PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Any 2. N2 32 Divendres 14 de gener de 1993 Preu. 100 Ptes.
SUMARI Arriben les esperades rebaixes de gener al comerç local
PAG. 3
El CMSC presenta el programa d'actes del cinquantenari de l'entitat santcugatenca
PAG. 4
La recessió econòmica modera les puges de preus als usuaris en començar el nou any
PAG.5
Okupes "Unmodusvivendi" molt particular de viure
PAG. 14-15
Conclouen els actes de l'Any Miró que han projectat el món artístic de Sant Cugat
PAG.16-17
El Patí Hoquei Sant Cugat apallissa el cuer, en un partit sense rival
PAG. 25
Disminueixen els accidents de carretera a Sant Cugat
I Un home es suïcida a Valldoreix penjant-se d'un arbre
Un suïcidi es va produir a la zona de Can Montmany de Valldoreix. El passat dia 9 de gener un veí de l'Hospitalet de Llobregat es va penjar de la branca d'un pi molt a prop del
camí que condueix a l'Ermita de la Salut.
Dos ciclistes van localitzar el cos de Fèlix B.G. donant l'avís a la Policia Nacional.
Pàg. 23
Els accidens de tràfic han sofert una devallada molt important segons manifesta la Policia Local en la Memòria de final d'any. Aquest fet és provablement atribuïble a les
millores en les comunicacions que en els últims anys la ciutat ha experimentat.
També és destacable el baix índex d'agressions i robatoris amb violència que han
disminuït un 81 i un 60 per cent respectivament amb relació a anys anteriors.
Més informació a pàg. 12
• SOLVAY de Martorell podria contaminar també Sant Cugat
La coordinadora antï-inci-neradores de l'empresa Solvay vol presentar un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Martorell i la Generalitat de Catalunya. L'escrit informa que les instal·lacions que produeixen les activitats, molestes i insalubres, han d'estar a una determinada
distància d'un centre urbà. Volem recordar que els
possibles aires del corredor que forma l'Autopista A-17 poden portar fins a ciutats del Vallès Occidental com Rubí o Sant Cugat les matèries conta-minants de la indústria.
Pàg. 21
CURSOS DE BALLS DE SALÓ Vals vienès
Fox-Trot Tango argenti
Txa-Txa-Txa Pas doble
Samba
Rcck&Roll Salsa
(Cumbia-UamboMerengue)
/4fui *7Hr Sordenà, FEBRER: Curs monogràfic Tango argentí i Rock&Roll
€589.18.88 Su abono a POLICUNIC TORREBLANCA gtalis . Pregúntenos SOT 0 2 88
Banco NaRMst
ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES. 14 GENER 1994
IltlllWI TORREBLANCA S> M IM I L U ü A I
e l s i n f o r m a d e l e s
Farmàcies deTorn D e l 1 4 a l 2 1 - O I - 9 4
* Divendres 1 Dissabte K
P Diumenge Dilluns M
" Dimarts
M4 !15 ï 16 •17 !18 R S. Rusinol, 38 '? R. Celler, 97 E Alfons Sala, 46 '• Sta. Teresa, 40 C St. Magí, 50 T Tel. 674 06 45 <> Tel. 674 77 49 S Tel. 674 04 83 Tel. 675 33 44 H Tel. 675 35 53
1 Dimecres ( Dijous Divendres Els dissabtes tot el dia i diumenges al
1 a ir js . ,1 'C.a 21 " l - [>:s,.,htL's k'si , . . . i : i '-.I-
'-.-. ci'XI KISSNXI \ Sir.hk's <e.j'jh.irji.|u.a' ',. -"fi:,:., " , ;- ;: jii l!.s,jrtcs , lesi._s.i x :'i". i !i -u Min.l.! " IM) Hi"ji;> • v a m . . . : ; Mi Rl·U)RRl·.<;n':M.isJ..ncr Iskci. Uir.is.l ls;„,u \a.c.orc:x, I .'.M iS.ii'lC.,;j[. ML"..I1.Í. -Í.-.. K i|.; V. Vlni-Sjl.,
L- : M C L I L K B A D L S W I C K i A T .1. -ca• S.\N I I.KA1Í M( II S..rlK:c- l jej vlminux
ii ••,.,-M:I,I.. :: ' ; i i i i í^.iHi· , i ic-i: .>.. : : "-i: ik-.k'l ! -> I \('|() s.ma.k-s (\ij.-. -i • - :.k ..i vr.i.L <> !i'h m.ni Dissabte. Ic-au-j'< :l h
br-.l. 1 ('(II OM S. .rudes (',.e.i j . r . i : niii-j u MT.IJJ '> 'l'h 111.J1 IVs.mes 1 v..i.„s .1 k- > •«1 -I l'iiiM «iri.új 21 «lli IVviK'-1 i.sn,,. i b l , ;o><; ')•.•• .li' í ls ,F\ l H) s.çiic^ ( JJJII.TJ 1 uniu
.1 -. ,i..:.i : : ' l i i 111.11 i ) i . ' . « . ' ' L - . ' H , . , c s x - . i - :
1 • iiu'.n'iii j : : > - i i»„. ! i · i i - . ik ' . i ' . ' . jk ' - : : :i h
KMOKKl·.UT: i d l au. I il a-a.. :' . .n . Ucrca Creu k. ',, \ Ml- Sjl.: 1 -I.,.',
\ - 3 S W I C L G V l - R I T U - IKKRASSA |i. : JIIII- .. i: • I'IL.IL'. k. M-r:i.:.: .1 d * lo •> d : ; jls 2? .•iiinui·.
REFRANYER CATALÀ del llibre
\-3 S\Y[ U<;\T-IURCLION\ H 'IL'.,' l l i . . ' . . ' " , ,
1 Joan Amades
Fer embuts
* :Í D/V /<\x coses amb rodci^s. de manera poc clara i poc precisa;
no dir les coses per llur nom recte i significat, sinó valent-se de
formes tortuoses i inconcreles
Un embut, que no es refereix a l'estri usat per a trasbalsar líquids, és un so bucal mal produït; les paraules dites pels quecs, tabolls i persones de mala pro-
núnica són embuts. També es diu gastar embuts o parlar amb embuts amb el mateix significat. El costum de parlar servint-se d'un embut o d'una trompa metàl·lica havia estat en ús; sobretot quan es volia fer arribar la veu a distància, era molt usat per la gent de mar, i encara avui els pescadors se serveixen d'un corn marí per a parlar-se quan són en mar i dues barques es troben distanciades.
h i , 1; ~ - i ! ' k , 1 . . ' i ' , . k ; 1-
- I . . : n ' . i , . ' i . . . i . : c - : : - Un
1.. - .1. .Jd„
Al poble de Sant Vicenç dels Horts era costum, quan la fadrinalla no disposava de prou cabals per a llogar música, ballar per Carnestoltes la Disfressada a so d'embut. Tres 0 més fadrins cantaven la taral.la del ball servint-se d'altres tants embuts, que hom procurava que fossin diferents de mida a fi de donar a la cantada una certa varietat de so, que no deixava de tenir una graciosa harmonia.
El Temps Tendència pels propers dies
Duiani Li pnipera setmana 1 seguits les últimes indiT-kiciens facilitades. el leir.ps ser;:
DIVENDRES, 14 GENER 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3
Arriben les esperades rebaixes de gener als comerços de Sant Cugat L·s botigues ofereixen descomptes que aniran d'un 20 a un 50per cent
Anna Cabassa
Amb uns dies d'antelació van començar el dia abans de Reis. el 7 de gener, les ja tradicionals rebaixes de gener. Enguany, a causa de l'exedent d'articles sense vendre s'esperen les millors rebaixes dels darrers anys. tant pel que fa al nivell de venda com per la qualitat dels productes que s'of'ereixen. Les associacions de comerciants han mostrat cert optimisme per una temporada en la qual esperen superar les vendes d'altres anys. La crisi també ha jugat el seu paper en aquestes previsions ja que molta gent ha esperat l'inici de les rebaixes per a comprar diversos productes, sobretot els més cars i els articles de temporada, en el cas de la moda.
Alguns botiguers de la nostra ciutat han coincidit en afirmar que durant les festes del Nadal (les festes del consum per antonomàsia) han estat més fluixes que altres anys, però que alhora això ha repercutit en un inici de la temporada de rebaixes molt bo. Molts
comerços, de fet, ja oferien descomptes i ofertes abans de finalitzar la campanya de Nadal ja que el mercat de les rebaixes continua sense tenir una llei que en fixi el període. Algunes botigues han preferit aprofitar l'entusiasme de les festes per intentar vendre més. Altres en canvi no van penjar els cartells de rebaixes fins al dia després de Reis, però mol
tes van obrir també el diumenge dia 9 per facilitar les compres als clients.
Amb uns descomptes que oscilen entre el 20 i el 50 per cent, la temporada de rebaixes s'allargarà com altres anys fins la darrera setmana de febrer, data en la qual els aparadors s'ompliran de productes de la nova temporada. •
Les obres del claustre del Monestir s'amplien fora del recinte
Fot. C.Ubinana
Wt!.i:sal:ï. : iiàMMSSSÍkA^mlSíXSt'
Redacció
En el trancurs de l'última setmana les obres que fins ara s'estan fent a l'interior del claustre del Monestir han agafat una extensió fora del
recinte com es pot apreciar a la fotografia. Les perforacions i tancament d'una bona part del jardí fan pensar que les excavacions s'ampliaran al voltant del recinte. La zona que ja havia sofert unes
excavacions en els últ ims anys manten ia una bona part del treball al descobert amb el perill de possibles relliscades de la paret del Monestir. •
Borrell, "La construcció de la línia començarà el proper any"
L'Ave no pararà a Sant Cugat Redacció
Definitivament i quasi amb tota seguretat el tren d'Alta Velocitat AVE. no tindrà estació a Sant Cugat, segons que el ministre Borrell, va anunciar a la presentació d'aquesta nova línia.
Aquest projecte i segons va declarar el mateix ministre Borrell estarà totalment acabat amb el seu trajecte més llarg l'any 2005. Malgrat tot el ministre va assegurar que l'any 1996 el trajecte Barcelona-València es podrà cobrir amb dues hores i quaranta minuts.
El ministre Borrel i el Conseller Cullell han discrepat repetidament de l'ubicació real de l'estació de l'AVE a Barcelona.
Després de diferents, estira i arronsa, finalment el Conseller ha acceptat la tesi de Borell i ha triat La Sagrera com a segona estació de pas del tren d'Alta Velocitat. Malgrat això Cullell afirma que seria ideal una segona estació a Sant Cugat del Vallès, només pels viatgers que vagin directament de Madrid a París.
La construcció d'aquesta línia segons el ministre "serà finançada per l'Estat Espanyol igual que ho fou la línia Ma-drid-SevilIa, malgrat això espera comptar amb l'ajuda del fons de cohesió comunitaris". El MOPT invertirà 100.000 milions de pessetes amb l'adequació de la línia. •
AMB PRICOA VIDA
SEGURS DE PER VIDA
Ella enviduà fa un any, té dues filles petites i una hipoteca a 20 anys. Altres famílies en una situació semblant es trobarien abocades al desastre econòmic. Elles estan protegides per la pòlissa de PRICOA VIDA que el seu marit decidí signar just tan sols uns dies abans de sofrir l'accident. Ara la casa els pertany, les nenes van al col·legi de sempre i en el seu dia aniran a la universitat. La vida per a elles, segueix.
PRICOA Vida (M Segurs de per Vida
Truqui'ns als telèfons 227 20 09 227 21 06
ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES. 14 GENER 1994
El CMSC presenta el programa d'actes del cinquantenari Al llarg de l'any es presentarà un llibre que recollirà la història de l'entitat santcugatenca que ha aconseguit convertir-se en una institució R e d a c c i ó
1 I C M S C le previst fer aquest di \ end res la
p re sen t ac ió de ls ac tes q u e es I .nan al llarg de
IÓMJ, a m b motiu del c inquantena! ' ! de l 'entitat.
Aques t a p r e s e n t a c i ó es lara en el local social ,
p laca de B a r c e l o n a de la nos t ra c iu ta t - Ln el
t ranscurs de la p re sen t ac ió es íaran conè ixe r les
n o m b r o s e s ac t iv i t a t s q u e durant el passa t anv
l'entitat ha esi.it preparant per ce leb ra r aques ta
da ta h i s t ò r i c a i I M44 l>4). C i n q u a n t a a n \ s d'-
hisioria que \ a n c o m e n ç a r en un local de la ca
sa I .es I l o r e n c o n e s " . avui > . ISI d e s a p a r e g u d a
que es tiohuv a a la pl.iv>> ( )eta\ la.
I I ( ' l u b M u n t a i n c n c Sant ( 'nua! cons ta d'u-
\ i t ( <li la itiiiii(>urució de la primera seu del CMSC .i I editin de "I.es I.lorencones". I.' acte va estar celebrat per Mossèn ,|uli. fa cinquanta anys.
l·iitrc^a d'un banderí a la Moreneta amb motiu del XXV aniversari del Club ;l<.i calula Cisiclloi
na massa social de més de 2 0 0 0 a m a n t s de la
na tu ra i d e la t m m t a n v a . h a v e n t es ta t al l larg
dels ú l t ims an>s l'entitat que ha arrelat a m b més
força a la nostra ciutat .
1:1 C M S C ha prepara t pot" aques t fet tot un
seguit d 'act ivi ta ts que van des de la ce leb rac ió
de la Mitja Mara tó del C i n q u a n t e n a r i . ac tes de
p r o m u l g a c i ó de la l·laina de la L lengua Ca ta la
na. actes socia ls ded ica t s als socis i act ivi ta ts de
n u m t a n v a . e squ í , c u r s e s a t l è t i q u e s , to tes e l les
p e n s a d e s pe rquè Sant Cuga t visqui c o m mai la
natura i la m u n t a n y a . I.a t radic ional M a r x a de
Regular i ta t Infantil aquest any tindrà l 'honor de
ser t a m b é la I5a .de Ca ta lunya .
Els 4 C a n t o n s cobr i rà cada s e tmana tots els
actes que es vagin ce lebrant a l 'entitat san tcuga
tenca , i en el p roper n ú m e r o pub l i ca r em tota la
p r o g r a m a c i ó del ac tes q u e s' in i c i a ran a m b la
c e l e b r a c i ó de la C o p a Sant C u g a t d ' E s q u í de
Eons el p rope r 23 de g e n e r a les ins ta l · l ac ions
de Can de Rec . •
La Coral de Sant Cugat actua al Monestir R e d a c c i ó
'ei ie; va I I passa t v nu tenir l h v a !a nau cent".d .li'! Monestií r.Klil.tcií i de Ls ( 'oral d r l ( lub M uiilaii v ec de Sant
C u g a t ili ri g u i a per M i q u e l lïi ' ugas Aqucsi c m . ci'i de N.i
dal v a inc ' .une .1! 1:11a' de le. l'i 1 hi. i.i p. ;i I "l 'ai:1 s I -.pi; i1 1..1I-N e e i e s " amb le- .. .nu i«b Ma; v
had a b.ibv Jei ico 1 el c 0 1 1 o
n e e u l cant l i l u r m c \ i n e r I 1 prunera paí I peu e v a c ami 1 v .1' a m b 11.lila les .le I .. . I I IÇUIK •
d'l ppsa l a . I )espi és d" un d. -calls els m e n i b i e s de la ( oial
\ an t o r n a t a Tal l ,11 i l e i M o a c s i i i .- , , • .• . 1 1 -cur I actuació de la M I ! I \ ; I R I M I I el 1 coinciuiiil amb el d is
on v au ' o r n a r .1 . .mini aques l . , . i . ' , • M ( ampinanv. sab le en que el Barca-Mat l i 'u l
cop populars nadalcsd a n e u del , ". ,. . , , , • -' , , , 1 a Coral de Sant C ueal va va eol.lapsar I alencio dels sant-
nioi; 1 om < anipana subre ,. an: - 1 1 1 .. , , estar a c o m p a i n ada en a l e a n e s cimalencs. els cants ile la eoial
pana 1 S a n t a nit 1.1 c anl , ' . - ' . . " , • , ,• 1 ,, •• , , de les seves interpretacions pei Sant ( ueai van ompl i r de pu-
i k l s o c e l l s la 111 he v .1 e s t a r ,, , ' „ . .. ., 1 . , . . , _ , , 1 1 I omues t ra de flautes Rieereare hhc I esük'sia del Monestir. •
inclòs en el renerlori . ( al desta ' de I Ateneu de Sant C u-eal.
L'Esbart Sant Cugat inica el seu primer màster de la dansa a Catalunya R e d a c c i ó
C o m ja v a m a n u n c i a r fa
u n e s s e t m a n e s , l 'Esba r t San t
C u g a t feia la p r e s e n t a c i ó del
s e u p r i m e r m à s t e r d e d a n s a
t r ad ic iona l . A q u e s t a p resen ta
c ió ha estat feta en el saló del
C e n t r e d 'Art San ta M ò n i c a , d e
B a r c e l o n a , a m b la p r e s è n c i a
del R e g i d o r de Cu l tu r a de l'A
j u n t a m e n t de Sant Cuga t Jordi
F r a n q u e s a , el P r e s i d e n t de
l 'Esbart Joan Rovi ra i el d i rec
tor del curs J o a q u i m Vila .
1:1 S r . J o a n R o v i r a e n s v a
m a n i f e s t a r la s a t i s f a c c i ó q u e
Mort l'àvia de cal "Motxo" M o n t s e Sant cal Motxo . va ser la que ens va
obrir els braços donan t -nos ca-
Ea Maria va ser la pr imera hu.
p e r s o n a q u e e m va d o n a r la F e i a t e m p s q u e ja n o la
benv inguda quan a m b la meva vè iem passejant pel carrer del
família vam arribar a Sant Cu- C a r m e , sab íem que estava ma
ga!. lalta i poc a poc s'ha anat apa-
El trasllat a un nou dest í sol gant com una espe lma. Ea seva
anar acompanya t de p rob lemes mort e n s ha c o m m o g u t a tots
i d ' incertesa. espec ia lment a tots aquel ls que
C o m a bona veïna, l'àvia de l 'hem coneuut 1 es t imat . •
rei n a v a en la seu de l 'Esbar t
per hi gran a c c e p t a c i ó q u e ha
m e r e s c u t a q u e s t a i n i c i a t i v a i
t a m b é pel supor t tant de l 'A
j u n t a m e n t de Sant Cuga t c o m
per part de la G e n e r a l i t a t de
C a t a l u n y a .
1:1 c u r s s ' m i c a r à a q u e s t
m e s d e g e n e r i l i n a l i t / a r à el
p r o p e r m e s d e j u n v . l i n s al
m o m e n t de t anca r la redacc ió
eren mes de t renta els in teres
sats que no han pugut acced i r
per la gran d e m a n d a que han
rebut tant per pat i de profes
sors c o m a l u m n e s del m ó n de
la d a n s a . •
ELSBCANTONS • Ï - ' M ' -e."', i i . i . l '"t in:; i i
l·ilita; Diaii de S.iill CUL;.». SI. K.'i-hl.i a ' l O - i e . •'. h.'»> S.ml I uij.il a ' i V.ille-
C U iHNIj-M'h?
l ü m ' l i i t : li-i-p M 1 Jh i i iv . '
SiitvDiri'itiir: V e n VI,.,.-;,
Cap d'Kdicio: Ruiiii; Ventura
Cap de Publicitat: Carií". Bord;.
Dipòsit l.i-sal: Cl i 405 \ "
Imprimiu: li ' inip-r- l,n, 'r.i
' * , t l - ,k \£1'l ;; . ,; ,; .! ' . . , . -
Cul·labonidnrs: I .d, Ji-.ni Vl.„, 1. s.iint.
l·liima Vn-,'l.i. l 'crclVïi . Av' . i ; ' . :1 ' ; , - . , . S . a a -.:,- V:.:-
\ ; n i ; í l i , , i L „ U i l t ·\iiii.iHi·i.;ii.M.·.-!'.j-..i-,il. K.iv
l .1.-1.-1,,. VI A I V w s : hn . J ' i -kv . Y u - \ .VI',::[.,-,„
Fotiitirafia: J M Mul... Vl .Vj l l r - .Cr - ' i n J . nn'uni,
Redacció d~-4 i'l Sd Publicitat; Te J'.n d J i e i e
Distribució: Ma Inic V jlY- S I
r" Mcinhiv de l'Associació Catalana Jo la l'rcmsa Comarcal
CENTRE DE LA IMATGE
/ Fotos en color en 1 hora / Diapositives en 1 hora / Diapositives a paper en 2 hores
/ Venda de material fotogràfic nou i usat / Reparació de tot tipus de material fotogràfic
(taller propi a la mateixa botiga) / Servei públic de fax / I ara també un nou servei: li passem les
Els últims actes del Nadal de la crisi Amb la cavalcada de Reis
les festes de Nadal han posat, fi al que molts s'atreveixen a dir que serà recordat durant anys com el Nadal de la crisi. Un Nadal, que malgrat tot, ha deixat als sancugatencs els mateixos records tradicionals que la resta de Nadals de sempre. Queda llunyà el dia que les llums adornaren la nostra ciutat anunciant-nos les festes més tradicionals de tot l'any.
Els pessebres començaren a formar-se i si la tradició es mantingués serien teòricament els
. últims en desaparèixer perquè fins la Candelera, a primers de Febrer, el Betlem ha de ser a casa de tothom.
Enrera queden les dotze campanades que anunciaven l'acabament de 1' any 1993 i la benvinguda a un altre any, 1994, que esperem millor per a tots.
Més fresc en la memòria ha quedat la cavalcada de Reis, la nit de la il.lusió infantil, en què nens i nenes van dormir amb un ull obert, esperant trobar a l'endemà, de la mà de Melcior, Gaspar i Baltasar moltes joguines.
Un Nadal que ja és història. Seria impossible recollir les imatges de totes aquestes festes, perquè són molts els moments entranyables que han anat suc-cein des d'aquell llarg pont de la Constitució, fins al dia després de la nit de les il·lusions.
Dins de 340 dies tornarà a ser Nadal. Queda per devant un any ben carregat d'esperances i també d'inquietuds.
Premis del concurs de pessebres de
l'Ateneu Santcugatenc
En el transcurs de la festa organitzada per l'Ateneu Santcugatenc, celebrada el passat dissabte, es va fer entrega dels guardons corresponents a l'últim concurs de pessebres a domicili.
L'acte es va complementar
Els joves de la parròquia van tornar a repetir l'èxit d'altres anys amb la representació dels Pastorets de Folc i Torras a la sala de la Unió amb l'actuació de la Coral Serra d'Or que oferí un concert de nadales i cançons populars catalanes.
Els guanyadors van ser els germans Asensio per la categoria infantil, els germans Ferri per la de juvenil, Joaquim Felez pels populars, Jaume Lubienez per l'artística i Marta Campmany per la categoria alegòrica.
