ELS •si»

CANTONS APYJJÍS4 Diumenge, 28 de febrer de 1993

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Obsequi de l'Editor

• M . Cueto dimiteix de la Junta Veïnal de Valldoreix

Sant Medir repicarà més que mai Els " Medins " de Barcelona i la Penya Regalèssia han aconseguit una nova campana per a l ermita.

Pag. IS

ÏEs vol implantar un centre comer­cial tipus "Baricentro" a Sant Cugat

Pag. 4

WAgrícola anirà a terra per donar pas a un nou edifici

Pag. 5

Valldoreix - Masanés no cedeix a les pressions d'Aymerich CENTRE DE LA IMATGE

/ Fotos en color en 1 hora / Diapositives en 1 hora / Diapositives a paper en 2 hores / Venda de material fotogràfic nou i usat / Reparació de tot tipus de material fotogràfic

(taller propi a la mateixa botiga) / Servei públic de fax

Sta. Maria, 14. Tel. 675 56 74 - Fax. 675 57 24 - Sant Cugat Av. Catalunya, 72 - Tel. i Fax. 58019 53 - Cerdanyola

persones llegiran Els 4 Cantons

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIUMENGP:. 28 FEBRER

Farmàcies deTorn 2 7 - 2 - 9 3 a l 1 4 - 3 - 9 3

Dissabte Diumenge Dilluns Dimarts

27 28 1 2 Riera

Dr. Murillo. 1 Tel. 674 04 30

Salavert S. Rusinol. 38 Tel. 674 06 45

Beringues Avda. Alfons Sala. 46

Tel. 674 04 83

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

Dimecres Dijous Divendres Dissabte

3 4 5 6 Cullell

Pge. Diputació.1 Tel.674 03 64

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Teixidó R. Celler. 97

Tel. 674 77 49

Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Diumenge Dilluns Dimarts Dimecres

7 8 9 10 Domènech

P. Sant Magí. 50 Tel. 674 35 53

Cullell Pge, Diputació,1

Tel.674 03 64

Teixidó R. Celler, 97

Tel. 674 77 49

Llorens Sta. Maria, 27 Tel. 67415 31

Dijous Divendres Dissabte Diumenge

11 12 13 14 Beringues

Av. Alfons Sala. 46 Tel. 674 04 83

Domènech P. Sant Magí, 50

Tel. 674 35 53

Salavert S. Rusinol, 38 Tel. 674 06 45

Riera Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

i Els dissabtes tot el dia i els diumenges al matí. (

i També resten obertes i la Pinto de Valldoreix i la Serret de Mira-sol. i

Consells de Prevenció R R O T H C C I O C I V I L I ) i ; S A N T C U G A T US I N F O R M A D I T Q L T .

" U S C O N V n S A B F R "

P E R Q I E E S P R O D U E I X E L F O C ?

Precisament per la confluència de ties ele­

ments:

- Combustible

- (Kigcn

Calor

Eixant-nos en la figura del triangle del foc. podem du també que si FALTA

algun d 'aquests tres elements, el foc NO FS PROIH FIX. Deduïm que quan

tractem d'apagar un foc. el que intentem fer és eliminar també algun d 'aquests

Ires elemenis bàsics.

Ara ja coneixem el que es el foc i parlarem d 'una de les diferents formes

d'extinció. De moment proposem els LXT1NTORS.

No existeix cap extintor que. per si sol. serveixi perfectament per a combatre

lots els tipus o lormes de toc. Per això creiem com emenl que per a donar-\ os

millor orientació, conegueu els diferents tipus d 'extintors, les s e \ e s característi­

ques j les seves aplicacions específiques.

oÇ\

•i?/J\:

v •;•. > . • >': \ .A

CALCÍ

AK;FA

Matèries Seques Eurllcnl

,\ raig i pulverit/ada. Natura i ret'rijzera. l'Aita la reisinició.

OH CARBÒNIC CO:

Líquids Inflamables Excel·lent

Sufuca i refrigera. Més indicat en locals tancats. Elèctrics Excel·lent No conductor. No dete­riora. No deixa residim.

j»r

ESPUMA

Matèries Seques E\ctl·lent Cobreix i humiteja la meteria inllamada. Líquids Inflamables Excel·lent Cobreix el toc. Impedeix la combustió.

POLS SECA

Líquids Inflamables /.Xicl-Utn

Elèctrics No coiidticloi. I Vi xa residim.

Matèries Seques: fusta, paper, cartró, teixits, palla. ete. Líquids Inflamables: Gasolina, olis. pintures, ete. Elèctrics: Quadres elèctrics, motors, electrodomèstics. TV., informàtica, eic.

^ P ^ ^ X

S TELÈFONS DÏNTERES SKRVKIS ÚTILS

\iim:.·.ir·ciii 589 22 88 -H.C'limc 454 6000

-B i rn lv iN l iT . i - ru 692 80 80 -H . Sant Pau 347 3133

• C \ l ' 584 1122 - H. BeIKitüe 335 7011

C.iai.iii.idcCi-. 725 29 44 - H. Cienera) tic C.ila'..r\.i 589 12 12

í nnviis 674 70 96 - HAall dllcbron 427 20 00

- H.Sant Joan de Deu 203 40 00 ( ien RoiaSant ( UL.II 674 12 34

-1 nitat Coronaria 2481040 Civii R..|a ACiUii-v \ 674 24 59

- Alcnhoiió V.onnih ...317 77 77 D'spcns.iri IHORV. I I 674 76 15

• ai 1 oc. i lUcvi . .. 6~4 27I9 - rol SC 674 86 61

RCP-O:- Haia 674 15 811 - Int. Carreteres .204 22 47 IMIMCR.l·i 699 1892 - Ini. Acropot! 478 50 00 i 1 ( s \ 589 12 26 -Ini RfNl·l·l 490 02 02 1 1 ( 1 674 1934 -Ini. Port ...318 87 50

(•lui.in... 67405 25 - ,Vs. Consumidors 26845 67

<;:veiiiv;·.a· IfMl 543 47 04

(ii.ia 6743371

-OV1IC 589 3188

.589 17 32 <;:veiiiv;·.a· IfMl 543 47 04

(ii.ia 6743371 •PROMISA

589 3188

.589 17 32

C lï.,1 Alir.; v. 6742379 I:\IHATS

Ini';,! 6746696 - \ x l ) l .675 35 03

"•-u^suCrol 1192 -Cav. é v.iss.c .589 16 38 l 'alkv M.iüicrv.' 1192

í a: i'. V.>P;.ITOU 589 05 98 C L .i Nacional 674 76 12 - Cluh Muni.aii·.eik .674 53 96 L.vs 6740497 - Cora. l.a l nio ... 674 10 06 Kad-i.M.·hl 358 11 11 1 SIMI: S.C ...675 26 52 \ , l \v i cr. 674 11 11 (íni;i Y.p. Immigrants 674 9314 s,n i • : , i i c ..•. . ..674 08 22 I\.!.l, • s.ur. CIIIMI . 675 59 59

s \ í k \ . r , ^ 674 12 43 !cio b o San! Cucat 589 14 86

Impost sobre vehicles 1993 (Inclou Ciclomotors)

Q u i 1' ha de p a g a r ? Qualsevol titular d 'un vehicle de tracció mecànica, domiciliat (segons l 'adreça que consti en el permís de circulació) a Sant Cugat del Vallès, el dia 1 de üener del 1993.

Q u a n s ' h a d e p a g a r ? De l'I de febrer al 31 de març del 1993

O n es pot p a g a r ? A qualsevol banc o caixa d'estalvis que tingui agència a Sant Cugat del Vallès. A la Caixa Municipal (PI. Barcelona, núm. 17). qualsevol dia feiner de 9 a 13 hores, i dissabtes de 9 a 12 hores.

RECORDEU QUE: - Podeu domiciliar el vostre pagament i us estalviareu molèsties. - Rebreu un axis de pagament en el vostre domicili. Si no l 'heu rebut abans del dia 1 de març. passeu per Informació de Rendes a recollir-ne el duplicat. - Acabat el període de pagament voluntari (a partir del dia 1 d 'abri l) , l ' impost s ' incrementarà en un 20 per cent, en concepte de recàrrec i s'hi afegiran els interessos per demora. En aquest cas. els rebuts s 'han de fer efectius a la Caixa Municipal.

Les tarifes de l 'Impost són establertes per l 'Ordenança Fiscal núm. 2, aprovada pel Ple de l 'Ajuntament, en sessió extraordinària de data 3 de novembre del 1992 i. definitivament, en data 15 de desembre del 1992.

Per a qualsevo l consu l ta o a c l a r i m e n t , p o d e u adreçar -vos a l 'Of ic ina d'Informació de Rendes. PI. Barcelona, núm. 17. Tel. 589 22 88 Horari: Qualsevol dia feiner de 9 a 13 hores.

ELS 4 CANTONS Tel. 58915 90 - Fax 674 38 71

DIUMENGE, 2 8 F E B R E R 1 9 9 3 S O C I E T A T ELS 4 CANTONS 3

Toca la Grossa a Sant Cugat

LOTERIA MH»

Pere Vilarasau, gerent de l'administració

REDACCIÓ

L 'Administració de Loteria núm. 2 de la nostra ciutat reparteix 880 milions del pri­

mer premi, corresponent al sorteig del dia 20 de febrer. Aquesta administració, al llarg de la seva existència, ja va repartir un altre primer premi Pany 1991. En aquel la ocasió foren 1.220 milions. Es dóna la casuali tat que aquest premi arriba a la nostra ciutat just la vigília de Carnestoltes. Hom pensa que l ' agrac ia t del dècim de 400 milions és possible que es presentés fins la finestreta de l'administració disfressat de Dràcula, per a posar-hi més emoció a l'encert de l'adminis­tració, els propietaris de la qual són el matrimoni format per la Rosa Ma. Rabinat i en Pere Vilarasau. "No en fa dues sense tres", ens manifesta la Rosa, que també es considera molt agraciada per poder repartir entre els santcugatencs aquest premi que en aquests moments tanta falta fa. Sort i a fer-ne un altre!

El contenciós entre l'Ajuntament i l'EMD, en el seu punt culminant

Cronologia d'una història interminable i mcambolesca: Vmrepag.u-is

Josep Lanzo, nou Director de l'Hospital General de Catalunya REDACCIÓ

E l president de l'Hospital General de Catalunya, Pere Narbona, amb prè­

via coneixença del Departament de Sanitat de la Generalitat, i amb l 'acord del Consell d'Administració de l'Hospital, ha nomenat Josep Lanzo i Martínez nou Director General de l'Hospital General de Catalunya, que començarà a exercir la nova tasca a partir del dilluns 1 de març. Josep Lanzo, de 39 anys, casat i

amb una filla, és enginyer indus­trial, i ha desenvolupat durant els sis darrers anys el càrrec de Director Administratiu de l'Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Especialista en gestió i Sistemes d'Informació Hospitalària, té 16 anys d'expe­riència en el sector hospitalari, en les àrees d'enginyeria, subminis­traments. organització i informà­tica. El nou Director General és diplo­mat en Direcció d'Institucions

sanitàries pel IESE (Institut d"Estudis Superiors de l'Empresa), i ha realitzat diver­sos cursos de postgrau en el sector hospitalari. Col·labora com a professor de postgrau en el Curs de Gestió Hospitalària de la Universitat de Barcelona, i amb la Escuela Nacional de Sanidad, en les matèries de Gestió per a Directors Mèdics i Gestió del PDIS, Programa de Direcció d'Institucions Sanitàries.

CREACIÓ I DISSENY

/9/# OCTAVIO SARDA

JOERS TALLERS PROPIS

PRESUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D' ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

O w„ OMEGA BREITLING Hamíl tOl l

Santiago Rusinol,40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT DEL VALLÈS

JJM CENTRE SANITARI

"CAN MORA" ENFERMERÍA

• INYECCIONES DE TODO TIPO

AsistétK'ia en l'oiisulla > a domicilio

AtciH'ión n purticulari's \ a asiK'hiclos di- niiítiias

(material de un solo uso) •CURAS •TOMÀS DE TENSIÓN • CAMBIOS DE SONDAS • etc.

PODOLOGIA

Sabados, Domingos i Festivos, a horas convenidas.

C/ Cànova del Castillo, 2 "3 589 43 44 Sant Cugat del Vallès

ELS 4 CANTONS S O C I E T A T DIUMENGE. 28 FEBRER • - 4 U

" CAL TATET " o Cal Graner

L·MMA AXNOLA

V an comentar cuiti-vant. una de les fei­nes potser més des­

conegudes actualment per a l'era contemporània. Eren graners al heli mig del carrer Santiago Rusinol. HI seu propietari, el Sr. Eugeni Farrés, repartia amb la tar­tana tot tipus de gra. garro­fes i fulles d'olivera per al bestiar de les granges més properes a la vila. Amb el temps s'anà consolidant l'ofici i establiren la botiga on continuaven \enen gra. Aquest cop. però. l'Eugeni s'assegué a la plaça dels quatre cantons a llegir el diari mentre la clientela entrava i sortia de la botiga deixant els " calerons" damunt el taulell, i potser fou el primer " self-service" instaurat a Sant Cugat. Tots els santeugatencs d'aquell temps el recorden com un personatge afable, de bona

fe, conversa amena i gran coneixedor d'històries, con­tes i cançons populars. Continuant la història, la botiga passà a mans del seu fill qui continuà la venda. Actualment està regida per la seva muller, la Marina. ara fa 33 anys. fet que li permet ser una bona conei­xedora de tots els esdeveni­ments que han anat succeint al llarg dels an\s.

La botiga encara conserva l'estil d'antany; tan bon punt s'entra, els ulls enso­peguen amb els sacs plens de gra com acabats de collir. N'hi ha de tantes menes que sobta veure'ls, i la balança, dreta al fons del taulell, vigila el pes dels productes que hi podeu tro­bar: mongetes, cigrons. llenties, fruits secs. espè­cies. llavors per sembrar, farines i com sempre, men­jar per al bestiar.

Carrer Santiago Rusinol, 16

Sant Cuuat del Vallès

dosefruits SERVEI GRATUÏT A DOMICILI

- A . - ;f M'Í - .AN PAhAOA T23

589 44 81

A

REGALS cA/alldoreix, 23. Tel. 674 93 35

, SANT CUGAT DEL VALLÈS À

Es vol implantar un "Baricentro "a Sant Cugat.

Sant Cugat Comerç demana mes informació sobre el projecte del Centre

Comercial que es vol ubicar al Parc de la Guinardera.

Foto: Arxiu

I.CABRERIZO

L 'A juntament de Sant Cugat i l'empresa promotora de I" "Augusta Bussinnes Park" estan a punt d'arri­

bar a un acord perquè es avi dins el sector de La Guinardera un complex comercial sem­blant a "Baricentro"de Barberà del Vallès. El projecte que ocuparà bona part de la superfície, que en principi estava pensada per a oficines, tindria com a funció principal donar sortida a l"'Augusta Bussinnes Park", que es troba en una fase d'estancament a causa de la davallada en el sector d'oficines. Els promotors han presentat a l'Ajuntament de Sant Cugat l'avantprojecte que conside­ren el motor que els donaria l'impuls defini­tiu al projecte inicial.

La ubicació sembla que és la més propícia per a instal.lar-hi un complex comercial de gran magnitud on s'hi inclourien també locals comercials pensats en principi per al comerç santeugatenc.

La gran superfície també tindria equipaments de: hotels, restaurants, cinemes, centres esportius, i tota mena de serveis propis d'un centre que, segons que es pretén, tingui una concentració de persones molt importants. Les preguntes o dubtes , lògicament es comencen a plantejar des del mateix moment en què han començat a fer-se públic els rumors sobre aquest canvi en el projecte ini­cial de ['"Augusta Bussinnes Park". Consultat per a "Els 4 Cantons", el senyor Jordi Simó. President de Sant Cugat Comerç. ha fet les seves valoracions sobre aquest tema.

- Jo crec , que no perjudicarà al comerç de Sant Cugat, és més, el pot potenciar. Si fes una anàlisi territorial de concentració de ser­veis vueriem que estem ben bé al mig d'un triangle amb un potencial de població important... Cerdanyola. Sant Cugat, Rubí, Molins de Rei, i tots aquests nuclis perifèrics del voltant. Instal·lar -hi una gran superfície

comercial, farà que s'hi desplacin a comprar. - Nosaltres vàrem entrevistar -nos amb l'Alcalde Joan Aymerich dues vegades. Ens varen cridar perquè d iguéssim la nos­tra opinió sobre la proposta que la promoto­ra ha fet, ja que sembla que com que el mer­cat de la venda d'oficines està molt saturat, necessiten alguna cosa que impulsi i atregui la gent per a tirar-ne endavant el projecte. Els promotors estan convençuts que aquí hi hauria d'haver un centre comercial impor­tant, perquè oferís els serveis necessaris a la gent que treballarà a la zona, on es pretén crear més de 20.000 llocs de treball. Fins aquí bé, però a nosaltres de seguida se'ns va encendre el llum d'alerta; Aymerich ens va dir que demanaria un compromís a la promotora perquè els locals dedicats al petit comerç fossin per al comerç de Sant Cugat.

La nostra opinió, en principi ens sembla bé. però faria falta més informació, per a poder exposar-la en la propera assemblea que farem dins del mes de març amb els nostres associats. Jo, particularment, estic convençut que el comerç del poble es quedarà els locals a ulls clucs. Nosaltres demanem que els locals siguin de lloguer, que aquest lloguer s'ha de pactar, que es faci una ordenació de serveis, i evitar tota especulació en aquests locals. Tot el que fins ara ens han parlat, és basat en uns estudis previs que s'haurien d 'acom­panyar amb un informe comercial complert que ens permetés dir la nostra opinió sobre aquest projecte; fins avui només ens han ensenyat l'informe urbanístic. Necessitem dades concretes i veure quina figura comer­cial pot adaptar-se al tema. Torno a repetir que en principi ho trobem bé. Desitgem mantenir també una entrevista amb el grup DORN promotors del projecte. Estem convençuts que se'ns tindrà en comp­te en aquest nou projecte a la nostra ciutat.

DIUMENGE, 2 8 F E B R E R 1 9 9 3 S O C I E T A T ELS 4 CANTONS 5

Adéu Agrícola... Hola Celler... Des de fa un temps que es parla del tancament de la Cooperativa Agrícola de Sant Cugat. La notícia ha estat no per esperada menys sorprenent. Hi ha sobretot una pregunta al carrer: Què passarà amb l'edifici ?

MONTSE SANT

Per aclarir aquesta qües­tió ens hem posat en contacte amb el senyor

Grau, actual president de la Cooperativa. -Senyor Grau. què hi ha de cert en aquest afer? -Realment l'Agrícola s'acaba. Es un procés gene­ral del poble; no queden terres de conreu ni persones per conrear-les i, de la mateixa manera que s'acaba 1' agricultura, la Cooperativa també desapa­reix. No hi ha vinyes i s'ha acabat el cereal, i a més encara que l'agricultura continués l'edifici està obso­let, s'hauria de fer nou fora del poble. Però, honesta­ment, econòmicament no hauria resultat: ningú no vol fer de pagès. Som al cos­tat d'una gran ciutat i els fills dels pagesos no volen continuar conreant la terra, són més rendibles altres fei­nes.

S'havia de fer alguna cosa. Jo mateix vaig ser el primer de dir davant els companys i de l'assemblea que no podia permetre que desapa­regués una cosa que havien fundat els nostres avis i els nostres pares, i la solució era aquesta. Aquí ha calgut fer una reconversió total i passar a ser una cooperati­va de consum. -Però el Celler Cooperatiu era quelcom més per al poble, aquí hi havia una sèrie d'acti­vitats culturals, o més aviat agrícoles i culturals... penso en la festa de Sant Isidre o les

fires de bestiar. -Sí, però ara, en no haver-hi masies ni granges, no es poden portar a terme. No hi ha bestiar. Com exemple et diré que aquest estiu vam intentar ensenyar als nanos com es batia el blat i no vàrem poder fer-ho perquè no hi ha cavalls que sàpi­guen treballar a l'era. L'economia de l'Agrícola no podia subsistir. La manera de poder subsistir és passar de ser una cooperativa agrí­cola a ser-ne una de con­sum. De fet ara ja ho fem així. Venem productes d'altres cooperatives, que n'hi ha moltes. Aquí venem olis, vi i arròs d'altres coo­peratives i hem passat a ser una cooperativa de consu­midors, i és aquest el camí. De productors anem a ser distribuïdors.

-Bé, centrem-nos en l'edifici. És de la cooperativa? -En efecte, és dels socis de la cooperativa. Ja ve dels nos­tres avis. -L'edifici, doncs, quedarà per a oficines o anirà a terra? -No, no, l'edifici ha d'anar a terra, però no pas tot, la part modernista es conser­va. Es cedeix tota la fàbrica modernista més un espai de quinze metres al seu vol­tant per fer-ne un espai públic. -Què s'ha pensat de fer-hi?-Això és qüestió de l'Ajuntament, però hi ha un compromís per part de l'Ajuntament que sempre serà per a una activitat cul­tural. La setmana passada es va fir­mar aquest compromís.

Fins ara tot era de paraula. Jo sempre deia que nosaltres estàvem disposats a cedir aquesta part perquè reconei­xem el mèrit que té. És una obra de César Martinell. dei­xeble d'en Gaudí. És un arquitecte que va dei­xar escola dins el modernis­me. que dintre del moviment cooperativista dels anys vint va dissenyar moltes coopera­tives. Al Camp de Tarragona n'hi ha moltes. Al Tinell del Ferran n'hi ha una d'idèntica però és tota acabada, no pas com la d'aquí que només està començada. La part de les tines de formi­gó està feta als anys cinquan­ta. i tot i que ens ho hem rumiat molt no serveixen per ares. Les tines no poden servir per a res. Ens ho hem rumiat molt i allò no pot servir per fer res. Només deixarem el que és artístic. L'edifici nou que construirem es separa d'allà i en queda un bon espai. -Més o menys com l'espai de la part de dalt? -Més enllà té vuit metres i aquí són quinze. Queda com una plaça. El problema és que l'edifici del celler està en un nivell més baix que el carrer. Se'n conserva la paret i les finestres petites del carrer Sant Medir, de forma que des d'aquest no s'hi podrà accedir i s'haurà de passar per un passatge interior. -I el nou edifici quan farà d'alçada? -L'edifici tindrà planta i quatre pisos. -Així el celler modernista no

Foto: R. Fuentes Maqueta del nou edifici

M. Vallès es veurà des de la Rambla. -No, però ara tampoc es veu. -Té raó, senyor Grau, ara no es veu des d'enlloc. I pel carrer Balmes? -No donarà al carrer. No està feta la previsió, però segurament serà un edifici de serveis. Hem de pensar que si al celler es vol fer una activitat no hi ha cap tipus de serveis ni de magatzem, ni sanitaris ni oficines. -Serà, això sí, un edifici d' una sola planta i edificada al nivell del celler. Com que el carrer està més alt, només s'aixecarà per sobre del carrer un metre o metre i mig, i deixarà veure com­pletament l'edifici moder­nista. -L'edifici del carrer Balmes serà de l'juntament? -No, aquest és de la Cooperativa però el més lògic és que arribem a un acord amb l'Ajuntament perquè en aquest local ins­tal·lin el que serà l'adminis­tració de l'edifici del celler, perquè si el celler té una finalitat, la que sigui, neces­sitarà uns serveis i una administració. -Realment no està mal resolt-Dintre de les diverses fórmules que es varen dis­cutir, aquesta ens va sem­blar la més adient i la millor. -No es va pensar mai en fer una permuta de terrenys, cedint aquest per a un ús públic, com una plaça enjar-dinada per envoltar l'edifici monumental a canvi d'una altra per aixecar la nova edifi­cació de la cooperativa? -No, nosaltres no vam pro­posar-ho mai perquè, per a nosaltres, és aquest el lloc on sempre hem estat i mai

Instal·lacions actuals del Celler Cooperatiu

marxaríem, ens semblaria que perdríem la pròpia història. Per a nosaltres són més importants els valors humans i el fet que aquest soci, i aquell, el seu avi i el seu pare sempre hi van ser, que cap altra consideració. Mai podríem anar-nos-en. A mi em sembla que dir: "marxeu que deixareu l'edi­fici com a símbol" seria donar una bufetada a aquestes persones. D' espais verds se'n poden trobar en altres llocs de Sant Cugat. -I per quan serà el principi de les obres?

