EL VIAL SUD DE LA NOVA RAMBLA DEL CELLER S'OBRE AVUI Plana 10

US 4 CANTONS , Divendres, 12 de setembre de 1991

Setmanari Independent de Sua CUGAT oei VALLÈS 225 ptes.

Pere Macias, conseller d'Obres Públiques

Macias: "Amb Torre Negra farem cas a

l'Ajuntament9'

Sorprenents declaracions del nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques sobre el paper que ha de tenir el govern català en el futur de Torre Negra. Pere Macias va assegurar a aquest set­manari ara fa una setmana que la Comissió d'Urbanisme de l'exe-cutiu català acatarà qualsevol deci­sió que es prengui sobre Torre Negra a nivell municipal perquè, la Generalitat "vol respectar l'au­tonomia dels ajuntaments". Sobre la possibilitat d'aprovar una modi­ficació del Pla General Metro­polità que requalifiqui la zona, l'exconseller de Medi Ambient va posar com a única condició "com­plir la legalitat". Plana 9

CCOOes desmarca del comitè d e L u C a S Plana 25

La senyera oneja sola a l'Ajuntament per la Diada

El Partit Popular recrimina la Ualcalde Aymerich reclama decisió del consistori de penjar Vautodeterminació de la nació

només la bandera catalana catalana en el seu discurs Planes 7 i 8 i editorial

El balcó de l'Ajuntament oferia ahir aquest aspecte en motiu de la Diada Nacional: era la primera vegada que onejava sola k senyera. Foto: AVE BELTRAN

Els de 'Nissaga de Poder' llegiran a Miquel Martí i Pol al Centre Cultural

Els actors santcugatencs Emma Vilarasau i Jordi Bosch

Cugat •

Els santcugatencs Emma Vilarasau i Jordi Bosch i l 'actor Jordi Dauder obriran la pro­gramació d 'aquesta temporada amb un reci­tal de poesia de l 'escriptor de Roda de Ter -Osona - , Miquel Martí i Pol. Seix conside­ra que "aquest no és un recital pur i dur de poesia sinó que intenta anar més enllà" per­què "la pretensió és retre homenatge a l'o­bra d 'un dels poetes més importants del nostre país". Plana 35

nCATALONIA C E R À M I C VISITI

LA MÉS G R A N EXPOSICIÓ

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres

d'hidromassatge • Materials per

a la construcció OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. W. 580 15 00

2 ELS4CANION5 fíiventlm, 12 He setembre He 1997

Sumari

Els consells de districte es reprendran a l'octubre Plana 8

El vial sud de la nova rambla del Celler s'obre avui als cotxes Plana 10

Trini Escrihuela fa aquest vespre el pregó de Valldoreix Plana 16

La UE Sant Cugat vol consolidar-se en la categoria Plana 31

Jordi Savall presenta música barroca al Teatre-AudHori Plana 36

Setmana 3 Comença un nou curs escolar i el tema de la setmana en recull les principals perspectives. Planes 3 a 6

Política 7 Sant Cugat celebra un onze de setembre més reivindicatiu que mai: l'Ajuntament només pen­ja la bandera catalana al balcó. Plana 7, 8

Els tres periodistes que decla­ren pel "cas Castaneda" coin­cideixen en els seus testimo­nis. Plana 8

Entorn 9 El govern català donarà llum verda a qualsevol decisió mu­

nicipal sobre Torre Negra. Ho va dir divendres Pere Macias. Plana 9

Els veïns del carrer Àvila es queixen que els cotxes entren molt ràpid des del carrer Bil­bao. Plana 9

Societat 16 El Club Muntanyenc Sant Cu­gat i el locutor Lluís Martín, guanyadors del guardó Manxecs de l'any que atorga el Centro Castcllano-Manchego. Plana 17

Ràdio Sant Cugat estrena pro­gramació per a la temporada 1997-98 amb nous informatius, magazine i programes. Plana 19

El col·lectiu Vallès Sense Fron­teres estrena una nova seu a

Rubí per atendre les demandes dels immigrants de la ciutat veï­na. Plana 19

Aquest número dedica La Ra­diografia a l'Associació de Pro­pietaris i Veïns de Valldoreix. Planes 20, 21

La justícia arxiva el cas de l'au-toescola Perfecto per manca de proves. Se'ls acusava de facilitar els exàmens als alumnes. Plana 24

Continuen els preparatius de la comissió organitzadora de la Festa de la Tardor 1997. Plana 24

Economia 25

El sindicat Comissions Obreres es desmarca del comitè d'em­

presa de Lucas Diesel Systems i accedeix a negociar amb la di­recció de l'empresa. Plana 25

Boehringer Ingeiheim té pre­vist invertir aquest any 7.000 milions de pessetes en la seu que s'està construint a Sant Cugat. Plana 25

Esports 31 El Sant Cugat Esport d'Albert Vinas debuta amb victòria a la Primera Catalana. Plana 32

L'entrenador del Júnior no té dissenyat encara l'equip per a la temporada que vé. Plana 32

Entrevista a Josep Gonzàlez, nou jugador de la secció de fut­bol sala del FC Barcelona. Plana 33

Cultnra 35 El Centre Cultural estrena una espectacular programació per al darrer trimestre de l'any. Plana 35

El folklore rus, siberià i ucraï­nès entusiasma al públic sant-cugatenc amb la visita del grup Irtysh. El conjunt va venir con­vidat per l'Ajuntament de Sant Cugat. Plana 36

L'associació d 'amics de la UNESCO Valldoreix - Sant Cugat iniciarà a l'octubre una sèrie de conferències sobre la llengua catalana. Plana 36

L'església Verge del Carme de Mira-sol s'obrirà al públic d'a­quí a sis mesos, després de 10 anys de romandre tancada. Plana 36

Els complements més naturals per al ja rd í

INDUBRUC, S»A* Zona Ind. Can Magí - Av. Ragull, nau 19

Tel. 589 00 23 - Fax 674 38 71

SANT CUGAT DEL VALLÈS Sol·liciti el nostre catàleg 97 de productes de fusta tractada i bruc per a tanques

OS 4 CANTONS

,t 1 — El tema de la

hetmana Divendres. I-' t/e setembre f/e 1997

S 0 g o n any. d ' E S O

Tot i que l'l·.Sf) e's el'període d'ensenyamentque preocupa més. l'educació pnnmnais una btise molt impwtant boto E4C Un dels irptes de l'en* nvament públu és absorbit In demanda existent. Foto- F.4C

Objectiu: repetir curs La setmana que ve s'inicia el curs amb la consolidació de FESO com aprincipal objectiu Dilluns tot torna a la normalitat de­finitivament amb el primer dia de classe d'ensenyament primari i se­cundari. Quan els alumnes dels cen­tres públics de Sant Cugat arribin

de les seves vacances es trobaran amb algunes novetats en diversos aspectes: reformes als edificis, avan­tatges en transport públic i, en el cas de secundària (ESO), un nou

curs, el segon. Després de la in­sistència a fer una valoració "molt positiva" del primer any d'aplicació de la Reforma, sobretot per part de les administracions i del professo­

rat, ara l 'objectiu és consolidar aquest èxit i acabar de millorar els serrells pendents de l'any passat. Només el retard a les obres de l'es­cola Collserola ha suspès l'examen.

JOIRK LLOMBART

- Sant Cugat -

Si no fos per les connotacions n e g a t i v e s q u e c o m p o r t a , la majoria dels m e m b r e s de la comuni ta t educat iva desitja­ria enguany repetir curs, con­cretament cl passat. El bon re­gust de boca que va deixar el ba lanç pos i t iu e n acabar el curs passat p e r m e t ser opt i ­mistes davant dels reptes mar­cats pel que comença en unes hores. De fet, des de l'any pas­sat i fins que l'aplicació no es­tigui comple ta (els a lumnes que l 'any passat van fer pri­mer d ' E S O començaran quart el setembre de 1999), cada any suposarà l 'entrada en funcio­n a m e n t d ' u n g rau nou d e l ' E n s e n y a m e n t S e c u n d a r i Obligatori. I per tant, cada any es plantejaran interrogants im­portants que es contestaran els mesos de juny. Per al del 1998 quedarà pendent saber com ha

ana t el segon curs d ' E S O a Sant Cugat, d ' implantació im­mediata al municipi. De la ma­teixa manera que el primer, el segon curs d ' E S O l'impartiran (pel que fa a l ' e n s e n y a m e n t públic) els instituts Leonardo da Vinci, l'Arnau Cadell i l'An-geleta Ferrer. Tots tres han ha­gut d'adaptar-se amb noves in-f raes t ruc tures prefabr icades que han d'afrontar l'alt volum de demanda d 'a lumnat .

Punts de vista diferents

l 'na demanda, aquesta, que la t i n e n t d ' a l c a l d e de Se rve i s Personals, Àngels Ponsa, qua­lifica de "bona però que s'ha de r egu la r " , m e n t r e q u e el pres ident de la coordinadora d'Associacions de Mares i Pa­res d 'Alumnes (AMPA), Joan Barba, considera "previs ib le però no prevista pel Departa­ment d 'Ensenyament , que ha tornat a equivocar-se en els

s e u s c à l c u l s " . D a v a n t d ' a ­questa "massificació". Barba considera que les seves con-s e q ü è n - c i e s s ' h a n r e s o l t aquest any, "però és trist ac­tuar amb la política de pressa i corrents".

L'escola Collserola

T a n t l ' a d m i n i s t r a c i ó c o m l'AM PA consideren com a pa­nacea d 'aques ta saturació el compl iment del mapa escolar de la General i ta t de Cata lu­nya, i que l 'Ajuntament s'ha compromès a avançar. Garan­teix pet a Sant Cugat un nou c e n t r e d ' e d u c a c i ó pr imàr ia (que s'ha de fer al Pla del Vi-nyet) i un quart institut (que naixerà de la conversió de l'ac­tual Pla i Fa r re ras ) . Abans , però, cal que es construeixin les noves d e p e n d è n c i e s de l'escola Collserola com a pri­mer pas d'aquesta cadena. Per aques ta raó, diu Barba, "els

nostres esforços se cent ren a tocar totes les tecles pe rquè les obres comencin d 'una ve­gada". Per la seva part. Àngels Ponsa, en nom de l 'Ajunta­ment , explica que el calenda­ri de la Collserola no ha tin­

gut l'èxit esperat, però no per­què no hi haguem estat a so­bre, sinó per altres factors més generals. Amb aquesta refor­ma hi ha molts centres que són prioritaris i no es pot fer tot alhora", conclou.

S I S T E M E S DE SEGURETAT

C:MF.E»:N·ÍCC«CT:SICÏF;OTEC:C

S E R V E I S • S i s t e m e s s e g u r e t a t

• Po r t es b l i n d a d e s i c u i r a s s a d e s • C a i x e s f o r t es

• C l a u s m e s t r e s • V i d e o portes

• C i r c u i t t a n c a t d e T V • S i s temes c o n t r a i c e n d i s

• C o n t r o l s d ' a c c é s • A u t o m a t i s m e s p e r a p o r t e s

S i s t emes d ' a l a r m a sense f i l ( v ia r à d i o )

Av. Alfons Sala, 50. Tel. i Fax 589 17 99 Sant Cugat del Vallès

: ^ 3 i < -

4 Setmana U S / C A N T O N S Divendres, 12 de setembre de 1W7

Ensenyament s e c u n d a r i

El segon curs de PESO, la novetat S'han hagut de fer algunes reformes a VArnau Cadell i a lAngeleta Ferrer

- f • -l-'

l'Angeleta Ferrer e's també un dels centres que s'ha hagut d'adaptar a les necessitats de l'ESO. Foto: AVE BELTRAN Blai Gasol va presidti íaete dtnauguiaaó del curs Foto A B

JolKK Ll.OMBART

- Sant Cugat -

Les principals novetats que aciuest curs es trobarà la comu­nitat educativa es poden separar

darrers cursos d ' E G B i als dos també presenta novetats. S'hi pr imers de B I T ) . Com ja és han ubicat dos pavellons, un sabut, els tres instituts d 'en- edifici prefabricat que acollirà senyament públic de Sant Cu- també dues aules destinades als gat que oferiran l 'ESO són el alumnes de COL". A part. els Leonardo da Vinci (a la carre- menjadors dels dos centres han

en dos nivells diferenciats: el tera de Rubí) , l'Arnau Cadell estat també reformats davant pedagògic i el de recursos. En el (a Valldoreix) i l 'Angeleta Fer- del c re ixement de l ' a lumnat primer destaca la posada en fun- rer (al Colomer). Aquest curs que es queda a dinar. c ionament del segon curs de t a m b é , e v i d e n t m e n t , con t i -l 'Ensenyament Secundari Obli- nuarà c u r s a n t - s e el p r i m e r Transpor t gatori (ESO) un any després d 'ESO, i fins i tot s'han supe-que aquesta mateixa promoció rat les previsions del Departa- Una altra de les innovacions inaugurés el seu primer curs. m e n t d ' E n s e n y a m e n t de la que aquest curs es trobaran els Fel que fa a l'aspecte estricta- Genera l i t a t , de manera que alumnes d 'ESO serà en matè-ment tècnic, les obres que s'han per a aquest curs finalment se- ria de transport. Si l'any passat hagut de fer a dos dels tres ins- ran deu els grups d 'aquest ni

vell: 3 corresponen al Leonar do da Vinci, 3 a l'Arnau ( 'adel i 4 a l 'Angeleta Ferrer.

tituts públics que imparteixen ESO han centrat les preocupa­cions més immediates de la co­munitat eseolar, especialment la vinculada amb secundària. Però anem a pams: d e s p r é s d 'un primer curs d ' implanta­ció del nou model educatiu de secundàr ia , ara ha arribat cl m o m e n t de la conso l i dac ió amb el seu segon curs (en to­tal l 'ESO en te qua t re , que , comparan t -ho amb el model ant ic , co r respondr ia als dos

R H o n i H ' s als «•«•ntr··s

Per poder acollir aquesta nova demanda, els centres s'han ha­gut d'acomodar. Es per això que a l'Angeleta Ferrer s'han habi­litat dues noves aules en un es­pai reservat que té el centre al costat del menjador, en un se-misoter rani . L'Arnau Cadel l

hi havia dos passis per poder accedir als Ferrocarrils de la Generalitat (EGC) i als auto­busos municipals, ara l'Ajunta­ment ha tramitat poder tenir un únic títol de transport, a un preu - també unitari- de 2(1.000 pessetes (l 'any passat era de IS .500) . A m e s . a part de l s avantatges ja adquirits tant en busos municipals com en els EGC, l'oferta s'amplia ara a la línia A4 de Sarbus sempre dins del terme municipal. Actual­ment se n'han tramitat 130.

Presentat el pla de dinamització educativa

• Amb la "voluntat de reforçar el servei que dóna l'Ajuntament als centres educatius", dime­cres es va presentar a la Casa de Cultura el pla de dinamització educativa per a aquest curs. El pla és un recull d'activitats edu­catives que han de servir com a complement de la formació dels alumnes d'educació primària i secundària. A Pacte d'inaugu­ració del curs escolar, la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va explicar que les novetats del pla per al 97/98 se centren a "consolidar la seva estructura potenciant Ics acti­vitats de suport a les àrees co­munes". Com a exemple d'ai­xò, va citar les noves propostes previstes per a aquest any, i que són el teatre a les escoles, acti­vitats mediambientals o les jor­

nades de fantasia als centres. Respecte a l'any anterior, han augmenta t les activitats te-forçant també les de primària, p e r q u è segons Ponsa "en aquest cicle també hi haurà un canvi, no només serà a secun­dària". També va presidir la pre­sentació del pla l'inspector de la delegació territorial d 'Ense­nyament, Blai Gasol, qui va des­tacar el paper fonamental que han de tenir les institucions en matèria educativa. També es va presentar el pla d'activitats de formació permanent. L'acte va finalitzar amb una conferència sobre Josep Pla a càrrec de Joan Ferrerós, professor de literatu­ra, i Josep Valls, amic personal del geni empordanès, del qual enguany se celebra el cente­nari del seu naixement . /J .L.

Gel Premsa Gelats

^ g p i

Gasoil Llenya calefacció Butà Carbó

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

ELS í CANTONS Divendres. 12 de setembre de / W Setmana

E n s e n y a m e n t : E n t r e v i s t a a À n g e l s P o n s a

r>*> Ponsa: "Fem més del que ens toca La tinent d'alcalde de Serveis Personals valora Fesforç de la comunitat educativa

JOI'RK LLOMBART - Sant Cugat -

- Abans de c o m e n ç a r el se­gon curs en què l 'ESO és pre­sent a Sant Cugat, cal fer una v a l o r a c i ó del p r i m e r . Qu in ba lanç en fa l 'A jun t amen t?

- "Tant de l'any passat com de l'inici d 'aquest -si bé sem­pre poden sorgir imprevistos-, l 'Ajuntament en fa una valora­ció positiva. Això no és mèrit només de l'Ajuntament, només faltaria, sinó que penso que hi han intervingut els centres edu­catius. els claustres de profes­sors... I és que tot això no val­dria gran cosa si pedagògica­ment no funcionés i, pel que coneixem, aques t és de gran qualitat. Hi ha una coordinació extraordinària entre la comuni­tat de primària i de secundària a tots els nivells (pedagògic, tècnic, de recursos, de suport. e t c ) . Es una de les raons que explica l'èxit de la reforma a Sant Cugat."

- I sobre els p rob lemes de l 'any passat? - "Els problemes es resolen

aquest curs. El del menjador. per exemple, s'ha solucionat no només des de l 'aspecte infra-estructural sinó també en con­tingut, perquè no hi ha hagut fins ara una tradició de menja­dors a secundària que ara s'ha creat gràcies a la col·laboració de primària a través de comu­ni ta ts de moni to rs . Així, els

nens no només es queden a di­nar sinó que se sap que estan tutelats i que a més tenen acti­vitats extraescolars."

- Aquest any vindrà el segon d ' E S O . S u p e r a r el p r i m e r a m b aques ta sat isfacció ge­neralitzada redueix els temors que hi havia a ra fa un any? - "Ens ha de donar ales. Si al

primer curs tens aquesta por, d'altra banda natural, haver-ho solucionat així ens ha de donar confiança. Això no vol dir deixar d'estar a l'aguait, però sí que ens permetrà agafar-ho tot amb més tranquil·litat que l'any passat."

"L'extraordinària

coordinació que hi

ha entre primària i

secundària explica

/'èxit de raplicació

de la reforma"

— D'aqu í a dos anys hi hau rà un altre repte que serà el bat­xi l lerat . Com hi t rebal la l'A­juntament? - "Ens hem d'assegurar totes les especiali tats del batxille­rat. N o vol dir això que esti­guin a tots els centres. Es tem treballant en un projecte per veure quines són les possibi-

Ponsa creu que Sant Cugat "fa molt més del que li toca". Foto: AVE BELTRAN

litats dels centres educat ius . Es evident que les branques de lletres i ciències estaran as­segurades a quasi tots els mu­nicipis que fan ESO, però no passa el mateix amb les altres. Ara bé, els municipis que ens e s t e m a v a n ç a n t p r e s e n t a n t projectes treballats amb tota la comunitat educativa som els que t en im més possibi l i ta ts d'aconseguir-les totes."

- Fa mig any, l 'a lcalde par ­lava de r e s t r i cc ions e c o n ò ­miques en aquelles ma tè r i e s on , pe r llei, r A j u n t a m e n t no té obl igació de satisfer i po­sava l ' e x e m p l e de les esco­les b r e s so l . Quina és la si­tuac ió ac tua l?

- "L'alcalde va posar un exem­ple, com en podia posar d'al­tres, però una part de la ciuta­dania sí que és més sensible a aquest tema. En el moment en què estem assumint un munt de coses que no ens pertoquen i que, a canvi, no rebem gaire de les administracions que en tenen competència, algun plan­tejament s'ha de fer. En el cas d ' E n s e n y a m e n t , Sant Cuga t t t a d i c i o n a l m e n t ha es ta t un municipi que se n'ha preocu­pat i això no s 'ha de reduir . H e m de mantenir la mateixa ofetta reduint costos pe rquè Barcelona i Sant Cugat són els municipis que es posen d ' e ­xemple en escoles bressol. En aques t senti t , la mesura que s'ha pres ha estat establir una quota única a les escoles bres­sol municipals de 25.000 pes­setes al mes per als a lumnes nous d'aquest any, sempre que la família es pu­gui fer c à r r e c econòmicament d ' a q u e s t a d e s ­pesa. Hem deci­di t e l im ina r el s i s tema de ba­rems perquè per a l 'Ajuntament era molt difícil c o m p r o v a r e ls ingressos reals de cada família.

