CATALANA

SALÓ PCR A BANQUETS

ta Estadi, 15-T«. 674 31U M I N U MUSTA (Sal Ctjrt « Van)

28 APUNTS

- ^ l Ç A ^ ï 2 N S J L D Í X £ ^ . s - 22 de setembre de 1995

L'ALB U M -• Festa major 95 de Valldoreix

PREGO DE LA POETESSA SÍLVIA ALBERICH

El secret de qui seria el pregoner de la festa major 95 es va desvelar divendres passat. A les 10 de la nit. ei president de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD), Jaume Santmartí. anunciava la poetessa Sílvia Alberich com a pregonera. Alberich va destacar en el seu discurs l'entorn natural que envolta Valldoreix, va recordar que l'EMD «ha deixat de ser un poble d'estiueig per ser un poble amb força» i va tenir paraules de solidaritat amb els pobles de Bòsm'a i de Ruanda.

ADans de comen^r * i- ., * *--*•

Tot i que Ics taules eren hom te que més

una mica altes per a alguns dels assistents, gairebé tot-1 •- - ••' vermut popular que es va

[bl i que les taules eren una mica altes per a alguns ucis assistents, gatreoe IOI-lom va pe*ier picar alguna cosa. abans de dinar, en el vermut popular que es va er dissabte al migdia a la plaça de l'Estació. Aquest nen és un dels valldoreixenc jue més s'ha esforçar per participar en un dels actes de la festa major d'enguany.

La nit del pregó va finalitzar amb l'actuació del grup d'havaneres Gavina. Centenars de persones van presenciar una cantada d'havaneres sense rom cre­mat. Les persones contractades per l'organització de la festa major per fer el rom cremat no es van presentar a lu plaça de í'Estació.

acob la Cuitat de Terrassa va sCr.

p ^ S d b t e ' : l n , b U n ; , b a , ! i , d a d e s a r d ; i » ^ T »iicnu/ar el vermut Ix»p[(|;il >' les previsions anunci . .-... v.-.. . i >i '.• les pievisions anunciaven

pluja, el so! va lluir tot el mati'. Els assistent, malgrat tenir l'estómac tina mica ple, van ter . utüana i van ballat íes peces tocades per la cobla cgai'cnca.

El grup Espiral de teatre ha representat dos cops, durant la festa major, l'obra Quatre nits de mivts... de ire.w de Nicasi Camps i Pinós. El Casal Cultural ha estat l'escenari, on tant dissabte a la nit com diumenge a la tarda, els compo­nents d'Espira! han fet passar al públic de Valldoreix una agradable estona.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 APUNTS 29

L' A L B U M • Festa major 95 de Valldoreix

Sempre és difícil trencar el gel i ser el prirnjsr * posar-se a '*"*M**; A$^est«« l'aspecte que presentava uií dels balb

í | ^ ^ ? ! ^ B * a r : Mentre l'orquestra entonava W ^ H : costava animar-se. De seguida; r i;la festa va ser totat í*R§if

K^. t a -^«**T5K,ÍMl

L'ECOLOGISME TAMBÉ HI HA ESTAT PRESENT

Ç J ^ i vasos de vidre dq^lessai^aes,

Una festa major amb bon temps i molta participació

El bon temps —tot i que les previsions anunciaven pluja— i la participació han estat les característiques de la festa major 95 de Valldoreix, primera organitzada pel nou equip de govern de l'entitat municipal descentralitzada (EMD), amb majoria ab­soluta de CiU. Els actes centrals de la fes­ta, que ha durat set dies, es van celebrar el cap de setmana passat. Divendres a la nit, la poetessa Sílvia Alberich va ser l'enca­rregada de fer la lectura del pregó. En el seu discurs va destacar l'entorn natural que envolta Valldoreix, va recordar que l'EMD «ha deixat de ser un poble d'es­tiueig per ser un poble amb força», i va pronunciar paraules de solidaritat per als pobles de Bòsnia i Ruanda. Evidentment, el pregó el va finalitzar amb la lectura del poema titulat: Poema de Valldoreix. A la festa del pregó van assistir el president de l'EMD, Jaume Santmartí, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, acompanyats dels respectius equips de govern. Santmar­tí va aprofitar l'acte per demanar «que el temps ens acompanyi perquè les predic­cions no són bones» i va fer una crida a la participació dels ciutadans. Per la seva banda, l'alcalde va dir què se sentia a Vall­doreix «com a casa per primera vegada en molt de temps». Tot i ser de festa major, Aymerich no va poder deixar de pensar en els temes que preocupen Valldoreix. L'al­calde del municipi va recordar que «si bé el primer repte de l'equip de Santmartí era la festa major, aviat n'arribarian d'altres, també molt importants per a Valldoreix i Sant Cugat, com són l'establiment defini­tiu del marc competència! i l'aprovació d'un nou conveni econòmic que substi­tueixi el del 1982». El grup Gavina va po­sar el punt i final a la festa del pregó. Una festa que no va tenir el tradicional rom cremat perquè els encarregats de fer-lo no es van presentar a la plaça de l'Estació.

Dissabte, les activitats es van iniciar amb la tradicional missa de festa major fe­ta a l'església de Sant Cebrià. El recinte religiós es va quedar petit per seguir la missa. Més tard, tots els assistents van bai­xar les escales que van de l'església a la plaça de l'Estació per omplir una mica la panxa amb el vermut popular. Allà, grans i petits van afanyar-se a agafar un escura-dents per picar dels plats. Entre el públic hi tornava a haver representació institucio­nal. La vocal de Serveis Personals de l'EMD, Mercè Calafell, admetia alguna petita errada, com la que va provocar que no hi hagués hagut el rom cremat, però es mostrava «satisfeta de l'alta participació». La jornada de dissabte va acabar amb el primer ball de nit de la festa major, ame­nitzat per l'Orquestra Bulevar del Ron. i amb una festa de musica disco on els més joves van demostrar les habilitats adquiri­des a les discoteques.

La Cinta, el Cebrià i la Cinteta, els ge­gants de Valldoreix, van ser els encarregats de despertar la gent el darrer dia de la fes­ta major. Acompanyats dels seus veïns de Sant Cugat, el Joan i la Marieta, van pas­sejar-se des de la plaça del Casal Cultural fins a la plaça de l'Estació, fent una cerca­vila. El recorregut de la cercavila es va acabar amb un ball, una festa d'escuma i una guerra de bombardes. Els més petits van continuar gaudint de la festa durant la tarda de diumenge amb l'actuació que els pallassos Pep i Bocoi van fer a la plaça Major. Les activitats es van acabar amb una sardinada ecològica i el darrer ball de nit, amenitzat per l'Orquestra Aquarel·la. A la sardinada ecològica es van fer servir plats i gots de vidre, en lloc dels tradicio­nals de plàstic, perquè poguessin ser reuti-litzats. Amb el punt i final de la festa va arribar el moment dels balanços. Gairebé tothom reconeixia que un any més la parti­cipació ha estat la clau de l'èxit de la festa major de Valldoreix. /R.L.

30 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995

L A R A D I O G R A F I A » Penya Blau-grana Sant Cugat

P iitiup íuo de I i.untat LII ks trobades de penyes blau _i tm I ( iklla i Perpinyà. Membres de la penya, amb un carro en la diada de Sant Antoni Abat del 1494. Benedicció de la bandera di. 1 entitat el 148"! a Sant Cugat. I mos: Martin Reverte.

