PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACiÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS
Any 2. N9 38 Divendres 25 de febrer 1994 ?m, 100%
SUMARI L'aplec de
Sant Medir es prepara per al proper dijous
PAG.4
Actes del mil·lenari de la parròquia presidits
per Cassià Just
PAG. 5
ERC proposa una política de descomptes
en els preus del Teatre-Aditori
PAG.6
Els comerciants s'uneixen contra les
gran àrees comercials
PAG.12
Rubí: el camp de golf de Can Sant Joan
polèmic pel seu reg
PAG.20
Entrevista amb Aleix Pros, santcugatenc,
corredor d'esquí de fons
PAG. 22
Un centre comercial pot ser el motor de "Augusta Business Park"
Pryca vol instal·lar-se a Sant Cugat
w 1 f * SAàÇ j i^i^í
M U , „ „ - - »----„,.? li &^ I^^B/jwl'*! 1 J **«**•! - j r í ^^^S*
ifr^ « í
^HÉ^*Ï
La Verge de la Vall de Sant Medir ha tornat a la
seva ermita Pàg.13
La Comissió Territorial d'Equipaments Comercials de la Generalitat de Catalunya, va admetre el passat dia 12 de gener una sol·licitud presentada per establiments Pryca Espanya per a ubicar un cen
tre comercial a la zona de "Augusta Park" de la nostra ciutat.
Sembla ser que el proper dilluns dia 28 pot ser el dia que la Comissió Territorial doni llum verda al projecte.
La flama de la llengua catalana ja crema a
Montserrat Pàg.4
Nou telèfon de ELS 4
TMUETO K ABONAOO Maria Vidal Abad w 0745 owuo» 03.12.94
ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
POLICLIN IC TORREBLANCA £» A IM I c; u ta M i
els in fo rma de les
Farmàcies deTorn D e l 2 5 - 0 2 a l 0 4 - 0 4 - 9 4
S Divendres
25 Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83
Dissabte
26 L Sta. Teresa, 40
Tel. 675 33 44
M () R A
Q Diumenge M E N E C St. Magí, 50 H Tel. 675 35 53
27 L I Dilluns
O R E 28 N Sta. Maria, 27 S Tel. 67415 31
Dimarts
1 Pg. Diputació, 1
Tel. 67403 64
Dimecres
2 E K A Dr. Murillo, 1
Tel. 674 04 30
s A
Dijous
L A V E 3 R S. Rusinol, 38 T Tel. 674 06 45
T Divendres
I X 1 4 D Ó
R. Celler, 97 Tel. 674 77 49
Els dissabtes tot el dia i diumenges al
mati, també resten obertes:
Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -
Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol,
Pg. Baixador 78-Tel. 674 2372
xtm^x&fmmmmim»*;
SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Press ió Arterial - C u r e s POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88
Horari Autobusos
i.-i SANT t'l GAT • MIRA-SOL - MASJANER
l>cs Jc MAS JAM-.R Snrtidtv Cala hnn i quan la ^r.ida Mnh mall i dissabtes i testin a ".-IS hi. I. llima s.irtkla 2! II! h .iDissjhi.es i festius- a 21.31) hi. Dcsd Al l'ONS S\i A Sortida Cada hora i quart la s i i l id j -? I5h niull .Dissabtes . kv.ias jK.ïIlhi
l·liinuM'niila 22.Mi iDissabics1 lestius a 22.15 hi. RKCORRKGl T: Mas Jancr. estació Mira MM. [-SUCIO Valldoreix. í'.>t.kM Sani Cuital. Mercat. treu Roja. Av Alfons Sala.
L- 2 M C L I l'RBÀ DE SANT CL'GAT Des de SANT DOMl·.Nt-.CH· Sortides Cada <0 minuts la sortida M ' h mall I Dissabtes i festius a4 l.1 hi H'ania sortida: 22 li h • Dissabtes i festius a22 13 h). Des de IT.STAI.10- Sortides: Cada 3(1 minuts. la sortida: 6.311 h mati,Dissabtes i festius a 9.3(1 hi. lütinu sortida. 22 .ïi'lh i Dissabtes i fesiius j 22 30 hi. RK( ORRKGl T: Sant Domènech. Creu'Roja. Sant Francesc. PI. (V.| Mercat. Monestir. Can Colomer, Lsució deK FGC
L-3 SANT Cl GAT - LA FLORESTA
Dcs.l.'f COItlM s.irtidcs ('ad,, bor.: mi
la sutlda '. : " a :nl ! . ssables i les[ . . sa
1 ln:'.as..|·i.la 2' ;i h iD-ssjblesileslius j
D e s d e l ' l S I \ t l l i s . . | ' . . l e s ( ' . n i a "o r . : "•
.1 , : t ' . , ! a " 21 1' r a - . l l | ! s , . l | - l e s l l c s : i ' | s . i
-LES PLANES •i
e s M I ' . h i
ics 21 Vilh
,.-- s s;i h
1 -iiua -.-ei ,-..i 22 2 in lii».n-.i-s :cs:uisa
H H O k K r U 1:1 i • M,. 1.. I'..r.v..i. 1'
cs22 2nh
t crere, Mercat. Crc;
A-3 S A N I ' C U i . V f - R l B l -i i . ,:• . -. : . ! : . . -. . - - . l · l . L a l c s - 4 1
TERRASSA
s , r i . l . s .i i.: . . • a i . . - c - . . i | i J l ' . r r j s s . i
I V s s a l · l c . d , i i n i . - ; c - . Icsl .:•• ' a s i-l ,:.i 1
C a - ; . - , . ', I-. .1 - i ai , : i r . . - | . l i . , : : II h i 2 ' h l ' - s s a l · l c s
Jocs de mans, jocs de vilans Significa que les trampies i males arts són pròpies de
gent baixa,però en el seu origen el sentit era tot un altre.
El terme vila, villano en castellà, significa pròpiament home del poble, vilatà, no cortesà ni castellà; i, per tant, el vila no pertanyia a la noblesa ni als ordes de cavalleria. La condició dels vilans no els permetia en aquell temps l'ús d'armes i, quan tenien alguna diferència amb algun noble o cavaller, solien redimir-la a cop de puny sec i feien d'una força molt superior a la de llurs contraris, que en seguir les seves lleis d'armes es trobaven sovint retuts i apallissats pels simples vilans. Els jocs de mans al·ludits per la parèmia no són enginys de prestidigitació, sinó de defensa personal. El transcurs del temps ha fet canviar el sentit del mot vila; la rància noblesa creia que sols ella estava posseïda de l'elevat dot de sentiments que e n c l o u / aquest mot j \ i que tota ft al t ra qent . que no tos -1 en el sent i t , no de c o n d i c i ó , s inó de classe, era baixa; per això s'estengué al mot vi la la idea de baixesa i vilesa.
En la present parèmia, doncs, ni el mot joc de mans ni el mot vila no poden ésser presos en el recte sentit que avui els donem,
MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT - AIGUA - GAS
• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ
• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS
Canvi C a n Matas, h - S A N T C V í i A T - Tels. 6 7 4 8(1 3 9 ..i.'.hil «WS S 9 7 8 8 2
I Tendència per al cap de setmana Per dissabte s'esperen temperatures més altes del que es normal en
aquesta època.
En general s'espera el domini del
sol, però al matí hi hauran alguns
núvols esqueixats mentre que a la
tarda s'espessiran i poden provo
car alguna precipitació cap a les
comarques de ponent.
Aquesta pluja es pot convertir
en neu per damunt dels 2.500
metres.
Informació juciliítidu pel Centre
Meteorològic de Calülunxa
8 SETMANES FANTÀSTIQUES
homes, dones i nens
Tel 675 16 51
Rentar i secar Tallar Moldejar i reflexos Color Tallar nens Tallar homes
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3
El Sant Cugat del 2000 comença a ser una realitat
M Winterthur vol engegar una gran àrea de negocis amb oficines, vivendes i zona comercial de serveis a Can Vullpalleres
M L'àrea comercial de l'Augusta Bus-siness Park pot acollir PRYCA si la Comissió Territorial aprova el projecte aquesta mateixa setmana
M A Coll Fava s'edificaran més de 2000 vivendes i serveis que conformaran l'eixample més important de la ciutat
Importants inversions en els propers cinc anys Aquest final de segle pot ser sens dubte espectacular. Són Moltes les conjetures que fins avui havien arribat fins a la taula de redacció del nostre setmanari, fent menció directa o indirectament a diferents punts d'inversió per part d'empreses nacionals o estrangeres dins del nostre terme municipal. Avui, estem en condicions, de començar a esbrinar fins on podríem arribar, i com pot ser el Sant Cugat de l'any 2000. De rumors a realitats, d'il·lusions a projectes, d'un futur llunyà a sis anys vista. Si la nostra vila ha canviat en els últims deu anys, possiblement fins a final de segle, la realitat de la ciutat estigui per damunt de tot el que és previsible. Un nou Sant Cugat ens espera a la cantonada del segle XXI
Víctor M. Morera
La inversió de Wintenthur
El passat dia 1 de desembre, la ciutat comtal inaugurava oficialment l'edifici que tothom va qualificar com "el gratacels horitzontal de Barcelona". L'Illa amb més de 200 botigues, dues grans superfícies, escoles, 48.000 metres quadrats d'oficines, un hotel i tot un seguit de zones de serveis, ha estat la inversió més important de la Barcelona post olímpica, amb més de 30.000 milions de pessetes.
El director general del grup Wintenthur, Sr. Josep Cercós, comentà en aquella inauguració que el proper projecte, i amb ell la nova il·lusió de la companyia, s'ubicaria dintre del terme municipal de Sant Cugat. Fet que també confirmà el Sr. Frederich Boix, actual secretari General de la Companyia a nivell nacional, en una conversa mantinguda expressament per aquest setmanari.
"El projecte immobiliari a Sant Cugat és una mescla d'oficines i vivendes amb la possible ubicació d'un petit centre de comerç d'uns 5000 m quadrats. Dues terceres parts destinades a oficines comercials i la resta a vivendes i àrea de serveis comercials."
En un altre moment de la nostra conversa el Sr. Boix afirmà que "la urbabit-zació de la zona està prevista per a l'any 1995. La col·locació de la primera pedra, per a l'inici de les obres, a
Autopista A-7o,
CHICo
Projecte de Augusta Business Park pensat com un gran centre de negocis.
últims del 96 o primers del 97". La situació del projecte és en terrenys
de Can Vullpalleres, propers al CAR, així doncs, a l'any 2000 aquest projecta serà una realitat.
Pryca i l'Augusta Park
Una altra forta inversió és la que l'empresa Dom està fent a la Guinardera. Els promotors que esperaven un "motor" perquè el projecte Augusta Bussines Park, comenci a moure's, sembla ser que els ha arribat amb la possible implantació de Pryca en els seus terrenys. Fonts de tota solvència han informat a Els 4 Cantons que el passat 12 de gener, Pry
ca havia presentat debat de la Comissió Territorial d'Equipaments Comercials de la Generalitat, la sol·licitud per instal·lar el seu centre a Sant Cugat.
En total la superfície d'aquest centre seria d'uns 21.800 metres quadrats, fet que el convertiria en un dels més grans de Catalunya.
A més existeix també un projecte conjunt per ubicar-hi al seu entom unes 200 botigues pensades per arribar a afavorir als comerciants propers a la zona i minvar l'efecte negatiu que pot suposar pels seus negocis la implantació de Pryca.
Aquesta redacció ha pogut esbrinar que el proper dia 28 de febrer es possible que s'aprovi, per la Comissió Territorial, la ubicació de Pryca dins el terme municipal de Sant Cugat.
El centre comercial Augusta Business Park considera també una important zona d'oficines, restaurants, sales de cinema i recintes d'esbarjo i oci que poden convertir l'entorn en una segona "Va-guada" com existeix a Madrid i en altres capitals europees.
En total la superfície d'Augusta Business Park supera el milió de metres quadrats que converteix el projecte en un dels més importants del sud d'Europa.
Coll Fava el gran eixample de la ciutat
El eixamplament de Sant Cugat en direcció nord, des de darrera mateix del
Monestir i fins a la carretera de Roquetes, més coneguda per carretera del Via-ró, és ja el gran eixample urbà que projecta la nova ciutat.
Aquest Pla urbanístic consideraa la construcció de més de 2000 vivendes, escoles públiques, comerços i serveis socials propis d'un creixement com aquest.
Coll Fava, el projecta deWinterthur i l'Augusta Business Park, eixamplaran Sant Cugat en un triangle que va des de la carretera de Rubí, tot el front de l'autopista i fins la zona de Can Magí i Monestir.
A més d'aquests projectes també estan pendens d'iniciar la seva construcció obres molt importants com l'editi de la seu central de La Caixa en terrenys propers a TVE a Catalunya i l'Hospital d'Asepeyo al costat de Catalana Occident de Seguros
Sis anys per al 2000
Queden tan sols sis anys per al 2000. Sis anys en que a la nostra ciutat s'hi faran obres molt importans. Obres que ja es poden començar a veure en l'actualitat tan en equipaments urbanístics com socials. Sant Cugat, com ja hem dit en altres ocasions, està experimentant la seva transformació de poble a ciutat, amb tot el que ja afecta els seus ciutadans; la residència, llocs de treball, comunicacions i serveis.
La transformació de Sant Cugat és un fet inparable a partir d' ara. •
4 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
L'any passat es va ajornar la festa per la gran nevada caiguda el dia 1 de març
L'aplec de Sant Medir el proper dijous Redacció més. s'aplegaran per fer la costellada a
l'esplanada de l'ermita del Sant. I.'aplec de Sant Medir aquest any l.a llegenda del Sant pagès que va
tindrà un nou element afegit a la testa, ter florir les fa\es per protegir a San tornar a veure la imatge de la Mare de Sever i a les santes, dels soldats ro-l)cu de la Vall de Sant Medir. Aquest mans. ha esdevingut al llarg del segles any sembla ser que la sorpresa de la una testa popular que any rera any neu no tornarà a fer acte de presència aplega molls ciutadans a la vall de Gau-com I an\ passat que \ a provocar l'ajor- sac. a mig camí entre Sant Cugat i Bar-nameni de l'aplec una setmana. celona. 1.'aplec de Sant Medir tindrà
1 .'ermita de Sant Medir. com ja es lloc el proper dijous 3 de marc,, data tradicional, scra el lloc de trobada de que tradicionalment és commemora la les col les de medirs de Barce lona i festa. immbiosos santcugalencs. que un cop
l.a col·locació de I l'any passat, va te pàgines.
L'aplec de Sant Medir un cop més aplegarà els amants de les Sardanes
Les faves de Sant Medir
Com diu la tradició tot santcugatenc ha de portar la fava amb la medalla, signe d'haver estat a l'aplec de Sant Medir. Aquesta és una tradició arrelada a la història de Sant Cugat que es remunta al segle 111, en què va ser martirit/at el Sant enmig d'un camp de faves . Des d 'a leshores any rera any el romiatge a l 'ermita ha estat constant al llarg dels segles. Durant l'aplec també hi té lloc una ballada de sardanes i "ba ixada ' dels bandeders de les colles de Barcelona. els qui dipositen a l'ermita el seu est endard per ser b e n e ï t s . A la ta rda aqtiests part icipen en un cercavi la a l'ex-vila de Gràcia, festa que en bona mesura agermana els ciutadans devots de Sant Medir. tant de Barcelona com els de Sant Cugat
Una festa esperada cada any
La festa de Sant Medir comença de bon matí amb una xocolatada a la plaça del Monestir, xocolata que es reparteix per a tots aquells que tenen intenció de fer el camí. a peu. a l'ermita. Tot seguit la comissió de festa acompanyada, amb banda de música, fa un petit recorregut
a nova campana per la Penya Regalèssia. nir un ressò important des d'aquestes
per la ciutat fins arribar a l'Ajuntament. mentre molts ciutadans ja han iniciat el recorregut a peu o en cotxe fins a Sant M e d i r /
Una nevada inoportuna Dos dies abans de la diada de Sant
Medir. I'l de març. va caure una forta nevada que va obligar a suspendre tots els actes previstos per l'Aplec. LI nostre setmanari va recollir àmpliament cl fet. Però considerat que pocs dies abans havien col·locat la nova campana alguns "valents" van saltar tots els impediments per fer-la sonar, tan sí.com no a les dotze, en punt. ja hi va haver un especial repic de campanes envoltat de neu, però sense costellades. •
Amb la presència del conseller de Cultura i el secretari d'Esports de la Generalitat de Catalunya
La Flama de la Llengua Catalana ja crema a Montserrat K.iiiina Ansola
ld passat 20 de febrer va arribar a Montserrat la Flama de la Llengua Catalana portada per totes les entitats que han tingut cura de la seva renovació.
A Ics 0.45 el foc que s'encengué a Prada es longué en una sola flama que simlmlit/a la fidelitat de l'excursionisme català per una terra i una llengua. La torxa eiili.i a la basílica de mans de Francesc Sanahuja, president de les entitats excursionistes de ('alal unv a i el Sr. Vilaseca, secretari d'1-.sports de la Generalitat. També els acompanyà el Conseller de Cultura de la Generalitat. senvor Joan Guitart.
Acabada la litúrgia. i amb la presència de l'esposa del president de la Generalitat. Sia. Marta leriussola. s'encegue la flama a la llàntia del pati del Claustre.
l'n cop encesa, els assistents es van dirigir a la plaça del Monestir de Montserrat ties d'on varen tenir lloc els diferents parlaments, així com l'actuació de les Corals Núria i els cantaires de la Unió Hx-cursionista i de l'Ksbart de Sant Cugat.
A causa de les crítiques que ha patit
la llengua catalana els darrers dies. els parlamentaris varen fer ús de les seves paraules per reivindicar cada cop més l'existència de la llengua catalana en un context social tolerant. Guitart assegurà que un cop més, el nostre país i d'una manera molt especial la nostra llengua pateixen la incomprensió, de de fora de Catalunya, de qui vol veure una font de rancúnia. Mai la llengua no ha estat imposada a ningú ni mai ningú no ha estat en aquesta terra rebutjat per
raó de llengua Pel que fa a la impor tànc ia de Pacte , Gui tar t afegí que "en aques t s moments un acte de renovació de la nostra adhesió a la llengua és. avui, malauradament necessari per re
fermar una voluntat sincera i fraternal de reestituir el nostre idioma
Guitart finalitzà el seu parlament dient que "cal mantenir la llengua amb una aetitut positiva, comprensiva i constructiva amb la força dels temps, de la voluntat del nostre poble i de la història de Catalunya."
El secretari d'Esport de la Generalitat, Lluís Vilaseca, també va pendre part en l'acte. les seves paraules van anar dirigí-
• * • v .< .0, , V'.
lÈ*'- 1 L'Esbart de Sant Cugat va interpretar la Dansa del Foc a la plaça del Monestir de Montserrat, el passat 20 de febrer.
des al paper que els excursionistes han tingut al llarg dels darrers anys en la importància d'elevar l'interès de la llengua catalana. Vilaseca va demanar a aquests que no defalliu mai ni en la tasca ni en l'esperança" i classificar la problemàtica actual de " vents extranys amb voluntat de discòrdia". Les seves últimes paraules varen ser força aplaudides pel públic assistent " no hem acabat la nostra feina, hem d'entonar noves cançons perquè el cel sigui més net i les nits més estel.lades
Actuació de l'Esbart L'Esbart de Sant Cugat també va pen
dre part en els actes de celebració de la Renovació de la Flama de la Lengua Catalana.
Per aquest motiu. l'Esbart va interpretar la "Dansa del Foc", creat especialment per l'ocasió, a la plaça del Monestir de Montserrat.