-Encara va per llarg. L'avantprojecte ha estat aprovat per l'Ajuntament, però encara queda el per­mís de la Generalitat. S'hi ha hagut de modificar el pla general metropolità a efec­tes de distribució d'espai edificable per no perdre espai, ja que en aquest pro­jecte la edificabilitat de la finca és la mateixa però es situa en la part de baix. S'ha fet un pla especial de tota l'illa de cases per poder portar a terme l'edificació cedint el terreny d'ús públic sense perdre terreny edifi­cable.

Després l'arquitecte, el sen­yor Antoni Fierro ha de fer el projecte definitiu. Com a molt parlem de l'any noran-ta-quatre. -Gràcies, senyor Grau. Tal com queda el projecte, podem estar tranquils. No perdem el nostre celler, més aviat el guanyem per gaudir la seva arquitectura i el seu estil modernista ara tapat pels coberts d'uralita i maons. Benvingut siguis, nou espai ciutadà.

ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIUMENGE. 28 FEBRER - i '-t

Cal no badar DOMLNLC.RLYLRTLR

P lou. Hem trobat aixopluc a la halma de la íont de 1' Lsllav issada. al límit de la

regió deK 1 rares liie.mtats. a Mont­serrat. l'ties goletes d'aigua esclaten r i imieament en la roca llisa de l'entrada de la eo\a. unes altres, per-legen tiges a\all dels inaríulls de la vora del camí. La bona ens embolca­lla com el vel d'una tuiv ia enamorada i un silenci gris i espès ens utueix els sentits. [-.stic trist. LI paisatge m'ha posat trist. Id temps m'ha posat trist. La situació del país m'ha reduït a una tristesa gairebé crònica. Ja la an\s de la rcinstauració de la Generalitat de Calalunvu. quan els nostres governants. qui sap si per Tebiesa o per ocupar un espai de poder. \ au acceptar la cooíïcialitat catalií-castellà dins el nostre territori nacional. Algunes ments lúcides ja \an piccoinl/ar que el bilingüisme porta\a indefectiblement a la desapa­rició de la llengua més dèbil en una situació de llengües en conflicte i que. per tant. el català estava en greu perill de supci v i\ encia. L'oren molt criticats pei grans sectors de la nostra intel·lectualitat que per oportunisme. per agafar-se a "la mamel la" del poder, per im e\cés d'optimisme o s implement per no saber de què anava la cosa. proclamaren als quatre vents que el país ja estava salvat o en \ ics de sal\ acio. Passats uns quants an\s m'agradaria fer una reflexió sobre la situació

actual de l'iis de la nostra llengua als diferents àmbits de la vida quotidiana del nostre país. Actualment estem patint les funestes conseqüències de les prohibicions i repressions del govern franquista i la seva victòria militar a la guerra civil espanvolal 193b-1939). D'una banda, el català fou bandejat de la vil·la pública i relegat a l'àmbit familiar; d'una altra, el desgavell del govern central provocà immigracions en massa cap a Catalunya de gent del sud d'Lspanva bàsicament que cerca­va un lloc de treball que se li havia negat a la seva terra. Lot això ha desembocat en la situació actual, en que el percentatge de caste-llanopaiiants a Catalunya supera gai­rebé. en conjunt, els catalanoparlants. Per així), i malgrat la Llei de Normalització Lingüística del 19N2. la nostra llengua es troba actualment en franc desaventatge d 'ús parlat davant la castellana, o sigui, en clara situació) de diglòssia. Ls cert que. de mica en mica. els nos­tres infants i gent més jove ja comen­cen a conèixer be la llengua catalana. sobretot el seu ús escrit, però. i aquí està segons la meva opinió el centre de la qücsiió. lots l'usen i sempre, en la parla quotidiana? No comencem a córrer el perill, sobretot pensant en les generacions futures, que tothom tingui un perfecte domini tècnic de la nsotra l lengua, però a l 'hora de comunicar-se emprin el castellà'.' Lent només una breu ullada per a veure quina llengua domina en els àmbits d 'us més importants de

l'actualitat, resta molt clara la situa­ció lingüística actual. L'ensenyament és potser l'àmbit on s'ha notat una millora més rellevant, i així) és molt positiu i important, però no prou. Lncara hi ha molta feina a fer. sobretot a l'ensenyament secun­

dari. on hi ha certa resistència envers l'ús total del català per part. fins i tot, de profesors catalanoparlants. A la universitat hi ha un altre perill i una prova negativa concloent. Els inter­canvis d'estudiants amb altres països obliguen els professors a fer les clas­ses en castellà perquè a molts pocs estrangers se'ls ocorre aprendre el català, la qual cosa prova el despres­tigi a què ha arribat la nostra llengua. Quant als mitjans de comunicació, la televisió que és el més important. presenta una situació desoladora. Agafant a l'atzar un dia qualsevol de programació, podem observar que hi ha una oferta televisiva en castellà de noranta sis hores per només trenta en

català. O sigui, mes del 7 ó per cent en castellà! A la radio, malgrat les emissores munic ipa l s i les de la Generalitat, hi predominen les grans emissores d'abast estatal en castellà. La premsa presenta tanmateix una si tuació deso ladora malgrat els esforços privats de molts periòdics locals i comarca l s . Lis diaris en català estan en franca i abassegadora minoria, i de les revistes que més lle­geix el nostre "cullc personal": del cor i d'esports, no hi ha res de res. No cal parlar de la justícia ni dels cossos de seguretat, ni tampoc dels rètols de les botigues de les nostres poblacions ni de les etiquetes dels nostres productes... Potser un dels pocs fenòmens posi­tius dar rerament ha estat el del "roek" català, però fins i lot aquest i'et s'ha vist i es veu condicional per un mercat molt restringit i pels inte­ressos econòmics de les grans multi­nacionals discogràfiques. Què cal fer i què cal no fer? Això és un tema llarg i motiu, en tot cas. d'un altre escrit. De moment, cal no badar i. mentretant. podríem anar llegint el nostre gran poeta .I.V. Loix. del qual es celebra actualment el centenari del seu naixement i que ben segur que hauria estat premi Nobel de literatura si hagués escrit en cas te l là . Cal només reflexionar profundament sobre els seus versos, com per exem­ple els que diuen: "Sol. i de dol i amb vetusta gonella./Lm veig sovint per fosques solituds./Ln prats ignots i munts de licorella/ I gorgs pregons que m'aturen, astuts."

COMPLEMENTS DE FUSTA TRACTADA PER AL JARDÍ

/ONA INDUSTRIAL "CAN MAGÍ"

St.CLGAT DLL VALLLS IN D U BRUC g ^ Avda. Ragull s/n - Nau 19

Tel. 5890023 Lax. 674 38 71

DIUMENGE, 2 8 F E B R E R '•4 '-i. O P I N I Ó ELS 4 CANTONS

EDITORIAL Els àlbers del Torrent de la Bomba per Sant Medir

/

ust ara fa un any, i al Torrent de la Bomba, es produïa deforma "incon­

trolada ", la tallada dels àlbers cen­tenaris; tot foren justificacions i queixes. Avui, un any després d'aquella diada de Sant Medir, n 'hem de tornar a parlar, ja que les explicacions donades per les dife­rents àrees del nostre Ajuntament, cada cop més deixen entreveure excuses poc convincents, això si és que en aquell moment havien estat convincents per a algú. Ja fa un any, i encara avui ignorem la multa que l'Ajuntament va dir que posaria a l'empresa responsa­ble del fet. Tampoc és prevista la plantada d'arbres "exemplars" que s'importarien de Bèlgica, com es va dir l'endemà mateix dels fets. I menys encara tornar-los a plantar en el mateix lloc, com també es va dir.

Aquest fet, i al llarg de tot un any, després de veure com s'estan realit­zant les obres d'urbanització, hom es planteja dues preguntes: Primera: Es va modificar la urba­nització després de la tallada? Segona: Era ja prevista l'ordenació de la urbanització i per tant, previs­ta la tallada?

La justificació que alguns exem­plars estaven malalts, la meitat es va dir, no justifica que l'altra mei­tat, arbres centenaris es tallessin, ja que eren senzillament meravellosos, més que no pas el llac que s'hi està fent. Avui fa un any, diada de Sant Medir. Data prou assenyalada per als sant-cugatencs. Cal tenir-la present; no sigui que un altre Sant Medir, men­tre al matí hi anem a beneir les faves, en tornar ens trobem amb el Pi d'en Xandrifet llenya. I no val­dran excuses, ja que ni a Bèlgica ni a cap lloc del món en tenen de Pins d'en Xandri per tornar-los a plan­tar.

Sant Cugat, malgrat tot, encara és com un poble MA. EULÀLIA GQMEZ JANÉ

Dies enrera, vaig anar a l'enterrament de la tieta Paulita. La veritat, no puc dir que jo la conegués massa, però la

mare em parlava sovint d'ella. Jo la recordo com una dona eixerida, molt simpàtica i riallera. El cas és que mentre esperava fora el monestir per a dir-li l'últim adéu, em vaig sentir una mica estranya entre aquell munt de gent, la majoria desconeguda per mi. Amb prou feines vaig obrir boca, que més d'un se'm va adreçar amb complicitat per a fer-me dos petons. Era com si em conegues­sin de tota la vida! I el cert és que qui més qui menys sabia que jo era la filla de l'Àngels de Cal Carlons, la mossa que es va casar amb un noi de Barcelona, ara fa prop de 28 anys. Al principi em sobtà, però de segui­da vaig entendre que Sant Cugat encara és com un poble, on tothom sap què se'n fa de la seva gent. Sovint, m'agrada recordar amb orgull que ma mare és filla d'aquí i la veritat no sabria dir-vos quina mena d'encanteri us envolta i que fa sentir-me realment com a casa. Dit d'una altra manera, fins i tot, m'atreveixo a aventu­rar que, en el fons us envejo (encara que soni a cursilada), perquè amb unes quantes referències, tot d'un plegat, sabeu amb qui

esteu parlant, d'on és i d'on ve. M'havia imaginat que això ja no passava, però cada cop que vinc, em trobo amb més d'una sorpresa, cosa que em fa sentir estúpi­dament "important". El progrés, i la vostra ciutat n'és un exemple, no sempre acaba amb les arrels... Per més que la ciutat creixi, i per més que ma mare es lamenti cada cop que enfilem l'Arrabassada dient: "Aquí hi havia l'hort de l'oncle tal o de l'avi qual, i ara hi ha un munt d'edificacions noves i cases adosades". Sant Cugat, tot i que no ho sembla, continua essent el mateix poble de sempre... com jo el recordo i l'envejo, on al matí la majoria de vosaltres és capaç encara de desitjar "bon dia tingui!"

A VOL D'OCELL 24 HORES DE RIURE

ANNA CABASSA

H i ha un dia de l'any que més val deixar a la porta

de casa problemes, preju­dicis i principis; un dia que molts esperen per a canviar de jaqueta, o per aparcar la de cada dia que. a vegades, va una mica grossa. És el dia de les disfresses per excel·lència, tot i que hi ha qui es disfressa "excel·lentment" cada dia abans de sortir de casa. I és un dia que malaurada­ment, poc a poc, va per­dent el seu caliu. Es una llàstima perquè no hi ha millor teràpia de grup per apropar-nos els uns als altres, riure's d'un mateix i dels altres (i a la cara). Un no fa riure més que l'altre.

És un dia ideal per a "fotre's" del més "chulo". i en canvi, es va perdent la t radició any rera any, reduint-se a grupets de nostàlgics que es divertei­xen d'allò més. Així, <̂ què ens fa més mandra, dis­fressar-nos o riure una mica de la vida? I si no sabem riure dels altres, de nosaltres matei­xos, <;,què queda?, poca cosa més; una vida trista i avorrida.

Sense un xic de bogeria, sense un pel de "passar-se de la ratlla", la vida és insulsa per al més salat. Al cap i a la fi, ^qui és que es passa de la ratlla? El sen­yor Carnestoltes no. "A disfrutar. que son cuatro días, y tres son puente."

€ST€M UrQ RÉMR&C.I01

MECÀNICA Y ELECTRICIDAD DEL AUTOMÓVIL AUNEADOS DE DIRECCIÓN

Exposición y Venta Rambla del Celler, 39 Tel. 675 32 57

Taller Rambla del Celler, 79 - Tel. 674 73 55

08190 Sant Cugat del Vallès SERVICIO OFICIAL

8 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIUMENGE. 2 8 EEBRER -l'J

CARTES DELS LECTORS

La detenció de La Floresta

1:M relació ;mih Ics declaracions

del senyor Alcalde al "Tol Sant

< iiL'Ut" i IIUI11.Ò57 i. volem

manilestar la nostra indignació

per algunes al intuïcions que la

cl Sr. A\ m e n c h que no s ' .pus-

Icn a Li realitat.

lat primci lloc. JHI que un dels

agents \ a eiiscn\ ar "en lot

nioincnt" la se\ a placa d ' idcn-

lil icacio. let que no es \ a pro­

duir l.N C A I ' M O M I . M .

Segon: I' \ l ca lde al i rma que la

policia municipal es \ a posar

en contacte amb la policia esta­

tal. per demanar un aparell

detector d ' empremtes . Quan

nosaltres, posteriorment \ a m

presentar la denuncia a la

comissaria de la policia estatal.

el ( 'oni issan ens \ a dir que era

la pr imeia notà la que lema

d 'aquest incident. A mes. no te

cap sentit. |a que no ens van

prendre les emprenies digitals.

(Juan vam parlar amh el senyor

Alcalde, ens \ a du que ens

donaria (ma copia de l 'atestat i

les dil igències policials. f in s

ara. no tenim cap constància

escrita que aquests lels. pels

quals se 'ns i a detenir. hagin

passat.

S 'csta amagant amh la nostra

detenció una possible actuació

incorrecta pet paït d ' a l eun

apetit di' la policia local. '

Seny oi \ l ca lde . potser la

detenció \ a ser legal, però NO

CORK1.C1 A M JL'S'I'Il·'IC'A-

m.i:.

Consol Pomar

i Martin Harhour

La portada del primer número dels 4 Cantons

Km va sorprendre la portada del primer número de ELS 4 CANTONS. No és habitual que un diari obri la se\ a portada amb un tema cultural com ho \ au fer amb el cas de l',\n\ Miró a Sant Cugat. Aquella notícia, en un lloc tan destacat, es mes pròpia d'un mitjà de comunicació d"un país eenireeuropeu normali/at que no pas el que estem avesats a veure en les portades de les nos­tres publicacions, que cer­quem més l'escàndol que atrau el gran públic i. desen­ganyem-nos. hi cultura, avui per avui. i en aquest país. no fa vendre.

D'aquí la me\a sorpresa i la felicitació que cm mereix destacar un fet com aquest.

Aurora Llopis Ricart

Cap a la reforma del nou Institut

Kl nou Conseller d'Ensenyament, que \a visi­tar la nostra ciutat. \a manifestar que el nou Institut, ubicat al carrer Ramon Casas, començarà a impartir classes el curs vinent 93-LM. Per tant. he de

dir que sembla que l'Institut Mònaco no té cap interès que el nou Institut sigui de reforma, és a dir, Institut d'Ensenyament Secundari 4 línies ( 12-16 anys, 3 línies (16-1S anys). Si no hi ha la pressió necessària per part de l'Associació de Parcs de l'Institut Mònaco, sobre l'Ajuntament, es continua­ran impartint classes de Ir. 2n, 3rde B.l'.P.. i hem de tenir present que tant el B.U.P. com la P.P. tenen tendència a desaparèixer: Cerdanyola té tres lnstitus de Reforma, i crec que la nostra ciutat es mereix com a mínim un I.E.S. No volem ser discriminats,

Manuel Dantc López1

Primer aniversari de la tallada d'arbres centenaris en el

Torrent de la Bomba

Breument, només volem recordar que el 2 de març vinent, un dia abans de Sant medir. farà un any que un grup d'arbres ornamentals de gran valor varen ser tallats molt sospitosament. Després es \a i'cr la corres­ponent apel·lació a l'Ajuntament per tal de demanar responsabilitats per allò que havia succeït, resu­mint. el comunicat de

l'equip de govern de l'Ajuntament feia les següents reflexions que adjuntem amb les nostres. 1/Ajuntament rebutja la tallada d'arbres i això està molt bé. penà fa la impressió) que ja s'havia pres la decisió; i això es va escapar de les mans S'havien donat ordres expresses a Fem presa FERROVIAL de preservar la /ona arbòria malmesa. Això no està gens clar. Vol dir que l'esmentada empresa ha let el que li ha semblat o bé algú tic l'Ajuntament ho sabia, ja que els projectes són aprovats i revisats pels propis tècnics de l'Ajuntament abans de començar les obres. No ens diran que a ultima hora van decidir d'obrir el carrer i tallar els arbres perquè feien nosa'.' Pa la impressió que tot estava previst així, i conse­güentment. així es va actuar. Sembla que són simples justi­ficacions per a alliberar-se de responsabilitats, tirant pilotes fora per fer-nos callar. Mentretant. algú fa el que li sembla.

Per descarregar responsabili­tats. l'Ajuntament ens fa creu­re que dient que la direcció facultativa i l'empresa FERROVIAL es fan càrrec de preservar la zona arbòria malmesa, n'hi ha prou ? Pa la impressió que s'aplica nua política de fets consu­mats. La voluntat de plantar en la resta del parc uns 700 arbres més està molt bé. però en la /ona malmesa serà

impossible plantar arbres de les mateixes característiques i en el mateix lloc. ja que com dèiem s'hi ha fet un carrer. Ja seria molt que veiéssim com­plert el compromís esmentat en aquest comunicat de l'equip de govern de plantar el mateix tipus d'arbres millorant, cosa difícil, l'hàbi­tat anterior. No sabem res ni mai mes no s'ha fet cap comentari refe­rent a la presa de mesures de tipus legal: fa la impressió que això s'ha volgut tapar totalment. Podem estar con­tents ja que el comunicat de l'equip de govern també ens diu que continuaran amb una política urbanística i medioambiental que vol consolidar un model de ciu­tat. que potser no ens agradi a tots. i pensem que es lícit fer els comentaris que calguin respectuosament envers la nostra ciutat.

Finalment, esperem saber de la nostra Alcaldia o per part del regidor d'Obres Públiques i Medio-ambient quina és la situació actualment, ja que es van oferir a mantenir-nos puntualment informats de les actuacions successives que es vagin produint de cara a la resolució d'aquest tema. Per evitar els mateixos errors. esperem que la /ona de la Torre Negra, previst d'tirba-nit/ar. no es faci el mateix amb el Pi d'en Xandri, i que un dia, tot passejant, compro­vem que ha desaparegut.

COMISSIÓ DE VEÏNS

STOP EL GALLINER

L àstima de "brètols", amb les reivindicacions que ha

costat aquest nou Casal Cultural. I ja començant les "bretolades", esperem que aquestes siguin les últimes. Q

ui fou l'enginyer tan estúpid que va dissenyar aquests pals de

la llum. I més estúpid aquell que permet tenir-los com estan.

en un carrer ple d'infants a l 'Avinguda de C a n Vul lpal leres .

Altre cop cl nostre galliner se'ns ha omplert amb les pífies de l'última portada. Malgrat haver fet les correccions amb precisió i puntualitat, aquestes no van romandre guardades al seu fitxer, per no haver-lo tancat correctament. És clar que això no és dis­culpa. i un cop més les presses d'última hora ens juguen una mala passada .

Adreceu les vostres cartes a: PERIÒDIC

ELS 4 CANTONS Rambla del Celler, 91 08190 Sant Cugat.

VENGA Y DEJESE LLEVAR POR UNA SENSACION.

Venga a conocerlo. Es lo ultimo Venga a ver su equipamiento: de Renault. Ningún otro coche seducirà sus sentidos como el nuevo Renault Safrane.

2.963 ce., ABS, suspensión pilotada y un interior que le llevarà a un nuevo mundo de sensaciones.

Descubrirà que el nuevo Renault Safrane es algo mas que un coche. Es una nueva sensaeión esperando ser deseubierta.

M A S Q U E U N C O C H E U N A S E N S A C I Ó N .

EXPOSICIÓN Y VENTA: Ctra. Cerdanyola, 55 Tel. 589 26 49 SANT CUGAT

EL PLACFR DEVIVIRLOS

10 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE, 28 FEBRER 1993

Lucas Diesel

Negociación Convenio Colectivo 1993 Un poco de historia.

N uestra empresa se estableció en Sant Cugat del Vallès en 1962, con el nombre de Constructora de Equipos Diesel. S.A., pasando. a lo largo de sus 30 aiïos de trabajo, por distintos nombres, entre los cuales estuvo Condiesel. el mas conocido de todos.