Hs una entitat esportiva vinculada al Futbol Club Barcelona. Lils seus associats se'n senten orgullosos i pregonen que no només tan barcelonisme. sinó també que allà on van difonen Sant Cugat i Catalunya. Amb el anys han augmentat el nombre d'equips ï potencial un seguit d'activitats de cara als socis i els santeugatencs. Situada en un local històric, espera abans de cinc anys fer-lo propi per continuar avançant en una línia de creixement esportiu, que ha passat de 25 esportistes el 1979 als 250 actuals.

Potenciar l'esport des del barcelonisme La Penya Blau-grana està situada en un edifici del segle XV i juga al camp municipal de Can Magí

IRANCHSC CARBÓ H La Penya Blau-grana Sant ("nuat es va fundar el 1979. Una colla d'amics santeugatencs van decidir crear una entitat que aglu­tinés aquelles persones que sentissin el colors del Barca. i volguessin viure plegats el dia a dia de l'entitat espor­tiva més important del país. l'n d'elK. amb cl carnet nú­mero 1, es l'actual alcalde. Joan Aymerich. Amb el temps, la penya no només ha viscut el ritme dels equips

del Barca, sinó que ha fo­mentat el futbol i ha par­ticipat en múltiples activitats pel poble i els associats.

Des de bon principi han estat situats al carrer Sant Domènec, 15. Es tracta d'un edifici del segle XV que s'han remodelat d'acord amb les necessitats de la pe­nya. A la planta baixa tenen el bar. amb una sala de tro­bades i un pati on juguen a botxes i tan àpats. A la planta hi ha la sala de juntes. les oficines i una sala on

hi ha els trofejos que els diferents equips han anat guanyant al llarg dels anys. En l'actualitat l'entitat està en fase de tenir els locals en propietat. -«Esperem aca­ba: l'operació abans de cinc anys. sense hipotecar el fu­tur de l'entitat», ha comen­tat Martín Reverté. el seu president.

Inicialment l'autocar que baixava al Camp Nou ha es­tat. juntament amb el sopar anual dels socis, l'activitat que s'ha mantingut. Despla­

çaments que també s'han fet a Donostia. Palma, Saragos­sa. València i a les localitats on el Barca ha jugat finals europees. Recorden amb tristor el viatge a Sevilla i els retorns eufòrics de Wcm-blt'v i Berna.

Al llarg d'aquests anys també s'han fet sortides de tipus social aprofitant el viatge d'alguns equips a l'es­tranger o la resta de l'Estat. Del darrer a Galícia, com de tots, en guarden un bon record. És el ritme de l'en­

titat que s'obre als socis i al poble. Ja fa un any que participen amb un carro en la diada de Sant Antoni, i amb un camió, que no para de llançar caramels, en la cavalcada de Reis. Un rei també rep les cartes dels i als locals socials.

L'entitat no ha perdut mai, però. els seus orígens barcelonistes. Mensualment membres de la junta es tro­ben amb companys d'altres penyes del dos Vallès, i anualment fan una trobada

que aplega amics i familiars de les diferents agrupacions. Han estat a Terrassa. Parets. Caldes, Palau de Plegamans i Santa Perpètua. La del 1992 la va organitzar la Pe­nya de Sant Cugat. Una re­cepció a l'ajuntament, sar­danes, l'esbart, els geganters i trabucaires van donar el to santeugatenc a una tro­bada que va acabar amb un dinar. Paral·lelament es par­ticipa en la concentració de penyes barcelonistes que hi ha escampades arreu.

Són en l'actualitat 350 so­cis que paguen una quota única de 3.000 pessetes, i de 2.000 si no es tenen lis anys. Periòdicament reben un butlletí, poden anar al local de 2/4 de 6 a 10 de dilluns a dissabte i el diu­menge a la tarda si fan el Barca pel Canal Plus. par­ticipen de les activitats, s'ins­criuen en equips de futbol i enguany de bàsquet i futbol femení.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 APUNTS 31

L A R A D I O G R A F I A B Penya Blaugrana Sant Cugat

- .-' i'L·^i'i·-'1 flvV ï * ••• ' ' f v · · · i » *<••#' * i . A , . «<*>í»'

Local social de la Penya. Sopar cloenda de la temporada esportiva al 1995. Diferents equips de futbol de l'entitat. Participants d'escoles de Sant Cugat en un partit de promoció de futbol femení. Fotos: JOSEP MARIA FELEZ / ARXIU PENYA / FRANCESC CARBÓ.

Més de 250 persones fan futbol amb la Penya F.C.

• Al 1983 vint-i-cinc vailets van començar a fer futbol engrescats per la junta i per­sones vinculades a la Penya d'aquella època. Actual­ment són més de 250. Hi ha hagut un augment con­siderable fruit d'una tasca de promoció i de fer en­tendre que l'esport per da­munt de tot és formació, en­trenament i treball en equip. La majoria practiquen el fut­bol, però tenen dos equips

de futbol de sala i enguany n'engeguen de bàsquet i fut­bol femení.

El vermell i el blau són el colors d'una samarreta que porten allà on viatgen. És de disseny únic, com tam­bé la d'entrenament i el des-suador que enguany, per do­nar unitat als entrenaments, tothom porta. Tots els es­portistes estan inscrits a la Federació Catalana de Fut­bol i s'entrenen al camp mu­nicipal de Can Magí. La jun­

ta el considera insuficient per l'activitat que es vol de­senvolupar i pel creixement que la Penya està tenint. Allà tenen la seva segona seu social. Un local on guar­den el material esportiu i on més d'un planifica el fu­tur de l'equip que porta. Tots els equips tenen en­trenador i ajudant, a part d'un delegat. Són feines que fan de manera voluntària, amb molt entusiasme i de­dicació. Més d'un no es de­

dica només a entrenar i a preparar els partits del dis­sabte sinó a organitzar ac­tivitats, com la sortida que el més petits cada any fan al refugi del CMSC a la Cer­danya. Es fan dos entrena­ments a la setmana sigui l'e­quip que sigui i el dissabte al matí o a la tarda es fa el partit que forma part d'u­na lliga o torneig. A principi de temporada es fan partits amistosos. Hi ha equips de totes les edats , des de

pre-benjamins fins al sub-21. Equips que no només

viatgen pel Principat sinó que s'han desplaçat arreu de l'Estat i a l'estranger. S'ha viatjat a Vigo i Huelva, a França, Itàlia i Txecoslovà­quia. Són viatges que es fan amb autocar i amb l'expe­riència de l'intercanvi. Els jugadors s'allotgen amb fa­mílies que quan a Sant Cu­gat s'organitza la diada de futbol de base es retorna. És una experiència que els

mateixos esportistes i la jun­ta valoren molt positivament.

Però l'esdeveniment que porta més feina i en el qual participen tots els equips és la diada de futbol de base. Enguany ja s'ha arribat a la vuitena edició. S'organitza en el marc de la festa major al camp municipal d'esports. En la darrera edició hi van participar 14 equips, alguns dels quals havien vingut des de Vigo o de la ciutat ita­liana de Pàdua.

32 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 22 de setembre de 1995

ELS ENTRETENIMENTS

Valentí amb Yoffset, cap i cor de l 'editorial. I-"<>tu: JA. MULA.

Valentí Rourich Agelarguès Professor, reciclat a editor, pensa que editar un llibre és una de les experiències més enriquidores per a l'home

MONTS!-. SANT

• Sant Cugat.— Es proba­blement l'editorial més pe­tita que es pot trobar. El seu nucli, el forma un home i una petita impressora off­set.