No és aquesta la nostta feina."

- Es necessàr ia aques ta im­plicació municipal quan no li p e r t o c a ? - "L'Ajuntament s'ha carac­

teritzat sempre per aquest su­port al món educatiu del mu­nicipi. Des de l'elaboració del Pla de d inami t zac ió per als cen t res (un e x e m p l e del fet que ens importa la qualitat pe­dagògica) fins a les subven-

"Barcelona i Sant Cugat es posen com cions e c o n ò m i q u e s de cada c e n t r e (una cosa q u e d u b t o q u e pass i a q u a l s e v o l a l t r e lloc), el consistori supera de l larg les seves o b l i g a c i o n s . Aquest estiu s'ha fet la teula­da de l'escola Collserola quan l'obligació de l 'Ajuntament és ún icament de m a n t e n i m e n t . És a dir, hi dedica molts més d iners dels que hi està obli­gat. A part també hi ha la im­plicació més general que és la de sentir-se membre de la co­m u n i t a t educa t iva . E n s im­porta molt."

a exemple d'escoles bressol". Foto: A.B.

"Apartde tota la

implicació material

que té rAjuntament

en ensenyament,

n 'hi ha una altra:

se'n sent membre"

- Ha q u e d a t j a oblidada la polè­mica amb el PSC a l ' en to rn de la moció relativa a l 'aplicació de la reforma?

- "Era un text en què tothom hi es­tava d'acord. Però el que no puc tole­rar és que quan hi

""- ' ha un regidor *irí (Francesc Serra) a qui se li dóna informació bastant reservada, aquesta s'utilitzi d'una manera tergiversada. Amb el PSC, i més concretament amb el seu responsable municipal d'ensen­yament, tinc la sensació que hi ha certa intencionalitat a desinfor-mar. Crec que els problemes que hi ha s'han de solucionar sense que això afecti la imatge de l'en­senyament públic. És amb l'únic partit amb el que això passa."

ESCOLES BRESSOL

"Per començar

a reduir costos,

aquest any

hem acordat crear

una quota única "

BATXILLERAT

"En dos anys

hem d'assegurar

per a Sant Cugat

tenir totes les

branques "

PSC

"El responsable

municipal

d'ensenyament

dels socialistes

té certa intenció

de desinformar"

Setmana E L S / C A N I W S Ditnirfm. l'íleMemhnririm

E n s e n y a m e n t s la v i s i ó d e l s p a r e s

Les associacions de mares i pares critiquen "l 'excés cPentusiasme"

Barba: "Ens preocupa que Ensenyament faci previsions errònies" J.L.

- Sant Cugat -

Sense amagar la satisfacció pel funcionament del primer curs d ' E S O , les associacions de mares i pares d ' a l u m n e s (AMPA) s 'han mos t ra t p ru­dents davant "l 'excés d 'en tu­s iasme - s e g o n s Joan Barba, pres ident de la coordinadora de les AMPA de Sant C u g a t -que sovint mostra l 'Ajunta­ment" . Per Barba, l 'adminis­tració local "anuncia com a lli­gats punts que en realitat no ho estan tant", si bé és el De­partament d 'Ensenyamen t el que s'emporta la major part de les queixes. Les dues princi­

pa l s p r e o c u p a c i o n s de les AMPA per a a q u e s t curs se c e n t r e n en " les p r e v i s i o n s errònies de demanda que fa el Departament d 'Ensenyament" i en el seguiment del mapa es­colar, " q u e caldria revisar" . Tot plegat es resumeix en un únic objectiu: vetllar per un ensenyament públic de quali­tat. En aquest sentit . Barba es felicita, com a membre de la comuni ta t educativa, per ha­ver trobat una solució al trans­port ("nosaltres ja l 'apuntàvem l'any passat") i pels resultats pedagògics "que han estat mi­llors del que alguns augura­ven". Malgrat això, el repre­sentant de les associacions de

pares creu que "hi ha feina a fer, i entre tots la farem"

Càlculs equivoca ts

Per millorar el funcionament de l ' e n s e n y a m e n t p ú b l i c a Sant Cugat cal abans ser cons­cients de la realitat. Darrere d'aquesta idea. Barba critica el Depar tament d 'Ensenyament per haver "calculat malament el volum de demanda per se­gon any consecutiu". Aquesta "equivocació" es tradueix, per exemple , en "els 1.000 alum­nes que aniran a l'Angeleta Fe­rrer, quan l'edifici està dissen­yat p e r a c o l l i r - n e 7 0 0 " . I assegura: "això generarà ten­

sions, la manca d'espais sem­pre en provoca". La solució a aquest i "a altres problemes" rau, per Barba, en el compli­ment del mapa escolar previst per la Generali tat que l'Ajun­t amen t ha proposat avançar. Segons els p lan te jaments de l 'execut iu català, l 'any 2001 s'ha de construir un nou centre d 'educació primària al Pla del Vi-nyet que afrontarà la d e ­manda creixent de places. Però p e r q u è això s igui f a c t i b l e , abans hauran d'estar habilitats dos centres més, el C E I P Coll-serola i el Pla i Far-reras, que es convertirà en el quart insti­tut de secundària. Per aquesta raó, diu Barba, "insistim tant

Joan Barba en les obres del Col lserola , p e r q u è a p a r t q u e són n e ­cessàr ies , si no es fan actua com un tap de la resta de pro­jectes". Finalment, Barba dóna un toc d'alerta: "Cal incorporar els cicles formatius en el seu grau superior i Sant Cugat ha de poder dir-hi la seva. Ens fan por els g lobus-sonda del de­par tament que semblen justi­ficar-se del que no podrà ser; el discurs ha de ser un altre."

O p i n i ó

Ara que fa vint anys que va néixer l'ensenyament secundari a Sant Cugat

lORDI BKIJI RAN

L a implan tac ió del se­gon d ' E S O al nos t re munic ipi suposa l 'as­

so l iment d 'una primera eta­pa en l 'aplicació del nou sis­tema educat iu . A partir d'ara, Ics noies i els nois de 12 i 13 anys cursaran estudis secun­daris a uns nous centres , els I ES, que p rovenen dels an­tics ins t i tu ts de batxil lerat i formació professional. La se­gona e tapa començarà l 'any v i n e n t , a m b la imp lan t ac ió del tercer d ' E S O , el pr imer del nou Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà. ' lo t comparant el comença­

ment del curs passat amb el de l'actual, és palès que ha desa­

paregut en bona mesura el ne­guit que manifestaven tant el professorat com l'alumnat i els pares. Ara sabem quines són les dificultats de l'aplicació del nou sistema i comencem a sa­ber com afrontar-les. Per això t e n i m un c o m e n ç a m e n t de curs e s senc ia lmen t t ranqui l , que estem dedicant a acumular energies, perquè el que sí que està clar és que l 'ESO dema­na més esforços de tot t ipus que l'antiga EGB.

El curs 1W7-98 també signi­fica la culminació d'un altre ci­cle en l 'ensenyament públic de s e c u n d à r i a a S a n t C u g a t . Aquest cicle s'inicià quan es va crear f ' i n s t i t u t o nacional de

bachillerato mixto Sant Cugat" per ordre del Consell de Mi­nistres de 19 de setembre de

"El repte actual és

continuar Faplicació

de la reforma

mantenint la qualitat

de rensenyament

públic"

1977. Ara fa vint anys, doncs. que començà les seves activi­tats als ba Je l'edifici de

correus i que esdevindr ia el que avui és l 'Arnau Cade l l . Vint anys en què les successi­ves generacions de professors i professores, d 'a lumnes i pares i mares han intentat de dur a terme un projecte d 'ensenya­ment pluralista de qualitat, ges­tionat de forma participativa i adreçat a tots els grups socials. En altres paraules, un projecte d 'ensenyament públic.

En aquell moment va ser un repte aconseguir un centre de batxillerat a Sant Cugat (enca­ra hi ha una pintada d'aquella època a la carretera de Vallvi-drera que diu "No dan el ins-tituto si no se exige"). El rep­te actual és cont inuar l 'apli­

cació de la reforma tot mante­nint la tradició de qualitat que l 'ensenyament públic de Sant Cugat ha tingut sempre.

Ara que tenim vint anys com a centre (i que -ai las!- la so­noritat de la cançó d'en Serrat ens fa recordar que per a molts t ambé comença a ser veritat allò de fa vint anys que tinc vint anys) ens pe rmetem de­manar a la nostra ciutat que s'u­neixi a la celebració, que no només és de l'Arnau Cadel l . sinó de tota la secundària de Sant Cugat.

. Jordi Beltran és director de C institut públic

Arnau Cadell de Valldoreix

9^ fisijil Nn 9^ fisijil Nn INFORMA-TE'N

4ïi7 ^m0 l v * Serrei d'Ocupació Municipal

SOM Rbla. Can Mora, 11, 3r

COMENÇA A TREBALLAR AVUI MATEIX PELTEU FUTUR

(edifici Correus) Sant Cugat

Estàs sense feina i vols treballar? Tel. 589 18 17

Al SOM t'ajudem! Que trobis feina,

és també la nostra feina

• amb cursos de formació • orientant-te cap al tipus de feina ideal

• animant-te a crear noves empreses Ajuntament d* Sant Cugat dd Valle» • animant-te a crear noves empreses

EIS4CANT0NS

Política Divendres, 12 de setembre de 1991

Diada Nacional

El PP creu que treure la bandera espanyola és "emprobrir-se P esperit

L'alcalde reclama l"autodeterminació"per a Catalunya

99

Que la iniciativa de fer onejar des de l'Ajuntament només la bandera catalana per la Diada seria polèmica ningú no ho dub­tava. La sorpresa va arribar, però, quan la reacció va ser im­mediata. La multitud que s'havia aplegat a la plaça de Barce­lona tot just acabava d'entonar les últimes notes d'Els Segadors quan un regidor del Partit Popular començava a repartir un es­crit en què es criticava la decisió de penjar sola la senyera.

A.C./C.L.

- Sant Cugat -

Ha estat un onze de setembre tal com s'havia previst, tal com es volia: lúdic, però també reivindi­catiu. Aquest caire reivindicatiu. que ahir es va fer palès amb l'o-neig d'una única bandera - la sen­yera- al balcó de l'Ajuntament de Sant Cugat, va tenir també alguns detractors. És el cas de la secció local del Partit F'opular que, una vegada acabats els actes institu­cionals, van repartir un comunicat en què criticaven "certes persones que s'ajusten tant la barretina'' que "al marge de la legalitat vo­len treure (la bandera) espanyo­la". Aquesta iniciativa, segons el grup municipal del Partit Popular, "és una forma d'empobrir-se l'es­perit ". Kl portaveu d'aquesta for­

mació a Sant Cugat, Jaume Ta­rragó, va sintetitzar el contingut de l'escrit assegurant que "el Partit Popular no podrà donar mai su­port a la sobirania de Catalunya si això significa la independència d'Kspanya" i, per aquesta raó, "la presència de la bandera catalana no hauria d'excolure l'espanyo­la". P l comunicat del PP afegia, per últim, que l'Ajuntament es veia obligat a "crear problemes artificials amb els símbols" per desorientar i evitar centrar les mi­rades en els seus "seriosos pro­blemes econòmics".

Minuts després de demanar " l 'autodeterminació" per a la nació catalana a través del seu discurs, (vegeuplana 8) l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, acusava el Partit Popular d'"in­tentar crispar les persones sen-

Repivsentants polüirs, regidors i equip di

se motiu" peruqè, segons va as­segurar, en un dia tan assenya­lat com el d'ahir "calia fer unes reivindicacions i el que tocava era penjar la senyera".

L'alcalde va voler destacar en el seu parlament a la plaça de Bar­celona la importància de l'incon­formisme en la lluita per l'auto-

ílintrn a la plaça lianelona. Foto: AH.

nomia catalana i va reclamar "anar més lluny" en matèria d'autofi-nançament i pel que fa a la llen­gua. Especialment emotives van ser també les actuacions del cos de dansa de l'Esbart, el Cor In­fantil i Juvenil de Sant Cugat i cinc corals del municipi, que van posar el caire festiu a la jornada.

Flors per a un monument restaurat

-Sant Cugat-

El monument a Rafael Casano­va va rebre ahir dues ofrenes flo­rals i el reconeixement dels mili­tant s d'Esquerra Republicana de Catalunya i dVnió Democràtica de Catalunya. Els més matiners van ser els republicans, que van oferir un centre de flors grogues i vermelles al peu del monòlit. El monument lluïa dues noves pla­ques amb el nom de Rafael Ca­sanova i una breu llegenda que el recorda. "Hem de fer d'aques­ta Diada una jornada reivindica­tiva, perquè fins que Catalunya no tingui plena sobirania aquesta lluita no s'acaba", va dir el presi­dent de la secció local d 'ERC, Eduard Pomar. El tinent d'alcal­de de Medi Ambient, Jaume Bus­quets, va recordar que s'ha de tre­ball sempre "per la unitat de la llengua". El periodista Víctor Ale­xandre va recitar alguns poemes per vestir Tacte, en el que es van aplegar unes 25 persones. Més tard, els membres d 'UDC van repetir l'ofrena floral al monu­ment. El president de la secció local, Joan Recasens, va defensar també la unitat de la llengua i el caire reivindicatiu de la jornada. Les ofrenes van acabar amb el cant de l'himne EhSegarlon.lK.íl.

D i a d a N a c i o n a l

L'Ajuntament penja només la senyera

per una "qüestió de coherència"

Es el primer cop que es retiren les altres dues banderes G.L.

- Sant Cugat -

"La Diada de l'any passat, que em va semblar més lúdica que reivindicativa, em va fer pensar que calia fer alguna cosa per re­cuperar l 'autèntic esperit d'a­quest dia." Aquesta percepció

que va tenir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, de l'on­ze de setembre del 1996 al mu­nicipi ha fet que enguany a l'A­juntament hagi onejat només la bandera catalana. "Trobaria in­coherent" , afegeix Aymerich, que "es demani als ciutadans que pengin la senyera als bal­

cons i nosaltres en pengem dues més". Era la primera vegada (pic l'equip de govern municipal de­cidia retirar la bandera espanyo­la i la de Sant Cugat per fer one­jar en solitari la senyera. Malgrat tot, l'alcalde va lamentar veure "poques banderes catalanes" als balcons de la ciutat. / / / n-nwa i a onejat <ola dinant tot el dia a /'. \juntameiit Foto. A17:111: FI RA X

MÈ5ervei NWÍPreus

M«'MOualitat i ara nou establiment a la plaça Dr. Galtes

CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Galtes, 9 - C. Santa Maria, 14

Tel. 675 56 74 - Tel. 675 57 24 E-mail: zoom@lix.intercom.es

Sant Cugat del Vallès

DIA del fotògraf (divendres) ptes. + IVA Còpia 10 x 15 brillant: en revelar el rodet entregat i recollit el mateix dia

12 fotos + revelat 24 fotos + revelat 36 fotos + revelat

718 + IVA 1.066 +IVA 1.414+ IVA

Revefatenlhora ^ _ ^ _ ptes. còpia + (VA

4V% H (còpia 10x15) *W ^ J amb un rodet 135/24

K | r ^ exposicions de regal o un • J _ l magnífic àlbum i un val per W • • a 1 ampliació 15x20 ^ ^ ^ ^ (mínim 12 fotos per rodet) 12 exposicions + revelat 790 + IVA 24 exposicions + revelat 1.210 + IVA 36 exposicions + revelat 1.630 + IVA

8 PoKlica ELS / G W I W S Divendres. /J tle setembre f/e 1997

Opinió

Missatge institucional de l'alcalde

amb motiu de la Diada Nacional lOAN AVMKRICH 1 A K O C A

B envolguts conciuta­dans i conciutadanes,

La Diada de l 'Onze de se­tembre ha de tenir per a no­saltres, necessàriament, una ambivalència de missatges. D 'una banda, és la nostra Festa Nacional, un gran dia per a l'afirmació dels nos­tres signes d'identitat. Però a q u e s t to " 'festiu" no ha d ' a m a g a r les e x i g è n c i e s reivindicatives.

Hem avançat molt , però C a t a l u n y a e n c a r a no és , avui, ni "rica" ni "plena" . no és encara sobirana. Tot i q u e a q u e s t fet no l ' h e m d ' o b l i d a r mai al llarg de l'any, avui, onze de setem­bre, és un dia especial per recordar-lo i posar-hi èmfa­si. Així doncs, festa sí, però reivindicació, també.

Si ara fa un any en aques­ta plaça us recordava aquell històric 11 de se tembre de 1976 a Sant Boi, enguany no hem d'oblidar la mani­festació més gran de cata­lanisme viscuda al nostre país des dels t emps de la república. Ara fa 20 anys, un milió de cata lans - a l ­guns dels que es tem aquí hi é r e m - vam e x p r e s s a r co l · l ec t ivament el nos t re desig d'autogovern.

Aquell 1977 vam tenir les p r i m e r e s e l e c c i o n s d e ­mocràtiques després de la Dictadura, unes eleccions q u e van obr i r el p r o c é s constitucional. I pocs dies després de la Diada, es res­tablia la Generalitat de Ca-

gura r - t e q u e d e s p r é s en faràs dues endavant. És evident que, amb el pas

s e g u r , h e m d ' a n a r m é s lluny. Més lluny en el tema de la

llengua. Avui, encara, no es pot viure plenament en ca-

ta là e n el talunva amb caràcter pro- AviÚ etlCüra HO espOt nostre país. visional. El

president viure plenament Tarradelles,

després de en català al nostre país prop de qua- -

Es per això que r an ta a n y s d 'exil i , tor­nava al seu país. De tot això només fa 20 anys i convé recor­dar-ho.

És evident q u e s 'ha a v a n ç a t en aquest llarg procés obert que el poble de Catalunya té envers la seva a u t o d e t e r m i n a c i ó i plena sobirania. A n ingú no se li amaga,

però, que no és un camí fà­cil. Un camí ple d ' e n t r e ­bancs i paranys, i també de falses dreceres. I n camí en q u è a v e g a d e s convé fer una passa enrere per asse-

és tan important que

s'emprenguin mesures

legislatives que

afavoreixin Vús social

de la llengua

Es per això q u e és t an important q u e s ' e m ­prenguin mesures le­gislatives q u e a favo­r e i x i n l ' ú s social de la llengua. Hem d'anar m é s l l u n y en la q ü e s ­tió de l 'au-tofinança-ment. Va ser un gran na­cionalista,

en Ramon Trias Fargas, qui, a meitats dels anys 60, va posar el di t a la llaga en aquesta qües t ió . Des d'a­leshores, la situació no ha canviat massa. Avui l 'Estat retorna a cada català només el 80 pe r c e n t d e l q u e aquest aporta en impostos. Això va més enllà de qual­

sevol criteri mínim de soli­dari tat . Tot i així, des de Madrid, se 'ns continua tit­llant de garrepes i insolida-ris. En aques ts i en altres temes hem de continuar in­sistint. Sense treves i sense baixar mai la guàrdia.

El futur depèn de nosal­tres mateixos. De les insti­tucions púb l iques , de les entitats privades i de les as­sociacions de tota mena. I, sobretot, dels homes i do­nes, joves i grans que cons­titueixen la base del país en la seva diversitat. I n futur que volem amb

cohes ió social , a m b con­vivència, amb solidaritat i sota els principis de la de­mocràcia que vam conque­rir ara fa, tot just, vint anys. Santcugatencs, us convido a renovar el vostre compro­mís democràtic i a eixam­plar l'horitzó del catalanis­me des de casa vostra, des del vostre lloc de t rebal l , des de les enti tats.

Fent gran Sant Cugat, fem gran Catalunya.

Visca Sant Cugat! Visca Catalunya!

Sant Cugat del Vallès, 11 de setembre de 1997

Declaracions coincidents dels periodistes

RKDACCIÓ

- Sant Cugat -

Els tres periodistes locals que divendres van passar pels jut­jats de Rubí com a testimonis del 'ras Castaneda' van coinci­dir a dir en les seves declara­cions (jue el regidor del Partit Popular havia acusat l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ayme­rich. de no seguir el procedi­ment legal per nomenar el sotsinspector de la policia lo­cal. Àngel Pastor. Tant el co­rresponsal del Diari de Terras­sa, Albert Mallol, com el redactor del setmanari Els 4 cantons, Jofre Llombart, i tam­bé la periodista de Ràdio Sant Cugat, Geni Lozano, van ex­plicar a la jutgessa que Eduar-do Castaneda creia que l'al­calde "podria haver incorregut en un delicte de prevarica-ció". Tot i així. cap d'ells no recorda que el regidor popular parlés als mitjans de "tràfic d'influències".