Desde hace varios anos pertenecemos al grupo multinacio­nal Lucas Industr ies , dentro de su división Lucas Automotive. Lste hecho ha asegurado nuestra presencia internacional. Hemos crecido hasta tener una plantilla de 1.270 personas y una producción de 383.272 bombas de inyección en el ano 92. En nuestra dilatada historia hemos vivido momentos críti-cos. como los producidos en 1973. en lo ret'erente a conflic-tividad. y también en cuanto a mercado, como en el ano 1982. en que se pacló aumento cero en el Convenio, para sumarlo al aumento tlel ano siguiente, en el que la situación mejon'). Nos hemos quedado. progresivamente. sin clientes naciona-Ics. hasta el punto en que durante el ejercicio próximo 93-94, (oda nuestra producción serà exportada. HI eslïier/o reali/ado en gestión. trabajo e inversión. nos ha situado en una posición respetada y atractiva, si nos ate-nemos a los premios concedidos y a la cantidad de solicitu-des de trabajo que recibimos diariamente. Debemos sentirnos orgullosos de haber podido situar nues-tro salario medio. un 20 por ciento por encima de la evolu-ción del IPC en los últimos cinco anos. Así mismo. podemos disfrutar de una sèrie de ventajas. como: transporte. comedor. economato. percepción del salario total en caso de bajas, etc . que. junto a una reduc-ción en la jornada laboral anual de casi 82 horas. también en los últimos cinco anos, quedando en 1718.3 para el ano 92. nos sitúan en una posición privilegiada, no solo respec-

EVOLUCION SALARIO-IPC

ISO

16»

140

120

;. 100,

o o

« » 1 * * * *

o

•

* SO

60 >}C H.isc IIHKifl.i S7

:; 40 O l-.Miludón VIIJIÏO

20 • i-.'.nluunl! [IV

n 19

1 1 1 1 i n 19

1 1 1 1 H7 1WS 1989 19W \W\

i l(«2

ANOS

.1500

3000

: S I K I

2( K10

1506

I (IIX1

S U O

I)

l ivolución . lornai ia-Salar io en Lucas respec to oiras Hmpresas

Mik-s de pcst'Lis/Ano H í i k h •' A n o ! ' i | « )

I N 5 I !

I \ ( KI

Costes l abo ra les por hora en la i ndús t r i a [' i uv'""- " jnt ' i t r 'U/Tnes t-n^ptesar dies ,i 'LÏ Sogjnaací Social y fondos de pensiones comp'ementarios, y ei saíano : ; ••rr-,;:n"il-.>n!f a! '.•t'i'lf.·n w, Uati-ija-K) iC^tas ei1 ecuS'i

1 ECU = 138,3 PESETAS

m L ; ^ A b í 4 A N C I A LUCAS LUCAS £S : sANA INGLATERRA

to al entomo de nuestro país, sinó respecto al resto de Europa. Si comparamos los salarios, y costes laborales, de nuestras plantas en Francia. Reino Unido y Espana, con los demas países de la comunidad Europea, podemos observar impor-tantes diferencias. Esto demuestra que nuestro ritmo de cre-cimiento ha alcanzado un ni vel perfectamente comparable con los países mas avanzados de Europa. Nuestra política esta en línea con las opiniones de los exper­tes internacionales. en matèria de empleo y economia empresarial, como lo demuestra el hecho de seguir los mis-mos principios que sehalan estos. Así. por ejemplo, Juliet Schor. proi'esora de Economia de la Universidad de Harvard, scnala, según citaba EL PERIODICO el I de Febrero 93, que "los bajos salarios fomentan baja producti-vidad y una economia altamente productiva se basa en sala­rios elevados".

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 L O C A L ELS 4 CANTONS 11

Lester Thurow, decano de la Escuela de negocios Sloan en el Instituto Tecnológico de Massachusetts decía, en el mismo arti­culo, que "las empresas y países que basan su estratègia en bajos salarios estan condenadas al fracaso". También Lester Thurow sostiene que "los contratos temporales, a la larga, comprometen el futuro de las empresas". Estos planteamientos quedan claramente reflejados en los comentarios y gràficos, y estan rematados por el hecho de haber conver-tido 229 contratos temporales a fijos en los últimos cinco anos de referència.

El porqué de nuestra posición

Nuestro producto, la bomba de inyección, requiere de unas operaciones extremadamente precisas para que se pueda garanti-zar el nivel de calidad que estamos ofreciendo a nuestros clientes. Ello implica la utilización de un equipo tecnológicamente muy avanzado y, por tanto, conlleva a un elevado ritmo de inversiones. Para poder asumir los incrementos de producción que se han dado, se puso en marcha un plan de inversiones que, inicialmente, tenían previsto conseguir doblar nuestra pro­ducción en lospróximos anos. Nuestro abanico de productos se haido reduciendo progresivamente, para adaptarse a las nue-vas demandas, hasta el punto en que nos especializaremos en uno solo, que es la bomba de inyección tipo DPC. esta circuns-tancia nos obliga a ser mejores que las plantas de nuestro grupo que también trabajan para ello. Debido a esta especializa-ción y al hecho, ya comentado, de vender nuestro producto en Europa, debemos asumir reducciones de preciós de venta con-tinuadas, con lo cual nuestro margen por unidad se reduce. Es cierto que la devaluación de la peseta ha supuesto un alivio en la facturación, però nos afectarà en el futuro, puesto que las operaciones estaban aseguradas con el anterior cambio de mone­da, y no compensarà, ni mucho menos, la desventaja que hemos arrastrado anos atràs. Esta devaluación, por un lado positiva, se vuelve en contra nuestra al importar todos los materiales y màquinas necesarios para garantizar nuestro nivel de fabrica-ción. Todos estos elementos, configuran un panorama en el que tenemos que movernos siempre hacia delante, y no podemos estabilizar nuestra producción porqué debemos absorber las personas ahora dedicadas a otros productos que desapareceràn. La inversión es, por tanto, necesaria. La competència en costes con las otras plantas del grupo, es ahora mucho mas importante. Una desaleración salarial, que no es una reducción, evitarà que nos despeguemos de Francia y el Reino Unido en el aspecto de coste laboral, y nos ayudarà a continuar siendo atractivos para las inversiones del grupo. La propuesta global que ofrecemos para el presente atio, equivalente al IPC previsto para el 93, cubre el incremento del coste de la vida, però implica aumentar nuestros costes laborales en màs de un ocho por ciento, puesto que, solo la Seguridad Social implica casi cuatro puntos de subida res­pecto al afio 92. Esta situación queda perfectamente reflejada en las palabras del nuevo Director General, Sr. J.M. Brun, al decir que "Estamos apostando por el futuro y con ese objetivo hemos trabajado todos. Hemos llegado a un nivel en el que no pode­mos envidiar la posición de ninguna otra empresa ni país. Ahora debemos adaptarnos a estar en el mismo tren en que estan todos los demàs, teniendo una visión clara del futuro. Con esa visión hay que valorar la propuesta presentada". Si efectuamos una comparación de dos factores que inciden en el rendimiento de una inversión, como son el tipo de interès aplicado y el coste laboral de fabricación, entre Francia, Espana y el reino Unido, vemos que la situación no es favorable a nuestro país, como tampoco lo es la inflación comparativa. "La única solución, nos dice el Sr. Brun, es continuar con el crecimiento de la producción, para poder absorber la reducción en la fabricación de algunos productosque ahora vendemos. Al mismo tiempo, es necesario mantener el ritmo de productivi-dad que hemos conseguido en los anos anteriores y, que ha sido posible gracias al esfuerzo y dedicación de toda nuestra plantilla". Con un entomo nacional, que se puede resumir en estos dos comentarios: - En los últimos cuatro anos, el coste laboral de producir una unidad en la indústria ha crecido un 31 %. - La "brecha fiscal", es decir, la parte de coste laboral que paga la empresa y no percibe el trabajador, hace que un salario anual de 2.700.000 pts, le cueste a la empresa 3.600.000. Necesitamos hacer frente a al situación del resto de países europeos. El camino en el que estmos no tiene retorno, nuestros empleados estan concienciados en lo referente a la calidad y a la productividad, però nuestros interlocutores necesitan darse cuenta de que la fórmula de incrementar el salario con el IPC màs varios puntos, no puede ser un planteamiento valido en el futuro. La petición anual que nos hacen , para el Convenio que estamos discutiendo, llega a un 10,5 por ciento teniendo en cuenta todos los factores. Esta postura no es asumible si somos coherentes con los planteamientos antes expuestos, por esa razón nuestra oferta recoge los argumentos antes considerados y cubre, por encima, el crecimiento previsto del IPC, con lo cual queda garantizado el mantenimiento del poder adquisitivo. Hay que tener en cuenta, también, que nuestro nivel salarial està un 70% por encima de la media de nuestro país, como hemos podido ver en el gràfico comparativo de los países de la CE, con lo cual cada punto de aumento sobre nuestro salario, equivaldria al 1,7 aplicado sobre dicha medida.

125-Espana

UJ

Ui i-Z

w 10(1

Reino Unido Francia

100 148 155

INDICE COSTE LABORAL

12 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE, 28 FEBRER 1 9 9 3

Aymerich referma el símbol de la flama La Flama sortirà de la nostra ciutat, portada per

membres de clubs excursionistes, a Montserrat KI.I)A(VK)

A quel l a lla nu ií: I ic 11 mont s'apagarà motitro ..onimucm lonnit la lo dels que on tol

moment l'han encesa. seguim treba-llaiit amb l 'esforç por portar-la i posant-hi toia la nostra \ olunla! i amor por manteni r la encesa. l.sli;juom bon scjjui's qnc !a iermesa on la qual brilla seoima escallant oi oamí do la nostra educació naoional". Amb aquestos paraules dilcs por Joan Auiierich a l'aolo do la renovació do la l'lama d^ la llengua Catalana es podria dir qno hi havia oi missatge que els assistents •sentien dins els sons oors on l'aolo d'riici 'Si do la llama.

I.a participació dols diferents repre-sontants do les ontitals organitzadores \a ser acompanyada por nombrosos santeujjatenes desplaçats expressa­ment per a ai\o.

Sota un ool blau que donava mes bri­llantor a la eerimoma es \an anar produint oK diferents parlaments que de forma molt simple es \an eseoltar al voltant do la tomba de Pompeu babra. Avmerieh, eom a representant de la nostra eiutat. manifestà el reco­neixement al treball l'et per Josep bar-

bera. \eguor dol Vallès, perseverant les seves iniciatives eom antic orga­nitzador d'altres moments de la reno­vació de la I lama. Li agraí l'esforç i el treball I et. I.a eerimoma d'un recolliment molt emotiu i plena de sentit catalanista fou expl íc i tament propícia per a Aymerich, que digué "...la nostra l lengua cont inua necessi tant moments i símbols com aquest. Que ens recordin a tols plegats que s'ha fet molla lema. però encara en queda molta mos por fer. Que el camí conti­nua; encara que avui és més planer que el que van haver de fer dones i homes amb la voluntat i estimació per la tera. com fou el mestre Pompeu Fabra".

Acabats els breus parlaments, els assistents pujaren a l'autocar que els portà a dinar. Finalit/at l'àpat agafa­ren la carretera de tornada a Sant Cugat on arribaren cap a les 20'45 amb la llàntia encesa. Malgrat el can­sament dol llarg viatge, tothom féu cap a la Plaça Oclavià satisfet per l 'esdeveniment del dia . La torxa entrà al Monest i r en mans de 1' Eduard Ciome/. membre del Grup Excursionista de Terrassa, qui passà el relleu Joan Buscallà i finalment

Foto: R.Fuentes L'Alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, a l'uete de l'encesa de la Flama, a l'rada de Con/lent

Josep Barberà qui el lliurà a mossèn Pere. Ambdós encengueren l'espelma envoltada de senyeres. En acabat. mossèn Pere dirigí unes paraules als assistents i donà la benvinguda a la llama erigida com a símbol de la llengua es t imada per tot català. Successivament. Josep Barberà teu un breu repàs de les anteriors edi­c ions . resumí ois fets del dia " d 'ent ranyables i conmovedors" i donà les gràcies a tots els assistents i a mossèn Pere per l'acollida de la llama al monestir.

Com a cloenda, la coral del Club Muntanyec corejà cançons tradicio­

nals i entonaren l 'himne nacional català, ja oficial a hores d'ara, " EK Segadors", que l'ou seguit per tot el públic en general. La nostra eiutat un cop mes acollim durant una setmana la Flama, que estarà al Monestir fins al proper dia 27 de febrer, i que sortirà portada per membres de diferents clubs d'excur­sionisme a peu fins a Montserrat. Els 4 Cantons seguirà aquest esde­veniment i recollirà en el proper número tots els actes celebrats, on hi participarà també la Coral Sant Cugat i l'Esbart.

gràfiques celler, s.a.

Vic 1 1 . 08190 San t Cuga t de l V a l l è s

T e l . 589 37 02 Fax . 675 21 72

C/ Valldoreix, 64 - Tel. 674 45 45 Ctra. Cerdanyola, 38 - Tel. 674 09 71

Sant Cugat del Vallès

J V

• K ^ .

CADENA

ERVEIS RÀPIDS DE H E N T A T

Tren de rentat "SANT IX/IAGI"

l'hi oferim el nostre 11 Rentat a mà "

un servei esmerat només per a vostè

Truquin's © 674 03 02 Hores convingudes

c/ Estapé, 2 (cantonada Pg. Sant Magí) Sant Cugat del Vallès

Canvi d'oli al moment amb la

garantia

i Rentat de motor

DIUMENGE, 28 FEBRER 1 993 L O C A L ELS 4 CANTONS 1 3

Una paràlisi brusca de les inversions tin­dria un efecte negatiu sobre les empreses de Sant Cugat, declara Enric Renau El tinent d'alcalde, Regidor d'Economia i Hisenda, reivindica un canvi total del sistema fiscal espanyol.

Catalònia Ceràmic inau­gura noves ampliacions

J.MARC DE SEMIR.

E ls pressupostos municipals per a aquest any es van

aprovar el dia 11 de febrer en un ple extraordinari de l'Ajuntament de Sant Cugat. Com ja va informar "Els 4 Cantons", el pressupost s'apropa als 8700 milions de pessetes, amb un nivell d'inversions de 3700 milions i una taxa d'endeutament superior al 23%. Per conèixer 1' opinió de l 'equip de govern sobre els pressupos­tos municipals i el sistema fiscal espanyol parlàvem amb el senyor Enric Renau, tinent d'alcalde d'Economia i Hisenda.

PREGUNTA: Quina valora­ció general fa vostè dels Pressupostos del 93. RESPOSTA: Els pressupos­tos d'aquest any s'han ela­borat molt minuciosament tant a les partides d'ingres­sos com de despeses. Aquestes partides s'han analitzat exhaustivament a fi i efecte d'encaixar-lo en la situació general de crisi que hi ha, a les necessitats de mantenir tots els serveis que té l'Ajuntament, i també a un cert nivell d'inversions que estan en curs i que s'han d'acabar. P: Com considera que l'Ajuntament dediqui gairebé la meitat del pressupost en inversions, en un moment de crisi i recessió, quan la reali­tat economia i social aconse­lla el contrari?

R: Seria millor frenar molt més les inversions des d'un punt de vista tècnico-finan-cer, però com que a l'Àrea de finances hem de servir a la globalitat de l'acció municipal llavors també és necessari intentar mantenir el ritme que s'estava mar­cant. Com que hi ha uns recursos legals i financers que ens permeten mantenir aquest ritme, tot i que seria més prudent no forçar

massa la situació, creiem que és bo fer-ho per aca­bar tot el projecte inicial de ciutat que estem portant a terme. D'altra banda una paràlisi brusca de les inversions té un efecte negatiu per a mol­tes empreses de Sant Cugat, i nosaltres com a ens públic que som, tenim la responsabilitat d'afrontar la crisi. No és mai conve­nient fer un tancament brusc de les inversions. P: Quines seran les inver­sions més importants? R: Primer, acabar el Centre Cultural i engegar la Biblioteca. Després inver­sions com el tema del resi­du mínim que representa uns 600 milions i és finançat de forma externa per la Generalitat. Finalment s'ha de destacar la connexió de la carretera de Rubí amb 1' Autopista, i l'asfaltat de nous carrers, així com la urbanització dels Districtes.

SOBRE LA POSSIBLE CESSIÓ DE L'IRPF

P: L'equip de govern ha estu­diat presentar una moció en algun ple, demanant la cessió del 5% de l 'IRPF com en d'altres ajuntaments de Catalunya? R: És un tema que està en

plantejament intern. Evidentment sempre esta­ria béja que hem de pen­sar que hi ha països on els ajuntaments recapten tot l'IRPF i llavors són ells qui fan la transferència. El nostre sistema financer és absolutament anacrònic de cara als ajuntaments, és inversament proporcional a les necessitats. Els ajunta­ments han d'atendre les necessitats dels ciutadans molt directament i, en canvi, els impostos ens arri­ben molt indirectament i en quantitats molt petites.

Hem de pensar que si un senyor paga 100 pessetes només 13 van a parar a VAjuntament. La resta marxa a d'altres organis­mes mentre que a Dinamarca és el 40%. Jo faig una reivindicació glo­bal per un canvi total del sistema fiscal espanyol.

El tema de la cessió del 5% de l'IRPF és un tema en el qual no es pot anar en pla individial. Havent-hi una Associació de Municipis val més unir les forces i fer plantejaments globals. En aquest moment no és una reivindicació feta per nosal­tres, encara no. Això no vol dir que no arribem a fer-la.

REDACCIÓ

E n moments de crisi econòmica i d' apa­tia general 1' empre­

sa Catalònia Ceràmic, per­tanyent al grup d'empreses Sugranes, ha decidit fer un pas endavant per afrontar els nous reptés d'un mercat cada cop més difícil i competitiu Les noves instal·lacions situades entre Cerdanyola i Sant Cugat, han estat inaugu­rades pel President de la Generalitat Jordi Pujol, el qual, en l'acte, féu elogi a l'esperit de lluita que l'empresa n'ha fet sempre el seu millor estendard. Sugranes , coneguda per la majoria dels sancugatencs, es una empresa plena d' ini­ciatives que la família , ha anat plasman en la seva tra-

Foto: R. Ventura.

jectoria any rera any. L'any 1896, es fundà la divi­sió comercial del grup Sugranes, Catalònia Ceràmic, que avui, amb les noves instal·lacions ocupa una superfície de 1.000 metres quadrats d'exposició, i gairebé uns 3.000 metres de magatzems. La família Sugranes, vincu­lada també a Sant Cugat, té una representació molt espe­cial en l'esposa d'en Ramon Sugranes, l'escultora Elisa Arimany, de la qual hom pot veure a la Plaça del Rei de la nostra ciutat, el mosaic que forma tota la plaça; mosaic que en aquest moment és en fase de restauració. Cal doncs felicitar tota 1' empresa per la iniciativa presa que sens dubte dirà molt cara al futur .

Inaugurat el Policlínic

H a estat inaugurat el nou centre d'assistència mèdica, que es troba ubicat a l'Edifici Torreblanca de la nos­tra ciutat.

Aquest nou centre dotat de sofisticat equip mèdic, cobrirà la mancança en suport logístic al diagnòstic mèdic, com el de radiologia, ecografia o proves funcionals cardíaques. El Centre és de caràcter privat, i té convenis amb diverses entitats mutuals. Segons el doctor Cases, el seu objectiu és oferir un servei de qualitat a preus raonables, i sense les demores dels centres més massificats. El centre recentment inaugurat per l'alcalde Joan Aymerich, es troba emplaçat en tres plantes del nou Edifici Torreblanca, amb una superfície de gairebé 2500 metres quadrats, i el total del personal que s'ocupa de les tasques d'assistència, serà d'unes 50 persones, entre personal sanitari i metges especialistes.

14 ELS 4 CANTONS L O C A L DIUMENGE. 2 8 F E B R E R 1 9 9 3

Valldoreix centre del debat, en el ple de febrer Mascmés no es presenta i tots els grups polítics presentem una moció

sobre l'EM D on /''insten que torni a la Comissió Mixta Paritària

J.MAKC l)i: SI-MIR

E I dimarts pa^at dia Ió us \ a reuniré! consistori sanlcuga-icnc en i."I pic oidittari LICl

iik's de Icbrci L'ordre de! dia H'in-hlava ;i H 111 caircgal. quinze punts. pero a l'hoia de dcbaiié'N es \a cir-cumsciuue a dos piiiils al voltant de \alldoicix: l'intornié vuloraeu> sobre la Comissió Mixta Puritana (CMP) i una moció sobre l'Entitat Municipal Descentralitzada i I.MD). Per la importància del debat. s'havia L'om ocal el President de I ' l : \ I D , Miquel Masanés. a C|in s' havia pre­parat un lloc en I" hemicicle santeu-galcnc per assistir al ple. amb \cu però sense vol. Masanés no \ a aparèixer. deixant d'aquesta manera d'exercir el dret cjue la llei li atorga. Id ple anava precedit d'una l'ona polèmica amb la dimissió dels sen-\ ors Masanés i Cueto de la Comissió Mixta Parilària. i la creació d'una comissió per a l'estudi de la segrega­ció de Valldoreix com a municipi independent, per paït de la Junta Veïnal. Aquests esdeveniments han portal l'equip de govern i els grups oposi tors a ler una moció sobre l'i Ml)

l a moció, constituïda amb el con­sens de tots els partits presents a l'Ajuntament, vol deixar ben clar la posició del Consistori davant d'un lema que. com deia Jordi Casas. representant d'IC. "s'ha deixat portar per un plantejament que és d'emoti-v ita! i de relació epistolar". Ln la moció, els partits polítics es man i Testen en desacord amb la segregació de l'EMD per constituir-se en municipi independent des de la concepció del municipi com a un tol unitari sense que aíxo anul.li la plu­ralitat i els trets diferencials dels diversos nuclis que el constitueixen. II principi d'unitat es presenta com a únic mecanisme per assegurar una redistribució equitativa i solidaria dels ingressos municipals entre els diversos nuclis sense crear greuges comparatius quant a l 'assignació dels recursos públics. Manifesten també que el futur cotn-pclcncial de l'EMD ha de passar ine­ludiblement pels treballs i conclu­sions de la Comissió Mixta Paritària. I .'abandó de Masanés en paralitza el funcionament i per tant la seva absència impossibilita el consens

Foto: Arxiu

necessari per arribar a una solució definitiva. Van acordar finalment la reunió de la Comissió Mixta Parilària dins d'un termini no superior als quinze dies (a partir del Ió de l'obrer) per tal de reemprendre'n els treballs, i si no és possible, instar la Conselleria de Governació de la Generalitat sol·lici­tant la seva puntual intervenció en exercici de les competències consti­tucionals i estatutàries per tal de garantir que les actuacions de l'HMD s'ajustin al marc jurídic. A més de la moció, es va presentar l ' in forme valoració sobre la Comissió Mixta Paritària. La CMP que va néixer el 20 d 'octubre de 1W2 haurà tingut una vida efímera, si Massanes no deicideix tornar-hi com a \ ice-president en el terme de I? ciics. es a dir abans del 2 de mare. La CMP s'ha reunit en quatre oca­sions i l'àcord mes important a què va arribar \a ser el tic seguretat ciu­tadana.