•<.lo vaig estudiar Filo­sofia i Lletres en l'especia­litat d'historia. I n grup d'a­mics de la Universitat, en acabar els estudis, <. am mun­tar una escola catalana. Fra cl temps de la dictadura de Franco i l'unica manera de treballar per preservar la nostra cultura era una escola així. Ercm prou conscients que alio era difícil, però a poc a poc ens en vam sortir. Una de les coses que pen­sàvem que feia falta per te­nir una escola catalana que

marxés bé era tenir un petit departament d'edició propi. Però pràc t icament al cap de dos dies de tenir l 'equip d'impressió vam comprovar que era im­possible per a la nostra escola, que tenia les se­ves dificultats, fer-se cà­rrec d'aquest departa­ment. I quasi immedia­tament vam desvincular el depar tament edito­rial de l'escola. Jo me'n vaig fer càrrec i aviat vaig canviar el ciclostil per una petita offset. Aquesta va ser la gènesi de la meva petita edi­torial.»

—Quin va ser el pri­mer llibre?

—«Va ser un petit lli­bre que em va deixar la meva àvia. Era un l l i b r e t q u e r e c o l l i a anècdotes i costums de

Sant Feliu de Guíxols, el po­ble dels meus avis. L'havien publicat a finals del segle passat en un setmanari local i gairebé ningú se'n recor­dava. d'aquell llibret. Em va fer gràcia reeditar-lo i ens vam posar en contacte amb els hereus de l'autor, que ens van cedir de bon grat els drets d'edició. Vaig pu­blicar aquell llibre i va ser un sorprenent èxit de ven­des. i encara més perquè era un tema local. Ha estat cl segon llibre en nombre de vendes. El primer en \cndes va ser el d'imatges de Bar­celona de finals de segle. De fet, encara els tinc en catàleg i continuo fent ree­dicions.»

—Quina és la línia de pu­blicacions que segueix l'e­ditorial? Està especialitzada

«M'agraden tots els llibres»

Nom: Valentí Rourich Agelarguès. Lloc i data de naixement: A Bar­celona, el 19 de març de 1952. Estat civil: Casat. Professió: Mestre. Aficions: «Els trens elèctrics, la mu­sica i, sobretot, no fer res.» -Un llibre: «Tots, però molt espe­cialment L'estrany, de Camus.»

-Una pel·lícula: «El quinteto de la muerte.»

-Un disc: «Les simfonies de Haendel i. en general, gairebé tots els de música clàssica.» Màxima aspiració: «Espero sempre que un dia em toqui la rifa, però

en reedicions de llibres an tics?

—«Bé. Sempre he procu­rat fer llibres que fossin in­teressants per a un grup con­cret de clients potencials. A mi, sempre m'ha agradat re­menar llibres i fotografies antigues i vaig descobrir que mol ta gent t a m b é ten ia aquesta curiositat i els feia gràcia que es tornessin a edi­tar coses d'anys enrere que parlessin del poble i de les seves tradicions. És per aixo que he fet els dos d'imatges de Sant Cugat i també la història de l'abat Biure o les imatges de Barcelona i Sant Feliu, però també faig altres llibrets petits.»

—Quin criteri té per es­collir un llibre?

—«Solen ser llibres que tenen un tema que a mi m'a­

grada o que l'autor és algú que m' interessa p e r s o n a l m e n t . Mol t s dels llibres que he pu­blicat han tingut una gestació tan enriquido­ra per a mi que el fet de publicar un èxit de vendes no té tanta im­portància. tot i que he de dir que sempre he procurat fer un estudi de mercat abans de pu­blicar un llibre, no m'he llançat a l 'aventura ale­grement . Mol ta gent pensa que el fet de pu­blicar un llibre compor­ta automàticament gua­nyar molts diners i tenir èxit. Això només passa al cinema. Editar un lli-

ENCREUATS GIRALT

Hor i tzon ta l s : 1 . - Menjar fi, fet més per plaure al paladar que per a nodrir. 2 . - Setrills. Sigla que s 'ha esdevingut en senyal internacional de so­cors. 3 . - Segur, sense cap dubte. Cardinal vist a l ' in-revès. Sigla del sud. 4 . - Sigla de l'oest. Tresors públics dels que el públic no en pot fer ús. Rematen l 'article. 5 . - El qui porta la maça en una proces­só. Lloen. 6 . - Tornàveu, al re­vés. Aparell per a assecar fi­gues. Danys sense límits. 7 . -Golafre, que mai es veu tip, al revés. Dóna de menjar a algú fins a deixar-lo ben satisfet, a l ' inrevès. 8 . - Rot mut. Eina per a serrar formada per una fulla d'acer dentada, al revés. Cinquanta romans. 9 . - Llati­na. Estiba, rima. Mamífer ro­segador. 10 . - Fa servir una cosa. Treballa la terra de con­reu amb l'arada.

Ver t i ca l s : 1 . - Locomotora. 2 . - Pronom personal, invertit. Acudeix. Símbol del sofre. 3 . - L'aire llunyà quan no té altre fons que la volta aparent del cel. Aliment bàsic. 4 . - Ba­se del sistema mètric deci­mal.Lleure. 5 . - Símbol de

8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

l ' iridi. Xaragall. 6 . - Tot un tren mal format. Consonant que fa riure. Moneda que va­lia vint-i-cinc cèntims. 7 . - Fi­xar, assenyalar, adjudicar. Preposició. 8 . - Cinc-cents ro­mans. Ruc de panxa enlaire. Estat tan americà com ho pot ser el Brasil o els USA. 9 . - Si­gla de l 'Unió Sindical Obrera. Anar de dalt a baix però no és cap daltabaix. 10 . - Metall, de

baix a dalt. Que no va de pres­sa. La teva. 1 1 . - Fixa, adjudi­ca, assigna.

BjnB[-i

•*sn -'oi '«»«« Eiw i -'6 T xiw 1 8 -"8 'V»wfc Oorm -•£ -<uv o"V H30

-•9 'uaqefj -jaroft -*s gq 'SUBJH O -V S (PS) » 3 3- 'C SOS S3J3ÜO-Z lunpsurareri ~T ïsrnuozjuoq opn|os

SIS DIFERÈNCIES R. SOLER

k A

i

" • ^ ^ ^ N

te^ • j * ^ ~ -

: t 1 I™27L

g-̂ r •n^nnasar GIRALT ESCACS J ESCUDER

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit peces de vestir.

eureftd 's30[B3 •ei.-i-UiTunN -RNjuiEn 'mouBj^ 'euiucn; a^iaf 'esnjg lopnioç

B

A

J

E

R

C

S

E

A

R

R

P

1

J

A

M

A

T

1

R

S

c A

L

E

S

E

1

1

E

C

E

R

A

R

J

S

A

C

S

S

A

M

A

A

M

A

E

A

M

S

A

M

A

N

R

1

M

1

R

E

A

T

1

M

0

1

L

S

A

S

B

R

U

s A

T

M

L

T

L

L

1

L

L

A

A

A

S

A

Les blanques guanyen en aquesta complexa posició. Rellstab-Ahues, Alemanya 1930.

"881 fr •cr*a +i*a t 'ozaasa z 'O»™?)avuat-v i :opni«s

JEROGLÍFIC GIRALT

bre comporta esforços rio és gaire probable que això passi i treballs i dóna només perquè no acostumo a jugar-hi.» per anar tirant.»

MUNICIPI DE LA SELVA Amb una superfície de 3,39 Knr. és el menys exteas de la comarca.

EXERCIT contracció

ADINERAT 'Pul IVH3NIC1V W ODDVH1NOD Osoq) UDtfgXH onJTVISOH

•9Pn|"S

SOLUCIÓ DIFERENCIES

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Chicos perversos» Director Rick Rosenthal. Intèrprets: Sean Penn, Reni Santoni, Jim Moody i Eric Gurry. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Mikel, el pandiller del bari, es condemnat en un reformatori per la mort accidental d'un nen en una baralla de bandes rivals.