Fora de concurs es va més va cridar l'atenció va ser la
La recessió modera aquest any la pujada dels preus Els Ferrocarrils de la Generalitat aproven un 4,5 % d'augment mitjà de les seves tarifes
poder contemplar una mostra de pessebres entre els quals el que
reproducció del Monestir feta tota amb suro pel Sr. Pahisa. •
Anna Cabassa
L'inici d'un nou any coincideix habitualment amb una pujada dels preus de serveis com la llum, l'aigua, els transports, etc. Enguany, els increments que ja es coneixen estan per sota de la mitjana d'altres anys. La recessió econòmica que pateix el país s'ha traduït en una moderació en la pujada dels preus que seran vigents tot aquest any 1994.
Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya van aprovar per aquest any un increment mitjà d'un 4,5 per cent en les tarifes urbanes, que ja s'apliquen des del passat 5 de gener. L'augment afecta sobretot als usuaris d'abonaments anuals o mensuals que han pujat entre un 9 i un 10 per cent.
La llum puja un 3,5% FECSA, segons publica el
Butl let í Oficial de l 'Estat (BOE) del passat 5 de gener, augmentarà les tarifes a nivell domèstic en un 3,5 per cent, situant-se a un punt per sota de la mitjana d'anys anteriors que anava d'un 4 a un 4,5 per
cent. Per al sector industrial la pujada de la llum serà d'un 2,5 per cent. Segons va declarar al nostre periòdic Manel Herre-ros, Delegat Comercial al Vallès Occidental de la companyia, la crisi econòmica ha estat el principal motiu d'aquest augment menor en les tarifes elèctriques. Els preus els marca anualment el Ministeri d'Energia i Indústria del govern central.
Pel que fa als rebuts del gas i l'aigua, les respectives companyies Catalana de Gas i SAUR estan esperant una pujada que va marcada per l'administració.
L'empresa que gestiona el subministrament del gas no ha modificat les tarifes des del mes de novembre de l'any 1991. Miquel Dalmau, director de relacions externes de la companyia, va dir que "aquest any es preveu que el Consell de Ministres aprovi una pujada després de tant temps amb els mateixos preus". SAUR espera també l'augment anual que marca, en aquest cas, la Generalitat i que l'any passat va ser d'un 20 per cent. •
TOTAL É Griful ESTACIÓ DE SERVEI
Ctra. Gràcia a Manresa, km. 14,800
SÚPER PREMIER 98 SENSE PLOM
GAS-OIL A SENSE OLOR
V»—^M_ A
Botigues d'accessoris CANVI D'OLIS I DE PNEUMÀTICS
SERVEI DE GAS-OIL A DOMICILI
:::011'QRATWT A LES RODALIES A PARTIR DE 400 LITRES;.' ;:
49 99
ESTACIÓ DE SERVEI
Ctra Cerdanyola, km. 4,900
Llenya i carbó
6 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 14 GENER 1994
La crisi: Un invent contemporani? Ferran Mastarell i l'uhlhdl d In revisin L'Avenç, eh an\.\ 70
Hom comença a tenir-ne els nassos plens d'aquest assumpte. Tothom en parla; s'ha conver
tit en el punt de referència necessari enfront de qualsevol perspectiva de futur: "Sí. això podria ser així, però la crisi..., d'acord, m'agradaria fer això i això altre, però la crisi..." Sí, la crisi és la condició immutable de qualsevol futur. Què s'esmenta, però quan s'anomena "la crisi"'.' Només realitats indiscutibles com la manca de treball i l'escassetat de matèries primeres'.' Hom pensa que, almenys, dues coses més: la crisi és el terme que defineix una mena d'estat d'excepció permanent, condicionador de qualsevol expectativa: la crisi és la paraula-clau d'un discurs profundament conservador que està fent-se. sense explicitar-ho, sobre la realitat social i política. I I podeí polític s'hi troba a gust, cada cop mes a gust. enmig mateix de la crisi. La crisi és la taula de salvació enfront de Iota crítica, es el paranv màgic justificador de l'escassa imaginació i és la causa última que impedeix canviar les coses.
A poc a poL la crisi s'cslà imposant com una mena de sohrenaluralital. arribada ningú no sap massa be d'on. però perfectament instal·lada entre nosaltres.
Però. de fel. què lé de peculiar la crisi d'ara'.' llom pol adonar-se que al llarg de la historia mai no ha deixat d'ha\cr-n'hi de crisi. En el mon antic i medieval n'hi havia sovint, i ben dures, per ceri: una mala collim, una gelada. una invasió, una nova malaltia podien produir-la, i de fet la produïen amb certa continuïtat.
llom no coneix prou les mentalitats d'aquells temps per matisar quina ha-
Franeisco J. Marqués Dctt'ctivc l'rivado
U ltimamente han abundado noti-cias. que por insistentes y nega-tivas. no han hecho mas que
desprestigiar una prot'esión que hasta ahora había estado, también debò acla-rarlo. excesivamente mitificada: la labor que desarrollan espías. deteetives privados. agentes secretos. y todas esas lóhregas v enigmàticas profesiones que. por sus secretas activ idades. no consiguen salir del obscurantismo.
En primer lugar. \ refiriéndome al ya eonoeido como Caso Cíodó, quisiera puntuali/ar que las intervenciones tele-fónicas solamente las puede autori/ar un Jue/, v ni siquiera éste de modo ar-bitrario. sinó poseyendo indicios sufi-cientes que permitan posteriormente esclarecer algun delito.
Por lo tanto. independientemente de la prot'esión que desarrolle, todo aquel que intervenga ilegalmente un telefono o cualquier otro medio de comunica-ción privado. cometé un delito. y es por lo tanto un delincuente. No es solo un espia, un detective o un cartero. Ade-
via de ser la sensació dels infortunats. Els investigadors ens precisen, però, que la mentalitat medieval tan fàcilment atribuïa les ventures a Déu o als sants, com podia enfadar-se molt, si. malgrat les pregàries, aquests permetien les desgràcies.
Més d'una imatge de sant va rebre garrotades per no complir les demandes que, de bones maneres, li havien estat pregades. Hom pensa, doncs, que més aviat la crisi s'interpretava com un
estat transitori, com un moment dolent que no podia durar. De fel. la paraula crisi, tal com es defineix al diccionari, fa referència a una situació dolenta o difícil, però, així) sí, circumstancial.
Sigui una pertorbació de l'activitat econòmica, sigui un període de transició entre dos governs o dues formes de govern, sigui el conflicte bèl·lic entre nacions, sigui una situació adversa de tipus personal, la crisi es una situació que ha d'acabar se.
mas, abundando en las noticias que han sido publicadas en estos días. los pre-suntos delincuentes, ni siquiera eran ya agentes en activo del CESID. sinó que hacía tiempo que habían abandonado este Centro, también eonoeido como "La Casa".
Cierto es que estàs personas podrían haber utilizado los conocimientos téc-nicos de que se impregnaron en sus aiïos de ejercicio como espías, para ahora cometer un delito però, ésto se lo puedo asegurar. no hace falta estar aiïos en el CES1I) para saber cómo intervenir una línea telefònica. Sin ir mas le-jos. cuando mas en auge estaba la noticia, en un programa informativo de Te-levisión. dos ex-auxiliares de detective explicaron lo simple de semejante ta-rea.
Por otro lado. con la intención de dar algo màs de lu/ a las noticias que han aparecido en todos los medios de comunicación. debò aclarar que,.aún-que sombrías y desconocidas, las profesiones relacionadas con la Seguridad y con la Investigación. vienen regula-das por varias Ordenes Ministeriales y Leyes. La última, la de Seguridad Pri-
l.a crisi era. doncs, una cosa parcial, concreta, delimitada. Des que s'inaugurà l'era del capitalisme i fins al 1970 els estudiosos han arribat a precisar-ne almenys 13 de crisis econòmiques d'una certa envergadura, i un nombre incomptable des d'un punt de vista polític i social.
Abans, doncs, la crisi era una cosa concreta, ara no. ara és una mena de cosa mastodòntica. indefinida, global i fins i tot terrorífica. Abans dels temps
moderns, qui conformava l'existència de la gent eren les realitats de la vida material i la por al càstig etern. Ara. a mes de realitats de tipus polític i econòmic concret, com la manca de matèries primeres i l'atur, un nou déu, anomenat crisi, neguiteja la quotidia-neïtat fins a fer sentir a les galtes de cada ciutadà l'escalfor de les renovades calderes de l'infern. Només faltaria que a més a més les caldres funcionessin amb petroli.
vadadel 30 de Juliode 1992. Hn esta. ya en su Articulo 1", Apar-
tado 2. especifica que las actividades relacionadas con la Seguridad Privada solo las pueden desarrollar las empre-sas que se mencionat! en esta Ley. Y tengan por seguro que en ninguno de sus artículos se citan las empresas de Produeción de Vídeo, Asesoría y Consulting de Imagen o Venta de Dereehos de cine, empresas éstas que gestionaba uno de los detenidos.
También en esta Ley se determina que las F.mpresas de Seguridad se dedicaran únicamente a la vigilància de hienes, establecimientos. protección de personas, instalación de sistemas de seguridad.... y los detecti vos privados se en-cargaràn de obtener informaciones sobre personas a petición de parte legítima de la investigación de delitós privados, o de la vigilància en hoteles, ferias, exposi-ciones...
Ninguno de los dos, empresas de seguridad o deteetives privados, pueden prestar servicios que sean propios del otro y, por supuesto. ninguna persona, física o jurídica, ajena a estàs profesiones, puede desempenar las actividades
Dos segles enrera els il·lustrats varen creure que donaven un cop mortal a les concepcions primàries sobre la societat i la naturalesa. Els sants i els déus sembla que quedaren només gravats al calendari. Els positivistes del XIX cregueren establir una relació correcta entre progrés científic i sentit comú que podria estalviar infortunis o decidir regles coherents de progrés. Als homes de la dècada del 1970 els haurà correspost d'introduir el déu totpoderós de la crisi total. Hom pensa que la crisi no és més que un invent del poder. Existeixen crisis concretes en l'economia i la societat, però no la crisi que ho arrossega tot. No fa gaires setmanes. una declaració d'una comissió d'experts de les Nacions Unides vaticinava que no cal pensar de cap manera que l'any 2000 serà un moment necessàriament nefast des del punt de vista de l'energia. Hi ha prou reserves i prou coneixements tècnics com per fer-hi front sense espants. Per a aquesta comissió el problema actual de l'energia és bàsicament un problema de política internacional, de conflicte d'interessos entre els diferents estats i blocs.
Hom s'esgarrifa quan s'adona amb quina facilitat les estructures de poder dels diferents països del món adapten aquesta problemàtica internacional a llurs necessitats de política interna: mentre hi hagi el monstre de la crisi planejant per damunt dels caps dels ciutadans res no necessitarà una explicació massa detallada.
Amb aquest assumpte caldria imposar un criteri que podria ser d'utilitat: impedir o rebutjar qualsevol explicació sobre la realitat que contingui la paraula crisi com a referència final, com a condició última. •
que se detallan en esta Ley de Seguridad Privada como propias de aquellas empresas.
Con estos datos legales. y quizà de-masiado técnicos, no intento otra cosa que informar a los lectores desde esta mi humilde colaboración, para prevenirlos contra posibles intrusos que lamentable-mente, y como en casi todas las profesiones, también abundan en la nuestra.
Sepan que, tanto empresas de seguridad como deteetives privados, tienen que estar autorizados con un número de licencia por el Ministerio del Interior, y así estar registrados en la Unidad de Seguridad Privada de la Dirección General de la Policia.
Si no estan legalmente autorizados y se pasean silenciosa y plàcidamente por los abruptos terrenos de la ilegalidad. pueden, una vez dentro, cometer igual -mente otros actos ilegales o delictivos, y el arma que en un principio adquirió para reforzar su seguridad, puede acabar siendo el arma que finalmente se vuelva contra usted, y le apunte, y le chatajee y lo venda y le amenace.
"Trabaja en impedir delitós para no necesitar castigos" •
Armas que disparan por la culata
" ' — T I Í B r
^^gG* o^^fti,;
Jíí l í j imití
DIVENDRES, 14 GENER 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7
EDITORIAL Massa gent a administrar-nos
m ^esprés de les reivindica-m mcions del 15 per cent que
JL*^ les comunitats autònomes han conegut, ara sembla que toca el torn als ajuntaments demanar també part d'aquesta recaptació d' impostos. Aquests han situat les seves demandes en un 5 per cent sobre l'IRPF. Sense ser excessiva, hom la considera una part prou important com per ajudar a mantenir els sentis als ciutadans, sense que els consistoris hagin de suportar deutes com els que arrosseguen la majoria d'ells. A molts se 'Is fa difícil tirar endavant amb l'endeutament que porten al damunt. En coneixem algun que gairebé es pot dir que va escanyat.
Tot i així sembla com si el que reclamen els ajuntaments no fos prou just, i algú posa en dubte la tasca que fan, de ser un ajut imprescindible per a completar i alleugerir l'espessa i tecnòcrata maquinària que mou el Govern.
Tasques que són pròpies d'altres administracions són suplides per molts consistoris. Aquestes tapen moltes mancances que les administracions centrals són incapaces de omplir per si soles. Són demandes, les dels ajuntaments, que en bona part neixen del sentiment de disconformitat dels mateixos contribuents, els quals es mostren
cada vegada més contraris a seguir mantenint una administració, en general, tan costosa.
Cal veure i analitzar si moltes gestions municipals han estat en correcta correlació amb la pròpia capacitat de generar recursos. Si no han deixat créixer excessivament els seus organigrames en els últims anys, o si altres fets els han ocasionant despeses en cascada difícils d'aturar. Potser de manera indirecta s'han vist arrossegades a trobar-se en tal difícil situació, fets tots ells que han portat a molts ajuntaments a estar en una suspensió de pagaments tècnica, que si bé no es produirà, no es pot deixar de reconèixer.
Potser s'està arribant a un punt en què el ciutadà vol que se l'administri menys, i una bona manera de fer-ho, fóra començant per administrar-lo des del seu propi ajuntament, si més no al que ell paga directament. O bé que una part d'aquesta aportació en impostos es gasti garantidament prop de l'entorn geogràfic on ell viu.
Aquesta és una justa reivindicació que els ajuntaments han de continuar defensant perquè l'administració del ciutadà sigui menys administrada i no tan costosa.
El martiri de la incògnita dels tres o quatre vagons
Oriol Oliver S
E s un dia feiner qualsevol que em trobo a l'andana de l'estació de Provença espe
rant el tren de les dues i vint minuts de la tarda, dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat que va cap a Bellaterra i Sabadell.
Manquen exactament cinc minuts per 1"arribada del tren i l'andana comença a ompir-se de gent, diferents tipus de persones, tot i que la majoria són estudiants que van a la Universitat Autònoma i treballadors que han acabat la seva jornada laboral i van a dinar a casa seva. És el moment en què els més llestos o experimentats prenen posicions per tal de poder ser dels primers en entrar al tren i, així, tenir alguna possibilitat de seure o. si més no, de situar-se en un lloc estratègic que els permeti no morir asfixiats o esclafats entre la multitud.
Tan sols manquen dos minuts perquè el tren surti de l'estació de Catalunya, i la pregunta que tots ens fem és sempre la mateixa, avui el tren vindrà amb 3 o 4 vagons? Pot semblar que es tracta d'una pregunta tonta i absurda, però puc confirmar que és una incògnita prou important per a la integritat física de tots els que ens trobem allà.
Ha arribat el moment clau, perquè el plafó lluminós anuncia l'arribada del tren. Aleshores, les empentes i cops comencen a proli
ferar per tot arreu. En aquest instant, hi ha tres coses que tots hem de tenir presents: la primera és desitjar de tot cor que els teus càlculs no hagin estat erronis i la porta s'obri allà on tu has decidit col.lo-car-te. La segona és vigilar les persones que t'envolten, ja que si no ho fas, potser seuràs, però sense la cartera que portes a la butxaca de darrera els pantalons. I la tercera, i més important, resar amb totes les teves forces que el tren vingui amb 4 vagons, perquè si no és així, tota la preparació tan estudiada que s'ha portat a terme no haurà servit de res, ja que ben segur que el tren ja vindrà ple.
Doncs bé, aquesta situació que pot semblar increïble, es repeteix dia darrera dia. i els que ens hi trobem habitualment, sempre tenim la mateixa incògnita, cosa que significa que el tren no té mai el mateix nombre de vagons. I això és inadmissible, ja que per a les ments pensants que han de decidir aquesta senzilla qüestió numèrica, no pot ser gaire difícil endevinar quines són les hores puntes en què pot pujar més gent als trens.
Per cert, oblidava fer un darrer i breu comentari. Si alguna vegada vols agafar el tren de dos quarts de deu del matí, que és una hora on la majoria de gent ja és als seus llocs de treball, et trobaràs que aquest tren porta 4 vagons i gairebé tots van buits. Sembla, i només ho sembla, que a vegades les coses es facin amb els peus. •
Vostè què opina... Vostè aprofita les rebaixes del gener?
Maria Torres Mestressa de casa
Sí, algunes vegades. Ara mateix estic buscant una cosa i no la trobo. Normalment, hi compro coses per a les meves nenes, anoracs, pantalons, vestits, coses com aquestes.
Aprofitar les rebaixes pot resultar molt interessant si vas un xic curt de "calés".
Àngel Santana Mecànic dentista
No. < Es que hay? Real-mente es un tema que no me interesa nada. No creo en las rebajas y los descuentos. Eso siempre me ha hecho pensar que si hay una diferencia de preciós en 24 horas es porqué alguien se esta ganando muy bien la vida.
Emilio Briattore Empresari restaurador
No. Bueno, a veces me compro alguna cosa, un jersey que me haga falta, però en general no. Siempre en rebajas hay un montón de apretones y no creo que se compre con la misma calidad que cuando compras fuera de esas tempo-radas de descuento tan espe-ciales.
Fatima Miguel Mestressa de casa
Pues sí que suelo aprove-charlas, para comprar cosas que no he podido comprar an-tes, y que estan ahora mas ba-ratas. Sobre todo ropa, y cosas para la casa. Las Rebajas resultan muy interesantes en la difícil cuesta de Enero... y la de Febrero y la de Marzo y la de Abril...
Carlos Martín Muelas Segon encarregat de Caprabo
Sí las aprovecho. Suelo comprar ropa, que es de lo que hay mas oferta.
Normalmente las rebajas yo las considero solo vàlidas a nivel de ropa para vestir, las diferencias son muy impor-tantes y vale la pena comprar en esta època.
8 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES. 14 GENER 1994
Estacionament limitat, o limitar la ciutat Alfons Perona :\<lvi>Ctll
A
Es molt freqüent el debat i la polèmica a l'entoni dels estacionaments limitats als ca
rrers amb pagament de t a \a , es a dir. les " /ones blaves", que els ajuntaments ens sotmeten als automobilistes. I n cl nostre municipi en tenim diverses d'aquestes /ones. que com en tots llocs, creixen com \irus difícil de controlar.
No es pot discut ir la legalitat d'aquestes /ones. ja que els ajuntaments. que som tots. tenen la titula-ritat dels carrers i han de realit/ar Ics accions necessàries per a la seva correcta ordenació. Però es necessari que la /ona blava s'implanti segons uns criteris que facin realitzable uns objectius pels quals es varen inventar aquestes /ones.
Amb aquest tipus d 'es tacionament s'intenta millorar el trànsit i evitar l ' es tac ionament li.legal en /ones saturades de vehicles privats. Amb el pagament d 'una quantitat s'ha d'evitar l'ús indiscriminat del vehicle piival i afavorir, si n'hi ha. el transport públic i. també, la salut publica, ja que en una població com la nostra, es millor caminar o anar en bicicleta, s'ha d'intentar penalit-/ai l'estacionament de llarga durada i evitar que els carrers siguin cementiris de cotxes.
.Aconseguir aquests object ius leones i deixar contents a tots no és feina fàcil, per això s'ha de realit/ar una anàlisi tècnica de la /ona i valorar un seguit de paràmetres , com són:
l a /ona a implantar l'estacionament limitat ha de tenir un alt índex d'us terciari. I no ha d'existir un dèficit d'aparcament residencial.
S 'han de dona r al ts índexs d'estacionament il.legal, com poden ser la doble fila. estacionar a les voleies i pas de v íanants.
- L'estacionament limitat pugui ser un impuls a Ics activitats terciàries i comercials.
Lis objectius i criteris descrits tenen un límit i possiblement a Sant Cugat estem en el límit, ja que amb altes densitats de motorit/acio i afavorir l 'ús del cotxe en cK centres històrics i amb carrers congestió nats poden deshumanit /ar les ciutats. Es en aquest moment quan es fa necessari un canvi de política i cultura de l'automòbil que entre tots hem de fer.
Ls necessari realit/ar noves infrastructures, carrers i aparcaments que descongestionin els carrers cèntrics. permetre tma major convivència, facilitar l 'es tacionament dels residents i racionalitzar, no prohibir. l'ús del vehicle privat.
Lis estacionaments limitats i de pagament s'han de frenar, ja que seran un apetitós ingrés municipal .
del que després resultarà difícil desprendre-se'n.
L ' impuls dels usos comercials de la nostra població no es milloren ni s ' e m p o b r e i x e n a m b una zona blava, i exemples en tenim en la zona pealonal de la nostra població que és el lloc modèlic d'humanització i convivència. Seria desitjable que llocs i zones així s'anessin ampliant. com passa en moltes ciutats europees, i dedicarem els nostres esforços per a conservar una ciutat que pugui caure en mans del soroll. la població ambiental i el "caos" circulatori.
La feina dels municipis és més dura, llarga i costosa en la reeducació i la informació, que en la pura repressió, però a la llarga tots hi sortirem guanyant i deixarem una bona herència als nostres fills: un Sant Cugat més humanitzat. •
- La Primmirada -L'home de Marlboro
Fina Pérez
Des dels anys 20 fins als 50. la casa nord-amencana Philip Morris venia amb el nom de Marlboro unes ciga
rretes destinades, sí senyora, al consum femení.
Aleshores, l'any l l)54, es produí el canvi d'imatge. De resultes d'una agressiva companya publicitària sense precedents, el tabac ros de la capseta blanca i vermella es transformà en cosa d 'homes . L'èxit va ser immens. de manera que quan jo feia la carrera a Califòrnia aquesta campanya es donava com a exemple paradigmàt ic de la força d'impacte de la publicitat.
("om sap tothom que es fixa una mica en les formes que revesteix avui dia la cultura universal, el portaveu d'aquesta mercaderia d'ara endavant haronívola era. en realitat, un cavaller de poques paralues; a dir la veritat exacta, no sé si mai arribà a pronunciar-ne cap. Sempre se'l veia cavalcant per la cresta d'alguns contraforts de les terres verges de l 'Oest americà, envoltat d 'a lgun ramat de vedells, o bé cap al tard. a la intempèrie, vora el foc i amb el corser prop seu, ambdós cansats però contents. Al Marlboro Man, no li calien paraules, tot ho deia amb la mirada: "Noi, ja ho veus, aquí com sempre. Sort de les cigarretes.. ."
No fa gaire que el Marlboro Man va morir d 'un càncer de pulmó. Ondia. I doncs. que se l 'empassava de debò tot aquell fum? () sigui, el producte és de fiar: autèntic tabac amb també autèntiques conseqüències.