Pel que \'A a la part icipació dels grups de 1" oposició en el debat. Partit Popular i Iniciat iva per Catalunya van coincidiren lamentar-se de l'àbséiiéia del senyor Masanés en el ple i de la seva dimissió de la CMP. .Ambdues agrupacions políti­ques van insistir en el tel que sola­ment a traves de la CMP es poden buscar solucions al tema de Valldoreix. Jordi Casas d ' IC va comentar que '"qualsevol planteja­ment que surti d'aquesta línia enra­reix l'ambient, endarrereix la situa-

l'ic MunkipaX

ció compeiencial de Valldoreix, i pot arribar a crear falses expectatives". LI PSC. personalitzat en el senyor Gaya. es va desmarcar més de la postura de consens tot i manifestar el seu acord global amb la moció. Gaya va dir que "no creiem que l'exercici competència! hagi creat cap proble­ma sinó que els problemes han vin­gut per l'incompliment, per part de I" Ajuntament, en part. i potser també de l 'EMD. dels compromisos fis­cals".

L 'a lcalde de Sant Cugat . Joan Aymerich, va contes tar insistint només que "les contradiccions han vingut per part de Miquel Masanés". Va acusar el senyor Gaya "d'intentar voler erigir-se en el defensor de Valldoreix, i voler fer del senyor Aymerich el culpable de la situació quan vaig ser jo cpie va salvar 1' Kntitat Local Menor en el 85 quan Oriol Nicolau, alcalde socialista en aquell moment, va voler tancar-la". finalment es va aprovar la moció per unanimitat del consistori, lot i les petites divergències del grup socia­lista. Aquesta moció i el seu poste­rior debat van eclipsar altres punts d ' in terès de l 'ordre del dia. que també es van aprovar, com l'aprova­ció inicial dels Lslatuts de l 'Organisme Autònom Municipal "Centre Cultural Sant Cugat", l'adju­dicació de les obres d'adaptació i rehabilitació de la casa Jaumandreu per a la ubicació de la Policia Local.i la creació de la Comiss ió Institucional de l'Anv Miró.

Aymerich vol dissoldre la

Comissió Mixta

Paritària .[.MARC [)t SEMIE

L a Junta de portav cus do la C o m i s s i ó Mixta Parilària K'.MI'i va sor

convocada el proppassat dime­cres 24 amb la no-presèticia dol senyor Masanés . President de l ' E n t i t a t M u n i c i p a l

Descentralitzada (HMD) que \a abandonar la CMP el 4 de febrer deixant-la amb un futur incert. En aquesta reunió, la Comissió Mixta Paritària no va arribar a cap acortl i l 'únic lema do dis­cussió va sor si es tancaven o no les portes al diàleg. Mentre que els r e p r e s e n t a n t s de P S C . d'Iniciativa per Catalunya i del Partit Popular de la Comissió Mixta Par i tà r ia volen de ixar temps a Masanés perquè retorni quan ho desitgi als treballs de la C o m i s s i ó , el s e n y o r .loan Aymerich. President do la CMP. en una roda de premsa posterior a la reunió, va declarar-se deci­dit a dissoldre-la si Masanés no es compromet a tornar de forma of ic ia l a la C M P abans del dimarts 2 de març . data límit que té per to rnar , s egons la Moció sobre l 'EMD aprovada en el Ple de febrer de l'Ajuntament de Sant Cugat. Si Masanés declarés la seva volun­tat de diàleg sobre les competèn­cies de Valldoreix, la Junta do portaveus estudiaria la possibili­tat de restablir l'ordre en el si de la CMP. però si no és així la dis­solució es decidiria en el proper Ple Municipal de març. La Junta de por taveus és qui estudiaria la fórmula de plante­jar la qüestió a la Conselleria de Governació de la Generalitat, tal i com va decidir el consistori s a n t e u g a t e n c en la j a c i t ada Moció sobre l 'EMD. perquè dic­tamini quines són les competèn­cies que ha de tenir Valldoreix. L'Alcalde de Sant Cugat també va manifestar que Masanés ha quedat totalment desautoritzat pel fet de no poder decidir per ell mateix i per les contradic­cions de dir que vol dialogar però al mateix temps no respon­dre a les peticions que en aquest sentit se li han fet des del Ple Municipal.

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 L O C A L ELS 4 CANTONS 1 5

Entrevista:

Miquel Masanés, President de l'Entitat Municipal Descentralitzada "El futur de Valldoreix passa per la Comissió Mixta Paritària, però amb un dià­leg més sincer i més obert, i no amb amenaces i pressions."

J.MARCDESEM1R

E ] tema de Valldoreix, centrat essencialment en l'àmbit competència] de l'Entitat

Municipal Descentralitzada (EMD), continua portant cua. El dimarts 16 de febrer, el Ple de l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar, de manera consensuada, ima moció sobre l'EMD, on manifesten que el futur competencial de Valldoreix, ha de passar per la Comissió Mixta Paritària (CMP).

Però aquesta Comissió va perdre tota legitimitat el 4 de febrer, quan Miquel Masanés l'abandonava dei­xant el seu càrrec de vice-president. Masanés, President de l 'EMD, segueix sent el centre de la polèmica. PREGUNTA: Quines han estat les seves motivacions per abandonar la Comissió Mixta Paritària? RESPOSTA: Jo ja no em sentia representat, i encara que he cercat el diàleg i he proposat una sèrie de solucions alternatives, no se m'ha escoltat mai. Com que veia que no hi havia solucions, vaig optar per abandonar la CMP. Aquest és el punt fonamental per a la meva decisió. Mai no he estat d'acord en la forma en què estava muntada i

és com anaven les sessions que es varen arribar a fer. Em veia impo­tent per a poder proposar cap tema. La CMP si que creiem que havia de fer-se, però no amb la seva composició, ja que la paritat mai ha existit. P: Per què no va assistir al Ple de febrer, quan havia rebut l'ordre del dia, on hi havien dos punts que el tocaven directament: la valoració dels tres mesos de treball de la CMP i la Moció sobre l'EMD? R: Fou una gran sorpresa per part meva, quan em vaig assabentar que els fusters havien treballat a corre-cuita, perquè jo tingués un Hoc en l'hemicicle quan fa sis anys que el demano. No hi vaig assistir per casualitat, no hi havia cap intenció, sinó que em podia sentir molest a partir del moment en què no tinc els punts de l'ordre del dia. La Moció sobre l'EMD no la tenia. No em sentia vinculat a anar-hi d'aquesta forma. Si hagués tingut els punts, clar que hi hagués anat a participar, perquè el que digui consti en acta. P: Tot el consistori santcugatenc ha manifestat en la Moció que el futur de Valldoreix passa per la CMP, i l'insten a tornar-hi. La seva posició

és ferma, defi­nitiva. o pensa tornar-hi en el termini de 1 5 dies. és a dir, abans del 2 de març? R: En lloc de 15 dies se m'ha prepa­rat una pro­posta que el dimecres 24 hi havia una reunió de la

Foto: Arxiu

CMP, a la qual no em vaig presen­tar per considerar-la com un xan­tatge, com una amenaça, no és forma d'actuar. No he tingut temps d'estudiar la Moció. No puc can­viar la meva decisió en pocs dies, perquè crec que no hi ha motius per a fer-ho, si no s'estudia i es planteja d'una altra manera la CMP. La solució de Valldoreix passa per la CMP, però amb un diàleg més sincer i més obert, no amb amena­ces i mocions que denoten agressi­vitat i intolerància. No puc assistir a aquesta reunió sota aquesta pressió. P: El senyor Aymerich va dir en el

Miquel Masanés

Ple que desconeixia totalment el pro­grama polític del senyor Masanés. Em podria dir quin és aquest progra­ma?

R: Es molt senzill i molt clar: la defensa a ultrança de la inde­pendència de Valldoreix, enfront de l'Ajuntament de Sant Cugat, defensar l'autonomia que té 1"EMD. És l'abanderat del meu programa. Després es podrà distri­buir en les branques que es vulgui, però és defensar l'autonomia que té constituïda i que està refermada democràticament per la Generalitat.

Cueto, vocal de la Junta Veïnal de Valldoreix, dimiteix

Masanés presenta una moció d'urgència en el Ple de l'EMD on dema­

na que la Comissió Mixta Paritària reemprengui les seves tasques J.MARC DE SEMIR

E l proppassat dijous 25 es va celebrar la sessió ordinària de

l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix (EMD). en un saló de Plens que va quedar petit per la forta afluència de públic. És veritat que l'acte venia precedit per una forta polèmiqua al voltant de la Comissió Mixta Paritària. la possible dimissió del senyor

Cueto i el conseqüent canvi de govern en l'Entitat Municipal Descentralitzada. La sessió no va decebreningú ja que es van complir les

expectatives. Masanés va trigar però final­ment, després d'aprovar tots els punts de l'ordre del dia excepte el referent a la dele­gació de facultats recaptatò-ries de multes sobre tràfic en la Diputació de Barcelona, que segons el propi Masanés es va deixar sobre la taula "per no afegir més llenya al foc", i va arribar una moció d'urgència sobre la continuï­tat de la Comissió Mixta Paritària Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD de Valldoreix. Aquesta tàctica política de Masanés li va donar bons resultats en el Ple anterior. quan es va presentar una

Moció d'urgència sobre una Comissió que estudiarà la viabilitat de la segregació de Valldoreix amb els vots de CiU i PSC. Però el dijous el representants de CiU a la Junta Veïnal ja venien prepa­rats. i van votar en contra per considerar-la "un atac per sorpresa" i van seguir argu­mentant que "a nosaltres ja no ens pren el pel ni vostè (Masanés) ni la senyora Pérez". També van acusar al President de la EMD "d'entrar en el joc de la il·legalitat permanent". La moció es va aprovar pels vots de Masanés i de la sen­yora Carme Peréz, la absten­

ció de Miquel Cueto i els vots desfavorables dels dos representants de CiU. En el text de la Moció es manifesta la necess i ta t que la Comiss ió Mixta Paritària reemprengui les seves tasques per arribar a definir l'àmbit jurídic de l 'EMD. Es sol · l ici ta la convocatòria d'una sessió de la CMP per al proper mes de març en la qual s'introduiria una proposta d'acord sobre "la modifi­cació del règim jurídic i de funcionament de la CMP". Un altre dels esdeveni­ments esperats era la pos­sible dimissió de Miquel Cueto, vocal de l 'EMD. Doncs bé, va arribar des­prés de la votació de la Moció d'urgència sobre la CMP en la qual el senyor Cueto es va abstenir . Miquel Cueto no dimiteix

perquè ell vulgui , sinó perquè li ho va demanar Miquel Masanés, persona que li va atorgar la seva confiança i que ara li ha retirat. Miquel Cueto va llegir una carta de dimiss ió en la qual explicava les raons de la seva actitud, raons que es basen en les discre­pàncies amb el senyor Masanés en dues vota­cions a la Comissió Mixta Par i tà r ia . Cueto marxa però deixa ben clar que pensa tornar perquè pensa seguir essent veí de Valldoreix i "el inundo de la política da muehas vuel-tas". Ara s'obra un parèntesi en la vida pol íi i ca de Valldoreix, el temps que el senyor Masanés tomi a reconstruir un nou equip de govern per a l'EMD. on el pacte amb els socialistes

o

CUANDO LA INGENIERIA ABRE EL FUTURO

Cuando la ingeniería avanza, cl automóvil descubre nuevas perspectivas de futuro. Interpretando una nueva escala de valores, donde la ecologia, la seguridad y el uso racional de la energia se imponen. Catali/ador de 3 vías, Sistema de Ci neurones Activos, Estructura de Protección Lateral o la incorporación de plasticos reciclables son algunas de las respuestas de Opel.

L E

Avances ya incorporados de sèrie, con el eshier/o suplementario de no repercutir en el precio final. Logros que definen a un automóvil con proyección de futuro, donde las nuevas inquietudes y exigencias se funden con el placer de conducir, en el camino del futuro. El camino Opel.

e P E R A M 0

/ Autocugat Ventas: Avda. Torreblanca, 2-8. Tel. 589 32 00 Taller: Camí de Can Caldes, 18. Tel. 589 45 20

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS CONCESIONARIOS OFICIALES OPEL. MEJORES POR EXPERIÈNCIA.

m

i-3

El Carnaval ha omplert carrers i places de la nostra ciutat amb disfresses per a tots els gustos. El Dràcula a estat la disfressa més escollida, els venedors de la Plaça Pere San els més engres­cadors, l'escola Pins del Vallès els més originals, Mira-sol per primera vegada ha portat el car­naval a l'inaugurat Casal i com cada any el carnestoltes va ser cremat amb l'animació eeneral.

18 ELS 4 CANTONS LOCAL DIUMENGE. 28 FEBRER 1 9 9 3

Tres de març, Sant Medir Un aplec amb gresca i festa ... I per Sant Medir, les faves van florir! MONTSE SAN

L c ni p c i a il o i Dioclccia \ a desen­cadenar una aferris­

sada persecució contra els Cl | s | [ a i l s .

\ Barcelona. Dacià. humc dcspiatal i saneu inari . v a perseguir iimh moll de /el els qui professaven la fe de C'rNt.

Ian perillosa \a tornar-se la situació que Se\er. bisbe de bareelona. a prec dels seus. es \ ;i amagar a la casa de ducs g e r m a n e s : Ju l iana i Somproniaiia. l'oro cap ama­gatall no era prou segur. Bon aviat, els soldats varen des­cobrir on s'amagava el bisbe i viircn anar a detcnir-!o. Avisats per un amic. Sever i Ics ducs doncs \an l'u gir per la serra de Collscrola mirant de cercar refugi. Anaven a peu i els seus per­segu idor s no els perdien petja i els empai taven de molt a prop.

A i \ í . els uns i els al t res varen ar r ibar a una vall onihrívola i verda amb un rinet remorós que anomena­ven la vall del Ciausae. A la vall lli havia una petita masia amb camps molt hen conreats i vinyes. Vora del riuel. un bonic t rebal lava plantant llavors de laves. En veure el cansament dels

pobres fugitius, Medir. per­què aquest era el nom del pagès, va córrer a donar los beguda i aixopluc. I. assabentat del que els pas-sav a. els encaminà cap on (robarien amagatall i refugi segur, mentre ell. en Medir, provava d'aturar-nc els per­seguidors.

I Medir va continuar la tasca de plantar les laves. Cap al migdia van aparèixer els so ldats i en v eurc el pagès tan ficat en aquella feina, el varen cridar:

- Ep. bon home. Que has vist passar per aquí uns que corrien'.' - Prou.

- 1 l'a gaire'.' - Prou! - Què vols dir'.' Hls has vist o no'.' - Prou que els he vist. - Digues-me. quan han pas­sat. maleït pagesot! - 1 ves! Quan jo plantava les laves -i amb la nià va assen­yalar els camps.

El soldat va girar el cap i amb un crit d"indignació va t ravessar amb l ' e spasa el bon pagès pensant que li pre­nia el número ja que les lla­vors de les faves havien ger­minat només en mig dia i ara les plantes que Medir planta­va a trenc d'alba eren altes i florides. La sang del bon pagès va

• rf~*«*

esquitxar les flors blanques i des de llavors les flors de les faves porten una ratlla negra en senyal de dol pel crim. Mentretant. Sever i les dues dones eren a prop de l'actual Can Borrell i. cansats , es varen a ixop luga r sota un e sba r / e r que al veure els pobres fugitius, va amagar les seves punxes per tal de no fer-los mal.

Allà els varn trobar els sol­dats i diu la l legenda que aquell esbar/er mai més no va treure punxes, i fins fa cent anys. encara se'l podia veure al jardí que deien do Cal Savi.

Més tard. la gent de la vall del Gausac varen escollir el bon Medir com a patró, i així es va bastir la seva petita capelleta que va ser parrò­quia durant molts anys. i que sempre depengué del Monestir de Sant Cugat. Els vilatans de Sant Cugat anaven a l'ermita el dia dol sant en un aplec joiós i ani­mat, i després do missa hi havia sardanes, costellada i festa grossa amb ball a la tornada.

Les colles de Sant Medir Pels volts del mil vuit-oonts. en Pere Vidal, mosso de Sant Cugat, va casar-se amb una noia de Gràcia, i el matrimo­ni es va establir a la vila de

7**"* "ÍPN

Pep Blanes amb la seva col·laboració, ha volgut afe­gir-se a la festa de Sant Medir.

l'oto: Uanias Vista de l'Aplec

la noia. on varen posar un forn. L'any mil vui-cents trenta, es va declarar una epidèmia de febre molt dolenta a Gràcia. i molts hi varen morir. En Pere Vidal va caure malalt i, mentre era al llit va fer la prometença que si sant Medir el guaria, cada anys aniria a l'aplec. 1 el forner es va curar. L'any següent, en arribar la festa de Sant medir, fidel a la seva prometença, acompan­yat d'un tamborí i un flaviol, va recórrer els carrers de Gràcia perquè tothom s'assa­bentés ben bé del que feia. i després va anar cap a la vall de G a u s a c . a l ' e r m i t a de Sant Medir.

L 'any següent , una petita colla d'amics i coneguts es va afegir a la cavalcada. I poc a poc. la festa de Sant Medir es va fer un costum entre els forners de Gràcia i Sant Gervasi.

Més tard. els carboners de Sarrià, que portaven carbó als forns de Gràcia, es van in teressar per la festa, i també formaren colles, i els de sants i els d'altres barris de Barcelona, fins que avui si'm v mt i nou o trenta Ics col les de " M e d i n s " que veuen a l'ermita. Los col les , quan passen

davant del cementiri de Sant Genis, mai no es descuiden de resar el Parenostre d'en Vidal, en record d'on Porc i de la seva prometença. La gent do Sant Cugat som. doncs, els amfitrions, i els banderers de les colles, amb les seves banderes i esten­dards que es t roben amb nosaltres per a retre junts un homenatge al bon pagès de la vall de Gausac.

La Penya Rega lè s s ia , l'ermita i la campana La Penya Regalèssia és un grup de "joves eixerits" que. des dels anys quaranta, que varen fundar-la amb l'excusa de fer un equip de futbol. semprte ha tingut ganes de gresca i moviment. Aques ts nois grans plens d ' an imac ió i d ' i l . lus ió os dediquen des de fa molt do temps, a recuperar i protegir les t r ad ic ions del nostre poble. Són ells qui. des de fa temps. netejaven, enramaven i disposa­ven la petita capella els dics abans de l'aplec, per tal que l'aplec fos un èxit. L'any passat varen adonar-se que l'ermita os despalçava cap al sud-.per a evitar el consegüent perill, i sonso aiTonsar-sc per la feinada que això representava. varen cercar solucions.

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 LOCAL ELS 4 CANTONS 19

Les campanes enguany repicaran més que mai a l'ermita de Sant Medir

U nes empreses ubicades al nostre municipi. varen donar suport a

aquesta tasca amb generositat, i varen cedir els materials neces­saris. i els nois de la penya varen posar-hi el seu treball. Gràcies a aquest esforç, la capelleta, té un mur de conten­ció que reforça els fonaments. Per a no fer lleig o desmerèixer el conjunt, el mur, està recobert amb les mateixes pedres que formen les parets de l'ermita.

Sant medir està, doncs, més bonica que mai, però... Sí. sempre hi ha un però. A l 'espadanya de l 'ermita hi manca una campana. Diuen que a principi d'aquest segle, va desaparèixer, però ningú no sap ni quan ni per què va desaparèixer la segona cam­pana de l 'ermita. La Penya Regalèssia amb la il·lusió de veure la capelleta completa i més bonica que mai, va començar a cercar la manera d'aconseguir una campana. Una feina no pas fàcil, us ho asseguro.

1 va succeir el miracle! Quan la Federació de Colles de Sant Medir de Barcelona es va assabentar del desig de la Penya Regalèssia, el féu seu. i així, aquest any els "Medins" de Barcelona han aconseguit una campana per a l'ermita. És una campana de cent cin­quanta quilos i seixanta centí­metres de diàmetre.

Els "nois" de la Penya Regalèssia amb la nova campana

La campana fou batejada al Monestir el dia vint-i-u de febrer, a missa de dotze. Mossèn Pere va presidir Tacte. al qual hi varen assistir repre­sentants de les colles de Sant Medir de Barcelona, amb els regidors de Gràcia. Sarrià i Sant Gervasi, la Penya Regalèssia i molta gent de Sant Cugat. Es va fer notar l'absència dels representants del nostre Ajuntament, segons que mani­festaren els organitzadors de l'acte.

Els padrins: Joan Buscallà. representant de la Penya Regalèssia . Vera Siebcken de Pinet i Encarna Roca i Pascual. representants de la Federació de Colles de Barcelona, emocio­nats i cofois, foren els primers de fer dringar la campana, i després ens hi vàrem afegir tots amb molta il·lusió. Dilluns al matí, molt d'hora, es va procedir a penjar la campana a l'espadanya de l'ermita. Era molt bonic veure amb quin entusiasme els "nois" de la

Penya Regalèssia estiraven les cordes i asseguraven la corrio-la o. com a poc a poc, la cam­pana pujava allà dalt. Enguany, la capella de Sant Medir estarà més bonica; la festa serà més festa, i les cam­panes sonaran més fort i arriba­ran ben lluny per a convocar l 'aplec i retre homenatge al nostre Patró, el bon pagès Medir. Bona festa, us esperem a tots a Sant Medir el dia tres. i que Déu i el Sant ho facin bò!

T/^m^ SU TELEFONO...

i GASTA MUCHO ? AHORA PUEDE HACER LLAMADAS TELEFONICAS MAS BARATAS.

NO LE OFRECEMOS TARIFICADORES, LIMITADORES, DISCRIMI-

NADORES NI CONTADORES DE PASOS.

jjSORPRENDENTE!!

Con mSÀiSCX, mientras usted teclea el número de telefono a

llamar , podrà indicar cuantas pesetas quiere gastar en esa

llamada( como si introdujera monedas).

Unos segundos antes de que se agoten, le avisarà por su

mismo telefono sin perturbar la conversación.

Habrà conseguido decir lo mismo empleando menos tiempo.

CONSULTENOS:

Pg. Sant Magí, 26 - 08190 Sant Cugat del Val lès

T e l . 6 7 4 30 48 • Fax. 589 46 09

20 KLS4 CANTONS L O C A L DIUMENGE. 28 EEBRER 1993

(3a. part) Per la ruta de les Ameriques L'aventura de quatre santcugatencs que

van reproduir el primer viatge de Colom.