«Congo» Director Frank Marshall. Intèrprets: Dylan Walsh, Ernie Hudson i Joe Don Baker. Recomanada: R/7. Sala: Cineart-tres, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Una companyia americana de comunicacions envia una ex­pedició al Congo perquè sospita que a la zona hi ha un jaciment de diamants químicament purs. Mentrestant, un prímatòleg pla­neja una altra expedició per tor­nar el seu goril·la a la selva.

«Desperado» Director: Robert Rodríguez. Intèrprets: Antonio Banderas i Salma Hayek. Sala: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Un mariachi segueix la pista del cap mexicà del narcotràfic Bucho. Amb l'ajuda del seu mi­llor amic i de la mestressa d'una llibreria, dirigeix el seu exèrcit de desperats i arriba a un es­pectacular enfrontament final amb Bucho.

«La flor de mi secreto» Director Pedró Almodóvar. Intèrprets: Mansa Paredes, Carmen Elías i Juan Echanove. Sala: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Leo és una dona fràgil. El seu home fa temps que ha deixat d'estimar-la, però ella és inca­paç d'acceptar la realitat: l'amor ha mort. Leo és Amanda i és Paz, però aquests darrers noms són pseudònims, cuirasses lite­ràries darrera les quals amaga diferents manifestacions de la seva complexa i vulnerable per­sonalitat.

T SAN CUGAT

SantCugUl Una 4jPp,ft65,

SartCugat2 Oespwajfe

• SABADELL

Euterpe Wsterworttí Úmna projecció: 11.45.

• « - * > ^ · -**

4.00,6.15,8.30,10.30

jantÇaj<t3 memM 4.15,7.00, jfik.

4.00,6.00,8.15,10.30

SartCu98t4 Latottemi

• RUBÍ

5.15,8.00,1<J# T CERDANYOLA

RutXP»to)2 Unpasaopottoafa» -• 4-l5,i1S,ai^,%15 tfewaH Wateraorio 5.10,7.40, m «

3 tatedlmí 445,6.45, f

í ü .

'ÈÈt • SABADELL

rirofflijuilna DummÉi

U l h ifMpintlln „ F w d l à l , "

BpAiHNMMN»

410,650,

W % *i^^P|> r ^ M ^ ^ ,

CtaKMm Oonjo ÚKMfKfM&IOM.

AM.mwwx

«French kiss» Director Lawrence Kasdan. Intèrprets: Meg Ryan, Kevin Kline i Timothy Hutton. Recomanada: apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell. • Kate i Charlie viuen una vida en comú sòlida i prometedora, fins que Charlie, en un viatge de negocis a París, s'enamora d'una atractiva francesa. Kate el segueix amb la intenció de recuperar-lo, però ella també coneixerà un francès.

«Guantanamera» Director Tomàs Gutiérrez i J.C. Tabío. Intèrprets: Jorge Perugorría, Mirtha Ibarra i Carlos Cruz. Recomanada: apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Gina mor després de retro­bar-se amb un amor de joventut. Aquest, la neboda de la difunta

i el seu marit, funcionari fu­nerari, acompanyen el fèretre per tota l'illa, fins a l'Havana.

«Johnny Mnemonic» Director Robert Longo. Intèrprets: Keanu Reeves, Dolph Lundgren i Takeshi Kitano. Sala: Principal, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • Al segle XXI, Johnny tre­balla com a emmagatzemador d'informació valuosa al cervell. La seva memòria ha estat mi­llorada per ordinador. Takahas-hi, un perillós criminal, contrac­ta un caçador de recompenses anomenat El Predicador, perquè aconsegueixi el cap de Johnny, que conté informació robada.

«Juez Dredd» Intèrprets: Sylvester Stallone, Armand Assante i Diane Lane. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 5, de Rubí i Kursaal, de Cerdanyola.

Kursaa)2 JotomyWnemotfc 4.30,6.15,8.10,1429

fàméZ Congo

fòirsaai4 JuezDadd

Kursaai5 gpffawçgbaljw

--.—E.ryg».

4.10,6.20,8.40,10.50

4.25,6.40,8.56,11.00

^ 4.40,6.30, a4S, 10^0

4.36,635, a35,t0.50

KursaailO U n p ^ f W t o r d » g f ' 450,6.50,8-50,10.50

• Al segle XXII, els habitants de Mega City One no respecten cap norma. La justícia és en mans d'un sol home, el jutge Dredd, policia, jurat i botxí que té a la seva disposició una im­portant gamma d'objectes ul-trasofisticats. El jutge Dredd té un germà genètic, Rico, a l'altre costat de la llei.

«Malícia» Director Harold Becker. Intèrprets: Alec Baldwin, Nicole Kidman i Bill Pullman. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Pel·lícula de suspens que es desenvolupa al poble de Nova Anglaterra. Els protagonistes són el matrimoni format per Andy i Tracy i el doctor Hill, es veuen embolicats en un tra­mat d'intrigues, traïcions i en­ganys, mentre se succeeixen ex-tranys i brutals crims de les alumnes del col·legi on treballa Andy com a professor.

«Paseo por las nubes»

Director Alfonso Arau. Intèrprets: Keanu Reeves i Aitana Sànchez Gijón. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí; Rambla, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

B Quan torna de la guerra, un jove soldat es troba amb la filla d'un adinerat propietari de vi­nyes, la qual acorda casar-se amb ell perquè l'ajudi a en­frontar-se al seu pare.

«El primer Caballero» Director Jerry Zucker. Intèrprets: Sean Connery, Richard Gere i Julià Ormond. Recomanada: apta. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. I Lancelot és un guerrer per­fecte que arriba a la ciutat de Camelot buscant un amor que no pot aconseguir, el de l'ho­norable Ginebra de Leonesse, la qual s'ha promès en matri­moni al rei Artur. Una ines­perada trobada entre Lancelot i Ginebra despertarà sensacions contradictòries en el cor d'ella.

«El regreso de Lassie» Director Daniel Petrie Lassi. Intèrprets: Thomas Guiry, Helen Slater i Jon Tenney. Recomanada: apta. Sala: Rubí Palace 4, de Rubí. • La família Turner troba una gossa collie. La filla petita s'en­capritxa de l'animal, el bateja amb el nom de Lassie i intenta convèncer els seus pares de que-dar-sel.

«Waterworld» Director Kevin Reynolds. Intèrprets: Kevin Costner, Tina Majorino i Jeanne Tripplehorn. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Rubí Palace 1, de Rubí; Euterpe, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola. • En un futur, la Terra ha que­dat inundada a causa del gel fos dels pols. Mariner, un mu­tant semiamfibi, proveït d'aletes i escates, guerrer i solitari, busca un tros de terra, acompanyat per una dona i una nena mis­teriosa, però troba un perillós enemic, Deacon, que lidera els perillosos Smokers.