L'altre dia vaig anar al cine, i vet aquí que abans de la pel·lícula surt als paisatges de sempre un altre Marlboro Man. És a dir. un de nou, bastant més jove, i amb els pulmons encara bons per millor assaborir la vida autèntica.
Dels personatges més des tacats de la nostra civilització, n 'han sortit sovint més d'un sol exemplar. No sé quants Tar/.an, Robin Hood, Frankenstein... Sempre és un honor conèixer-los. 1 si el nou Marlboro Man hagués estat realment allà, vull dir que si no hagués estat una simple imatge de pantalla, l'hauria felicitat. Li hauria dit: —Per molts anys!—
A foc molt lent, com sembla que ell ho vuleui. •
El Còmic
DIVENDRES, 14 GENER 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 9
"Petita Crònica 9)
Jordi Menéndez
Fa uns dies vaig assistir, a Manresa, a una Convenció sobre "Ca
talanisme i Federalisme" organitzada pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Em va interessar molt la dissertació d'en Joan Majó, que fou alcalde de Mataró i ministre d'Indústria, i que avui s'està a Brusel.les, a la Comissió Europea, on és alt funcionari de la Comunitat.
Doncs, l'amic Majó, amb la perspectiva que ben segur li dóna la llunyania de la seva actual responsabilitat i la proximitat de la seva sòlida ex-
I en tercer lloc, una baixa taxa de formació, conseqüència com és obvi de les poques oportunitats educatives que tingué en la seva joventut la major part de la població activa catalana. Però també -alerta en Majó- per un cert dèficit en la formació de les noves generacions que reben encara una educació amb escàs contingut tecnològic i amb poques possibilitats de reciclatge professional i formació contínua dels joves -i no tant joves-ocupats o actius laboralment.
I bé. Com ho hem de fer per a situar-nos en el bell mig
r i ALT EMPORDÀ \
Entre el melic nacionalista i la crisi econòmica periència, ens va parlar de catalanisme. Però per fer-ho va parlar de política econòmica.
Explicà que el nostre país -Catalunya- té una estructura econòmica basada en tres característiques que s'han construït al llarg dels anys: el seu teixit productiu és fonamenta-alment industrial (i d'indústries de transformació, no de matèries primeres), és una economia oberta (bén disposada per a l'exportació i per a V importació) i, tant pel que fa a les entrades com a les sortides, és una economia depenent.
Del seu discurs-reflexió a l 'entorn d 'aquests trets de l ' economia catalana en desprèn un diagnòstic precís que permet identificar els principals problemes de fons. En primer lloc, una baixa taxa de formació de capital. La debilitat del sector financer català ha estat crònica i els intents de crear forts instruments per a actuar en aquest mercat mai no han reeixit, per la qual cosa el teixit productiu català ha necessitat el capital exterior.
En segon lloc, una baixa tecnologia punta. En contra del que pugui semblar, Catalunya no és avui l'avantguarda tecnològica d'Espanya. Explica en Majó que la participació catalana en projectes d ' innovació tecnològica finançats per la Comunitat Europea és proporcionalment baixa en comparació amb l'esforç realitzat per les emprese i les administracions basques o valencianes.
d'una Europa sotmesa a una forta pressió derivada de l'acceleració de la revolució tecnològica i de l'augment de la globalització de l'economia?, es pregunta. La seva opinió és que ens cal "una programació estratègica en el marc del lliure canvi", que ha de tenir en compte els següents aspectes de l 'actual quadre econòmic:
a) L'obertura dels mercats a la lliure competència mundial aconsella que els llocs de treball no qualificat existents en els països en desenvolupament existeixin en termes re-tributius. Davant d'això, la solució no pot ésser la simple reducció dels salaris als nostres països, solució injusta que genera pobresa i sobreex-plotació, com s'ha vist als EEUU de Reagan. Tampoc pot ser, però, el manteniment de l'actual situació, ignorant les dificultats com si no ens afectessin. Això genera més atur. El que cal és afegir més valor als productes que produïm. Vol dir que ens cal produir amb tecnologies més modernes, amb més eficàcia.
b) La incorporació de la intel·ligència ha canviat les bases de la competitivitat. Els sectors d'activitat que no aposten per la tecnologia cauen en l'obsolescència. I cal dir, contra els recels antiquats a la modernització del nostre teixit productiu, que aques ta no compor ta necessàriament la disminució del volum total de treball. Provoca la modificació de la qualitat del treball. Per això és clau la formació que generi el país.
c) El nivell de vida d'un país depèn d'allò que pugui aportar a la producció mundial en termes de valor afegit.
d) El coll de l'ampolla del nostre creixement és el sistema educat iu, entès aquest d'una forma global i no circumscrit a les etapes educatives clàssiques. Opina que malgrat l'important esforç realitzat durant aquesta dècada, els recursos públics i privats destinats al sistema de formació són ridículs i insuficients. Creu que les infraestructures de generació del coneixement -fent esment de la recerca bàsica i aplicada- són molt febles i amb molt poca implicació dels sectors empreserials.
e) El creixement del PIB ja no és garantia de creació de llocs de treball. I això -afirma amb contundència- demana accions en el camp social i cultural. No es tracta només de realitzar una política de creixement, sinó també un esforç de redistribució de les relacions entre treball i renda. Menys hores de treball individual però més eficàcia. Cal que ens preparem culturalment per a repartir i flexibilit-zar el treball.
f) Cal tenir una visió més ampla de les relacions econòmiques. Si ara els beneficiaris del millor nivell de vida de tot el món som uns 800 milions de persones, el que s'albira a l'horitzó és l'extensió d'aquest benestar a un nombre de persones no inferior al doble. És a dir, a les societats asiàtiques i americanes que malden per a sortir del sots-desenvolupament. I axiò no serà possible sense renúncies importants per part de les nostres societats opulentes: 1.600 milions de persones amb els nostres actuals nivells de consum produirien una pressió isuportable per al planeta, pel que fa a la despesa energètica, al consum de rcursos naturals o a la producció de recursos de tota mena. La nostra societat ha de preparar-se per a la introducció de canvis radicals en l'actual sistema de consum i creixement.
I tot això, quina relació té amb el "debat nacional" tant present en la nostra vida política?
Doncs a mi m'ha servit per a confirmar una convicció: que el principal problema de Catalunya no és el debat obsessiu sobre el nostre auto
govern, les competències no reconegudes, els greuges de l'inefable enemic exterior o el culte a les nostres essències ben fonamentades en una història interpretada a la carta. Quan deixarem de parlar dels nostres drets nacionals per ocupar-nos dels nostres problemes nacionals?
Els actuals responsables del Govern de la Generalitat no haurien de continuar mirant-se el melic a la recerca de noves formes per a defensar la nostra identitat. La millor manera de defensar allò que som i allò que volem ser com a societat moderna és encarar amb coratge els problemes reals del país. Fent el que fan els governants normals : governant, prenent decisions, actuant en la política industrial o en la política educativa, en el medi ambient o en l ' ag r icu l tu ra , en el camp dels serveis públics o en la vivenda o... La retòrica a què estem acostumats en aques t país s e r v e i x , de moment, per a conservar un electorat. Però dubto que serve ix i per a fer avançar Catalunya. •
1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES. 14 G E N E R 1994
Incorreccions i desinformació
lih orrcccioils i de·'intormui io
ln l'article :lc \l. Sani w/>/v cl
Mil·lenari ,lc San! ( 'n^ar
Sr. I ) I rector.
Volem fer c o n s t a r la nos
Ira perplexi ta t en llegir l'avli
c le q u e . cl di v e n d r e s I 7 de
d e s e m b r e . \ a sortir publ icat a
b i s d ('antons' "Sant ( 'ugul te
mos de mil a n \ s d ' h i s to r i a " . i
L'SLI M per \ 1 . Sani .
I . ' a r t icul i s ta cr i t ica un al
Iiv ar t icle que l a m b e par lava
del mil · lenari de la pa r ròqu ia
de San i ( ' u g a l . I q u e v a ser
publ icat la poc a I .a Vanrauai
dia. tol dient : "I a \ a i i g u a r d i u
es un iliari massa ser iós per a
puh l i ea r un c ú m u l il e r r o r s
d' i n l o r m a c i o " .
l ' e m rc su l i a 111iv I a r t i c le
de I a Yangua id i a no te errors
d ' i n l o r m a c i o i. en carn i. l 'ar
ticle publicat a l'.K 4 C a n t o n s
si que n ' c s i a pic.
1 . 'ar t iculista sap . Uns i iot.
on \ i\ ien els of ic ia ls r o m a n s
d 'al ta . L ' iaduacn >. I clic a l a t s '
pe rquè deu ser l ' un ica perso
na que ho sap. Aquesta m\ en
li\ a o excess iv a i m a g i n a c i ó .
la veient l a m b e present quan
CARTES DELS LECTORS
ens parla de les relacions al llarg de l'edat mitjana entre el m o n e s t i r i la p a r r ò q u i a , o quan ens parla del perquè entra en decadència la parròquia.
Abans de parlar sobre un lema. \al la pena mlorniar-se adientment. D'aquesta manera ens e\ itaríem que. tot intentant rectificar les errades d'un escrit, encara s'en publiquin més. la qual cosa només pot t'er que confondre el lee tor.
Montserrat Runibau (ieniina l o |
Gausac Sr. Director. Sempre m 'ha sorprès la
d e n o m i n a c i ó , aparent ment occ i t ana , (i A l ' S A C . per a una \ all de la Serra de Coll scrola. Podria ser un patronímic. o bé procedir d'algú que vingués del lloc de (ïausuc. a la Vall d'Aran, però tractant-se d 'una denominac ió anli-quissima. no semblen explicacions versemblants.
Algun historiador local, o algun filòleg, em podria respondre aquesta qüestió'.'
M. Ribalta
Pobrecito Mario Conde, que pena que me da
Sr Director Le remito la presenle caria
con ruego de publicación en su seceión cartas al director, con mi agradecimientó de antema-no por su puhlicación.
l.a verd ad es que desde el pasado dia 2S de Dicienihre. i dia de los santos inocentes). me eneuentro desasogadu. Co-nio poco. duermo mal. s enci-ina lengo unos lerribles remor-dimientos de conciencia. Y la culpa de todo la hene el Sr Ma-IÍO Conde. No puedo ni imaginar. donde vivira a partir de ahora. a qué va a dedicar<e el pobre, si desde que ocupo la direccion de Banesto, hacc seis iiiins solo ha sabidu. mandar v ademas mal. Me preocupa su porvenir, su família. lo cerea-110 que esta a sulnr hamhre, privaciones, y todo un monión
Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta Unies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitza'' l'autor nom complet, adreça, telèfon i DNI En tot cas et periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar-les, senceres o bé resumides.
Adreceu les vostres cartes a: fíbla. del Celler, 91-08190 Sant Cugat
de eosas que el Si Conde tendra que suportar ahora. que todo ha lerniinado. ahora que va no domina ullo de los siete guindes bancos de nuestro país.
Y creamne si les aseguro. que su t'uiuro me quila el sueno. l'urque ahora que todo ha lerniinado. ahora que va no podrà usar brillanlina para su pelo ne-gro. como no sea de la barata. me pregunlo compunguido.
,'Tendra que venderse el va-te de 2..s(l(i millones de pesetas para subsistir' Otal ve/ la terrible necesidad le obligarà a des-preiulersc de min de los dos aviones partieulares con dos ha-buaciones. Sauna. Spa v tres cuartos de haiïo que posee'.'
l'al ve/, vera como se mal-vende alguna de siis |'inca>. en los alrcdedores de Madrid por 2 o 2*000 millones de nada'.'
Pobrecito Mario Conde
Roten M.
1 I I
l i t :*£-_
Ca cooamn^ta 11 DECKNER
S i g n a ,'l e iKuna ' i català s jn : Me, A
p;:i::: il . .qaisl ,.i:\ Sarl V.a'a (H'IICI.2 ;-.:'
aqi .es : \\:.{- li·l 'in M l i í l ó n l Y n . . i \ : . l.a 11"*. J l .
'.'2 . raa,: pe: .'"inenuir cl ''4 l'r.; vagi que
-..•sua ri:is ik' ii'.il'ins ce \ S H : : O c"i -4 ba
ies. I :i.: san i .:ae :vo'i [ v - s p e:i:en: desarà-
na-.. cl l'inr eiòpres.u a'. nnkaa 2aclc..:l ty
i i i r i c aae i'- me* uiiacs. :;•-.: qi,a n i l ó de
"J aal 2 : i!a (iei'ei l'a" qi.a pLiaie 11 l a n s
l i la -as t!a liaha ! ' l'a:' ;.,.-.• . \ ; M : l . \ r a :'.:h
dur.ir; aa üi..'.'
la pra.pa-:" .!c (,er.T c~ Sur.l ML". il:.i al
.sis'.i.a.jr ( ..i..h: qi.c al laraii- L]i.a I., al i.\.. 1~
ej (lerei as a oi.e i ln ' ina a . r .ar la re'M .'•••
:hla l i i e n ! ! , d Alll,..!a- L'S s
rei:: lalel a '•„•. l'\A:ce. 1 uaiMai ,:-'"ies a.ii
2" ne ( i i ' i c niaiq.i: e '.e'i'j's JL r.: i'.ua
:e'i'ps inelee-iileaie. la pi'ii 'k. al s u , : . e
curs de. -,-i,i-'s si as n L i A'ili,.- a.n 11c'
EL GALLINER Nosaltres vàrem avisar. Ho insalvables. Malgrat els avisos
vàrem publicar al número ai 1 la redacció del nostre diari ha del 31 de desembre de I9 l)3. quedat colapsada per lectors 1 Vàrem informar que HK 4 Can- quiosquers. No senvors no. gra-tons. no podia sortir el 7 de ge- cies però el passat dia 7 no vam ner per imponderables tècnics sortir.
l'Uimainent hem observat com a l'cxplanada del Ccnltv Cultural s'hi poden trobar per terra pedres que els "nens" fan servir com a joc, fins i tot per fer punteria a les vidrieres de la flamant Biblioteca del Mil·lenari. L'aspecte estètic és molt acurat i respectuós. però seria convenient començar a pensar en la possibilitat de treuredes.
Només fa 4 dies :.' V : l'li; \h >' ' ' n • "diír : / i h . ',i'\ > i', •;)),•{ ntill'is i/t- pel ulllt l i flltihl!' ijttc CcliU'iil,
i Ï . ' I ' Í ' „.• ii'íii'ia.a'i IÍ l'.ícaii i.'i/iíi r-'' ÍI IU n un H'inp\ ,!in tm il J c re ai thr pi: ,; m
• e::!t •. • "i l'ía'ii,';,': :,a,"/i < i IYIÍ lüi'ilitiH. .'l'i/'in ;>c/v iiiiiíi . 'aiv/ 'o 'uiíkiíei v
l:\crii Í/C Miii'ui Anhela Rovira publicat l'any 1981 a Ui revista 'l.a Veu de Sant Cugat" editada per l'Ajuntament, i que reproduïm en part.
Pere Calders contestava ; d'una xerrada que va tenir
L'exili mexicà Maria Àngela Rovira
Calders no va voler publicar res a Mèx ic , on v i squé molts anys d ' ex i l i . Kscrivia pensant en Catalunya. Feia dibuix tècnic per a una editorial catalana i tenia família també catalana. No es volgué integrar. s'enyorava, volia tornar.
Baixet. inquiet, mira a un costat i a l'altre, per a localitzar qui fa les preguntes. Confessada la seva sordesa, para bé l'orella. Se li retreu d'haver donat una imatge falsa de Mèxic. aK seus contes.
"A mi el ciment armat i les autopistes no em sedueixen, a tot arreu són igual.
A Mèxic hi ha un personat-
i preguntes en el transcurs lloc al CMSC.
#e interessant: es / ' indi. acostumat durant generacions a la imposició de la raça blanca. S'han fet una defensa, una "concha". per a itnpermeahi-litzu>'-se. Són aiptests fenòmens els que m'ha interssat de retratar".
No necessita pensar-se les respostes, parla com si tingués pressa per acabar. Anècdotes mexicanes són relatades amb el gra de sal just. Rialles, distensió i afabilitat.
"Acabàvem d'arribar i vaig conèixer el primer mexicà, que era un indi. Anava amb unes criatures que tocaven el "tejón ", lot esperant la generositat dels vianants. Ens explicà la seva filosofia vital: en aquella república es podia viure sense treballar, i si marxàvem ens equivocaríem".
DIVENDRES, 14 GENER 1994 PUBLICITAT ELS 4 CANTONS 1 1
CMP££/tfE/\f7XD£ ftfSTA TRACTADA
EtS/HÉSMTiïWSPERMJm/
INDUBRUC, S.A.
Tel. 589
Av. Ragull, s/n. Industrial "Can
OO 2 3 Fax. Sant Cugat del Vallès
Magí" 38 71
1 2 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 14 GENER 1994
Segons un informe efectuat per la Policia Local de Sant Cugat
Disminueix el nombre d'atestats durant l'any 1993 L'informe elaborat per la policia local durant l'exercici efectuat l'any 1993 revela un baix índex d'atestats respecte a l'any anterior. Si bé el nombre d'accidents de circulació ha baixat, la taxa d'alcoholèmia puja un 133 per cent
kninia \nsola
i.a pol icia local de Sani ( 'tigal ha l'laboral, com es habitual a inicis danv. la memòria de Ics ac tuacions que es \uien realit/ar durant l'any caducat.
1 .es dades totals de l'infor-nie reflecteixen la disminució ilels a testats en un 7.38 per cent. El nombre total d'atestats durant l'any 02 tou de 7ÒÓ mentre que aquest any la xifra ha estat de 740.
Motocicletes i documents, els més recuperats
Els percentatges mes baixos de l'any passat corresponen als accidents de circulació. agressions, robatoris amb violència. sostracció de turismes. ciclomotors i bicicletes i les ions e lecUiades per animals.
Per altra haiula les xifres que han augmentat respecte a I exercici de l'ain anterior al l)} corresponen a Inris, sostracció de motocicletes, encara que aquestes han vist augmentada la se \a xifra de recti-peracció. accidents de trànsit a causa d ' a l c o h o l è m i a i lesions diverses.
C o n c r e t a m e n t , e ls casos d'alcoholèmia han estat de 28. l'any l)2 varen ser 12 els efectuats.
l 'na de les millores efectuades per la Policia Local durant l'esmentat an\ es la recuperació de documents i motocicletes com ja hem informat en aquestes mateixes línias.
Baixa el nombre d'accidents
L a totalitat d'accidents en
registrats durant l'exercici del
L'índex d accidents de tràfic ha disminuït en prop d'un 26 per cent a Sant Cugat, en bona part per les millores en les comunicacions viàries
03 \a ser de ' '27 . mentre que
l'any anterior la xitra es calcu
la en 1230.
Pel que la a la relació de veh ic le s impl i ca t s en acc i den ts de trànsit , la xifra ha disminuït da X89- a 678. els turismes són els que tenen més alt índex de col·lisió i els autocars i vehicles especials són els més baixos.
El nombre de ferits en zona urbana ha estat el passat any de 143. un 0,70 més que l'any anterior. A la carretera però. les xifres són prou significatives ja que s'ha reduït en un 45,31 per cent el nombre de ferits. HI nombre de morts també s'ha visi reduit un 25 per cent.
A l'informe també hi apareix el total d'identificacions de persones que s'han realitzat aquest any. havent estat 28 els individus identificats.
330 casos a Rubí El jutjat de Rubí ha estat
segons l'informe. on s'ha produït la major relació de cor r e spondènc ia emesa per la Policia Local durant el passat any.
Altres de més sol·l icitats han estat el Jutjat de Pau amb 220 casos i el de Barcelona amb 60.
En l ' informe també es fa esmena de la totalitat de casos que s'han realitzat a les ciutats de Sabadell i Terrassa, sent la xifra de 4 i 17 respectivament. Les companyies asseguradores també han rebut 123 infor-m e s d e la P o l i c i a Loca l de Sant Cugat del Vallés. •
Recollida d'aliments per a Bòsnia M.C.
Els representants de la campanya "Ajudem el poble de Bòsnia" i l'Associació Universitaris per Bòsnia. formada per es tudiants de la L n i \ ersitat Autònoma de Barcelona (l'AH) \an organitzar una recollida d 'a l iments a Sant Cugat que s'enviarà a la capital bnsniana.
I .a recollida es \ a fer durant el divendres i el dissabte passat a la Casa de Cultura. El diumenge. el menjar es \a portar a un magatzem de Terrassa, juntament amh carregaments d'altres poblacions. Els aliments seran portats amb camions fins a Itàlia, d'on sortiran ja cap a Sa-
rajevo. L'organització humanitària Merhamend ha garantit el transport aeri.
Ponts d ' l ni\ ersi laris per Bòsnia van explicar que l'ob-jecl i u era recoll i r el màx i ni d'aliments de primera necessitat que no caduquessin fins al cap d'un mes i mig. per assegurar que arribarien en bon estat. La major part dels aliments requerits són: sal. sucre, farina, llet. xocolata, menjar per a nadons. oli. arròs, llegums i -ucs. entre d'altres.
Els productes seran repartits entre la població de Sarajevo i els seus voltants i també en camps de refugiats de la zona. •
La Generalitat avalua de moderat l'impacte acústic dels túnels de Vallvidrera
- . ^ / sdr\^ Redacció
La Direcc ió Genera l de Qualitat Ambiental de la Generalitat ha realitzat un informe en el qual s 'avalua d 'acceptable l'impacte acústic que suposa la construcció del túnels de Vallvidrera. Aquest informe fou elaborat a petició de l'Associació Veïnal "Amics de Valldoreix" després de les queixes rebudes per veïns del barri de l'estació.
Molts dels veïns que viuen a
zones properes als túnels han hagut d'instal·lar doble vidre en les finestres de les terrasses des de la construcció del túnel i fins i tot han canviat els seus hàbits pel que fa a les estades fora de la llar.
Les mediacions efectuades per la Direcció General de Qualitat Ambiental revelen que en algunes hores del dia l'impacte acústic supera els nivell de so permès pel Departament de Medi Ambient. •
INFORMACIÓ
SOLVALLES SANT CUGAT. SA.
Ai.J.i *iln•••,•: -,,-..i -Id '-•!• A ' a p a r i n
1.800.000.-A L EDIFICI SOLVALLES Plaça de La Unió, 1
ÚNIC PÀRKING HOMOLOGAT AL CENTRE DE LA CIUTAT
GRANS FACILITATS DE PAGAMENT NOMÉS FINS AL 15 DE FEBRER
DIVENDRES, 14 GENER 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 1 3
P e r les excavacions arqueològiques
Transplantament d'arbres al pati del claustre del Monestir Mario A. de la Mano
Un total de set arbres que es trobaven al pati del Claustre del Monestir de Sant Cugat, foren transplantats la setmana passada.
Un saüquer, una pomera, un codonyer, un llorer i tres ""boixos grèvols", són els set arbres que varen canviar la seva ubicació per a facilitar les tasques de prospecció arqueològica i les obres de restauració i drenatge del Monestir de Sant Cugat.