El testimoni dels tres perio­distes de Sant Cugat ha de ser­vir a la jutgessa per resoldre si en les afirmacions de Casta­neda hi va haver algun indici del delicte de difamació pel qual l'ha denunciat l'alcalde. Un dels pilars en què es fona­menta l'acusació és que els re­presentants del Partit Popular van poder expressar els dubtes sobre el nomenament de Pas­tor durant el torn de precs i preguntes del ple municipal celebrat el 15 d'abril passat. però que tot i així cap d'a­quests regidors no va dir res.

D i s t r i c t e s

Els nous consells de districte entraran

en funcionament a partir de Poctubre Aquest mes es reunirà la comissió de descentralització

G.L. -SantCuaat-

I .a reforma dels consells de dis­tricte podria ser una realitat, se­gons les estimacions de l'alcalde-dc Sant Cugat, Joan Aymerich, a partir del mes d'octubre. Tal com ja va avançar abans de marxar de vacances, l'alcalde té previst con­vocar una reunió de la comissió de descentralització territorial al­gun dia d'aquest mes de setem­bre, de tal manera que "els nous consells puguin entraren funcio­nament a partir del mes vinent".

La principal novetat de la rei­vindicada reforma dels consells és la remodelació del títol cinquè del Reglament d'Ordenació Munici­

pal (ROM), que tracta de la des-concentració administrativa i la participació territorialitzada. La reestructuració que va llançar

Aymerich ara fa quatre mesos con­sisteix a atorgar una major repre-sentativitat política als consells de districte permetent la presència d'un representant de cada partit polític a les reunions periòdiques dels barris. Aquesta nova propos­ta dels consells tindria un caràc­ter consultiu.

Tema de debat a Puigcerdà

La reunió que l'equip de govern va mantenir el cap de setmana passat a Puigcerdà va servir pre­cisament, segons va assegurar Joan

Aymerich, per "tractar a fons" el futur de la política de descentra­lització al municipi, que veïns i oposició posen en dubte des de fa mesos.

Els representants de les asso­ciacions de veïns dels districtes de la Floresta, les Planes i Valldo­reix esperen mentrestant que l'al­calde els citi, tal com els va pro­metre abans de l'estiu, per decidir com i quan emprendre les troba­des ajornades des del mes de març. No obstant això, Aymerich ha volgut puntualitzar que tot i que encara no s'hagin reprès els consells, "el treball als districtes no s'ha paralitzat", i ha destacat la feina que s'ha fet aquests me­sos des de les oficines dels barris. Els consells de districte es podrien rrptrndre el mes d octubre. Foto: E4C

OS4CANT0NS

Entorn Divendres. 12 de setembre tle 1VJ7

Medi A m b i e n t

FJ govern català acatarà "qualsevol decisió municipal" sobre Torre Negra Pere Macias:' 'Es respectarà VAjuntament si es compleix la llei''

La Generalitat no posarà cap impediment a l'Ajuntament de Sant Cugat perquè es tiri endavant qualsevol modifi­cació del Pla General Metropolità, sempre que "es respecti la llei". El nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, ha expressat aquesta voluntat en nom de l'executiu català.

G E N I LOZANO

- Bellaterra/Sant Cugat -

EI recentment estrenat con­seller de Política Territorial i Obres Públ iques de la Gene­ralitat, Pere Macias, no va dub­tar ni un moment a dir el que cap dels seus antecessors ha­via expressa t encara: "el go­vern català respectarà qualse­vol decisió que es prengui a nivell municipal sobre la zona de la Torre Negra". En el marc d'una visita a l'estació dels fer­rocarrils de la Universitat Au­tònoma, Macias va assegurar d ivendres que des de la G e ­n e r a l i t a t s e m p r e s ' i n t e n -ta"respectar l 'autonomia mu­nicipal" i aquesta filosofia pas­sa per donar llibertat als ajun­taments per decidir sobre el futur del seu territori.

Davant la possibilitat d 'apro­

var la modificació del Pla Ge­neral Metropolità (PGM), que permetria requalificar els ter­renys de Torre Negra i con­vertir-los en no urbanitzables, l ' e x c o n s e l l e r de M e d i Am­bient va assegurar que "no ens pertoca a nosaltres prendre cap tipus d'iniciativa", sinó que és feina de " l 'Ajuntament resol­dre si a Sant Cuga t li convé créixer més o menys" . Per a Pere Macias, la necessitat del vist iplau defini t iu de la Co­missió d 'Urbanisme de la Ge ­neralitat per fer efectiva qual­s e v o l p r o p o s t a m u n i c i p a l d 'aquest t ipus és cada dia "un t r àmi t més bu roc rà t i c " i , en pr incipi , "es respec ta la yo-luntat dels ajuntaments" sem­pre que "aquests no vagin en contra de les directrius gene­ral d 'ordenació del territori i respectin la llei".

"No ens pertoca a nosaltres prendre rap

Aquesta actitud del conseller de Política Terrirorial podria ser d e t e r m i n a n t per a la co­missió de seguiment de Torre Negra, que té previst reunir-se aquest mes de setembre per decidir si finalment es propo­sarà fer un avançament de la modificació del PGM.

iniciativa", assegura el conseller Foto: A.B.

La condició sine qua no// que ha posat l'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, per tirar en­davant aquesta proposta és el consens de tots els membres de la comissió, integrada per un re­presentant de cada partit polític i dos de la Plataforma Cívica en defensa de la zona.

Obres

El carrer Àvila demana a PAjíuitament senyalització

d'àrea residencial - Mira-sol -

Els veïns del carrer Àvila a Mira-sol han sol·licitat per es­crit a l'Ajuntament de Sant Cu­gat que el carrer, després de re-asfaltat. es converteixi en zona residencial. Els sol·licitants, que de moment encara no han ob­tingut cap resposta per part de l 'Ajuntament , p r e t enen que s'instal·lin al carrer senyals que indiquin que per la zona passen

nens. Els habitants del carrer Àvila estan disposats a fer en­tendre als conductors que no corrin per la calçada. La'situa­ció està ara més controlada des­prés dels ensurts dels primers dies, en què va haver-hi acci­d e n t s . Un cop a c a b a d e s les obres, els cotxes entraven al ca­rrer massa ràpid. Però l'Ajun­tament va pintar de seguida una senyal de S T O P a terra i els ac­cidents es van eradicar. / A.C.

Sant Cugat es ressent de la retallada de la Diputació

M.J. CilïïKRRKZ

La senyal de STOP pintada al terra ha evitat molts accidents de trànsit. Voto: A.B.

La Diputació de Barcelona no rebrà de cara a l'any vinent aju­da estatal per al manteniment de les carreteres locals i comar­cals. La pèrdua d'aquesta font de finançament, que represen­ta el 26% del pressupost d'in­versions que la Diputació des­tina a la xarxa de carreteres, pot afectar algunes de les vies que comuniquen Sant Cugat amb altres municipis.

Arran del Reial Decret de l'I d'agost, la Diputació ha deixat d'ingressar 353 milions de pes­setes que han passat a la Gene­ralitat. Tot i així, la Diputació continuarà sent l 'encarregada del manteniment d'aquestes ca­rreteres. Segons el diputat pre­sident de l'àrea d 'Obres Públi­q u e s de la D i p u t a c i ó de Barcelona, Josep Mayoral, "la Diputació tindrà més proble­mes per fer la mateixa feina d'a­bans i haurà de reduir les tas­q u e s de m a n t e n i m e n t " . Algunes de les vies que poden quedar afectades són la carre­tera de Sant Cugat a Cerdan­yola, la de Rubía Molins de Rei al seu pas per Sant Cugat i la de Vallvidrera.

Es reobre el període per vacunar gossos

- Sant Cugat -

L'Ajuntament iniciarà a finals del mes de setembre la segona part de la vacunació antirràbi-ca de gossos. (Jorn sempre, el calendari s'ha repartit per sec­tors. S'ha fet un horari entre els dies 26 i .3 d'octubre per a cada districte. El preu de les vacu­nacions és 1600 pessetes. Si s'ha de comprar una cartilla nova, val 200 pessetes./A.C.

PROHIBIT ENCENDRE FOC Entre el 15 de març i el 15 d'octubre a tot el terme municipal

Telèfon Bombers 085

. . « . M * » » ' E W T É S c o s * O E r < » .

«jtj, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

10 Entorn &S-/CATVIONS Dhmdin. !.' tl,- setembir rl? I<><>1

i n f r a e s t r u c t u t & s

El primer tram de la nova rambla del Celler s'obre al trànsit avui

Lobra final, que costa 1.130 milions, estarà enllestida el 1999 La nova rambla del Celler, una via de gairebé un quilòmetre entre l'avinguda de les Corts Catalanes i el carrer Cèsar Mar-tinell, ja comença a mostrar l'aspecte que tindrà quan estiguin enllestides les obres que s'hi estan fent. El primer tram del vial, des de Cèsar Martinell / Sant Medir fins al carrer Montserrat, es pot utilitzar des d'avui.

AM.HLsC.YS'HKRA

"Aquest és un projecte molt am­biciós, i era impossible tirar-lo en­davant si abans no haguéssim tin­gut uns vials de circumval·lació per poder accedir a Sant Cugat sense haver de passar pel centre", va ex­plicar dimarts l'alcalde. Joan Ay­merich, en la visita a les obres. I ..'al­calde va recordar, a més, que amb la remodelació de la rambla del Celler es podrà tirar endavant el projecte més ambiciós de l'equip de govern: la iniciativa de conver­tir el centre històric de Sant Cu­gat en una zona per a vianants, que ha de ser cada cop menys dels cot­xes i més dels passejants.

"I ,es distàncies són cada cop més curtes a Sant Cugat, i aquest vial ho farà possible", va afegir l'alcalde. "Era difícil connectar els nous edi­ficis d'habitatges que s'estan cons-tniint a la Torre Blanca amb el cen­

tre, i crec que ho aconseguirem". La rambla del Celler serà un bu­levard per passejar-hi a peu o en bicicleta.

Obertura als cotxes

L'obertura al trànsit del primer tram del vial refet, el que va del carrer Sant Medir fins al carrer Montserrat, és encara provisional. De fet, en els propers mesos fins que acabi l'any, hi haurà moltes in­dicacions provisionals. Els con­ductors hauran d'acostumar-s'hi, però el resultat final permetrà als santcugatencs "de l'altra banda del Monestir" tenir un passeig plena­ment verd que enllaçarà amb el parc del Pla del Vinyet i l'avingu­da Francesc Macià.

Aquesta és l'última fase del pro­jecte, que estarà enllestit a finals del 1999. quan s'hagi construït l'a­parcament de 160 places a la plaça

El nou aspecte de la rambla, a l'alçada del Rei i estigui enllestit el vial de connexió. La rambla s'ha des­plaçat en 15 metres de l'antic traçat. Hi haurà set hectàrees de zona verda perquè, segons Xavier Batlle, un dels arquitectes que ha dissenyat el projecte "hem vol­gut fer un nou vial amb un con­cepte verd d'urbanització". L'úl­tim tram de la riera, que cobreix la major part de la rambla, que­darà obert perquè "puguem co-

delcairer Vallès. Foto: AVE BELTRAN néixer com és una riera del nostre país", segons Batlle.

El projecte ha estat finançat ín­tegrament per les promocions im­mobiliàries de l'eixample de la Torre Blanca i Coll Fava. El cost total és de 1.130 milions de pes­setes, dels quals 700 s'invertiran a construir el vial de connexió, i 130 es dedicaran a restaurar la part fi­nal de l'avinguda, que connecta amb el parc de la Pollancreda.

Dos mesos per restaurar la zona malmesa a Mas del Bosc

Rl'TH BOLUNKÍER -Sant Cugat-

L'empresa propietària de la casa de colònies de Mas del Bosc, Es-tablecimientos Culturales del Me-diterràneo SA, haurà de restaurar la zona que va malmetre el maig de 1996 i pagar una sanció de 500.000 pessetes en un termini de dos mesos aproximadament. Així estil acordat en un document de compromís firmat al juliol amb l'Ajuntament com a punt d'en­contre per resoldre els tràmits le­gals que s'havien iniciat entre les dues parts des que es va detectar que els propietaris de la casa de colònies havien remogut 1.500 metres cúbics de terra, havien ta­lat divuit pins i set alzines, havien obert un camí de 200 metres i ha­vien eixamplat una esplanada de 2.000 metres quadrats.

El document estipula que la re­estructuració mediambiental de la zona costarà 1.500.000 de pes­setes i que l'empresa haurà de presentar un aval de 300.000 pes­setes. A més, l'empresa també s'ha compromès a retirar tots els contenciosos administratius que havia fet contra l'Ajuntament.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS

Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès

S

IQA (període del 20 d'agost al 2 de setembre) *****BONA (Excel·lent)

Excel·lent ("*") : 75 <IQA<100 Satisfactòria (**"): 50<IQA<75

Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa ("): <KIQA<25

EQBBB Deficient O: -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<-50

V a l o r a c i ó del c o n t a m i n a n t O z ó ; El descens de la temperatura ha afavorit la disminució del nivell d'ozó a l'atmosfera. El proper període es veurà caracteritzat per la presència d'un anticicló que abastarà Catalunya durant gran part dels dies; és previsible que els nivells d'ozó augmentin lleugerament, sense assolir, però, el llindar d'informació. En tot cas s'informarà puntualment.

<& HÜ Ajuntament de

Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

PROHIBIT ENCENDRE FOC

ENTRE EL 15 DE MARÇ I

EL 15 D'OCTUBRE

A TOT EL TERME MUNICIPAL

Telèfon Bombers 085

ELSÍC4TVION5 Dwendres, 12 de setembre de 1997 Entorn n

L ' e n q u e s t a

Milloraran la zona les obres de la rambla del Celler? Tet aquest estiu s'ha treballat forca en la prunera fase del prefecte de remodelaclé

de la rambla del Celler. Aquesta rambla, que s'estén per sobre de la riera i que fins

ara, fora del primer tram que estava enJardlMi 1 enrajolat, era un carrer d'un traçat

corbat vorejat primer per la riera descoberta i nespres coberta perd sense arre­

glar, es convertiré ara en una «ran avinguda amb dos carrils I un ample passeig ar­

brat. En el seu primer tram, la rambla del Celler ha estat sempre un dels carrers més

transitats del poble on s'han fot gran part dels actes populars I sobretot <

La mitja maraté, curses do bicicletes, correfoes, desfilades, etc. han passat per

aquest primer tram de la rambla tot girant després pel carrer Sant Hodn* cap al ele-

nsstlr. Però després d'aquesta rndna, to rambla es convertia en un iimiei do chuulaiilé

Intensa amb voreres estretes I una curvatura perillosa I poc pràctica. Ara és possi­

ble que aquesta zona sense comerços I que creava una gran frontera divisòria del

poble es converteixi en un passeig popular i comercialment atractiu. / KH.S.

R A E K L R U / .

32 ANYS

COMERCIANT

"Comercialment parlant seran un avantatge. Ara com ara, quan estiguin acabades, la zona amb un passeig de vianants farà que açççdeuíijnés j;ept al Centre Comercial delCelier."

MARIBEL LAMBEA

31 ANYS

COMERCIANT

"De moment, l'impacte és ne­gatiu per les dificultats de les obres, però crec que, un cop fi­nalitzades, ens donarà una es­tructura comercial a la zona molt més sòlida."

YOLANPA PICHET

28 ANYS

ESTKTK'.ISTA

"Crec que aquestes obres de re-modelació representen un bé per a tots, tant si són comerciants com veïns. La circulació serà menys conflictiva i guanyarem en co­moditat i categoria urbanística."

ELISENDA NAVARRO

24 ANYS

ÒITICA

"Espero que siguin positives; si fan un passeig amb zona de vianants serà molt millor. Fins ara, tal com estava la riera era molt lleig."

BKATRIZ CAI'KL

65 ANYS

Jl'BlLADA "Crec que serà una millora i que pot quedar molt bé. M'a­grada que hi facin un passeig i un parc, sempre que per fer-ho no hagin d'enderrocar cap casa ni fer fora ningú."

MARIA DOLORS SERVANT

28 ANYS

MKSTRA '/f; "Encara no sé si estic massa d*a-" cord amb tota aquesta febre re­novadora i urbanística. Em sembla que a la llarga els qui vivim aquí de fa temps sempre hi sortim perdent. El poble no para de créixer i no m'agrada."

MERY LECHUGA

36ANYS, DEreNDENTA

"Àrttvpeiseítaiment; m'agra­dà fàlífea; pot quedar molt bé i donar més qualitat estètica a la zona. I jo suposo que els pro­blemes de càrrega i descàrre­ga de les botigues estan pre­vistos en els plànols."

VAN ESSA

22 ANYS DEPENDENTA

"Encara no es veu prou clar com quedarà el projecte, so­bretot quant al problema dels aparcaments dels clients i a la càrrega i descàrrega de les bo­tigues. Espero que representi una millora per a la zona."

DANIEL SÀNCHEZ

21 ANYS

VENEDOR DE COTXES

"Bé, crec que pot millorar una mica la zona des del punt de vista del comerç, però fins que no sapiguem con se soluciona l'entrada i sortida de vehicles no puc dir res."

ANA CARING

18 ANYS'

ESTUDIANT

"No crec que fer un passeig i una zona de vianants millori el comerç de la zona. Ja s'han fet massa grans àrees comercials al poble per voler ara solucio­nar el problema amb zones de vianants."

12

HSJCANTONS

Opinió J | ^ Divendres. 11 de setembre de }W1

E d i t o r i a l

a s CANTONS Sjinunjri iiulcpoulciu itc Sjnt (lugjt del \alies

^ S " de S*m Cu»*, SL

( i ! k i V l r i , . v l l IP-l'íllVintCuBJUlcIValki icl ^"<.- 'S. , · I i v ^ ' i .M 1 * !

Consell d'Administració KJIIH.II (UMI (president)

Jt^eiv M Cjhrt-ri/n. Pere Ksqiicrda

Coordinadora Redacció Angeli Cjstuera

Redacció I j i un j Blaiujiie. Rurh Bullinucr. Auta (x>sta,

Montse ííorujkv. MJ . José í Junérrez, Kduard Jcner, Alc\ l/ipc/., (ienI I .II/JIIO, Jofre Llumban,

Josep Maru Miro, KÍII'J Moreno, ! . J U Portjixlli. Clara Roig, \|<>ntsc Sjni. Isabel Sac/, Marina Vallès,

Comercial \nni Juanola

Consell Editorial Ramon (irau (president)

Josep M Cabreri/o (viecprcsidentl Montserrat Kumhau <\ icepresidenta)

I''rantese Cjrbó. Jordi Casas. Nmís Castanyer, l'ere Ksqucnlj. Kristian Hcrhol/hcimcr, Ro^eti Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig,

Kmili René, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Joan Trosano, Pep Tugues, Núria Zabala

ÀnçeK Castuera (secretaria)

Subscripcions I Club del Subscriptor Montse Sesé

Xavier l.arrosa, Ave Beltran

Responsable de disseny I maquotaclò Kduard Marín

R(.(imprcs((í72)4«.05.t>5

Distribució Mailint; Vallès SL. Tel. StN.23.7l

Dipíisit legal: Í ; M 0 S - 9 3

( s )ACPC

tlM.-Jiii.iulN Kh jnnlc-. «en.il*

Un poble, una bandera

L a decisió de la gran majoria d'a­juntaments catalans de posar tan sols la senyera al balcó de les res­

pectives cascs consistorials és un se­nyal que alguna cosa, pel que fa a la consciència nacional de les nostres ins­titucions, està canviant. És, sens dubte, un pas endavant en la reafirmació del que som i volem ser. Amb el lema "Catalunya, un país una

bandera", es fa palès el que es pretén es­pecialment en un dia com aquest: de­mostrar que darrera de la celebració i dels actes lúdics continua viu l'esperit reivindicatiu, l'origen de la Diada. És per això que el fet de compartir el nos­tre símbol característic -que és un i

únic- amb altres que la major part de la ciutadania no sentim com a propis és, fins a cert punt, una provocació gratuï­ta i innecessària.

És lògic que la senyera comparteixi es­pai amb la bandera estatal i europea en determinades celebracions de caire més ampli, però en una data tan assenyala­da com aquesta l'únic element que de­fineix, distingeix i representa el poble català és aquest. En els pitjors anys de la història més recent de Catalunya, aquest tros de roba ho era tot per als mi­lers de catalans que volien recuperar aquells drets i aquelles llibertats que un dia els van robar. Per tots aquests que segueixen recordant i vivint inten­

sament cada onze de setembre i sobre­tot per als joves que sortosament no van conèixer aquells anys, i convé buscar-los un racó en la memòria perquè em­magatzemin les conseqüències del pre­sent que viuen ara, és important que onegi sola la bandera catalana.