Els actes es van concloure amb una gran rotllana dels assistents a la mateixa plaça ballant sardanes amenitzades per la Cobla de Collblanc. •
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 5
Solidaris contra el càncer El tradicional sopar que se celebra anualment a Sant Cugat en benefici de l'Associació Espanyola contra el Càncer rep el suport de nombrosos particulars, comerciants i altres entitats
Núria de Mas
L'acte va tenir lloc el divendres passat a la Masia Can Rosàs de Valldoreix i va reunir més de 400 persones. Hi van assistir, entre d'altres, la Presidenta de la Junta Local de l'Associació a Sant Cugat i Barcelona, Marta Martí de Farrés i Glòria Pallejà, respectivament; el delegat territorial de Sanitat i Seguretat Social de Barcelona, Xavier Gonzàlez Mestre, i la tinent alcalde de Sanitat i Serveis Socials de l'Ajuntament de Sant Cugat, Sílvia Flurí.
El sopar va ser tot un èxit. Es van recollir en total uns 2.5 milions de pessetes de donatius, que aniran a parar als fons de l'Associació Espanyola contra el Càncer.
En l'organització de la vetllada van col·laborar diverses empreses com ara la Nestlé, Bracafé i les pastisseries Sàbat. També van fer
D'esquerra a dreta, Glòria Pallejà, Xavier Gonzalez Mestre, Marta Martí de Farrés i Sílvia Flurí
aportacions altres comerciants de Sant Cugat i molts particulars.
La Presidenta, Marta Martí, en nom de la Junta i en el seu propi,"dóna les
gràcies a tot el poble de Sant Cugat i Valldoreix per les seves col·laboracions, que han superat les de l'any passat i han fet possible l'èxit del sopar". •
Joan Aymerich inicia un viatge oficial a les repúbliques deTxèquia i Hongria Redacció
L'Alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, com a membre del Consell Executiu de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), ha iniciat el dijous passat un viatge oficial de 6 dies a les Repúbliques de Txèquia i Hongria.
Conjuntament amb l'Alcalde de Sant Cugat conformaran l'expedició municipal catalana una trentena d'alcaldes i regidors de l'Associació.
El motiu del viatge és l'intercanvi d'experiències en l'àmbit de l'administració local amb aquestes joves democràcies. Les polítiques d'habitatge, transports públics i manteniment d'infrastructures formen part dels temes a debatre.
És previst que la delegació municipal ca
talana sigui rebuda pels parlament de Txèquia i Hongria així com pels consistoris de Praga i Budapest, entre d'altres. •
Foto arxiu
Cassià Just presideix els actes del mil·lenari de la parròquia de Sant Pere Aquest és un encontre entre les dues comunitats cristianes que espeven amb moüa il·lusió. El pas del temps no ha esborrat les arrels comunes
Montse Sant
L'abat emèrit de Montserrat, Cassià Just va presidir la celebració del primer diumenge de quaresma a la parròquia Sant Pere Octavià.
Cassià Just es va mostrar molt emocionat per la gran assistència de fidels a l'acte.
En unes declaracions al setmanari Els 4 Cantons ens va explicar la importància de la vida monàstica en el món modern
Quina va ser la relació que va mantenir l'abadia de Montserrat amb el Monestir de Sant Cugat?
"Quan es va fundar la comunitat monacal Tarraconen-sis els abats del Monestir de Sant Cugat eren molts cops els presidents de la comunitat de Montserrat, que llavors era molt menys important. Anys més tard quan els reis catòlics van introduir la reforma benedictina de Valladolid a Montserrat els responsables de la comunitat de Sant Cugat no van voler unir-se i les dues comunitats es van separar.
En la celebració del mil·lenari de la parròquia Sant Pere Octavià ens permet redesco-brir unes arrels de comunitat amb la fe que en part són donades a la parròquia per aquest monestir benedictí".
Quina és la tasca d'una comunitat monàstica en els momens actuals?
Es una tasca de comunica
ció, de la paraula de fe i la transmissió dels valors fonamentals del nostre ordre, amor a Déu i alegria en el seu servei, a més els monestirs han estat sempre i encara són els conservadors d'uns valors culturals que intentem guardar i trasme-tre a tots els homes".
Tot parlant d'altres coses també li vam preguntar per l'èxit dels discos de Cant Gregorià al Hit Parade de música moderna?
És una sorpresa i espero que no es torni a repetir, perquè la comunitat, principalment és oració i silenci i les telefonades eren contínues. A Montserrat també tenim algun disc editat que esperem que no
L' Abat emèrit de Montserrat, Cassià Just al Monestir de Sant Cugat
tingui tant d'èxit L'èxit del cant gregorià ens
fa pensar en un redescobri-ment de valors culturals antics dels quals els benedictins ens en sentim guardians i potser un nou encontre de la joventut en la fe". •
VENDA DE MATERIAL ELECTRIC ELÈCTRICA
SANT CUGAT s.a.
ara al seu servei a
RAMBLA DEL CELLER, 89 Tel. i Fax. 589 39 49
6 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
ERC proposa que es facin descomptes en el preu de les activitats al Teatre-Auditori Estudiants Jubilats i aturats serien beneficiaris de les reduccions
Joan-Marc de Semir
Ahir dijous, la Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va presentar als mitjans de comunicació una proposta sobre el funcionament del Centre Cultural i criticar aspectes de l'actual política de cultura local.
I .'acte \a ser presentat per David Bajo-na. Cap de Premsa dT'.RC. i la proposta va set exposada pel nou responsable local del partit en temes culturals, l'arqueòleg i historiador. Jesús Pic.
Jesús Pie \a manifestar que la cultura s'ha d'entendre com un be de la societat al que haurien de tenir accés tots els ciutadans. Aquest \a ser l'eix del discurs del nou militant d'ERC.
Segons cl responsable de cultura d'KRC hi ha una part dels ciutadans de Sant Cugat que esta inquieta pels preus de les entrades dels espectacles que es realitzen en el Teatre Auditori de la nostra ciutat.
Així tant en Pie com en David Bajona van insistir en el fet que "els preus, tot i no considerar-los excessius, creiem que limiten l'accés a les obres a gran part dels ciutadans, principalment les capes amb menor poder adquisitiu com poden ser els estudiants, jubilats i aturats".
La proposta que LRC adreça a l'actual equip de govern de l'Ajuntament consisteix en intentar fer les gestions necessàries per tal que els estudiants. aturats i jubilats gaudeixin d'una reducció d'un 25 per cent en el preu de les entrades en totes les activitats que s'hi desenvolupen. A més, per Jesús Pie, caldria que s'establís un dia de l'espectador com en els cinemas i teatres de Barcelona.
Per a la Secció Local d'ERC, "aquesta proposta és possibilista i la seva adopció només
Jesús Pie, arqueòleg i historiador
pot dependre de la voluntat política de l'Ajuntament".
Sobre la Llei de normalització lingüística
D'altra banda, ERC ha encetat contactes amb la resta de forces polítiques de la nostra ciutat de cara a consensuar i fer públic un comunicat en defensa de la Llei de normalització lingüística.
Tot i que el tema està encara "molt verd", LRC considera que el suport municipal és necessari i que en aetuacios d'aquest tipus les forces polítiques haurien d'assumir postures "responsables i no partidistes". •
Curs 1994/ 95 Pre-inscripció del 7 al 18 de març
ESCOLES PÚBLIQUES INSTITUTS SECUNDÀRIA
Le pre-inscripció es farà a les escoles i als instituts, per a més informació podeu dirigir-vos al Servei d'Ensenyament de l'Ajuntament de SANT CUGAT DEL VAllÈS els matins de 9 a 13 hores.
Telèfon 589 22 88
Es clou el cicle de xerrades d'orientació acadèmica i professional a la Casa de Cultura
Trobar feina sense desesperar-se Pep Català
Una conferència sobre la recerca de treball i la formació contínua va tancar el cicle de xerrades que ha organitzat l'Oficina d'Informació Juvenil de l 'Ajuntament de Sant Cugat. Aquesta xerrada va anar a càrrec de Glòria García, tècnic de gestió ocupacional del consistori, que va fer una exposició molt detallada del que s'ha de fer per trobar feina sense desesperar-se. Va estructurar el seu discurs al voltant de tres eixos fonamentals: l'entorn en el qual es buscava feina, què fer per trohar-la i com mantenir-la una veuada aconseguida.
El cicle de conferències ha estat dirigit espec ia lment al jovent i ha tractat d'oferir una visió de conjunt de les sortides al món del treball que tenen els joves avui. les xerrades s'han fet a la Casa de Cultura.
Temps de crisi Glòria García va comença
la seva exposició fent referència a la crisi que envolta els ciutadans d'aquest país, però lluny de ser derrotista va assenyalar els punts que haurien de tenir en compte aquells que buscaven un lloc de trebal l : saber que hi ha competència d'altres persones per a la mateixa feina, conèixer la formació que es requereix per a realitzar el treball, saber que es pot orientar el futur cap a les noves professions i ser conscients que hi ha canvis en les funcions que es desenvolupen a les feines ja existents, posant com exemple les administratives. " E s trigarà més a trob a r f e i n a , p e r ò s ' a c o n s e guirà".
Què fer? "Sobre tot mantenir una
actitud positiva", va aconsellar la tècnic de gestió ocupa
cional, "i no deixar-se vèncer pel pessimisme". La recepta que va donar per superar el pas d'estudiant a treballador, tot i que va reconèixer que era difícil., tenia diferents ingredients. El primer és no tenir por de buscar feina. El segon. encarar els problemes i, al mateix temps adoptar-hi una actitud resolta davant d'ells, sabent que els en t rebancs són normals a la vida quotidiana. Un altre punt és l ' ap l icac ió d'esforç i mètode a la tasca de buscar feina i, per últim, realitzar diferents intents, sabent que no la trobarem de seguida.
Glòr ia Garc ia va insistir que l 'es t ra tègia que s'ha de marcar aquell que busca treball és molt important i va donar una sèrie de consells per poder conèixer cadascú quines són les seves possibilitats i limitacions.
Entre d'altres hi havia l'elecció d'àrees, la formació de qui busca feina, fer una selecció i saber si ens trobarem bé al treball.
La tècnic va subratllar la importància de les fonts d'informació com podien ser la família, els amics i els centres d 'or ien tac ió com era el seu propi departament i l'Oficina d 'Informació Juvenil de l'Ajuntament.
Formació contínua L'úl t ima part de la con
ferència va tractar de la formació contínua. Glòria García va destacar que aquesta ha estat el resultat d'un conveni signat a nivell estatal entre el govern central, els sindicats i els empresa r i s . La impor t ànc i a d'aquesta formació és que serveix per assegurar la feina. trobar-se més a gust al lloc de treball i evolucionar amb els canvis que hi ha a les diverses professions. Consisteix en fer cursets de reciclatge. •
FABRICACIÓ I TALLERS PROPIS PECES EXCLUSIVES FINANÇAMENT FINS A 2 ANYS (1 any sense recàrrec)
Sraíamanta JOYEROS
LONGINES
PIKKRK BAÍMAtN
LOTUS
V VICEROt
rooufk« IXKCOIX
Alfonso Sala, 28 Tel. 675 33 06 -SANT CUGAT-BREITLING
(: t \
DIVENDRES, 2 5 FEBRER 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7
EDITORIAL ...ara el català!!
m 7 em nostres les parau-r j les del Conseller
M- d'Ensenyament de la Generalitat, Joan Ma. Pujals, que deia que la llengua catalana pot ser avui patrimoni col·lectiu, reconegut a la Constitució i a l'Estatut, gràcies a la constància amb què els catalans hem defensat sempre la llengua de les reiterades amenaces històriques.
Nosaltres volem afegir, però, que ha estat també el nostre habitual respecte per a les altres llengües allò que ens ha portat a exigir respecte per al nostre signe diferenciador. Com que la llengua i la cultura han estat els pilars principals de la nostra supervivència, justament per això no han estat ben vistes fora de Catalunya. Sobretot per aquells qui no han volgut posar-hi voluntat per entendre-ho.
Volem pensar que sis-cents quilòmetres són molts quilò
metres de distància per a comprendre la realitat catalana. No ens agrada pensar que en el fons de la decisió presa pel Tribunal Constitucional, sobre l'ensenyament del català, existeixi un intent d'alterar la nostra convivència i cohesió social. Tot i que aquest difícilment s'aconseguiria vista la nostra comprensió i respecte per als altres.
Ara, quan fa més d'onze anys que es va aprovar la Llei de Normalització Lingüística, tornen els dubtes i sospites. Fan pensar, que els avenços per aconseguir un estat plurinacional només han estat, o estan, en la imaginació d'unes determinades persones, que no són ni els Amandos de Miguel, ni els ABCes, ni les COP Es. Es clar que tampoc ens han enganyat, de fet prou que ho sabíem. Caldrà veure si a partir d'ara no ens queden més "sorpreses" amagades.
Sempre una guerra Frederic Roda
Sempre una guerra damunt la nostra consciència, damunt la nos
tra consciència occidental, fortament marcada, es reconegui o no, de cristianisme.
Fills de la Guerra Civil Espanyola, contemporanis, en edats diverses, de la II Guerra Mundial, de la de Corea, de la del Vietnam. I ara, la infàmia de Iugoslàvia.
Malgrat això, evitem el fatalisme de "guerres sempre n'hi haurà" perquè no és cert. Amples zones del món han trobat sistemes de convivència a tots els continents. Els homes han estat ben capaços de treves, d'armins-ticis i de paus.
Però cal comptar amb la violència, cal comptar amb el fet que l'afirmació d'una col·lectivitat passa, inexorablement, per la seva distinció d'una altra i que amb aquest risc cal conviure.
Per a treballar per la pau cal una gran dosi de realisme: la utopia, molt bonica, és mala consellera. Cal actuar com si tot depengués d'un mateix... tot sabent que depèn de molts altres factors.
Iugoslàvia no és una vergonya dels països europeus, sinó un crim d'uns cacics, d'una burocràcia ex-feixista i ex-co-munista que fa la guerra damunt dels seus propis pobles. Sacralitzant la nació varen trencar i han reduït a misèria un Estat modern, de difícil equilibri, és cert, però que havia estat possible sota una Monarquia i
sota un Règim Federal. Si no es supera la idea d'una Nació, un Estat, podem estar segurs que els centenars i centenars de "nacions" ens prometen un futur bèlic. Hem de saber que la idea nacionalsita, d'absoluta imprecisió i ambigüitat en les seves múltiples definicions, serveix per a tot: als prínceps alemanys enfront de l'Emperador, a les confessions religioses, a les diferències lingüístiques, a les burgesies europees, a les democràcies anomenades populars, a la sacralització de petites diferències que es protegeixen sota el nom prestigiós de cultura.
Iugoslàvia ha retrocedit a una edat mitjana que crèiem oblidada. És una terrible lliçó d'humilitat: una guerra sempre és possible, gairebé és evitable. Una acció per a la pau no pot ser ni utòpica, ni ingènua, ni purament sentimental. La Pau té un preu de renúncies, de compromís, de rectificació, de medicació. Si es vol la pau, cal pagar aquests preus: no se'ns dóna gratuïtament. •
ABANS. Imatge presa des de l'estació amb dos taxis d'època, en aquest cas no es tracta de veure canvis importans en els edificis sinó en l'ambient i els mitjans de transport.
ARA. El canvi important en les dues imatges està en l'ambient que domina un dels punts més neuràlgics de la ciutat. Les noves formes de comunicar-se, d'ençà de mig segle són foca importants.
Cada divendres Els 4 Cantons al seu quiosc
PUBLICITAT ELS 4 CANTONS 9
(In barri, an carrer, el sea comerç PLAÇA DE L'ESTACIÓ I LES SEVES RODALIES
perpoon Tapisseria, matalasseria cortines i complements
per a la decoració
Valldoreix, 45-47 Tels. 674 53 35 - 674 51 04
Especialitat en cosit de tot tipus de soles
cl. dels Pous, 4 Sant Cugat
W% I (Hln^ V interiorismo
decoración
VENTA Y ADMINISTRACION Valldoreix, 45 Tel 674 43 00 SANT CUGAT DEL VALLÈS
FOTO ESTUDI
LABORATORI PROFESSIONAL
Ctra. Cerdanyola, 38 Tèl. 674 09 71
Cl. Valldoreix, 64 Tèl. 674 45 45
Finques
SACA Tels 674 67 15
589 33 68 Fax 589 33 68
Valldoreix, 60 bxs. Sant Cugat del Vallès
w Q i·ZZ·-MASKOTA
•Animals de companyia •Perruqueria canina
Viltà, 5 tel. 675 01 52
García Guillén ELECTRÓ
HI-FI TV
VÍDEO RADIO
j* Valldoreix, 44 % Tel. 674 71 64
CUANDO PIENSE EN VIAJAR.
jDQMTgm Una agencia de víajes y su equipo de profesionales està a su alcance
Villa, 1 - local 8 TeL 589 07 09-589 07 62
ADMINISTRACION DEU
LOTERIA NACIONAL
N* 1 VALLDOREIX, Ó7-A
TEL 589 4 7 42 SANT CUGAT
NlNO SMARTFASfflONSforLADDES
-Estab. 1959-
Sant Cugat
RUBIO AUT0SERVICI0 AUTOSERVEI Villa, 1 - Local 5
Tel. 674 62 99
PERRUQUERIA " n
Jordi Carrera
Estilista - Psicoestètic Hores convingudes
tr 675 20 02 c/. Valldoreix, 69
PRESENTEU fiQCJEST fiNÜNCI I ÜS FfiREM
(JN 15% de descompte
1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
CARTES DELS LECTORS
Parque central
Paseando por el parque central de Sant Cugat, uno se impregna de una utopia mística. A los bancos les falta res-paldo. los "vejetes". se suport e no pasean por los parques. y si alguno lo hace. tendra una aventura en el centro de rehabilitación. Hn cl otro extremo. los ni nos pequenos. si no hav una alma protectora que Ics sostenga por la espal-da... para que contar.
\.n Sant Cugat, se imagina. se ahorra. o se haeen \ iaies al l'uturo. visionando parques nuígicos donde lo irreal es todo. menos humano.
Petitíssim Buda
Sr. Director.
LI darrer t'ilm de Bertoluc-ci és una obra que ía de bon comentar. I Xavier Borràs ho aprofitava en el vostre diari per a fer una crítica ben arrodonida. com totes les seves. Cal agrair-li que no ho aprofites també per a dissertar sobre el "•(iran Vehicle", el "Petit
Vehicle" i la "Tercera Via", és a dir, que no li doni més corda als productors del film de la que mereixen, perquè és una corda que ja es tensarà "ad nauseam" amb tota mena de modes oportunistes.
LI que li vull dir és que ja que treu a escena Antonioni i Pasolini, no és just que es descuidi a Viseonti i Zeffirelli. perquè el film navega sovint per aigües operístiques, en el sentit més italià del terme. Bertolucci ja es va treure de la mànega trossos de "Nahucco" (a ••1900"). i trossos d'"Aida" (a "El ultimo emperador"), i no cal ni parlar de "La luna", etc. 1 oblidà també Rossellini. una cita obligada quan es parla d'intencions didàctiques, i de 1"índia. Però insisteixo en Zeffirelli. pel franciscanisme -subtipus cursi i cromàtic-d'aquest Siddharta tan cosí de Jesucrist. que ens proposa l'autor de la pel·lícula.
Crec també que, seguint la mateixa relació que Borràs fa entre catolicismes i lamaïsines institucionals, cal explicar-li que "Ben-Hur" no és una epopeia cristiana. Tant Wallace com Niblo (més que no pas Wyler) varen aprofitar tot un embolcall cristià d'èxit garantit, tipus "Fabiola" -tant el literari com el cinematoeràfic-,
per a fer una epopeia jueva, declarada, militant. Evidentment a favor dels conversos, no dels entossudits, però en tot cas a favor de la fermesa racional dels descendents dels Macabeus. Una saga "Anti-Gentils". per a entendren's. I això perquè encara no coneixien Moshe Dayan i. per tant, Yasser Arafat no podia ser Messala. I perquè a la seva època no se'ls hagués permès un embolcall diferent. Som nosaltres els qui. per raons òbvies. confonem aquesta història amb "El signo de la Cru/". "Quo Vadis?". "La túnica sagrada". "Rey de Reyes", etc. etc. però en realitat "Ben-Hur" s'aproparia molt més a "Barrabàs", o seria la contra-figura dretana de "Espartaco".