R Torreblanca Josep Puis i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p t O í I . A N I T

\ l ( ,1 s \ l >M

II SI SANT CUGAT ESTRENA ESTRENA

TMEUAÏÏ2S 3.55 - 6.05 - 8.15 - 10.25

APTA 4.05 - 6.10 - 8.15 - 10.20 MAJORS DE 13 ANYS

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès

ESTRENA 2a SETMANA K. t\ V I N C O S I N

WATERWORLD

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 MAJORS DE 13 ANYS

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10.00 MAJORS DE 7 ANYS

©CINESR Al s trvt i d* l ' t ip t c t idor

Q 22 SO 20 £2 SÉ2 32 "mMHmmR TBBBBBIBW ^ O T O T R » ^ ^BWPWWWW WBBwawro WKKKKnm 2 h. gratis Diwucrer dia Carnet d'estudiant

de l'espectador wttversitari Carmel atès

grams 65 anys Accessos

mimtrvàlidj Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva per telèfon 5*9*9 41

PopSnack

34 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres. 22 de setembre de 1995

L'AGENDA

'ntJfZ·* ,

• Radi" Sant t ugat • De dilluns a divendres

-de 7 a 7:30 h../:7 despertador. amh Joan Vallvc. De 7: 30 a 1(1 li.././ gall del monestir. Revista d'actualitat I)c 7:311 a l> h..noticies d'àm­bit general. IX' <> a 1(1 li­la lera edició de l 'informatiu Sant Cugat avui. Dirigit i pre­sentat per Xavier I-'ornells.

—IX' Il la \2A>h..l)tes de radio, el maga/ ine . Espais de di­vulgació, entretenit i ient i par­ticipació. Presentat per Ma-ribel Cavuelas.

—IX' 12:45 a 13 h„ Amh molt de gust. espai de gastronomia amh l'ep Blanes.

—IX' 13 a 13:30 h..Sunt Cugat Avui, l'informatiu,2sm;\ edi­ció. Edita i presenta Natàlia Linares.

- I X 13:3(1 a 14 h,Entitats. Di­rigit i presentat per Xavier Casanovas.

- I X 14 a IS h.,Ir»r </c tarda. Musica suau seleccionada per Albert Martín.

-De IS a 21 h.AI llimi, l ' n programa de Salva Vallve. I;.ls divendres, de 20 a 21 h.Jiil! Raff. Musica hea\y • imb Marc l'icanvol. de 21 a 21:20 U..L esportiu. Dirigit i presentat per Carme Keverte. De 21: 20 a 23 h...S'.<n.v i estels. Presentat per l 'ere Pallissa. de 23 a 24h:

l)]l]uns:.l(/i/cv( uu\. si' l ' n pro­grama de Salva Vallve.

Dimarts: L'estrena, l ' espa i de cinema de KS( .

Dimecres: Hores c. lires. Amb I.diiaul (Iaicia i Rosa Ma. .lanc.

Dijous: 1 iure a Ui terra. Pro­grama de Xavier Casanovas. Natàl ia 1 ana re s i Mònica Costa.

Divendres:! «//ev AC/I.VC fronte­res. Presentat per I-'atiha i Ha-med Ben Hammou. De 24 a 7 II.,A/UMV<J al teu

costat.

De 7 a 24 li..cada hora. con­nexions amh Catalunya In­formació i butlletins de Sant Cugat i el Valies dels serveis informatius.

• Dissabte -• De S a K> h.J-Jgall del monestir,

amb Xavier Fornells. De 9 a 10 h..l'iure a la terra. (Repet ició) . De 10 a 11 h.Jlore.s extres. (Repetició). D ' l i a 12 \\ .(uimelher. Amb Xavier Montero .

-De 12 a 13 li.././ magatzem. Amb Oriol Costa i Amanda Saus De 13 a 14 h.Avant Matx. Amb Carme Reverte i la re­dacció d 'esports. De 14 a 15 h.,lu//c.s MVI.VC

fronteres ( Repetició). De 15 a 1(> h.. Ai/uells me­ravellosos anvs.Smh J o s e p Mana Alvira. De In a 20 h..Súper lli. pre­sentat per Xavi Montero. 1 )e 20 a 7 I [i.Mones vibracions Amb David Villena. De 21 a 22 h..Salmaia, amb .lesus Aguilera i L.ídia Ceron. De 72 a S h.. Música al teu costat.

• Diumenge De .s a l) h../.7 dia del Senxor. De 9 a 9:30 h.,Esport en Maria. I eia edició. De 9:3(1 a 10 h..LI racó de la poesia. Amb Joana Fran­cesca ( iaicia. De in a 10:30 h.Arrels. Un pioi.'.rani.i de Roceli Padró. De ' 111:30 a 14:30 li.. Roda ,!\;it;hs Amb Pere Pallissa i loan 1 ablegas IK 14:11) ,i 15 h..fsport.s en Tai* \ii. 2ona edició. IK | i i i'i li .•t./.'K.'/s me

I >, -. , '•'< h s , , , - . ' • / > /

. In i :

• Divendres 22 —Maurici, Vidal. • Dissabte 23 —Tecla. Constància

• Diumenge 24 M.D. de la Mercè, Joan Bta.

• Dilluns 25 —Dalmau, Aurèlia. Cleofàs.

• Dimarts 26 —Cosme, Damià.

• Dimecres 27 —Vicenç, de Paul.

• Dijous 28 • Wenceslau.

L A P R 0 P O T A

22 D I V E N D R E S

• Sant Cugat

•Jornades Culturals del Cen­tro Castellano Manchego —A les 8 del vespre, concert

de corals de Barcelona i Sant Cugat al Claustre del Mo­nestir.

• Rubí

• Exposició —A les 6 de la tarda, inau­

guració de l'exposició La Sar­dana a Rubí a l'Aula Cultural de la Caixa de Terrassa or­ganitzada pel Casal de la Cient Ciran de Rubi, fins I'l d 'octubre. Durant Pacte ac­tuarà la coral Moragas i Ba­rret del Casal.

23 D l S S A B T E

• Sant Cugat

•Jornades Culturals del Cen­tro Castellano Manchego —A les 12 del migdia, concurs

de play-back a la plaça Coll. —A les 10 del vespre, sopar

homenatge al Manchego del Ano al Cent ro Castel lano Manchego.

• Centro Popular Andalu/ —A les 11 de la nit. festa fla­

menca organitzada per l'àrea de Juventud a la seu de l'entitat

• Ruhi

Sardanes al Clautre. foto: M. ESPINOSA.

XX Aplec de la Sardana

E ls jardins del Monestir seran l'escenari, du­rant tot el diumenge, del XX Aplec de

la Sardana, a les 11 del matí i a les 4 de la tarda. Les cobles Ciutat de Girona, Jovenívola de Sabadell, Principal de Llobregat i Sant Jordi interpretaran, al matí. 13 de les 30 peces mu­sicals de què consta la diada. Es tocaran com­posicions de Conrad Saló. Lduard Toldrà, Josep Saderra i Ricard Viladasau. entre d'altres.

• Teatre —A 2/4 d'11 de la nit la com­

panyia teatre de Bagul re­presentarà l'obra Motivando u Ludovina al Celler. Textes de J.Sanchis, J.Oliver, .1 En dieu. V.Guarinos.

• Conferència -A les n de la tarda, xerrada sobre Existeix avui l'esquerra'.' a càrrec de Carme Molinero. p r o f e s s o r a d ' h i s t o r i a de l 'UAB, a l 'Estació vella.

24 D I U M E N G E

• Sant Cugat

• Jornades Culturals del Cen­tro Castellano Manchego —A les 11 del mati, t robada

de puntillaires de tota a Ca­talunya a la plaça del Coll.

- A les 5 de la tarda, festival de balls regionals a la plaça del Coll amb grups d 'Anda­lusia. Aragó, Astúries, Cata-lunva i Castella

• XXè Aplec de la Sardana —A les 11 del matí i a les 4

de la tarda, als Jardins del Monestir amh les cobles Ciu­tat de Girona. Juvenívola de Sabadell, Principal del Llo­bregat i Sant Jordi

• Festivals de música Joves In­tèrprets 1995 —A les 6 de la tarda, actuació

de la Jove Orquestra Sant Cugat, dirigit per Josep Ferré i el Cor nacional petits Can­tors d 'Andorra al Centre Cul­tural.