És evident que aquest fet provocarà enrenou entre alguns sectors de l'opi­nió pública, i fins i tot de més d'un re­presentant del ventall polític local, que tal vegada no comprenguin el concep­te de nació. Però que ningú no s'es­quinci la vestidura. Estem parlant en tot moment de símbols. I d'aquests, ningú no n'ha tret cap. Senzillament no els han posat.

Anar a pujar nota

La comunitat educativa de Sant Cu­gat es congratula dels bons resul­tats que s'han assolit en la implan­

tació del primer curs d'ESO, i que permeten afrontar el nou curs amb opti­misme. Els educadors han posat tots els es­forços, els pares han demostrat comprensió en una etapa difícil per novedosa i l'Ajun­tament ha anat sempre una mica més enllà de les seves competències perquè el pres­tigi que té l'ensenyament públic a Sant Cu­gat no devalli. Els alumnes, de la seva ban­

da, han gaudit dels esforços de tots. Ells han fet la feina final perquè el curs s'hagi arrodonit al juny amb bona nota. Al setembre, però, n'hi ha que s'ha de tor­

nar a examinar per poder aprovar el curs. En aquest sentit, el departament d'Ensenya­ment, que és qui té totes les competències perquè l'educació pública a Sant Cugat mantingui el nivell, ha portat el curs amb deficiències. La gran assignatura pendent és la construcció del nou edifici del Coll-serola, que la comunitat escolar espera amb

candeletes des de fa molts anys. La direc­ció sabrà a finals del mes d'octubre quan co­mençaran unes obres que s'havien anunciat per abans de l'estiu. De la construcció del nou edifici depèn el calendari de la resta del mapa escolar a Sant Cugat. La coordi­nadora d'AMPA dubta de que aquest mapa respongui realment a les necessitats reals del municipi, perquè les previsions de creixe­ment no s'han fet bé. El departament d'En­senyament haurà de treballar de valent si vol anar a pujar nota aquest curs.

El l e c t o r e s c r i u

Matisos necessaris

Senyor director: Després de l'editorial que el set­manari que vostè dirigeix va pu­blicar el 25 de juliol titulat Injust, pobre, ridícul i trist, les entitats so-tasignants ens veiem obligades a sol·licitar el dret de rèplica ja que considerem que era una editorial no només ofensiva, sinó també fins i tot desinformadora. Si l'autor de l'editorial s'hagués

llegit realment amb atenció la sentència del TSJC hauria captat, entre altres coses:

1.- La sentència es basa en una planta esterilitzadora per tractar un màxim de 109'5 tones/any, quan la llicència ja ha estat am­pliada, de moment, fins a 730 to­nes/any (com nos-altres ja vam avisar quan es va conèixer la ca­pacitat real de la planta).

2.- L'informe del perit inde­pendent, que ens va ser favora­ble, indicava que es tracta d'una activitat industrial de la categoria

Els textos tramesus a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI <> passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

5a, i per tant, incompatible amb la qualificació urbanística 7C de la parcel·la de l'Hospital Gene­ral; la sentència la rebaixa a cate­goria 4a, argumentant que la ca­tegoria s'estableix "en función de las molestias, nocividad, insa-lubridad y peligrosidad", tot i re­conèixer que els residus a tractar són potencialment moles- tos, in­salubres i nocius. En tot cas, la ratlla de separació sembla molt tènue.

3.- En cap moment es rebat el nostre argument, ni el del perit, que la planta hauria d'estar al­menys a 2.000 metres de les ca­ses, segons estipula clarament el Reglamento de actividades Mo-lestas, Insalubres, Nocivas y Pe-ligrosas, que data del 1961 i és

mencionat per les normatives de la Generalitat.

4.- A la pàgina 10, la sentència diu: "Sin que proceda formular expresa condena en costas -tal com demanava l'Ajuntament-por no apreciarse temeridad ni mala fe" en els demandants, és a dir, en nosaltres. Per això creiem lamentable ha­

ver qualificat la nostra actuació d'un fet injust, pobre, ridícul i trist. Cal aclarir que totes les ma­lalties esmentades es podrien agafar si fallés la planta o el trans­port dels contenidors, excepte el càncer que, evidentment, no és una malaltia infecciosa.

Respecte a la presumpta ma­nipulació política, hem d'acla­rir que, en assabentar-nos de

l'existència de la planta, ens vam reunir amb els diferents partits polítics representats al consistori, però cap d'ells va po­sar-se clarament al nostre costat, potser perquè el tractament de residus és actualment un tema delicat. Aleshores, a quina en­titat política se suposa que vo­líem afavorir? Hem de deixar clar, una ve­

gada més, que nosaltres no es­tem en contra de la instal·lació de plantes de tractament de re­sidus, però estem convençuts que la planta de Mira-sol no està ubicada correctament; per això la demanda es fonamenta­va en temes tècnics i formals. També ens va doldre assaben-tar-nos-en pels diaris i quan la

Uti l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s ,

p r eg u n t e s , q u e i x e s de t o t a l to q u e us in t

589 62 82

OS 4 CANTONS

eress i i a f e c t i

planta ja estava instal·lada. Per acabar, en el districte de

Mira-sol sí que ens recordem de la Planta d'Esterilització de Residus Sanitaris del Grup III (infecciosos), i també assumim plenament la nostra responsa­bilitat d'haver-nos-hi oposat. De fet sabíem que no era fàcil que ens donessin la raó en un assumpte d'aquest tipus i amb la planta funcionant, però, sen­se cap demagògia, ho tornarí­em a fer en defensa dels inte­ressos dels nostres socis i de tots els veïns del nostre barri. / AA.VV VERGE DEL CARME, AA.W DE MAS JANER i AA.VV SANT JOAN DE MIRA-SOL.

ntwwrxwtKKí B $0gí if» nwéo& ta Cua no Qt&ç^m'&meis de la Casa de Cultura de Valdoreíx.talcom

í número an-

ELS/CANTONS Diveii/ím. 1 > tte setembre tte 1M7 Opinió 13

í o t j a

La Norma i el seu amic en Curto MlOl 'EL MONTSKRRAT

NORMA era aquella noia maca que ens feia publi­citat d'una normalització

lingüística del català. En CURTO és Don Josep, diputat al Parlament pel PP, molt expert en números, però a qui li va tocar parlar de lle­tres en les ponències que intenta­ven consensuar noves normes per a l'ús del català. Tal encàr-rec l'està obligant a fer algun "número", però de circ.

Antoni Maravall, catedràtic va­lencià, gens sospitós de pancata-lanisme, va fer una impressionant definició de país: grup de persones a qui els passen les mateixes coses. Així de curt i de clar. Alguns ma­tisaran que no és tant que els pas­sen, sinó que "creuen que els pas­sen". Però tenir creences comunes potser encara defineix més un país que no estanys, muntanyes o unes institucions. Algun català que llegeixi aquella definició estarà temptat d'inter­pretar "els passen" en el sentit de "pateixen" unes mateixes frus­tracions. Aquest és el nostre fee-ling habitual com a poble. Di­guem-ne una discreta neurosi. Almenys quant a comunitat. Per­què individualment sí que n'hi ha alguns que aquesta temporada s'han pogut canviar el iot per un de nou, uns quants que estan con­tents de com els va la vida. Però la col·lectivitat com a conjunt arros­

sega mancances proverbials. És com un fantasma escocès que arrossega cadenes. Sembla que són aquests sorolls familiars allò que fa que un país "ho sigui de debò", o així és com nosaltres ho sentim des que naixem. Som un meltingpot, i ens ha tocat patir. Per això celebrem la Diada. A la platja segur que no les ru­miàveu aquestes coses. Però si us acostàveu al xiringuito que està sota una sombrilla per encarregar elasa-do, o un bocata, o bé quan la carta, en català, us proposava sorbete, o quan dèieu besuc perquè teníeu dubtes raonables que us enten­guessin si suggeríeu una do- rada (o caballa per un verat, o bugavant per llamàntol, e tc) , aleshores és quan ràpidament podeu tomar a la crua realitat, a aquell dolorós sen­timent del qual de fet discuteixen els prohoms ponents de la nova normalització. Perquè, en veritat, no és de lleis que parlen. S'es­bronquen per trobar algun punt mig entre els sentiments lingüís­tics de tots. Ja que també hi ha les recances paral·leles de molts im­migrants. Aquells que quan senten desgavell, llumins, obac, rovell de Pou, desnonament, relliscada, miratge, ul­trapassarocapipota, ja tremolen, i no saben si han de contestar "sí, per favor" o bé "no, si us plau". (Ni quines conseqüències els por-taria en cas d ' equ ivocar - se ! )

Aquells que no arribaran mai a comprendre per què a travessar o rot/dicionamo els manca una "a" al davant, o perquè a subhasta o hamioniaconvé afegir-los una "h", o bé un mòbil va amb be alta. Sé perfectament que alguns lectors no m'acceptaran aquest comen­tari, perquè creuen que qui no aprèn bé el català és perquè no li dóna la gana i prou. Però si bé hi ha nouvinguts que gairebé es pro­posen no fer cap esforç, també hi ha els que realment no poden. (Al­guns per l'edat o perquè els for­cen a aprendre més d'un idioma.)

Resumint-ho brutalment, aquest és un sol país que sentimental­ment són dos països. Tothom té raons lingüístiques, però són ra­ons contràries entre si. Mala peça al teler. I una altra peculiaritat des­graciada. A diferència d'arreu, aquí tothom se sent manat des d'algun lloc, incòmode. Quasi tot "va bé", però "res no va prou". Una vaga i contínua boirina d'insatisfacció que només podem combatre, uns i altres, mercès a les lloades bon­dats del clima mediterrani. Re­cordeu, si no, per què el PP pu­jarà a les properes eleccions. Pujarà perquè, precisament, els exfans de Felipe -no perquè fos social-demòcrata sinó per castellanopar-lant- buscaran com a candidat a otrodelos nuestros. Jo ja ho he sen­tit dir, amb normalitat, i en català

i tot. I això explica el paper d'es­trassa que Josep Curto està fent davant la Norma. Perquè no ho fa per cap amor al bilingüisme, sinó per guanyar vots. Sí, a Catalunya, frenar el català fa guanyar alguns vots. A veure si ens n'assabentem. I de fet no ens hauria d'estranyar en un país només mig normalit­zat on els nens surten de l'escola dient les nou i mitja en lloc de dos quarts de deu perquè les seves tan normalitzades professores ho diuen exactament igual! I tampoc no és estrany el cas del diputat Curto. De fet en la seva actuació hi ha l'antic clam de les terres del migdia que, tipes de no ser capi­tal d'enlloc, es dediquen a portar la contrària a qui toqui portar-la. La rebel·lia tortosina ja ve de l'any 5 o 6, quan el cabdill Pere (sic) va ser el darrer hispanoromà que es va oposar a la implantació definitiva dels visigots. Però els problemes forts no els tin­drem al sud, al nord o a l'oest El nus principal el tenim a Barcelona i rodalia. A la sortida de moltes es­coles, discoteques i tallers, on no se sent gairebé altra llengua que el castellà. No n'hi ha prou que Un-dargarín catalanegi, no n'hi ha prou que sigui fàcil dir allioli, pa amb tomàquet, negoci, Barca, t'estimo,fei­na, plegar, Ka mono, Ka maco i pe­les ala butxaca.Toxs ho sabem, però costa d'entendre a què juguen les

autoritats, refiades d'uns efectes màgics de la normalització a les escoles. (Ep!, no dic que no s'ha­gi avançat, dic que són dues pas­ses enrere per cada una que s'ha fet cap endavant. Dic que m'a­gradaria sentir les autoritats parlar de les dues primeres i no només, cofois, de la darrera.).

Crec que el tema mereix ja un debat clar, públic. Els tímids in­tents legislatius o bé el fet d'ocul­tar el conflicte en petits comitès tècnics només ha portat a un ver-gonyant bilingüisme. Així doncs, un país o dos països? Més aviat un país i prou. Però petit, l'Andorra del futur. Ja és hora, doncs, que sapiguem en quin idioma ven­drem el producte. Si no ho deci­dim, passarà el de sempre: que de­cidiran per nosaltres. Deia la historiadora Núria Sales en el I Mil·lenari de Catalunya:"devem ser l'únic país no independent al món que celebra la seva inde­pendència". Sí, som així de ba­baus. També deia Pierre Vilar, que els antics pastor i sirena de l'Empordà a hores d'ara els hem ja convertit en un esquiador i una banyista; per tant, l'única sortida és redissenyar objectius. El país que volíem ja no fiem fet, n 'hem de voler un de nou. I sense cen­tralitzar afers com aquest. O si­gui que Curto no, però Norma, tampoc no tanta.

Ei Sever i en T i t o

AQV)€ST AV)7

A l' íO,\>NTftN6vr

AQVJÍ FA

Te rs\^s Q.MC Y\0 Yh 10

s*è* .X*

Les v o l t e s

Onze de setembre

uan llegiu aquesta mo­desta aportació al nostre setmanari, farà poques

horèTcle la celebració de l'onze de setembre. A Sant Cugat, com cada any, la celebració se centra bàsicament en la participació lu-dicofestiva d'entitats de casa nos­tra: les corals, l'esbart, els caste­llers ens apropen a un aspecte cultural i folklòric dels nostres trets més peculiars i això és bo; mai no està de més poder gaudir i potenciar les nostres entitats. L'homenatge al monument de Rafael de Casanova, enguany res­taurat després d'un llarg abandó i d 'un a temptat per part d 'un grup de brètols d'extrema dreta, esdevé potser la part més reivin­dicativa de l'acte anual d'afirma­ció nacionalista. És evident que en els darrers anys la diada ha agafat un caire festiu a tots els pobles i ciutats del país; cal, però, no perdre de vista precisament aquest aspecte reivindicatiu que és el fonament i l'essència de la diada, una diada que enguany ce-

E.STKVK R O D O

lebra el vintè aniversari de la gran concentració reivindicativa que l'any 77 va aplegar un milió de ciutadans de Barcelona. Vint anys després, les coses no són ben bé iguals afortunadament, però en alguns aspectes no hem avançat massa, especialment en l'ús so­cial de la nostra llengua. Malgrat avui la gran majoria de ciutadans

La Diada no deixa de ser un dia trist per moltes mostres folklòriques que

la facin més festiva

entenen el català, no podem dir el mateix en la seva utilització. El català continua sent un idioma de segona i els catalans encara hem de demanar en moltes oca­sions disculpes per utilitzar-lo, feu memòria, encara no podem només expressar-nos tranquil·la­ment en el nostre idioma a casa

nostra. El nostre país ha avançat molt; és evident, però, que de vegades hem abocat gran part dels esforços polítics a aspectes econòmics i a estabilitats estatals que mai no agrairan. Potser hem perdut massa temps a esforçar-nos perquè Espanya ens enten­gui. Potser en benefici d'una con­vivència, que sempre ha existit, hem sacrificat l'impuls de la nos­tra llengua descafeïnant una llei que ha de fer donar un pas en­davant a la normalització del nos­tre idioma. Siguem conscients que els qui defensen el bilin­güisme en bé de la mal utilitza­da convivència generalment no­més n'empren una de llengua, i precisament no és la nostra.

Per mi, malauradament, la Dia­da no deixa de ser un dia trist i ho seguirà sent, per moltes mostres folklòriques que la facin més fes­tiva, fins que el nostre país asso­leixi la plena normalització en as­pectes tan e lementa ls com la llengua i tots els signes que ens diferencien com a país.

14 '6 ELS/CANTONS Dkrii/tres. 12 rie setembre/te 1W1

El c a m p a n a r

Per una terra lliure PLATAFORMA PKK LA L NUAT D'ACCIÓ (PUA)

La Diada Nacional d'en­guany celebrem el 20è aniversari de les immen­

ses mobilitzacions que el poble català portà a terme per reivindi­car la seva llibertat I'l 1 de setem­bre de 1977. Unes mobilitzacions, l'objectiu de les quals eren els punts programàtics de l'Assem­blea de Catalunya. Aquests punts eren la reivindicació de llibertats democràtiques, amnistia per als presoners polítics i el dret a l'au­todeterminació.

Un any més tard, el 1978, Es­panya reconvertia aquelles mobi­litzacions del poble català en una constitució monàrquica, capitalis­ta i anticatalana. I na constitució on s'imposava el "lliure mercat" com a mode de producció. L'exèr­cit com a garant de la "unidad e integridad de la nación espanola, pàtria común e indivisible de todos los cspanoles". I ,a negació del dret a l'autodeterminació, la prohibició de federació de les diverses co­munitats autònomes, l'obligato­rietat de saber l'idioma espanyol. En definitiva, se'ns imposà una constitució que és la llei mare de la qual emanen els diversos estatuts que regeixen en aquests moments Ics diverses regions espanyoles en què es troba esquarterada la nació catalana. La Catalunya Nord pa­teix una situació pitjor.

L'any 1979, com a resposta a la maniobra de les classes dominants espanyoles, naixia l'organització armada catalana Terra Lliure. Du­rant 10 anys, aquesta organització impulsà, mitjançant la realització de centenars d'accions de propa­ganda armada, el salt qualitatiu a nivell de consciència del nostre poble en la reivindicació dels seus drets històrics fonamentals: la jus­tícia social i la sobirania nacional. Aquest increment de la cons­ciència nacional en cada cop més àmplies capes del nostre poble féu reaccionar novament les clas­ses dominants espanyoles (bur­gesia catalana inclosa), per abocar els seus esforços a destruir l'em­brió del Moviment Català d'Alli­berament Nacional i la seva orga­nització d'a\ -ant guarda: Terra Lliure.

En aquesta operació no escati­maren recursos. Des de centenars de milions de pessetes per a l'au­tonomista ERC. passant per la compra dels dirigents indepen­dentistes i la reinserció dels pre­soners polítics fins a la repressió més salvatge, característica de l'Espanya profunda i benemèrita que ens oprimeix.

Des de l'any 1992 fins al 1997 han estat 5 anys de debat intern i reorganització de l'esquerra inde­pendentista. L'any 1996 la PUA

es constituïa com a cootdinadora de col·lectius de l'esquerra revo­lucionària d'alliberament nacio­nal, com a primer pas per a la re-activació de l'alternativa social i nacional que demanen amplis sec­tors del poble treballador català. Durant aquest any, la repressió exercida contra la militància de la PL'A ens ha assenyalat que el camí que portem és l'adequat. Ens ha confirmat que l'Espanya que en­sarronà milions de catalans el 1977 continua sent el mateix projecte polític de misèria, tortura, corrup­ció, presó i assassinat que espera els millors fills i les millors filles del nostre poble.

Ara fa 20 anys, l'enemic, l'Estat capitalista espanyol, reformava la seva façana per exigències del marc polític internacional. Diver­sificava els seus aparells de domi­nació i explotació. Implantava par­laments regionals d'opereta, amb els quals els dirigents polítics "na­cionalistes" i "d'esquerres" s'in­serien dins del sistema, tot cul­minant la traïció al seu poble. Legislaven contra el català, mar­ginant-lo i ridiculitzant-lo fins a la indignitat. Reconvertien els sec­tors industrials, enviant milers de catalans a l'atur. Domesticaven els sindicats, aconseguint d'aquesta manera una classe treballadora en­dormiscada amb les mama-i'hirlm,

el futbol i les telenovel·les. Com­praven els mitjans d'informació, desvirtuant la llibertat d'expres­sió i convertint-los en puntals de la guerra bruta contra la dissidèn­cia al sistema. Tot això comença­va a passar ara fa 20 anys, i conti­nua passant el 1997.

20 anys després sabem que l'e­nemic continua sent el mateix però amb molts més tentacles. Empresaris, bisbes, reis, polítics professionals, policia "nacional", mossos d'esquadra, E T T , exèr­cit, col·laboracionistes diversos i periodistes corruptes, feixistes tots en favor de la mateixa Una, Craniie y Libre.