M. Se narra
Ja tenim pàrking!!
Mentre tots discuteixen sobre la necessitat de llocs d'aparcament a Sant Cugat, si es faran pàrkings aquí, o si es faran allà. alguns veïns més espavilats ja han trobat la solució; han fet dels jardins del Monestir el seu pàrking, que
# • • » • • • • • • • • • • • • • • •
Aquest espai esta pensat per recollir, a tall, de ílash aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar l'atenció de petits fets. no forçosament amb ànim només de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin fer les seves observacions.
Tot un poema
A questa imatge al carrer de Sant Medir és tot un poema, uns
diuen que és un perill; pot caure i atrapar el primer que passi. Altres diuen que amb el solar de davant, l'edifici de l'Esbart, fa la sensació de misèria, no gaire apropiada per l'entorn on es troba. Els més comprensius pensen que les parets potser no amenacen ruïna i que ja arribarà el dia en què es trobarà una solució a l'edifici de "Cal Ge-r r é " .
Però. són molts, els qui cada cop que passen pel seu costat canvien d'acera per si el vent, la pluja o els anys fan caure un trosset mes de paret i els agafa sota.
<^&
a més de tenir fàcil accés, és gratuït.
Per si els vianants no en teníem prou amb passejar per Sant Cugat tot fent saltirons per a esquivar les tifes dels gossos, ara haurem d'esquivar també els vehicles aparcats en els pocs espais d'esbarjo i passeig, que fins ara té el nostre poble.
Acabarem passejant amb els nostres fills per les zones blaves, amb el nostre corresponent tiquet enganxat al front, per tal que tampoc ens
multin.'
Esther G.C.
Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta Unies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar-les, senceres o bé resumides.
Adreceu tes vostres cartes a: Rbla. del Celler, 91- 08190 Sant Cugat
Coses perdudes i casos perduts
Es un ais pcdui. L'I de les coses perdu
des:. Al voltant d'aquesta historia es posa de
manifest que les relacion-. de! ciutadà amb el*
serveis públics sempre han estat mul; distants
a causa del tracte rebul i de la fama de: mal
servei com a comú denominador.
La següent història és real. és una mév
segurament. de qualsevol de les que passen ca
da dia i que serveix com a exemple del que nu
hauria de succeir.
l'n ciutadà que perd un moneder, el que
pr.ner la es aclarir si realment hn ha perdut u
be li han robat. Tot seg.iM comenta un vi.: cru
cis per entitas bancàries . comissaria ne: de
nunciar el fet. Les primeres gestions. arr.h
bancs i caixes, per l'experiència viscuda. van
anar ben ràpid Quant la oer.u:ic:a no li van ac
ceptar perquè no lema clar si l'fue. ía perdut o li
havien robat. Pe: tant a e-nerar un- dic- pe:
veure que es e'. que succeeix
Devires de nou die>. la P. Municipal .0
cali;/a la persona en qüestió per mlormar-l,
que tenien el moneder de la seva propietat, que
el podia passarà recollir,
Tanmateix, es present.! a la P \Lmcma.
on un agenl li v.; ie: citrcga de. incicdc. nero
sense poder donar-l: cap explicac.o ri detall de
res, excepte que el tenien en pixier seu des de
mateix dia que es va perdre Hi ca te. excepte
els diners... què hi farem!.
Es clar que qualsevol ciutadà que nassa
per aquestes coses, si li expliquer. potser no
s'ho creu. malgrat que es cert
Lis inconvenients, molèsties, gestions 1
un llarg calvari es podia haver estalviat aquest
ciutadà si li haguessin tomat el moneder el ma
teix dia. perquè no va ser així' El vet hagués
agraït l'eficacia: bon SERVEI PUBLIC MU
NICIPAL que manteniu'! uns els contribuents
Només fa 4 dies S'ora secció per recordar dits, fets i comentaris de persones i entitats que contràriament al que estem acostumats a llegir, tenen un temps curt. fàcil de recordar per a molts. De regades aquests poden haver estat oblidats pels mateixos protagonistes de la història encara que faci quatre dies.
LA VEU Sant Cugat del Vallès
Article publica! a "L·i Veu de Sant Cugat del Vallès", f abril del 19X7
Es va deixar el fill tancat al cotxe... l'aventura d'un pare despistat
Com tenia per costum, aquell matí del 17 de març va agafar el seu fill Arnau, de 21 mesos, per deixar-lo a l'escola bressol abans d'anar a l'estació a prendre el tren per anar a treballar.
Arrenca el cotxe, arriba a l'estació, tanca el cotxe i pren el tren... Els gestos mecànics i rutinaris de cada dia, a primera hora del matí. Però el nen no era a la guarderia. Se l'havia deixat oblidat al cotxe, aparcat davant del Bar Mundial.
L'Arnau, de bon primer, no s'ho devia passar malament allà darrera, assegut. Però al cap d'una estona els vianants el veuen allà dins tancat, que primer riu, que després plora, que salta al seient del conductor i juga amb el volant, que mira els de fora, estranyat de produir tanta expectació... I els guàrdies municipals amb la gorra, preguntant qui és el pare, "apa nen, maco. tira cap amunt aquest piu negre", i el nen que no ho entén. que no vol tirar el dispositiu de la porta cap amunt. I els vidres tancats...
Ja passava del migdia quan els policies, mitjançant la matrícula. esbrinaren el nom i
l'adreça del pare, però a casa no hi havia ningú. Uns veïns espli-quen que el pare portava el nen cada dia a la guarderia, i després l'anava a recollir la mare.
Contacte amb la guarderia: "ha vingut la mare i no l'ha trobat, deu estar intentant localitzar el pare". 1 l'Arnau allà dins -"brrrrr, al volant, ara ric, ara ploro, què hi fa tanta gent aquí, mirant-me?" Mentretant, els policies es varen decidir a obrir el cotxe per les bones, la mare havia contaclat amb el seu marit: "I el nen? A la guarderia, com sempre. No l'hi he trobat. Què vols dir!... Ostres! ostres, que me l'he deixat al cotxe...'" La mare hi corre a tota bufa i es troba amb l'espectacle de l'Arnau allà, voltat de curiosos i de policies. Petonets, carícies, gràcies, gràcies, i la mare finalment s'emporta el nen. Tot va acabar bé. Al menys, fins on ens en dóna notícia la crònica oficial, però no sabem la cara que devia fer el pare quan va tornar a casa. amb la dona allà. esperant-lo. Com cada dia. però no ben bé igual.
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 1 1
Puntualitzacions a Jordi Casas en referència al seu article sobre l'EMD de Valldoreix Article publicat a Els 4 Cantons el dia 11 de febrer de 1994 Pantaleón de Miguel^ Partit Popular de Valldoreix
Sr. Casas, en els seus estudis "històrics", detecto un excés de menyspreu per Valldoreix i certa manca de rigor cien
tífic (cosa greu, atesa la seva doble condició de polític i historiador).
Vostè diu textualment que "és molt possible que mai no s'iniciï a Valldoreix cap pla urbanístic" i que el motiu pel qual Valldoreix defensi la competència en urbanisme no és la defensa de la seva autonomia i pròpia identitat, sinó "el 10 per cent d'aprofitament mitjà de sòl que passa a mans del municipi quan s'executa un pla".
Deixi'm dir-li, en primer lloc, que l'EMD de Valldoreix ha aprovat legalment
da en el seu territori", i per tant, tota la seva argumentació sobre el tema econòmic, que es sustenta en aquesta afirmació, es converteix en el paper mullat que és tot el seu escrit.
Després afegeix que "no va ser l'ànim descentralitzador allò que va promoure la creació de l'EMD l'any 1958, sinó els interessos urbanístics, quan parla de "descentralització" en aquella època és absurd, perquè no existia ni en el Dret ni en la ment de ningú aquest concepte. Mal assumpte quan un historiador analitza la història des del present, sense tenir en compte la realitat del moment que pretén jutjar. No ha pensat, en canvi, que si a La Floresta o a Les Planes s'haguessin creat pedanies llur procés d'urbanització potser hauria estat més racional i harmònic?
Sr. Casas, no ens qualifiqui gratuïtament
una colla de plans parcials, especials i estudis de detall, que han obtingut l'aprovació definitiva de la Generalitat (i un d'ells fins i tot el reconeixement afegit d'una Sentència del Suprem confirmant la nostra competència per aprovar planejament). D'altra banda, els plans urbanístics pendents avui d'aprovació i execució a Valldoreix es troben en sòl urbà, i en sòl urbà segons la llei no hi ha cap 10 per cent d'aprofitament per a l'Ajuntament.
També esmenta un estudi sobre les despeses que ha de suportar l'EMD en concepte dels serveis que li presta l'Ajuntament. Aquí es deixa moltes coses (intencionadament?), i no explica que en aquest estudi no s'han analitzat els ingressos que a Valldoreix li haurien de correspondre, que els criteris de repartiment estan per definir: en definitiva, no entén què vol dir, i com s'ha d'articular que Valldoreix aporti ingressos a l'Ajuntament. També és rigorosament fals que Valldoreix, d'acord amb el Conveni del 1982, rebi "la totalitat de la recaptació fiscal genera-
de "rics insolidaris" només perquè defensem les competències que donen contingut a la nostra Administració diferenciada: li sembla poc "soidari" pagar més IBI que la mitjana dels santcugatencs i, a canvi, haver de transitar per carrers sense asfaltar, no tenir enllumenat públic i -si això fos poc- haver de pleitejar cada any perquè l'Ajuntament de Sant Cugat ens transfereixi els recursos pactats l'any 82 entre dos batlles socialistes?
A vostè el traeixen certs apriorismes. Cregui'm: a Valldoreix vivim persones de tota procedència, extracció social i filiació política que hem escollit un model de vida en contacte amb la Natura no exempt de certs inconvenients que, malgrat tot, ens compensa.
Li prego que si torna a "investigar" sobre Valldoreix s'informi, repassi la legislació i no ho faci amb la clara intenció de desprestigiar els qui estimem Valldoreix i defensem el seu tarannà. Sobretot, atès que vostè ni tan sols és veí de Valldoreix. •
Nou telèfon
589 14 01 ELS 4 CANTONS
Algunes paradoxes de la guerra de Bòsnia Oriol Gifrà
L a guerra de Bòsnia, a part de confirmar la teoria hob-besiana que l'home és un
llop per a ell mateix, ens descriu un joc d'interessos en matèria de política internacional molt paradoxals.
La primera paradoxa rau en el fet que mentre la Unió Europea tendeix ja fa temps cap a una consolidació de la PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna), a la pràctica els diferents estats membres actuen separadament i amb criteris fins i tot contradictoris , com està passant amb el cas de l 'ultimàtum bosnià. Per a uns, entre ells Espanya, un possible atac per part de l'OTAN no seria la via a seguir per a la solució del conflicte.
Per a altres, com França, aquesta seria l'única via possible, un cop vistos els resultats aconseguits fins ara, amb un rosari de negociacions frustrades entre musulmans i ser-bis.
La segona paradoxa la trobem en les Nacions Unides. En pocs dies, i gràcies a la voluntat d'Estats Units, l'ONU sembla haver agafat
un paper més combatiu que no pas pacificador. Des de l'ONU, la democràcia falla un cop més quan es decideix actuar militarment sense passar pel Consell de Seguretat, esquivant així el possible "veto" xinès i rus a l'atac.
La tercera paradoxa rau en el fet que l'OTAN és, per definició, una organització militar de caire defensiu, tal com diuen els seus estatuts,
i en canvi serà l'encarregada d'executar l'ultimàtum mal anomenat "aliat".
L'última paradoxa destacable és la que fa reerència a la pregunta que tots ens fem: servirà l'ultimàtum militar d'Europa i Estats Units per aturar la guerra de Bòsnia?
Després de tot, l 'home conti-nuasent un animal racional, però animal. •
L'associacionisme a La Floresta
-*< . <
Joaquim García i Riutort
J a és llunyà el temps on a La Floresta, els capdavanters del moviment veïnal, cada un amb
una sensibilitat diferent, cridaven els veïns a la mobilització i afiliar-se en plurals opcions, per a solucionar problemes comuns dels florestans.
També fa temps que ser d'aquesta o d'aquella associació podia representar ser considerat "carca" o revolucionari, arrauxat o assenyat, progressista o reaccionari; allò que se'n diu col·locar o col.lo-car-se etiquetes.
On ens va portar tot allò?
En primer lloc, a malfiaments, recels i malentesos entre uns i altres.
Però el temps, que ajuda a relativitzar, ens ensenya que les veritats absolutes d'ahir esdevenen una veritat relativa i acaba sent un dubte raonable, quan no una errada lamentable.
La dinàmica va canviant. A poc a poc, ens adonem, tots plegats, que allò veritablement important i fructífer és el treball i no pas les etiquetes, i de gent treballdora n'hi a a totes les nostres associacions. Aquí comença una nova etapa, la de la unitat d'acció en diferents àmbits: Comissió de
Festes, Floresta Ràdio, Consell de Barri, Comissió de FECSA, etc...
Però, és necessari adonar-se'n que avui les condicions i les maneres de fer, històricament inevitables, ja són reciclades i que és obligat un nou enfocament del moviment veïnal si volem complir amb els objectius que tota associació d'aquesta mena té com a missió, que són defensar amb la màxima eficàcia i dins del seu àmbit els interessos i anhels dels ciutadans davant l'administració, i també la de canalitzar i dinamitzar tots aquells aspectes lúdics, culturals i de
" * * La Floresta
l í l í l i í— ""• relació, necessaris en tota comunitat, en el nostre cas La Floresta.
Cal tornar a situar el fet de l'associacionisme ciutadà en el centre de la nostra reflexió i redefinir, amb molta imaginació, el nou paper i la nova vertebració que ha d'assolir. Si no ho fem el portarem a una evolució vegetativa sense cap interès futur. •
1 2 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
Els comerciants fan front comú per a defensar el petit comerç Kampio manté que ha presentat lïnforme complert a la Comissió Territorial Víctor M. Morera
Fes associacions de comerciants de Sani Cugat i Rubí amb el suport de la Federació d'Associacions de Comerciants de Terrassa i la Cambra Oficial de Comerç i Indústria han elaborat un document en el qual tan referència <i la preocupació» per la implantació de runes grans superfícies a la província de Barcelona, per les repercussions negatives que representarien la implantació de mes grans superfícies comercials a l'àrea del Vallès Occidental. Fer aquest motiu demanen a la Comissió Territorial d'Fquipaments Comercials que. abans de procedir a l'aprovació de qualsevol àrea comercial valorin les negatives repercussions que això provocaria amb el tancament de molts comerços actualment existents a la /ona.
Kampio pendent del permís D'altra banda, l 'empresa
Kampio. interessada en la construcció tic l'àrea Comercial a la /ona de Sant Domènec-Colo-mer. continua sense completar la documentació» necessària per presentar el seu projecte a la Comissió Territorial d'Fquipaments Comercia ls , segons conversa mantinguda amb el Departament
Les obres de Kampio continuen el seu ritme
de Premsa del Comerç . Consum i Turisme
No obstant, en una entrevista mantinguda ahir dijous amb el gerent de Comercial S.P.S. Barcelona, Sr. Laimón. aquest continuà, sense cap dubte que la documentació complerta està presentada des del passat dia 3 de gener. Així mateix el Sr. Laimón afirma que esperen ser rebuts la
propera setmana per la Comissió Territorial per concretar els últims detalls de la seva operació. Laimón va afegir que està completament segur de l'aprovació d'aquest projecte i més ara per la ubicació de Pryca a Sant Cugat. Kampio potenciaria sens dubte, sempre segons el Sr. Laimón, el comerç de la ciutat. •
Les tres associacions veïnals de la Floresta pensen fusionar-se Mont Carvajal
L'Associació de Propietaris i Veíns de la Floresta. l'Associació de Veïns de la Floresta i f Associació d'Aiguallonga van reunir-se el passat dia 17 per tractar d'una possible fusió.
Membres representants de toies tres associacions, en declaracions fetes a "Fls 4 Cantons". coincideixen en la necessitat d 'unir-se per tenir més pes a l'hora d'omanitzar activitats i fer
gestions davant l'administració. També diuen que. al cap i a la t'i, quan hi ha algun problema, sempre es troben dos o tres representants de cadascuna d'elles al vestíbul de l'ajuntament de Sant Cugat.
Durant la reunió, els de l'Associació d 'Aigua l longa van apuntar la possibilitat que aquesta es dissolgués i els seus membres s'adherissin a l'Associació de Propietaris i Veïns. Per la seva banda, Joaquim García, de
l'Associació de Veïns ha dit respecte a la fusió que "de moment, ens ho mirem sota un punt de vista pragmàtic. Si bé, la unió és desitjable, hem d'esperar la de-cissió de tota l'associació i de l'assemblea, ja que a la reunió. només hi érem uns representants i prou". Finalment, el president de l'Associació de Propietaris i Veïns, el senyor Martínez veu amb bons ulls la possible cohesió perquè, segons ha dit, "la unió fa la força". •
-& 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 • GIRONA, 3 Sant Cugat del Vallès
Baula organitza un cicle de conferències sobre el Tercer Món MCF
El grup Baula organitza el III cicle de conferències "Fes del Sud el teu Nord", que es celebrarà durant la primera quinzena de març a la Casa de Cultura. És el tercer any consecutiu que el grup d 'ajut al Tercer Món organitza aquestes conferències. que són obertes a tothom.
A més, Baula ha muntat una exposició fotogràfica sota el lema "La família al Tercer Món",
amb motiu de l'Any Internacional de la Família, que es celebra e n g u a n y . L ' e x p o s i c i ó s'inaugurarà el proper dia I de març. a les 20.00 hores a la Casa de Cultura.
L'any passat Baula va participar en un projecte que duien a terme d ive r se s comun i t a t s Tzotzils de l'estat de Chiapas (Mèxic). Fls fets que aquell país ha viscut a principis d 'enguany. fa que el grup Baula emmarqui el cicle de conferències al voltant de la realitat del món indígena. •
Projecte RESIDU MÍNIM
El Servei de Recollida de Voluminosos canviarà de telèfon a partir de març Redacció
El Servei de Recollida de Voluminosos (mobles, trastos vells i electrodomèstics) can-biarà el proper 14 de març el número de telèfon. A partir d'aleshores els ciutadans/es de Sant Cugat han de trucar el número 589 .28 .17 , on es convindrà el dia i hora de la recollida en el propi domicili. Aquest servei que forma part de les recollides selectives de la primera
fase del projecte RESIDU MÍNIM facilita als ciutadans desprendre's amb comoditat dels voluminosos que ja no els interessen, evitant així, que puguin ser abocats en qualsevol indret. L'Ajuntament, a través de Fem-presa concessionària FUNDACIÓ ENGRUNES, és qui s'encarrega de recuperar aquells materials que poden ser reciclats, com fustes i metalls, i/o reutilitzar com mobles i electrodomèstics. •
CENTRE DE LA IMATGE
• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores
La Verge de la Vall de Sant Medir ha tornat a la seva ermita Després de més de vuitanta anys, la imatge de la Mare de Déu de la Vall de Sant Medir ha retornat al seu antic emplaçament, gràcies a Vesforç de la Penya Regalèssia i la generositat de la Marí, la fornera de Mira-Sol. Montse Sant
Dissabte dia 19 de febrer, des de bon matí, els components de la Penya Regalèssia, acompanyats d'un gran nombre de col·laboradors i amics, varen treballar de valent per tal que a l'ermita tot estigués a punt per donar la benvinguda a la imatge, fidel reproducció de la imatge que anteriorment hi havia, i que ara és propietat del Museu Diocesà de Barcelona.
Menjar de germanor La Penya Regalèssia va convi
dar tots els col·laboradors a una gran paellada a la mateixa esplanada. La sorpresa va ser l'arribada d'en Joan Alegret, amb un pastís de cinc pisos que portava la inscripció " Benvinguda Verge de la Vall de Sant Medir".