El transplantament. es va realitzar amb moltes precaucions, allargant-se durant tot el dia. Un cop desarrelats, els arbres foren extrets del pati del Claustre per damunt de les teulades del Monestir, mitjançant una grua-ploma. L'operació, es va perllongar durant tot el dia, acabant amb el replantament dels set arbres als jardins de la part posterior del Monestir. Els responsables de l'operació varen destacar que "s'ha posat especial atenció en la nova residència d'aquests arbres i tots s'han instal·lat a la part exterior de la muralla que envolta el Monestir, per no malmetre possibles restes arqueològiques".
Pel que fa a les obres d'adequació i excavació, ini
ciades el mes de setembre d'enguany, totes avancen a bon ritme i és previst que finalitzin cap a finals del proper mes de febrer.
Concretament, al pati del Claustre s'han descobert durant aquests dies quatre tombes inèdites de l'època romana i una, que es conserva en millor estat, podria datar de l'època medieval.
També l 'exploració exhaustiva de les restes de muralla romana que es realitzaven a la Sala Capitular ja estan pràcticament acabades. Lluny d'aquesta exploració els arqueòlegs han descobert, just al costat de la Sala Capitular, una
torre de la fortificació romana que pertanyia a l'antic "Cas-tuum" romà de Sant Cugat.
Per aquestes dues dependències la Direcció del Patrimoni Cultural de la Generalitat té previst un projecte d'adequació que permeti al públic visitar les troballes arqueològiques.
De moment, les excavacions continuen tant al Pati del Claustre com a l'antiga sagristia, d'on surt la continuació de la muralla romana.
Si tot va bé, els arqueòlegs confien en realitzar noves descobertes abans de clausurar definitivament aquestes excavacions. •
Valldoreix
L'Entitat va néixer per interessos urbanístics, segons un estudi L'informe ha estat publicat a la revista "Gausac"
Mont Carvajal
Un estudi publicat en el darrer número de la revista "Gausac", editada pel grup d'Estudis Locals, fa una lectura nova i potser polèmica de l'origen de Valldoreix.
L'historiador Jordi Casas és l'autor del treball, que investiga les possibles raons per les quals l'any 1958. es va crear l'Entitat Local Menor de Valldoreix (ELM), que actualment ha esdevingut Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Segons l'autor, la formació de l'Entitat no fou tant per voluntat de descentralitzar o racionalitzar l'Administració municipal, sinó que va ser tan sols per interès urbanístic. L'estudi conclou afirmant que l'Entitat va ser l'eina amb què l'Associació de Propietaris va controlar el creixement urbanístic de Valldoreix. L'Associació va impulsar la creació de l'Entitat i, després, va "fer
seva" la junta veïnal. Pel que fa a la legalitat de
la creació de l'organisme. Casas creu que no s'hi va ajustar: "La creació de l'Entitat s'estableix mitjançant decret llei i en cap moment no s'especifica quines seran les seves competències". El decret del Mi-nisterio de Gobernación va autoritzar la constitució de l'Entitat "per estimar amb característiques peculiars dins del municipi al qual pertany", sense cap altre precisió.
L'Ajuntament de Sant Cugat es va oposar, fa temps, a la creació de l'ELM per evitar la cessió de competències. De fet, l'estudi publicat a "Gausac" presenta qüestions sobre Valldoreix que encara estan pendents de resolució, com és l'absoluta indefinició sobre el marc competencial de l'Entitat. Aquest tema ha generat més d'una topada amb l'Ajuntament de Sant Cugat. •
LA CREU mmsm ®im\um mmmï® Av. M a s Fuster , 4 5 -VALLDOREIX-
Aquesta setmana, d'entre tots el plats que us hem preparat, us recomanem:
de primer: "Macarrons gratinats"
de segon: "Mandonguilles a la jardinera"
M E N Ú D I A R I 8 5 0 P T E S . DIMECRES: "Escudella i Carn d'olla"
FEU EL VOSTRE ENCÀRREC AL TELÈFON
6 7 5 13 2 2 SERVEI A DOMICILI La Sra . C a r m e , propie tàr ia i cuinera de LA CREU, us v o l
expl icar com prepara les "Mandonguilles a la jardinera":
PERA 4 PERSONES: 250gr. de carn de vedella picada. 250gr. de carn de porc. 2 grans d'all, una miquero de pa mullat amb llet. 2 ous. Un got de vi. 250gr. de tomàquet. I ceba. l/2Kg. de pèsols. l /2kg. de patates. I /2I . de brou. Es barregen les carns amb l 'all, el julivert el pa ben escorregut, els ous, sal i pebre, i es van fent les boletes, s'enfarinen es fregeixen, es treuen i amb el
mateix oli es sofregeix la ceba quan es comença a daurar s'hi posa el vi es deixa reduir una mica i s'hi posen els tomàquets fets puré el brou i les mandonguilles, es deixa coure 10 minuts, s'hi posen els pèsols les pastenagues i les patates que ja les tindrem bullides, es fa arrencar el bull uns minuts i ja està.
1 4 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES. 14 GENER 1994
"Okupes", un modus vivendi molt particular (I) / / mo\ nm in \íjít(U!i i (i okiijhi va neixi r /</ !a temps al Re^ne l llit I als 1.1 \. Ih seguida Í \ va esiendrt per tl'tlltl'CS països
euri'peus. eom .MtithtiiYii i llohnnhi. \ Ciitiilimxit també va arribar aeptest moviment Han eh ma va ser la pionera, però hi traihpiilita! i l'aire pur de hi nostra e<<marea va atreure de seguida alguns okiipt s bari elonin.s. que na viin dubtar en provar d'insiai.hir-s 'hi.
I inma \nsola i Mont Carvaja l
acabaven escridassant. Al cap de poc. '- a sentir a parlar d'uns grups de nuis i noies, com ella
I K I'A,•(/>( s ,iknpi n ke'/s. I s ii potser mes grans. que vivien a dir. es Havia de posar-se a en Cascs abandonades. De se-viuie en i.-ase- i"'kclis"i ahan guidu li va atreure el tema i iin;iades. -c'n \,: iiilormar. Va saber que.
\qiiesl icpenalec ha eMal i a seva ciutat, a Barcelona, lealil/al amb la inlenei" d en n'hi havia torça i tothom els lendie i. si nies no. lei eouei eotK'i sia per "okupe.s". hi teula \ei nua manera d.e \ iure dile li interessava cada cop mes. :ent a la que p rac t iquem la Va pro\ ar a Barcelona, però de ii',a|oria. 1 Is personatges i les seguida i;i utravessar ColLe-situ.ii. ions d'aquesta Insloria n >!a. que lelatareni en me-- d'un nu "I aventura de Barcelona nieio del penodic estan ba-ats eslava be. però. la veritat es en la realitat. De Iota manera. que pre tc re ixo aquesta / o n a els noms i loi. al i t /aeious son del Val ies . mes verda , mes I K tu is per tal de no causar t ranquil . la . mes ampla" , ens molèst ies a cap de les parts comenta l 'Anna. Ja l'a sis me-implkudes. sos que viu aquí. amb la Marta
i el Dani. Ells també tenen la Okupi'S (li1 tota mena seva edat. HI Dani treballa de Iota generalització es do missa tger entre se tmana , la
lenta i. en el cas dels oÀ/i/ios. Marta i ella ho tan eN caps de també. N'hi ha de tota mena. setmana. La Marta ta de cam-jmes i no tan joves amb dit'e- brera i l 'Anna reparteix p i / / cs . rents motius i maneres d'en- "Hns ho ten im ben m u n t a t . t endre la vida. Tan sols els amb una sola moto treballem uneix el fet e\'"oknpar" una dos . No fem massa d i n e r s . casa. A l'hora de fer aquest re- pe rò són prou-» per anar ti portatge ens hem trobat en dos rant". acaba dient l 'Anna. c a sos ben d i f e r e n t s : d ' u n a banda, uns de molt joves que Els més antics de la ZOIia acaben de marxat de casa dels A un altre districte del mu-pares, com l'Anna, la Marta i nieipi viuen el Pablo, el Llo-el Dani i d ' a l t ra banda, uns renç. el Pep i la l a m a . També que ja no ho son tant i que la sém "okupe.s". i s'estan a Val 1-lamps que son independents, doreix. Lna nit vam sopar tots com el Pablo. Llorenç, el Pepe plegats, a la seva keli. Quan i la Laura. vam arribar, el Pablo, la Laura
L'Anna té IK anys i en fa i el Llorenç estaven assajant. un que va marxar de casa. Els Són malabaristes i es guanyen seus pares es van separar quan la vida fent a c t u a c i o n s . Lis ella era petita. Des de llavors agrada molt viure a la casa de ha viscut amb la seva mare. Valldoreix perquè, com que és però mai no s 'han entès . Va gran. poden entrenar-se en una deixar d'estudiar i busca tema de les sales i a l'estiu, ho tan fixa De moment, només n'ha al jardí. A Barcelona, es clar. trob.it d ' e v e n t u a K . Quan va no ho podi ien fer. LI Pepe decidir marxar de casa. va anar també la servir la casa de ta-a viure a casa d ' u n a amiga ller. Lli la figures de Iang i titllés gran, a Barcelona. Però la telles que ven a les festes ma-seva relació es va deteriorar jors i a les lires deL pobles. peique no a p o n a v a tants di- D e s p r è s de s o p a r -poc -ners eom l'altia per a les des- vam a s se u re ' n s envol tant la peses de la casa i sempre s' tauleta (una fusta damunt de
Cadascú s'arregla la seva habitació com vol. Hi ha habitacions dobles i individuals Les habitacions són molt funcionals i n'aprofiten tot l'espai
quatre totxos). El Pablo anava - Què. Laura, ja veus que el sala de dalt, que era l'única a preparant i repartint infusions "mogollón" de llenya que hem la qual li havíem pogut posar individuals de mate que, tal i recollit no dura gaire. Encara un vidre i tenia llar de foc. Coco m diu, fan des de fa molt de no has passat cap hivern aquí, Uons, quina rasca passàvem1
temps al seu país. Argentina. eh? Que no et passi res ' "- li Va ser tant dur! De tots ells la Laura és la adverteix el Llorenç. "Us re- - Piensa que en esta casa el
més novella. Ha tres mesos que cordeu quan vam arribar'.' Ens agua entraba por todas partes" acaba d'arribar. passàvem tot el "pulo" dia a la -pa r l a el P a b l o , m e n t r e
A TOBELLA SABEM EL QUE NECESSITES: ASSECAR LA TEVA ROBA AMB RAPIDESA I SUAVITAT
Vinc ara a MILfiR TOBELLfi i informa't dels avantatges de
tenir ana secadora a la teva llar
Ó j
°„ a 0 0 6 0 0 0 0 0 o Q <ò
0 0 o . 0 vj
T'oferim les millors marques a més de la instal·lació i el servei
post-venda. I recorda: "fil mal temps, bona cara '
DIVENDRES, 14 GENER 1994 REPORTATGE ELS 4 CANTONS 1 5
m'apropa la pipeta plena de mate. "Si no estuviéramos vi-viendo en ella, ahora estaria en ruinas.
- Era la hòstia, no teníem ni un duro per comprar res. Vam tardar moltíssim en poder-la fer una mica habitable. Ens vam desanimar molt. Era tot tant lent!- es lamenta el Llorenç.
Amb el permís de l'amo Acabades les infusions, el
Pep sembla que es desperti i, amb la cigarreta als llavis, ens comenta: "Aquesta casa estava abandonada feia molt de temps. Hi venia molta gent a punxar-se i hi havia molt moviment: gent que entrava i sortia constantment, cotxes aparcats al davant. Els veïns n'estaven farts. En canvi ara. amb nosaltres visquent-hi, estan molt més tranquils. Veuen que sempre som els mateixos i que no fem res de tot això. Crec que se n'alegren que hi hagi algú fix que tingui cura de la casa."
- Sabeu qui és el propietari? - els preguntem.
- "Sí. Nos fuimos a informar de quién era -arrenca el Pablo . Le estuvimos intentan-do localizar. Al cabo de un tiempo de estar aquí, nos loca-lizó él a nosotros. La casa es propiedad de varios hermanos que la heredaron. El que vino, nos dijo que por él no había ningún problema, ya que nin-guno de los otros estaba inte-resado en ella. Dijo también
Casa habitada, millor que abandonada
Entre xarrupeig i xarrupeig de mate, la conversa continua el seu transcurs.
- Id con cuidado si no es-tais acostumbradas porqué es muy digestivo...
Durant la xerrada, es dedueix que estan convençuts que una casa habitada és preferible a una casa abandonada, ja que interessa i convé més que no pas el contrari. D'una banda, els amos, tot i que no guanyen diners tampoc no en perden, sinó al contrari, ja que són cases en desnonament que acabarien destrossades pels molts "visitants" que la festegen. D'altra banda, els veïns prefereixen tenir a prop una casa habitada que no pas deshabitada i abandonada que acaba essent refugi o amagatall de gent "poc desitjable". Però no només això. Pablo fa una petita intervenció, com qui no vol la cosa, i ens deixa parats:
- También tenemos buen "rollo" con los bomberos, que estan contentos con nosotros.
- Bomberos?, preguntem. - Claro, en verano, en Coll-
serola -como en otros sitios-hay mucho peligro de incendio. Si la casa està deshabitada y llena de trastos puede pren-der fàcilmente. Y si, por el contrario hay gente, ademàs de no existir este peligro, los alre-dedores estan bien cuidados.
com Barcelona i la que es fa a indrets comarcals, com el nostre en aquest cas.
- A Barcelona el fet d'"okupar" està més polititzat- intervé el Llorenç. Tota una forma de vida es mou al voltant d'unes ideologies que els caracteritzen. La majoria d'ells són antimilitars, insub-missos, pacifistes, "punkis". anarquistes. Per exemple, la casa de la Muntanya, a Barcelona, ha esdevingut tot un símbol de V'okupació", on es combrega un alt porcentatge à"okupes" amb costums i organització de caire llibertari.
Nosaltres ja no portem aquesta línia. Compartim les idees, eh !! Però ja no ens impliquem tant, no anem a totes les "manifas", potser ens estem fent vells- bromeja.
Viure el dia a dia Segons uns "okupes" de
Barcelona entrevistats per la revista "El Viejo Topo" no es consideren fora de la llei i subratllen que "okupat' una casa que porta més de dos anys sense pagar la contribució no és pas cap delicte. Tanmateix, però, això no exclou la possibilitat de registres policials, detencions o comprovacions d'identitat sota la sospita o acusacions de robatori d'objectes de les cases "okupades".
Davant aquesta problemàtica, ens preguntem si aquí passa el mateix.
- Tot i que la "Llei Corcue-ra", la famosa de "la puntada a
A la casa no només hi dormen, també hi treballen. Treballen i assagent a la casa, que és com un taller
que diria a sus hermanos que había gente en la casa y que ya nos diria algo." El Pablo agafa el paquet de tabac de damunt la tauleta i, amb parsimònia, s'encén una cigarreta.
Impacients, instiguem: -I? Ell alça el cap, sorprès que
el mirem fixament, i afegeix, arrontsant-se d 'espat l les : "Nunca mas se supo".
Els okupes de Barcelona són més polítics
Acabat el mate ens acompanyen a fer un tomb pels voltants de la casa. Tot i que és fosc, podem endevinar que l'extensió del terreny és prou gran per tenir un petit hortet i camp per les corredisses del gos. Aquest entorn ens porta a parlar de les diferències entre V'okupació" a grans ciutats
la porta", ha estat declarada inconstitucional, suposo que no deveu tenir cap tipus de garantia d'estar-vos aquí, vull dir, que qualsevol dia us poden fer fora, no?
- Pues claro -afirma enèrgicament el Pablo- esto es lo jo-dido, lo que te condiciona to-do, absolutamente todo. Piensa que no puedes hacer ningún plan de futuro, por immediato que sea. Todo lo que hacemos,
Els okupes solen tancar les portes amb cadenes i cadenats. De seguida hi fan arranjaments amb material barat
las reformas de la casa, cultivar un huerto... es o por pura necesidad o porqué te apetece. Però nunca lo haces pensando en el mariana.
- Si quieres pintar una pa-red o arreglar una puerta o lo que sea -afegeix la Laura- tie-nes que tener muy presente que igual no sirve de nada porqué mariana ya no estàs aquí. Si tuviéramos la garantia o su-piéramos que íbamos a que-darnos por x t iempo, ya te planteas todo de un modo dis-tinto. Però nunca sabes. Debes vivir el dia a dia- conclou convençuda.
Per acabar la nostra cita, fem la pregunta de rigor:
- Ha vingut mai la policia? - I tant! -responen tots al
hora. Pablo i Llorenç van alter
nant la paraula. - Fa temps va venir un Mu
nicipal perquè els havien avisat que hi havia gent i que havia de fer un informe de les
condicions higièniques de la casa. Li vam ensenyar la casa, per dins i per fora. Com que va veure que estava bé, va marxar tranquil. En una altra ocasió, una vegada que estàvem celebrant una festa, es van presentar una parella de la Policia Nacional. Van picar a la porta i van demanar que baixéssim la música. Ho vam fer i també se'n van anar.
La nostra visita es va acabar aquí. Dies més tard, però, vam tenir notícies seves: no va ser la policia qui els va visitar, sinó que foren uns "skinshe-ads" que els van llençar dos còctel molotov i van pintar esvàstiques als voltants de la casa.
En el proper número de "Els 4 Cantons", la Policia Nacional, una veïna d'okupes i un propietari d'una casa que va ser "okupadcT explicaran les seves experiències dins aquesta història. •
Es guanyen la vida venent peces d'artesania i fent malabars
1 6 ELS 4 CANTONS DIVENDRES, 14 GENER 1994
L'Any Miró ha projectat al món, el Sant Cugat artístic
Presentació de l'Any Miró a "Cugat Cafè" on la Comissió Ciutadana va iniciar els actes commemoratius del centenari del naixament de Joan Miró a Sant Cugat. Els actes es van anar desenvolupant al llarg de tot l'any 1993
Josep Canals
.la des dels orígens l'ari ha estat la principal característica de Sant Cugat A traves dels segles, s 'ha anat teixint una \ai• \ a qne ha de ixa t c l a r s exemples de l'art de cada època . i a ixí t r o h e m m o m e n t s d 'esplendor principalment en els segles XII. XIII i XX. que marquen la historia d'aquesta Ciutat i d'aquest país.
Si l 'arquitectura, pintura o escultura del passat ha impregnat de personali tat pròpia el municipi, l'art tèxtil ha estat la gran aportació d'aquest segle, un art que JOAN M I R O ha ajudat a difondre amb característiques pròpies a nivell internacional.
Per aquest motiu Sant Cugat no podia deixar de ser present en els actes commemoratius del centenari del naixement d'aquest insigne artista. tot mostrant al mon la universalitat d'aquest català i la seva vinculació amb la terra, hi pas de MIRO per la ciutat ha estat un excel.lcnl motiu per a mostrar i fer conèixer novament la idiosincracia d 'aques ta terra com a terra d'artistes, des d'on han nascut iniciatives que han canviat la història de l'art contemporani,
Neix la comssió any Miró
Per primera vegada una minoria de santeugatencs ha demostrat, d'una manera conjunta institucions i societat- i gràc ies a la i n f r a s t r u c t u r a de I" Aus Miro. que soni una ciu tat viva. dinàmica i capaç de generar propostes prou engrescadores. Aquest anv ha esdevingui una excel·lent oportuni
tat de projectar-nos com a ciutat artística.No podem oblidar que tot aquest enrenou ha estat possible gràcies a aquestes poques persones que han treballat de valent en la programació durant gairebé tres anys. posant una bona dosi d'imaginació i entusiasme, partint dels orígens tèxtils d'aquesta ciutat que va saber transformar una tècnica artesanal en tot un art.
Aquest any ha servit per a revifar el teixit institucional i la relació de tota una xarxa cultural no solament del país, sinó també de la ciutat
Fins ara estava adormida, i tot i certes reticències inicials. hi ha haiuit una bona entesa
institucional, política, cultural i art íst ica i també per part de sectors privats, que ha permès tirar endavant aquest projecte.
No és necessari deixar tota la responsabilitat de *'fer ciutat" a l'administració, ja que podríem creure que només a ella li pertoca tota la càrrega cívica.
L'Any Miró ha demostrat que aquí hi ha gent disposada a obrir solidàriament nous camins i l'any 1993 ha fet possible que la societat, i en especial el món de l'art, mostrés un Sant Cugat entusiasta, éssent-ne els còctels , el menú i els b o m b o n s m i r o n i a n s un bon exemple. Tota una oferta gas
tronòmica que. juntament amb l'oferta cultural variada: exposicions, concerts, danses..., iniciaven un any de projecció de hi ciutat a nivell nacional i internacional.hi 1993, la ciutat comença a sortir a la premsa nacional i internacional, amb l ' inici de les exposic ions de destacats artistes en homenatge a Miró). Tres most res destaquen per les seves característiques: l'exposició de gravats de Joan Miró. el mes de mai» a
en Pacte inaugural que va presidir l'Alcalde de la ciutat, així com la de Josep Royo, mostra itinerant per set ciutats, i posterior cloenda de l'Any Miní a Catalunya amb les tres mostres simultànies clausurades aquest mes de gener a la nostra ciutat.
Durant tol l 'Any s 'ha desenvolupat una intensa activitat intel·lectual: conferències i taules rodones amb la participació de destacats crítics i art i s t e s c o m FITA. R O Y O .
J.Corredor Mahteos, Conxita Oliver i Josep M. Cadena en una de les "taules rodones" que es van celebrar a la Casa de Cultura.
Canals, Galeria d 'Art , la més important exposició de gravats feta a Catalunya fora de Barcelona. que coincidia amb els actes centrals del centenari de Miró: la d 'ar t jove europeu, amb la participació de nou països de la Unió Europea, i la presència dels nous consolats
Quas i una c i n q u a n t e n a d'actes organitzats a Sant Cugat i a d'altres indrets, com les exposicions "X DE X A JOAN
Visita oficial de la Comissió Institucional de l'Any Miró presidida pel Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, Jordi Franquesa a la vila de Mont-roig amb motiu de la donació de la família Miró a Mont-roig del tapís realitzat per I' artista de la nostra ciutat Josep Royo. Acompanyen el tapís membres desplaçats des de Sant Cugat per assistir a aquesta donació.
DIVENDRES, 14 GENER 1994 ELS 4 CANTONS 1 7
Amb motiu de l'any Miró ha tomat a revifar la recuperació del poc que queda de la Casa Aymat MIRO" a deu galeries de Catalunya o l'exposició itinerant de Josep Royo, la documentació del tapís "Tarragona" per al Museu de Tarragona que, a part d'altres fets, han situat Sant Cugat com autèntic focus de dinamització artística dins l'Any Miró.
Diversos llibres editats, catàlegs, vídeos, cartells... són el testimoni que deixen els responsables de l'Any Miró de Sant Cugat, al finalitzar el centenari.