Però l ' l i de setembre de 1997, la PUA recull el testimoni d'a­quells que continuem resistint, aquells que fem de la rebel·lió contra la injustícia el nostre mo­tiu de viure, aquells que encara creiem en la lluita per la llibertat, sabem que només amb el com­bat quotidià, ferm i compromès és possible esperar un esdeveni­dor millor. Per tot això, l'li de setembre de 1997, la PUA recull el testimoni d'aquells que du­rant aquests 20 anys no han clau­dicat, i fem una crida al poble treballador català a continuar en la lluita amb tots els mitjans ne­cessaris per fer possibles els ob­jectius d'I'nificació Nacional, In-

E f b u s c a i r e

A. Reixach PACO SOLKR

P ossiblement malhumo­rat i insatisfet de no po­der fer vacances, aquest

senyor va escriure un article. el 18 d'agost, a La Yanguardia que només transpirava rancú­nia i hostilitat contra el nacio­nalisme català -potser també contra els altres, però no que­da tan clar perquè feia tuf d'es­panyolisme. Des de Guifré el Pelós, passant per Montser-rat, la sardana, els castells i fins i tot l 'Encic lopèdia Catalana, quedaven com a fets irrelle­vants i circumstancials del mo­ment, o bé com a fets tan mo­derns que no es poden consi­derar com a símbols represen­tatius de la nostra nació. Per a aquest senyor, les no sé quan­tes nacions que hi ha al món són un invent de quatre pirats fanàtics i fonamentalistes. Po­bre senyor! Haver de viure s e n s e r e f e r e n t s , ni pa re ni mare, ni poble ni país, ell solet dins el cove del món, però qui­na incomoditat . Un altre as­pecte és el fet cpie nosaltres, malgrat tantes mostres d'anti-catalanisme d'aquest diari, se­guim comprant-lo i seguim in­vitant el senyor Godó a pren­dre xocolata al pati dels taron­gers a la Diada. Sobre tot fa'ir p/ay.

L e s c o s e s d ' e n S o t

No s'ha començat a construir el nou edifici de l'escola Collserola.

El barri de Sant Francesc no té carter.

Encara no han començat? Escriuré una carta queixant-me!!

d No et molestis.... En aquest barri no tenim cap carter assignat.

£ / p o r x o

Què costa la cultura?

A ra fa un any em lamen­tava aquí mateix de la quasi desaparició d 'u­

na de les t radicions que em semblaven més meravelloses de Sant Cugat: els concerts de les nits d'estiu al claustre. Pro­posava que, si no hi havia di­ners per pagar orquestres (cosa que puc comprendre) , potser professors i a lumnes de l 'Es­cola de Música s'oferirien per tocar-hi de bon grat. Ignoro si els va arribar el missatge. El fet és que enguany hi ha hagut també molt pocs concerts. Però ha resultat que , casual­

ment , m'ha tocat a mi d'orga­nitzar-ne un (per als congres­s i s t e s d ' u n S i m p o s i I n t e r ­nacional celebrat a la L]AB). I m 'he queda t horroritzat dels preus. Saben què costa només instal·lar un piano i unes ca­dires? Els ho diré: llogar un piano de mitja cua val 100.000 pessetes. Naturalment, ha d'a-

lo.SKl' M. IAUMÀ

nar damunt d'una tarima que , de llogar i transportar, en cos­ta 40.000. Un centenar de ca­dires que , no sé per què , ha de portar un transportista de cinquanta qui lòmetres lluny,

M'he quedat

horroritzat dels

preus. Saben

què costa llogar

un piano? ...

100.000 pessetes 11

valen 35.000 pessetes . I, com que es fa de nit, calen focus, que costen unes 30.000 pes­setes més. Ah! i me n'oblidava: la Ge­

neralitat cobra 25.000 pesse­tes més com a l loguer per l 'ús

de l 'espai. És a dir, que abans de començar el concert (que era d'entrada gratuïta), els or­ganitzadors ja havien hagut de desprendre una quanti tat més que considerable.

Pregunto: És just , això? És possible que en algun racó del Monestir mateix, o al magat­zem municipal que hi ha a la vora, no s'hi puguin guardar aquests quatre objectes e le­menta l s? Amb el l l o g u e r i transport d ' u n e s poques ve­gades, els tindríem nous, gra­tuï ts i per sempre .

El fet m'ha recordat la queixa d'una escola que demana la sala d'actes d 'una Caixa d'Estalvis comarca l per fer-hi un acte acadèmic un matí. Li van co­brar una quantitat semblant a la que ens costà a nosaltres. La llum i la neteja ho justifiquen? No hauríem de proposar-nos fa­cilitar actes així? No hi sortirí­e m tots guanyant?

ELS /CANTONS Divendres. 12 de setembre de 1997 OpilliÓ 15

A grans t r e t s

Joan Aymerich Lincombustible

Quan queden només dos anys perquè I'«tapa que ha protagonitzat l'actual alcalde quedi definitivament tan­cada, és amb tota probabilitat un bon moment per posar les cartes damunt de la taula. Després d'aquest estudi de grafologia, Joan Aymerich ja no pot negar que és "orgullós, lluitador i crít ic".

M i l i t a n t de C o n v e r ­gència Democràtica de Catalunya des de

1977 i alcalde de Sant Cuga t des fa una dècada , Joan Ay­merich i Aroca afronta els pro­blemes que li han sorgit d'a­ques ts anys, tant en l ' àmbi t polític com el personal, adop­tant sempre una actitud de rep­te . Malgrat tot, amb aques ta expressió trista, els darrers anys fins i tot cansada, l'alcalde no pot amagar que suporta mala­ment els fracassos, fruit del seu elevat grau de responsabilitat.

In te l · l ec tua lment , Joan Ay­merich destaca per un notable sentit de la practicitat, el ma­teix que l'ha dut a concebre al­guns dels projectes més im­p o r t a n t s q u e s ' h a n fet a la ciutat en els darrers deu anys. Lloat i criticat alhora, l'alcal­de no és una persona que des­perti indiferència. Ha tingut i segueix tenint la necessitat de comprovar i verificar les seves sospites, per estranyes que si­guin, amb un esperit bastant crític i sovint una tendència a magnificar els p rob lemes i a caure en el pessimisme.

La coneguda expressivitat fí­sica de l 'a lcalde es t r adue ix també en un dinamisme i força interior que el duu a afrontar

les situacions conflictives i les males estones amb una actitud de lluitador i, fins i tot, pro­ducte del seu caràcter impul­siu, amb esperit de venjança.

Altiu i segur de si mateix, al­menys aparentment , l'anàlisi grafològica indica que Ayme­rich verbalment comunica con­fiança en si mateix, en el que diu i el que pensa, amb el con­venciment d'haver reflexionat a consciència i tenir sempre la raó. Aquesta segure ta t en si mateix l'obliga a un reciclatge c o n t i n u , a l ' au toex igènc ia i l 'esperit de superació, impli­cant-se a fons en les tasques en què més creu i participa, es­sent capaç de projectar aquest entusiasme als seus col·labora­dors més immediats. A aquests, els exigeix com a mínim aques­ta mateixa il·lusió.

En el terreny més ínt im, la lletra de Joan Aymerich revela que és un home reservat, amb una certa tensió interior que manté per definició una con­d u c t a social a la d e f e n s i v a . L'orgull li juga sovint males passades perquè li comporta la necessitat de demostrar cons­tan tment la seva vàlua, acon­seguint-ho sovint gràcies a la intel·ligència, la tenacitat i l'alt nivell de responsabilitat.

Per què a les botigues

catalanes es venen

barrets mexicans com

a 'souvenir*?

El 25 d'agost de 1944, el ge­neral De Gaulle va desfilar pels carrers de Par ís . Acabada la guer-ra a França, els republ i ­cans espanyols que lluitaven a la Resistència tornaren a mirar al sud dels Pirineus i, a l'octu­bre, 4.000 maquis organitzats pel P C E i el PSUC creuaren les muntanyes per envair la Vall d'Aran. L'operació va fracassar i es va esperar el final de la gue­rra d 'Europa perquè els aliats fessin caure l'últim dels règims feixistes. Les seves peticions no foren escoltades. El capítol dels maquis no es tanca defini­t i v a m e n t fins al 1960, q u a n Quico Sabater cau abatut a Sant Celoni per la Guàrdia Civil. Als anys 60, mentre els líders histò­rics romanien exiliats a París, Moscou o Mèxic, a l'interior els partits i sindicats tornaven a or­ganitzar-se. A principis dels 70,

el final biològic del dictador es veia pròxim i els dirigents de l'exterior intentaren aconseguir el control de l ' interior. Per a això s'havien d'arriscar a creuar la frontera, no ja per camins de contrabandistes, sinó en cotxe, t r en o avió. El d e s e m b r e de 1976, el líder del PCE, Santia­go Carrillo, és det ingut a Ma­drid després de creuar la fron­tera per la Jonquera lluint una espectacular perruca rossa. Un líder del P S U C tornà des de Mèxic camuflat sota un barret típic d'ala ampla, i 1*11 de se­tembre de 1976 començaren a vendre's aquells barrets a Sant Boi com a burla dels grisos. Du­rant la transició podien com­prar-se en tota manifestació po-l í t i ca . Avui , ja n o m é s e n botigues de souvenirs. Aquest és el motiu.

F. ORTEU Consultori turístic del professor Oberbuquin (El. PERIÓDICO DE CATALUNYA. 24 d'agost)

' h e m e r o t e c Per què unes morts

semblen valer més

que altres davant de

Vopinió pública?

(...) Avui dia, les comunitats, gairebé sempre efímeres, són fe­tes no de persones que pensen el mateix, sinó de persones que senten el mateix. Només l'afec-te ens integra. Això val per a la família, que des de fa poc ha ac­ceptat l'amor com a argument principal. Es dóna suport a un partit polític menys per un pro­jecte o una ideologia que per l'e­moció que s'experimenta pels mítings o els seus líders. El na­cionalisme és una ideologia sen­se ideologia , p e r q u è la seva matèria primera i el seu motor són sent iments . La religió és avui una litúrgia de vivències ín­times... A molts els xoca que el futbol desencadeni tantes ener­gies socials; però, en canvi, l'ex­plicació del seu èxit és també per la capacitat de generar emo­cions intenses. Tota la premsa, incloent-hi la política o l'espor-

tiva és, d'alguna manera, del cor. Les notícies se serveixen com un serial per capítols, que busca pro­vocar en el consumidor d'actua­litat una certa sensació d'ansie­tat davant del desenvolupament i desenllaç del que se li presen­ta com una trama passional.

(...) Però tornem a l 'enigma de l p t i nc ip i . . Pe r q u è u n e s morts semblen valer més que unes altres davant l'opinió pú­blica? La resposta seria que al­gunes són reconegudes en clau de drama o de tragèdia, que po­den aterrir o indignar, però no emocionar. Perquè emocioni, la notícia d'una mort ha de tenir una estructura de ficció pròpia del melodrama, el gènere basat en les situacions de caire exa­geradament sent imental . Les masses que surten al carrer han estat educades en el serial ra­diofònic, la novel·la rosa, les pe l · l í cu les r o m à n t i q u e s , les cançons d'amor, els culebrons te­levisius, i ja només poden reac­cionar amb entusiasme davant estímuls del mateix ordre. Per­

què un esdeveniment provoqui una gran resposta és imprescin­dible que assumeixi el format de meló -millor si és amb un cer­ta dosi d'intriga policial. Per exemple, la mort inesperada o envoltada de suspens d'una per­sona jove i estimada.

És més, només el melodrama pot fer possible el miracle que aconsegueix, de sobte, que co­ses de les que s'havia sentit par­lar però l'existència de les quals es dubtava, perquè ningú no les havia vist mai enlloc - la so­cietat anglesa, la nació belga, el poble espanyol- prenguin vida. Decididament, l 'únic que pot despertar del seu llarg somni les multituds del segle XX és una bona història d'amors des­graciats, la pena d 'uns pares, el dolor d'una núvia, quelcom que ens torni a reunir a tots, encara que només sigui per plorar.

MANEL DELGADO, Pro/. d'Antropologia de la UAB (El. PERIÓDICO DE CATALVSYA. 10 de setembrel

EIS 4 CANTONS

Societat 16 Divendres, I i de setembre de IM7

F e s t e s j o r s

l·iiiu ih la w i I ui iltls pintors i/ne van inaugurar la Festa Ma/or ili Valldoreix. Foto: .Vil Ih.R l ARRÒSA l ahaldi dispii\ di viludai imilialimnl el \lt\lei i la 1//M II\ l'iam-. I <>l<i \ II

Valldoreix i les Planes, de festa Ualcalde promet en el pregó que es legalitzarà les Planes abans que acabi el 1999

Tot està apunt perquè aquesta nit a les deu la directora del grup de teatre Es­piral, Trini Escrihuela, faci el pregó de la Festa Major de Valldoreix. Aquest serà el moment culminant d'unes fes­

tes que van començar divendres pas­sat amb la inauguració de la tradicio­nal Mostra d'Artistes locals a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Les activitats, dirigides

a tothom, continuaran fins al proper dimarts. La programació de les festes de les

Planes també està plena d'activitats. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Ayme­

rich, les va inaugurar amb el pregó i va prometre que eb terrenys de les Planes seran legalitzats abans que acabi el seu mandat i que s'intentarà fer la ur­banització integral del districte.

R. BOI . I . IN<;KR/D. MIRÓ

-VaMorabc/U

I ,es darreres festes majors al mu­nicipi, les de Valldoreix i les de Ics Planes, continuen aquest cap de setmana amb programes plens d'activitats a totes hores. La Festa Major de Valldoreix va co­mençar divendres passat amb la Mostra d'artistes de Valldoreix. Dissabte va ser el tom dels més es­portistes, amb activitats per a tots els gustos, des del futbol sala, fins al tennis taula, passant per la na­tació. La nit, però, va convidar un altre tipus d'esforços, i els grups santeugatencs Acrilik i Paquita's Nipples es van encarregar de fer ballar el nombrós públic juvenil que hi va assistir.

Però si algun nom acapara pro-tagonisme en la festa d'enguay aquest és, sens dubte, el de la pre-gonera Trini Escrihuela. Per obrir boca, diumenge al vespre va pre­sentar un passeig per la música que es remuntava fins a la cançó d'una trobadora del segle XV i

acabava amb música de dècades més properes. A més a més, diu­menge a les deu de la nit cl grup Espiral presenta ElTaituj de Mo-lière al Casal de Cultura.

Curs d'Història de Valldoreix

Al llarg d'aquesta setmana els valldoreixencs també han tingut l'oportunitat de retrobar-se amb la història en la quarta edició dels Cursos d'Història de Valldoreix. Concretament, han estat una qua­rantena de persones Ics que s'han matriculat i han pogut fer un re­corregut per l'art gòtic, els inicis del cristianisme o la civilització egípcia. El més interessant que ofereix el Museu de Valldoreix és l'exposició del famós dibuixant Opisso que es va inaugurar ahir.

Però la major part d'actes festius es concentren aquest cap de set­mana, sobretot a partir d'aquesta nit, quan després del pregó a cà­rrec de Trini Escrihuela comen­cin les actuacions musicals de Port Bo, de Gran Cremat i dels grups

The Cox i Benito y por narices. Un cop d'ull al programa d'actes demostra que qui ho vulgui, pot fer festa totes les hores del dia. Destaquen el concurs de paelles, els balls, la cercavila dels gegants, la trobada castellera amb les co­lles de Sant Cugat i de Cornellà i la sardinada popular. Les activi­tats acabaran dimarts amb un ver­mut popular a la una del migdia.

Els veïns del districte de les Pla­nes també estan de festa aquest cap de setmana. La cercavila amb la Banda de les Planes va donar dimecres el tret de sortida de la Festa Major del districte. La co­mitiva va sortir del Casal del Pi a Can Borrull i va acabar a la plaça Creu d'en Blau on es va celebrar el pregó de la festa, tret de la fes­ta que s'ha recuperat enguany des­prés de molts anys. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va ser el pregoner d'enguany, per aquest motiu se sentia "molt honorat", i es va dirigir als veïns del districte en català i castellà. En el seu dis­curs va prometre als veïns de les

Planes que es legalitzarien els seus terrenys abans que acabés el seu mandat a l'Ajuntament i que apos­taria per la urbanització integral de! districte amb l'esforç de tots. En el seu pregó, l'alcalde també va destacar la millora de les Planes i va demanar la col·laboració de tot­hom per seguir endavant. Tot i que l'assistència dels veïns a Tac­te no va ser molt nombrosa, hi van estar presents vuit dels onze re­gidors de l'equip de govern, com també tres membres de l'oposi­ció, tots membres del Partit So­cialista de Catalunya. La nit va acabar amb karaoke i disco mò­bil. Durant aquest primer dia fes­tiu també es va celebrar un tor­neig de futbol sala en la modalitat sènior a la pista poliesportiva a par­tir de les vuit de la tarda.

Una festa esportiva

La Festa Major de les Planes va continuar ahir amb activitats es­portives, com ara mountain-hike, futbol-sala, ping-pong i petanca, i

campionats de dòmino, dames i parxís, que es continuaran cele­brant al llarg de tot el cap de set­mana. A les dotze també es va fer escuma a la plaça Creu d'en Blau i a la tarda es va projectar E/Jotv-bado de Notredame a la pista po­liesportiva.

Les activitats continuen avui a la tarda amb animació infantil acompanyada de berenar i la re­presentació d'EJcaracolaventun-ro i a les onze començarà la nit d'espectacle. A part de les activi­tats esportives, el programa per al cap de setmana presenta moltes propostes. A dos quarts de dotze del matí s'inaugurarà la mostra de tallers al Centre Cívic i a les dues del migdia es farà la botifarrada popular. A la nit, s'ha organitzat el sopar dels avis que acabarà amb el segon concurs de ball acom­panyat per orquestra. El darrer dia de festa a les Planes s'acabarà amb un parc d'atraccions pels nens i nenes, una cercavila pel barri, el lliurament de premis dels sorteigs i un piscolabis per a tothom.

ELS/CANTONS Dtvendres. l'dr setembre de 1997 Societat 17

n t i t a f s

El Centro Castellano-Manchego celebra les lOes jornades culturals El CMSC i el locutor Luis Martin, manxecs de Pany Un any més, i ja en van deu, els manxecs que viuen a Sant Cugat han organitzat unes jornades culturals per donar a conèixer la seva cultura a la resta de santcugatencs i també per convidar una delegació de Moral de Calatrava a visitar la nostra ciutat. Música

i gastronomia es van donar la mà aquest cap de setmana en una cita cultural que el Centro Castellano-Manchego ha convertit en habitual. Els actes continuaran fins al dia 20, amb el sopar on es lliuraran els guar­dons de Manxec de l'Any.

DAVID MIRÓ

- Sant Cugat -

El tret de sortida de les dese­nes Jornades Culturals del Cen­tro Castellano-Manchego el va donar divendres el regidor d'I­niciativa per Catalunya i histo­riador, Joan Martí Balada, que va fer el pregó. Ralada va des­tacar en el seu parlament la im­portància de l'intercanvi cultu­ral al costat del coneixement de les pròpies arrels. Kl regidor va posar un especial èmfasi en el fet que el pas previ a la inte­gració cultural és sempre l'esti­ma dels orígens d 'un mateix. Fer la seva banda, el president del Centro . Juan Carrasco, va recordar que els millors ambai­xadors de Catalunya són els ca­talans nascuts fora d'aquí.

La gastronomia típica de la re­gió va ser la protagonista del di­nar que l 'entitat va organitzar

per a dissabte. Es van preparar més de vint quilos de les tradi­cionals "migues manxegues", de les quals van donar compte més de seixanta comensals. El dinar també serveix per anun­ciar els nous Manxecs de l'Any, que té dues categories, entitat i persona. Els afortunats van ser el Club Muntanyenc i el locutor Luis Martín.-que diumenge dia 20 rebran els seus guardons en un sopar festiu.

Ball i oervavila

L'altra protagonista del cap de setmana va ser la delegació de la localitat manxega de Mo­ral de Calatrava, amb la seva banda de música La Lira al capdavant. Dissabte al vespre van oferir un concert a la plaça de Barcelona i d i u m e n g e es van acomiadar dels santcuga­tencs amb una cercavila pels

carrers del centre. La gent de Moral de Calatrava coneix bé el nostre municipi perquè ja han vingut convidats pel Cen­tro en altres ocasions. Aques­ta vegada, però. no es va po­der fer la tradicional recepció a l 'Ajuntament perquè l 'equip de govern en ple era a Puig­cerdà fent balanç del curs an­terior. L'alcalde, Joan Ayme­rich, es va excusar per carta davant de les autoritats man­xegues i va repetir el seu desig de visitar Moral de Calatrava. El president del Centro, Juan Carrasco, va recordar que l'a­collida institucional sempre ha estat exquisida. Al llarg de la s e t m a n a han

c o n t i n u a t les j o rnades amb conferències i tallers. El dia 19 es farà un concert coral i el dia 20 es clouran Ics Jornades amb el l l iurament dels guar­dons del Manxec de l'Anv.

El'regidorJoan Balada /i/i estat enguany el'pregoner de les jornades. Foto:X.L.