Cap a dos quarts de cinc, molts santcugatencs i representants de les Colles de Medins de Gràcia, uns arribant-hi a peu i altres en cotxe, es varen aplegar a l'esplanada per rebre la Mare de Déu.
Es va fer una petita processó per les rodalies de l'ermita perquè tots aquells qui volguessin trasportar la Mare de Déu poguessin acomplir el seu desig. Després d'un curt parlament de Mossèn Pere, en el qual recordà que la Mare de Déu és un símbol i un camí per a retrobar la fe i l'esperança en un món nou, la imatge va ser dipositada al seu lloc definitiu entre els aplaudiments dels assistents.
La Mare de Déu es traslladada a espatlles dels fidels fins a l'ermita. Varen ser molts els qui volien portar la Verge.
La petita església de Sant Medir recupera doncs, a poc a poc, gràcies a l'esforç i la generositat de la Penya Regalèssia i dels seus amics, tota la bellesa que els temps li havia fet perdre.
L'Ermita restaurada En el curs d'aquests anys l'ex
terior de l'ermita ha estat rascat per tal de deixar al descobert la pedra, el sostre reforçat i l'interior
enblanquinat. L'altar ha estat re-modelat, sempre respectant l'estil i materials originals per tal de poder celebrar la missa de cara als asistents, i també s'ha engrandit una de les fornícules laterals per tal de poder-hi instal·lar la imatge de la Verge. Queda per a més endavant el projecte d'engrandir, de la mateixa manera, la segona for-nícula que eixamplarà una mica l'interior de l'ermita. •
Història de les imatges de la Verge
La devoció dels forners Des de fa més de 100 anys, els forners de Sant Cugat, Gràcia i Sarrià són especialment devots de Sant Medir. Tot començà el 1830, quan en Pere Vidal es salvà d'una epidèmia de febres a Gràcia Emma Ansola
El proper 3 de Març, diada de Sant Medir, els pe-regrins que acostumen a visitar l'ermita que es troba situada a la Vall del mateix nom, gaudiran altre cop de la bella imatge de la Verge de la Vall de Sant Medir. Això ha estat possible gràcies a la voluntat i el treball de la Penya Regalèssia, que en tot moment hant tingut cura de qualsevol problema que afectava l'ermita, així com la devoció dels forners de Mira-Sol, sense els quals no es podria haver portat a terme aquesta còpia de la imatge de la Verge.
El Lluís i la Mari van voler seguir la tradició que diu que el fundador de les colles de Medins fou un forner anomenat Pere Vidal. Aquest, veí de Sant Cugat, es va casar amb una noia de Gràcia. El 1830 es declarà una epidèmia de febre molt greu i en Pere Vidal va caure malalt. Veient-se a les portes de la mort, es recorda de la festa que cada any es celebrava a Sant Cugat per visitar l'ermita del pagès màrtir. Encomanant-se a Sant Medir perquè el guarís, va fer la prometença que cada any aniria a l'aplec de Sant Medir.
El forner es guarí l'any següent i en arri
bar la festa de Sant Medir, acompanyat d'un tamborí i un flaviol va recórrer els carrers de Gràcia i després anà cap a l'ermita de San Medir. L'altre any, una petita colla d'amics i coneguts s'afegí a la romeria.
Poc a poc la festa de Sant Medir es va fer costum entre els forners. Ara, són altre cop forners els qui han fet possible que molts puguin conèixer de nou la imatge de Santa Maria de la Vall de Sant Medir.
La generositat del Llufs I la Mari ha fet possible el retorn de la Mare de Déu a l'ermita de la Vall de Sant Medir.
M.S
L'última imatge de la Verge és una còpia, feta a motllo, de l'autèntica que es troba al Museu de Barcelona, treballada amb alabastre policromat d'estil gòtic primerenc. Pot ser datada de l'any 1350, ja que té uns trets molt similars a la Mare de Deú de Prada de Conflent i és obra d'en Jaume Cascall.
Es podria, fins i tot, suposar que les dues imatges van sortir del mateix obrador.
La imatge de la Vall de Sant Medir va restar a l'ermita fins l'any 1909. Durant la setmana tràgica, l'encarregat de l'ermita, va tenir por que la Mare de Déu fos malmesa i la va traslladar a les dependències parroquials del Monestir de Sant Cugat.
El 1916 la imatge es va portar al Museu Diocesà de Barcelona on resta en l'actaualitat.
Com a curiositat podem dir que la imatge de la Mare de Déu de la Vall de Sant Medir, va ser exposada al pavelló de Catalunya durant l'Expo de Sevilla, ja que aquesta imatge és una de les poques i curioses representacions de la Mare de Déu amb el seu fill en braços on es miren mútuament i no cap als fidels.
1 4 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
Personatges santcugatencs. Els oblidats
La Roseta de Ca l'Erissó Joan Tortosa
Ii.ii realitat es deia l'ilomena. nom imposat per l'à\ia paterna. que és a qui li toeà de ser padrina. i \a voler I ei valer els seus drets posant-li el seu nom. Com que això de l'ilomena als pares no els havia agradat mai. li varen dir Roseta, eom una tia àvia que. si no eia padrina la l'ilomena. li llauna loeat a ella. ja que els familiars nies propers havien mort relativament joves en l'epidèmia de grip del llM N. menys l'av i matern. que morí atrapat sota la roda del seu earro en tombar-se carregat de feixines. Aquest eanvi. com és natural, a l'àvia lilomena se li posà tan malament, que mai més no es parlí» amb la jove. perquè deia que era ella qui havia entabanat el seu marit.
Fou la primera dona a Sant Cugat que gosà exposar les idees feministes i a difondre -les en un entusiàstic apostolat.
A la gent més |ove que no havia viscut aquestes facècies familiars. mai no li va passar pel cap que la Roseta no es digués així, i que oficialment estava enregistrada amb un altre nom. Aleshores tampoc estíi prou clar què marcà el seu destí, si el nom de Filome-na o el de Roseta, si s'ha de creure la teoria que presuposa que el nom té una influència decisiva en la persona.
Quan encara no s'havia inventat el mot "contestatari", la Roseta n'inventí», però. l'actitud, cosa q»ie li costà un càstig rera l'altre. tant a casa seva com a les franciscanes. on anà a prendre de lletra -encara que això. en aquella època. per a una noia volia dir cosir. brodar, fer puntes al coixí, que era el que li calia per a ser una bona mestressa de casa- però. inconformista. no va reeixir en cap d'aquestes disciplines, per la qual cosa ja es veia que seria una calamitat per a la casa on anés a parar, cosa que els pares es guardaren molt bé d'esbombar. En canvi, aprofitant tot el que queia a les seves mans. llegia, d'amagat de les "Sors" i dels seus pares; retalls de diaris i indiscriminadament. qualsevol llibre que amb penes i treballs aconseguia que li deixés algú.
Quan el Sis d'Octubre s'oïren els primers trets i passaren homes armats pel carrer fent xivarri brandant banderes, va fugir de casa per a veure de més a prop què era aquella cridòria. L'ensurt dels seus pares tou tan gros. que no es veieren en cor d'aplicar-li la promesa panadera que el pare havia jurat per tots els sants que li donaria quan tornés, Lilla de menestrals. estava previst que fes un bon casament, ja que era força bonica. Als nois. però. des de sempre els teia una mica de por la seva actitud decidida i poc convencional que trencava amb els esquemes tradicio
nals establerts per a les noies. Materialment s'empassà totes les revistes
més significatives sobre el tema. que s'havien publicat aquell primer terç de segle que, ara sí. podia llegir amb tota llibertat després que a força d'atzagaiades s'imposà a la rutinària disciplina dels seus pares.
FI 1936 s'enfundà una d'aquelles "granotes" blaves i s'encasquetà la gorra de milicià, ja que considerava que era el més positiu que es podia fer en aquells moments.
Allà tornaren a modificar el seu nom. i en aquell ambient fou coneguda com "La Ros". Al cap d'un any. una mica decebuda, deixà aquell frenesí de la vida revolucionària, i es passà a ['alternativa de servei
del Socors Roig, l'organització internacional MOPR russa, que ja havia actuat a Catalunya el 1934, arran dels fets del 6 d'octubre. Aviat n'esdevingué un cap responsable que l'obligà d'anar d'ací cap allà. Quan era fora. mai envià una sola lletra, perquè deia que no tenia temps. De tant en tant, però, feia cap a casa seva. s'hi estava un parell de dies i tornava a marxar fins que ja no se la va veure mai més. No es va rebre cap nota clarificadora, i les gestions dels pares per a esbrinar el que havia passat, tampoc serviren de res.
Després dels anys. tot i que la seva tasca progressista i combativa va representar un fort sotrac que despertà moltes consciències adormides, la Roseta ha estat una de les íjrans oblidades. •
Edifici Torre Blanca: d'edifici emblemàtic a centre neuràlgic
Quan els arquitectes Artigues i Sanabria, varen decidir posar en marxa la construc
ció de l'edifici Torreblanca, avui una realitat a la nostra ciutat, pocs podien aprovar una idea innovadora, amb un marc pràcticament deshabi ta t , amb cer ta mesura apartat del nucli de la ciutat i en una línia arquitectònica poc habitual a Sant Cugat del Vallès.
L'edifici es trobava situat en un eixample de nova creació a la nostra ciutat en uns nivells molt baixos d'ocupació en el moment d'iniciar el plantejament de tot el projecte. La parcel·la on s'havia de situar l'edifici presentava una planta regular, f lanquejada en dos dels seus laterals per diverses vies de circulació, mentre que per l'extrem sud enllaça amb l'aparcament del mercat municipal que s'acabava de construir.
El caràcter totlment anodí de l'ordenació que oferia en aquells moments el sector i la inexistència de qualsevol mena de referència urbana, dins de l'entorn immediat de l'edifici són dades que propiciaven un plantejament de l'edifici entès com una realitat autònoma i autosuficient.
Amb tot aquest primer plantejament neix l'edifici Torreblanca. En un principi, una zona quasi fora de Sant Cugat, avui un lloc totalment integrat a la nostra ciutat, envoltat del Centre Cultural, de la Bibliote
ca Municipal, dels cinemes i tot un seguit de petites empreses de serveis i lúdiques que la fan una zona totalment revalorable i molt buscada per empreses i serveis de nova implantació a la nostra ciutat.
Tres plantes molt rendibles
L'edifici, com a tal, compta amb tres plantes destinades a oficines, on des del primer moment van ser sol·licitades per importants empreses de la zona i de fora de Sant Cugat. Compta també amb un pàrking de 137 places en accés directe a les oficines comercials.
Actualment l'ocupació és pràcticament total, no tants sols de les oficines, sinó de tot un seguit d'establiments comercials que als baixos de l 'edif ic i s 'han anat instal·lant durant l'últim any.
També les rodalies de l'edifici, avui totalment urbanitzades, han rebut una forta empenta comercial, principalment per la ubicació de zones lúdiques com el Teatre-Au-ditori del Centre Cultural, la biblioteca Municipal, el conservatori de Música o les quatre sales de cinema, per les quals en un any hi han passat més de 300.000 persones.
Un nou eix de la ciutat que el santcugatenc ja ha decidit com a lloc per venir a donar-hi una volta, passejar i conèixer aquest nou concepte del que és el Pla del Vin-yet.
1 6 ELS 4 CANTONS DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
Un edifici de línia freda, predestinat a ser un petit parc empresarial amb tots els serveis per als ocupants
Les imatges que oferim en aquestes dues planes són un clar exponent del plantejament arquitectònic d'aquesta edificació, lí
nies definides que plantegen una edificació estructural, útil i sobretot terriblement pràctica.
Una mescla de vidre i ciment que fan de Torreblanca quelcom diferent dintre de l'estructura habitual a Sant Cugat.
Les diferents plantes de l'edici, amb accés de dos ascensors, no permeten cap tipus de dubte al visitant novell. Només sortir dels elevadors, un plafól d'informació indica el lloc exacte on es troba el visitant.
Tota la decoració exterior de les plantes d'oficines és funcional i oberta, amb grans espais clars i llum natural, que ens recorden plantejaments futuristes. L'alumini és un altre dels elements més utilitzats dins l'edifici Torreblanca. L'harmonia de les formes fa pràctic i el.legant el que és útil, unificant d'aquesta manera, formes estructures i colors, sempre o quasi sempre amb una línia, que s'ha denominat com a "línia freda".
Les plantes es presenten amb una geometria pura, amb un quadre que es descompon en diagonal, formant dintre de cada planta dos cossos de diferent nivell. Aquests dos cossos, són els que provoquen, amb la seva intersecció, un gran atri vidriat pensat com una gran plaça pública coberta que articula i genera totes les circulacions de l'edifici.
Aquesta triangulativitat ha permès a l'edifici tenir una pròpia identitat, així el seu emblema es prou conegut dins de la ciutat com a tres triangles, superposats, amb un punt de volu-men que s'ha convertit amb la imatge pública més reconeguda de tot l'edifici Torreblanca.
Les imatges reflecteixen, mínimament, tot el contingut de l'edifici, però són al menys una petita i clara mostra del que un es pot trobar quan traspassa la vidriada porta de l'edifici, amb el molinet de colors que flanqueja la seva entrada principal.
Moltes són les conjectures que es podrien fer sobre l'edificació de Torre Blanca, possiblement per disseny i ubicació, algú podria qüestionar la seva correcta col·locació i el seu disseny modernista, però el cert és que l'edifici, amb quasi bé dos anys de vida, ha centralitzat part de la vida de la nostra ciutat.
Avui és difícil que algú a Sant Cugat no reconegui l'edifici Torreblanca al bell mig del Pla del Vinyet, com un dels principals punts de referència de la ciutat.
SAUR, SOCIEDAD DE ABASTEdMIENTOS URBANOS Y RURALES, SA
Com sempre al seu servei, ara a l'edifici més emblemàtic de Sant Cugat
Av. Torreblanca, 2-8. local 8 - Apartat de Correus n.° 6
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
Pàrking Torreblanca
(D U C JO n a>
m TJ > <
c/ Puig i Cadafal
Rambla del Celler
I Pàrking obert les 24 hores
i Tarifa nocturna,
de 8 de la nit a 8 del matí
per 250 ptes
I Places lliures per a pupilatge
I Preus especials per a flota
de vehicles
S 589 24 81 Sant Cugat del V.
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 ELS 4 CANTONS 1 7
No hi ha cap dubte de que els arquitectes que projectaren ra de la nostra ciutat, s'ha vist novament representada amb l'edifici, varen fer un plantejament molt valent de l'edificació, zones tan emblemàtiques com la plaça de la Unió o el propi Una moderna trajectòria que, assolida ja dintre de l'estructu- nou Institut santcugatenc.
• • • • # J J * » · # # # J * * • • •
• • • CCf|Mr%%y
CENTRE D'ALTA ESPECIALITZACIÓ i £ Ef f f ff ï í Jif f • • • í f í · · · · í J
SSí··a ÍUi: EN TECNOLOGIA DE LA INFORMACIÓ li"»»
• • • • • • • • • • t t t t m a •
Avinguda Torreblanca 2. 3er D %• M • I I carrir València 279, àtic 08190 Sant Cugat del Vallès 08009 Barcelona tel: 589 23 24 fax: 589 20 61 tal: 215 33 23 fix: 487 23 46
I i n Centre Divulgador de la Informàtica S.A. Ul l Generalitat de Catalunya
1 8 ELS 4 CANTONS CULTURA DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
Liberata Masoliver, un camí que arriba al cim L'escriptora de Sant Cugat es lamenta de la desintegració de la família tradicional i de la solitud que pateixen moltes persones grans; ella es considera afortunada perquè es pot evadir amb els seus llibres i els seus escrits
Anna Cabassa
No és pus difícil conversar amb aquesta dona de 83 anys. d 'u l l s e n c a r a v iu s , c a b e l l s blancs recollits, ben estirats i aspecte polit. La Liberata troba a l'altar les seves velles amistats que féu durant una època conflictiva de la història del país, la Guerra Civil, quan ella i la seva recent formada família es traslladaren a Sant Cugat des de la seva cuitat natal. Sabadell.
"Sobretot, trobo a l'altar la Maria dels safarejos, que estven s i tuats al costat del camp de golf, i que ens vam unir per u ajudar totes les persones que patien la fam i !es inc lemències de la guerra" explica l iberata \1asoli- ver.
Recorda que de molt petita ja tenia una afecció inusual pci I le gi i. i fou cap aK qui n / c anys. en descobrir una gran bi blioieca de la seva àvia. quan començà a empapar-se de ela-sics francesos, russos, angle sos. Des d'aleshores fins ara no ha deixal de llegir, fins i tot li és impossible dir quin es el seu llibre de capçalera "perquè de tants que n 'he l legit ja ni me'n recordo"
A escriure va començar al cap de poc temps, i sobretot durant el període de la Guerra Civil "Kn aquells dies vaig captar unes coses fantàstiq u e s , g r a n s h e r o ï c i t a t s i grans dolenteries per culpar o a c u s a r p e r s o n e s i n n o -
c e n t s " d i u la Libera ta , "fou a l e s h o r e s q u a n v a i g c o mençar a escriure, més que res per a mi mateixa, com a distracció".
Amb la seva pr imera novel·la. que un cop escrita va estripar, va voler fer un llibre que escapés del romanticisme que imperava abans de la guerra i alhora del pessimisme de les obres posteriors. "La vaig escriure per perfeccionar el castel là, perquè sempre escrivia malament les ges i les jotes. Així no se'm feia tant pesat" comenta la Liberata. I una darrera l'altra va anar estripant les novelles que escrivia. bàsicament autobiogràfiques i de fets que havia viscut durant la guerra.
Kl primer reconeixement fou la número set la prime
ra ih'\ e' la que conserv a i fins al- -v'i-.- U anys va escriure'n 25 me-, encara que no en va publica cap. "Jo no tenia cap a m b i c i ó , només d e m a n a v a tenir inspiració per a continuar escrivint"
I ai un moment de necessitats econòmiques Liberata, que a leshores comptava amb 43 anys, va presentar la seva novel·la "Efún" al concurs literari Elisenda de Montcada de Barcelona. Guanyà el primer premi amb aquesta novel·la que l'escriptora situà a l'Africa tot i que mai no hi havia estat.
Han passat molts anys després d'aquell primer reconeixement del treball de Liberata. i
encara avui continua escrivint llibres llargs, contes curts i relats po l i c í a c s . Dar re ra seu pengen un munt d'obres publicades: "L'n camino llega a su cunibre". "Los Galiano", finalista del Premi Planeta, "Barcelona en llamas", finalista del premi Seix Banal . "La retirada ' . "Nieve y Llamas" o "Estes donde estes".
No ha tractat cap gènere en especial en els seus llibres i ella ho explica a la seva manera: "jo he agafat sempre els fets que he \ iscul de la realitat. al llarg de la meva v ida. i els he passat als meus llibres. Persones que he conegut , coses q u e em pas sen , em q u e d e n dins i després m'és molt fàcil arreglar-les i escriure-les". La Liberata afegeix que algun crític va dir d'ella que "para es-cribir, cogc do la cantera de la vida \ en dos líneas sabé pasar del drama a la ironia".
LI ceri es que no és difícil reconèixer en Ics seves obres p e r s o n a t g e s que l ' envol ten , persones que ha conegut, "fins i tot vaig dedicar un llibre a la noia que ens venia a fer la l'eina a casa" recorda l'escriptora. També es mostra orgullosa d'una sèrie de contes policíacs que encara ara continua i que tenen com a protagonista el Comissari Andreu. El darrer conte que ha escrit narra les peripècies del comissari que ja s'ha jubilat i viu a Sant Cugat.
Un món d'enveges Liberata Masoliver es de-
L'escriptora en els seus anys de joventut
cepeionà del món de la literatura quan s'adonà de les enveges i odis que el p res id ien . "Vaig anar a Madrid a signar les còpies del meu llibre Barcelona en llamas, que a Barcelona havia tingut molt èxit , però quan vaig ser-hi resultà que no n'hi havia cap perquè l'editor em va enganyar i va fer-ne 600 en comptes de les dues mil que m'havia promès" explica afligida la Liberata.