XAVJHK BORRÀS

Arribada a Les Bahames

P er li. cl 22 do desem­bre a la nit. van arri­bar a la costa de l'illa

de San Sahador. La regata ha\ia acabat l'eia Ires dies. el ll). però rnriianií/aeió espe­rava eN participants fins al 23. Dels quatre vaixells petits. l 'A/nies va ser el segon en arribar. Ll primer ha\ia arribat aquell mateix dia al mati. L'n altre es va retirar, i el darrer va arribar el dia següent. Ls difícil de descriure, però

fàcil d'imaginar, l'alegria d'en Jaume, l'Agustí, en Joan i en Ton quan per li \an tocar terra. Kstaven més prims: qui més qui menys havia perdut tres o quatre quilos de pes. Malgrat això. tots eren en un excel·lent estat de salut. Lis van anar a recollir membres de l'orga-nit/aeió. L'endemà \ an ser rebuts pel governador de l'illa, qui els va ícr el regal simbòlic d'una fruita i un pa típic, que ells es van cruspir amb delit. Desprès de tant de temps sense menjar pa fresc. aquell tenia sabor a glòria. I després de tant de temps sols

També a alta mar es té cura de l'aspecte personal. Cal estar ' 'guapos'' per l'arribada.

a la mar. la secretària del governador semblava la dona més bonica del món. Acostumats al sacseig conti­nu del vaixell, van trigar dies en poder caminar per terra ferma amb normalitat. Ho feien balandrejant-se. com ànecs, i no podien fer més de cent metres sense cansar-se. Fins i tot es marejaven. El primer que van fer en terra ferma va ser esmorzar amb ous remenats, cansala­da. pollastre, fruita i cervesa fresca. També van anar a banyar-se a la platja. Submergir-se a l'aigua tèbia del Carib era un autèntic luxe després de tant temps rentant-se a cops de cubell. El viatge, però. encara no

havia acabat. Després de fer la recepció oficial, la visita turística a l'illa i plantar la palmera que duien al vaixell -tots els participants en por­taven una, que van plantar a una avinguda de San Salvador en un acte simbò­lic- van tornar a embarcar-se fins la península de Florida. des d'on agafarien l'avió de tornada a casa. Miami hi van arribar també de nit. Van anar a l'hotel i. un cop for-

IM proposta per tornar amb canoa fins a Sant Cugat no els ha entusiasmat malitzats els tràmits duaners, van agafar l'avió de tornada. L'A/uIes va romandre al port de Miami, on encara hi és, esperant el moment de tornar tletat com a mercade-

Ara que ja han passat uns quants dies des del final de l'aventura, tots quatre han recuperat, més o menys, el pes i el ritme de les seves feines respectives. Els cabells d'en Joan han tornat a créixer, i la vida ha tornat a ser el que era abans... Encara que no del tot. Tots quatre

confessen que moltes vega­des es descobreixen a ells mateixos distrets, amb el pensament perdut en algun punt de l'Atlàntic. I es que. diuen, la salnitre se't fica al cervell. Potser algun dia hi tornaran, al mar. De fet. tant l'Agustí Gutiérrez com el Jaume Sànchez preparen. cada un, viatges més curts. Perquè, malgrat les penali­tats, les privacions i els ensurts, l'experiència té quelcom d'absolutament fas­cinant, quelcom que fa que valgui la pena viure-la.

sabartés, s.l.

ARMERIA - ESPORTS Especialistes en:

* CAÇA * CAÇA SUBMARINA * TIR AL PLAT, PRECISIÓ I VOL * PESCA ESPORTIVA MAR I RIC * ARQUER/A * DARDS * BILLARS ... i molts més esports.

s

O B E R T U R A V E D A DE P E S C A DE LA T R U I T A A L A R A G Ó D i u m e n g e 19 de M a r ç

SERVEI POST-VENDA ASSEGURAT PER TALLERS PROPLS

Carrer Maximi Fornes, 28-30 08191 - RUBÍ - T E L F / F A X . 6 9 9 02 85

MATERIAL ELECTRIC I IL·LUMINACIÓ Distribuïdor oficial de:

LAMP GEWÍ5S iGuzzini Pg. Sant Magí, 26 • 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 674 30 48 • Fax. 589 46 09

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

SANT CUGAT RIUS I TAULET, 20

tT 674 68 47

IDEAS ORIGINALESA SU MEDIDA

D I S E N O , C O N S T R U C C I Ó N Y M A N T E N IMI E N T O DE

P I S C I N A S - R I E G O S - M A Q U I N A R I A J A R D I N

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 C U L T U R A ELS 4 CANTONS 21

Santcugatencs il·lustres Vicenç Caldes i Arús

JOAN AULADELL i SERRABOGUNYA

V a néixer a la nostra vila el 8 de novembre del 1886, essent batejat a l'església

parroquial pocs dies després. La ins­cripció del Llibre Registre ens diu que era fill de pere Caldes, natural de Sant Cugat, i d'Anna Arús, del Papiol: avis paterns, Fèlix Caldes i Carme Pagès, de Sant Cugat i del Papiol.

La nissaga Caldes és molt arrelada i estesa a la nostra vila i terme. Ho palesa l'antiguitat dels masos que en portaren el cognom: Can Caldes del Pla (actualment Torre de la Llebre) en els segles XV i XVI: Can Caldes de la Muntanya (actual Can Llobet).

(1886-1969), escriptor. (la. part)

en el XVI; Can Caldes de la Riera, l'únic que n'ha servat la continuïtat patrimonial des del segle XVI fins als nostres dies. Desconeixem si els llunyans avant­passats del futur escriptor provenien o no d'aquells masos; en tot cas, els més immediats aparenten ser gent humil i sense relació directa amb aquells. El registre del bateig d'en Vicenç descriu el pare com un simple peó.

En aquelles dècades la vila i terme, d'activitat essencialment vitivinícola, es trobava immergida en profunda crisi econòmica provocada per la "malura vella" l'oídi. primer, i la "malura nova", la fil·loxera, poste­riorment, que aquí es manifestà entre

La reina de la festa dels Jocs Florals 1907, celebrats al claustre del Monestir, la santcugatenca Eulàlia Valls i Sayol.

Vicenç Calders. Foto cedida pel seu fill Pere Calders 1883 i 1887. El lent i continu creixe­ment de la població experimentà una brusca davallada; els 2.548 habitants censats l'any 1877, passen a ser 2.523 el 1887. 2191 el 1897 i 2.126, la xifra més baixa registrada, l'any 1900, amb una pèrdua de població de l'ordre del 18 per cent. Creiem, doncs, que Pere Caldes, amb l'esposa i fill. serien un més dels joves matrimonis que es veieren forçats a cercar fora condicions de vida més favorables. De fet, les primeres notícies que ens han arribat del jove Vicenç Caldes i Arús, de les seves afeccions i activi­tat. provenen de Molins de Rei -fins al punt que algun biògraf ha arribat a creure que n'era fill- o de Barcelona, on finalment passà a residir amb els pares. El nou ambient deuria ser pro­pici perquè en el jove santcugatenc es manifestessin unes afeccions que tal vegada no haurien pogut germinar en el poble nadiu: la poesia, la literatura en general, conreada amb apassiona­da vocació.

Pel juny del 1901. quan tot just tenia uns quinze anys. intentà que li fossin publicades unes composicions a la revista "Catalunya Artística", de Barcelona, sense èxit. Ho aconse­

guirà poc després a "Gent nova" (1903) i a "La Barretina" (1903-1904); fins accedir a "Catalunya Artística" (1904). "Joventut" (1904) i "Talia" (1905).A Molins de Rei diri­geix "Enllà. Revista Literària nacio­nalista" (1906), en la qual van aparei­xent nombrosos articles i poesies seves. Escriu poemes, narracions, articles sobre política o teatre a "Estil" (1907), "Cu-Cut", "La Tralla". "Catalana", "De tots colors" (1908), "El Tetare Català" (1912).... "Estil", revista literari-artística, li confià l'organització del "Meeting Pro-Art" que l'Associació de Lectura Catalana dedicà a la cultura popular el juliol del 1907. Hi col·laborà con­juntament amb Diego Ruiz -metge escriptor, cosí de Picasso-, Adrià Gual. Pous i Pagès, i l'Ignasi Iglesias. El 9 de setembre d'aquell any 1907. participà en els "Jochs Florals", con­vocats al seu poble nadiu, en els claustres de Sant Cugat del Vallès, pels poetes catalans, per tal de cons-cienciar i estimular el país en la res­tauració i conservació del Monestir, i divulgar-ne el coneixement i la histò­ria.

Vicenç Caldes hi presentà "La eterna glosa", primer accèssit al premi de la Diputació atorgat a Manuel Folch i Torres. A destacar que la reina de la festa fou la venerable vallesana, quasi octogenària, Eulàlia Valls i Fayol, que, vestida a l'antiga usança comar­cal, acceptà il·lusionada la distinció. Esposa de Jaume Auladell i Pahissa, i fundadora d'una nissaga d'artesans fusters, era natural del Papiol i, ver-semblantment, prop-parenta per part de mare, Fayol, del nostre literat.

fCRRCTCRIA

SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS - MAQUINÀRIA ELECTRICITAT - BRICOLATGE - JARDINERIA

c/. FRANCESC MORAGAS, 44 - c/. GIRONA, 3 - Tel. 675 01 75 SANT CUGAT

Rectificació sobre l'anunci anterior. Li oferix la possibilitat de

fer-li l'ordinador a la seva mida. -££sfccv

TAY 386 DX/40 Mhz, Mini Torre, Ram 2 Mb, disc dur 105 Mb, FDD 3 1/2", Monitor color 0.39, S.O. DR-DOS 6.0. Pts 159.900.- IVA inclòs

REPARACIONS INSTAL·LACIONS

Aigua - Gas - Electricitat Medir G ó m e z i Cana ls

INSTAL·LADOR AUTORITZAT Camí de la Creu, 6 - Local 3

^ 674 35 58 08190 Sant Cugat del Vallès

22 1:1,S 4 CANTONS E S P O R T S DU'MHNCií;. : s 1 l-BRl.R 1 W

UN SANCUGATENC SELECCIONADOR DEL

FUTBOL FEMENÍ CATALÀ ANNA BORAl

C arles Munueru. veí de la nostra localitat. és ei nou encarregat de

la seleeeio catalana de lutbol femení. Miiimera te 42 anys i \ a comentar la se\ a trajectò­ria esport i\ ajudant a futbol a l'equip de Sant Cugat. tor-mant paït desprès del juvenil del Terrassa, i d'aquí arribà a la .vi Div ísio. a les liles del (iav à. Però \ a tornar a Sant Cugat i porta \ nit tempora­des com a entrenador: primer del Ripollet, després de la Selecció Catalana de futbol sala masculí i finalment del l.a Llagosta.

Ara es el nou selecciona­dor. càrrec que ha aconseguit després que el seu amic Marc Serrano preferís deixar la selecció per signar amb el Terrassa: com explicava en Carles Matinera a Kls 4 Cantons això és a causa de la dificultat de compaginar la vida labora! amb l'esportiva i fins i tot només dedicant-s'hi a la segona hi ha projectes que no es poden assumir.

Pel que la a la no\a etapa. Munuera comentava que s'ho havia agafat amb molta il'lusió i al preguntar li com anaven les evolucions de les noves alumnes \ a dir: "és una nova experiència per a mi i ha estat una cosa agrada­ble perquè no em pensava que les noies sabessin jugar a fubol tant. tot i que el joc és més lent i es deixa jugar més la pilota que al masculí".

L'objectiu més proper és fer un bon paper al Campionat d'Espanya de Seleccions Territorials la pri­mera fase del qual jugaran a finals de març a Lloret contra les alineacions d'Andalusia. Madrid i Astúries.

L'EQUIP DE VOLEI AMB UN PEU A LA FASE FINAL D'ASCENS RmACCiL>

L es noies del Sarrià-Sant Cugat encara no han

perdut cap partit des que comença el campionat. Les jugadores de I' Emil Trenev tenen moltes ganes de finalit­zar aquesta primera fase i

EL CLUB SQUASH SANT CUGAT: TOTA UNA CANTERA

ANNA BORAL

E l Club Squash Sant Cugat continua tenint

l'escola d'esquaix pera nens que la uns anvs va encetar en Ventura Coeh. quan va deci­dir promocionar aquest esport entre els fills dels seus socis, els quals s'ho miraven amb una mica de por. de la mateixa manera que es mira tot allò que no es coneix.

Ara molts d'aquells nens han crescut i alguns d'ells juguen d'alio més bé. com el

provar les seves forces davant d' equips com el Coruna i el Toledo (aquest només ha perdut un set en aquesta fase i amb els quals es disputaran l'ascens a la divisió d'honor on juga l'èlit del volei a nivell estatal.

Santi Grau. el Joan Casas i el Marc Bieto. tots tres per sota dels 16 an\s i ja al primer equip.

Actualment, és el Santi Altarriba qui s'encarrega de l'entrenament del jovent. HI jugador nacional -situat entre els v int primers- dedica algu­nes tardes de la setmana als 24 alumnes amb edats com­preses entre els cinc i els set/e an\s. Ln Ventura Coeh va comentar a Kls 4 Cantons el perquè de la importància d'aquesta escola: "potser els nens no toquen totes les boles, però aprenen l'esport i li agafen afició". Així doncs, encara que no se'n conegui gaire. sempre es pot aprendre i res millor que començar quan s'és petit.

L'empresa de Ballesteros construirà el camp públic de Can Sant Joan REDACCIÓ

T al i com va publ icar ELS 4 C A N T O N S . l 'empresa Trajectory.

v inculada a Sevcr iano Ballesteros, serà l'encarregada de construir el camp públic de golf de Cata lunya en els terrenys de V 1NCASOL. a la finca Can Sant Joan. entre els termes municipals de Sant Cugat de Valies i Rubí. HI camp es construirà en dues fases. La primera, amb una inversió de 400 Públiques de la Generalitat de Catalunsa. la milions de pessetes per a fer els nou primers Secretaria General de l'Hsport. així com les forats, i eleamp de pràctiques, i la segona, durant la qual es construiran els restants nou forats.

Les institucions que participen en la cons­trucció són: Consell Superior d 'Esports , Conselleria de Política Territorial i Obres

federacions catalana i espanyola de golf. La taula de contractació ha aprovat el dissenv presentat per Ballesteros i l'inici de les obres de construcció. En el termini d'un any es podria jugar en aquesta nova instal·lació gol-lïstica que explotarà la Federació Catalana de Golf.

Rècord de participació en e Catalonia Golf JACINT. FELIP

A quest cap de setmana es disputa en el Club de Golf Mas Nou de Platja d'Aro, la tercera de les proves que

configuren el calendari del circuit Catalonia Golf", creat pel Consorci de Promoció Turística de la Generali tat , especialment adreçat als jugadors amb llicència indepen­dent o pertany ents a clubs sense camp. Les inscripcions de cara a la competició d'aquesta setmana, superen les 200. establint-se un nou rècord quant a nombre d'inscrits. La setmana vinent, el Catalonia Golf es tras­llada a les comarques de Tarragona, concreta­ment al Club de Golf Bonmont Terres Noves. Les inscripcions es poden fer directament tru­cant al telèfon del club. Els dies de competi­ció són dissabte i diumenge.

Sense canvis en la c lass i f icació del GP Catalunya-Segura Viudas Després de la disputa dels dos primers tor

neigs corresponents al GP Catalunya-Segura Viudas. a Pals i a Llavaneres, la classificació continua encapçalada per l'equip format pels golfistes: Magí Sardà. Franeisco García-Munté. Enrique Saenger i Santiago Ollé. El millor equip a Llavaneres fou el capitanejat per José Felipe Bertran de Caralt. que va tota­litzar 199 cops. L'equip millor classificat de Sant Cugat és el de Maria José Hojas. format per: Maria E. Soeias . Malu Van Wijk. i Elisabeth Díaz, situat en el lloc número deu. David Valls i Mireia Beltran foren els millors recorreguts individuals. E) calendari del GP Catalunya-Segura viudas de Golf, ha sofert una lleu variació al canviar l'escenari del pro­per torneig, previst al Club de Golf Osona-Montanyà-El Brull, pel del Club de Golf Costa Daurada, a causa que el primer estarà en fase de preparació cara a la disputa de l'Open Heineken Catalonia. l'únic torneig del circuit europeu que es disputa a atalunya.

ORDINASOFT

Informàtica d'Lmpresa

Rbla Can Mca , 9 Tel. i Fax 675 32 03 - Apt Correus 350

08190 Sant Cugat del Valies

U N A PISCINA AL SEU GUST ÍHl!íí3J:±lIM±ttíÜH^

dbse/ruiís SERVIU GRATUÏT A DOMICILI

Mercat Municipal l 'cnSan Parada \l^

•3 5X9 44 81

MM>n: SL!:il ( in

^-v-%^<^&-Xk&l *ïï 589 25 29 CONSTRUCCIÓ I p & p Sta. jooqu.ma, 18 MANTENIMENT í / -h 08190 Sant Cugat d& Valies

... I SENSE PROBLEMES

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 ELS 4 CANTONS 23

Estem de promoció!! ara aquest num. 8.000 exemplars gratuïts ... i més de 20.000 lectors!!

El nostre objetiu: informació al ciutadà

i la promoció del comerç local

589 15 90 *& 674 01 • ! •

Suscripcions Publicitat Punts que col·laboren en la distribució de Els 4 Cantons

SANT CUGAT

Llibreria-Papereria Antoni c/ Santa Maria, 35 Alexandria c/Villa, 10

Llibrerria Amparo C/ Alfonso Sala, 38 El Quiosc Pça Pere Sant Cuadricula Ctra. Cerdanyola, 41 Papereria Torras Pg. Torreblanca, 31 Jordi Llibres i Papers Santiago Rusinol, 11 Tafer Francesc Moragas, 28

Quiosc Futbol Rambla del Celler, s/n Xanfrà Rambla del Celler, 97 Paper-Paper Rambla Ribatallada, 4 Papereria Cami Sant Martí, 18 Papereia Kentia Sant Antoni, 52

Papereria Sant Cugat Pg. Torreblanca, 50 Papereia Planas Rbla. Can Mora s/n Papereia Mon-Sol Alfons Sala, 8

VALLDOREIX Quiosc Balbina Pça. Mas Roig, s/n

Quiosc M.Lluïsa Pça. Can Cadena

MIRA-SOL Papereria Cloti Pg. Apeadero, 10 Quiosc Mira-sol Lleida, 70

La Guia del Comerç i Serveis ADMINISTRACIÓ

01 DE FINQUES

AQLALONGA

- H C A S . E S '

F N C A S s A N l CUGAT

F N Q l F s i ' R O N E a A

INCLSA

I.OESA

K M SEPVCIOS

K5A

OPGAN

S A K A F N Q C E S

3EPIN

STLC

. C O W C A

02 ADVOCATS

A L RELZuZ

F SORIANO M A R ' l N

P VENTURA PECASENS

' -US C4LSINA V A . . E S

5ANMAPTI M O N C ü N . J .

•i C A S T A N E D A

03 AGENCIES

DE VIATGE

ASTER

CASALS

E S - R E P

9 E P R . A N

ZOCIJTPA',

04 AIGUA

09 ANIMALS i

VETERINARIS

VE'ER'NARIA SANT CUGAT • • • '

j . 'E 'EPINAP D E i . V A L . E 5 • . " . • . ; ' 4 - ,

. 4 FAUNA ' ". <: -

MA5KOTA • " . : : ; . '

i: AGNÒSTIC -..773-74

10 ANTIGUITATS

J N T i S U r A T S 334 27 73

M E R C A N " C FT4 49 5C

11 ARQUITECTES

APARELLADORS

A ALBERT •j^X-'r

BIOSCA F. • • : - " . -

J BLANCO ' " H ' >

J CA.CPA - t i u ;

. CAPBO 7 7 7 3 7 - 3

. C J S S C 1,745343

j ESPANOL 674=1 -7

J LORAS ; ~ ) = 7 -

R RIBES - - J - 4 - J

12 ARTS

GRÀFIQUES

CODI, COMPCSIC'C zít-m

C C ' WATGE 3---33 3,3

CORí GRÀFIC "77 >~ ' •

GRUP VI BELLES ARTS F-A _-i ••

7,RA=IQLE5 CELLER SA. ^ • · • " '

TRACTAMENTS 13 ASSEGURANCES

AIRE CONDICIONAT 05

CAL.LEFACCIO

BALASSEGURANCES

C A T A L A N A OCCIDENT

\ IA °=RE

F PORTA lROCA

NOGJERAFRANC NO

" ! i- • F! (

; t GES'ORADESEGUROS

06 ALUMINI

VIDRERIES 14

ASSESORIES

GESTORIES

A . J P E R C C - - •• •

AUGJSTA

CRISTALEP'AS ARTE • •

DELOR-ROS

GARRIGA A L L M N I I VIDRE :

. • I

J .CRUZ • ·7 ; . . ' "

- I i • " •

MOYANO S.L i : ' • • ! •

07 AMBULÀNCIES

CASAS CAPRF.RAS S.L

5CI

SANTCJGATGESTIC S.A. -."•• "

SERVEIS PLENS V i 4 - f

FRANCESCIBAhEZ -.'i-'. -

GESTORIA CASAS 5 7 4 ' 4 3

15 ASTROLOGIA

SIPCLAÍ 675 4 ' 57

16 ATS

08 ANÀLISIS

LABORATORIS

MIGUEL OLRAN3ELL ICO

v'.DAL.RIBAS

CON» TA RUANO

M CRANCISCO

R G A R C A

M M JANEP

17 AUTOESCOLES

TODC TGCO

V LARO

v'IVO

AuTO-ESCOLA CASAS •"••••4

ALTO- tSCOLA SANT CUGAT " i : . '

EN MARXA • •••

FJTLR '•"•>

V A . . S - PERELLÓ 3:39 •'

18 AUTOMÒBILS

A U " C E S " F 3 A N - 7 7 : .