Les jornades també van comptar amb llargues estones de música. Foto: X.L.

S O R T I D A 9 - A U T O P I S T A DE M A T A R Ó - V ILASSAR DE DALT - TEL. (93) 751 45 53

On podràs entrar a un cine, a un submarí i a un refugi antiaeri?

REFUGI

On trobaràs junts els nacionals, els republicans i els Beatles?

En un Museu diferent.

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

TífiT

^ e L is potsaníI1 \

Port Vell. Barcelona M u s e u d 'His tòr ia Tel. 225 47 00 de Catalunya

LÀSZLÚ MOHOLY-NAGY Mi

8 juliol - 28 setembre 1997

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES

A R A G Ó 2 55

0 8 0 0 7 BABC.E IONA

m 4 J 7 5 3 Í 5

F A X .18 7 0 0 0 *

.. . , ï * ! *;. •

ELS /CANTONS Diírmlm. I > ,/e setembre rle 1W Societat 19

C o m u n l c a c ï

Ràdio Sant Cugat aposta per la consolidació dels seus programes

La nova programació començarà dilluns vinent Dilluns de la setmana que ve comença la setzena progra­mació de Ràdio Sant Cugat amb noves veus i nous progra­mes. La franja horària també s'amplia a les nits amb un nou espai nocturn que es dirà Pasta Fullada. A més, la in­formació local i general també serà tractada amb més pro­funditat en diferents programes.

R I T U BOIJ.INÍ.KK

- Sant Cugat -

l"na programació nova estable i continuista però amb novetats importants per acabar de conso­lidar l'emissora és el que Ràdio Sant Cugat proposa a la seva au­diència per a aquesta nova tem­porada. El director de l'emisso­ra, Xavier Fornells, assegura que la intenció és "millorar el que creiem que és millorable sense canviar els esquemes als quals tenim acostumats els oients".

Una de les novetats que des­taquen de la nova programació és l'ampliació de la franja horà­ria a les nits. El programa Pasta Fullada a càrrec de joves uni­versitaris - Francesc Xavier Mar­tí, Sílvia Pairó, Jofre Font i Mar­ta Fontagut - oferirà una anàlisi irònica de l'actualitat i de la cul­tura, prescindint dels especta­cles futbolístics que fan les al­tres emissores.

Nou informatiu al matí

Els espais informatius a Ràdio Sant Cugat es consolidaran amb nous programes. De les vuit a dos quarts de deu del mai, l'in-formatiu Primera Plana aportarà l'actualitat local, comarcal i ge­

neral. Els seus editors seran Jo­fre Llombart i Geni Lozano que ja van treballar durant diverses temporades en l'anterior progra­ma matinal, el Gall del Monestir. A continuació, Maribel Cayue-las oferirà una anàlisi en profun­ditat d'un tema monogràfic d'in­formació local a Sant Cugat es mou durant mitja hora. A la una de la tarda, Sant Cugat avui, l'informa-tiu continuarà informant dels suc­cessos més importants del dia so­bre el municipii el més destacat de la comarca i els esports. A part, els Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat també continuaran emetent cada hora els butlletins informatius de set del matí a dot­ze de la nit entre setmana i els caps de setmana de set del matí a deu de la nit. Els programes especialitzats en informació es­portiva mantindran el seu format de temporades anteriors per ofe­rir tota l'actualitat del món de l'esport al municipi.

El magazín de Ràdio Sant Cu­gat també canvia de format. Amb el nom La Revista, els dos nous locutors Vanessa Raja i Lluís Gui-lera apostaran per un espai de caràcter més informatiu, de ma­nera que la primera hora de pro­gramació inclogui les anàlisis ge­nerals de temes d'actualitat amb

Els butlletins horaris s'emetran de set del watfa dotze de la nit. Foto: A.B.

la participació directa dels sant-cugatencs. Però el magazín no descuidarà en cap moment l'en­treteniment i les seccions de cul­tura o espectacles.

Aposta pel rock local

La música també continuarà ocupant una franja important de la programació de Ràdio Sant Cugat. Buc d'assaig amb Carles Roca serà el programa que apos­tarà pel rock local. La intenció és "fer una plataforma dels joves músics amateurs que tenim a la ciutat", afirma Fornells. La ràdio municipal emetrà també altres programes musicals especialit­

zats, com ara també espais de cinema, gastronomia, immigra­ció, joves, missa i altres. Pel que fa al procés de digitalització de l'emissora, que aquest estiu ja ha entrat en proves, s'anirà in­troduint en el procés tècnic al llarg de l'any sobretot amb les falques publicitàries i les músi­ques dels programes. Primer es digitalitzaran les emissions dels programes i finalment t ambé s'introduirà aquest sistema en els informatius. "Penso que Rà­dio Sant Cugat ha anat millo­rant de mica en mica i s'ha fet un espai dins del món de les emissores locals", afirma el di­rector de la ràdio.

Nova seu de Vallès sense Fronteres a Rubí

RlTH BOIXINCÍKR

- Rubf/Sant Cugat -

Vallès sense Fronteres amb seu a Sant Cugat va obrir el dimarts d'aquesta setmana una delegació a Rubí. L'associació, que princi­palment està formada per immi­grants magrebins i que va néixer fa sis anys, ha fet aquesta des­centralització perquè més de 50 membres s'han traslladat a viure a Rubí en els últims anys on les cases eren més barates. Aquests socis, que abans tenien dificul­tats per assistir a les reunions a Sant Cugat pels desplaçaments, es trobaran cada quinze dies a l'A­teneu, en un espai cedit per l'A­juntament de Rubí.

La nova delegació es coordinarà des de Sant Cugat a través dels representants de Rubí. A les reu­nions d'allà, també es tractaran les dificultats relacionades amb la immigració, ja que a Rubí "hi ha molts més problemes", segons assegura Fatima Ilyas, secretària de Vallès sense Fronteres. Els pro­blemes legals es continuaran trac­tant des del grup jurídic que es troba a Sant Cugat, però la vo­luntat de la direcció de l'associació és que el grup a Rubí funcioni de forma autònoma i organitzi les se­ves pròpies activitats. La nova de­legació és un pas endavant de Vallès sense Fronteres, ja que el col·lectiu va plantejar aquesta idea fa tres anys, però el projecte no es va portar a terme per evitar du­plicacions amb el Centre d'In­formació als Treballadors Estran­gers (CITE).

S a n i t a t

Catalunya Amiga dels Animals recollirà diners amb un mercat

Lesterilització reduirà el nombre de sacrificats M.J. <>l IIKRRKZ

- Sant Cugat -

L'Associació Catalunya Ami­ga dels Animals - i la Na tu ra (CAAN) està ult imant els da­rrers preparatius per al mercat que tenen previst muntar els pròxims d iumenges 28 de se­t e m b r e i 5 d ' o c t u b r e . Amb

aquesta iniciativa, l'associació té previst recaptar diners per ajudar a operar animals, ma­joritàriament gats i gossos, de persones que no puguin afron­tar les despeses que suposa in­tervenir quirúrgicament el seu animal de companyia. A les úl­t imes s e t m a n e s , el socis de CAAN s'han dedicat a aplegar

i r e p a r a r o b j e c t e s d e t o t a m e n a . S e g o n s Amàl ia l ' s a -mentiaga, secretària de CAAN a Sant Cugat , " e s t e m treba­llant molt en el fet d'esterilit­zar animals per evitar que nei­xin tants i d 'aques ta manera no hagin d'anar a parar a la Ra-bassada perquè els sacrifiquin, com passa ara". I·.hgoiso'. *ón //rm fr ian\ de lauimpaiwn munit/apei CAAX foto E4(

GAS 011 Rorts gratuïts

Tel . 77 6! ^ \ <Z?^\ .Sr^-A : s \y^^\

Contestador les 24 h ESPAI Distribuïdor oficial

20 Societat ELS /CANTONS Divendres. 1 > de setembre de 1991

La r a d i o g r a f i a

Ass . V E Ï N S P L A Ç A DEL C O L L , S A N T F R A N C E S C , M O N E S T I R

Una associació de veïns que vol vetllar per la bona convivència i els drets del tots els santcugatencs

El grup vol dinamitzar els barris

Entitat: Ass. Veïns Plaça del Coll, Sant Francesc i Monestir .Sortí: 260 Horari»;d'lia 13 h", i de 4.30 a 7.30 h Seu: al local de la plaça del Coll

MONISK SANT

- Sant Cugat -

L'associació va néixer ara fa catorze mesos, impulsada per un grup de veïns de Sant Francesc i la plaça del Coll que volien treballar per de­fensar els interessos del seu entorn. De seguida va unifi­car-se en un sol grup amb l'an­tiga associació de veïns del Monestir per dinamitzar el concepte de barri únic davant del de macrociutat, de petits corpuscles aïllats per les grans barreres urbanístiques de l'a­vinguda Macià i el parc de Coll Fava, que sembla que pot ser el resultat de la nostra ex­

pansió urbanística. Vol ser un grup de gent que treballi per l'entorn dels nostres interes­sos com a veïns, sense pertà­nyer a cap partit polític ni a cap identitat especial, i és per això que volen estar ben oberts a tots i a tothom, sigui la que sigui la seva identitat política i sense posar-hi traves, visquin on visquin. La idea de l'associació és anar captant so­cis per crear una macroasso-ciació de veïns que englobi tots els barris i que pugui tre­ballar i vetllar de manera molt més efectiva que ara pel pa­trimoni de tots, que és el Mo­nestir, i per tot el poble de Sant Cugat. També vol vetllar

pels interessos dels residents per fer una ciutat més huma­na sense que s'imposi el mo­del de ciutat dormitori.

Entre els seus 260 socis de veïns de la rambla del Celler, de Coll Fava, del barri de Sant Francesc i de plaça del Coll, vol atreure'n molts altres. La quota de socis és simbòlica: 100 pessetes al mes. L'associació encara és molt

jove, ja que exactament es va fundar el mes de juliol de l'any passat. Però, tot i ser tan jove, ja s'ha fet sentir als plens de l 'alcaldia, a on la junta sempre envia un o diversos re­presentants. Va ser una de les associacions que va encapça­

lar la protesta contra la taxa d'escombraries extraordinària. També ha engegat algunes campanyes per reclamar ac­tuacions puntuals pels carrers del sector de Sant Francesc i Coll Fava i és una de les enti­tats que tenen representants a la Festa de la Tardor. Un dels temes que més els

preocupen és el nou model de ciutat modular que s'està cre­ant a Sant Cugat amb el nou desenvolupament urbanístic, de grans avingudes i vials, en­voltats d'extensions de gespa que poden crear unes barre­res arquitectòniques molt im­portants que divideixin el po­ble en sectors sense res en

ELS4CANTONS Dhttit/rrs. UtiesetembrrdrWl Societat 21

La r a d i o g r a f i a

Ass . DE V E Ï N S P L A Ç A DEL C O L L , S A N T F R A N C E S C , M O N E S T I R

%

La seva idea és aglutinar en un sol macrogrup tot el veïnat de Sant Cugat centre.

i ajudar a fer una ciutat més humana MONT.SK SANT

L'associació es reuneix com a mínim un cop al mes en la sala d'actes de la Casa de Cul­tura per reunir impressions i discutir els temes i les accions que s'han de portar a terme. La seu de la plaça del Coll és oberta cada dia de les onze fins a la una del migdia i de les quatre fins a dos quarts de vuit de la tarda els dies labo­rables. Els directius de l'asso­ciació també mantenen un es­tret contacte entre ells amb reunions per tal d'avaluar les diferents iniciatives i denún­cies que reben al local, on més

tard es r eune ixen tots els membres de l'associació. Els components de l'associació vigilen i avaluen les diferents realitzacions urbanístiques, i ajuden i donen suport a les iniciatives dels veïns per de­manar més equipaments i mi­llores als carrers del barri. Últimament han engegat una

campanya de recollida de Fir­mes ente els veïns del carrer Pau IV per demanar un millor enllumenat públic del carrer, ja que els dos fanals que com­ponen la il·luminació noctur­na del primer tram d'aquest carrer són de totes totes insu­ficients i la llum que arriba de la veïna avinguda Macià no

arriba enlloc. Col·locats a la banda dreta del carrer, sepa­rats per molts metres un de l'altre i envoltats per nom­brosos arbres, fan que la llum arribi a terra de forma molt minsa. També tenen en el seu punt

de mira exigir que els bancs de fusta del sector del parc de Coll Fava es posin en bones condic ions , ja que en poc temps la fusta s'ha obert, si­gui per raons de la gran humi­tat o per raons del tractament de la fusta, i això els fa molt perillosos. Les llargues este­lles de fusta que es desprenen dels respatllers han provocat més d'un accident entre els

nois i noies que juguen pujant i saltant pels bancs. Fa uns dies, fins i tot, van haver d'a­tendre un nen d'urgències al Cap. Un altre dels problemes que

vol solucionar l'associació és l'absència de semàfor, fet que ja ha provocat en la part alta de l'avinguda més d'un acci­dent de trànsit. També vetllen de prop per les deficiències del barri perquè Sant Francesc no sigui un barri marginal, i per l'entorn del Monestir i la seva pertinença al poble. Però no tot és protestar i tre­ballar en coses serioses. L'associació també vol pro­moure actes i festes que acos­

tin els veïns i creïn ambient de barri i de veïnatge entre tots, amb l'organització d'al­gunes festes. El dia dotze d'octubre, a la

plaça del Coll, tenen previst fer una gran paellada per reu­nir tots els associats i veïns en un gran àpat de festa. Serà una macropaella i una festa que promet ser un gran èxit. La Festa de la Tardor i la Fes­ta Major també són dues de les festes del nostre poble que estan en el punt de mira d'a­questa associació de veïns per participar en diferents actes i campanyes a fi de recaptar membres i donar-se a conèi­xer a tots els santcugatencs.

22 Societat ELS'ÍCANTONS Dwendrrs, IJ de setemhre de 1997

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

ELS MANXECS TRIEN LA MÉS GUAPA El Centro Castelhno-Man&ego està celebrant aquests dies les

jornades culturals que són ineludibles el setembre. Una delegació a"autoritats de Moral de Calatrava, amb un regidor encapçalant la comitiva, va arribar dissabte a Sant Cugat. La reina per un dia va tenir la seva corona. (Plana 17) Foto: XAVIER LARROSA

VALLDOREIX, LA FESTA AMB ELS ARTISTES L'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix s'afegeix a la Festa Major amb una mostra dels treballs d'una vintena d'artistes. Aquesta col·lectiva posa de manifest una vegada més l'interès d'equilibrar la festa amb les bones oportunitats. (Plana 16) Foto.XAVÍIARROSA

TRINI ESCRIHUELA FA DE TROBADORA L'actriu santcugatenca Trini Escrihuela va demostrar de nou

diumenge a la tarda al Casal Cultural de Valldoreix els seus dots professionals. Aquesta vegada va serà traves d'un recital, que

recollia fragments de textos que es remunten des del segle XVfins a l'actualitat. Lacte també formava part de la programació de la

Festa Major de Valldoreix. (Plana 16) Foto: XAVIER LARROSA

Luis MARTÍN, NOU MANXEC DE L'ANY El locutor LuL· Martín s'ha convertit en el Manxec de l'any 1997. Emmarcat en les desenes jornades culturals del Centro Castellano-Mandiego, aquest gran col·laborador de l'entitat va rebre el guardó juntament amb el Club Muntanyenc Sant Cugat. (Plana 17) Foto: XAVI LARROSA

ELS/CANTONS Divendres, 12 de setembre de 1997 Societat 23

L A S E T M A N A EN I M A T G E S

TOT PER UNA SIGNATURA DEL SASHA El jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona Sasha Djordjevic es va deixar veure dissabte passat al Sant Cugat Centre Comercial, on els seus seguidors més incondicionals van poder aconseguir un dels seus autògrafs. El base serbi és considerat actualment el millor jugador de bàsquet d àmbit europeu. (Plana 32) Foto: AVE BELTRAN

SERÀ PERQUÈ VE DE MEDI AMBIENT?

Què és el que va moure el conseller de Política Territorial i Obres

Públiques a gosar dir el que no s'havia dit mai encara des de les més

altes instàncies de la Generalitat de Catalunya? En qualsevol cas,

Pere Macias va donar via lliure a rAjuntament de Sant Cugat

perquè decideixi sobre el futur de Torre Negra, un fet que apropa una

mica més les possibilitats de preservar-la. Serà perquè és l'antic

conseller de Medi Ambient? (Plana 9)

Foto: AVE BELTRAN

LA TRADICIÓ RUSSA A LA PLAÇA BARCELONA Més de 200 persones van decidir apagar la tele i sortir al carrer ara fa tot just una setmana amb l'objectiu de conèixer en viu i en directe els balls més tradicionak de Rússia. El folklore d'un dels

països més emblemàtics del món va entusiasmar el públic aplegat a la plaça de Barcelona. (Plana 36) Foto: AVE BELTRAN

L'ART D'EN CANALS De mica en mica, Josep Canals s'està convertint en el

principal posseïdor de sales d'art de la ciutat. Les noves sales de què disposa aquest santcugatenc al centre comercial del Celler Cooperatiu ja han obert la temporada amb noves

mostres. (Plana 38) Foto: AVE BELTRAN

24 Societat ELS/GUVTON5 fínetuim. I>drsriembrrtiel997

Publ i r e p o r t a t g e

Les notícies de Vallès Tecnològic

Apple desmenteix els rumors de la seva ven­da; Diego Piacentini, vicepresident d'Ap-ple i responsable de totes les operacions

d'Apple a Kuropa, Orient Mitjà i Àfrica, va apro­fitar la darrera setmana de juliol a Madrid per des­mentir els rumors que corren a Espanya de la ven­da d'Apple per part de la premsa. Piacentini va destacar la tasca feta per G. Amelio que ha fet bai-

O . U I A - t iRLÜ».

aviat un acord que no pas una compra d'accions, un acord on Microsoft hi surt guanyant, aconseguint un mercat de quasi un 8% mundial i fent que el nou Office 98 i l ' Internet Explorer vinguin en Bundle en alguns Macs ja de fàbrica.

- Web -

Attp.i/miwe.vivr/'-as.comIguia-sun: Aquesta web ha xar les pèrdues d'Apple de 700 milions de $ a tan estat modificada fa poc temps; la seva velocitat ha sols 56 m. $. F.s mes. se- »»—••••riiMhriÉh ~ .H.P . : CI . ..n...... „. »•,.• ca . i vss^esmimmmmm millorat moltíssim. En-

cara que el disseny és molt pobre, les empre­ses que s'hi anuncien tenen els logotips mal posats, sense cap mena de cura i amb molt poca personalització. La arb, en definitiva, pretén és­ser una guia de dife­rents serveis de Sant Cugat en el qual hi ha 4 grans apartats, Agències de viatges, Hostaleria, Immobiliàries i un apar­tat de Diversos. Caldria que projectes d'aquest

' « "« I tipus es fessin amb una

Wii»Mtoyto

I—ifclliwm

Hoste le r ía .

A««£m«*b •*«*»««*o»b:

wyH_

gons Piacentini, la re-estructuració que ha fet Amelio ha donat molt bons resultats, ja que Apple es manté com la companyia informàtica mes sana del món. amb un ( ' a sh de m é s de 1.500 milions de $. su­ficients per seguir les seves i nve r s ions de I + I) i c o n t i n u a r re­muntant com ho ha fet els darrers trimestres. P iacen t in i t a m b é ha destacat que la filial es­panyola, és, sense cap mena de tlubte. la que millors resultat ha obtingut a Europa, amb un creixement del 20% quant a unitats i un !'•'< en ingressos. Com a punt i final, va comentar que l'estratègia d'Apple de cara al fu­tur és reforçar els canals de distribució, potenciar c\s jHirtiitrs i posar menys entrebancs a l'hora de lli­cenciar productes Apple. L'objectiu d'Apple con­tinua sent el mercat domèstic i els entorns del dis­seny gràfic així com l'ensenyament, i ha fet una afirmació una mica desconcertant com que les ad­ministracions públiques no són el seu objectiu. l'aral-lelament. no sabem si és que Apple ha fet mal o no a la premsa espanyola, ja que les notícies que es donen sobre Microsoft i Apple són una menti­da darrere d'una altra. Microsoft tan sols ha com­prat un y/f d'accions de la companyia Apple (i no un ly/t com ha comentat la premsa a Espanya) i a més són accions no cotitzables en borsa. Es més

I

mica més de gràcia, ja que la imatge de la revista queda una mica malmesa. La setmana vinent: htt[>:ll\?w.ab<ifontm.t·s, un dels primers proveïdors d'internet d'Espanya, ha millorat moltíssim les se­ves pàgines K'fb.