El nostre objectiu principal radicava en la participació de la ciutat en un esdeveniment de repercussió internacional i fer veure al conjunt dels ciutadans que aquesta ciutat també ha comptat i compta en el món de l'art contemporani, per a la qual cosa no calien ni grans esforços econòmics ni massa gent per engegar les propostes, sinó simplement l'aportació dels qui creien que a través de l 'Any Miró la ciutat tenia quelcom a dir en el coneixement de l'artista i de la socie-
La nostra participació no hagués tingut el protagonisme que ha tingut sense aquesta voluntat de recuperació i difusió de la nostra història, partint del moment que l'empresari Miquel Samaranch fa néixer en la fàbrica Aymat l'Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat, que renova tot el concepte tèxtil a l'estat espanyol, i per on han passat destacats artistes d'aquest segle.
MIRO-ROYO, ROYO-MI-RO, han mostrat a les principals col·leccions i Museus del món la manera d'entendre l'art tèxtil, des dels models marcats a la Casa Aymat.
El món tèxtil que ha representat la Catalunya industrial d'aquest segle s'ha fet conèixer i avui dia és tema d'actualitat en l'aportació que des de Sant Cugat s'ha fet a l'art contemporani, i més quan Miró i el santcugatenc Royo realitza algunes de les obres de més grans dimensions en aquesta tècnica.
No s'esperava veure aug-
Cercavila dels caps grossos mironians amb motiu de l'inici de la Festa de Tardor. Moment del pregó.
que han tingut les diverses exposicions, sinó per la quantitat de ciutadans d'arreu del món que han descobert que en una
Presentació del llibre, que amb motiu de la celebració de l'Any Miró ha editat l'Ajuntament de Sant Cugat, del santcugatenc Josep Canals. Sala d'art del Centre Cultural, 1 de desembre 1993
tat, mostrant-los propostes noves per a fer de Sant Cugat un centre d'art contemporani.
Els mitjans de comunicació locals: Tot Sant Cugat, Els 4 Cantons, Ràdio Sant Cugat, T.V. Sant Cugat, han participat des del primer moment, tot sensibilitzant els ciutadans i donant puntual informació de totes les activitats, i fins i tot els mitjans escrits han difós permanentment a la portada l'anagrama oficial de l'Any Miró.
mentat el nombre de visitants a les exposicions ni a les conferències o xerrades fora dels habituals, ja que sabíem que si a Barcelona costa veure gent als espais d'art, ja ens podem imaginar l'esforç que això pot suposar per a les petites ciutats, tot i haver-se fet una àmplia campanya publicitària institucional.
Els resultats del que ha estat l'Any Miró a la ciutat no es poden mesurar per la més o menys quantitat de visitants
petita ciutat artística al costat de Barcelona, JOAN MIRO va crear el tapís "Tarragona", que ha esdevingut emblemàtic per a l'art tèxtil modern i que a partir d'aquí, ROYO i MIRO realitzen una àmplia producció que fa difusió mundial als renovadors conceptes de l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat.
Per a la nostra ciutat i per al país ha estat un any molt positiu, ja que hem tingut l'oportunitat de mostrar al món una bona imatge de Barcelona i de Catalunya, en la qual Sant Cugat ha tingut un destacat protagonisme.
El seguiment fet pels mitjans informatius i la repercussió a nivell internacional de la programació de l 'Any Miró per part de la Comissió Nacional ha col·locat Sant Cugat com a ciutat mironiana.
Només per aquest fet que avui es comença a reconèixer, ja han valgut la pena tots els esforços realitzats per aquest reduït grup de persones que
Publicat un llibre
han format la Comissió Any Miró de Sant Cugat.
Com a missatge de la tasca realitzada, cal esperar que sabrem aprofitar la repercussió que la ciutat ha tingut com a vila artística durant l'Any Miró, i el teixit institucional i social que s'hi ha involucrat, per a continuar en aquesta mateixa línia de dinamització, altrament, l'Any Miró no hauria servit de res, esdevenint inútils tots els esforços esmerçats. •
Amb motiu de les exposicions de Josep Royo, l'Ajuntament de Sant Cugat -organitzador de la mostra- ha editat un llibre que porta el mateix títol de les exposicions on s'explica, amb una àmplia documentació fotogràfica de Català-Roca i Martí Català, principalment, la vida artística del santcugatenc Josep Royo, l'aprenentatge a l'Escola Catalana del Tapís de Sant Cugat, i la vinculació amb artistes de la talla de Tàpies, Miró, Palenz.uelo, Cuixart, etc. El text del qual, ha estat realitzat pel comissari de les exposicions: el galerista Josep Canals.
Edició d'un vídeo També s'ha editat un vídeo de 30 minuts de durada on, d'una manera didàctica, es recullen
les tres exposicions, essent un excel·lent document artístic de l'obra de Josep Royo i la vinculació amb la ciutat que fou escenari de la seva infantesa.
1 8 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES. 14 GENER 1994
Sam, un policia de quatre potes Montse Sant
Sam es un pastor alcin.iu\ d l ' s i s . i 11 \ s I Ull d l ' l s 11'. I v- •_? I .1111 -s
de la di\ isio canina de la policia municipal do Sani (. ugat.
I )(.' I S :M I S N O S d l ' 1.1 s O C C I O
canina. Sam u 'es oi mes voleia: pori.: sis ,ui\s lent serveis de \ igilaiicie.. c-poc lalmonl on lloes en que hi ha aelomera-i. ions de gent I s íaeil de \ OLI -re' I |unlamenl ainh el seu >jnia. I liiis Alcu/ar. eaiinuaiil iran quil lament pel moreade! d c h d i nus o v ig i lan t I" o ni i ,u\,\ d'algun concert o losii\ al.
II I luis no pot amagar el sou orgull i eleete i|ti,ni parla de! seu conipanv de quallo po tes;
( los i iioine I oi nien un equip Seiia capaç de deixar so malai pei delensar nio. Sem-pie pue comptar amb oli. Pot cinlcv mar si alguna ,. osa no \ a Ix- i lei ho saber ainh la so\ a actitud I )es[ires d'un leinps de t rebal lar | iinis. ens en tenem quasi sense la ne^esital do do nar li v. ap ordre .
Mentre que el l lu ís ens e.x-phea lot a i \o . el Sam esta assegut al sou eostat i de tant en tant posa el nuísell a la nià dol Llins.
1.1 som or Simó. eap do la Policia munieipal. ens eontu-nia la hona rolaoio entro el Sam i el I duts i la immillorable l ema dol tàndem home-gos:
II sam os un gos d'atao i el sou deute os el d'ajudar a detenir els de l inqüents , fent talta només una paraula perquè el !tos os posi en alerta. ensenyant les dents i si el delinqüent s'escapoleix el Sam el persegueix entro la gent sense distreure's m eqmv oear-se de
Tasques de vigilància pels carrers de Sant Cugat, especialment, dijous en el "Mercadillo". Sam és I' acompanyan fidel
persona fins a detenir-lo i esperar l'arribada del seu guia. Hs una l làs t ima que no tinguem mes gossos por a la nostra dotació. Intentem augmentar-ne el nombre, però os difícil. Hh gossos ensinistrats són cars i estan lluny do los nostres possibilitats, els que tenim són de particulars que ens e h donen. No tots els gossos, siguin de la raça que siguin, serveixen per aquest tipus de feina Han de tenir caràcter, ser obedients i fidels, a niés. han de ser molt intel·ligents i acoplar-se bé amb el seu guia. Això darrer és el niés difícil d'aconseguir, però quan passa es for
ma el millor equip de treball que es pot demanar- conclou el Simó.
Hls g o s s o s d e s t i n a t s a aquest tipus de servei són seleccionats des de petits i criats amb una família fins que tenen un any. que és l'edat en què es comença a entrenar-los per a la l'eina. Un cop entrenats, encara hi ha un temps d'adaptació fins que no s'inorporen defini t ivament al servei act iu. Quan els g o s s o s d e i x e n de "treballar" perquè es fan vells. quan es jubilen cap als nou o deu anys, se'ls busca una bona llar per a viure. •
Un àlbum de cromos recollirà la història de Sant Cugat
Redacció
Des dels primors assentaments ibers fins l 'actualitat; des de la construcció del Cas-irani ()(iiivitiniiin fins a l'aixecament ilel nou Centre Cultural. tota la història de la vila q u e d a r à r e f l ec t i da en una co l · l ecc ió de c e n t - q u a r a n t a quatre cromos en un àlbum.
hi projecte, que encara no té data decidida de publicació. és una iniciativa de l'empresa de comunicac ió audiovisual 1 cX;/ SL. "una empresa creada especialment per fomentar la cultura ca ta lana" , segons p a r a u l e s del seu p o r t a v e u , Lluís Massana. que ha afegit que l'àlbum vol ser una obra dirigida sobretot als nens. però també als adults. HI projecte compta amb el suport de l'ajuntament de Sant Cuuat i di
verses empresos prisades, entre e I les el nosi re p e n o d u Els 4 C a n t o n s
LI treball do recerca històrica i la redacció dels textos de l'àlbum han estat obra de l'historiador Hnric Riera Lortiana. veí de Sant Cugat i professor d'Història Moderna a la l 'ni-versitat de Barcelona. Ls autor de diversos llibres d'història. com ara "Las claves de la heg e m o n i a e s p a n o l a : loOò-1600" "L'Armentera: nul anys d'història" i "Lis afrancesats a Catalunya", entre d'altres. De la part gràfica n'ha tingut cura Xavier Borràs, periodista i dibuixant. i col·laborador habitual d 'aquest per iòd ic , on a més de la crítica de cinema i altres escrits, dibuixa l'acudit de la secció "HI Còmic", que signa amb el pseudònim de Jimmy Jazz. •
PELUQUERIA J. G A R C I A
CÀBALIEROS
C/Martorell. 16 08190 Sant Cugat del Vallès
Rl.PARUIOI VKNDADK
\ l \ ( J l l \Uvl \ . PORTÀTIL
VRTK'l.l·'.S DL IIRRKTKRIA
Taller, Exposició i Venda: PI. Pep Venlura (caní. carrer SalleVi
Tel.iFax 67496 78 - 0819(1 Sam Cucat
Sant Cugat abans i ara A b a n s ; la nevada de 19ò2 al carrer Orient. Hls veïns, amb la gran quantitat de Ara; Nevada de 1993 . els carrers han canviat i s'han convertit en autopistes neu, van aconseguir fer un ninot de grans dimensions. Nevades com les d'a- *>n és difícil aconseguir fer aquells ninots de neu. Els temps han canviat i els quell any seran de difícil repetició. carrers també.
DIVENDRES, 14 GENER 1994 ELS 4 CANTONS 1 9
ITM%J m \Jm% La continuidad. Esta es nuestra primera premi-sa sin preàmbulos al empezar a escribir esta primera pàgina de motor en Els 4 Cantons. En estos momentos de crisis (disminución de las ventas de vehículos nuevos y de segunda mano, costes elevados de mantenimiento del coche, asf como impuestos desmesurados, etc.) las marcas, los taíleres, recambistas, usuarios e, incluso, las instituciones y profesio-nales del deporte del motor, a buen seguro en-contraràn en nuestras pàginas de motor cauce a su esfuerzo e imaginación para , de este mo-do entre todos, Sant Cugat mantenga el motor en marcha de su economia (no al ralentí).
Conducción invernal
Es evidente que existe gran diferencia en la conducción con tiem-
po normal a la que el conductor se encuentra en la època invernal, ya que ese mismo conductor deberà en-frentarse con mayor fre-cuencia a situaciones espe-ciales (nieve, hielo, niebla, lluvia...), que comprometen la seguridad durante la cir-culación, siendo causantes de una disminución de la vi-sibilidad para el conductor y un mayor riesgo de desliza-miento, debido a la menor adherència de las ruedas al circular por calzadas afecta-das por dichas condiciones climàticas. En todas estàs situaciones especiales es necesario ser prudente mo-derando la velocidad para mantener el margen necesario de seguridad y, tenien-do en cuenta que si dichos elementos climàticos apare-cen combinados su efecto es acumulativo, por lo que para evitar cualquier obstà-culo, deberà aminorar aún mas la velocidad.
POR DONDE EMPEZAR
El automóvil deberà ser revisado antes del comienzo del invierno y antes de iniciar cualquier viaje con mal tiempo, ya que algunos de sus elementos se veràn exi-gidos al màximo: neumàti-cos, luces, limpiaparabri-sas...; también la prepara-ción del conductor serà de-terminante para ayudarle a salir de dificultades. Es fun-damental que el conductor conozca a la perfección los mandos de su automóvil y los maneje con la mayor fa-miliaridad en condiciones normales y antes de enfren-tarse a situaciones que re-quieren gran serenidad, por-que si bien el hecho de ha-ber acumulado experiència en la tècnica de conducción y no rutina, lo cierto y funda-
Antoni Llaveria
mental es no dejarse dominar por el miedo procurando controlar el volante, freno y acelerador con suavidad y no de forma brusca por muy cerca que veamos la cuneta.
Volviendo a la revisión del automóvil, serà necesario que empiece usted com-probando los niveles del an-ticongelante, aceite del motor, liquido de frenos, agua con detergente del limpiapa-rabrisas e, incluso, cercio-ràndose antes de empren-der un viaje con mal tiempo, que el depósito de carburan-te està bién lleno; no es prudente circular con la luz de la reserva, corriendo un gra-ve riesgo si las condiciones climatológicas empeoran mas de lo previsto, pudien-do quedar aislado por la nieve con toda la familia y sin posibilidad de ayuda.
Compruebe también el estado de los neumàticos, frenos, dirección, carga de la bateria, clàxon..., y tenga en cuenta que debe mantener en perfecto funciona-miento cualquier otro ele-mento que contribuya a me-jorar la visibilidad, tanto pròpia (limpiaparabrisas, luneta tèrmica, alumbrado), como la de los demàs (luz de frenos, antiniebla, intermiten-tes...).
OTROS CONSEJOS PARA AUMENTAR LA
SEGURIDAD
La menor cantidad de horas de sol propias de la època invernal, acompana-do de los distintos cambios climàticos ya mencionados anteriormente, nos sirve para recordar, una vez màs, la importància que tiene mantener el alumbrado de nues-tro coche (y remolque) en perfecto funcionamiento. Vi-gile pues sus faros con lo que evitarà deslumbramien-tos a los demàs, así como
mejorar su pròpia visibilidad; en codiciones de niebla o de bruma, serà necesario durante el dia encender la luz de cruce y los antiniebla.
La calzada està frecuen-temente helada, aunque no de forma uniforme, preste pues atención en reconocer dichos lugares con la antela-ción suficiente y recuerde que, en dichas circunstan-cias, la adherència con rela-ción al suelo seco puede disminuir en màs de un 50%, por tanto, maneje el coche con las marchas lar-gas, utilice el freno lo menos posible, procure moderar la marcha, tome como referència el borde derecho de la calzada, evite los adelanta-mientos innecesarios, no se aproxime demasiado al ve-hículo que le precede y, si ha de parar, procure no ac
tuar de forma brusca ni continuada sobre el pedal del freno, porque provocaria el bloqueo de las ruedas y el coche resbalaría sin posibilidad de control; evite el pàni-co, actúe suavemente ejer-ciendo presión sobre el pedal de freno y soltàndolo va-rias veces, con lo que con-seguirà, de un lado, evitar el bloqueo de las ruedas y, por otro, con los múltiples deste-llos de la luz de freno, alertar al conductor del otro ve-hículo que le sigue respecto a sus intenciones de parar o de cualquier otro peligro.
Con lluvia o niebla, la conducción mejorarà si lleva conectados los limpiaparabrisas; también con el aire de la calefacción y la luneta tèrmica trasera, evitarà que se empanen los cristales;
A MEJOR VISIBILIDAD, MAYOR SEGURIDAD.
Tenga presente que el momento critico de adherència lo encontrarà en el momento que empiece a he-lar, o a deshelar; siendo la calzada el doble de peligro-sa que cuando el hielo està duro, por tanto, para evitar deslizamientos, reduzca a la mitad la velocidad. Los neumàticos deben tener todo su dibujo en perfecto estado; però piense que si utiliza frecuentemente el coche durante el invierno y en su zona son frecuentes las neva-das, es preferible sustituir los neumàticos utilizados durante el resto del aho, por otros mas específicos para dichas condiciones.•
AQUATRED DE GOODYEAR
E: s un neumàtico radial especialmen-te disenado para suelos mojados (disminuye el "aquaplanning" y redu-
ce la distancia de frenado) que, no obs-tante, nos permite conducir en suelo seco en perfectas condiciones de seguridad (frenada, aceleración lateral...).
No va dirigido a vehículos caros, puede montarse en la mayoria de vehículos de uso familiar y a un precio muy asequible Su código de velocidad es T hasta 190 Km./hora.
GOODYEAR ha obtenido un com-puesto de caucho único probado en competición y aplicando técnicas como el diseiïo de bandas direc-cionales estudiadas en Fórmula 1.
Como ustedes saben, el neumàtico es el elemento primordial de se guridad, ya que relaciona directamen te el coche con el asfalto. Recuerden que està legislada la profundidad mínima
de los neumàticos, incluído el de repuesto (t ,6 mm.) mientras el coche circule por carreteras o demàs vías de uso publico y su infracción serà sancionada. De esta forma Espana. y próximamente Portugal. quedaran màs cerca de las legislaciones del resto de los países de la CEE.
2 0 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES. 14 GENER 1994
"Team SNAFU" difon el joc de simulació a Sant Cugat Xnvi C Í I M I
l·l club s;iiiK-ugatenc "'Team
SN Al ' l " " va organi tzar L'IS dies \ S ! 'I de gCtkT UIlL's j o r n a d e s
d ' i n i c i ac ió al |oc tic s imulac ió històrica al ( 'asal de ("ullin.i de Sani ( 'as /a l . I'l i >u rail i.ulc - nu -oailmenl dins L'I- actes del "Na dai a l l n\ v'Ial". U'- :i ii IKHIL'- l'o-
k'n li a-llaiLula- apicss. idail icnt al ( 'a-a' dav ,inl del dcsii i.mlclla-iih'iil de ! oiiv clal par part LIL' I e m p r e s a pi o p i e k n la. la qual L'u-a \ a p ;o \ IK ar al'Jiai- piohlc n v - d'IuMaii- i d as-i-U'iiL'ia LIL' públic
I ' ni ;jan 11 / ' , IL 10 p e r ò . en i ni lahor.iL do aiuh I" Ajuntament. '. .i podeí ik'-L'ii\ i >l npar Ml- els .H k ' - pi ;''. I s los .
I u i I (j '.10 1.1 1 I I I O I I C I O
*r.u|üL'-k's IUIÍUILIL'- era la de di-
IUIIÍII I- L1 I - IOCS de s i m u l a c i ó
hal lica. conegu t s pupulaniu ' i i l com a "w al gallli·s" i • | i v - d 'es -liak'L'ia. l ' i ' li ·iut L|UL~ cobre ixen L'I- m a - Ji ' " I aain SN Al·l " c-luull v ,a i.ula: un, - k ' inalk'- l amh
i l l . a L - p o d l ' l i iL ' jML'-L ' l l la l LUUl
p i ' t l C I O l l s L ' s p u l ' t l \ L ' s . d i l ' C C l ' i o
d 'empresos , lllllk's pel poder L'li
l ep i ib l iqucs kiu.niLTL'- cu clau d' IHIUIUI . i do '.cl U n í s t e m e s v uní la imaginació doni abas t i . |ocs diplomàt ics . i els L'-mcíUals A ,u g a n i c s . IV a q u e s t V L'iital I queden exclosos el- |II».S LIL' rol. na'li diliaeiiis . • 11 cl seu origen i I I ' . I L T I L l i '
F.scacs i miniatures I I - p u s d ' e s t r a t è g i a - u n .
M I I - dubio. al- IIIL'S .ipu'Llats 011-:ic ui- . i ' a \ luiials A grans ne t s . iqne-aa iik'iia .la 'UL - liactcn LIL'
-'iiiulai nu L ulli li. k' ai li al cillic , IUL- u n es ' u u a- • :\ al- i n un . • .ak V. kaupui al passat. pia-aul " li.li.i. ic;v uduii'.i amb un grau li a |ui u me noi de di 'kll I c l e men t s gcogra l k - . pol í t ics . de-n.uL'ial ias : niuli- HKS \ m h una paí s p i \ II'. a molt o lv r l a . es podi i.i atMisklai.li al- e - e a e - eom i'l joc d'eslr.ik'L'ia m e - conegut |a que. de tel. icprescnta una ha-
lalla entre dos exercits , això sí. amb un nivell d 'abst racció moll elev al. A l 'a l l ra banda t robem un joc c o m " A d v a n c e d SLItuitl L c a d e r " que m o s t r a , a e s c a l a mult reduïda. ois combats ile la Segona Guerra Mundial amb el màxim de LIOUIIK possible.
l i s jocs d ' e s t ra tèg ia es poden dividir en dos grans grups: els jocs ile taula : e'N LIO mmia-l LI ics . I.ls p i n i k ' i - es ha-.cn en un tauler L|UO icpi . M I I I . I el le rrenv un es desenvolupa la baia-lla i damunt el qual es mouen le- luxes de k's ililerenls unitats. L]UC acos tumen a sei LÍC cartró. I.ls s e g o n s , c o n t r à r i a m e n t , no tan servir un tauler, només necessiten una superfície llisa on es col· loquen diferents accidents tlo terreny (boscos , e l evac ions .
Fot. Mula
rius) i les figures que representen cada exèrcit. Aquestes figures os pinten amb molia cura reproduint els uniformes do cada època i nacional i ta t , arr ibant a ser veeeritables obres d 'art .
"Team SN A l · l ' " porta prop de dos anys treballant per fer a c o n è i x e r ois j oc s de s imu lac ió e n t r e e l s s a n t e u g a t e n c s m i t jançant actes Loni aquestes torn a d e s A m b a i | u e s t o b j e c t i n l.iiube vàreu organitzar el pas-at novembre el segon Torneig Internacional de Miniaiure- Roger de Flor. FK membres de "Team S N A F F " d isposeu d ' un espai to ts L'K d i s s a b t e s al Casa l de Cultura de Sant Cugat, i esperen a c o n s e g u i r d i f o n d r e la s e v a a fecc ió en t re un n o m b r e caila vegada més gran de socis. •
L'adopció de nens russos podria ser il·legal El jutge investiga V associació presidida pel ciutadà de Valldoreix Hill M o n t Carvaja l
LI magis t ra t F lu í s Pascua l
Fstevi l l . t i tular del Jutjat d ' I n s
t rucció n ú m e r o 26 de Barce lo
na, ha ober t una i n v e s t i g a c i ó
per esclar i r l ' a c tuac ió del vall-
d o r e i x e n c J o s e p M a r i a H i l l .
p res iden t de l ' a s s o c i a c i ó " P a -
dres para s i empre" . L'enti tat es
d e d i c a a p r o m o u r e l ' a d o p c i ó
d e n e n s r u s s o s p r o c e d e n t s
d ' o r f a n a t s d e M o s c ú . L l u í s
Pascua l d e m a n a r à als M o s s o s
d ' F s q u a d r a un i n f o r m e sob re
l ' a c t i v i t a t d e " P a d r e s p a r a
S i e m p r e " i requerirà a la Fisca
lia de l T r i b u n a l S u p e r i o r d e
Jus t íc ia de C a t a l u n y a que tra
meti una inves t igac ió que es \ a
c o m e n ç a r ja fa mesos .