A U T O J G U U S Ü Z L K I 334 33

AUTO JU J A S A F-5 45

AUTOCOMARCA DEL VALLÈS • '4 -3

A - " i - -, 7.; ' "

A U T O C U G A ' O F E . : 3 - < J

RENAUL' -ACEPSA - - - 3 -

20 BARS

CAFETERIES

23 BODEGUES-VINS

CELLER SANTA MARIA

VITI - VINÍCOLA

= .. • • : ! • >: :..- l-;i

24 BUGADERIES

TINTORERIES

BARGLEXALADA

BOKATAS

Flana - o , ; r . i 75 3"

BOWLING

CERVECERIA BARMANS

C A B A . L U PET'T •

= I.E T ; u e - " ' I

ELS PORBONS

FRAN<FUR T R U S I N Y O L '

S a i a ; c R . . s - c 43

GOLF

FPANCESKA ' •• -4 33

SOL-NET -.74 4 - 4 4

TINTORERIES SANT CUGAT -r: I ' 53

N i u : . . R . Í I - : : . : 5

OUICK-SEC F.74 F7 47

25

INDEX DE SECCIONS 01 Adm. Finques 32 Drogueries 63 Matalasseries 02 Advocats 33 Electricitat-Alta Fidelitat 64 Menjars Preparats 03 Agència Viatges 34 Electrònica- Ràdio Ant. 65 Metges 04 Aigua-Tractaments 35 Esports-Gimnasos 66 Missatgers 05 Aire Condicionat 36 Estancs 67 Mobles i Decoració 06 Alumini-Vidres 37 Estètica 68 Moda i Confecció 07 Ambulàncies 38 Ferreteries-Maquinaria 69 Motos 08 Anàlisis - Laboratoris 39 Floristeries 70 Netejes 09 Animals i Veterinaris 40 Forn de Pà 71 Obres i Construcció 10 Antiguitats 41 Fotografia i Video 72 Òptiques 11 Arquitectes 42 Fusteries 73 Pastisseries 12 Arts Gràfiques 43 Fruiteries 74 Peixateries 13 Assegurances 44 Galeries d'Art 75 Pelleteries 14 Assesories Gestories 45 Gas-Electricitat 76 Perfumeries 15 Astrologia 46 Gelateries 77 Perruqueries 16A.T.S. 47 Herbolaris 78 Pintors 17 Autoescoles 48 Hidrocultius 79 Piscines 18 Automòbils 49 Hípiques 80 Pneumàtics 19 Alimentació 50 Hotels 81 Psicòlegs

82 Queviures 20 Bars Cafeteries 51 Il·luminació 81 Psicòlegs

82 Queviures 21 Basars- Regals 52 Informàtica 83 Ràdio Taxi 22 Bicicletes 53 Jardineria 84 Restaurants 23 Bodegues - Vins 54 Joguines 85 Sabateries 24 Bugaderies 55 Joieries • rellotgeries 86 Seguretat 25 Carniceries 56 Loteries 87 Tallers Mecànics 26 Catifes 57 Llars d1 Avis 88 Tplpfonia 27 Clubs Esportius 58 Llars de Foc

W 1 CIC1UIIIQ

89 Tendals 28 Congelats 59 Llenceries-Merceries

90 Transports

91 Tren Rentat Cotxes 29 C. Dispensaris 60 Llibreries- Papereries

90 Transports

91 Tren Rentat Cotxes 30 Cuines - Ceràmica 61 Marbres- P. Artificial

92 Xarcuteries 31 Dolceries 62 Marcs

SLZ'JKI -~z;.'.-

7 ' , : • . . I •

TA.LERSAUTO-SPORT F " ' :

•.'CrCP2UGAT MERCEDES =i'"-4j

NISSAN EBRO . ~ ; ;•:

VILAPASAU CITROEN -,74 '

VOLVO SELLARES I 4 \

LAMUSCLERA'

MOKA-BAR

PISCO.AB'SSABA"

SHANGPI-LA

21 19

AUTOSERVEIS

ALIMENTACIÓ

BASARS

REGALS

CANSALADERIA JULIANA'

TOM

.APRADERA'

- : \ .'C . r :a - ;

SEPRA

" - . . ! ' . : • • • :* . I - : J '3F V

.CRDI

• - . r l . i : - . R S'-c

INMA

•:••-•• . I T . - Í : I : [ I : Í

2 6 CATIFES

AUTOSERVEI DAU

Rar-h .1 v.-.- '/.-« '"•

CLAVELL

fiArr D-re-t-. .1:

MARIONA DISTOP

MENGUALSA

F·.-.r.-.·- V J , i

RUBIO

I,

ATHYPIC

: - ! d : i H > 73

BIRBE

CAN BUFA

SANBEF 5

GAR3 I -REGALS

RAYCONIC

PAPIOL

L7-.n:'.a : : e Cas: I: 4

27 CLUBS

ESPORTIUS

SUPERMERCADC UNICC

LOS UANOS

MAS-POIG

F::,. Ma- = - 4 - 7 V- I i.

LA MONTANESA

'-., \f3.- ' ,1. lV«i l , . f ~ -

22 BICICLETES

BICi ESPORT '

B'KEPCUSE OUYASA ' '-•

DEPOPTIU VALLDOREIXL

GOLF SANT CUGAT

JLNIOR

. ! • • - ' : ' i-' 7

CLUB MUNTANYENC

N A ' A C O SANT CUGAT

; i •' '7

PETANCA SANT FRANCESC

FLORESTA ESPORTIVA

J 5 ; Segaú* 4 - 6 Ls -\-\e

SET BALL

".f=. 3 ; C.qat-Ce-:.a ' . J -

28 CONGELATS

CONGELA 'S VIDAL 774 . , -

29 CONSULTORIS

DISPENSARIS

CARNISSERIES

POLLASTRERIES DENTAL CUGAT

C DENTAL INF DRA LUZOND07

Fra- :esc Mcragas 5 en;

C. SANITARI CAN MORA' 5 i :

C. DENTAL VALLDOREIX : ; '

R M a R c g 3

CLÍNICA DEL DOLOR 7 •'

Rcs;e lo 9- '1 y 1a

CLÍNICA DENTAL MAYOR 77.

l ' c

I.COSMOBIOTICO

POUCLINIC TORREBLANCA

30 CUINES CERÀMICA

i SANITARIS

FOAP

R'us "aalel,27

NOVACUINA

3;r :a^R.sr:) ' .24

SANT CUGAT CERÀMICA

Avipa R- i ; I -•

ROOO

R. |.?t i

31 DOLCERIES

HAPPY rB'7

MONTSE 574

Sa-t= K'.a-a 45

DOLCETS 6 7 4 .

A 'bnsSà la , 20

32 DROGUERIES

CABANAS

Sa-Laac RjS'nc. 7>

PLAZA DEL COLL

= : ael CDI . 7

A.R DROGUERIA CAN MORA

=ii-sla Zi' Mo'3. 9

ELECTRODOMÈSTICS 33

ALTA FIDELITAT

ALTA FIDELITAT 799 3_ ffi

" i . = T^ije'. 33

BANG S OLUFSEN CENTER' 364 m '!'•

1 "(-et.a-:a 2-= K ? l ' :

EUROBAZAR í'3 44:3

Ei3d.3lK5 23

EXPERT . 7,74 7- ; ;

Vslbo-en 44

GALERIES SANT JORDI c 1 ; ^ ; , . ;

WILARTOBELLA -774 0eE7

Sa-la:r:R.,s-c.49

VILA ELECTROLUR. S.A. Mi, 0 ; - •

7J-7 , MJII.I 47

VISIÓ • 6 " • : 29 42

FA ,'agc =Ü5.F:7 T

34 ELECTRÒNICA

RÀDIO -ANTENES

MONTOSA

S a - l - c - e n c S'­

PINO

PI Docl jr Gaíss. '

VALLS

I.',a1:rel 5

6-4 47 58

274 16 64

674 64 12

35 ESPORTS

GIMNASOS

7 I

GIMNÀS SANT CUGAT

4-,se m C ave, 20

SANT CUGAT ESPORTS

R a m b a C e l e - 22

CORRE-CORRE

LA LLAR DE L ESPORT '

LUCAS SPORTS

36 ESTANCS

. A " A B A Q U E R I A

R O S C t ' U N C Z I CASALS

P SAGA.ES

VILARASú'J

3 7 ESTÈTICA

ÀNGELSSAYOL

DONNA

WEuCD'

QUiROS

SILVER. CONTROL

38 FERRETERIES

MAQUINARIA

EL PONT

FERRETERIA SABADELL

REPARACIONS B E L '

ROS

3 9 FLORISTERIES

BATLLE F - i ;.-

ELIA f " - 4 :

FLORS I PLANTES DEL VALLES-77 .--

R. ' , I ' H - I Ç I 2

FLORS RIERA í "4 ' :

4 0 FORNS DE PÀ

TORRAS

N V I 17 : 37

VALLÈS PA, S A

TORREBLANCA '

FLECA ESTACIÓ

GABRIEL

F;a I . . I Ï . I 7 _.--F

PUJOL

MARTÍNEZ

FOTO - VIDEO

FOTOCOMPOSiaÓ 41

CONTRALLUM

EDICIONS VIDEO VALLÈS

r:a- li'a:as, 7

FOTOHOBBY

FOTO VIDEO F R .

R a - b a C e l ' e - 93

J. LLAMAS

Va loce í * 14

MAPE

Clia Ceidanyola. 38

VIDEO GOLF

Vila 1

ZOOM

Sanla Va-,a 14

4 2 FUSTERIES

JAUME SOBREGRAU'

4 3 FRUITERIES

ÀNGEL FORTES VILLEGAS

-^•re San 14

ANTONI CAMPOS

F'an:asc f / c a c a s 2"

FRUTAS J .ANTON

JOSÉ FRUITS

ELS4CANT0NS-® 5891590 44 GALERIES D'ART

ARTSÉNAL 5890097

Valldoreix. 58

CANALS • GALERIA D'ART 675 49 02

Camí de la Creu, '6 EDOA'SPLACE 58912 93

Galeries Santa Maria

ERfTART 589 0092

Santa Mana. 38 3r. 1a

FEBO 674 19 55 Rambla Ricata'tóda 6

PLUS ART 589 49 03

Rambia Rbalaltana. 26 A SALA RUSINOL 675 47 5'

Santiago Rusinol. 52

AC G A S

5 ELECTRICITAT

DUASO LÓPEZ, S.L 5892325

Alterns Sala, '8-20

ELÈCTRICA SANT CUGAT .. 589 39 49

Camí Colomer. 12 bis

LA BOMBETA, S.L 674 0024

Avgda Catalunya 3

MEDIR GÓMEZ CANALS' . .674 35 58

Camí de ta Creu. 6 L-3 SAMAGAS. S.A 675 13 04

Can Matas 5

SEY0I.S.L 6743048

Pg Sant Uagi 26

TEYTO- INSTAL·LACIONS 589 00 79

Passeig To<retolanca 9

TOMÀS 674 53 92

46 GELATERIES

LAJUONENCA 6752586

Mapr 29

PROS 674 5(73

Santa Mana, 25

47 HERBOLARIS

SUPERNATURAL, S.A 675 59 53

Anselm Clave 1

4 8 HIDROCULTIUS

HIDROFLOR 674 7598

Av. Joan Borràs. 54 (Valldoreix)

4 9 HÍPIQUES

CAN CASTANYER 674 16 28

Ora. Ge'danycia HÍPICA SEVERINO 6741140

Pg Catado. 12

HÍPICA SANT CUGAT 674 83 85

Clra. Cerdanyola

50 HOTELS

HOTEL PARC DEL VALLÈS .5803585

Artesans 2-3 Ce'danyola

HOTEL ROSSINYOL 67423 00

Valldoreix

51 IL·LUMINACIÓ

GONUILUMINACION. S.L 589 44 46 Rambla del Celler 1'7-'19

52 INFORMÀTICA

BEEPCASHSCARRY 674 33 01

Carretera Cerdanyola. 65-67

C.P.I.Informàtica 675 3541

Pg Torreblanca. 29 2n 4a

DATA-KEY 67525036,

Sant Bonaventura 59

ORDMASOFT-ORDINAJOCS •. 675 32 03

Rbla. Can Mora 9

53 JARDINERIA

C. JARDINERIA DEL VALLÈS .675 37 02

Clra. St Cugal-Rubi. Km. 4

C. JARDINERIA SANT CUGAT. 675 42 05

Cita St.Cugai-Rubi. sn

ROCAMORA 674 36 94

Llaceres, S SANT CUGAT JARDÍ . 675 56 53 Vila 92-94

COLLSEROSA JARDINERS. 589 2103

Escaletes, 11·15

INDUBRUC 589 OC'23

Avda Hagut., 80

SANTIN 6-4 23 80

Sona 47 Mira-Scl

54 JOGUINES

DIDO 6745049 Vinyoles. 10 bis

ELS TRES REIS 674 06 49

Santiago Rusinoi, 58-60

JOGUINES MARGA 674 15 32

Santa Mana. 44

NINS 674 '396

Villa, 9

__ JOIERIES & 5 RELLOTGERIES

AUGUET 674 58 54

Santiago Rusinol. 40

GEMMAN'S 67412 36

Santa Mana 4

SALAMANCA 6753306

Móns Sala, 28

GABE 6744993

Pous 10

ROC JOAN JOIERS 674 0026

Avgda Catalunya, i

MIREIA'S 6740460 Valldoreix, 33

SANBER5 67445 71

Anselm Clavé 20

56 LOTERIA

ADMINISTRACIÓ N» 2 6740174

Major, 33

57 LLARS D'AVIS

RES.SANT SALVADOR 674 42 23

Sant Salvador, 47

58 LLARS DE FOC

MATIAS - ARTESANIA FORJA 674 11 90

Martorell, 5

ORNALLAR 675 44 96

Martorell 59

en LLENCERIES b * MERCERIES

ELLA' 675 3652

Canovas del Castillo, 2

MARGA 674 42 56

Santiago Rusinol 41

MARY 674 0139

Major 3

QUENAPANTY.S.L.- 5 8 9 0 9 %

Rambla del Celler, 2

TÈNUE MODA INTIMA • 674 57 49

Av. Catalunya 16

TREVILENCERIA • 675 29 52

Villa, 1

fin LLIBRERIES b U PAPERERIES

JORDI, LUBRESI PAPERS 589 14 78

Santiago Rusinol,' 1

L'AMIC IMAGINARI 674 0107

Rambla celler 69

ARPAU 674 9602 Valldoreix, 47

PAPER A PUNT, S.L. • 674 42 04

PI Pere San. 15

fi> MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

MARMOLES SANT CUGAT 6755108

Campoamo- 12 nau.3

62 MARCS

DALMAU MARCS 5891984

Avgda. Catalunya, '5

FEBO 58914 29

Enrc Granados 15

MARCS VALLÈS 675 4943

Vallès 23

MES MARCS 58914 29

Ennc Granados !5

63 MATALASSERIES

SWISSFLEX 5891276

Martore-I 28

SOLSONA' 589 32 89

Rosselló 2

64 MENJARS PREPARATS

CALBUSCALLA 6740665

Mercat Torreblanca, 2,4

LACREU 67513 22

Avda, Mas Fuster 47. Valldoreix

SIBARIS 67540 51

Doctor Murillo, 18, baixos

TASTA'M 5892929

Sani Bonaventura, 51

TECA SÀBAT 58918 35

Rambla Ribatallada, 26

TECASABAT 6741158

Santiago Rusinol, 36

68 M 0 D A i 0 CONFECCIÓ

j ARIZONA'

Rius i Taulel, 6 bis

JOSEP BARGALLO

.6750687

674 6296

Ribatallada.8-10

BUSTER BOSTON ...6752906

i Martorell, 21

CAMPMANY ! Martorell, 15

CONFECCIONS MARIAN

674 14 82

.589 4466

65 METGES

ANNA GIMÉNEZ ROCA 5893926

Av. Torreblanca, 2-8 3a. despatx 10

ANNA PUJIBETI CALDES 58919 56

Santa Maria, 9,1r. 2a

JOSÉ I. CAÍIONES 5894344

Cànovas del Castillo, 2

j C. BENITEZ-FISIOTERAPIA • ....589 25 SS

Canovas del Castillo. 2

DR.J. SÀBAT 67415 26

Santiago Rusinol, 2. ent 1a.

DRA. FATIMA CORNELLANA 675 56 03

l Pg, Torreblanca, 29,1r, 1a.

DRA. M. DOMINGO GALLART. .674 46 87

Santa Maria, 9,1r. 2a

DRA. M. RIUS 5891307

Rosselló. 9-11,3r. la

Enric granados. 15. local 1

CRITBOUTIQUE 67442 50

Villa. 7

CUCARRO 6^4 55 80

Santiago Rusinol, 30

CHAPELMODA 674 72 00

Pous 10

CHAPITA 67519 03

Pous, 8

DANIEL.LA

Rambla Celler, s/n

DEULOFEU 58903 3!

Rambla Ribatallada 22 A

GILDA" 675 05 02

Valldoreix. 10

ICARO-HOME 674 12 42

Santa Maria, 12

LAMONDA 589 3011

Avgda Catalunya, 15

LA PERA 5891049

Rambla Rbatallada. 22 E

LEVI'S STORE 67516 53

Rambla Celler. 15

_. OBRES i CONSTRUC

_. OBRES i CONSTRUC 'CIO

ARRIBAS .699 4137

CONSTRUCCIONES FA .6751715

i Montserrat. 28

J.MORALES .674 5365

Montserrat. 3

NOU DISSENY .674 4696

Sant Antoni, 52, baixos

ZENTALS.L· .675 4011

Rbla. del Celer, 95 - Local Post

7 2 ÒPTIQUES

' OPnCAMIRASOL 674 58 46

Endavallada. 15

ÒPTICA RUSSOI. 674 51 17

Alfons Sala. 40

ÒPTIQUES SANT CUGAT 674 06 91

Valldoreix. 14

TEIXIDÓ OPTtCA .589 44 75

Sant Jordi, 30

7 3 PASTISSERIES

ALEGRET .67514 53

Santiago Rusinol, 6

CONFITERIA VALLESANA, SJt.674 45 98

Monestir, 44

LA LIONESA .674 07 71

Valldoreix. 79

Ha seu Comerç o la seva activitat! | professional ha d'estar a la Guia | - de Els 4 Cantons. • • Truquin's i l'inclourem. • |;; Estar-hi, és estar a les Emprèsas | • iaies Llars de Sant Cugat!! • M. LLUÏSA GOZZI 6754853

Santa marià, 26-28.2n.

MONTSERRAT JORDÀ 674 74 37

Sant Antoni, 74

PAU BERNADÓ i BOU 589 03 91

Sant Jordi, 30-32,1r. 6a.

66 MISSATGERS

M RVY 6751011

i SERVA.. 5893685

6 7

MOBLES DECORACIÓ

ADRIANA BARNILS' 674 6548

Santiago Rusinol, 15

AROUITRABE DISSENY 5894226

Dos de Maig. 25, local 5

BLANCOLOR 674 5179

Major 10

CARRÉ1 6740995

Francesc Moragas 33

CASAJUANA 58922 32

Santiago Rusinol. 37

DECMO 6743892

Irartcesc Moragas. 4

DISCHMA 58934 71

Santa Maria, 5

EXPOMOB1 674 41 17

Ctra Cerdanyola. 51

FALGUERA' 6752401

Villa, 1-Local 2

FERRO I FUSTA 5894536

Santa Maria. 18

JORDI FLORENSA 675 53 59

Alfons Sala, 23

KASSA 58924 74

Rambla Celler. 43

MAJIK 58902 66 Sant Jordi. 29

MOBLES J. SOLEM 674 4100

Rius i Taulel, 27-29

RÚSTIC 674 65 48

Santiago Rusinol. 15

RÚSTIC MOBEL 6751611

Rius i Taulet, 33

STUDtO GlOflGK) FOUQUET .67= 08 91

Dos de Maig. 25

TERTÚLIA 674 30 00

Girona I 1

LLUÏSA XERCAVtNS

Castillejos, 17

MARLO-MODA JOVE 589 12 75

Galenes Santamaría, botiga F

MIMOS PUERICULTURA .58917 66

Pg Torreblanca, 29

MUY PERSONAL 67524 50

Major, 23-25

NAU-MODA JOVE 675 52 08

Galeries Santa Mana, botiga G

PAPRAZZT 675 08 52

PI Dr, GaKés, 2

PEP'S 5891198

Valldoreix, 29

PRAT-VIDALES .674 05 22

Sant Domingo, 4

PRISMA DISSENY/MODA 67516 54

Santago Rusinol, 29

RODIER .57545 53

Canovas del castülo, 2

ROTLLANA 674 94 0'

Martorell 57

TAURÓ .675 47 57

Atlons Sala. 18-20

TEIXITS CARMEN • 674 06 97

Major. 30

TOPOLINO 67417 11

Alfons Sala. 10

6 9 MOTOS

BERROCAL 589

Can Matas. 10

CASTELLVÍ HONDA 589

Rosselto. 15

D.ALVAREZ 674

Sant Domènec. 28

MOTO 77 SANT CUGAT 674

Castellví. 27

MOTOTRAFIC 674

Alfons Sala, 2

ROURA 67413 52

Santa Maria, 11

MARTÍNEZ 674 26 32 AR Escayola, 101 Valldoreix

MORA 6741686

Pça Sani Francesc, 5

SÀBAT 674 79 47

Rambla Ribatallada, 8

SÀBAT., 674 0179

Santiago Rusinol. 46

74 PEIXATERIES

ASSUMPCIÓ * 674 36 5'

Monestir, 33

PEPITA' 674 06 34

Xe'ric 28

ROSíTA 674 3147

Psg Rubí, 110 VaMoràx

75 PELLETERIES

LA PELL DE BRAU 674 46 54 Santa Maria, 26-28

MEGHAN 5890471

Rambla Ribatallada, 24 B

TUA'SPELL 5691315

Santa Maria, 44

32-1

06 36

17 59

07~3

76 PERFUMERIES BIJUTERIES

7 0 NETEJA

FfTTER ...569 47 23

Orient 68

l PAMOBES.L 539 35 23

Elisenda s,'n

VALLÈS NET . ..674 69 16

i Sant Ramon, 4

CASTILLA 589 10 4!

Avda Mad"d 12 Mirasol

ORQUÍDIA 6741342

Santa Mana. 41

CUP 5894435 Po.s, '0

PARIS 674 5980

Sannagc Rusinol. 10

77 PERRUQUERIES

ANA 6740163

Ma/or. 14

DOLORS TARRIDA 5890901

Rosselló. 24

DUR-DAN 675 2353

Santiago Rusinol 2. ent la

J. GARCIA 674 00 77

Martorell. 16

LA PELUQUERIA DE CARMEN 675 33 01

Sani Jordi, 33

LOLA Y ROSA 67416 72

Vallès 46

MANOLOGUILLEN 6753506

Pg. Torreblanca 2

MERCEDES 674 7349

Pous, 14

TERESA MELLADO 6753554

Rambla Ribatallada, 30

VIRGÍNIA PAJS 569 3362

Sani Jordi, 19

78 PINTORS

ALFONSO ALCARAZ 675 3119 PtQUE 674 32 47

RAMIRO 675 3372

Teruel, 9

79 PISCINES

AIGUA-VERD 5892529

8 0 PNEUMÀTICS

ALBERTLLUNELL 6740908

Indústna. 16

NEUMÀTICOS SANT CUGAT 675 2B53

Anselm Clavé. 16-18

81 PSICÒLEGS

ARVI-GAMNET 5891251

Rosselló. 30, 1 r. 2a.

C.P.V 589 4249

Can Matas, 2-4.1 r. 2a.