Si voleu que us posem una pàgina srefr, tan sols heu de fer-nos arribar la informació a un d'aquests lloc, o bé per e-mail a: tecno.4aintons@vfilles.fom; "ÉS G R A T U Ï T "

E L S 4 C A N T O N S

C / X e r r i c , 5, l r Tel : 589 62 82

T O T S A N T C I ' G A T

C/ Sant Antoni , 42-44 Tel : 674 86 61

V A L L È S T E C N O L Ò G I C

Plaça de la Unió , 3 Tel : 589 33 00

*U£ V 2L...1 1 è S

Tecnològic comPAa

ORDINADORS EPSON

SIEMENS NIXDORF TOSHIBA

Seguim tenint els millor preus: En productes de marca... APPLE PERFORMA 5 4 0 0 180 MHZ 16 MB 2GB HD CD 8X MONITOR 15" COLOR modern 189.900,-I B M APTIVA 4 4 0 PENTIUM 133 12MB 1.2 MB HD MULTIMEDIA MONITOR 14" COLOR G40 199,900,-C O M P A Q DESKPRO 2000PENTIUM 133 16MB 1.6GB HD MONITOR 14" COLOR 167.900,-HP VECTRA 500 PENTIUM 133 16MB 1.2GB HD MONITOR COLOR 14" MM modern 175.000,-

com en els clònics... Pentium 166MMX minitorre Ordinador Minitorre Processador Intel Pentium "in a box" 166 MMX 32 MB de RAM Placa Base QDI explorer model 430VX amb 512K de caché Disc de 1.6 GB Quantum Stratus (5400 rpm) Tarjeta de video ATI 3D Ragell amb 2 MB de video ampliable a 4 Teclat Ratolí Logitech Pilot CDx20 •Preu amb monitor de 14" NE

128.500.-151.000.-

Pentium 166MMX ATX Ordinador Miditorre ATX Processador Intel Pentium "in a box" 166 MMX 32 MB de RAM Placa Base ACER model ATX 430TX amb 512K de caché Disc de 1.6 GB Quantum Stratus (5400 rpm) Tarjeta de video ATI 3D Ragell amb 2 MB de video ampliable a 4 Teclat Ratolí Logitech Pilot CDx20 •Preu amb monitor de 14" NE

144.500.-.167.000.

Vallès Tecnològic.s.a. Pça.de la Unió, 3-08190 Sant Cugat del Vallès. Tel. +34 3 589 33 00 - Fax +34 3 589 48 37.

Festes

Èxit de participació en el concurs de cartells de la Festa de Tardor

S'hi pot presentar tota la comarca Rir iH BOLUNGKR

El concurs de cartells de la Festa de Tardor ja ha recollit els primers fruits de les creacions dels artistes santeugatencs que han de recollir la idea del lema reivindicatiu d'enguany. Primer: el vianant. Enguany, la convo­catòria també s'ha fet extensiva a la participació de totes les per­sones del Vallès. El 26 de se­tembre serà el dia límit de pre­sentació dels cartells i dos dies més tard es publicarà el nom del guanyador, que rebrà un premi en metàl·lic de 50.000 pessetes i material de belles arts valorat en 20.000 pessetes. El segon premi del concurs serà material valorat en 10.000 pessetes.

IViïnrrs preparat ius

Pel que fa als preparatius de la festa, un cop acabades les va­cances d'estiu, tots els meca­

nismes han entrat en funcio­nament. Dimarts d'aquesta set­mana es va celebrar la primera reunió amb les entitats i asso­ciacions de Sant Cugat inte­ressades a participar en l'edi­ció d 'enguany i fer activitats. Algunes d'elles ja han presen­tat les seves propostes per a la festa que se celebrarà els dies 7, (S i 9 de novembre. Com cada any. la preparació

de la Festa de Tardor "dóna molta feina", assegura Carme Talleda. membre de la comis­sió de festes , tot i que ja és "una festa consolidada a Sant Cugat". Totes les activitats que s'aglutinaran en el segon cap de setmana de novembre gira­ran entorn del lema reivindi­catiu en defensa del vianant. Per tant, enguany es tractaran els temes relacionats amb els accessos als districtes, la con­taminació acústica. Ics barreres arqui tectòniques i l 'educació viària, entre altres.

T r i b u n a l s

El cas de Fautoescola 6 Perfecto' queda arxivat

per manca de proves

No s'han trobat indicis inculpatoris M O N T S E GONZÀLKZ

- Sant Cugat -

El cas de Tautoescola Perfec­te - a m b sucursal a Sant Cuga t -en què s'acusava els propieta­ris de l ' empresa de facilitar fraudulentament els resultats de l s e x à m e n s de teòrica als alumnes, ha quedat arxivat de­finitivament.

L'escàndol q u e va transcen­dir als mitjans de comunica­ció a principis de juliol, va ini­ciar-se arran d ' una denúnc ia interposada contra aquesta au-toescola.

En l 'escrit acusatori, s 'asse­gurava que el propietari de Tau­toescola, Perfecto A.F., la seva dona, els seus fills i dues tre­balladores de l 'empresa esta­ven implicats en aquest afer. La principal sospita en què es fonamentava la denúncia era Televat percentatge d'aprovats en t re els a lumnes d ' aques ta auto- escola, que, segons fonts de la subdelegació del govern era quasi del cent per cent. La

guàrdia civil va procedir a la de­t enc ió de l s r e sponsab les de Tautoescola Perfecto i va conti­nuar investigant la possible im­plicació d 'un funcionari de. la Prefectura de Trànsit, que seria la persona que els hauria facili­tat els tests i els resultats de les proves de teòrica del carnet de conduir abans dels exàmens .

Denúncia inconsistent

E l p rop i e t a r i d e la cadena d 'autoescoles , Perfecto A.F., e s va defensar d e les acusa­cions, al·legant que Tèxit dels exàmens "era el resultat d 'u­na feina ben feta" i que la de­núncia havia estat "la manio­bra d 'uns envejosos".

Finalment, la decisió dels jut­jats de Sabadell, on s'instruïa el cas, va ser arxivar definitiva­ment Tassumpte. Amb aquesta mesura, es confirma la decisió presa pel jutjat d'Instrucció de Sabadell de sobreseure provi­sió- nalment el cas, donada la manca de proves inculpatòries.

HS4CANTO>$

Economia Divendres, l'J(le setembre r/e I'9<J7 25

C o n f l i c t e

Comissions Obreres es desmarca del comitè de Lucas i s'avé a negociar Ja han començat les negociacions per l,expedient de regulació

Les negociacions per acordar l'expedient de regulació de Lu­cas han començat aquesta setmana enmig d'un batibull de re­accions: mentre Comissions Obreres e s desmarca de la resta dels representants i demana una negociació urgent, el comitè d'empresa signa un comunicat en què acusa el director gene­ral de ser l 'ún ic responsable" de la situació actual.

GKNI LOZANO

- Sant Cugat -

La que fins ara ha estat una po­sició aparentment unànime del comitè d'empresa de Lucas Die­sel Systems s'ha trencat aquesta setmana amb l'anunci dels repre­sentants de Comissions Obreres. FJs membres de CCOO han de­cidit desmarcar-se de la resta del comitè i acceptar les negociacions amb la direcció de la companyia. Segons el portaveu d'aquest sin­dicat a Lucas. Jordi Casas, "cal buscar una sortida negociada a ca-dascLin dels problemes que te­nim" intentant de causar "un im­pacte al menys traumàtic possible de l'expedient de regulació" que preveu reduir un KWc de la plan­tilla actual. Per a Casas, cal "apostar decidi­

dament per una sortida negociada

del conflicte". Malgrat tot, les pos­sibilitats que aquest canvi de rumb de Comissions resulti determi­nant són escasses ja que, de 23 treballadors que formen el comitè, només sis pertanyen a aquest sin­dicat, mentre que la majoria són integrants del Col·lectiu Obrer Popular (COP).

Comunicat del Comitè

Al llarg d'aquesta setmana, men­trestant, s'ha distribuït un full pels carrers de la ciutat, signat pel comitè d'empresa de Lucas, en què es critica durament el di­rector general de la companyia, Josep Maria Brun, acusant-lo d'a­comiadar "sense cap motiu real" 250 treballadors i de ser "l'únic responsable d'haver-nos dut a aquesta incomprensible situació actual". És davant aquest plan-

SANT CUGAT

"B/T/H te'a les mans iwonsiderar l/i tcjament que els sotasignats re­clamen el suport del poble tre­ballador de Sant Cugat per de­fensar "els 250 llocs de treball que Brun vol arrabassar-nos".

Enmig d'aquest ambient d'in­certesa i acusacions mútues, di-

sevapostura", diu el comitè d'empresa mecres passat van començar les converses per negociar l'expedient de regulació proposat per la di­recció de Lucas Diesel. Les dues parts implicades tenen un termi­ni màxim de 30 dies a partir d'a­ra per posar-se d'acord.

E m p r e s e s

Boehringer invertirà aquest any 7 . 0 0 0 milions

en la factoria a Sant Cugat M O N TSK GONZÀLKZ

-Sant Cugat -

La mul t inacional a lemanya Boehringer, especialitzada en el sector farmacèutic, té previst in­vertir aquest any 7.000 dels 12.000 milions de pessetes destinats a la construcció d'una nova planta d'e­laboració de medicaments, que s'instal·larà a Sant Cugat.

La factoria de Sant Cugat vindrà a substituir l'existent a Sant Joan

Despí, esdevenint una de les 5 grans plantes de producció que Boehringer té a Europa. La nova construcció elaborarà tot tipus de fàrmacs com xarops, injectables o càpsules, i s'espera que asso­leixi uns-volums de producció de 37.000 unitats.La primera pedra de la factoria santeugatenca es va col·locar el 3 de juny de 19% en una cerimònia a la qual va assis­tir el president de la Generalitat , Jordi Pujol.

E m p r e s e s

Dues empreses de nova creació dedicades a serveis

s'instal·len al municipi MARÍA JO.SK GI n IKRRKZ

Sant Cugat compta amb dues noves empreses a partir d'ara. Aquestes companyies de nova creació són l'Agronomical and Biological Systems Agrobiosys S.L i Visualtossa, S.L. La pri­mera d ' aques t e s , Agronomi-cal and Biological S y s t e m s Agrobiosys, és un consorci que es ded ica a la t ransferència

tecnològica. El seu object iu és la compra i venda , distri­bució i comercia l i tzac ió de patents , a més del seu desen­v o l u p a - m e n t , e x p l o t a c i ó i aplicació industr ial . Aquesta societat compta amb un capi­tal social d e dos mi l ions d e pesse t e s . D 'a l t ra banda, Vi­sualtossa, SL, és una empresa promotora i immobiliària que a partir d'ara actuarà des de Sant Cugat.

Nou servei a domicili de Càrnicas Gonzalez

L'empresa líder en el sector de la distribució Càrnicas Gonzalez ha començat aquest mes de se­tembre el servei de venda a do­micili a Catalunya. L'establiment que Càrnicas Gonzalez té a Sant Cugat també gaudirà d'aquest servei. L'atenció personalitzada i l'aportació de facilitats a la com­pra són els objectius de la com­panyia. Els clients podran encar­regar els articles que vulguin per telèfon, i rebran la comanda en un termini màxim de 24 hores. L'empresa ha editat una revista amb tots els productes i les ofer­tes perquè el consumidor ho tin­gui més fàcil a l'hora de fer les co­mandes. Aquest és un servei prou útil per a professionals, mestres­ses de casa o persones de la ter­cera edat que compren més cò­modament. El telèfon d'informa­ció és el 900 133 133. / À.C.

Pryca redueix beneficis i vendes

-Sant Cugat -

Pryca, el primer grup de dis­tribució a l'Estat, que té un hi­permercat al Sant Cugat Centre Comercial, i a Terrassa, ha tan­cat el primer semestre de l'any amb una caiguda en les vendes de I ' l ,6%. El benefici net de Pryca en t r e gener i j uny de l'any 1996 es va reduir en un 12%, fins als 6.197 milions de pesse tes . L'empresa ja havia apuntat a principis d'any una reducció dels beneficis nets de l'ordre del 10%. La companyia de capital francès va tancar l'e­xercici de 19% amb un descens de les vendes del 0,8%, i conti­nua sense notar l'anunciada re-activació del consum, xifrada en un2%al l l a rgde l l 997 . /À .C .

K | F I R O M E ^ H ^ ^ ^ B promocions immobiliàries

Construim qualitat de vida p a ç a B a r c e l o n a , 1 3 • T e l . 6 7 5 1 7 0 1

EIS í CANTONS

Classificats 26 l)kriu/>r>. 1 ' de setembre <le l't'/l

gu ia

p ràc t i ca

40WCATS • EULÀLIA P I N Y O L

RIBAS

C/ Manel Farrés. 1 5 D 674 44 69

• I L T R A S T E V E R E

Pasta Fresca

Carrer dels Pous, 2 675 53 56

• M E N J A R S

P R E P A R A T S

T A S T A ' M 5S92929 -539 35.35 • S U P E R M E R C A T V I L A R Ó

589 35 82

• A L I M E N T A C I Ó

G U I M E R À Ànge l Gu imerà . 19 674 05 96

• D I S P E N S A R I

V E T E R I N A R I D E L

VALLÈS. S . L

Urgènc ies 24 h.

Cl Sabadel l , 23 .

Sant Cuga t

Ober t nit i fest ius

en 69 45

Tel. urgències

908 89 8136.-674 69-15 • LA F A U N A .

R b l a de l Celler, 35 -

37. 674 13 05 • D I N O ' S

Av.Can Graells,9 674 1305 • V E T E R I N O S

Rius i Taulet,31 5897K1

•ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2

• J .G. A S S O C I A T S

PI. Barcelona,

9 - ba ixos

ASSESSORES • J . P I N Y O L

Cl Maneí Farrés. 15 D

• A S E S O R I A J U R Í D I ­

C A G Ó M E Z

C/ Montserrat , 37

589 33 65

• J O R D I M E R C A D É

C/ Creu, 6-8, 2n 3a 589 65 61 - 908 49 45 19 • B O N A V E N T U R A

A R A N C O R B E L L A

PI. Octavià. 4 67511.15 • D A N I E L

C A L A T A Y U D

Rbla. Ribatal lada 31

B3 4 r 1 a 675 1803 _ •SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg . Habana. 41

Mirasol 675 32 97 • M A R T Í F INET M I R A

C / S t a . M a n a . 3 8 3r

2 a

58930 65

• G A L E R I A A R Q U I ­

T E C T U R A

Rbla. de l Celler, 87 569 4411 • J O S E P M . C A S A S

M E D I N A

Av. Torreblanca, 2 -8

despatx . 1F 675 1161 -JORDI F R O N T O N S

Av. Rius i Taulet, 13 589 4147

• M * D E L M A R

E J A R Q U E

St.a Mar ia, 38,3r. 2a. WlVIfï*. _ .

• J O R D I C U F Í B O ­

R R E L L

Av.Vall d ' or. 2 67426.01

• R A M O N S A S T R E

S A T R E

Escola d 'Arqu i tec tura

C/Pere Serra s /n 401 78 80

; ÀSSBàURANCES • M E D I F I A C T

R b l a del CeBer. 25. 58934 62

• D.G. D 'ASSEG

R A N C E S

RWa del Celler, 95. 675 4203

• D O M È N E C A Y A L A

C / Ca rme , 31 674 7142

Servei

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

C,*' Santiago Russnyol, 32.

Fel 5 8 9 1 7 02

Fox. 589 27 74

mm

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLD0MIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX675 2861

Sant Cugat del Vallès

• P À R Q U I N G

T O R R E B L A N C A

Av. Torreblanca.

2-8 - local park.

589 24 8

: BliíSilS • C A B A N A S

C Santiago Rusriol, 54 674 06 49 • C U G A R T

C/ Torrent d e la B o m ­

ba, 14

674 43 90

scfes • C I C L E S C A R D O N A

C/ Val ldoreix. 41

BOOpESVINS • C E L L E R

C A L C A B A L L U

Nova ubicac ió:

C/ Plana Hospital . 3-5 674 0169

• V INS N O É , S A

Baixada Sant Sever. 4

589 1983

• INSTAL·LACIONS

T E T E

Ptge. Torreb lanca. 9 589 0 3 / 9

• J .P. P A R R A

CV Ennc Granados. 15

- local 7

589 06 42

• S A G A R R A

C/ EndavaJlada, 2 2 674 01-6B..

• T U B A U

C Latorre, 14 674 1285 Merca t Torreblanca.

pdes . 1.6-1.7 675 3065

Merca t Torreb lanca.

p d a . 1 0 4

589 14 18

mm • A R M A N D ' S

Plaça Augusta, 2

589 70 10 -

A U T O E S C O L A C A S ­

TELLVÍ

C/S ta M a r i a 38 1r 1a

Sant Cugat e T i f i a m

A U T O E S C O L A C A ­

SAS

C /Mar to re l l , 47 674 1497 ... . ._. A U T O E S C O L A

P E R E L L Ó - F A R R É S

C/Balmes, 32 589 4171

moms • L U C A S

A U T O M O T I V E

Ctra. Cerdanyola , s /n

5892000 _ • M O T O R A L L Y

P E U G E O T

C t a Cerdanyola 67-71

785 93 00

• P A P I O L

Venda i neteja

C/Cànovasdel

CasMo,4

£74 65.00

• TALLER G E R O N I

M O R A G A S

Av. Vi ladetprat. 79

62A5ÜM

• W C A T - 3 S T .

C U G A T S J -

Pg. Torreb lanca, 2 9

• C O P Y - G R A F I C

a Can Matas , 8. 675J f i53 . . • C O P t S T E R I A T H E R

C / S a n t An ton i , 24 . 58974.42 • A R P A U

C/Val ldoreix ,45 674 96 02

OMS • CUINES JAUME DÍAZ Rbla. de l Celler. 17

674 74 49...

• S U B M I N I S T R A ­

M E N T S P E R A L A

C O N S T R U C C I Ó

Del Rio cl 1 n u m . 61

C a n Barata

588 02 49 • F O A P S A . B A N Y S

C/ Rius i Taulet, 27

674 05 03-675 58 54

k MCIIAI ; • N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T

Rbla. del Celler. 91

675 25 02

EOTXMSTO • T I E N 2 1

C/ Val ldoreix, 44 674.7164 • T O B E L L A

O Santiago Rusinol. 49 674 06 57

• V ILAR E L E C T R O -

L L A R . S A

C/ Maria, 2 0

589 02 71

>

C/ Santiago Rusihol. 23 674 03 08 • ESTANC M O N E S T R

Plaça Octavia. 3

ÀGORA i mjJll'IMIMlfliiJUwl |

• L 'ACADÈMIA

C/ Ba lmes, 39 575 44 58 • M Ú S I C A .

Classes de guitarra

(elèctrica i clàssica),

p iano i tec lats e lectrò­

nics. Harmonia i c o m ­

posic ió .

6752181 • P A T U F E T

C/ Sant Jord i . 22 674 12 39 • M Ú S I C A I D A N S A

FUSIÓ

C/ Cànovas del

Casti l lo, 20 5S92SL19. . • W A Y - I N

C/ Rius i Taulet 2, pral

Sant Cugat 674 8215 • N O V A U L A

C/ Val ldoreix 22

Sant Cuga t

674 03J1 .

• S P R I N T I D I O M E S

C/Francesc Mo ra -

gas,8 5292264 F R A N C È S P E R A

N E N S

(Jocs i cançons) C o n ­

versac ió per adul ts. 6751299 • T R I N I T Y

Rbla. Can M o r a 18 6752201 .

ESCOLA THAU

SANT CUGAT ESCOLA THAI: SASTCCGAT.

DES DELS.<Am nus ALS lóAsrs.