També es queixa de diversos premis als quals va presentar obres i que tot i ser-ne fina
listes no van guanyar, segons ella per una corrupció que hi ha en el món de la literatura i que tots els que hi conviuen coneixen.
Aquesta escriptora que \ a néixer l'any 1911 està a punt d'arribar al cim de la seva vida i no obstant conserva encara una rara passió per escriure i per llegir. Pensa que Tescriptu-ra la salva de moments de solitud i demana a Déu que li permeti continuar escrivint fins la fi dels seus dies. Esperem que siguin molts encara. •
Del respecte fins la fe, o els miracles d'una vida
Portades dels llibres "Estès donde estès", "La retirada" albanil" de l'any 1963 situada a Sant Cugat
"Maestro
A.t.
"Jo em c o n s i d e r o una persona molt religiosa, encara que això no ha estat sempre així" diu l'escriptora santeugatenca. que creu que la seva fe va anà creixent al llarg d'un camí ascendent.
"Tot va comenc,ar amb un segui t de fets que em van d e m o s t r a r que Déu ex is t ia , com per e x e m p l e quan vaig trobar, per pura coincidència, la imatge d'una verge que havia volgut visitar sempre a Itàlia i mai no havia pogut fer-ho", així explica la Liberata l'inici d'un seguit d 'estranys esdeveniments que van succeir-li. Lila
creu que les p e r s o n e s són c o m g o t e t e s d ' a i g u a que cauen del cel, corrent durant la seva vidu per un llarg riu i van a parar al final dels seus dies al mar. que torna a ser Déu com ho era el cel.
La seva fe va portar-la a escriure la vida de Crist però segons diu. cansada de llegir històries del fill de Déu tristes. va decidir fer del seu un relat divertit i alegre. El nom ilel llibre va ser "Dios con noso t ro s " i és un dels que més van omplir l 'escriptora perquè era una historia "fàcil i s e n z i l l a de l l eg i r que apropava to thom a ,]esu-crist d'una manera més humana".
Anyorances Del passat la Liberata an-
yora la família, ja que creu que actualment aquesta institució arcaica s'està descom-ponent per moments. La conseqüència que més a prop viu és la so l i tud que pu te ixen moltes persones grans, abandonades per fills i néts.
"Jo em c o n s i d e r o una persona afortunada perquè encara puc recórrer a l'es-critura i als meus l l ibres. que em distreuen"
Liberata abans de tancar rera meu la porta de casa seva em diu que s'ha quedat sense molts amics per voluntat de Déu. que volia que ella es dediqués a l'escriptura.
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 CULTURA-ART ELS 4 CANTONS 1 9
agenda cultural DISSABTE 26
HOMENATGE als socis del Club Natació Sant Cugat. Ballada de l'Esbart Sant Cugat. A les 22 hores al CNSC. Org. CNSC
TEATRE: "somiar Truites" de M. Mastrosimone (pre-estrena). Amb Carme Conesa i Josep Linuesa sota la direcció de Josep Costa. Preu. 1.800.-ptes. A les 22 hores al Teatre-Auditori. Venda d'entrades al mateix teatre. Org. Ajuntament
DIUMEGE 27 ESPECTACLES INFANTILS DE BUTXACA
PALLASSOS: Cía ínfima La Puça amb l'obra "A-2". A les 12 hores a la PI. Octavià. Org. Ajuntament
CONCERT CANT CORAL: Amb la Coral Nova de Cervera (infantils) i el Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. A les 12.30 hores al Casal de Mira-sol. Org. Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat. Col. Ajuntament
DIMARTS 1 DE MARÇ SEMINARI sobre Gaudí Arquitecte. Per Antoni Borràs, director de la Biblioteca Borja. Al Centre Borja a les 19.45. Org. Centre Borja.
III CICLE DE CONFERÈNCIES "Fes del Sud el Teu Nord". "La Revolució Zapatista a finals del segle XX". A les 21 hores a la Casa de Cultura. Org. BAULA. Col. Ajuntament
DIMECRES 2 PRESENTACIÓ del Llibre "Caos i Pau". La reforma de les Nacions Unides i el futur dels "Cascos Blaus". Autor i ponent: Vicenç Fisas, investigador i membre del CLP. Editat per Centre Unesco Catalunya. Presentació: Montserrat Obiols, vocal de la Unesco. A les 20 hores a la Casa de Cultura. Org. Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat
RES-SO D'HIVERN a la Sala Res amb música. Actuació d'Stupendams. A les 23 hores a la Sala Res. Org. Sala Res - 589 33 19
DIJOUS 3 III CICLE DE CONFERÈNCIES "Fes del sud el teu nord". Drets humans i Món Indígena. A les 21 hores a la Casa de Cultura. Org. BAULA. Col. Ajuntament.
SANT MEDIR 94 9h. Xocolatada - 9.30h. Cercavila dels Badercrs - lOh. Rebuda a l'ajuntament per l'Alcalde - 12h. Ofici a l'Ermita de Sant Medir - 12.30h. Sardanes amb la Cobla Genissenca - 13h. Missa resada per les Colles de Barcelona - 13.30h. Sardanes - 14h. Dinar de Sant Medir - 15.30h. Sardanes. Org. Ajuntament i Penya Regalèssia. Col. Pastisseries Alegret. Mora, Lyonesa, Roura i Sàbat.
RES-SO D'HIVERN a la Sala Res amb música. Actuació d'Stupendams. A les 23 hores a la Sala Res. Org. Sala Res-589 33 19
ALTRES ACTIVITATS
BALLS DE SALO al Casal Cultural de Mira-sol. Inici Curs: Dilluns 14 de febrer (12 sessions). Horari curs inicial: Dilluns de 20 a 21,25 hores.
Dimecres de 21.30 a 22.55 hores. Dissabte de 10.30 a 11.55 hores
Horari curs de perfeccionament: Dilluns de 21.30 a 22.55. Dimecres de 20 a 21.25. Dissabte de 12 a 13.25
Preu antics alumnes: 5.900- ptes. Preu nous alumnes: 6.900.- ptes. Inscripcions al Casal de Mira-Sol de 17 a 21 hores. Tel. 589 20 18 i a l'O.M.E.T. carrer Sant Antoni. 10. Tel. 589 09 73. Org. O.M.E.T. Col. Ajuntament.
PREMI GAUSAC DE RECERCA. De temes relacionats amb Sant Cugat o àmbit comarcal. Termini de presentació: 28 de febrer. Inf. 674 69 93. org. Grup d'Estudis Locals. Col. Ajutament
AULA DE BALLS DE SALO A LES PLANES. Curs d'iniciació als balls més tradicionals: tamgo, pas-doble... Fins al 29 de març. Horari: dimarts de 19.30 a 21 hores. Places limitades. Inscripció gratuïta al Centre Cívic Les Planes. Inf. 675 51 05. Org. Ajuntament
XII JOCS FLORALS DE LA TERCERA EDAT. Poesia, Narrativa i Assaig. Admissió de treballs fins al 31 de Març. Bases i inf.: Llar d'Avis de la Parròquia. C/ Valldoreix, 9. Col. Ajuntament
IIPOSICIONS DíiRT CASA DE CULTURA
Carrer Castellví, s/n. - Tel. 589 13 82 Les dones fan història
Fins al 28 de febrer. Org. Ajuntament
L'evolució Fins al 28 de febrer.
Org. Ajuntament i CRP
"Fes del Sud el Teu Nord" La Família al tercer món
Fotografia. De l'I al 14 de març Org. BAULA - Col. Ajuntameent
FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55
ROLLAN Fins al 28 de febrer
RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53 "Puri Morerno"
(Escultures, ceràmiques i retrats al carbó)
Fins al 17 de març
SALA RES Sant Domènec, 19. Tel. 589 33 19
Col·lectiva de Tatiana Blanqué, Ignasi Barrera, Mireia Sallarés i Laia Gonzàlez
Fins al 18 de març. (A partir de les 20 hores)
ARTSENAL GALERIA Valldoreix, 58. Tel. 589 00 97
"Maria Doleres Rubio" (Olis i aquarel·les) Fins al 28 de febrer
SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors).
D e l 0 a l 3 h . i de l7a20h .
Cloenda de l'Any Miró
Redacció
En el Saló de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, sota la presidència del Conseller de Cultura Sr. Joan Guitart, s'ha reunit el món cultural català per a fer la cloenda de l'Any Miró i presentar la memòria del que ha representat aquest any per a la imatge exterior de Catalunya, tot fent referència a la creativitat que continua germinant de Joan Miró, el qual, com diu Francesc Vicenç -Regidor de Cultura de l 'Ajuntament de Barcelona-, és el primer gran artista del segle XXI.
A l'acte, s'ha fet referència a les ciutats que han destacat per la seva contribució en aquest any, i amb llum pròpia ha brillat Sant Cugat del Vallès, ciutat que també destacà en la memòria.
Aquest fet és molt important per a tothom qui ha treballat en l'Any Miró des de Sant Cugat ja que, a part de reconèixer l'esforç que tant institucionalment com socialment ha realitzat la ciutat per fer a conèixer l'obra de Joan Miró, també per primera vegada s'ha fet conèixer internacionalment com a ciutat artística. •
A N A L GALERIA D'ART
CLAVÉ Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT
Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69
JOAN MAS del 24 de febrer al 8 de març
Sala Rusffiol Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès T e l . 6 7 5 4 7 5 1
2 0 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
Rubí
"No hi ha cap reestructuració de personal, sinó una racionalització dels serveis"
Miquel Llugany, Alcalde de Rubí, subratlla que la visió d}ERC és errònia, i que no té cap base real.
IVp C utalà
Miquel l.luyain. Alcalde tle Ruhi per liueuiu\a pei Catalunya i IC i, ha sortit al pas de les acusacions letes per Joan Ridao. icyidor dT.s(.|iierra Republicana de Catalunya iFRCi a l'Ajuntament de la ciutat, en les quals mani Testava que el go\orn municipal havia posat en mar \a una reestructuració de personal obscurantista i que podia afectar ditci'cnls serveis que s'olencn a la població.
"No s'esia lent cap reestructuració de personal. Hem ença rrcjai uns estudis, que tenim, i que en el seu moment s'aplicaran si ho \eiem necessari", subratlla l'Alcalde.
l'cro. a nititui no se li ha escapat que en els darrers dies s'han l'et uns quants carn is de
peisonal entre diferents àmbits de l 'Ajuntament, tal i com \ a posar de manifest FRC en la seva roda de premsa: personal de l'emissora de ràdio municipal ha estat traslladat a d'altres societats municipals, així com de ser-\ e i s personals cap a d 'a l t res llocs.
LluLiany va concretar que "sí es cert que hi ha hagut can\ is de persones d'un lloc a un altre. però així respon a les necessitats de gest ió , d iguem d i a n a , de l'Ajuntament i no perquè es segueix cap pla estratègic de res". A continuació \ a puntualitzar que "eU serveis es mantindran tots i no hi haurà cap mena de problema. VA que hem fet respon únicament a racionalitzar serveis. que funcionin millor i que puguem abaratir despeses".
I.'Alcalde va assenyalar que
"la radio municipal veu reduït el seu personal i en Serveis Personals hi ha canv is de lloc del personal i algunes no renovacions de contractes".
Nomenament L'Alcalde de Rubí ha estat
nomenat membre del consell d'administració dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). la setmana passada, pel comitè executiu de la Generalitat amb el càrrec de Conseller. Aquest òrgan tracta de les diferents realitzacions a nivell de planejament que es fan a les línies dels trens que son com potència del govern autònom.
Miquel LJuganv. que presideix l'Ajuntament do Rubí des del 1979. dins los llistes del PSUC aleshores, i ara com independent a la candidatura d'IC. és també \ ico-prcsident de la
Federació de Municipis de Catalunya. Quan s'acabi aquesta legislatura el 199?, Flugany portarà catorze anys com a Alcalde de Rubí.
Estudi sòcio-econòmic FI nou estudi sòcio-econò
mic que s'havia anunciat per a finals del 1993. es presentarà en acabar febrer, segons les últimes informacions , va manifestar l'Alcalde. FI primer que es va fer. data del 1985.
HI govern municipal lia aplicat gairebé sistemàticament les línies d'actuació que recomanava aquest document.
Per altra banda, l'Alcalde va
destacar el tema de les depuradores, tant la de Rubí com la tle Terrassa: la primera ja està acabada. i ara manca la seva posada en funcionament, i quant a la de Terrassa, la més important per a Rubí. en relació a la qualitat d"aiglies que baixen per la riera. es preveu que les obres de la pr imera fase acabin el mes d'abril.
Flugany va assenyalar que les obres de la ro tonda que s'esia construint a la cruïlla de la carretera de Rubí a Molins de Rei. C-I41.V finalitzaran segurament a finals tle març. i aleshores s'obrirà el carrer d 'Fdi-son. •
El regatge del golf de Can Sant Joan encara és polèmic Tot i que s'ha arribat a un acord per extraure l'aigua d'un pou, els veïns continuen descontents
V. ( .
Fls dipòsits del camp de golf públic de Can Sant Joan han començat a rebre aigua del pou de Fes fonts de Sant Quirze des d'aquesta mateixa setmana, desprès de l'acord al qual han arribat les païts en conflicte: l'Institut Català del Sol (INCASOL) i la Junta d"Aigües per una banda i la companvia ahastadora d'aigua i eU veïns de la zona per l'ultra.
F ' a c o r d es table ix que es treuran sis metres cúbics d'aigua per hora. Això significa que dol pou sortiran diàriament 144 metres cúbics de líquid, fins que es pugui aprofitar l'aigua de la depuradora de Terrassa, prevista pel juny i que es construeix al terme de Sant Quirze.
Aquesta solució no agrada gaire als veïns, segons va manifestar el president de l'Associació de Veïns de Fes Fonts, Jordi Craven. ja que a la llarga saben que sortiran perdent. FI representant veïnal feia aquesta afirmació per tres raons. Fa primera era que segons uns informes geològics fets sobro el sector on es el pou, aquest és del tipus dels no renovables, és a dir, que a mesura que os treu l 'aigua, el sou nivell disminueix. Així) vol
significar que la pluja no omple aquest tipus de dipòsits naturals perquè no és pot filtrar fins al lloc on os troba a causa do les capes geològiques impermeables que hi ha. Fn segon lloc. Jordi Craven afirma, juntament amb els tècnics de la companyia d'aigües, que el pou d'on s'ex-trau l'aigua és a un nivell inferior d'altres dos que abasten als veïns de la zona i tenen por que el primer xucli el líquid dels altres. Per últim, el president de l 'Associació de Veïns disposa d'altra documentació on es posa de manifest que les aigües de les depuradores tenen restes do nitrats que afecten la gespa dols camps do golf i que la solució
passa por barrejar-la amb aigua bona. Per això, Jordi Craven es pregunta d'on la treuran.
FI conflicte, aparentment resolt. va esclatar el passat mes de maig quan la Junta d'Aigües va donar el permís a ITncasol per aprofitar l'aigua d'aquest pou. FI procediment dut a terme va generar les protestos veïnals i la interposició d'un contenciós administratiu per part de l'Ajuntament de Sant Quirze contra la Junta d'Aïgues i ITncasol, davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest contenciós, que no serveix per aturar l'extracció, es va veure a principis do febrer i encara no s'ha fet pública la sentència. •
Comercial Publicitat Mitjà de comunicació local necessita:
*Oferim molt bones remuneracions
demanar per Romà Tel. 589 04 38
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 E S Q ü í Secció coordinada per Joan-Marc de Sentir
LUIJE T l l lTTOl 1J sniT simi PI. Barcelona, 5
Tel. 674 53 96 Fax. 589 05 68
Bons resultats a la Lliga Catalana de clubs
El passat cap de setmana, 19 i 20 de febrer, l'equip
d'esquí alpí, de recent creació, va debutar a la Lliga Catalana de clubs a l'estació de Núria.
Els resultats dels representants del Club van ser
diversos. Jordi Esteve va quedar 3r en la categoria "Aguilots", en les "Aguilo-tes", la Geòrgia Casanovas fou segona. Per altra banda en el "juvenils II" l'Isaac Rigau aconseguí la tercera posició.
Cursa social del els 5 i 6 de març
Els propers dies 5 i 6 de març i en commemoració
del Cinquantenari del CMSC, la secció d'esquí Alpí organitza al Pas de la Casa la cursa social. Ara bé, enguany, aprofitant la celebració faran una xocolatada (el dissabte a la tarda) i un fantàstic berenar acompanyat del repartiment de premis el diumege a la tarda.
Aquest campionats socials són només pels socis del CMSC però si voleu corre podeu fer-vos socis i gaudir de la "fantàstica moguda". Animeu-vos...
"Cinquantenari" al Pas de la Casa
Les inscripcions ja estan obertes, correu i no us quedeu sense plaça.
Per més informació pas-seu-vos pel CMSC de 19 a 21 h i dirigiu-vos a Secretaria.
PETITS CONSELLS
ÒPTICA ( ^ H ) RUSINOL
Precaucions abans d'anar a esquiar
Un dia d'esquí s'ha de preparar a consciència. Primer haurem de sortir de casa havent esmorzat, adquirint suficients calories per suportar fins al migdia. L'esmorzar ideal hauria de combinar hidrats de carbó i glucosa amb cereals i proteïnes. Un cop a les pistes, una bona manera de matar la gana són els fruits secs o productes especialment concebuts. Pel que fa a la preparació física és convenient no començar a esquiar sense un escalfament previ amb esquís o sense.
Una tercera precaució és la d'anar ben equipat de roba i no allargar massa la nostra jornada ja que amb el fred produeix un gran desgast tot i que ens haguem aturat a
menjar un mos.
UJllll'.l/.llJIUIU.IIIII per a l'esquí. Fins i tot te les podem graduar ^H^M^
Alfons Sala, 40 Sant Cugat del Vallès
Tel. 674 51 17
Francesc Macià, 8 Rubí
Tel. 697 09 51
ELS 4 CANTONS 2 1
INFORMACIÓ L'Snow Speed Rafting a Seefeld, Àustria
Des de fa uns quants anys el rafting, un nou esport d'aventura, s'ha desenvolupat a Catalunya al voltant de la ciutat de Sort. Però avui no parlarem d'aquest rafting sinó de la seva adaptació a la neu que s'ha fet a Àustria: l'snow speed rafting.
Aquesta nova modalitat empra uns bots de goma molt similars als del rafting però en lloc de baixar pels ràpids de la Noguera Pallaresa ho fa per la pista del trampolí olímpic de salts d'esquí. La localitat austríaca de Seefeld ha adaptat el seu trampolí i ha potenciat l'Snow Speed Rafting com una nova atracció per a la tranquila vida d'aquest petit poblet típicament tirolès.
La sensació que es nota és realment única. El fet de llançar-se a més de 90 kilòme-tres per hora en una balsa amb sis persones més no suposa cap risc ja que aquest està absolutament controlat.
El bot, guiat per un especialista, realitaza un descens de 300 metres per una pista d'uns 45 graus de pendent. La pujada d'adrenalina és total. Potser són tres segons de baixada però la intensitat et fa cridar i el temps es fa etern. Els dubtes arriben abans de la primera baixada. Nervis i emoció són la tònica entre els principiants. Una vegada arribat a destinació, després de frenar o "aterrar1
amb un paracaigudes (com veiem a la fotografia), el sentiment de satisfacció t'omple completament. El repetir l'experiència es fa inevitable.
Però l'oferta de Seefeld de noves sensacions no acaba aquí. Junt al Snow speed rafting es troba el bobsleigh natural. Es tracta d'un tobogan de 460 metres de longitud on podrem gaudir d'unes emocionants baixades asseguts o estirats a sobre de grans pneumàtics de camió. Si aneu a Seefeld podreu fruir d'aquestes dues atraccions a molt bon preu. Dues baixades pel tobogan i dues de l'Snow Rafting us costaran unes 4.200 pessetes.