• V I I Fumada lenta de pipa —A les 1(1 del mati. esmorzar

per a tots els participants —A 2'4 de 12 del migdia, fu­

mada al recinte del Monestir. davant de l 'entrada al Claus­tre.

—A la 1 del migdia, lliurament de premis a tots els parti­cipants

—A 2/4 de 3, dinar de germanor (no entra en el preu d'ins­cripció). Fumada organitzada per Sant Cugat Pipa Club i limitada a 35 participants.

• Rubí

• Teatre —A 2/4 de S del vespre la com­

panyia teatre de Bagul, for­mada pels actors Laura La-rrègle, Victor Alvaro i Joan Carles Otero , representarà l'obra Motivando a Ludovina al Celler. Una obra que parla de teatre des de dins del tea­tre. Textes de J.Sanchis, J .O-liver. J.Tardieu i V.Guarinos.

• Dansa tradicional Catalana —A 2/4 de 7 de la tarda, ac­

tuació del alumnes de l'escola de Dansa Tradicional Cata­lana de l 'Esbart Dansaire de Rubí al teatre Municipal de l a Sala. L'espectacle consta

Cos de ball de l 'Esbart. Foto: RUBRICA TA.

L'Esbart actua a La Sala

L ' Escola de Dansa Tradicional de l'Esbart Dansaire de Rubí actuarà diumenge a La

Sala per donar comiat als alumnes de disset anys que enguany deixant l'escola i que podrien formar part del cos de ball de l'Esbart en el moment que hi hagi alguna baixa. En l'es­pectacle, qualificat d'«agosarat», hi participaran els alumnes entre 13 i 16 anys, que ballaran danses tradicionals de Catalunya.

de catorze danses de dife­rents indrets dels Països Ca­talans.

25 D I L L U N S

• Rubí —A les 7 de la tarda, mani­

festació en favor del poble de Bosnia davant de la Es­tació de Ferrocarils.

26 D I M A R T S

• Sant Cugat • Festivals de música 1995 —A les 10 de la nit, concert

del trio Werther amb Queralt Roca, clarinet, Albert Gumí, Corni di basetto i Eulàlia Valls, piano al Claustre del Monestir

28 D I J O U S

• Sant Cugat • Festivals de música 1995 —A les 10 del vespre, actuació

del pianista Daniel Ligorio al Claustres del Monestir.

• Sant Cugat —El divendres 6 d 'octubre a

les 10 de la nit, representació de l'obra de teatre Kràmpack de Jordi Sànchez amb Joel Joan. Ester Formosa, Karim Alami i Jordi Sanchéz

—El divendres 6 d 'octubre a les 10 de la nit concert de l ' O r q u e s t r a S imfòn ica de Barcelona i Nacional de Ca­ta lunya . I n t e r p r e t a r a n La Flauta Màgica de Mozart i la simfonia n ú m e r o 4 de Branms sota la direcció de Schlomo Mintz.

—El divendres 27 d'octubre a les 10 de la nit, representació de l 'obra Identidades de La Cuadra de Sevilla.

—El divendres 17 i el dissabte 18 de novembre espectacle de circ a les 9 de la nit. Tortell Poltrona, Boni i Caroli, Los Galindos i Los los presen­taran l 'espectacle de Josep Maria Perea La gran repris sota la direcció de Manel Trias.

—El divendres 24 de novembre a les 10 de la nit representació de l 'òpera // barbiere di Si-viglia.

—El divendres 1 de desembre a les 10 de la nit, actuació d'Àngel Pavlosky.

—El dijous 28 de desembre a les 10 de la nit concert de

lUlilfllrWM ^ 2 E '.f'Hf.'rP'i'f'TPrT' toiiÉiiliiilnif iiiniiiiiiii

Sortida* de» da Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'úttim servei finalitza el seu reconegut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat

Sortides des de l'Avinguda AMons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21,50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer. Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estaoo Sí. Cugaí, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena Estació Mira sol Mas Janer

• LINIA3. SANT CUGATLA FLORESTALES MANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a tes 21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21 30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.20h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta F Colom

' '•' •** «-UtAfc^m.^» ^ — u L » . . . , . ^ , J , , -

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07 55h i 11,55h.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06 46hi als 16146 minuts de ca hur i H >• -Dissabtes i festius, la sortida'09.16h-09 46h i als ' ' i 4b mn-./.s ~.e ;aaa hora fins i

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a so-ida: 06.23h-06 53r i i • -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.231-09 ïcl·

2 16h Ies22.16h.

«L.

Sortides des de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida. 06.05h-C6 35h as i -Dissabtes i festius. ' s scrt:da 09.05h-95 35

Recorregut. Sa-' DjTcr.ec CAP. Sa"'F'=":> .' sr:ï'"r: FGC, Coícrn.". Saní Domènec

3b r

5 de cada hora lins a les 22 •• minuts de cada hora fris a

i i'1 cada lorafrs a !es 22 i i J'S de caca "era i rs a

23h les 22.23h.

35h. ies 22.35h.

-Dies feiners 1a soDida OE 15 05 40 i als 40 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a scrtioa 95 15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius, ta sortida: 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola 22 40h 123 OOh (feiners) 23 OOh (dissabtes i festius)

*~í"1*s*ïw»s|rt

-Diesfeiners.i i i " 45 i al« 15145 minuts de cada hora fins a les 21 45h -Dissabtes ':: tut i -,- i als 45 miruts de cada '•ca firs a les 21 45h -Diumenges i festius.'a sortida: 06.45h i ais 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 15h (feiners).

ELS 4 CANTONS / Divendres, 22 de setembre de 1995 APUNTS 35

L'AGENDA

nada) de l'Orquestra Simfò­nica del Vallès.

LA SALA

•Rubí —El diumenge 1 d'octubre a

2/4 de 7 de la tarda, espec­tacle infantil a càrrec de Ria­lles.

—El diumenge 1 d'octubre, «show» del Casal d'Avis.

—El diumenge 8 d'octubre a 2/4 de 7 de la tarda, Varia­cions de Muriel amb Cesc Gelabert.

—El dijous 12 d'octubre, ac­tuació del Centro Aragonès.

—El dissabte 14 d'octubre a les 10 de la nit i el diumenge 15 a 2/4 de 7 de la tarda, teatre amb el grup Duende que presentarà El cianuro solo o con leche.

—El diumenge 22 d'octubre, Identidades amb la Cuadra de Sevilla.

—EI diumenge 19 de novembre, representació de l'obra Krampack de Jordi Sanchez amb Ester Formosa, Joel Joan i Jordi Sanchez.

—El diumenge 17 de desembre a 2/4 de 7 de la tarda, re­presentació de l'obra La Hos­talera de Sergi Belbel amb Jordi Boixaderes, Laura Co-nejero i Marc Cartes, entre d'altres.

FARMÀCIES DE TORN TELÈFONS

DANSA

•Primera mostra de dansa con­temporània —El dimarts 12 de desembre

a les 10 de la nit, Haz de luz amb la companyia Díez yDiez.

—El dijous 14 de desembre a les 10 de la nit, Jinete de peces sobre la ciudad amb la com­panyia Danat Dansa.

—El dissabte 16 de desembre a les 10 de la nit, Duérmete, ya amb la companyia Metros.

• Música de cambra al con­servatori —El dimecres 11 d'octubre a

2/4 de 9 de la nit, interpre­tació de l'òpera Dido i Eneas.

—El dimecres 22 de novembre a 2/4 de 9 de la nit concert de música reservata de Bar­celona.