CEPS 674 36 73

Avinguda Catalunya. 21

Ma. LLUÏSA GUILLEN I SANZ . 675 19 97

PILAR MARCH VILA 5891307

Rosselló. 9-11.3r. la

82 QUEVIURES

FRANCESC SITGES PINA 674 0144 Martorell, 55

CAFÈS PERE BUSCARÀ- . 6 7 4 15 24

Francesc Moragas, 5

NÚRIA 674 19 32

Sant Domènec, 20

83 RÀDIO TAXIS

RADIO TAXI S.CUGAT 675 5151

84 RESTAURANTS

CALÀVIA 6740585 Sant Antoni, 13

CALIU DEL CELLER 674 02 96

Rambla del Celler, 93

CANCASOLETA 67510 33

Sant Bonaventura, 39

CANEDO 5806660

UeoXIll

CASABLANCA 6745307

Sabadell, 47

CATALAN 674 1'26

PI del Centre, 3

COMPOSTELA 674 1038

Camí de la Creu, 8

CRISTINA 674 56 50

Av Alcalde Ramon Escayola, 85

CUGAT CAFÈ 675 36 54

Edifici Torreblanca

DAJIANGJIN 58903 80

Sol, 25 - Rola Can Mora 10

DRAC 675 38 04

Cànovas del Caslil'o 46

ELMESON 674 1047

PI Octavià, 5

ELMOU 5891740

PI. Pep Ventura 3

ELTAST 5891502

Atlons Sala 9

EL TOC 674 94 84

Pi. Pep Ventura

FOCDELLENYA 6744762 Onent, 27

GIULIS 5890128

Avda Calalunya. 11

IL BOZZETTO 589 2697

Rambla Can Mora sn

fTAUANS-3 674 64 33

Sant Bonaventura 6

L 'ART 6744236

Rambla del Celler 2

LACANTONADA 5892332 PI, Monestir 1

LA FONDA 675 54 26

Enric Granados, 12

MASIA CAN BORRELL 69297 23

PANXACONTENTA 5890607

Pg. Olabarria 69

PEZAITAUA 5892687

Rbla. Can Mora sn

PIZZALOCA 5893781

Alfons Sala. 7

RANCHOELPASO 674 38 03

P. Estació 15

RESTAURANTS MARGOTIN ... 674 09 88 Vinyoles. 8

SETBALL 5890967

Ctra St. Cugal-Cerdanyola

SQUASH 6749862

Sant Jordi, 33-35

VALL D'OR 6741141

Rbla, Mn.Crto Verdaguer, 165

VIAPRE 5891680

Sant Bonaventura. 47

XAMFRÀ 6755157

Abat Armengol, 65-69

85 SABATERIES

BARTROU 6746293 Alfons Sala. 10

BEGO 674 5212

Girona, 11

CAVINS 67448 04

Major 9

CENTPEUS 674 0109

Major, 10 LATOSCANA 674 42 79

Mapr 19

TATER'S 675 5506

Sant aniom, 62

XERCAVINS. S.A. 5893193

Santa Mana. 18

86 SEGURETAT

AUXVYD.S.A. 5891799 Alfons Sala. 50

OF1DECOR 674 7645

ABons Sala. 29

NOU ESTUDI 674 52 38

Guineu. 85 Valldoreix

- 7 TALLERS MECÀNICS

AUTOSWING 6751454 Moneslir. 15

BERROCAL MOTOR SPORT' 589 47 87

Can Matas. 10

PERE CANALS 6746362

Sant Llorenç 27

TALLER XAMFRÀ 674 62 04

Sant Esteve. 4

ULLERES BOSCH 674 5678

Castellví. 25

TALLERES MENA' 674 5301

Pg. Torreblanca. 13

F.X.SERV. OFICIAL BOSCH 674 56 78

Cami de la Creu 24 CRISANA 674 1929

Baixada Alba 12

88 TELEFONIA

UNEA OIRECTA SANT CUGAT 589 03 74 Cntólor Colom 30

TRENC 5893000 PI, d'en Coll 2

89 TENDALS

TOLDOS MIRASOL 675 29 40

Sant Sebastià 51 Mirasol

TOLOOSTOUS 675 5103 Castellví 19

90 TRANSPORTS

HOMS 675 54 02

Martorell. 9

JOAN TORRAS 675 0514

Clra. de Cerdanyola 54

RAFAEL TEJADA 675 48 25 Rius i Taulet 16

Q 1 TRENS DE RENTAT COTXES

SANT DOMINGO 674 5813 Ctra sant Cugat-Rubi

SANTMAGI 6740302

Estape, 2

92 XARCUTERIES

COOOHÈS 58922 92 Santago Rusinol 50

FEUUGRIFUL 675 56 63

PI. Pere San 11

J.GRAU 6750354

Enoevellada 18

RAMONA AULADELL 674 01 61 Major, 17

26 LIS 4 CANTONS C U L T U R A Dir.Vll·.Níil·. 2.N l-'hlíRl-iR !W:

S'equiparà el Casal de Mira-sol per a poder-hi fer teatre

JORDI BORDI S

L a Re LMdona de Cull ura de T Ajuntament ^\c Sani

CiiL'al equipara oi Casal Cultural LIO Mira-sol amh material tècnic d"il·lumina­ció. i amb un escenari \iablo aplo por a representacions teatrals.

I a sala poliv alont dol Casal do Mira-sol no disposa aotualmont do l'equipament necessari por a realit/ar-lii espectacles. l a configuració de la sala to una sonoritat doíioiont motiu pol qual s'ostan portant a terme pro-lootos por a reduir la res­sonància os produeix. Jordi franquesa. regidor de Ciillura. s'ha referit a aquest lot. afirmant que els arquitec­tes con l'ia\ en suhsanar la sonoritat, construint un sostre a doblo nivell. Però. segons ijiie sembla, el tipus de paret llisa i el gran vitrall que per­met il·luminar la sala. degra­den el so.

hn aquests moments , s'hi estan fent representacions amb una solució d'emergèn­cia. S'ha cobert el vitrall amb una gran cortina que apaga el so i elimina la llum que hi ent rava . La company ia ""Tinavenko" a més. ha deci­dit actuar a peu pla per a poder disposar del màxim

lloc possible per a ubicar la seva escenogratia. LI públic s'instal·larà en unes grades que permetran gaudir de l'espectacle, però limiten en molt el nombre d'assis­tents.

L'Ajuntament vol posar uns equipaments a la sala poliva­lent "perquè os pugui fer tea­tre cada vegada que calgui". segons franquesa. Això vol dir, entre altres aspectes, que es construirà un escenari a la sala. i que els focus de l'Ajuntament es guardaran al Casal.

Lins ara. els focus os guarda­ven al Teatre do la l'nió. lot i que es poguessin utilitzar por a qualsevol acte on hi col.laborés l'Ajuntament. Franquesa ha reconegut que "és poss ible que si ens haguéssim anat entenent amb La Unió . haur íem gastat menys. Sant Cugat necessita una sala per a fer teatre". Recordem que el Casal de Mira-sol va acollir les actua­cions del teatre a los escoles. Rl grup de teatre de Mira-sol va intentar representar l ' e spec tac le "La meva Ismènia" pels volts de Nadal. L'acte va quedar anul·lat per manca d'infrastructura del local.

Marcos, Cuadros, Laminas

C/ Vallès. 23 - Tel. 675 -W 43 08190 Sant Cugat del Vallès

AGENDA CULTURAL Dissabte 27 de febrer

LSPHCTACLLS INFANTILS DK BUTXA­CA A LA CASA DE CULTURA.

A les 18 h: CLSC SLRRAT: Contes brous i extraordinaris.

Org.: Ajuntament de Sant Cugat.

Diumenge 28 de febrer LXCURSIO MATINAL AL CASTELL

D'I-RAMPRl \YA Sortida: PI. Octavià, a les Sh. del matí

Org.:C.M.S.C.

PROJ1 CCIO D¥. DIAPOSITIVES: MÈXIC.

lla. part, a càrrec de Josep M. Gavin Ales 19h. alC.M.S.C

Org.: C.M.S.C.

Dimarts 2 de març CONFERENCIA: EL MODERNISME A BARCELONA, a càrrec d'Antoni Borràs

A les 19.45b. al centre Borja Org.: Centre Borja

SALA RES: MUSICA - JOVE ORQUES­TRA DE L"ASSOCIACIÓ ORQUESTRA

SANT CUGAT A les 23 h. (7 Sant Domènec. 19. Tel. 674

05 39 Org.: SALA RES

Dimecres 3 de març APLEC DE SANT MEDIR:

9 li. Xocolatada a la plaça del Monestir 9.30 h Cercavila dels Banderers fins a la

plaça Barcelona 10 h Rebuda a l'Ajuntament per l'Alcalde

12 h ofici a l'Ermita de ant Medir 12.30 h Sardanes amb la Cobla Genisenca

13 h Missa rosada per les Colles de Barcelona (a la sortida, lliurament de

records de les colles).

13.30 li Sardanes amh la ('ol·la genisenca i Dinar a Sant Medir

15 h Sardanes amb la Cobla Genisenca 17 h Ball d'acordió a Can Borrell

Hi col·labora: Pastisseria Sàbat. Roura. Alegret, Mora i Lvonesa

Org.: Comissió Sant Medir i Ajuntament

Divendres 5 de març CONFERENCIA: LA GESTIÓ DE LA

COMPETITIVH Al 'CREATIVA I PROS­PECTIVA DINS LA CEL", a càrrec do

Lluís Claudi Bosch, cngmver i l.G.S.t i pro­fessor consultor d'investigació Heurística i

Prospectiva. Ales 19.30 a la Casa do Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO

Hi col.labora: Ajuntament de Sant Cugat

CONFERENCIA: "LA GESTIÓ DE LA COMPETITIVITAT CREATIVA I PROS­

PECTIVA DINS LA CEL" A càrrec de Lluís Claudi Bosch, enginyer

(l.Q.S.) i professor i consultor d'Investigació Heurística i Prospectiva.

A les Í9.30 h a la Casa de Cultura Org.: AMICS DE LA UNESCO

Col·labora: Ajuntament de Sant Cugat

Dilluns 8 de març TEATRE: "AVUI CANTO PER A Ml" Monòleg basat en la filosofia de Walt

Withman A la Casa de Cultura a los 21 hores

Org.: Escola d'Adults de Sant Cugat

Dimarts 9 de març CONFERENCIA: "C1RCULACION

MONETÀRIA DURANTE EL PERIODO 1936-1939". a càrrec de Ramon Martí Cot

A les 19.45 h. al Centro Borja Org.: Centre Borja

L'Ajuntament participa de forma oficial a l'Any Miró

REDACCIÓ

E nguany en motiu de la celebració interna­cional de l'Any Miró, i aprofitant la vin­culació de Tartista amb Sant Cugat a tra­

vés del Taller del Tapís, diferents entitats santeu-gatenques es reuniren per fer conèixer, mitjançant llurs tasques professionals, l'estètica i l'obra d'en Miró. A fi que funcionés en conjunt crearen una comissió que ha estat recentment aprovada ofi­cialment seguint les directrius que en marcà el Sr. Joan Guitart, conseller de Cultura de la Generalitat. Segons manifestà a Els 4 Cantons el Sr. Jordi Franquesa, regidor de Cultura de

l'Ajuntament de Sant Cugat, això era necessari perquè " el projecte no s'escapés de les mans i que la Comissió, amb tota la bona voluntat per crear els actes, no es trobés escanyada amb els possibles problemes emergents en els quals l'Ajuntament no havia entrat a formar part". Per resoldre la qüestió, T alcalde de Sant Cugat, el Sr.

Joan Aymerich, cità als diferents grups consistorials. els quals detenninaren constituir la comissió de manera oficial i veure quins recursos podien ésser destinats perquè el projecte sortís dins el programa oficial. d'acord amb el Comissariat de L'Anv Miró.

TOT-ART é£

amaenu

Materials i articles Belles-Arts

Dibuix Tècnic Aerografia

Paper Nacional i d'Importació

c/ de la Creu, 1 Tel. 674 98 27 08190 Sant Cugat del Vallès

GRANJA PARK "Los Billares"

C7 Vallès, 80 Tel. f>74Mi()4

Sant CUÜÍU del Vallès

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 C U L T U R A ELS 4 CANTONS 27

Còctels, Bombons i Plats

Mironians ROGER RUEDA, creador dels còctels que presentà " Cugat Cafè".

Per a la concepció de les begudes es docu­mentà en la pintura

d'en Miró, concretament en els tons bàsics que utilitzà el pintor en els seus quadres. La primera beguda, elabora­da amb cava, licor d'herbes mallorquines,cointreau i brandy i adornada amb cire­res de color vermell i verd, pretén ser un còctel de benvinguda, i per tant més adient per l'aperitiu. La segona, pensada per als amants de la nit, està preparada amb curaçao blau, ginebra de Maó i tòni­ca; l'últim suggeriment és de procedència francesa i com­bina crema de Casis i vi blanc. Sobre el seu treball, Roger Rueda manifestà que " aquesta feina m'ha motivat per conèixer l'artista català, agafant-la amb molta estima i més si afegim que és Sant Cugat un dels llocs on es celebra aquest centenari"

JAUME SÀBAT, pastisser que elaborà els bombons " mironians".

U na altra oferta gas­tronòmica fou la de Tartesà Jaume Sàbat,

qui per aquesta ocasió estu­dià els dibuixos de l'artista català, en particular, la il·lus­tració d'una dona mironiana. Aquesta imatge destaca al damunt del bombó elaborat amb xocolata negra i de llet, almívar, mantega, pinyons i nous. Per a la confecció del dibuix va seguir tècniques alemanyes que li permeteren estampar amb perfecció el dibuix fet a partir de tinta vegetal comestible. En Jaume Sàbat confesà que " la feina d'elaboració fou complicada ja que els colors del pintor Joan Miró són massa agressius per poder plasmar-los en l'alimentació". Com asantcugatenc afegí que " aquesta tasca m'ha permès seguir la tradició que anys enrera ja va realitzar el meu pare al mostrar en el camp de la pastisseria l'art de l'artista Joan Miró".

CARMEN ROJO, del restaurant" El Mesón".

A questa labor li serví com indicà ella mateixa " para que

todos los establecimientos se adhieran a este nuevo pro-yecto que es para el bien del pueblo de Sant Cugat". Dins el seu menú gastronòmic des­tacaven els intensos colors mironians a excepció del blau que fou impossible de conseguir. Tot i així la presentació fou venerada pels assistents. Carmen Rojo espera que " las sugerencias gas-tronómicas de " El Mesón" contribuyan a ensalzar y a dar una mayor difusión a toda esta oferta de actividades rela-cionadas con el Ano Miró que se estan llevando a cabo en Sant Cugat". Malgrat l'esforç de la feina i els nervis del moment destacà que " el resultado en conjunto, creo, ha sido francamente satisfactorio". En conclusió, aclarim que totes aquestes novetats gastronòmiques es trobaren per al públic a tots els establiments mencionats. Es un bon moment per procurar-se amb aquests dissenys artesa-nals únics, selectes i d'estil mironià a Sant Cugat.

La Comissió Ciutadana inaugura l'Any Miró a Sant Cugat. EMMA ANSOLA

E l dijous passat dia 18 de febrer a les 8 de la tarda, tingué

lloc per primera vegada a Sant Cugat Tacte d'inaugura­ció que obre l'any dedicat a la vida i obra del pintor Joan Miró. A la sessió hi partici­paren els portaveus de les diferents institucions que for­men part de la Comissió ofi­cial i responsables dels pro­jectes que es portaren a terme durant tot l'any a Sant Cugat.

Malgrat l 'absència de l'alcalde, Sr. Joan Aymerich. qui demanà disculpes perquè li era impossible presentar-se a l'acte per compromisos previs, eren presents a la cerimònia el Sr. Jordi Franquesa, representant de les autoritats, la Sra. Bernat, portaveu de la Comissió ciu­tadana de l'any Miró, així com la resta dels seus com­ponents i les persones que contribuïren amb la seva artesania a mostrar els dife­rents treballs que havien pre­parat, tots ells inspirats en la pintura de l'artista català. Aquests foren Roger Rueda, responsable dels còctels al "Cugat Cafè", Carmen Rojo. propietària de "El Meson". qui amb l'ajut dels cuiners

Srs. Antonio Martinez i Isidro Moratona prepararen uns plats d'aspecte extraordi­nari i de tast exquisit i el Sr. Jaume Sàbat qui confeccionà els bombons " mironians ". L'acte començà en el "Cugat Cafè", on després d'un petit discurs per part del Comissionat serviren un ori­ginal aperitiu en que els còc­tels posaren en aquella nit la nota colorida, el verd i el vermell d'en Miró. Tot seguit, els assistents es dele-taren en els plats cuinats del restaurant esmentat, que semblaven extrets de perfec­tes pintures mironianes.

sense que la presencia hagués de menysprear el tast. Finalment i com a cloenda de l'acte, encara que com molt bé va manifestà el Sr. Jordi Franquesa, " això no és una cloenda sinó el començament d'un any dedi­cat a les arts plàstiques d'en Miró", el Sr. Jaume Sàbat oferí a tots als assistents els delicats bombons que feren l'encís final de la festa. El treball d'aquests artesans

va captivar els assistents, ara amb el seu esforç esperen ser ben rebuts pel públic en general.

o N v ce ü

Mirs si tf&sdeAiftàt <i't*

fíws / "fc+ per celebrar els èçtes de i ''Any h\ro fe* f*ti$ aoe& comissions,

Sant Cugat té dues comissions per a organitzar els actes corresponents a les celebracions de l'Any Miró: la municipal i la ciutadana. Això demostra amb quina força participarà la nostra ciutat en aquestes celebracions que un cop més deixen ben clar que la nostra és terra d'artis­tes. Caldrà fer les fotos amb ulls de peix perquè hi surtin tots.

28 E L S 4 C A N T O N S A R T D I U M E N G E , 2 8 F E B R E R 1 9 9 3

9l30

AK1SKNAI GALKRIA

(Val ldoreix . 5X. tel. 5S9

00 97 i. " A N T O N I

M A R C H " , p in tures .

L'ins al S de mare .

" O R T C N O " . p in tures .

Del l) al 22 de marc .

( A N A L S G A L K R I A

D ' A R T ( De la Creu . 16.

Tel. ( Ï 7 S 49 02 . "TITÀ"'.

p in tures . Tol el mes de

mare.

FKBO(;ALKRIA D'ART Rambla Rihatallada. 26.

Tel. 674 19 55. "JOAQUIM HIDAL­

GO". olis. Del 6 de març al 14 d'abril.

PLUS ART Rambla Ribaiallada. 26.

Tel. 5S9 49 03. "MONTHSOL. STAN-TON. obra gràfica. Tot

el mes de març.

SALA BARMLS RiusiTaulet. 120.

Tel. 674 49 50. MHRCANTIC. exposi­

ció permanent. Dissabtes i diumenges de 10 a 20 h.

SALA RUSINOL (Santiago Rusiíïol. 52.

tel.675 47 51). DANÈS JORDI", aqua­

rel·les. Fins al 10 de març. Propera exposició de Rafael Romeu. olis.

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82. Propera exposició de Paco

Minuesa. a partir de la segona quin/ena de

marc.

Canals Galeria dfArt obra TAny Miró amb les pintures de Domènech Fita

al ( i isper l -Saúch i \ iader

que sou lanl importunis com la m u l e i x u p i n t u r a , tol i q u e en alguns casos se 'n prescindeixi. I. 'arlista palesa una vegada mes aquí. aquell nctiliit de recerca ei'. l ' ú s de d i f e r e n t s t è c n i q u e s -ploma i tinta, xinesa, estilogràfi­ca. pin/eil i tinta \mcs, t . grafit.

l l engua tge propi que e m p r e s o - escindir Li personalitat racional r e l o l a d o i . e i o - i m a t e r i a l s nana les se\c-s necessi ta ts can- de la pat i nait iral i b i o l ò g i c a . alguns animals son pintats sobre

C anals Clalciia d 'Art pre- v i a n t s d ' a u l o c x p r e s s i o . Son pròpia de la nostra ci\ i l i l /acio . papei \ d altres sobre tela. mil-senta dur .ni! el mes de aquests canvis de rumb el- que m a r ç . la p in tura recent a torguen sentit a la seva obra .

de l 'artista gironí | ) .>nvrcc H(a. Irnil d ' una aceeplac io plena de l 'obra del qual .'- defineix per la llibertat.

una constant leceica i investiga- l.a s eva p i n t u r a o v i v e n c i a l . cio dels temes. nvaeiiuU i tecni- aienta i permeable a la vida i a ipies. la d inàmica social , que defuig

Allista nuilliilisi.iplir.il e ^ a l i u - esquemes previs o idees precon-la. pintura, dibuix. •. •imll. cera- c c h u d e s pei de ixa r - se anar aL mica. cs lampacio eial •. a i carlc b r a ç o s de l'i m p r e . i s i. d ' u n a üis ine- . la seva pí.i-,1;..1 consti- forma iiuuïliv a. lueix un pelegr ina! ; u u . a b a I a l /ar . doncs. I;i na'a .111 paper ble. que 110 a s p r a . 1: bai a cap mol; important , en ic-, nfiniïes por t . V i a t g e : l ' r ,u••abie . Lila p o s s i b i l i t a t s q u e p ro i r . e l . lis c o n r e a la :us ii • .! .u c i o 1 la tracla de Icnir una r .nr .da rica inquielud en ia \ es^ iH positiu-,. cap a la rea l i ta t 1 lei valer el com el c a m í que fuig de con dubte i la troballa. v e n c i o n a l i s m c s 1 m o . l c s . per Domènec lata entén. peio. l'ari a d q u i r i r n o u s d c s t obi r i i c n i s connectat a la vatia real i. com a paral · le ls als canv i s que palini testimoni d'unti persona arrelada c o m a é s s e r s c o n t i n g e n t s i a un país i dins un context bisto-

híbrids que som. ric determinat, la seva llarga ira- quan. per altra part, la naturalesa .l·in-s " l l»l I di lcrcnciais que també A partir del ló.s" es delincix el j ee tó r i a plena d 'es t i l s | ux tapo- ha estat ties tle sempre una de e o n d i e i o n e n el r e - u . i a i . que serà el seu lema artístic. la sats no és simi l 'expressió d 'una les principals fonts d ' insp i rac ió Aquestes pintures no segueixen t eor ia tle la i n s e g u r e t a t , tle la obra que respira llibertat i t'ideli- tic l 'art. mai un mateix procés, simi que

incertesa: " l .a inseguretat es un tal a un mate ix , " . . .que voldria l.a sèrie "Anima lo t s " aplega un ;1 v e g a d e s els a spec tes tècnics valor molt valuós p e r a la creati- donar crèdit al propi desconegut bestiari híbrid, realista i fantas- dominen la linalilal. menire que vi ta l . 1 aques t a és la pr inc ipa l que sóc", diu explícitament. tic. il·lustratiu d 'una llarga i rica d ' a l t r e s és la i m a g i n a c i ó qui

r i q u e s a q u e t i n c 1 e s t i m o . L;t pintura que presentem sota el t radic ió l i terària. C o m e n ç a per regeix el lema. Ce r t amen t que tend im a crear- títol " A n i m a l o t s " (agost-seteni- dibuixar animals coneguts , iden- f-ls imprevis tos , les d i l icul ta is . nos hàbits i modes . 1 cal v igilar bre del 1W2) respon a l ' interès til 'icables. per depassur la reali- ( ' n s ' u " c l s errors.. . tenen el seu que no p e r t o r b i n a l io que pot que el regne animal desperta en tat i deixar pas a la imaginació valor per u Hla . que la tle I art néixer de nosal t res" . I i ta es un l ' a r t i s t a , que beu d ' u n in te rès en represen tac ions " m é s inver- u n a passió) c o m p a r a b l e a la dels pocs artistes que lluita per a general per tol el cosmos, alhora semblants i imaginat ives". l ' e s t i m a r , en tant que "es ler

manteni r -se a la der iva, evitant que constitueix una visió crítica Aquestes pintures tenen l 'or igen ll iurament del que tens. del que c r i s l a l . l i t / a r - s c en un es t i l o tle la v o l u n t a t de s e p a r a r o en els apunts de b loc . c roqu i s , e , s ' •

G A L E R I E S DANÈS JORDI ANTONI MARCH

S ala Rusinol presenta tina exposició d'aqa-icl . lcs de DANHS

JORDI, que es podrà visitar l'ins al dia 10 de març-. L'autor va néixer a la ciutat d'Olot l'any l')35. 1 amb 18 anys va ingressar a ITscola de Belles Arts tic la seva ciu­tat. D'ell s'ha escrit que "les primeres influències tic la seva pintura les \a rebre el jove Danès tot veient pintar els seus mestres al lloc tòpic 1 típic de la Font Motxina. punt de trobada dels paisat­gistes d'Olot, des dels temps mítics d'en Vavreda i "l'avi

Berga". I a se\u lotmactó a l 'Esco la de Belles Arts d'Olot va comptar amb Martí Cadevall. que n'era el direc­tor. a més de pintor i profes­sor. així com també amh el mestre Gussinyé. A partir de l 'any \91() la seva pintura, que és signada amb el pseudònim Danès Jordi , com a resulta! del canvi i unió de l'ordre del seu nom i cognom patern. Descobreix la tècnica tle 1'aquarel.la que el permetrà avançar cap a un llenguatge d'expressió desitjat.