Es gira la truita C u r i o s a m e n t , el m a g i s t r a t
L lu í s Pascua l ha c o m e n ç a t la
i n v e s t i g a c i ó a r r a n d ' u n a d e
n ú n c i a i n t e r p o s a d a per J o s e p
Mar ia Hill . LI va l ldore ixenc va
anar al Jutjat n. 26 d i u m e n g e
passat -quan Pascual es tava de
g u à r d i a - a m b la p r e t e n s i ó q u e
es s u s p e n g u é s cau t e l a rmen t el
p r o g r a m a de "L ínea 9 0 0 " . t i tu
lat " A d o p c i o n e s sin l e v " q u e
s ' e m e t i a aque l l ma te ix vesp re
per La 2. Hill va p r e s e n t a r el
v í d e o del p r o g r a m a q u e s ' h a
via d ' e m e t r e pe rquè cons idera
va q u e el r e p o r t a t g e a t e n t a v a
c o n t r a la s e v a i n t i m i t a t i ca
l u m n i a v a la s e v a p e r s o n a .
Però. desprès d ' h a v e r mirat el
r epor ta tge , el jutge, no n o m é s
va refusar la sol · l ici tud del pre
s ident LIO " P a d r e s p a r a S i e m
pre" per cons ide ra r que era un
p r o g r a m a m e r a m e n t i n f o r m a
tiu. s inó que va o rdena r iniciar
una investigació) sobre l 'ac t ivi
tat de l ' a s soc i ac ió i va p rendre
dec la rac ió al d e m a n d a n t .
L lu í s P a s c u a l vol saber si
" P a d r e s p a r a S i e m p r e " c o b r a
rea lment d o s mi l ions de pesse
t e s a l s p a r e s q u e d e s i t g e n
adop ta r nens russos , tal i c o m
es deia en el repor ta tge de \ a -
v ier Sitja.
Dos programes sobre "Padres para Siempre" i Hill
"L ínea 90(1" j a havia ded i
cat el passa t Fs d ' o c t u b r e un
r e p o r t a t g e s o b r e l ' a s s o c i a c i ó
d e d i c a d a a l ' a d o p c i ó LIO n e n s
r u s s o s , t i tu la t l ' ( i l ) e s d e Rusiu
c o n amor ' . ' " , en q u è s ' h i d e
n u n c i a v e n a c t i v i t a t s t an t de
l ' a s soc iac ió c o m del seu pres i
dent , que , per la seva banda , ja
ha p r e s e n t a t d u e s q u e r e l l e s
c o n t r a X a v i e r S i t j a , l ' a u t o r
dels dos repor ta tges .
D e s p r é s d ' e m e t r e ' s el pr i
m e r p r o g r a m a , la direcció) va
d i r h a v e r r e b u t t r u c a d e s de
p e r s o n e s a f e c t a d e s per a n t e
r i o r s n e g o c i s s u p o s a d a m e n t
i r r e g u l a r s a m b H i l l . A r r a n
d ' a q u e s t e s q u e i x e s , es va e la
b o r a r e l s e g o n r e p o r t a t g e
" A d o p c i o n e s sin l e v " , e m è s
d i u m e n g e p a s s a t i e n q u è
s ' a f i r m a q u e l ' a s s o c i a c i ó c o
bra d o s m i l i o n s de pe s se t e s a
c a d a pare l la q u e vulgui a d o p
tar un nen, fet que la C o n v e n
c i ó I n t e r n a c i o n a l d e l s D r e t s
del N e n de l ' O N U refusa d ràs
t i cament .
D e m o m e n t . J o s e p M a n a
Hill ha dec id i t s u s p e n d r e defi
n i t i v a m e n t l e s a c t i v i t a t s do
" P a d r e s p a r a S i e m p r e " . p e r ò
s ' h a c o m p r o m è s a c o n t i n u a r
g e s t i o n a n t a m b L e m b a i x a d a
e s p a n y o l a l ' a d o p c i ó de l s nens
d e l s q u a l s j a s ' h a v i e n in ic ia t
els t ràmi ts . •
' ,AMT <"D< '.Al < C I M I . K C ,
El sorteig de Nadal de Sant Cugat Comerç
M . S a n l
sor te ig e x t r a o r d i n a r i sou va l s
d e c o m p r a p e r v a l o r ile
5100.000 p t e s . per c o m p r a r a
qua l sev oi ile Ics m o l t e s bot i
g i k ' s a f i l i a d e s ,i S a n t C u g a t
C o m e r ç .
La b o t i g a / o o m Imatge ha FI s e g o n p r e m i al n ú m e r o
estat la "bo t iga de la sor t " per 1 0 4 2 5 d o t a t a m b v a l s d e
a lgun dols seus c l i en t s ja q u e 3 0 0 . 0 0 0 p t e s . ha es ta t per un
va ser aques ta bot iga la que va client de la bot iga Ldda ' s Pla-
d o n a r la but l le ta S036 guanya - ce.
dora del p r imer p remi de la ri- T a m b é les bo t i gues Augue t
la que Sant C u g a t C o m e r ç va joiers . G a r p e del Vallès . Talle-
o r g a n i t / a r per als seus c l ien t s r e s J . T r a h a l . F l i a . P i o t t o i
d i n s la c a m p a n y a d e N a d a l . F lec t ro Sant Cuga t han repar
F e s bu t l l e t e s es d o n a v e n gra- tu ent re els seus c l ients but l le -
tu i ta i i i i ' i i i a t o t s a q u e l l s q u e tes a m b premi a la t e rminac ió
c o m p r a v e n en una de les bot i - d e 5 0 . 0 0 0 p t e s . en v a l s d e
gues al d iades . c o m p r a .
FI p r i m e r p r e m i d ' a q u e s t Fa plutja de premis de la ri- l
ta c x t r o d m à r i a del Sant Cuga t
C o m e r ç t a m b é h a r e g r a c i a t
a m b vaK de 2 5 . 0 0 0 ptes a al
g u n s c l i e n t s ile: M a l a l a s s e r i a
So l sona . M a j i L G i m n à s O h m -
po. F ia r de l 'esport , D e l c o g a r
( ï r u p o F o b e r . B o d y H o d y i
Ca lça t s Xercav ins .
1. e n t r e g a d e l s p r e m i s
t indrà lloc. sí tot va bé . el dia
26 de gener en el t ranscurs d'u
na tes ta q u e es ce lebra rà al lo
cal de la d i sco teca C luc .
Tots aquel l s q u e siguin po-
sei i lors d ' u n a de les bu t l l e t e s
p r e m i a d e s p o d e n p o s a r se en
c o n t a c t e a m b Sant C u g a t C o
merç trucant per telèfon al nú
m e r o q u e f igura a la m a t e i x a
Mitlleta. •
A continuació detallem tots els numeros premiats en aquesta important rifa:
Establiments que han entregat les butlletes premiades
Can Sant Joan, primer camp de golf públic de Catalunya L·s obres de construcció estan gairebé enllestides Anna Cabassa
EI primer camp de golf públic del Principat, situat entre Sant Cugat i Rubí, ja està acabat. El camp de Can Sant Joan, però. no s'inaugurarà fins al mes de setembre a causa d'un retard en la plantació de la gespa.
La construcció del camp ha estat realitzada per l'empresa de Severiano Ballestero que va guanyar el concurs d'adjudicació d'obres. El popular tenista ha supervistat les obres, que el mes de desembre passat ja havien finalitzat la instal·lació del sistema de regadiu i el moviment de terres. Ara un cop enllestida la urbanització del camp, que té una superfície aproximada de 35 hectàrees i un total de nou forats, cal esperar al mes de març per a sembrar la gespa.
Segons representants de la Federació Catalana de Golf, l'esperada inauguració de l'equipament públic haurà de retardar-se fins passat l'estiu. Tot i així, també es va informar que el camp de pràctiques s'obrirà el mes de juny.
El camp de Can Sant Joan, que va
començar-se a construir el passat mes de maig, ha estat promogut pel Consell Superior de l'Esport, per la Ge
neralitat i per les federacions catalana i espanyola de golf. Un cop finalitzada la construcció del camp, les
despeses es situen en un total de 400 milions de pessetes. •
L'empresa Solvay de Martorell podria contaminar l'atmosfera del Vallès Occidental
Solvay recorre contra l'Ajuntament i la Generalitat
L'empresa Solvay ubicada al terme municipal de Martorell
Redacció
La Coordinadora Anti-inci-neradores de l'empresa Solvay, ubicada en el Terme de Martorell, vol presentar un contenciós administratiu contra el seu propi ajuntament i contra la Generalitat de Catalunya, basat en una sèrie d'irregularitats comeses i fins avui comprovades,segons consta a la nota difosa per la coordinadora. L'escrit informà entre altres coses que la llei estipula que les instal·lacions que produeixin activitas molestes, insalubres, nocives i perilloses han d'estar a una distància mínima de 2000 metres del nucli de la població urbana. La coordinado
ra afirma que les incineradores de Solvay queden a menys de 600 metres.
Aquesta mateixa comissió assegura que també s'ha ineom-plert els tràmits necessaris per constituir un equip de control i seguiment format per la Generalitat de Catalunya i les administracions locals afectades.
La influència a Sant Cugat Aquesta empresa per la seva
ubicació al corredor de l'A-17 podria significar un important perill per les poblacions colin-dants com són Rubí, Bellaterra o Sant Cugat. La incineradora de Solvay es converteix així ja no sols en un problema de Marto
rell, sinó que afecta també la nostra àrea. Els gasos tòxics, aires contaminats i gassos insalubres que pot produir una incineradora d'aquestes característiques, podrien arribar amb tota facilitat fins al mateix nucli urbà o rodalies de les poblacions abans esmentades. Unes condicions atmosfèriques favorables, farien fàcil l'arribada fins al mateix Sant Cugat del Vallès de tot el material contaminant que desprenen les xemeneies de les incineradores de Solvay.
La Coordinadora esperarà la resposta dels organismes oficia/s al respecte. •
JARDINERIA
EL TREBOL Rafael Díaz Bellver
c/. Maria Antònia, 9 Tel. 675 30 95 -
Tei. oficina 675 09 95 Tel. mòbil 908 73 63 23
Les Planes de Sant Cugat
r rCRRCTERM SUBMINISTRAMENTS INDUSTRIALS
MAQUINARIA
ELECTRICITAT
BRICOLATGE
JARDINERIA
Í T 675 01 75
FRANCESC MORAGAS, 44 • GIRONA, 3 Sant Cugat del Vallès
V.
2 2 ELS 4 CANTONS V A L L È S DIVENDRES, 14 GENER 1994
El saló Juguem '93 va rebre més de 8400 visitants Foto arxiu
Terrassa ha organitzat per tercer any consecutiu un saló per a la infància les festes de Nadal
\ i i n a ( ahassa del centre.
I.es despeses de l ' e d i c i ó
I ,1 c i u ta l de Terrassa va d'enguanv de . luguem'óo han
organ i l /a i entre els dies J,s de superat els set mi l ions de pes-
dcsemhre i el 2 de gener la setes. t'ei cjiie t'a preveure un
icrceia ed ic ió de Juguem'sG. dèf ic i t igual al de fa dos anys.
un salo d e d n a l bàsicament a Ln la pr imera edic ió del saló
I.; n i la i ic ia l.ii;_:uan\ es va re- el dè f i c i t \ a ser de tres m i -e isti ;n una al luciu la de pubhc l i o i ï s de pessetes. De to tes
111 v. • -• mipo i ta i i i que en les .in maneres, eal temi' en compte
iei IOI s ed:eions • all ioi a lamhc que la supe i ' l i c ie h a b i l i t a d a
in | \ - i cen i al g
• i - '.:;es eU me
. • > : . I . i - . : . i ;
onyiiaii> gairebé ha doblat la
de les altres dues edicions; en
: o l a l s 'ha oeupu l uns 4 0 0 0
l l i . ' l l . - . ; ! ; . e Í ! , ; l s
I ,i . i • - ii.i lel que uii 'he--euipi L ' \ ' S ii» • es ..iec ui i ssin ,i
\ i t rocmar • I -, i i •
. . 11 i . i • : : i. . i ; ,:< • •• iies .i |i ;d.i; .; eqn : 111 a ai ue e I
1. "•. ; ie; , •• i . i - l es . !'. I ; n - . pi csMipusl I K pr inc ipal s p.a
n ' í in ,ij : . ;,. i;, i. . . i ioc r iadors han eslal Pcp- i . 1.1 nat Consorci de la f i r a de Te- Comerç i Indústria de Penes I I ÍCULIO de la enilai de ler ia^
\ 11 . pu . l c : t orie Inglés i Supci ,,UI.I Pci nassa. Acjiicst organisme esta sa i la Diputac ió de Barceló- s ; i. han donai el seu si ipoit a
;ee; .i in up.i íai .• ... i o r altra banda cK oi gaml /ado rs integral per l 'A juntament ric na. La General i tat , juntament aque^a m ie ia i i \ a dedicada ,;
i i i ' i ' . l e i e - .h ie isos la l le is han eslal un any mes l . n r m i e la ciutat, la Cambra of ic ia l de amb alguns mitjans de eoniu- infants. •
Rubí
El Museu fa 70 anys i es trasllada al castell Mont ( a r v a j a l esia\a ubicat en un ed i f i c i de \ a néixer, l'any P)24. " A l'ac-
la l 'ça. del Doc to r Guurd ie t . te s 'h i c o n v i d a r a n totes I i Liiaiiv. el Museu de Rubí juntament amb l 'anima b ib l io aquelles persones que el van
ai i'b.i .d seu ; i ie aniversari i teca. conèixer d 'a p rop" , segons
pe i >. ele'iiiai ho e- duran a lei l'el que fa a les act iv i tats, J o r d i V i l a l t a , m e m b r e de l
me diveise-, act iv i tats du ia i i l p i imei hi haurà una exposició G r u p de C o l l abo radors del
;..ii l'anv \ nies. la Diputació amb tol cl material de més \ a - Museu ric Rubí i d i rec tor de
de Maicc lo i ia i I' \ |ui l · l . i 11101U lor. que aclualmei i i esla guar- les pub l i cac ions " B u t l l e t í " i
i'e Rubí han c i u c d i t una sub- dat dins la Parròquia de Sant "Ressenya", editades per l 'em
••e iK i ' ide ü'1 i de m i ' i e i h de Pere. Amb l 'arribada de la pr i- t i tal.
pessei i 'v icspccto. amcn l . per niuvera. es celebrarà una taula PI mes de ju l io l , durant la
. n b i i i les despeses de les rodona sobre el primer conscr celebració de la Pesta Ma jo r
obies que es lan ai castell me- \ a i l o rque \a tenir el Museu, el de Rubí. s'exposarà una bota
dreval i que permetran la ubi- sen\ or Josep Serra i Rosselló, de v i . const ru ida prèv iament
eacio del Museu i d 'una h i - Serra es va fer càrrec del bon per un artesà especialista. •
b l io leea. Pins ara. el Museu estat del Museu des que aquest
Rubí
Mostra d'art 94 Continua oberta la presentació d'obres d'artistes plàstics d'arreu de Catalunya.
Redacció neranl per Catalunya i Pr inci - conèixer els treballs de reserca pal d 'Andorra. Aquesta inicia- de l j oves a r t i s t es p l à s t i c s
I a Most ra d'art l | 4 l i nd i a t iva pretén donar suport i fer d'ambdós pi incipats. • un reeoi regut itinerant pei L\i-lalunva a partir del proper mes de j un \ que serà inaugurada. quasi amb tota prov ahi l i tat a Sani Cugat. Desprès seia present a altres l locs com Tarragona. ( i i rona i Andorra.
Pes bases per poder accedir lu es poden demanar a Canals Galeria d'Art , carrer de la Creu, nuïn. 1(> de Sant Cugat. fins al proper 31 de gener que es tancarà la inscripció.
Pa Mos t ra d 'Ar t C o n t e m porani Català celebrarà la seva IX edició de caire biennal i t i -
CONTEMPORANI CATAfÀ
Un jaciment de fulles fòssils a Can Sant Joan M.C.F.
Arran d'unes prospeccions paleohotàniques que es duen a terme al Parc de Can Sant Joan. s'ha descobert un jaciment de fulles fòssils. Pa Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat i l'Ajuntament de Rubí han demanat a l'Institut Català del Sòl (IN-CASOP). propietari del terrenys que no realitzi cap acció que pugui perjudicar la
c o n s e r v a c i ó de la t r o b a l l a
prehistòrica.
Les prospeccions dels terrenys es feien per buscar unes restes de mastodont de més de deu mil anvs d'antiguitat que podien estar en aquesta /ona. Però l'Institut Paleontològic de Sabadell ha informat que del mastodont no n'hi ha ni rastre.
Les fulles fòssils s'inclouran en el Pla de Protecció del Patrimoni de Rubí. •
El Celler serà la nova seu de la Companyia teatral "La Camara" Redacció
Aquest any, els espais destinats a l'assaig d'entitats culturals de Rubí han canviat d'hostes. El grup La Tal, que fins ara havia estat assajant en aquest indret es va veure substitut pel grup de teatre La Camara. Aquest grup es va iniciar en el teatre com un grup amateur, però l'any passat es va decidir entrar en el camp profes
sional. Aquest espai presentarà.
com ho ha fet fins ara. diverses exposicions realitzades per artistes de la ciutat. L'n altre dels espais que restarà obert a iniciatives culturals serà la nova estació de tren i l'Ateneu Municipal. En total són quin/e col·lectius els que podran utilitzar els espais que la conselleria de Cultura de Rubí ha disposat per als seus artistes. •
DIVENDRES, 14 GENER 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 2 3
Un veí de L'Hospitalet del Llobregat es suïcida a Valldoreix
Un home es penja a la Zona de Can Barba Fot. C. Ubinana
Redacció
El dissabte passat dia 8. fou trobat a la zona del camí de l'Ermita de la Salut, denominada zona de Can Barba a Valldoreix, el cos de Fèlix B.G.. veí de L'Hospitalet de Llobregat, de 56 anys d'edat, que segons tots els indicis, es va treure la vida penjant-se del coll en un pi de la zona.
Al voltant de les 9,30 del matí. fou trobat el cadàver per uns ciclistes que passejaven per la zona, amb Mountant Bike. Tant aviat com varen descobrir el cos trucaren al 091. que va desplaçar un zeta fins a la zona dels fets. Després de comprovar la mort trucaren al jutjat i al metge forense per despenjar el cadàver.
Fèlix B.G. s'havia escanyat el coll amb una corda de persiana.
Sang freda Totes les suposicions fan
pensar que el suïcida va sortir d'Hospitalet a primera hora del matí. conscient del que realment volia fer. Es suposa
que va pujar als FF.CC. i va baixar a l'estació de Valldoreix. La zona on es va trobar el cos dista aproximadament uns 4 quilòmetres de l'esmentada estació,que fa suposar que va arribar a la zona amb autobús.Va caminar per l'Avinguda de Can Montmany, fins al final d'aquesta en què es troba una plaça. D'allí surten tres camins, un que porta a l'Autopista, l'altre que va cap a l'Ermita de la Salut i un tercer que condueix a Can Domènec.
Fèlix B.G. va triar el camí que porta a l'Ermita de la Salut, desviant-se poc després uns 25 metres a la dreta del camí.
Allí, és on va trobar el lloc per acabar la seva obsessió final. Al vell mig del bosc co-lindant al camí, en un lloc força fosc, Fèlix B.G. escollí un arbre baix, proper a un petit desnivell del mateix terreny í aprofitant aquest es penjà del coll.
Fèlix B.G. tenia 56 anys i era veí de L'Hospitalet del Llobregat sense antecedents de cap tipus. •
Bellaterra Redacció
A partir d'aquest curs els alumnes matriculats en qualsevol de les facultats que conformen el campus universitari podran obtar a les anomenades assignatures campus, les quals han estat possades en marxa per la reforma aplicant els nous plans d'estudis.
Els alumnes podran escollir entre "Aspectes fonamentals de la Comunitat Europea" "Introducció a les ciències ambientals" i "Activitat física, esport i salut". Aquestes assignatures de lliure elecció són de cinc crèdits cadascuna.
En la primera de les assignatures s'analit/.arà les causes i els efectes econòmics de la unió Europea, la segona es centrarà en la lectura i comentaris de textos en espanyol. En astronomia s'explicarà l'esfera celeste, el sol. la lluna i la dilatació de l'univers.
Ciències ambientals, tractarà el tema de l'energia, recursos i contaminació. Finalment l'última assignatura estarà dedicada als beneficis sociològics i psicològics de la pràctica esportiva. •
9/mUJK
SAUR, Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales, S.A., concessionària def Servei Municipal d'Aigües de Sant Cugat del Vallès, comunica que, des del dia 10 de gener, les seves oficines d'atenció al públic són a l'Avinguda Torreblanca núm. 2-8, local 8 (Edifici de Serveis) d'aquesta població.
El telèfon és el 589 00 2 1 .
llit provocar
2 4 EI.S 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES, 14 GENER 1994
Futbol Sala
El derby entre els líders es queda a casa F. S. Sant Cugat 5 - Tracoinsa 4
KcdiK'CH
I K homes de ( aik's Nav a-11 ii L i MI 11 nuen I ulers l·l^' spi es del primoi paint disputat on aquest ans K> 1. que enoarav a COlltl'a l'I si'U p e i ' s O g l l l d o i I11CS
immediat. el liaconisa de Sabadell. s i- ;j i > 11 classificat a la 'aula d'aquesta ! a I )iv isio Nacional \ de futbol sala.
II paí HI v a ,. ouicnçar amh mol la e m p e n l a pel pari de I equip v isiiant. i|ue \ ema a Sani ( 'u gal amh la in tenció d esgaiiap.il algun punt de la pista del seu i iv al IVio \ a ser el Sani ( 'ugat que i a m a n a r pi inii'i. mil pinçant el gol que v a tei I );i\ ui al minut I 2 de |oc. Abans de la li de la primc-ra meitat tornat la a marcar el Sant ( ugat. que amh el gol de Sotgi mai \.nia al descans amb un primer parcial de 2 gols a 0.
Durant el t ranscurs de la segona meitat \ a desiacar el joc de Jair. el iiigadoi brasiler del co[i|imi i isiiant que marca-na tres dels quatre gols del seu cijiiip. 1.1 primer seria el 2-1, però poc desprès Pla tana el 3-I, L'O I que lonia\ a a deixar patent el |oi superior dels de la
Els homes de Caries Navarro continuen líders després del primer partit disputat aquest any.
nostra localitat els quals tornaven a m a r c a r al m inu t 8 d'aquesta segona part. Malgrat que el 4 2 somniava força definitori. el joc no va patir gaire canvis i els jugadors d'ambdós equips van mantenir el ritme donant als espectadors si no un gran espectacle sí la possibilitat d'una certa emoció atès que ois jugadors del Tracoinsa no perdien l'esperança. Així arribaria el 4-3 i, tot i que a només dos minuts del final Pau faria el cinquè gol. encara hi va ha
ver temps per fer-ne un altre, que tancaria el marcador amb el definitiu 5 a 4.