ALTRES ACTIVITATS

•Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complemen­taris. Organització: Cor In­fantil i Juvenil de Sant Cugat. Per demanar informació es pot trucar al telèfon 675 32 23.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano,

Dia / Poble

H SantCugat

Ü Cerdanyola

= M i I Menuda

ï P«P«

I Farmàcia (adreça)

tonènech (Pa. Sant Marti, 50)

PW8Éo(MtCatBJBiya,51)

Oriol {Zaio, 28}

J.fWB.(Ma*r,89)

A.V»(Av. Genera** 36)

1 Telèfon

6743353 5809700

«94398

56414B1

,„::Ji»«7

SERVEIS Ajuntament SM2288

Ambulatori Lat Ptum «755105

Bombers BaMmi 8828080

(1) cn/4 de 10 del mati rfavui a 1/4 de 10 del mati de demà. (Z) D'1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la ntt. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà. SAÜB0MBUM)

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'in­formació: 589 08 47. Orga­nització: AEEA L'Esplai i àrea de Cultura de l'Ajun­tament.

•Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura,

manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. In­formació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05. Organització: AM L'Es­clop i àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens

i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. Infor­mació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78.

•Atenen Santcngatenc —Curset Taller de Dibuix i Pin­

tura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscrip­cions a la secretaria del cen­tre, dijous i divendres feiners, de 6 de la tarda a 9 del vespre, i al telèfon 674 15 66.

•Curs d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto

Jozefo Anglès. Telèfon d'in­formació: 674 61 80.

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organit­zació: escola d'adults.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois

i noies de 11 a 14 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de 2/4 de 7 a 2/4 de 8 de la tarda.

SERVEIS

VaMMÍfc frarada) 8741111

Gm

MPf·tWMNr·al

msm mam 8742018

M W W · a . C · W » * » * ) ! 8741003

i t tÉMÈ.^ttfea·at i

M H N M ü m · k : #47189

#48187

1HHM||||·Í|M8JMMVB& S/42t0S

SíiiftfiriÉíiyfívií «48048

*KPBWWSIÍI·.'*'*·*» D * * * Illrif'ttïíiM 1 In fi

*»*#lfgfe|iyBh]^

rrnrriiïiiiÉf mumu:>i, • l g * ^ g j y & | ^ a & | ^ ^

iLtt fMKh HSaaÜifiHtti t^À%m®j2^^

TtLÉtgÈMM - •

^g^^mzmm^jí

fc^\

PV·fcttaÉÉÉÉÉfi·il·tiï ̂ *

m«MM»V'

. «W81»

9884587

588 3080

8»}$*347«l

fM*« 42720*

2034880

3*51040

. 4144841

atttir 4788008

4900202

8881T38

S8817»

1 ENTITATS

AS8I ̂ SÜM;*-;, «•«•fi&te* ct&ÉmmsB^.i mmÉMàÉM •

« • « M M * • ~itiiiini'ffíïitf'

**mm£ & * * • > &*4.3ania1i^tnaj£íataï

«•«•ÉOÉIÉ.. " rmmmmy

. 87S3S89

wl&7&

- S8818»

S88SSB8

8745388

8 Ï418»

m*m mmm 8748314

855S888

» S M » Qs4CtMm|< $884282;

EXPOSICIONS

•Sant Cugat

•Mercantic —Mercantic. Fira permanent

d'art i antiquaris. A l'avin­guda Rius i Taulet a l'altura de l'hipòdrom. Obert tot el cap de setmana. El telèfon d'informació i per fer qual­sevol consulta és el 674 49 50.

•Firart —Firart. Primer i tercer diu­

menges de cada mes de 9 a 2 a la plaça del Monestir.

•Rubí —Fins el 4 d'octubre s'exposa

al Mirall la mostra fotogrà­fica, Vas viure la gresca.

—Fins al desembre, exposició al restaurant Disbarats de Te­rrassa de 16 figures de l'ar­tista rubinenc Pep Borràs

CONFERENCIES

•Viatgem amb Gavín —El dia 10 d'octubre, Les Aço­

res. D'aquest arxipièleg és d'on vénen sempre els an­ticiclons que afecten la pe­nínsula Ibèrica. Gavín diu que no va trobar el lloc on es fabriquen, però assegura que «l'illa de Sant Miquel és un jardí que flota en mig de l'oceà Atlàntic».

—El dia 14 de novembre, L'Iran monumental (primera part). Segons Gavín, Iran és un país «molt amable, ple de mes­quites, no se sap quina és més bonica». Amb les dis­positives es podrà veure el millor de la història del que havia estat la gran Pèrsia i, sobretot, les mostres monu­mentals que en queden ac­tualment. També es tractaran els costums i hàbits socials d'aquest país, que en els úl­tims anys ha fet un gir cap al fonamentalisme islàmic.

—El dia 12 de desembre, Kenya i eh massais. El viatge amb Gavín permetrà veure un país d'aquest país africà des d'un globus, saber com viuen els massais i conèixer els costums dels lleons en llibertat.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 a 1.30 i

de 4 a 8. El telèfon d'in­formació i per a consultes és el 6741150.

• L a Floresta —Biblioteca de l'associació de

propietaris i veïns de la Flo­resta Pearson. Plaça d'Aigua-llonga, número 1, a la Flo­resta. De dilluns a divendres de 10 a 1 del migdia. El te-lèfon:674 2089.

•Biblioteca del Mil·lenari —Biblioteca pública municipal,

situada al Centre Cultural. De dilluns a divendres de 4 a a 2/4 de 9 del vespre. Di­marts, obert també al matí: d'li del matí a 2 del migdia. Dissabtes obert de 10 a 2 de la tarda. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 a 9 del vespre.

•Arxiu Manicipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Telèfon: 674 69 93.

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Oberta

tots els dijous, divendres i dis­sabtes de 4 a 8 del vespre.

$£9fc Servei H C ^ r ) * Gratuïta

Mercat Pere Son, 120 5891448

Domicili

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389 33032»! 250

SALINAS P E I U Q U Í K O

Dona - Home - Nens - Estètica

AUX VYD S A . S E G U R E T A T

Caixes | £ Fortes

Sant Cugat del Vallès, n 589 17 99

• Tall

• Modelat-vokjmlnador

• Desrtesador

• Reflexos-Metxes-

Degradats

• Color

• Tractament del cabell

• Departament de perruques

I postissos.

• Tiquet Jove

• Rentar i eixugar equip

Júnior

• Cabina estètica

• Quiromassatgista

• Tractaments personalitzats

ASSISTÈNCIA M È D I C A A TOT TIPUS DE TRACTAMENTS

Santaló, 24 - TT 200 33.84 - 200 41 91 • 08021 BARCELONA

BAR - RESTAURANT

\ mm Per als autèntics PICA-TAPES tenim la més gran varietat de MONTADITOS. Et resistiràs?

Pg. Torreblanca, 2 Tel. 589 15 37

St. Cugat del Vallès

36 CANTONS Sant Cugat dol Vallès Sant (ugat dt-l \ alies: ( . V m t ^ * s^l f>I S

Divendres, 22 de setembre de 1995

E N T R E V I S T A

J O S E P C U N I . Director i presentador d'«Els matins amb Josep Cuní» a COM Ràdio

« A la ràdio està tot inventat» I .'home que durant deu anys va donar nom als matins de Catalunva Ràdio, desprès de l'etapa americana que Mikimoto va definir com «qui va a Alabama perd el seu programa», lluitarà a partir de dilluns per fer-se un lloc a Li selva radiofònica de l'OM, sense renunciar a l'audiència de la l'Vi enganxada ara a en Puigho i en Bassas.