SANT CUGIT ESPORTS TENIM TOT EL MATERIAL
D'ESQUÍ A PUNT VINE A VEURE'NS
* ' , ••
Plaça Quatre Cantons s/n. Tel. 674 30 81
Rambla del Celler, 23 Tel. 674 7215
I N F O - N E U ESTACIONS
ALÇADA DE NEU ESTAT DE NEU REMUNTADORS
OBERTS PISTES
OBERTES
ACCESSOS
ESTACIONS COTA
INFERIOR
COTA
SUPERIOR PO
LS
DU
RA
TRE
PIT
JAD
A
PR
IMA
VE
RA
REMUNTADORS OBERTS
PISTES OBERTES OBERT CADENES
FONT ROMEU 130 150 X 32/32 40/40 X
EYNE 90 115 X 17/17 26/26 X
LES ANGLES 100 140 X 18/18 29/29 X
FORMIGUERES 80 190 X 7/7 17/17 X
PORTE PUYMORENS 60 120 X X 13/13 17/17 X
PUIGMAL 100 120 X 8/9 19/19 X
ARINSAL 145 165 X 15/15 22/22 X
PAL 90 120 X 15/15 20/20 X
ORDINO/ARCALÍS 110 230 X 11/11 19/19 X
PAS DE LA CASA 160 210 X 30/30 45/45 X
SOLDEU/EL TARTER 130 215 X X 22/22 32/32 X
LA MOLINA 40 110 X 14/14 24/27 X
LA MASELLA 45 100 X 10/10 42/42 X
PORT DEL COMPTE 90 120 X 14/14 30/30 X
VALLTER 2000 90 130 X 8/8 12/12 X
RASOS DE PEGUERA 60 80 X 5/5 9/9 X
BAQUEIRA BERET 190 320 X 22/22 43/43 X
2 2 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
Entrevista amb el santcugatenc Aleix Pros, corredor de l'equip nacional espanyol d'esquí de fons
Joan-Marc de Semir
Des que es va fundar el Club Muntanyenc Sant Cugat sempre han sortit bons esquiadors, especialment en la modalitat de fons. Ln d 'aquest és l'Aleix Pros. un jove santcugatenc de 11> anys i de família arrelada a Sant Cugat, que ha estat diverses vegades campió de Catalunya i d 'Lspanya de tons en categoria júnior.
A principis tic mes va participar en eK seus primers campionats del món com a únic representant de l'equip espanyol tot i que com \a dir ell mateix, " n ' h e sort i t bas tan t decebut j a que podr i a haver queda t molt millor".
Lis p roper s qua t re anys , l 'Aleix dedicarà tols els esforços i sacrificis a posar-se a punl i preparar ,a se\a participació en els Jocs Olímpics de l'WN a Nagano J a p ó ) : "Es la meva j>ran il·lusió".
vaig aprofitar el curset d'esquí del Club. Més tard em van dir si hem volia fer corredor quan tenia 12 o 13 anys. i em vaig posar a córrer.
El primer any les coses no hem van anar gaire bé. Vaig seguir entrenant i la següent temporada vaig entrar a l'equip català. Vam entrar uns quants del Club a l 'equip i vam entrenar durant gairebé dos anys fins que als campionats d 'Espanya del L)0 vaig quedar tercer en una prova i em van selecionar per a l'equip nacional espanyol.
Es un e s p o r t m i n o r i t a r i encara?
Sobretot aquí a Espanya sí. Allà al nord, els escandinaus és l'esport nacional. Com aquí el futbol, doncs allà és l'esquí de fons. I ara com es \eu en els Jocs Olímpics, l'esquí de Ions és on hi ha més gent.
Aquí a Espanya no hi ha aquest ambient.
Com és la teva vida de co-
"El meu objectiu són els Jocs Olímpics del 98 a Nagano"
Com va néixer la idea de dedicar-te a l 'esquí de fons de competició?
Bé, jo vaig començar que em venia de família que havia fet muntanyisme i esquí de fons
r redor de competició? Es bastant dur. molt de sa
crificis. Estem molts dies toia de casa. estem \oltant cada dos per tres. Amb les competicions a l 'hivern sempre anem t'ora. Estic estudiant però per exemple aquests exàmens del febrer no els he pogut fer.
Com ha estat l 'experiència d 'aquesta temporada?
Realment aquesta temporada ha estat molt bona. He entrenat molt tot l 'estiu amb I objectiu dels campionats del món júnior. El principi de desembre les carreres no m'havien anat gaire bé una 34è lloc en els campionats d'Europa i em van dir que si no millorava no podria ser seleccionat. El gener vam anar a Alemanya. Vaig quedar el 1 2è en
una prova i al i mal em van portar.
Als campionats del món ja va ser una mica més difícil perquè no em van anar bé les coses. En les dues proves que vaig participar vaig quedar el M2è i el 64è. Ho hagués pogut fer millor perquè en una d'elles que nor-malemnet em treien un parell de minuts vaig perdre'n cinc. Podria haver quedat entre els 40 millors.
Què n ' h a s t r e t d ' a q u e s t s campionats del món?
No és tan di ferent d ' u n s campionats d 'Europa . L ' ambient general sí que es nota perquè hi ha molta gent animant, la gent està nerviosa. La prova en si no és tan difícil com m'ho semblava. Estic una mica dece
but per la meva única i darrera oportunitat de destacar en la categoria júnior.
À causa de què, potser als nervis?
Tot va influir però sobretot la preparació dels esquís que no va ser gaire bona.
A nivell de l 'equip espanyol quin nivell es va obtenir?
Home només vaig anar-hi jo . en esquí de fons, i els de salts.
Podem dir que ets un dels fu tu r s r e p r e s e n t a n t s e spanyols en les olimpíades vinents que es faran a Nagano (Japó), al 98?
Si, però és totalment hipotètic. La veritat és que Nagano i els Jocs d'hivern són el meu objectiu, la meva màxima aspira
ció. Però la meva p repa rac ió
passarà per començar a competir en la categoria sènior i anar als propers campionats del món al 95 i 97.
Aquests són els meus primers objectius. Seran una bona prova per anar veient la meva evolució.
Quines són les teves properes fites?
Els 12 i 13 de març anirem als campionats d'Europa i posteriorment als campionats d'Espanya la setmana següent que clouran la temporada. Esperem fer-ho bé i queda r ent re els quinze primers però s'ha de tenir en compte que són gairebé dos mesos sense competir. •
Es crea el Club Ciclista La Floresta Fermin Torres Gil Redacció
S'ha creat a La Eloresta un nou equip de ciclisme, el l-'er-mín Torres Gil. club compost per les corredores del qual fins ara havia estat l'equip femení de la l ' n ió Recrat iva i d 'Esports de la mateixa localitat.
HI nou equip floresenc de cic l isme està formal per les mateixes espor t is tes : M a r t a Ponce, que és la guanyadora de la Challen femenina en categoria juvenil de la passada temporada i que debutarà en aques ta com a a f i c ionada ; Deme Krencia. tercera de les juvenils al campionat dels Països Catalans de la passada edició) i que també debutarà en-üiianv com a aficionada; Este
la Peris que debutarà aquesta temporada en pista; Cati Vall-r i b e r a que va debutar l 'any passat als campionats d'Espanya i d'Europa i va aconseguir una medalla a la categoria femenina de tàndems; Asunción Manjón que compta amb tina tercera posició al campionat dels Països Catalans de tentines aficionades; Susana Reixada: Anheles J u a n que es va lesionar durant el campionat de Catalunya però que ha decidit continuar competint: per últim k a e r o n T h o m p s o n i el nou fitxatge de l'equip: la corredora I m n t a Busque t s , ciclista amb un gran palmarès esport iu, campiona de Catalunya al 1993 així com també l'és de la Challen femenina.
Busquets és una ciclista procedent del Sournier que va ser seleccionada per a participar en els Campionats d'Espanya a Galícia, sens dubte la gran promesa per a aquesta temporada a les files del Fermin Torres Gil de La Floresta.
L'equip tècnic que acompanyarà les corredores serà el següent: com a directora cont inuaran tenint a M.Torres . com a metge a I. l/.aguire, el mecànic serà Pedró Torres i e ls a u x i l i a r s M. R u e d a i X.Glierar . 1. únic p r o b l e m a que té actualment aquest nou con jun t es cl de t r o b a r un espònsor que els pugui ajudar econòmicament , però la seva directora espera solucionar-ho properament. •
Taller, Kxposiun i Venda: l'I Pep- Venturj i.-jr.'.. un.:: SallrM
Te: il·iu 674 96 7S nsl'lli S.ml Cu»a!
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 3
Voleibol femení
EI Sant Cugat s'enfonsa contra un superior l'Esplugues
C.V.Esplugues 3 - C.V. Sant Cugat 0 Anna Borau
Les errades han tornat a repetir-se. Les jugadores de Víctor Hugo Rupill no estan fent una lliga dolenta, però cada cop que arriba l'hora de jugar contra l'Esplugues apareixen totes les pors. Durant aquesta temporada 93/94 hi ha hagut quatre enfrontaments entre tots dos equips i el Sant Cugat només va guanyar el primer: el disputat dins del desenvolupament del barceloní Trofeu de la Mercè. Des d'aquell moment ha estat l'Esplugues qui s'ha adjudicat tots els triomfs per clars 3 -0, i amb aquest darrer sembla que la qüestió ha arribat fins al límit perquè ara les santcugatenques s'hauran d'assegurar la resta de partits si no volen tenir problemes per a participar en la fase d'ascens.
Aquesta darrera jornada semblava que la cosa canviaria. Les jugadores del Club Voleibol Sant Cugat anaven a Esplugues amb la intenció de no tornar a ensorrar-se, de no deixar que la psicologia influís en un partit que, sobre el paper, no era pas tan difícil de guanyar. Però va tornar a passar: el primer set va ser per a l'equip local per un clar 15-6. A l'inici del segon es va poder apreciar un canvi, les de Sant Cugat no volien tornar a perdre i van prendre la iniciativa al marcador, agafant fins i tot un cert avantatge, però les jugadores d'Esplugues van superar el marcador advers i es van adjudicar també aquest segon parcial, ara per 15-13. Al tercer
El Sant Cugat no va poder amb l'etern rival
set es va poder veure amb més claredat tot el que havia estat el partit fins aleshores: el Sant Cugat jugava nerviós, cometent moltes errades que el seu rival aprofitava; les sacades de les santcugatenques no entraven com ho haurien d'haver fet i els seus remats no eren prou contundents, així es deixaven guanyar la partida de nou per la Samantha i les seves companyes que sense poder explicar encara el perquè tornaven a guanyar a les de Sant Cugat, amb un marcador final de 15-12.
Ara les de Sant Cugat hauran de concentrar-se un xic més en els tres compromisos que resten per cloure aquesta
fase: demà dissabte contra el Ciutadella, i a les altres dues jornades jugaran a casa contra l'Esplugues i a Sabadell contra el Club Natació a qui hauran de guanyar si volen participar en la fase d'ascens. Per aquest motiu, tant l'entrenador com la directiva han decidit que seria convenient no esperar la fase d'ascens i incloure ara els reforços que tenien pensats. L'ex-jugadora de l'Espanyol Sylvie Hernàndez seria la primera en incorporar-se, atès que aquesta tarda parlarà amb la directiva per tancar l'acord i si és així podria debutar amb el problemàtic Esplugues, la setmana vinent al Pavelló de Valldoreix. •
Futbol Sala
Els incidents són el més destacat en un partit ple d'interrupcions
Núria Munoz
Els santcugatencs i els de Gramenet van protagonitzar un partit un xic estrambòtic, dissabte passat. El joc no era gens continu i va patir moltes interrupcions. D'una banda, dins de la pista, els àrbitres xiulaven faltes constantment, amb les conseqüents aturades i poca fluïdesa que això comportava. De l'altra, el públic i l'entrenador dels de Santa Coloma es van intercanviar una sèrie d'insults que es van convertir en cops, cap al final del
Sant Cugat 3 - La Unió 1 partit. Els àrbitres ja havien demanat a l'inici del partit la presència de la força pública quan algú va fer petar un petard, però, davant les agressions finals, van insistir -hi. El joc va parar-se i no es va reini-ciar fins l'arribada de la policia.
Pel que fa al matx, els visitants es van avançar en el marcador i es van tancar darrera, en una bona defensa que els santcugatencs els costava de trencar. No obstant, els locals van poder empatar abans del descans.
A la segona meitat, els ho
mes de Carlos Navarro van sortir amb moltíssimes ganes i motivadíssims per fer que la victòria es quedés a casa. Però semblava que cadascun d'ells fes la guerra pel seu compte. Els costava molt cenyir-se a les jugades i moviments que solen practicar en altres partits. Finalment, però, els punts es van quedar a casa.
Els gols locals els van marcar Juan, Pla i Jaumet.
Els dos punts del dissabte passat permeten al Sant Cugat continuar essent líders de la categoria. •
Bàsquet
£1 Sant Cugat cau a casa contra un fort Montcada
C.B Sant Cugat 58 - Montcada 86 I. Towanda
Els jugadors del Club Bàsquet Sant Cugat van caure diumenge a casa contra el Montcada pel voluminós marcador de 58 a86. El partit en si no va tenir gaire història, el Montcada va sortir fort des del començament i els de Sant Cugat no ho van saber encaixar, mantenint poca concentració a la defensa i poca efectivitat de cara a la cistella, la qual cosa va marcar el decurs de l'encontre. Ja al descans, el conjunt visitant s'havia desmarcat de 19 punts. deixant la pista amb un primer parcial de 22-41. A la segona meitat tot va seguir igual fins al punt que la diferència va anar creixent en contra d'un Sant Cugat que va veure que no tenia res a fer i a favor d'un Montcada que va saber jugar bé les seves cartes.
Al final 28 punts d'avantatge per a l ' equip visitant que s'emportà cap a Montcada els dos punts. Extra-esportivament, però la notícia va ser veure assegut a la banqueta dels locals a Àngel Martín Benito, del qual sembla ser que ningú de la junta no sabia res feia una setmana. Benito, però, va declarar a Els 4 Cantons que el viatge a Limoges que el va tenir absent estava programat feia molt temps i que si bé és cert que va marxar sense consultar-ho amb la junta, també s'ha de dir que tant els jugadors com el segon entrenador ho sabien. L'entrenador sant-cugatenc va tornar a destacar que no marxarà si els jugadors continuen i tot sembla indicar que mentre no es digui el contrari el Club Bàsquet Sant Cugat continuarà jugant aquesta fase d'ascens. •
Handbol
L'UESC salva el primer obstacle ÜESC 25 - Adrianense 19
Anna Borau
Els jugadors que s'entrenen sota les ordres de Ramon Grau van aconseguir, diumenge passat a casa, superar el primer obstacle en la seva cursa cap a la fase d'ascens. L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va vèncer per un clar 25-19 l'Adrianense, un conjunt que a priori semblava més difícil. Els primers minuts del partit, però, no van ser del tot positius: l'equip visitant va sortir a la pista del pavelló santcugatenc amb la intenció de no deixar escapar els dos punts que atorgava la victòria i, en un principi, tot l'afavoria atès que als primers minuts de l'encontre va aconseguir distanciar-se un xic al marcador. Però els jugadors de la nostra localitat, coneixedors del que s'estaven jugant, van reaccionar a temps i van aconseguir tornar a igualar el matx, prenent la iniciativa i
marxant al descans amb un gol a favor. A la mitja part l'electrònic del pavelló reflectia un 13-12. A la segona meitat l'UESC va sortir a per totes i no es va deixar espantar pel que fins aleshores era segon classificat de la seva categoria. L'Adrianense no va saber reaccionar amb l'empenta dels seus rivals i es va ensorrar en el decurs d'aquest segon període cometent una sèrie d'errades que van ser aprofitades pels jugadors de l'UESC, els quals van anar desmarcant-se fins a arribar a la fi amb un avantatge de 6 gols que els donava la victòria. Un cop resolt aquest seriós compromís els de l 'UESC s'hauran d'encarar aquest cap de setmana contra els perillosos jugadors del La Roca, en un partit que es caracteritzarà per la importància del resultat si els de Ramon Grau volen continuar optant a classificar-se. •
Places de pàrquing en venda al Centre de Sant Cugat Tel. 674 18 40 (Cont. automàtic)
Elm 4 Cantons Telèfon de publicitat
fT40204 Telèfon de redacció
58914 01
classificats VICOIKA
APS
674 78 50 - 674 91 61
TORRES EN VENDA Sant ( uyat • \alldnreix ,i .''-ui
l ne ] l>l i! . nu l -. i i . : ee . l . i . ;>i
I " . , nn. 'ü 'a . ln | U-Ic- ev.c l J[ | l -
Sanl ( uuat - Valldoreix / aa
l 'auc.c R.I·I l u i c ' I ' UI . k
nen. -'.'i i i: aa 'il·ii:" ...la ,: c-
• s i . i e i IM11
( AHI I
Sani Cuiíal - \ alldnreix, , ••<u
\1a, Km; MI'OKIÍ M l \ | !c
' V i l ' , l O ' 'l . ' l ' H C ' ; | l ]' ,1 I
1' ' . M L " | ' ' . H ll.i - r i - H C e U U U U e i a
Sani Cuual. /una c/. (Iranollers. I · IU' ad,'--.!,!.! ,.U".,,'i. 'la. ' - I I lli .
• nL-r |. i , l , ,- , ama >!' r u . -.-.la ,1 e-
Ml - I ' i i I ,kn:: i M i : - I -.. l 'c •}•••-, lu:r.v i.n , Ï . Í . ,J k ' a u ,• l l . lb l ' U I l U i l ' l a - U ' .:••.! p H u i !
unir '.nvr..:
Sani Cugat • Va l ldore ix . /,>r.i
Ka'nbla \i--.l.i;_Lil-·. '.'lli" ;. I , k
•11 , '.ui', ^ ''i n -IK nI-UIMI -,iia
, U - l a ' tO II .,1 !1.1 ntllCC .\ | l . l [U
,1,1 i .l.iiniv - ,l,uk,. « J l à.;
n .!,,- Mu,.. -uu . .a .-I.,.un.
I n ii. :,c
San Cimal - Mas JantT. :ciicr\
' l ; ' H l'I M I l c " 'I . 1UT],[.:>>! ^ . J a
i k . I , : ' , . u i u ce.l;j',Hi.,, ' i . ' , tub .
' ' U l l . I l a - ' C Ï
sant Cugat - /ona lil Colomer
.1I.1
i c I :
' M ' I . ' -.-i '.i.'i. . - : . i . i • j ' i l · M . Í . I
•i i. ' i , u n . n i . 1." . .!..:•• .11 ib 1 ::c
l l u ' . . IUUICC k ' s . ' O . ' . -ala'Y C
l:.i',;i" - -i.n . ,ic u . -cciicía! 1
Sant Cimal - /ona c/. Orquídia,
,.I-,I de 1 --ei'.. 'C'-i 11;- ni «I ir
' : l í c v H I Ml r i . ' l h . u l i ' l . .! .1 ,: c s ! a l
V l'I . l ' k ' . l l ' I M ' l l ' U I . .11'.: U i . U ' l .
..i.'l.u . i ' ' L:.II.I!:L' :-.•- uiica- i
-au iuc
Sani ( usjal - \ alldorcix. n iu K
I H..',,:'... CU'IH 14 ú ',' . ,,, | |l '
-:,'i'. .cl ei
" pu i í c i .
PISOS EN VENDA /ona Mi real I o i rcblania.
/una \ lcrut t ho r.blai
APARTAMENTS VENDA
Wl.l.VIDRKRV. L'5 m nen-
. i . l" -,ti.t d c-'..tr ss 11: . cuin.i
, r r , r „ ™ •> 1; : K.h . doble-,
c l in b. a -uo , prc- in -
s \ \ ï C U . V I - l . A KI.ORKS-
T \ Xi T ce urJi. ii:ei|,kior -.1-
., .: L -i.ii. ui iu. ii,-- do-niuoris.
lu c I ,.: .;cl,i. "M.
TERRENYS EN VENDA M M ( T l i l i • / ( ) S \ I. \ H < 1 \ \ M ) Y \ , Snlat ilc bOO ir .