El Sant C u g a t d o n c s es manté líder amb 20 punts i 8 positius, mentre que ara és el Premià que ocupa la segona posició de la taula, a dos del líder, tancant la c lass i f icac ió l ' equ ip del Cente l les amb 2 punts i 10 negatius. A la propera jornada es disputarà l'últim partit d ' aques ta pr imera volta, que l 'equip santeugatenc jugarà contra l'Hospitalet. •
Futbol
El Sant Cugat continua perdent Mollerussa 2 - C E . Sant Cugat 1
Redacció
Antoni ( iarngo no ha aconseguit lei canviar els seus ju-e.uloi's dinant aquestes vacan-i v's I Is jugadors del Sant Cugat v i iiiiinuen sense acabar de ioiu.ii.ii la se\ a millora en el
'. 'i d e . a l l i p .
I ,t piinicia meitat de l'en-, ontie i a sei d 'aüo mes igualada. .unint, >s equips niaipai en i oi u \ lameiil la M'\ a posició: el Mollerussa, com a equip de i asa pi o\ a\ a d atacar sense "aire e\il. i el Sani ("iig.it. com a equip v isilanl. es lancuv a a la delciisa sense deixar se intmii •.I.i: pe I - se us r iva l s . \ mb
iqacs i p lan to | a incn ; no es d'csii an\ ai que els pi inici s 45 n i n ut - • i na 111 /e ss l'i se nse •i,iiigui a: el marcador, amb el
11 u que ha\ ie. encetat el partit donaria tot el suport al seu l 'àrbitre \ a donar la volta al IX'spies del descans, els ju- equip. l'K contracops de! Sant marcador, gràcies a la traiisfor-
"adois de la nosiia localitat es Cugat es feien cada cop nies macio del penall que els dona vau cieixei davant la possibili perillosos, però va ser el Mo l'ia la victòria.
at de lei alguna cosa mos que llerussa que va roac, untar i va Desprès d 'aquesta derrota iiaiiteiia l'empat. i encara niïs marcar el gol de l'empat gra- el Sant Cugat baixa a la setze-
quati \ /M.I I sa marcar el U i cies a una errada de la defensa na posició de la taula (que li-•d.iv ant l ' esguaid sobtat i un dol sou contrincant . \ partir dera oi Clavà amb 24+13) i la xu aiemoi :t del públic local, el d'aquí la cosa va canv iai i amb propera jornada jugarà contra qual a paiiu d'aquell moment l'ajut del públ ic i també de el Banyoles. •
Futbol Sala El Bokatas torna a perdre a casa
Bokatas 1 - Coplasti 6 Redacció
Hls jugadors del Bokatas continuen amb la moral baixa després de l 'ú l t ima derrota . que van encaixar a casa contra el Coplast i el passat cap de setmana.
Només començar el partit l 'equip visitant va fer encaixar al Bokatas dos gols. quasi seguits, que van obligar l 'equip local a tancar-se molt més i a posar tota la seva energia en les tasques defens ives , amb l 'única possibilitat de provar el contracop. Hn una d'aquestes sortides els jugadors sant-cugatencs aconseguirien marcar. marxant al descans perdent per la mínima: 1-2.
HI Bokatas sortiria un altre
cop a la pista a jugar-s 'ho tot, pujant a l'atac amb insistència mentre el porter del Coplasti desbara tava qualsevol esperança de gol. Hn aquest afany de fer gols i aconseguir l'empat els del Bokatas van descuidar la defensa, punt que va ser aprofitat pels seus rivals por a augmentar la diferència í enfonsar molt més los il·lusions del Bokatas. Un gol darrera un altre van deixar el marcador final en un clar 1 a b favorable al Cop las t i . equ ip que sons dubte va merèixer endur-se els dos pun t s de la p i s ta Sant Francesc.
HI proper partit el Bokatas s'encararà al Rubinenc Espor-tiu, que serà la set/ena jornada de lli tia. •
Futbol Sala
L'Olimpyc es situa tercer Olimpyc 8 - Platja cTAro 2
Mont Carvajal
HI reinici de la lliga, després d'haver estat aturada per les vacances de Nadal, va ser força positiu per l 'equip de Ha Floresta, que va guayar a domicili. amb tranquil·litat. Els dos punts li han permès de situar-se en el tercer lloc de la classificació, amb els mateixos punts que el Penya ventura, de Sabadell.
Els de la costa només es van resistir els primers minuts del partit. Però un cop els ílo-resencs van trobar el camí de
porta, la resolució del matx fou gairebé immediata. El resultat al descans era do 4-2. A la segona meitat, la rosta dels gols van anar arr ibant amb fluïdesa. Els locals van oferir un bon nivell de joc i el partit va esdevenir força entretingut. Cap al final, però, el marcador era prou evident, el joc es va endurir molt i es van fer diverses entrades violentes, de Je.s quals /'àrbitre s'en va desentendre.
Els golejadors locals foren: Jordi Reixach (4). Quicu (2). Jordi Mur i Pep (1). •
Femení
Les floresenques guanyen el derby Champion 6 - Mira-sol 1
Bàldrich Negre mer t e m p s , el C h a n p i o n ja s 'havia avançat en el marcador, fet que va propiciar el bon
Malgrat les baixes de les joc que van practicar fins al fi-dues titulars -la portera Cano i nal del partit. Els gols els van la Haurà- les locals van derro- marcar: Tomi (3). Eva (2) i tar les seves rivals de contar- Montse (1). Pel Mira-sol: Ara-ca. Abans de finalitzar el pri- celi. •
ELECTRICITAT • FONTANERIA • CALEFACCIÓ
llar, comunitats i empreses Instal·lació i manteniment
DIVENDRES, 14 GENER 1994 E S P O R T S ELS 4 CANTONS 2 5
Hoquei patins
El Patí Hoquei apallissa el cuer P.H.Sant Cugat 9 - Santa Isabel 3
Fot. JA.Mula
Anna Borau
Els jugadors que s'entrenen sota les ordres d'Antoni Pare-des van encetar l'any aconseguint una victòria aplastant contra el cuer de la seva categoria, el Santa Isabel.
El Santa Isabel va sortir al camp amb la intenció de jugar només al contracop, tancant-se molt al darrera i provant d'evitar que l'amfitrió obrís de seguida l'electrònic del pavelló. I en part ho van aconseguir, perquè no va ser fins al minut 10 de joc que el Sant Cugat inaugurés el seu compte anotador: Jordi Villalonga feia 1' 1 a 0. A partir d'aquí tot es va ensorrar per als joves jugadors que visitaven la pista de la nostra localitat i el Patí Hoquei va començar a rodar al seu aire, les jugades d'atac eren cada cop més insistents i poc després del primer, Jul feia el 2-0, Pérez feia el 3-0 i abans que finalitzés el primer temps Villalonga arrodonia el parcial deixant el
marcador, al descans, en un més que favorable 4-0.
Però malgrat l'adversitat, el Santa Isabel va sortir a la pista amb la intenció de superar l'avantatge santcugatenc, establint el seu ritme de joc als primers minuts de la segona meitat i així aconseguia el 4-1 que li donava un mínim d'esperances. Els homes de Toni Pare-
des van reaccionar de seguida i es va engegar un curt període de teva-meva que deixava el marcador en 6 a 3. La superioritat del Patí Hoquei davant el seu rival es va fer palesa a partir d'aquest moment i Soler i. un altre cop Villalonga aconseguirien marcar establint el que seria el resultat definitiu: el clar 9-3 final. •
Handbol
L'UESC supera el primer obstacle Sant Esteve 15 - U.E.S.C. 27
Redacció
Aquest partit representava per als homes de Ramon Grau el primer dels dos reptes per a aconseguir classificar-se entre els tres primers i passar així a la fase d'ascens. Tot i que els primers minuts del partit van ser fluixos tant en la defensa, un xic descolocada, com en l'atac, no gaire concentrat, els jugadors santcugatencs van
aconseguir marxar als vestuaris amb un parcial favorable de 11 - 13.
A la segona part l'UESC va sortir a la pista amb la clara intenció de superar el repte que significava vèncer el Sant Esteve a domicili. És per això que la seva defensa es va tornar més ferma, fins al punt de no permetre a l'equip local travessar la seva línia, mentre el seu atac aconseguia més ritme:
durant aquest període el Sant Esteve només faria quatre gols, mentre els santcugatencs n'aconseguien 14, emportant-se així la victòria cap a casa i esperant el partit d'aquest cap de setmana perquè en decideixi la classificació: diumenge l'UESC rebrà la difícil visita de La Roca i provarà d'anotar-se els dos punts que el permetran jugar la desitjada fase d'ascens. •
Voleibol masculí
Alemanya triomfa al IX Memorial Arturo Cortés Redacció
Durant els dies 7,8 i 9 de gener el Pavelló de Valldoreix va ser l'escenari, per segona vegada consecutiva, del Memorial Arturo Cortés que enguany arribava a la novena edició. Aquest torneig internacional júnior de voleibol (aquest any només en categoria masculina) va acollir les seleccions de França, Espanya, Catalunya i Alemanya que va ser la vencedora absoluta.
Després dels preliminars,
sis partits disputats tots contra tots, els resultats donaven accés a la final les seleccions de França i Alemanya, mentre que l'espanyola i la catalana s'havien de conformar amb la de consolació. Aquesta darrera va ser la que primer es va disputar, vencent la selecció d'Espanya igual que havia fet durant els partits de la Higueta però amb una mica més de dificultat.
Pel que fa a la final absoluta, la qual encarava les seleccions d'Alemanya i França,
cal destacar que va ser un partit molt disputat durant el qual es va veure el gran nivell que mostra el joc de les joves promeses europees. Tot i que els francesos van saber com plantar cara no van tenir la prou capacitat per mantenir el marcador davant els implacables remats dels seus adversaris; els alemanys es van imposar a la fi, gràcies a la força de les seves jugades deixant el marcador final en 3 sets a 2 al seu favor. •
Voleibol femení
La improvització resulta positiva C.V. Sant Cugat 3 - C.N. Sabadell 0
Redacció
Primera jornada de la segona fase per a les jugadores de Víctor Hugo que aconsegueixen quedar-se amb els dos punts del partit gràcies al seu esforç.
L'encontre, que a priori no semblava presentar cap problema, es va veure complicat per la baixa de dues jugadores (Sandra, la col-locadora i Valerià, rematadora). Així. amb la novetat d'haver de jugar en posicions diferents a les habituals, les jugadores del Club Voleibol Sant Cugat es van esforçar una mica més del normal per remuntar els parcials contraris que els feien tenir els punts que el Club Natació Sabadell havia aconseguit marcar sense patir gaire.
Però, a l'hora de la veritat va ser l 'equip local qui va aconseguir imposar-se. de
mostrant el seu saber estar a la pista i sense no deixar mai per perdut un set: mentre les jugadores del Sabadell es conformaven amb anar marcant punts, les jugadores santeuga-tenques s'esforçaven per millorar el seu joc. El carregat marcador dels tres sets (17-15. 15-11 i 16-14) demostra dues coses: la ja esmentada capacitat de reacció de les jugadores de la nostra localitat i l'encert del Sabadell per a saber aprofitar els buits que deixava la plantilla santeugatenca, en alguns moments completament descolocada i desconcentrada.
Al final una altra victòria per a les noies del volei que comencen amb bon peu aquesta segona fase, mentre tothom espera veure com reaccionaran quan s'hagin de trobar, per tercera vegada en el que va de lliga, amb el seu botxí, l'Esplugues. •
Joan Llamas intervindrà en "Poblenou", la nova sèrie de TV3 L'actor santcugatenc apareix en el 25è capítol
Mont ( Hr \ ;i j;il
I ' eeo n de I,, n, >vi i,[ \ i la.
I' M I ' I Lueas. miei \ indta en Li
-1 • i \ ,1 si.'I , , L I \ ; q u e s ' e s t r e
'!,M . ' I •' i - , ! ! d i l l u n s . d l , i ] D d e
Ce I' .' I ' l ' i >L I C l l i M l " . q U C Os
I n u l l Li , , UI .' C' l h o l a l l d l ' s o -
hi el . ia ia. ,.li.' dl M.ms a , lr , on
.bes . , • . •: | " • i r e : H ' I :al
".i ',. '. ,•!, i,,n,i i esta inspirat
ei in> '• L.-l - iL ai ics hi Ham
i i , , - l ipiis "( ii ' i i i dol han I i l l o a "L'I 1 • l · 'b l i iM i
-.'|| .in pi ; IK ipi de I ^ ' ••". l i i , ^ n i i i ' i i : -- , a,i -,, i.'i. rei»!. S I 0 ! •. 1 ' : • j '.I ,! 1 l i ,', s s O s S O | s U O
•Mai Lo: i i " . M \ i, deL' - i psico le.'s i|ik' l io 'k i l le i ; on el serial des de d..noia de les .aíneies. Joan Llamas polifacètic actor que podrem veure per la petita euiisideien que el o i u l i k i e te pantalla en els propers dies en el "culebró" a la catalana
e \ i l . el iioin'oic de capítols pie de moment. tan M > L ha l'cl pro- tina hogeda que esdevindrà su-\ i s i i nu i . i l i i k i i t es Mihiepas u s de vestuari i que la grava- pcnicrcal.
:r,- I ,: --o', a continuïtat i ei l: u n es durà a terme al i'wtrg de Kl guionista Josep M. Be-
, .i • 11 n k -11'..;" oeoeii de ics leae !a setmana que ve. net i Jornet i cl director Joan i uir.s que . ] pi. '-hu ikns t ia ia l.ls actors i Ics actrius han Bas encapçalen i coordinen un
i- i in. , I • "sa •-' iii.:i L:OS oeballat í i l icbal lc i t) en emuli equip d"escriptor i rcal i t /adors I :-iie ! . . . i u d'aci.i··-- i ,ie i. tons fo t \a diferents a les he. que e laboren els gu ions j hi
u us -,'lu vnvl'.ai vcuic. A l l red büuals. pi que se'ls ha denta posada en escena ditis els estu-I acoti, Ui . I a|, ; l . i / . i r an . be- nat que apo r t i n maneres de dis. d 'hsp lugues . on eren els ••an i'eia. i ei saak ugatcik Jo- parlar i exper iències pròpies ant ics es lud is Isas i . Aques t au I L l inàs, que Ia ia la H ' \ , I aU seus personatges, dcnios pi'oees de producció - treballar
ipanci ' . i a p, i i :n del cap í to l irant a i \ i una gran eapactiat de una mica sohrc el terreny i so-
' - v c reat iv i ta t . .Aquest esforç ha bre la m a r \ a - no s 'hav ia tot
s. .• -.[•. ens ••... avança: I L-. estat destacat per guionistes i mai abans a (.'alalunya.
• a-.. i. pei Miik.i'je ai qual ell di ioctors. l·ins al moment, s'han ro-
il·iu,- •. d . •••, el •cap d'un pnii I Is protagonistes del " l ' o dat 20 capítols de la nova se-i. L ib" . m i , :e II i,, ,1 s. > e . . una b lenou" son un matr imoni de ne . C o m ja hem d i t . pern cl i i i k . , pul i.L. d, ;o ',. I ink ' i io i mrqan.i edal amb li'es f i l ls ado programa és interact iu i l 'au-d au , ok,, ..inh ca l e - k i n . el lescents. La p.ii'clla \ ni en el diencia es qui "or ientarà" cl la-
p- i . ia ••• i k i . i " \ e o b s t a n t . barri baicc loni que du ei nia ranna del "cu lebron" català. •
l ' . l · i o i en •. a . eniei ku que. tei \ nom de la sei te i i egenla
HUllü/d Cl l'iMIC tirs de Karaoko do Meml'is Rubí
Èxit de participació i de públic Kula ie i i i culta eiioi m,'' ' •'• possibdi- veu de I .s anys. que va acons-
kit d ' a i ' " " i1 , ' segon i seguir cl trofeu i cl taló entre -
l i ' i , / oi.i -o ,L Oeseni t cuc - p-, ni I i i 'alment cl d i - gat per la direcció de Me in l'is
hi , ,s •, a icalu/ .a la lase l'inal íectoi de ta sala \ a entregar cl valorat amb 1 00.000. Pies. •
del ^l'iu. urs de Karaoke orga- primer premi a una magníf ica
•ut/a.i por la discokv a Mcmí is .
ou,' '•• oiea . el.'bi ,aii des ce pri
li IOI s i lo 11 res ,: :a se'\ .-. sala de
Rubí.
\ la I ma! v an accedir 7 c\
i. el lents canki i is . que amb la
i i iusk e. de Ions. com a basc de
les se\es actuacions, interpre
taren peces que narren des del
mític Nino Bravo, tins al mes
modeí n Seigio I );ihna.
I I jutat que era format per
pe rsona l i t a t s del mon de la
música i de cultura, el Sots-Di-
rector del nostrre diar i Víctor
M. Morera, ho \ an tenir molt
d i f í c i l a l 'hora d 'a to rgar els
p r e m i s , ja que Li casua l i ta t
dels cantatis i l 'excel·lent lor- Kl Gerent de Memfis es sent molt satisfet de l'acollida obtinguda amb tna d'interpretar Ics peces, d i f i - aquest primer concurs Karaoke Memfis
La santeugatenca Victòria Camps, presidenta de la comissió sobre continguts televisius \u.
La santeugatenca Vic tòr ia Camps e's catedràtica d ' b t i c a de la Universitat Autònoma de B a r c e l o n a i s e n a d o i a . b o u candidata pel l 'SOL al Senat en les darreres eleccions genera ls pe rquè d i u . es sen t i a "compromesa amb cl seu pro grama". l.a comissió especial sobre continguts televisius del Senat, de la qual ella n'és presidenta, ha d'emetre un i n l o i -me d'aquí a un any.
L:n una entrevista amb Víctor-VI Amela. a " l .a Vanguar-d ia " del propassat dissabte, la santeugatenca fa una crítica a l 'actual oferta televisiva, tant pel que t'a als continguts, com a l 'estructura. Victoria Camps diu que " la televisió que tenim no és pas la que volem tenir". l.a senadora creu que l 'homogeneïtat de l 'oferta no permet
elegir. I.'enlrev ista deixa veure que Li màxima preocupació de Camps a l 'hora de fer l ' informe és aconsegui r una oferta te lev is iva variada i. sobretot. pedagògica i cul tural , que t ingui en compte les minories. eN sec to rs m a r g i n a l s , la gent gran... ja que. si bé els veiem cada dia. no existeixen pel que la al mercat televisiu.
V i c t ò r i a Camps no t roha que les més de tres hores diàries que els espanyols miren la " l e l e " , segons les es tad ís t i ques. sigui a larmant, sempre que "aquest temps sigui rendible culturalment i social, i no només econòmicament per a alguns".
Malgrat no li agradi veure la "caixa lonta". la doctora no t indrà mes remei que fer-ho moltes hores, almenys, durant üairebé un anv. •
DISSABTE 22 DE GENER rj les 10 del vespre al teatre-auditori del centre cultural
VENDA D'ENTRADES: De dimarts a divendres de 12 a 2ti. i de 7 o 9h. Dissabtes de 12 a 2h. C/. Francesc Moragas, 30 Sant Cugat del Vallès. Amb targeta c K N T R K de crèdit al Tel. 589 22 88. C U L T U R A L
Dues hores abans de la funció a la taquilla del teatre.
CONFERENCIA: "Competitivitat i ètica. Exposició de les aportacions de l'ètica en els condicionants de les accions competitives". Per Vicenç Trius, enginyer químic. AI Centre Borja a les 19.45. Tel. 674 11 50. Org. Centre Borja.
Dimecres 19 XERRADES D'ORIENTACIÓ Acadèmica i professional: "El paper dels pares en l'elecció de futur dels fills". Per Maite Casa, psicòleg clínic. A les 20 hores a la Casa de Cultura. Org. Ajuntament.
Dijous 20 XERRADA-COL.LOQUI: El ca talà als mitjans de comunicació". Hi participen: X. Fornells, director de RSC; Esteve Valls, Ràdio Rosselló i
Alex Gorina, crític de cinema. A les 20 hores a la Casa de Cultura. Org. Joventut Nacionalista de Catalunya.
Dissabte 22 TEATRE "Lazarillo de Tormes". A les 22 hores al Teatre Autitori del Centre Cultural. Org. Centre Cultural.
Altres activitats Premi Gausac de Recerca. Temes relacionats amb Sant Cugat o àmbit comarcal. Termini de presentació: 28 de febrer del 1994. Inf. 674 69 93. Org. Grup d'Estudis Locals. Col.Ajuntament
Coral Infantil i juvenil Sant Cugat: Obertura del curs 1993-94. Per a nens de 4 a 16 anys. Inscripcions a la Casa de Cultura. Tel. 589 13 82
Hsiaoyu Liu exposa a la Casa de Cultura
Fot. J.A.Mula
Redacció
El passat dimars va tenir lloc la inauguració de l'exposició de tapissos i pintures de Hsiaoyu Liu. L'acte va estar presidit pel Regidor de Cultura Jordi Franquesa i un nombrós públic que va acompanyar a la xinesa que resideix des de fa uns anys a Sant Cugat.
Aquesta exposició mereix una visita per part del públic que vulgui gaudir d'una obra plàstica oriental creada amb conceptes clars del tèxtils sobre l'escola catalana. •
Cloenda Any Miró Redacció
Fins al proper diumenge dia 16 de gener encara es poden visitar les tres exposicions "Royo a Sant Cugat a Miró", aplegades sota una mateixa temàtica. Una triple mostra que suposa la cloenda de les grans exposicions que s'han vist a la ciutat i a Catalunya durant l'any, amb les quals Sant Cugat, pionera en l'Any Miró, tanca un període de tasca artística important.
La mostra de Royo i la seva vinculació amb Joan Miró ha estat l'exposició més gran que s'ha pogut veure a Sant Cugat, formada per documentació fotogràfica inèdita de Català-Roca i de Carles Ca-banas, que palesa la intensa activi
tat conjunta de Royo i Miró, i que permet veure un centenar de tapissos i entretèxtils de Josep Royo, realitzats a partir dels anys vuitanta.
Donació d'un tapís a la ciutat
El santcugatenc Josep Royo, com agraïment a la ciutat i a fi d'enriquir el patrimoni tèxtil del futur Museu de Sant Cugat, ha fet donació a la ciutat, del tapís que porta per títol:"CAPVESPRE" de 175 per 220 cm., realitzat el 1988, el preu del qual és de 2.500.000 pessetes.
Tapís que es col·locarà properament al vestíbul del Centre Cultural. •
ARI BEN Al G R I
La Galeria d'Art a Sant Cugat
Exposicions Carrer Valldoreix, 58
Tel. 589 00 97 Matins de 10.30 a 13.30
Tardes de 17.30 a 18.30 - Diumenges i festius tancat
AMADEU CASALS II Volum "HOMENATGES RUSINOL"
PRORROGADA FINS AL 18 DE GENER
/Ot
Sala islrïol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès
CLUB SOCIS FONS D'ART
Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
1ÍPPSIG10NS ffiifiT
GALERIA CANALS Carrer de la Creu, 16 -
Tel. 675 49 02 "Josep Royo, obra recent"
Fins al 16 de gener Org. Comissió Any Miró
SALA D'ART CENTRE CULTURAL
"Royo tapisser". Fins al 16 de gener
Org. Ajuntament i Comissió Any Miró
FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55
"Col·lectiva de Nadal" Fins al 31 de gener
RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53
Expo-col.iectiva de pintura i escultura.