'i< ) R I > i i i K \ l

H De qui es ara el mati.' <l)e tothom. 1 la deixat de ser uoiues de

Josep ('uní'' - I I titiii c- imprescindible

per piesentar les eoses, pern al tinal el més important es la sim­plificació que l'oient en la i l'oient acaba parlant del progra­ma d'aquest o de l'altl'e.-

l'.l mati era de' Josep ( uní 0 de ('atalunya Radio'.'

•Aquesta es l,i piegimta dei milió de dòlars i no eiec que nin­gú pugui contestat hi •

I. lla sorpies l'exit de Josep l'uigbò i Antoni Bassas.'

•• Mai vaig posai en dubte la seva capacitat i. per tant. no em podien sorprendre eK resultats.-

Surt a lluitar per ineii|ai-se l'OM sense renunciar a la I M .'

•dntentare lluitar en tots dos terrenys perquè sortiré pels dos. 1 .a diferència és que l'OM per a un producte estrictament català i en català és un terrenv verge, i aquí és on em poso el salacot i me'n vaig a l'aventura.»

- l a COM es una aventura? <-IIo és. eoni va ser-ho ta

on/e anys Catalunya Ràdio.» —A la COM asseguren que la

cadena no neix per fer la guerra a ningú. S'ho creu?

—«Jo sóc gent de pau. Allà on hi hagi una voluntat de declaració de guerra, mai m'hi trobaran.»

-La guerra es dirigeix princi­palment contra Catalunya Ràdio?

—«No hi ha guerra, hi ha com­petència. Estem en un mercat lliure i tothom és competència.»

—lis pot fer la competència en català i a l'OM'»

-«Per que no? No son cata­lans els oients de l'OM?»

Foto: GLÒRIA MA I AMAIJV.

"L'ona mitjana per a un producte estrictament

català i en català és un terreny verge, i aquí és on em poso el salacot i me'n vaig a l'aventura»

—No havia perdut la batalla l'OM enfront de la FM?

—«D'emissores amb mes de 20.00(1 oients, n'hi ha 2h a Cata­lunya. Sis són d'OM i es repar­teixen un milió llarg d'oients. Les altres 2(1 se'n reparteixen dos milions.»

—Com serà el programa? —«Un magazine en què hi

haurà de tot, característica dels magazines made in Catalunya.»

—Amb molta informació? —«Començarem amb informa­

ció i evolucionarem donant claus per interpretar-la. I aquesta infor­

mació se centrarà en les coses de la vida. I quan parlo de les coses de la vida constato que la política també en forma part, però la vida no només és política.»

—Ha anat a buscar col·labora­dors que no hagin volgut venir?

—«No, al contrari.» —L'etapa americana no li fa

variar l'estructura? —«A la ràdio està tot inventat

i ens movem ara en un sistema que és el de la personalització. L'aventura americana m'ha donat idees de plantejament. No per fer un programa diferent, sinó plan­tejat de diferent manera. I el fet de no treballar per a una ràdio nacional pública m'allibera d'un cert distanciament en relació amb els temes.»

—No serà tan neutral? —«Podria entendre's així.» —Se sentia encotillat a Cata­

lunya Ràdio? —<No. Mai m'he sentit enco­

tillat enlloc on he treballat.» —De fet, vostè sempre ha estat

un defensor de la ràdio pública. —«Hi ho continuo sent.» —I de fet COM Ràdio ho és... —«No sabria dir-li-ho. Està

dinamitzada per un organisme públic i el que lamento és que en aquest país un projecte català de ràdio i d'envergadura només l'afrontin administracions públi­ques.»

—Potser ningú té tants diners per emprendre una aventura.

—«Potser és perquè els que en tenen no els volen arriscar en això. Sigui pel que sigui, és una pena.»

—No ha continuat a Catalunya Ràdio per voluntat pròpia?

—«Sí.» —Li van oferir els matins? —«No.» —Què li van oferir? —«Em van oferir tornar a la

Corporació.» —I no li va interessar? —«Jo vaig analitzar aquella

possibilitat enmig d'unes altres que tenia i vaig triar lliurement.»

—Si li haguessin ofert tornar als matins, encara seria a Cata­lunya Ràdio?

—«No ho sé.» —Quantes productores priva­

des de televisió li han trucat? —«Unes quantes.» —S'ha entès amb alguna? —«No encara.»

L A C O L U M N A

Canviar KMMANUELCUYAS

•

A quella frase tan repetida que diu que tot ha de can­viar perquè tot continuï igual, i que és la cita pre­

ferida de tots els periodistes curts de cites i de lectures, la gent creu que és un pensament polític. A mi em sembla més aviat que el pr íncep de Lampedusa la va escriure pensant en els programa­dors de televisió. Quan una cade­na televisiva té un programa d'en­trevistes per on ja han passat la Judit Mascó. en Terenci Moix, en Nicolau Casaus, mitja plantilla del Barca i l'Antònio de Poble Nou. es despatxa el presentador, es canvien els decorats i es revo­luciona això que se'n diu la fór­mula per fer un nou programa d'entrevistes per on puguin passar la Judit Mascó, en Terenci Moix. l'Antònio de Poble Nou. en Nico­lau Casaus i la mateixa mitja plantilla del Barca. Què podem fer per entrevistar els de sempre? Jo els entrevistaria a casa seva. no que això ja ho vam fer fa dos anys. jo els entrevistaria en una mena de bar, no que això ja ho va ler en Puyal, jo els entrevis­taria al fons del mar, amb esca­fandre. Ho estudiarem.

En realitat —m'ho va fer saber Oleguer Sarsanedas, programa­dor de TV3 i especialista a repe­tir-ho tot: pel·lícules, entrevistes. sèries i el telenotícies, si pogués— a la gent li encanta veure sempre els mateixos a la televisió. Fs trac­ta de canviar el decorat.

Deu ser per això que Jordi Pujol es fa retratar a cada tele­notícies en una sèrie de mil capí­tols sempre igual però sempre amb escenaris nous: ara inaugu­rant una plaça o un carrer aquí. ara donant la mà a uns senyors d'allí. I deu ser per això que l'ho­me circula pel país tan pinxo, con­vençut de tornar a guanyar totes les eleccions que li tirin. L'espec­tador per res del món voldria un canvi de cara ni es voldria perdre la sèrie de pobles nous inaugurats o per inaugurar.

1 deu ser per això, també, que Felipe Gonzàlez ho té tot perdut. No solament no es deixa veure per televisió, sinó que busca un successor, un canvi, per assegurar els mateixos vots al PSOE. El pobre Gonzàlez és dels que pen­sen que la recomanació del prín­cep de Lampedusa és un pensa­ment polític.

CLUB HÍPIC

e^ v/ie^ Pupil·latge

Classes iniciació

Salt

Ensinistrament Masia Can Camps - Accés per Sant Quirze - Bellaterra

Can Barata - Can Graells

«AN INTRODUCTION TO DRAMA TECHNIQUES IN ENGLISH»

PRESENTACIÓ DEL CURS DIA 26 DE SETEMBRE

PROF. KAREN METCALFE

! COMENÇAMENT DEL CURS DIA 4 D'OCTUBRE

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS DILLUNS I DIMECRES DE10AIIDE5A9. NIVELL MÍNIM FC

08190 Sant Cugat del Vallès Francesc Moragas, 8 - Tel. 589 22 64 - 674 15 01

Si creus en la Humanitat,

ajuda aquells que lluiten

pels seus drets.

Fes-te soci de Creu Roj

i de g

"T