. u.c! Icu "iicru.l · i
S \ M ( U ; \ T - 1 A KI.ORKS-
I \ -"la: "ü •<: . n'icniacin -uj .
'. - ' . i . ' • . , ' . c u l
S W I' C K . A Ï -nlai Ce ')>! -11
'.,,11'. ulrcra I M'H l'I" \ 1 S Dl
l ' \ f , \ M l M
CASAS JOSEP M. CASAS EROLES
3lSO=-TORRES-LOCAl·S·T==IPENvS
Acmin stracio de finques
^oguers 1 Corunitats de Veïns
Gas "e: Jurídic
Agents cAssegurades
C & F CASAS FERRERAS. S.L. GABINET ADMINISTRATIU
GE5TI0 FISCAL-CCWTABLE Estimació objectiva Moduis I V A I me Societats I Tip Renda 1 Patnnani
ASSESSORAMENT.ABORAL
Seg.,reta: Soca 1 Nòmines
A-.cnoPS Pe-3ions -Jjbilacic^s
-Viudeiat -ILT
Mag st'atura -Conciliacons -Aco-iiadarç-c
GAPchET JURÍDIC
AU; r r ^ Í: IAS5E3URA\CES_
Av Alons 3a;a 22. bj. 2 Aoarta: de ccreus 12 Sart C.ica: del Valies
674 15 66-674 10 54
Inçysg?
Av. Barcelona. 70 Tel. 699 65 48
RUBÍ
OFERTflS flLQÜILERES
sant cagat
Alfonso Sala, I I2m . 4 hab..
bcnií v ,i-co. pisn ext. lK).HOOpt.iv'mes. Piso amue-
bl.sdo
t 'arr tr ( ior ina 100m : . 3
haS. i Kuitc'i. I bano, cale-
íac'cinn. balcón. armarios
L'innotraJü- 45.IKK) plas/mcs
2 Vticos dúplex l(Mlm:. 3 y
4 hab.. banci \ aseo. calcfac-
c'inn. icrra/a. A 5 minutos
cslacion Dcsdc 90 .000
ptav'mes
Pisos a estrenar. Zona resi
dencial %m:, 2 hab.. bano y
a^en. calc'l.iccion. cocina
equipada. Icrra/a uso cxclu-
viui, parkine. IX-sdc 90.000
pl.is'nic'c Amuoblado
: 10,(«HI.- pias/mes
TORRES
Torre individual seminue-
\a . iiiuic'|oi'.iblc /ona. 250nv.
4hah . 2 hannc. I asco. bode
ga. pàrking, buhardilla. jar-
Jin \ piccn.c Buen precio.
OFICINOS
Oficinas mu\ céntncas. Para
Jespacho- proíesionales. lo-
lalnicnk equipadas. Dividi-
Jas. aire .icnndicionado. To-
das las in-takkiones en uso.
SER1U XPI 674 12 04 Plaça Augusta, 4
Torres - Locales
Terrenos
Apartamentos
en
Venta y Alquiler
Administrador)
de Fincas
Consúltenos!
AQUALONGA, S.A.
Rbla M.C Verdaguer, 19
Tel. 674 21 83
VENDA TORRES Mira-sol. Torre t.ilahienie reíorma-
Ja. fi5m' odií jardin. .' hab.. ejlc-
l'acción 17 Mill
Mira-sol. Torre a refermar Sbm
edil", lerreno 450 ir.'. Oporlumdad.
Au refi)nr,.ir. Ib Mil..
PISOS PER LLOGAR Sant Cupat, junlo estación. Pi-o
IIH)m . 4h.ib.. 2b. cnv.. .oe , calc
lacc. parquet. I pi. pk 1 lil·lüm/ircs
Sant C'upil. PÍM» lujo 1 SI• ni ed:l .
4hab.. J b , -alen ccni enn ch.ir ,
coc. equip . ei-c. ciimal/aJa. Jardin
comunit. Alio. Soleade. Ti-do e\te-
nor Aire .-.conèi.. \ calcíace . 2 p'.a-
/a-parkinç, ISluKKIéiics
TORRES LLOGUER Lrgen torres para atender. Gran cartera clientes en demanda de torres en alquiler. Zona de Sant Cugat, Valldoreix v Mira-sol. Tel. 674 21 83
FINQUES ROCA
Xerric, 8
675 43 24 PISOS EN VENTfl
Zona Mercat Pere San,
20iini'+12m' terrassa, menia-
dor sala estar ?5nr. cuina amb
J'.ne: 1 Sm . 3 hab.. 2 banvs.
calefacció a gas radiadors, ar
maris encasiats. parquet tot el
pis. porter vídeo, porta blinda
da. pàrking.. 24 M. Zona C.Berga-Residencial Comunitat 5 \eïns. Nous a es
trenar. ÜHInv'-'-IOOnr terrassa.
Planta baixa, lOOm+lOllni
tardi.. 3 hab.. 2 banys, armans.
parquet tot el pis. ealefacc. ra
diadors. tot exterior. 2 places
pàrking i traster. 2XM. Visites
a convenir. També lloguer.
C.Verdi. Immillorable situa
ció. 150m:, 4 hab . armaris, 2
banys, menjador-saló, àmplia
terrass, cuina amb galeria, ca-
ef. parquet tot el pis. Soleiat i
ext,, 2 places pàrking i traster.
Zona comunitària amb piscina.
Plaça Octavià. All soleiat. 3
hab.. 2 banvs. terrassa, calefac.
t'.Sanl Martí, 84 nv. 3hah.. 1
bany.parquet tot el pis. 12SI
Av. Alfons Sala-Torrent de la bomba lU4nv. lot exterior.
3 hab.. 2b., salo-menj. 35nr.
lerassa rodeja tol el pis^-anex
d'estudi al terrat. 18.5M.
LLOGUERS Cèntrics apartaments nous, 1 habitació, 1 bany, menja-dor-cuina de 5()m:. Des de 50.000 a 60.000 ptes. mes.
OPORTUNITAT!
Solar per vivenda
unifamiliar vora l'Kstació
de Valldoreix. 16.000.000.-
A p t Finques
674 6715-589 33 68
PISOS EN VENDA
Kixample MlOmc 4 hab , 2 b .
calelac, exl , lciras-.i. parket. J
pi pke... pi-cina c'nni.. ben eslal
Rubí, zona menat, "r-ir. èh.ib.
I h.iny Icra--.,.. lot exterior
S.-l.sJXI
Valldoreix, pinp e-'.a.i". J hab..
'. ban\. cale'ac. l'ai ,1c loc. lardi
II M / o n a estació, i hab . I baiu..
calelac... parket. in: ex:., en hur
c-lal. I4S\1.
Zona Joan Maragall. 'llim , 4
l'a.b, lluir--, tol exl , ealefacc ,
ien,,-. : :5 b M
l'isos noos a estrenar a divt'rses zones de Sant Cu«al
de 2 i 3 hab. Des dt- •* M. Pisos de lloguer amb mobles o
sense a diferents zones de Sant Cugat.
Guia
immobiliària
Particulars i
professionals
Venda, lloguers,
traspassos...
Consulti els professionals
d'aquesta guia
A 14 Km. de FIGUERES Molí antic restaurat 300m 2 ,
enmig d ' l hectàrea bosc centenari, r iu, camí bon estat. Gran taller artístic i
sala assolellats, 2 , / 2 banys, molta a igua potable, llum, calefacció central, telèfon, TV sat., a larma central.
Torre particular a Matadepera Plana l'Hospital, 10
6747254-6747466
VENDA I LLOGUER DE:
TORRES - LOCALS TERRENYS-PISOS IPARTAMENTS
(amb Tiobles i sense)
ADMINISTRACIÓ DE
LLOGUERS:
De totes les
característiques
jExtensa cartera amb molt bones
ofertes!
4 habitacions, 2 banys complerts, 1 aseo, menjador-sala d'estar 60m2, bodega 55m2, garatge dos cotxes. Total construït 390 m2. Acabats de primera qualitat. Terreny de 2.200 m2. totalment ajar-dinat.
' 1" li u , l [U-, p '
1 .'•. üVk' t l l · l · .
H U I M ','fi..'4;i
P' ''»> ''.''li,i">^> Lv.V-"* - P
l'i' Tl·ll,' p k \ ' : , . ' P : X Li M i l
q i r . m i . - ' [ ' P ' u t i l n . '.^'.HnK^
r;iJ:t :i IP-LMi-i,: ," ' ' .^ ci'Cc'n
['Tc\:..c'k> ,t,' l.i 'ik'b O.Í:;I qiidií-
':ii i ú;i":iiil.t:t \v\ .1 ^ ' ! : iufcll.
Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial
Can Magí Tel. 589 00 23
Sant Cugat del Vallès
cStMPQE AMft PQOOUCTK6 NATUQAL6 VIQ AL JAQDl >3 INOUBRUC, S.A.
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 2 7
Actors i director presenten l'obra "Somiar truites" Josep Costa creu que Vobra agradarà perquè planteja una situació quotidiana amb la qual tothom es pot trobar identificat Anna Cabassa
Tres dies abans de la pre-estrena de l'obra "Somiar truites" al Teatre-Auditori de Sant Cugat, els dos protagonistes de la peça, Carme Conesa i Josep Linuesa, i el seu director, Josep Costa, van oferir el passat dimarts al mateix cafè del centre cultural una mena de roda de premsa a la qual també van assistir alumnes d'institut de FP i BUP. Ells seran els que veuran la primera representació de l'obra, divendres a les sis de la tarda en una sessió especial per a estudiants i joves. La nit següent, dissabte, es farà la pre-estrena d'aquesta obra que han coproduït els mateixos actors i el director.
Carme Conesa i Josep Linuesa, que formen parella en la vida normal, van mostrar-se molt il·lusionats amb un projecte que porten tres anys in-tentan tirar endavant. "Com que ningú no ha volgut o ha pogut subvencionar aquesta obra en aquests tres anys al final hem decidit produir-la nosaltres i el Josep Costa va
acceptar de dirigir-nos" va dir l 'actriu Carme Conesa. "Sembla que aquesta és, en el panorama actual, l'única manera de fer teatre, espavilant-se" va afegir el seu company Josep Linuesa, i va continuar "sinó només et queda restar al costat del telèfon esperant que soni i algú et doni feina en alguna obreta que potser ni t'interessa".
Una obra entranyable, uns personatges quotidians
Tant el director com els dos actors van coincidir en qualificar l'obra d'entranyable. Costava dir que la comèdia era un dels elements de la peça, però no l'únic ja que es combinava el tractament de l'absurd amb la tendresa i moments de tristor.
Conesa va definir la Rose, la dependenta d'un autoservei i paper que ella interpreta, com un "personatge bombó", màgic i misteriós, que conviu amb les seves fantasies i també amb els seus fantasmes. Per la seva banda, Josep Linuesa va defi
nir en Cliff, el camioner que ell representa, com un personatge d 'al lò més quotidià i amb el qual tothom es podria identificar.
A l'hora de parlar del director ambdós actors van dir, mirant-se de reüll al Josep Costa, que era un bon director, molt polit i amb el qual hi havia hagut un respecte i un diàleg positiu. Josep Linuesa va afegir que des d'un principi Josep Costa els havia deixat fer i improvisar per després anar moldejant, dirigint, els seus papers.
"El públic jove riu més" La primera representació
que es farà de l'obra està dedicada als estudiants i gent jove per als quals resulta massa car anar al cinema. El preu serà, doncs, especial igual que l'horari, lès sis de la tarda. Els tres representants de l'obra van definir "Somiar truites" com una peça rabiosament actual i molt adequada per a un públic jove.
"Els personatges tenen una edat massa definida, i els joves s'hi poden sentir identificats
Una comèdia nordamericana al Teatre Auditori
ha representació de dissabte serà la pre-estrena de Vobra que dirigeix Josep Costa i que interpreten Carme Conesa i Josep Linuesa
A.C.
Dissabte arriba al Teatre-Auditori de Sant Cugat una de les comèdies del millor teatre nordamericà: "Somiar Truites". Estrenada als Estats Units l'any 1982, va suposar la consecució del premi "Drama Critics Award" de Los Angeles al seu autor, Wïliam Mastrosimone. Així doncs, l'escritor de Nova Jersey va estrenar la seva primera obra, "The Woolgatherer" és el seu títol original, amb un èxit important.
Ara, el director de teatre Josep Costa ha dirigit la seva versió "Somiar truites" en català. La pre-estrena de l'obra es farà precisament al Teatre-Auditori de la nosta ciutat que, per altra banda, ha col·laborat estretament en la coproducció de la peça teatral.
Es tracta d'una genial combinació en la qual la rialla i el plor, la tendresa i la violència, es donen la mà i fan que el públic participi de l'obra tot compartint els som
nis dels seus protagonistes. És, finalment, una història d'amor entre dues persones que coincideixen en un moment de la seva vida i decideixen acceptar-se.
Els somnis de la Rose Els encarregats de portar a
l'escenari l'obra de Mastrosimone seran dos actors prou veterans en el món del teatre com són la Carme Conesa i el Josep Linuesa. Ella interpreta el paper d'una dependenta d'un autoservei de carretera, la Rose, i Linuesa el del camioner Cliff. Després de conèixer's al mateix autoservei van a casa de la Rose on transcorren unes hores "fantàstiques" i en fi tota una nit, però al llarg de la qual passa de tot menys allò què espera Cliff. Rose es mostrarà enigmàtica i misteriosa, mentre que Cliff intentarà descobrir els secrets que amaga ella, els seus somnis.
El director i els actors Josep Costa va dirigir des
de 1975, any en què formà el grup de teatre Kaddish a El Prat de Llobregat, tot tipus de muntatges, treballant amb autors com Lorca, Brecht, War-hol o Passolini. El 1987 crea el Teatre Urbà de Barcelona, on triomfarà amb muntatges com ara "Dany i Roberta", "20x20", "Cartes d'amor" o "Jony va agafar el seu fusell, i dirigirà actors tant importants de l'escena espanyola com ara Charo López, Sílvia Munt o Pep Munné.
A "Somiar truites" dirigeix a Carme Conesa i Josep Linuesa, dos actors que han participat en muntatges teatrals, a la televisió i al cinema. Qui no coneix els programa de TV3 "Betes i Films" i "El dia dels innocents" en els quals Conesa treballa com a presentadora, o la sèrie "Chi-cas de hoy en dia" de TVE. Linuesa, per la seva banda, ha participat en diversos muntatges del Teatre Lliure, i en sèries de televisió com "Plàstic", "Crónicas de mal" o "La Granja".
més fàcilment", va explicar Linuesa. Segons la Carme Conesa el públic quan és jove és també més agraït "perquè no es talla ni un pèl i riu més".
Aquesta és una experiència que volen anar repetint a diversos teatres per on també passarà l'obra després de fer-
ne l'estrena oficial al SAT de Sant Andreu el 28 d'abril vinent. Per la seva banda, la direcció del Centre Cultural de Sant Cugat ja va anunciar uns mesos enrera que també aquí es repetirien aquestes sessions que servien per apropar el teatre a la gent més jove. •
Pau Riba omple la Res
Mont Carvajal
Pau Riba va demostrar un gran poder de convocatòria en omplir de gom a gom la Sala Res divendres de la setmana passada. A banda i banda del petit escenari, col·locat al mig del local, els caps s'estiraven ben amunt per poder veure l'ex-hippie, provocador i adorable Riba. A les primeres files i al voltant de l'escenari, els més joves seien a terra.
Les peces del darrer treball de'n Pau, "Disc Dur", van anar sonant en les primeres parts (en
total van ser cinc) del concert. El públic, molt fidel i entusiasta li demanava peces i cantava amb ell moltes de les cançons de l'artista. "Taxista, porta'm al cel" i "Nena de porcellana" foren les més corejades. Pau Riba, que lluïa uns pantalons de cuir negre damunt els peus descalços i vestia una armilla de colors vius com a única peça al cos, va aportar molta marxa al local del carrer Sant Domènec.
D'altra banda, dimecres i dijous vinents podeu veure encara les Stupendams a la mateixa Res. Per reservar entrades, telefoneu al telèfon 589 33 19. •
2 8 ELS 4 CANTONS ÀjOM M * Antoni Llaveria
Ford Probe 24V Ford inicio hace 8 meses la venta en el mercado nacional de
un modelo americano desarrollado con la firma japonesa Mazda del coupé deportivo Probe 24 v. 165 cv. de líneas depor-tivas y que se convirtió en el mas vendido de su categoria (Opel calibra, BMW sèrie 3...)- Ahora, como complemento, ofre-ce un Probe con 16v. y 115 cv. a un precio aproximado todavía mas atractivo (3.713.000 ptas) e igualmente con un acabado y equipamiento completo
CONDUCCION CON LLUVIA
Entre los distintos factores metereológicos que afectan a la conducción, la lluvia es posiblemente la que con mayor frecuencia se nos presenta. Dos consecuencias negativas provoca la lluvia: la falta de visibilidad y la
pérdida de aherencia. La visibilidad dependerà del buen funcionamiento de los limpiaparabrisas y la calefacción(eliminación del vaho interior que emparïa los cristales), e incluso del correcto alumbrado. En cuanto a la adherència, el buen estado de los amortiguadores, frenos, però, sobre todo, el dibujo de los neumàticos, ya que si estos estan muy desgastados el vehículo pierde mas de un 50% de adherència. Para mejorar el contacto de estos con el firme, es correcto disminuir la presión en aproximadamente 0,5 Kgs./cm2. En cuanto al conductor, deberà conducir con mayor suavidad sobre los man-dos, moderar la velocidad en un 50 % (los neumàticos desinchados dan mayor seguridad, però permiten una velocidad mucho menor) y vigilar sobre todo las frenadas, ya que las distancias de frenado tienen que ser mayores.
CONSEJOS PATROCINADOS POR:
HIJL
DIVENDRES. 25 FEBRER 1994
CASAS i G. S.L
• Administració i gestió empresarial • Renda i tributació en general • Fiscal • Assegurances
• Vehicles
Av. Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 - 674 14 97 Fax. 589 40 09 m*mWimrmMWmMXim:iKni':
• • • • breves • • • § Teledeporte Teledeporte, canal de TVE que emi-tirà via Hispasat, ha iniciado sus emisiones de prueba. A partir del 1 de Abril emitirà regularmente 42 ho-ras a la semana con todo tipo de deportes. estando ampliamente repre-sentados los del motor. Expoaventura 94 Del 13 al 15 de Mayo. el Pueblo Es-parïol de Barcelona reunirà todo tipo de actividades para los aficionados a la aventura
da en el Km. 3,8 de la carretera que une Sabadell con Castellar del Vallès. En ella se recuperaran y reciclaran desde metales, papel, mue-bles, trastos viejos, aceites usados y baterías, entre otros tipos de obje-tos. Honda ST 1100 los propietarios de motocicletas Honda ST 1100 (Pan Europea), podran disfrutar una vez màs, su rall-ye. Esta vez recorreran la ruta Etrusca partiendo desde Florència. El 25 de Mayo los interesados de-ben contactar por Fax a MONTESA-HONDA al n9. 574 26 78.
Punto Azul Punto Azul es la denominación de la primera estación de residuos sólidos inertes de Catalunya. Funciona desde esta misma semana y està ubica-
FURGONES DAILY 94
M A S C A R G A P O R M E N O S P R E C I O IVECO PEGASO, líder de ligeros en toda Europa, amplia en el 94 su Gama Daily y multiplica sus venta|as:
• Nuevos Furgone» 408,40.10 y 4012 con peso total en carp de 4 Í 0 0 Kg.
• Hasta un 6% menos en RV.R. • Doble homokjgación a 4.200 y
1S00 Kg. (carnet B-l). • Tres motoriraciortes: 75, 103 (turbo)
y 116 CV (turbo intercooter). • Servodireccidn de sèrie. • Rueda gemela trasera. • Dos capacidades: 12 y IS mï
IVECO EL GRAN SALTO
^ IVECO Sepauto/SA r*» Om Uenfeada. SB1 • ' H . 7M2S0<r- TERRASSA Y S 0 T V I C Í O S '
Se vende este"FjpRMÜLA JLJBRE' 160 cv. 255 KmTh. 1.200.S00.-ptas.