Hm al 18 de gener
J
CLA ^ÏFICAT; ^ ^ ) . GENER 1994
ADMINISTRACIÓ] DE FINgUEsI
CAPMANY 588 35 1» Ca-r-;- Ln.c í -JB'
-INCUíIS r-i =Ï0NL. i A í ; 4 ' J í i Par,, —i-p-tül. i
SA'.A·-'NÚJES : i " i s T , 5
st pir, --•I A.qi
• BASSARS - REGALSj
REGALS
Carer VaHdoreix. 23
Tel. 674 93 35
Cè'9Ü Sar: Cga* :•:- v'ai-es
ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT
MiLARTOBELLA 674 06 57 Santago Rusinol, 49
TCT MUSICA 674 15 36 Alfons Sala. 28
VILA ELEC"RO__AR S A 589 02 7' Sana Vana '0
E FUSTERIES INDUBRUC Av. Ragull. s/n-nau 19
JAUME SOBREGRAJ Mina.63
674 0318 J O G U I N E S
MOTOS GINES 58942 07 Elies Rogent Local 10
MOTO 77 SANT CUGAT 674 17 59 Castellví, 27
EI FRUITERIES JOGUINES MARGA 674 16 32 Santa Maria, 44 • NETEGES
674 0882 • DIDO JOGUINES. • vinyoles. 10
• ENSENYAMENT
ADVOCATS • BELLES ARTSÍ
P.CASADO COCA. Pg. Castanyer, 13
EE-ES" AF'SCABAV SaïoQ'j Ra^r, =4
3FL" 7 SELLES AH
u
3 3E
3 p
-2 -"3 ^ í/1
CENTRE
AUTORITZAT
ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21
J. MIRET. 6~5 53 53 WJn JOIERIES Mercat Torretlania.aarada 1-42 t ^ l · l RELLOTGERIES|
.OSEFPJiTS 569 44 6'. AUGUE^ " I 674 58 54 Mercat Pere Sar pa-aaa '23 Sartiagc RISTO. 40
l·li r.AC y i r r T D i r i T A T "tL 'n . ,b ...Tj • *. JU -4
VALLÈS NE" Sant Ramon. 4
674 89 18
GAS ELECTRICITAT Q O B R E S I
CONSTRUCCIONS
Ue'ca!Tcreblanca D3raca "40
R CLERAL ELECTRIC TAT 674 55 - ROC .CAN JO ERS 674 OC 26
PROMUSA A: Tor-eblanoa 2-6
MÈTODE IRENEU
SEGARRA
Canovas del
Castillo, 14
VA..30RE X- A. Caia ury3 '
SANBER-E Anse r Ca'.-e 20 •
589 V 32
Ò P T i g u E S
V» Punt deÉt» Servei
Muntatges Elèctrics
Plana Hospital, 3-5 Local 2
Tel. 675 35 00
Fax 675 33 50
SANT CUGAT DEL VALLÈS
AGENCIAS DE VIATGE
EL ^ ^ Tei. 675 11 94
BICICLETES
0 AIGUA TRACTAMENTS
5?4 5S4 7 :RRON I.S - Taule' 2 '>n
C.C-E5 CARDONA 67115C9 Va! acreix. 4"
BIKE HOUSE DUYASA 58917 57 Can Matas. 24
LA BOMBETA, S.L
ELECTRICIDAD GARRELL
Av. Catalunya, 3
Tel. 674 00 24
Sant Cugat del Vallès
»JV1 ALUMINI - V I D R E S
6'5 26 6-
EL BODEGUES - VTNS
GARRIGA Val core-x 63
m CREU POJA San» Juli. 2
EL
VINSNOESA 58919 83 Baixada Sannt Seve'. 4
AMBULÀNCIES]
674 12 34
ANIMALS -VETERINARIS
EL BUGADERIES TINTORERIES
ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2
LA FAUNA . 574'3 05 Ra-nrjia de! CeUe' 35-3"
VE" SANT CUGAT Vryjles 10
"5 3 5 '
SOL-NET 674 4149 P Torreblanca, 52
T'NTOREPIA SAN" CUGAT .674 11 83 Santiago RusirW 35
"INTOPERiA SANT CUGAT 674 11 82 Sant Anton- '
TIN"ORERIA SANT CUGAT, 675 22 28 Rambla Ribatallada 24
3 0 KLvS 4 CANTONS C I N E M A - R A D I O - T . V . DIVENDRES. 14 GENER 1994
SALM Historias de la puta mili
Horaris: 16.20, 18.25,20.35.22.45
SALA 2 La madre muerta
; • • . ! ' . • • ' , i : i / ii.: •. :'.'i --i Sr-p; ",at:i de si, macre se ve envue :a er
' . - M . Í ' I ' • i'i ••.••! •.-.•-•!;- l r i , i pe icula de J u a r - ' a Bajc LIILIO
I ' n i ' . : • .• .•.. ir le :.' ' i i ' VaM~n Maprs de '3anys ' i
Horaris: 16.10, 18.20,20.30,22.45
SALA 3 Con el arma a punto
: : ••:• ;"'it:' ' : I I I ' IH IM Linrai.;:'ii<,.iCW po' _.-i j v e n reteidi: ;:•.
• • ; ." :> ;'i"'\r..i pi1 c :•. -.-. L„n:.j de jub arse Vtd.jrs de ' 3 a r v
Horaris: 16.30, 18.35.20.35,22.35
INDO QUEWR
SALA 4
Prohibido querer
Horaris: 16 20.
18.25,20 30
22 -15
"RANKING"
DE LES PEL·LÍCULES DE
VÍDEOS MÉS LLOGADES
Súper Mario Bros Jennifer-8 Made in America Tortugas Ninja III Stalingrado La asesina La chica del ganster Aguilas de acero III La fuerza del viento Una Navidad con Mickey
li ,mn li De07ha 9.30h. "El Gall del Monestir" . ; * „ * . Revista d'informació despertador, noticies de Sant Cu RÀDIO SANI CUGAT gat i el Món, la tertúlia. De09.30h.a l3h. "Dies de Ràdio" El Magozine De l3h .a l 3 .30h . "Sant Cugat Avui" L informatiu.
D e l 3 . 3 0 h . a l 4 h . "La te r tú l ia " (Repetició) De 14h a 15h. "La gramola" Les cançons de la teva vida. De 15h. a 19h. "Vol de tarda" [I plaer de la musica i res mes. De l9h .a21h . "Al lloro" Lo música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. Tespor t iu" 10 minuts nmb *ot l'esport local i conar<c:
De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.
^•tunoro de r
vídeo -club sant cugat
* * • * * •>*
Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49
Sant Cugat
Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai enlrevistables.
Dimarts. "L'estafela" Un espai cie lecijra d? tortes. Dimeces. "A ixò es pot snlvar" Programa c ecologia i medi anióient. Dijous "Una proposició indecent" Propostes pel cop ce setmana.
Divendres. "Vallès sense f ronteres" Programa de suport els immigrants De 24h. o 07h. "Música al teu costat" Musico per amenitzar lo nit
Programació cap de setmana Dissabte: -8 OOh.' Nosequeting' • 1 O M . "Valies sense fronteres' es pot salvar' -12.00fi. "L estafeta' I3.00h." Avont Matx' -14.0 m o n " - 1 5 M . Súper DJ 18 OOh. "Maiatcï 23.00h. 'Et ;ono';1,
Diumenge: -B.OOh. 'Missa' - 9.00h. 'Esports en marxo -lO.OOh (Racó de lo poesia, Sardanes, Lo sarsuela, La musica de sempre) -14.OOh. "Esports
| en marxa" -15.00h. 'Súper DJ" - 1 8 M . " No m agraden els dilluns" -21 OOh. [ "Esports en marxo" -22.30h. "Històries"
.OOh. "Això Un pam àe
do d'amics
Comentari de cinema Els homes durs també ploren
L'n mundo perfecto Títol original: A perfet! wniUI. Director: Clint Hastwood. Producció: Frank Johnson i David Valdés per ei Malpaso Productions Itct. Guió: John Hec Hancock. Fotografia: Jack N. Green. Música: I.ennie Nilhans. Intèrprets: Kevin kostncr. Clint Hastwood. Laura Dem.
Xavier Borràs
De mica en nuca, Clint Hastwood s'ha anal guanyant un prestigi com a director que ara. després dels dos Oscars guanyats amb Sin perdón, el seu anterior film. el consagra com el darrer dels grans clàssics nord-amencans. hereu de les essències de Raoul Walsh o Nicholas Ray (encara que els seus veritables mestres van ser Sergio Leone i Don Sie-gel i. Lis mateixos crítics ex-progres que abans el li-raven per terra, ara li canten les lloances. I es que els progrés, ja M: sap, arriben tard a lot arreu. I encara sort si hi arriben.
Un mundo perfecta és un altre esglai') amunt en la seva escalada a l'Olimp dels directors mítics: una road-niíivic on Hastwood. malgrat la seva promesa que no tornaria a dirigir i actuar alhora, interpreta l'aparentment granític sherijf encarregat de la cacera d'un pres fugat. Al llarg de la narració veurem que no és pas tan dur com aparenta.
HI protagonista, però. és Kevin Kostner. interpretant un paper (el millor de la se\a carrera» que. l'a uns anys. provablement hauria interpretat el mateix Hastwood. Lli es Butch. cl delinqüent tugat de la presó que. en la seva lugida. agafa un nen per hostatge. L'.ntre tols dos apareix de seguida un corrent de simpatia mútua: Hulch és un home marcat per una infància desgraciada, amb una mare prostituïa i un pare delinqüent, i veu en el nen -estigma-tit/at per l'abandó del seu pare i pel fanatisme religiós de la seva mare- un reflex d'ell mateix a la seva edat. HI nen veu en l'adult el pare que li manca i l'amic que no li han deixat tenir, i lots dos deixen de ser segrestador i segrestat per converlir-se en camarades, embarcats en una fugida cap a una arcadia fe
liç (Alaska, on Butch creu que hi viu el seu pare) a la qual no podrim arribar mai.
Ln mans d'un altre director -per exemple Spiel-herg. que era l'encarregat en un principi de dirigir el film- Un mundo perfecta podia haver naufragat en un excés de sensibleria tova o haver-se quedat en la pura anècdota de la persecució policial. Hn mans d'Lasiwood, però. es converteix en una inquietant reflexió sobre els aspectes foscos de la infantesa i la dificultat de fer judicis morals taxatius. No cau en l'error de simplificar la lectura ètica fent del pres fugitiu un santet: Butch és un home violent i perillós. perí» també pol ser una persona sensible. "No sóc un bon home, però tampoc sóc el pitjor", diu en un moment del film. Hastwood sap ser sentimental sense ser sentimentaloide. sensible sense ser seiisibler. No és aquesta la seva millor pel·lícula, però és una petita joia. •
B Ja
DHH JOIErs Articles de regal i concessionaris oficials de:
DIVENDRES, 14 GENER 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 1
HORÒSCOP Per: Lin Mithal-Hir
ÀRIES (21-3/2-4) * y t Tens un forat a les butxaques; re-/ i alinent s'apropen dies molt i molt
durs. Has gastat massa, i ara ho pagaràs. No tinguis por, tot es podrà arranjar. També el teu eor està hipotecat. Aclareix de qui vols que sigui.
TAURE (21-4/20-5) v. j Bon començament d'any, tot i les ^ ^ % mancances. No ploris que encara ^ ^ que aquesta setmana no sigui massa bona. les perspectives són ideals. Veuràs com aquest any s'arranjaran les coses.
BESSONS (21-5 /21-6) ^ M Et vaig advertir que guardessis una | | mica. la pujada de gener pot ser te-
^ ^ rrible. Posa en ordre les teves coses i no t'encomanis tant a la sort. Bona setmana per als refredats.
C R A N C (22-6 /22-7) ^ M ^ Massa menjar i massa beure, i ara W ^ ho pagaràs. Ja veus que de les co-^ • ^ ses bones no s'en pot mai abusar. Mira al terra, que potser hi trobaràs la teva sort. 1 vigila les ensopegades!
L L E Ó (23-7 /22-8) ^ ^ Ja has tornat a agafar forces? Ja
A J estàs preparat per a la nova època? v \ Se t 'apropen dies de córrer i un munt de nous esdeveniments t'envolten. El millor serà que et preparis. Fes "foo-ting" i posa't en forma.
VERGE (23-8/21-9) fyy% Per una vegada sigues agosarat. \\w ^ ° dubtis, l ' r a endavant, encara " * que les butxaques estiguin buides,
més endavant tot es pot arranjar. Vigila molt d'aprop on poses les mans. No sigui cas que et cremis.
BALANÇA (22-9/22-10) ** Ho vas intentar i no va sortir
™ " " com volies. No t'amoïnis, pensa que dissortat en els diners,
bona sort amb l'amor. Segur que aquesta serà una bona setmana per sortir i fer noves amistats.
ESCORPIÓ (23-10/21-11) - M ^ Agafa forces, reuneix els teus l l i » pensaments. No et deprimeixis i 11 U pensa que els núvols no duren pas sempre. Un dia o altre sortirà el sol. No tot l'any és gener, ni tots els dies són divendres.
SAGITARI (22-11/20-12) • Ja t'has divertit prou, ara reposa i
^ ^ dedica't a coses més serioses. Posa fil a l'agulla i comença a treba
llar. Que no tot t 'ho donaran de franc, que la vida no tot és riure i també s'ha de suar.
CAPRICORN (21-12/19-1) - j Et vaig dir que tot era baixada,
j^S però no perdis els frens. Que per ^ ^ voler córrer massa, a vegades es
pot perdre l'ocasió. Mira a banda i banda, i no et saltis cap senyal. Així tot anirà bé.
AQUARI (20 -1 /18-2 ) Dies de bona lluna per a tu. La sort et pot acompanyar, tot serà màgic si saps cercar la raó de les
coses petites. No t'embranquis en projectes faraònics, que a tu no et van. Sigues prudent.
PEIXOS ( 19 -2 /20 -3 ) • » Mira al teu entorn, ja pots sortir.
^ ^ La llum comença, però no deixis d'abrigar-te. Encara que faci sol,
som en ple hivern, i qualsevol núvol traïdor pot fer orhbra i fer que torni el fred. Vigila.
T.V. SANT CUGAT 38-39 UHF
L'Informatiu Resum setmanal de les notícies més destacades de
l'actulitat local. Presentat i dirigit per Mario de la Mano. L'Informatiu cada divendres en directe a les 21.30h de la
nit. Repetició a les 10 -14 - 21 i 24.00 hores cada dia
Informació 589 14 86 - Sant Cugat del Vallès
MOTS ENCREUATS f^
Per Jordi Alins
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 l i i !
2 • 3
4 5 6
• :• •
1 l
HORITZONTALS.- 1.Femení, sense protecció.- 2.Gens útil. Estimar.- 3.Medis sedimentans a la vora del mar. El van enderrocar a Berlín.- 4.Al revés, allò que és de tots. Classe de seient.- 5.Una de les qualitats del so. Al revés, proper a la persona que parla. Al revés, ordeni.- 6.AI revés, farà servir. Senyora molt devota.- 7.Que és de color vermell fosc. Símbol del sofre.- 8.Terminació d'infinitiu. Preposició o article. Plural, vehicles de ferro que vomiten foc- 9.Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Símbol del nitrogen. Ingredient d'una salsa nacional. El nom d'un planeta del nostre sistema solar.- lO.Passadís porticat. La primera llum del dia. En números romans, cinquanta.- 11.Persona afectada fàcilment pels sentimetns.
VERTICALS.-1.Plural, òrgan de govern de la província.- 2.Conquerir amorosament. Vocals.- 3.Matèria usada per fer taps. Símbol de l'argó. Variant dialectal de nen.- 4.Forma de pronunicar un so grec com una e. Símbol d'atmosfera.- 5.Cent desenes. Lloc on es prepara el menjar. Vocal tancada.- 6.Sobre tancat fins a una data determinada. Abreviatura de nord. Al revés. contrari del bé- 7.Vocal oberta. Gos. Alcalde.- 8.Sím-bol del radi. Sobresou diari per traballar fora. Consonants sonores.- 9.Nom de l'amoníac quan actua de lligam neutre en un compost de coordinació. Nus fet-10.LÍ han donat un color com el de l'or. Símbol del crom. Vocal oberta.-11.Conjunt de residus recollits.
SOLUCIONS
1 V I U I K i l I S l i s
II 01
ENDEVINALLA
_s _n _rbr mb d_tz_ br_nq s, c_d_
br_nc n n c_mp_n, c_d_ n t_ s_t
_c_lls _ c_d c II _l s n_m.
Àue i .oionios
uiou nas |e uaoo epeo \ sneoo les et nmepeo 'uodujoo nw un eouejq epeo 'sanbBjq szjop qiue ejqjB un sg
COPISTERIA PROFESSIONAL I OFERTA ESPECIAL
Can Matas, 8 baixos Tel. 675 36 53 -SANT CUGAT DEL VALLÈS Pere Esmendía, 23 Tel. 697 50 05 -RUBÍ
FOTOCOPIES COLOR A DUES CARES REPRODUCCIÓ DE PLANELLS
DIAZO FOTOCOPIA
ENQUADERNACIONS CANONET ESPIRAL
TERMOENCOLAT MATERIAL D'OFICINA COMERCIAL
I TÈCNICA
DICIEMBRE
FOTOCOPIAS
COLOR CANON LÀSER
DINA 4
1 0 0 Ptas
Caga tió, caga'ns torró, que dels nens, Déu n'hi do...
Pere Pich Rosell
Is personatges imprescindibles de les passades festes de Nadal foren els nens
i nenes. Totes aquestes festes varen girar directa o indirectament al voltant dels petits cie la casa Durant tots elb dies de festa, varen realitzar un estat de setge a les nosties pacifiques, organitzades i una mica aburndes cases, convertint-les en un divertit i mogut galliner esverat.
Com cada any. la nostra ciutat, es va convertir en una marató d'actes pensant, en molts casos, en els nens i íes nenes. La lluminària dels carrers de Sant Cugat amb "Els Pastorets'' de La Floresta. Mira-sol i Sant Cugat, foren la llampada d'avís que les festes havien començat, i
com cada any, els nens i les nenes es varen quedar bocabadats per les llums dels avets guarnits, i com cada any, s'amagaven sota les seves cadires per les flames del dimoni, i reien amb els acudits d'en Lluquet i en Rovelló, de "Els Pastorets".
Desprès varen arribar les cantades de corals i es produïren totes les variants possibles: nens i nenes que cantaven. pares i avis que escoltaven; nens i nenes que no volien cantar, pares i avis que volien escoltar; pares i avis cantaven, nens i nenes al·lucinaven
I quan varen tenir una estona lliure, els férem seure a l'escriptori i molt cerimonió-sament els vàrem demanar la carta per als monarques de l'Orient, i les seves missives semblaven més una comanda comerc ia l d 'uns grans magatzems, que no
pas una carta màgica, com nosaltres haguéssim desitjat.
I per últim, arribaren els Màgics de l 'Orient, i amb llurs carrosses varen desfilar pels carrers dels districtes, i essent representants de tots els continents i colors, destronaren un Pare Noèl massa blanc per la manca de sol.
Durant la llarga nit del cinc de gener, els nens i nenes, embolcallats amb els seus llençols, es feren creus que uns reis fantàstics puguin utilitzar tècniques de marquè-ting tan sofisticades i, que en una sola nit, puguin inundar les cases amb els seus desitjós.
Al capdavall, pensant amb les festes de l'any vinent, demano si és possible amb la meva carta anticipada, més envelats i menys embalatges, per a poder tenir un Sant Cugat més net i bonic.
El cinquè cantó
Pocosquesomosy... Per Victor M.Morera
En este país on el que nos ha locució vi-vir. cl mas umto imenta "microchips". Y es que somos una de las ra/as mas pedantes e insoportablemente vanidosas que exislen en nucsira Europa. No es la modèstia una de nueslras virtudes y las "ahuelas" de mas de 40 millones de espaíiolitos de a pic, pueden morirse tranquilameme. No las necesita-mos.
I!no eocina dos huevos con beicon y un bistec a la plancba y se presenta como "cheíf experto. Oiro dibuja una acuarela. menos que mas agraciada \ se aulodeíine como pintor modernista, rayando el arca "Vlironiana".
Otro compra un par de hoiella»- de Rioja en cl Mipcrmcrcado de la esquinu v le explica a la eajera la temperatura idonea del \ i -no. su "bouquet" sua\e v alurlado con un punto de aguja y su color acaramclado pro-ducído por la u\a Macabeo.
Me recuerdan muebo al portuguès que. con el dignisimo oficio de basurero, se til-daba anle sus amigos de "comaundante general du carro de la merda".
Este mes, nuestro periódico cumple un ano. L'n ano de MEDIO DE COMUNICACIONS privado. humilde en lo que se pue-de y nos dejan, sin ningún tipo de subven-ción y soporiado exclusivamente por un incondicional equipo de colaboradores que cobran 2 pia.v y media. Por un equipo de direeción que cobra otras 2 \ media. y por un eontingente de anunciantes y suscripto-rcs. a los que nunca agradeceremos bastan-te su esfuer/o, que ponen esc duro. Noches enteras sin dormir, media doeena de profe-sionales dispuestos a lodo y mucha, mucha ilusión. hacen posible que cada sentaiia el ciudadano de Sant Cugat pueda tener en sus manos un periódico que no cuesta al Heral-do Publico absolutamente nada. Però no lo-dos los ciudadanos de Sant Cugat parecen querer disfrular de un semanario de infor-mación. Valldoreix decide, mejor dicho Masanes, que "Els 4 Cantons" no es para él sur'iciente y edita con todo lujo de papel e impresión un int'ormativo de S paginas trimestral, que recuerda a sus lectores en Enero. que el 19 de Noviembre pasado se establece un billete único de autobús, que el 29 de Octubre la "Escola Bressol" cèlebre') la Castanada.
Agradecería al Sr. Masanes i lambién al Sr. Aymerich que se dediquen a gobemar. que falta les hace. y desde aquí les ofrezco mi columna con permiso de mi director para que informen a Valldoreix o Sant Cugat de manera semanal sin que ello cueste un duro al ciudadano... que para los tiempos que corren no es poco. Solo falta que pier-dan esa afición de convertir la propaganda en información. I es que ya no cuela.
¥ * TOUSSanTuga t
Rambla Ribatallada 24C Tel. 675 52 52 ^ ^
TOU»
Nor
Sens dubte la més i
r a t u ï t " * m de cobrar el jflftkiem, però a canvi oferim moltes!
t ésTJTSPpUtat de saber que has encertat el regal abans deTÏor Això no ho pot oferir gaire gent