A rtsenal Galeria pre­senta una exposició de pintura d'Antoni

March, que es podrà visitar fins al dia 8 de març. Hom ha dit del pintor que és dels que se situen davant la realitat; en triar una parcel·les, sap cercar l'angle apropiat, i la trasllada al llenç, la pinta. Simplement. J. Llop S. creu que ho fa amb puresa de sen­timent. amb una visió nítida i clara, posant al seu servei una paleta d'ampli registre...

I el resultat podria ésser una visió impressionista del pai­satge. com el de Montserrat. entre d'altres. EI proper dia 9 de març. la mateixa Galeria inaugurarà una mostra de pintures d'Ortuno. que es podrà veure fins al dia 22 de març. Hs tracta d'un pintor que ha pas­sat molt de temps a Itàlia, on ha desenvolupat una intensa carrera amb èxits i reconei­xements.

DIUMENGE, 28 FEBRER 1993 E S P E C T A C L E S ELS 4 CANTONS 29

"Finavenko" ajorna l'estrena de "La Missió JORDI BORDES

E l grup de teatre que havia d'estrenar el darrer cap de set­

mana de febrer, no actuarà per problemes tècnics. "Finavenko" ajorna el mun­tatge de "'La Missió" espe­rant solucionar les deficièn­cies d'infrastructura. El casal de Mira-sol, lloc on es pretenia realitzar l'espec­tacle, encara no disposa de tota la potència de llum necessària. Per aquesta raó el Casal s'alimenta amb un generador, provisionalment. La "Finavenko" volia assa­jar intensament els darrers quatre dies, motiu pel qual va demanar un horari més flexible a la Regidoria de Cultura. L'Ajuntament els va donar permís d'estar-se al Casal fins altes hores de la nit, sense adonar-se que s'hauria d'aturar el genera­dor a les deu de la nit, per­què el soroll molestava els veïns.

Ricard Torres, el director de la Companyia, ha declarat que aquests problemes impossibiliten els assajos, i per tant, una escenificació correcta. Es per això que h

an decidit endarrerir l'estre­na. El canvi de dates representa una molèstia per al mateix "Finavenko". que ja havia convidat diferents persones del món de l'espectacle per a promocionar "La Missió". En el moment de tancar l'edició del nostre periòdic, es desconeixia la data en què estrenarien "La Missió": "Tot queda subor­dinat a solucionar els pro­blemes de llum", segons que afirmava Carles Guerra, membre del grup teatral. La "Finavenko" agraeix la feina de l'Ajuntament que ha provat per tots els mit­jans d'oferir un escenari el més correcte possible per a l'estrena. La Regidoria de Cultura va intentar arribar a un acord amb el Teatre de La Unió, perquè Finavenko pogués actuar-hi. En veure que no s'arribava a cap acord, els va oferir el casal de Mira-sol amb tot el desplegament tècnic que els podien oferir. Fins i tot, es va allargar l'horari d'autobusos per tal de facilitar l'assistència del públic.

"Quin Pal" guanya el primer premi a Solsona

J.B.

E l grup de teatre santeugatenc "Quin Pal" de la Unió

Santcugatenca, va guanyar el dilluns passat dia 22 de febrer, el primer premi en el I Festival d'Humoristes Novells de Solsona. La ciu­tat de Solsona celebrava la primera edició del Festival dins els actes del Carnestoltes local. Mercès a aquest guardó. "Quin Pal" ha iniciat tràmits amb dues agències d'espec­tacles, que portaran el mun­tatge "Quin pal, quin pal!" arreu de Catalunya. A més de "Quin Pal", el grup barceloní, també de mim "Kamarra", disposarà de les dues agències per a promocionar el seu espectacle. El jurat va considerar que aquests dos grups tenien una diferència notable de qualitat, per la qual cosa va concedir un segon premi que no estava, inicialment, estipulat. El jurat era compost per reconeguts perso­natges del món de l'humor, del qual es des­taca el popular "clown" Tortell Poltrona. El jurat concedí el primer premi al grup santeu­gatenc, per un marge de més de 50 punts per damunt dels barcelonins, amb un total de 371. "Quin Pal, quin pal" és un espectacle basat en el joc mímic de tres actors desenvolupant accions amb dos pals. El muntatge es va

Foto: Arxi GAG de la "Nena amb el Soldat"

estrenar el mes de març passat a Sant Cugat, dins el concurs de teatre de joves, organitzat per la Generalitat. La idea de l'espectacle va néixer, però, al Festival de Teatre al Carrer de l'any 1991. El grup teatral suma el seu segon trofeu en concursos. L'any passat, el jurat del Concurs de teatre Amateur de Calaf els va concedir el premi especial a la creativitat. "Quin Pal" de la Unió Santcugatenca està iniciant un segon espectacle que s'haurà d'estrenar a finals de maig. L'espectacle deixa els pals per passar a inspirar-se en la celebració de l'Any Miró. La trama de l'espectacle, així com el títol, encara són un secret.

PELUQUERIA J. G A R C I A

CABALLEROS

C/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

W-LA BOMBETA, S.L ELECTRICIDAD GARRELL

Av. Catalunya, 3 - Tel. 674 00 24 06190 Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ PIANOS ORGUES ELECTRÒNICS

INSTRUMENTS MÚSICA

C/ Balmes, 11 ^ f 674 58 62 08190 Sant Cugat del Vallès

Noves col·leccions de primavera

Camises, Bruses i Complements c/ Valldoreix, 29

Tel. 589 11 98 Sant Cugat del Vallès

SE VENDE PISO EN LA ZONA MAS PRESTIGIO­

SA DE CERDANYOLA 108m2, 4 hab, barïo, aseo,

comedor 21 m2, terraza 10m2, TODO EXTERIOR. PER-FECTO ESTADO. Muy Soleado.

Telf. 692 42 16

ELSBCANTONS Periòdic Independent d'Opinió Informació i Serveis de Sant Cugat del Vallès.

Editor Diari de Sant Cugat, S.L.

Director Josep M. Cabrerizo

Redacció Xavier Borràs, Emma Ansola, Rosa Cercós , Montse Sant,

Marc de Semir, Jordi Bordes, Arantxa Morlius, Anna Cabassa, Gonçal Paredes "Talo", Anna Borau.

Maquetació Romà Ventura

Departament Comercial

Carlos Borda Rosa Carrasco

Fotografia

Rossend Fuentes M. Vallès Imprimeix

Rotimpress (Girona)

Els 4 Cantoas no comparteix necessàriament les opinions que es publiquen a les seves pàgines.

el Rambla del Celler, 91 - 08190 Sant Cugat del Vallès Telf. 674 0166-58915 90 Fax.674 3871

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

30 KLS 4 CANTONS E S P E C T A C L E S DIL'MKNX'iK. 28 FF.BKKR 19 9:

Joan Llamas, de la cuina dels monjos al Teatre Lliure

CINEMA ,k VA teatre és un con­t inu r e s s o r g i r on l 'encant radica en el naixement i la mort de l 'obra teatral, com si d ' u n mi r ac l e es ractes

1 \1\IA AXSOl.A

L at cec i D li LLI r i ha sent mi \ ailct dius cl grup de l.i parròquia

cscciul icanl " Lis Pastorets". ,i les I uncions s'csccnifica-\ en ,i hi cuina ilcN monjos en la Saht Parroquial .Uiiu amb all ic' s a lccdoi ia ls al teatre emn Eugeni C I I K I C Joan ( 11 inc ne / i I in es! \ ale eonie':cai en e; I er nn ic.i i e de icceí.. a amb ie\!os mcdils sola el nom d' Agrupació Maiaea! I. "" I ei'i'oi i misèries del III Reich". '• I es balades del clam i la fam". ai\i com obres de caire polític toren les se\es pi inicies mierprcla-i. ions, Malgrat ics dcsa\ men-a s de I g rup. Joan I lamas continua dins el mon teatral amb el càrrec de di lector. època C|iic en te en gran esti­ma per 1' obra " ha porta tan­caria". Mes uird hi entra Dolors Yilarasan amb nous muntatges poètics d'autors catalans i obres teatrals com " El dret del re\ es" i " La desaparició de Wendv" on actua per primera vegada l'actriu hnima Yilarasan a Sant Cugat. Durant aquest an\ s ' e sva í I' Agrupac ió Maragall però an_\s més tard neixena un nou grup de tea­tre amb el nom de lila Zero. molt conegut actualment no sols a Sant Cugat sinó també a altres indrets comarcals. D'entre les sc\es obres cal destacar Terra Baixa' . H de segle i l'obra "Salomó" amb la qual Joan Llamas tin­gué gran ressò que el dugué a actuar a la sala de teatre del Lliure amb la representació de l 'obra "Timó d" .Athenes de Shakespeare . Actualment i com a president del grup Lila Zero represen­tareu l lavel a escena al Teatre Alegria de 'Terrassa. dins la setmana del 7 al 16

Joan Llamas de maig. Kls 4 Cantons s'adreçà a en Joan Llamas, i aquest, ens donà la seva opinió reterent al teatre de Sant Cugat. Pregunta: Com consnvra les

n<>\ es estrulurcs teatrals a Sant Cugat.'

Resposta: L.ren necessaris nous espais teatrals, perquè fins ara tant sols lu lia\ ia el teatre tic La l'nio i amb els nous grups que comencen a sorgir calia cons t ru i r -ne d'altres. LI Centre Cultural es un espai per tec te . de gratis dimensions, però pot­ser no seia funcional per a la representació d'obres inti-mistes. i però caldrà abans de formar una opinió. P: Cniina és la resposta del públic santcLigatenc.' R: Actualment la feina ós nostra per omplir el teatre. perquè hi ha manca de políti­ca i programació teatral, i malgrat haver -n 'h i hagut d'excel.lents és lamentable la poca influència de públic. P: Quines són les perspecti­ves de futur'.'

R: Ara estic plenament dedi­cat a la coordinació del nou Centre Cul tu ra l , perquè volem escenif icar obres d'autors santeugatencs com G u i 11 e ni A v e s a. R a ni o n Barnils. Ignasi Roda i Joan Tortosa, en les quals interve­nen figures consagrades de l'espectacle teatral. Un cop acabada aquesta creació em plantajaré la meva dedicació professional al teatre, si bé .de totes maneres sempre estaré relacionat amb aquest mitjà del qual guardo molts bons records.

Cada 15 dies, ELS 4 CANTONS

Un empatxament de te amb llimona i pastes

Títol: "Regrcso a Howard's End". Títol o r ig ina l : " H o w a r d ' s E n d " . Direcció: J a m e s Ivory . G u i ó : R u t h P r a w e r Jhalmila , basat en una novel·la d 'L. M. Forster . Director de fotografia: Tony Pierce-Roberts . Producció: Merehant-

pas" . una altra obra de Torster. amb Lacti iu-lclnx d 'hoiA. Helena Bonhani-Carten.

Així doncs no és pas esirain que. desprès de dos fracassos relatius com Lsclavos de \ u e \ a York i Lspcrando a

Ivory i Film Four. In tè rpre t s : Helena Mi. Bridge. hor \ hagi decidit fer el que B o n h a m - C a r t e r , Km ma T h o m p s o n , Hitcheock anomcna \ a ren l'or c o \ e r Yanessa Redgrave, \ n t h o n \ Hopkins. (córrer cap al refugi). L.s a dir. fer una N a c i o n a l i t a t : ( i r a n B r e t a i n a . 1992. pel·lícula d'una mena que ja t'ha funcionat Durada: 144 minuts.

JwilflíVtòiihfrJM $•

XAV1LR BORRÀS

J ames Ivory és un director amant de les exquisitats. Els homes que habiten els seus films sempre són cavallers.

les dones sempre són dames. Les seves relacions sempre són d'una finesa i un bon to impecables. Segueixen uns codis d'urba­nitat sublims. Deambulen per escenaris plens de gespes ben tallades, gerros de Sèvres i armaris isabel.lins plens de fina cotilleria. Prenen el te puntualment a les cinc. amb tasses de porcellana, llimona i un núvol de llet.

Amb aquestes preferències, era inevitable que Ivory s'interessés per un univers literari tan refinat i afectat com el d'E. M. Forster. Als retrats de T alta socie­tat victoriana que feia Forster els manca la intel·ligent mala llet del decadent Oscar Wilde. però com tanmateix el cinema d ' h o r y també pateix aquesta mancança, semblen fets Tun per a Taltre.

Aquesta afinitat entre director i escr ip tor (i guionis ta : Ruth Pravvel Jhabvala. la guionista habitual d'Ivory. també és una entusiasta de Forster) ha donat una bona colla de fruits, sempre amb moderats però molt estimables èxits de taquilla: Una habitación con vistas. Pasaje a la Índia, Maurice... gairebé s'ha conver­tit en un gènere cinematogràfic específic. les versions de Forster a l 'estil Ivory (Gènere que fins i tot ha transcendit el director: Charles Sturridge ha filmat una versió de "On els àngels no s'aventuren

en altres ocasions, per espantar el mal ave­rany d'algun fracàs. En el cas d ' F o n . run for cover vol dir tornar a adaptar Forster. i si pot ser amb Helena Bonham-Carter (qui li va funcionar tan bé a Una habitación con vistas) en el cast.

1 sembla que aquest run for cover li ha sortit força bé: nou nominacions a l'Oscar ( Oscars "Majors": millor pel·lícu­la, millor director, millor actriu principal...) i un èxit de taquil la força decent . La pel·lícula, per ella mateixa, no és que sigui massa diferent d'Una habitación con vis­tas: Una història de refinadíssims amors Victorians, una ambientació exquisidament acurada i uns actors que broden els seus papers (excel·lents Vanessa Redgrave i Anthony Hopkins, aquest darrer en un paper força diferent als doctors Hannibal Lecter i Van Helsing a què ens tenia acos­tumats darrerament) . Malauradament . Ivory no s'arrisca a aportar res de nou (si la formula ja ha funcionat, per què canviar-la?. deu pensar) i hom no pot treure's de sobre la impressió de veure quelcom ja molt vist, ja molt suat. Malgrat això, el film segur que no defraudarà els amants dels refinaments ivorians, del te de les cinc amb llimona i pastes, dels partits de cricket sobre la gespa ben tallada i dels armaris isabel.lins plens de fina cotilleria. Un col·lectiu molt respectable, però amb el qual confesso no sentir-me gens identificat.

DIUMENGE, 2 8 FEBRER 1 9 9 3 R A D I O i T E L E V I S I Ó ELS 4 CANTONS 31

"Les escoles a la radio" Marta Arnal, conductora del programa "Les escoles a la ràdio""

D es de fa cinc setmanes, cada dissabte de 10 a 11 del matí, la Marta fa un

programa on els nens d'entre 9 i 10 anys són els veritables prota­gonistes de la ràdio. Aquest projecte fou proposat per la Generalitat de Catalunya dins la campanya de Normalit-zació Lingüística a totes les escoles públiques per tal que el nen desenvolupi millor i d'una manera menys acadèmica tot allò referent a l'expressió oral. tan mancada avui per altres mitjans comunicatius, com la " capsa tonta". el "videoleri" i ara la "consolalela". Cal esmentar però. segons recents estudis. que aquest últim pot fomentar la intel·ligència i agilit/.ar la lògica del nen. sempre i quan se'n faci un bon ús. El programa s'estructura en dues parts, la primera; QUIN CONTE ENS CONTES '?. on els nens escolten una rondalla popular preparada abans a la classe i contesten les preguntes que els fa la Marta. Tots els nens poden participar-hi per telefonant a Ràdio Sant Cugat. En la segona part, de mitja hora de duració, els infants actuen com a professionals del medi amb la seva pròpia ràdio, la RADIOPIPA, dins el programa RADIOPIPA REPIPA RADIO-RA. i informen als ciutadans de les notícies més fresques suc­ceïdes a l'escola. Tot aquest trà­fec acaba amb les noves cançons musicals. Fins ara ja han assistit quatre escoles públiques, l 'escola Collserola, La Floresta, el Joan

Programació TV Sant Cugat

21.00hL'Informatiu _21.30h. Resum progra-, mes 92. 22.30h. La Pel·lícula. 24.00h. Fi d'emissió. Altres dies de la setmana, Records de Sant Cugat, Cugart, "Qui es qui", Parlem amb

Durant al mes de Febrer TV Sant Cugat

prepara la nova programació 93.

c/Anselm Clavé, 201 er.5a.

Tel. 58914 86 Fax 675 51 01

Programació Ràdio Sant Cugat

Dies feiners: .7.30h.EI Gall del Monestir. 9.00h. La Tertúlia del Gall. 9.30h.Sant Cugat dia a dia.10.00h. Dies de Radio. 12.00h. La radio­grafia. 12.30h. A micròfon obert. 13.00h. Sant Cugat Avui. L'Informatiu. 13.30h. Ni sí, ni no, ni vale, ni bueno.14.00h. Good times. 19.00h. Al lloro. 20.00h. L'Esportiu. 21.00h. Música al teu cos­tat.

Foto: Centre de Recursos Humans

Maragall, el Pins del Vallès i el Pla Farreras. Aquest dissabte, dia 27, hi participa per segon cop l'escola Collserola. A causa de la bona rebuda per part dels nens, que no es cansen de telefonar, Ràdio Sant Cugat està pensant crear un nou pro­grama destinat un cop més als infants. El nostre diari s'adreçà a la ràdio en el moment del progra­ma parlant amb la Marta i els estudiants de l 'escola Pla Farreras, Montsina, Jordi. Cristina i Noèlia. Pregunta: Marta, com a con­

ductora del programa et resulta difícil treballà amb nens? Resposta: Al treballar amb

nens sempre tenim present la

improvització, ja que tot allò que hem estat organitzant dies abans pot sortir completament diferent segons la tasca i el comportament del nen. P: Què destacaries més del comportament dels nens que han passat pel programa? R: En general són nanos molt espavilats i gens tímids. Durant els primers moments estan una mica nerviosos però només és qüestió de segons. P: Com estudiants de l'escola Pla Farreras, teniu alguna notí­cia per al nostre diari? Sí, ens agradaria dir que tenim un nou estudiant paquistaní i que ara ja comencem a entendre'ns en català.

CARTELLERA CINEMES SANT CUGAT

SALA l:"Regreso a Howard's End" (Majors 13 anys)

Horaris: 17. 19.45,20.30

SALA 2: "Supernova" (Majors 13 anys)

Horaris: 16.25. 18.30. 20.30. 22.45.

SALA 3: "Carino he agrandado al nino"

Horaris: 16.45. 18.45,20.45.22.45

SALA 4: "Esposa por sorpresa"

Horaris: 16.40. 18.25.20.25.22.45

Telf. 405 22 22

JO _JO JO

% % %

Club Sant Cugat *S M a n t e n i m e n t

*S T a e k - W o n d o •^ F i t n e s s C a r d i o v a s c u l a r S M u s c u l a c i ó • G i m n à s t i c a P a s s i v a «/̂ S q u a s h *S U . V . A . *S S a u n a i S p a s *S P i s c i n a C o b e r t a •/^ M a s s a t g e s *S H i d r o m a s s a t g e

c/ Sant Jordi, 33-35. Telf .674 98 62 08190 Sant Cugat del Vallès

. -: . - J - . . .

A més d'avantatges:

Regals. La Caixa de Terrassa, amb els comerços de Sant Cugat, presenta la targeta que ho té tot, exclusiva per a la gent de Sant Cugat. Una targeta gratuïta per comprar de tot, a tots els comerços, tots els dies i sense necessitat de portar diners; i per poder pagar les compres, sense cap recàrrec, a final de mes. A la vegada, us permet treure o ingressar diners a tots els caixers del servei Tota-Hora de la Caixa de Terrassa, així com ut i l i tzar els més de 65.000 ca ixers d 'a r reu d 'Espanya i d'Europa.

A més. incorpora gratuïtament una sèrie d'assegurances per a vós i les vostres compres. T a m b é p a r t i c i p a r e u en un munt de s o r t e i g s , rega ls i promocions especials. Ara, i f ins al 28 de febrer de 1993 podeu guanyar XECS NADAL SEGURS de 500 Pta. per cada 8 operacions de compra, d'un mínim de 2.000 pta. cada una, o per cada 25.000 pta. de compra. Veniu a qualsevol oficina* de la Caixa de Terrassa, sigueu o

no sigueu cl ient, i us informarem personalment de to ts i cadascun dels avantatges de la Targeta Sant Cugat Comerç. La targeta que ho té tot.

"Sant Cuga t : Rius i Tau le t , 23 - Cra . Ce rdanyo la , 13 -Valldoreix, 72-74 ( Oficina de propera obertura).

Valldoreix: Jacint Verdaguer, 3.

La Floresta: PI. Miquel Ros, s/núm.

La targeta que ho té tot.