INFORMACION: Tel. 674 83 42 (noches)
3 0 ELS 4 CANTONS CINEMA-RADIO-T.V. DIVENDRES, 25 FEBRER 1994
:$6ife-
| r ^
i •i «I
r
V
i*. N
• •
OMJÜV UhK Hi . J <
Ic iE Si.
I2i<£ *? . % A . f T I E R R ^
SALM El cielo y la tierra
v d:i :1 ur-ti '^-'L'orc <i vie:na'" la que va ser success.vanent, combatent de •C:irc. ;ií.;t:''i' >.:-l "ercat ;'eqre a Sa gon i refugiada als Estats Ur ts Text ' : i:ir' de l.i t'ikx a v ft-amita que Oi ve' Stoie va començar amb ' Platoc' <
Na: du el - de |u o' (Majors de 18 anys)
Horaris: 16.30,19.30,22.30
Vi fallit" rc-jiyn
R I S
T t R O S
SALA 2 Los 3 Mosqueteros Nova versió de la novel·la clàssica d A. DuTias. aqest cop produïda per a casa Disney i interpretada per joves estre
lles del moment (Majors de 13 anys)
Horaris: 16.20,18.30, 20.35, 22.45
SALA 3 Lo que queda del dia
Una histona a ar-or entre un maiordom i una criada, a l'Anglaterra victoriana i::;issis:a de-is temps de Cnurchi . Dirigida per dames Ivory i protagon tzada per
Anthony Hcp^ins i Emma Thompson (Apta)
Horaris: 16.45,19.30,22.30
SALA 4 Todos los hombres sois iguales
Comec a espanyo a típica amb certs plantejaments feministes D ngica oer Manuel Gómez Perera i protagonitzada per Imanol Arias Aníonio Resires Juanp Puig-
corbe (Majors de 13 anys)
Horaris: 16.15,18.30, 20.35,22.45
SERVEI GRATUÏT A DOMICILI
Mercat Torreblanca P. 1-5 Mercat Pere San P. 120
Tel . 6 7 5 1 3 89 Tel . 5 8 9 1 4 48
Sant Cugat del Vallès
"RANKING"
DE LES PEL·LÍCULES DE
VÍDEOS MÉS LLOGADES
De07ha 9.30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, notícies de Sant Cugat i el Món, la tertúlia.
1-2-3-4-5-6-7-8-9-
10-
Proposición indecente Pasajero 57 Como agua para chocolate Dragón Secuestrada Robocop III Sin testigos Los amigos de Peter Los reveldes del swing La mate porque era mia
l i f r f l l l l
^ÀDtO SANT CUGAT
"Dies de Ràdio"
"Sant Cugat Avui"
"La tertúlia" (Repetició) "la gramola"
De 09.30li. a l3h El Magazine Del3h.al3.30h. L'informatiu. Del3.30h.al4h De l4ha l5h . Les cançons de la teva vida Del5h.a l9h . "Vol de tarda" El plaer de la musico i res mes. De 19h. a 21h. "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. Tesportiu" 10 minuts amb tot l'esport locol i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.
Proqramoció d
^ \ « ^ video-club \ ^ sant cugat
Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49
Sant Cugat
Dilluns. De 23h. o 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistables. Dimarts. Testaieta" Un espai de lectura de cartes. Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d'ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cop de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t
Programociò cap de selmono Dissabte: -Ü.OOh. "Nosequeting" -lü.OOh. "Vallès sense fronteres" és pot salvar" -12.0Oh. ïestafeta" -13.00h." Avant Matx" -ROC món" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. "Marató" -23.00h. "Et sona?"
Diumenge: -8.00h. "M'issa" • 9.00h. "Esports en marxo" -lü.OOh. (Racó deia poesia, Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) -14 en marxa" -15.00h. "Súper DJ"-18.0üh. " No m'agraden els dií "Esports en marxa" -22.3Qh." Històries"
l.OOh. "Això "Un pam de
oda d'amics" 'Oh. "Esports
•21.00h.
Comentari de cinema
"Love Story", però millor Tierras de penumbra
Títol original: Shadowhnuls. Director: Richurd Attenborough. Producció: Richard Attenborough i Brian Fastman. Guió: William Nicholson, segons la seva obra teatral. Fotografia: Roger Pratt. Música: George Fenton. Intèrprets: Anthony Hopkins, Debra Winger.
Xavier Borràs
El prestigi de Sir Richard Attenborough com director (també té una llarga carrera com a actor, però aquesta és una altra història) es recolza. sobretot, sobre la col·lecció d'Oscars que va guanyar amb Ghandi, i sobre la seva fama de "compromès" (així, entre cometes). Però tant Ghandi, el seu millor film, com Grita libertad, el seu segon millor film. són atractius i interessants només en la mesura en què els temes que tracten (respectivament, la descolonització de l'índia i la lluita anti-apartheid a Sudàfrica) ho són, i en la mesura que els personatges que biografia (Fil Mahatma Ghandi i el líder negre Steve Biko) transfereixen al film el seu propi carisma, no pas per les seves virtuts estrictament cinematogràfiques, que són més aviat limitades. I pel que fa a la seva fama de "compromès"... Bé. una mica sí que ho és, però va-ja. Attenborough no és cap Ken Loach. ni de bon tros. Ni tan sols és cap Oliver Stone. Conscient que els seus millors èxits són en el camp del cinema biogràfic (quan canvia de pal, com en A Chorus Line. els resultats són de sinistre total... artístic i de taquilla). Sir Richard s'hi dedica amb fruïció. Desgraciadament, tampoc és cap garantia: el seu darrer hiopic, Cha-plin, també va ser de sinistre total... artístic i de taquilla. FI pobre Chaplin no es mereixia que li fessin allò a la seva memòria. Tierras de penumbra no és pas un hiopic. en
cara que es tracti d'una història real (la relació sentimental entre el novel·lista C.S. Levvis i la poetessa Joy Gresham), ni aborda cap tema polèmic (només una història d'amor on un dels amants pateix una malaltia incurable, que no és pas el Sida, sinó el càncer). Però, curiosament, Sir Richard s'hi surt prou bé: potser perquè es limita a deixar fer als seus dos intèrprets principals, un magnífic Anthony Hopkins i una no menys magnífica Debra Winger, sense més destorbs que rodejar-los d'una acurada ambientació. Attenborough és un bon director d'actors, com gairebé tots els actors ficats a director. i en un film com aquest, basat en una obra teatral, això s'agraeix. Com també s'agraeix que no es deixi emportar pel melodramatisme fàcil en relatar una història tan similar a la de la insuportable Love Story (no us entraven ganes d'assassinar a Ryan O'Neal i Ali McGravv per tótils?), sinó que opti per un to contingut. deixant que el dramatisme de la història flueixi naturalment, sense subratllar-lo. Sí, Tierras de penumbra és una pel·lícula senzilla, gens retòrica i acuradament i bellament realitzada. Amb ella, Sir Richard Attenborough ha assolit la seva millor obra. •
DIVENDRES, 25 FEBRER 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 1
HORÒSCOP Per: Lin Mithal-Hir
ÀRIES (21-3/2-4) 4 t / t En un castell l'anxaneta és el que f\ saluda i rep els aplaudiments del
públic, però si sota de tot la pinya falla, tot el castell es desfà i cau a terra. Pensa que tot és necessari, l'anxaneta per coronar i la pinya per aguantar.
TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ La primavera t'arribarà més tard o ^^j més aviat. Bon temps perquè flo
reixin els teus anhels. Mira que el teu cor no es desboqui un xic massa en l'entusiasme de la nova primavera.
BESSONS (21-5/21-6) ^ ^ El sol brilla però alerta! Vigila que 11 el sol d'aquesta època de l'any es
traïdor. Ja saps la dita, "Sol de març set anys a la cara". Això vol dir que els seus efectes duren més que en un altre mes de l'any.
CRANC (22-6 / 22-7) ^ • ^ No totes les flors són roses ni to-W ^ tes les joies són autèntiques. Mira ^ • ^ que també l'humil viola és una flor i que els joiells més vistosos són vul-garíssims, vidres tenyits de colors. Intenta doncs diferenciar -los.
LLEÓ (23-7 / 22-8) ^ ^ No pensis que un gra ja fa graner,
rt I c a l molta feina i molta voluntat * per guanyar. No pensis que amb
un petit esforç d'un dia tot està guanyat. No hi ha res que ser més constant per assolir el teu objetiu.
VERGE (23-8/21-9) m * Encara que la nuvolada tapi el cel \\r u n a e s t o n a ' P e n s a Q u e r e r a e l s n"-
vols, encara que siguin molt negres, sempre hi ha el sol. No perdis el temps en plorar per un dia i prepara't per quan surti el sol.
BALANÇA (22-9/22-10) «» No hi ha res més efectiu que ser
^ ^ tossut en demanar quelcom. Insisteix, que si no et donen el que de
manes pel teu propi mèrit te'l donaran per treure't del seu davant.
ESCORPIÓ (23-10/21-11) ^ Si vols tirar endevant prepara't, si I I I * per pujar la muntanya agafes mot-I I " xilla i bastó, per anar per la vida també cal agafar els estris més adients. Paciència, voluntat i escolta aquells que saben més que tú.
SAGITARI (22-11/ 20-12) I ^ Tots podem córrer plegats però la
^ ^ meta de l'un no és necessàriamant la de l'altre. Per a alguns el fet d'a
rribar és un mèrit i un triomf més gran que el que assoleix el pòdium.
CAPRICORN (21 -12/19-1) ^ ^ Busca al teu entorn i pots trobar J^\ allò que no has trobat durant anys ^ ^ de viatges i d'incerteses, moltes vegades el que volem està amagat entre les coses senzilles de cada dia.
AQUARI (20-1/18-2) Las orquídees són flors vistoses i molt apreciades, però no tenen perfum La petita violeta quasi no
es veu, però el seu perfum és un dels més apreciats. Aprèn d'elles.
PEIXOS (19-2/20-3) « * Els ocells que més canten són
^ T caçats per ficar-los en gàbies d'or i no poden ser lliures. El pardal
amb el seu cant barroer i el plumatge fosc i poc vistós, ningú no el molesta. Tu què vols ser, ocell cantaire o pardal?
T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF
Aquest divendres a les 21 hores l'informatiu en directe Repetició a les 10.00 -14.00 - 21.00 - 24.00
tots els dies de la setmana NOU TELÈFON 589 04 38
Servei Tècnic. Antenex. Sr. Rabassa 589 22 47
Per Jordi Alins MOTS ENCREUATS
1 2 3 4
1
r 5 6 7 8 9 10 11
2 • 3 • : • 4
5 V < • • 7
8 • ^ 9 -- •
í io • • 11
Horitzontals - 1 . Que fa saber una cosa.- 2. Posar una cosa o un fet fora de la vista. Lloc on es viu.- 3. Beguda típicament anglesa. Individu que fa nusos. En números romans, cinc centenes- 4. Al revés, antònim d'algú. Vocal repetida a la capital de la Garrotxa. Cap d'estat en una monarquia.- 5. Emetre el so de la granota. Contacte físic que demostra afecte.- 6. Vocal oberta. Nota musical. Al revés, va acceptar. Consonant velar- 7. Depredador que no és ni el lleó ni és fosc. Metall preciós- 8. Al revés, conjunt de troncs lligats que baixa pel riu. El seu. Part de l'extremitat superior.-9. El llampec fa soroll. Humitat suficient des del punt de vista agrícola. Consonant usada per imitar el tren.-10. Ocell. Relatiu a l'oïda. Mesquí.-11. Femení, que té tendència a tremolar.
Verticals - 1 . Manca d'afecció o d'artificialitat.- 2. La darrera lletra de l'alfabet grec. Al revés, relatiu al camp.- 3. Determinant possessiu de segona persona. Nombre. Lletra repetida al nom d'un famós jugador de futbol brasiler. - 4. Roentor. Allò que posava el padrí - 5. Conjunt d'animals que viu en un lloc. Pensador grec que relacionat amb l'amor ideal.- 6. Pecat capital que reclama paciència. Que no és fictici. Al revés, símbol del liti.-7. En números romans, tants dits com vint mans. Nota musical. Femení, contrari de suau.-8. Al revés, au que pot fer de vigilant. Tros de terra molt dur. En números romans, cinc centenes- 9. Contrari de primer. Bioquímic lleidatà que treballa als Estats Units- 10. Element de l'esquelet humà. Pronom de segona persona. El nom d'un arbre. Metall preciós.-11. Placa fotogràfica obtinguda amb raig ics.
L'__g m d_n_ v_d_, l'__r_ l_ m_rt.
S_c m_nj_r p_r _ l'h_m Is g_ts _m
m_ng_n t_t SOLUCIONS
II 01 6 8
ENDEVINALLA xiad ia.oion/os
)0| uaBuaw uie S)B6 s|a I awou.,1 B jed jeíuew oos
Poal e| ai|B,| 'ep|A Buop we Bn6!B,-|
Can Matas, 8 baixos Tel. 675 36 53 -SANT CUGAT DEL VALLÈS Pere Esmendía, 23 Tel. 697 50 05 -RUBÍ
COPISTERIA PROFESSIONAL
FOTOCOPIES COLOR A DUES CARES
REPRODUCCIÓ DE PLANELLS DIAZO
FOTOCOPIA
ENQUADERNACIONS CANONET ESPIRAL
TERMOENCOLAT
MATERIAL D'OFICINA COMERCIAL I TÈCNICA
iPROBLEMfiS DE HüMEDfïD?
LA SOLUCION
2 0 % de descuento
Pep Blanes i els diàlegs amb el Claustre Pere Pich Rosell
Paral·lelament a les avantguardes artístiques, als moviments
vertiginosos dels creadors compromesos amb les últ imes tendències, paral·lelament al moviment sorollós, al moviment frenètic quotidià, paral·lelament a les noves construccions, als edificis mancats de la història que només dóna el temps; equidistant a tot això, hi ha artistes que dibuixen amb la tradició encetada fa cinc segles, que per a realitzar la seva obra prenen el temps del rellotge com si les hores fossin segons i cerquen com a models, les pedres dels claustres històrics, perquè les seves pedres parlen amb la dignitat que dóna veure-les venir.
A Pep Blanes el coneixem en diferents facetes; cada dia, a l'hora del vermut, ens dóna deu minuts de consells sobre cuina, a l'emissora de ràdio municipal, minuts que per a fer boca de cada dia, es converteixen en alguna cosa més que una sèrie de receptes de cuina, és un programa que ens serveix per a comprendre la manera de fer i de pensar d'en Pep Blanes; ens parla d'una cuina enllaçada amb la tradició. amb productes naturals del país i d'elaboració lenta i tranquil·la.
Aquest gust pel treball calmós i pausat, elaborat a poc a poc, el trobem també en els seus dibuixos, fets amb una tècnica personal, fruit de l'observació metòdica i científica i de no treure l'ull a les pedres del Monestir. Any rera any. ha dibuixat l'edifici que dóna personalitat a la nostra ciutat, l'ha utilitzat com aixopluc del fred i la piuja i com a model que li permet mostrar tot el domini del seu dibuix.
Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Navarra, compaginant els estudis d'art amb la carrera de Filosofia i Lletres; des d'un principi demostrà una facilitat innata per al dibuix, tècnica que ha desenvolupat al llarg de molts anys. El seu dibuix està realitzat amb l'estilògraf i últi
mament amb grafit. La seva tècnica requereix una gran capacitat d'observació i de subjecció de la realitat.
En els llibres i catàlegs que ens mostra l'obra d'en Pep Blanes, apareixen reflexions sentides en les seves llargues estades dibuixant al claustre del Monestir i altres indrets. En el llibre "Pedra i ploma. Confidències al Claustre de Sant Cugat del Vallès", fa un diàleg hipotètic amb el Claustre, repassant la història i l'evolució del Monestir. Pep Blanes escriu: "Hem viscut junts durant moltes hores, molts dies, setmanes, mesos i, fins i tot, anys. Per tant, amic Claustre, ens coneixem molt bé. I és des d'aquest moment que el tracte diari, constant, aprofundeix els sentiments, i la confiança ens porta a la confidència. I tu, oh Claustre, tens tantes coses, tantes nombroses vivències per a comunicar-se (...).
- Sí, la recordo com una fita important per a tu. Crec que és l'any en què apareix, per primera vegada, el nom del teu constructor, l'Arnalli Catelli.
- Exacte, l'Arnau Gatell fou el meu pare, el meu constructor, que va conviure amb mi durant uns disset anys, esculpint capitell rera capitell".
La relació que estableix amb la construcció romànica és, com ell mateix diu en el seu llibre, d'amic i de company de llargues estones. •
El cinquè cantó Fumar es un placer
Per Víctor M. Morera
F umar es un placer, henial, sensual: fumando espero al hombre que yo...". jPobre Sara Montiel! Seguro que si hoy cantarà pública-mente otra vez la inolvidable copia alguien le
acusaria de apologia del càncer de pulmón. Como todos los sufridos lectores de esta columna ha-bràn va adivinado, fumo y fumo mucho. No me vanaglorio de ello todo lo contrario, siempre he lamentado mi falta de voluntad y mi poca constància a la hora de dejarlo. Siempre he sido de los que he dicho que "dejar de fumar es la cosa mas fàcil del mundo: yo lo he he-cho un millón de veces". Estoy avergonzado de mi actitud y me gustaria dejar definitivamente ese gran vicio. Lo juro. Ahora bien, también estoy conveneido de que por postura pròpia eso va a ser muy difícil \ lo va a ser porqué odio las imposieiones, las he odiado toda mi vida. Sé que me cuesta mucho tomar decisiones però me ca-brean los chulos que las toman por mi. Y ademàs sin consultarme. Puedo comprender, aceptar e incluso obedecer a ojos ciegos y sin rechistar la prohibición de fumar, en hospi-tales, clínicas, centros sanitarios, escuelas. lugares de alimentación, centros oficiales, taxis, autobuses. avio-nes, metros, guarderías. gasolineras, farmàcias. conce-sionarios de coches, carnicerías... Acepto y apago el cigarrillo ante ninos. embarazadas, abuelos, enfermos, la histèrica de la esposa del jefe. la senora de la limpieza, el perro del vecino. el taxista as-màtico (todos últimamente) el fumador arrepentido (que són los peores) la vecina del tercera que està cons-tipada... Yo ya he pasado por el bochorno continuado de que te miren mal. de apagar el cigarrillo por el "que diran", de esconderlo cobijàndolo en la palma de la mano. a ries-go de quemarme la piel, de pedir disculpas. permiso, autorización para hacer "chisquear" mi mechero. hasta porlacalle. Me niego, me niego en redondo, a dejar de fumar. por que este país ha decidido que el fumar perjudica seria-mente la salud. Ya lo sé. però es mi salud no la de los demàs. sobre todo euando en medio de la terraza de un bar. después de un exquisito cafè con leche y bollo de cabello de àngel, una senora se acerca de la mesa màs alejada a mi y miràndome de una forma acusadora me ordena màs que pedir "^apagaria usted el cigarrillo por favor, es que me molesta el humo"?. No senora. no lo apago, no me pasa por las narices. me es igual lo mal educado que pueda parecer. A mi me molesta su coloma y no le he dicho nada. Me niego a encerrarme en el lavabo para encender mi pitillo, exigo los mismos vagones en el tren para fumadores que para no fumadores, deseo poder ejercer mi li-bertad, de prender un cigarro euando a mi me de la gana sin tener que mirar a un lado y al otro, pedir disculpas, fumar ràpido y sentenciar mi cotilla euando aún me queda màs de la mitad. Soy absolutamente respetuoso con todos, però nadie lo és conmigo y eso, evidentemente, no es justo. Que nadie vea en esta columna una apologia a favor de fumar. Que se observe en todo caso un principio de li-bertad que empieza euando termina la del vecino.