ESCOLA CONCERTADA. LSC0US ESPORTIVES. SERVEI DE TRAHSPORT

I HESJAO0R

'.u r.itrp.ljrMn TU WHIIS

ÏAUERSDERBATÍ

• C O A P

CV Villa, 22 58921.15

• M O N O G R À F I C S

C A D A D I S S A B T E

A P A R T I R D E L

10 D E M A I G :

Tafefs d ' r f t o d u c d ó al

g u o Cursos d'escnptura

creatwa

Av.Por ta lde l 'Angel ,1

3wpis (Barcetonal

(A càrrec d'Isabel Sàez

informació i insaipàons

al mateix centre)

412 19 39 c 674 94 35

(1«Í8P0|Í • C L U B N A T A C I Ó

S A N T C U G A T

C/ C a m i Crist

Trebal lador, s 'n 574 !4 53 • E S P O R T S

T E R R A N E U

Cl Sant Anton i , 15 674 62 02 • S Q U A S H

S A N T C U G A T

C/ Sant Jord i , 33-35 67498 62 • G I M N À S

S A N T C U G A T

Cl Anse lm Clavè,

20 Baixos 675 03 51 • U E S C

C/' Canovas del Castillo. 9 e ,'5 23 so

• G I M N À S ESCOLA

S A N T C U G A T

C.'Elisenda, 11 614 61 72 •SANT C U G A T

E S P O R T S S . L

PçaCualre Cantons S N

Tei. 674 30 61

mm-• C A L C R I S P I N

• E U R O P A

CV Al fons Sala. 24 675 52 60 • EL P O N T

C/ Girona. 3

675 CI 75

• F L O R S R IERA

Ptge. Sant An ton i . 13 674 13S1 -675J82C

• FLORISTERIA

S A N T J O R D I

C / S a n t Jord i , 39 674 10 53

• R O S A M . S E G U R A

C/ Sta. Maria. 8

•FLECA LA GARRIGA

Obert to t l'any

R b l a de l Celler, 15 674 7KW __ _

• F L E C A M A R Í

Plaça Borràs, 1 .

Mira-so l

• L A L I O N E S A

C/VaWoreix . 79

674(17 71

• F O T O V Í D E O F.R.

Rbla. del Celler. 93 674_Z9fi8_ • J . L L A M A S

C/Valldoreix, 14

• Z O O M .

Centre d e la imatge

C / S t a Maria, 14

675.56 74

• F U S T E R I A

EBENISTERIA. 6996748-£74 TDffl • F U S T E R I A

EBENISTERIA LS

C/ Camí de la Creu,

14 - ba ixos 1a

5894753

ÍFWfE • A N T O N I C A M P O S

C / F r a n c e s c

Moragas , 21 6740182 • J , M I R E T

Mercat d e Torreb lan­

ca, pa rada 1 -42

6Z5 5353

MtlísiiTEitcA • G E R D

Plaça Pere San . 9 674 00 60 • S U P E R - N A T U R A L

O/VtsernCfeé. 1 Cbert

terrbéateabtelada

675 59 53

• H I D R O F L O R

Av. Joan Borràs, 54.

Valldoreix

674 75 98

• HÍPICA CAN CALDES

Masia Can Caldes, s/n 589 00 45

• HJPtCA SANT CUGAT

Av. Cor ts Cata lanes -

Finca La Pelleria 6742335 • H ÍP ICA S E V E R I N O

Pg. Calado, 12

674 I I 40

• EOUPPOS

cl S1. Bonaventura, 24.

Sant Cugat

• F I N Q U E S B A C H S

Cl Hospi ta l , 41 589 03 07-5aí 5891104 • F I N Q U E S

G I R O N E L L A

PaBdrjfHosfÈtlO 6747254

• F I N Q U E S SAKA

C/Val ldore ix . 60 674 67 15 - 589 33 a6 • R IVER I M M O B I L I À ­

R I A * S E R V I C E

PI. Octavià

539 54 54

• F I N Q U E S S A N T

C U G A T

C/Dr . Muri l lo, 14 674 06 97

• F I N Q U E S S E R I N

Plaça Augusta .

4 - ba ixos

674 12 04 Fax 674 11 81

• Ò R G A N

Plaça Octav ià , 7

6743208

• A R E N A S A N

Especial i tats en llo­

guers.

Endava l lada21 bxs . Tel. 58945 66

• 1 0 1 P ISOS

Sant Cugat

ral 589 73 74

C/Sl . A n t o n i , 10

I Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01

F I R O M E

C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona)

Tel. 675 17 01

F I R O M E

3 Fincas

Sant Cugat .-t,lmim<íniui>/í ile fí'Kii*

API COMPRAS VENTAS

ALQUItERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO

O Doctor Murillo, 14 Tel. 674 OS 97

• A P P L E C E N T E R

Plaça Unió, 3 58933 00

• P R O G R A M A C C É S

C-' Sant iago

Rusinol, 14 675 15 56

• V A L L È S T E C -

N O L Ò G I C

Plaça Unió. 3

• TALLEDA R I C O M À

Cl Ba lmes, 11

• G A R D E N

R O C A M O R A

C/L lace res , 12

674 36 94

• JOGUINES M A R G A

CV Sta. Mana. 44

jdFfSMOTíaes • A N N A FUSET

J O I E S

C/Sant iago Rus»ïol,45 589 50 72 - 589 50 12 • JOIERIA A U G U E T

C/Sant iago Rusinol,40 6Z15854

• JOIERIA MIREIA 'S

C/Val ldore ix , 33

£74 99 40

• JOIERIA S P A D A

C / B a l m e s , 3 9 - 1 rd ta . 589 55 49

• S A N B E R - 5

C/ Anse lm Clavé, 2 0

674 45 71

KifB • A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1

C/Val ldoreix. 67 A 589 47 42

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 2

C/ Major. 33

(Junt Monestir)

674 01 74

' RES IDÈNCIA S A N T

SALVADOR 3a Edat

C/ Sant Salvador,

47 - torre

£74 4223

• M A R M O L E S I

G R A N T r O S G U I M A R

C/ Stravinski, 8. Pol .

Can Jardí. Rubí 5880501

• M A R M O L E S

S A N T C U G A T

C/ Can Fatjó dels A u -

rons - C/ C a m p o a m o r ,

1 2 - N a u 3

675 5108

• ATER B L A U

Av Torreb lanca, 2 589 1 9 3 '

• M A R C S VALLÈS

Cl Vallès, 23

675 4943

• S O L S O N A

Cl Rossel ló, 2

• M A T E R I A L S DE LA

C O N S T R U C C I Ó , FO­

A P

Cl Rius i Taulet, 27 674 05 03 • S U M I N I S T R O S

VALLDOREIX

Cl M o s s è n Jac in t Ver­

daguer. 107 674 149Ü . .

• M R W

C/I ldefons Cerdà,4 lo­

cal 11 675 10 11

• L A PERLA

Cl Major, 3

• C A S A J U A N A .

Galeries Sant Jordi .

Cl Sant iago Rusinol ,

37 - C Major, 6 5S92232

• EGA M O B L E S

C/ Cànovas del Cast i ­

llo. 2 - local 2

589 00 14

• C A R R É M O B L E S

C/Francesc

Moragas, 33

674 09 95-574 15 50

rMOBlESJARQí • I N D U B R U C

Av. Ragull . 9 -19

589 0023

• A R W E N B O U n O U E

Cl Elies Rogent , 52 589 61 63 • BLUE M O O N

CV Major. 16. Horan:

9 .30-13.30 h

16.30-20.30 h 675 02 67 • C A M P M A N Y

C/Val ldore ix , 16

C /Mar to re l l , 15 674J4Í2. . • E S T E L A

C/S ta . Maria, 18 62553Ü9

• P A P A R A 2 Z )

PL Dr. Gates , 2 625JH52__ . • T O T P U N T

C/San t Antoni, 19

6740097 • V O R A V I U

Sant Antoni, 25-27

•CASTELLVÍ HONDA

C/Rosse ·ó , 15

S89J2ÍÍ_ • R E N A U L T - A C E R S A

Ctra. Cerdanyo la , 55

• T A L C T a l e r s C B o r r e l 6

ÜSÍU3UUSZ4J34Z5-•TJvta Exposició i

Alfons Sala 36 Tdtt'x·a

• M O T O S ÀLVAREZ

O S a r * D o r n è n e c h ^ 8

Tel. 6740636

• R A N G O 1 0

a Pous, 1 3 - local 1 67S5Z55. • V A L L È S N E T

C / S a n t Ramon, 4

6745918.

• M A V I objectes d e

regal i UjutBna

a Alfons Sala, 12 Bot i -

g a 3 675JM54. •FIOTTO C/ Sant Jordi, 32 589D6fl5_

• T H E C A R T O O N

C E N T E R

C/ Martorell, 1 - cant.

C /S ta . Maria vam™ • L A FESTA

a S a r * a ^ r \ j s r r o l , 8

6Z5J3JÜ

• F O R M A S P E R R U ­

QUERIA

C/El ies Rogent. 18 A l a

tocar mercat Torreblan­

ca) 6754006 • T A B O A D A .

PERRUQUERIA M A S ­

CULINA

Rbla. Can M o r a 10 589 5785

• PERRUQUERIA

C A R N É I B O S C H

Cl Francesc

Moragas, 29 589 60 88

• P E R R U Q U E R I A

D U R D A N

Cl Santiago Rusinol, 2 -

ent j .2 67523 53

• P E R R U Q U E R I A

PRESENZA

C Martorell, 20 5S94£51___ • P E R R U Q U E R I A PA­

TRÍCIA M A R f N

C / S t a Joaquima, 18 67406155

• P E R R U Q U E R I A

N U E V A t M A G E N A N A

Y E N C A R N A

DepHaciones, Limpieza,

aromaterapia

S t U o r e n ç , 7

67462J8

• P E L U Q U E R I A A N A

Camí de la Creu 14

Baixos. H. ccnvemdas

,«9,1583 • P E L U Q U E R I A

L O U R D E S

C/Mones t i r 33,

entresol 4 674 4n?>!

218 1996

OPÜQUES •TEIXIDÓ ÒPTICA C Sant Jordi , 3 0 589449

•COPERSE Cl Sant Esteve, 11

67462 39-908 SS 8381

674 53 35-674 5104

SABAÍFJES • REPARACIONS DE

CALÇAT i còpies d e

claus

C / S o l ,

Mercal de Torreblanca 674 00 14 • S A B A T E R I A

BOLONIA

C/ Sant Jordi, 24

58929 54

• T A T E R S

0 Sant Antoni. 62

675 55 06

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc

Moragas, 6 67532 74

• REPARACIONS DE

C A L Ç A T

i còpies d e claus

C / S o l , 16

6749037. _

1 ?=SÉUÍW: • A U X - V Y D

c/A l fons Sala, 50

• T A L L E R

E L E C T R O S O L

cl Sol, 19 674 36 8S

• T A L L E R M E C À N I C

P. C A N A L S

c / S a n t U o r e n ç , 2 7

"74CTIW

• T A L L E R S TORNER

Plana de l'Hospital, 35 62Ï69SI • T A L L E R E S M E N A

• F E R R O N

Jardins i Piscines

Cl Rus i Taulet 20

67A6&47

• P N E U M À T I C S

S A N T C U G A T

ClPceekn d a v é ,

16-18

• P O L L E R I A

S A N T C U G A T

Merca t To r reb lanca

pda . 1-5

675 13BS

• C O N S T R U A L P A

C / S t a Mar ia

9 - 1 r 1 a SS9 0 Í Í 1

•ccterwjcooNES Reformes torres noves 6746308 • D 4 C O N S T R U C ­

C I O N S

C/VaJWoreix, 10 674 6598 • M A R C O V E

C/San t Esteve, 29 674 0507

• P R O M U S A

Av. Torreblanca 2-8 5891732 • S E R R A L L E R I A T E ­

RRA I C O M A S C 3 .

C/Mozar t , 9,

Barcelona

• I N S T A L A C I O N E S A .

Z A M O R A , S J _

C/ Mossèn C h t o r Ver­

daguer, 18.

Valldoreix

• M A N T S E R V . S A

Av. Cata lunya 18

67460.58

• M A I L I N G VALLÈS,

S J _

C / Sant Domènec,

1 0 - b e i x o s

• L A B R A S E R J A

H . P e r e S a n , 6

• C U C A R R Ó

C/Santiargo Ruano), 3 0 67455J0..

• N E N S

C/Endeva«ada,12

• A R P A U

C/Valldoreix ,45

• D O N A T E T O T P E R

LA LLAR

C/MARTORELL 49 6740023 __

• P E R Y B E N

Cl Valldoreix, 45-47

Torreblanca, 13

6745301

• M R T E L E C O M

Telefonia i

comuri icacions

Carretera de

Cerdanyo la 49

-MQfi7r»

• L Í N E A DIRECTA

Cl Enrique Granados,

1 5 - t o c a l 8

• T INTORERIA S A N T

C U G A T

a Sant Antoni, 1 Í Z < J i f l 2 _ . • T I N T O R E R I A SANT

C U G A T

aSaríagoRLJSirW.35 6 7 4 I 1 8 3 „ • TINTORERIA SANT C U G A T

Rbla Fübatalada 34 6752228 • T INTORERIA SANT

C U G A T

a Alfons Sa la 2

674ÍÍBZ. ._

• A S S O C I A C I Ó R A ­

D I O TAXI

• V IATJES

E U R O C L O T

Merca t Torreb lanca sfloir):*

• U S S t A T O U R S

a Plana de

l 'Hospital . 10

589 6150 -Fax 589 59 65

MOTES - C A N S A L A D E R I A

J U L I A N A

C/F rancesc

Moragas , 26

674 0881

• O R N A L L A R

C/ Martorel l , 59 - cant.

C / A l f o n s Sala

67544 96

U S /CANTONS Divendres. 1 > de setembre de 1997 Classificats 27

ÀTICS •ÀTIC ESTACIÓ 4 hab.Bany í lavabo amb dutxacuina offi-ce,terrassa,saló-men-jador ampli.jardí amb piscina comunitària i park. 589 73 74

(101 PiSOS)

•ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou 120 nf + 20 rrí terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia cuina «offi-ce», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, park i traster opcional preciós. 22.000.000 67533S5-5»26_41 • PISÀtJC. C/ Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dubta, 40 m2 de te­rrassa, 1 pi. de pàr-quing. 22.000.000 674 77 76

• PISOS A ESTRE­NAR Z. Centro, 3-4 dorm, amplio sa-lón-com. 24 m* coci­na lavadero, 2 banos compl armarios emp. calef. terraza 2 park.. Todo ext.. A partir de 28.950.000 pta. 674 7254 (Jnmarba,-SA) •PARC CENTRAL COMUNIDAD DE PROPIETARIOS, 4 dorm, gran sakbn-com. de 32nf coc-off. de18rrf ,2banos compl. gran terraza, jardin particular, arma­rios emp. 2 park y trastero. Acabados 1* calidad. a partir de 37.600.000.-IVAincl. 674 7254

(Fincas Gironella) •COLL FAVA Pisos de 2 a 5 dorm, pi. bajas y dúpiex. Am­plio salón-com, coc-off.,2 banos terraza park y trastero. Acaba­dos de calidad. z. co­munitària, a partr de 16.000.000.- ptas. 674 7254

r^íicas_GtaaalaJ

•FRENTEAMBULA-TORIO.3 dormitorios, salón-com. cocina, la­vadero con patío, ar­marios empot.. Todo refor. Se vende con muebles. Todo en muy buenestado. 12.600.000.-pta. 674 724*

•PLADELVINYET. 4 dorm., gran salón-com. con chimenea, coc-off, lavadero, ba­no completo, aseo con ducha reformado, arm. empot. parquet todo el piso, terraza de 32 rrí , park. todo exterior. Muy buen es-tado. Z. común. con jardin juegos infantües y piscina. 35.700.000 pta.

674 7254 (BncftB Gimneia) •Z.AMBULATORK) COLL FAVA. 4 dormitorios, gran sa­lón-com. con chime­nea codna-off, 2 ba­nos compl. 2 terrazas, 2 park En perfecta es-tado. Todo exterior. Muchosol. 27.600.000.-pta. 674 7254

(Fmcas.Gironeta)

<m

§mmm i • CASA ADOSSADA 240 nf, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6ií4l2à • SANT CUGAT. Casa 3 hab., totalmen-te reformada, financia-ble. sin entrada. Trato directo. 16.000.000 ptas. iAprovéchala! 5898701 (

Finques Roca)

• ES VEN LOCAL de500nf. 570 12 55 (Finques Roca) • EMPRESA NECESSITA LLO­GAR MAGATZEM, de200a500m2.Z. entrades a Sant Cu­gat fàcil accés, càrre­ga i descàrrega. (Srta. Maribefl 6740839

• 2. TORREBLANCA Places de park. des de 1.700.000,-(Inmarba SA) 674 77 76/

• FIROME Venta pisos Comunitats de propie­taris Comprem solars L6Z5/70!

•CONJUNT RESI­DENCIAL Set-Vai Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipa­da 3 Banys, Estudi 30 m2, Park., Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i drstribució al seu gust 42.503.000,-T67S I70T

• 101PBOS UnrramifarsAJosa-dss,Duplex a totes les zones desde 21.200.00. -pis, fins a 150.000.000.-pts zsaazuà

•PARK CENTRAL Pisos de nova cons­trucció. 3 hab i 1 suite, 2 banys comptets.te-rassa coberta de 15 ny.cuina office amb safareig.Totalment ex-terior.park + traster 28.500.000.-pts (101 Pisos) saamià • PtS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, parquhg opdo-nal.14.500.000,-675 4324

(Som) •P IS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat 2 dormitoris. 13.500.000,-674 1204-674 I I 8) (FkTQfJBSÍ

•CANGATXET

En construcció pis de 3 hab i 1 suite.bany i lavabo, cuina office amb safareig.jardí co­munitari amb piscina,park. i traster 24.400.00.-pts 589 73 74

(101 PiSOS) •P IS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000,-67543 24 (Senil) •SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, bal­có, ascensor, exterior i

12.700.000 ptes. (Finques Roca)

• CENTRAL PARK, Obra nueva 90 rrí + 25 rrí Tza, Jardin co­mún con piscina, sób 9 vecinos, 3 hab., 2 bartos, 22 rrí de sa­len, muy soleado. 22.500.000 ptes. (101 Pisos)

• PISCANTONER 85 rr í+8 rrí 3hab.,salóde20 rrí.cuina office, park.. 13.800.000 ptes. (101 Pisos) 5SS_73 74 • APARTAMENT DUPLEX CÈNTRIC de dos anys.1 sufte, 1 estudi de 14 rrí.cuina equipada,safareig,soià rium 16.800.000.-ptes (101 Pisos) SB373JÀ

• SÚPER CÈNTRIC 122 rrí, sató de 26 rrí, 4 hab, 2 banys.cuina i safareig,armaris em-potrats. 17.900.000 ,-(101 Pisos) 58223J4_

• RHJSITAULET, At. 100 rrí, 3 terrazas de 16 rrí (1 solàrium), salón25rrí,4/5hab., 2 bartos, Park. y trastero hclukJos. Totarnent reformado. Mijchísrno sol.

26.000.000 ptes. (101 Pisos) 589 73 74 • SOBREÀTIC 63 rrí de terrassa, 2 hab.bany.reformat, ideal parelles 12.0O0.000.-pts (101 Pisos) 5897374 •C/.MARINÉ130rrí. Menjador-Estar 35rrí 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equip., Safareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 do­ble), Traster, Armaris encastats. Calefacció, Fusteria ext. d'alumini, Jardí com. amb pisci­na. 33.000.000 Ptes. (Frome)

fi25-!7_fll

• C/ DOCTOR MURI­LL0130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrí, cuina -offoe», 2 places de park.. Z. co­munitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 ptes. tni·nm.RTfiaro (Imdesa) • C / RHJSITAULET 160 rrí, 4 hab., 2 banys, saJó-rnenjador, cuina -office», terras­sa, pi. de park.. 27.500.000 6745704-675 4302

• C/ SANTIAGO RU-SINOL110rrí,4hab., 1 bany, 1 lavabo, saJó-menjador, cuina «offi­ce» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000 6745ZOÍ £Z5_í3fl2

• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., asaoielBt en casa amb jardí. 589 74(0 (Imrlqsa)

• PIS 110 m\ 4 hab., 2 banys, parquet ar­maris, park., alt, exte­rior, cèntric, finca no­va: 3 anys. 25.000.000 6Z5Í3.24

•P tSDE120m , , 4 dormitoris, 2 banys, mort bona vista, parit. 22.000.000 674(204-674(18) (Fnrf*xQnra)

•PISOS OCASIÓ.

Z. Monestir, 75 rrr, menjador 20 rrr, cui­na, 3 hab., 1 bany, sa­fareig, terrassa 4 nf, ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000 675 33 55 -5892643

(Serio; •PLANTA BAIXA amb jardi a z. residen­cial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, total­ment renovat, piscina, parit. 38.000.000 6741204-674 Jí 87

(KSA Gestió Inmobi-tiana)^ • RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 rrí, 3 hab., molt sd. 7.250.000 69965 48

ÍSeóU •RUBLAv. L'Estatut edif. nou, 85 rrí, 3 hab., bany i lavabo. (Calefacció. Etec. En­trada 3.000.000. Resta hipoteca. 58840(7-58854 99 CJrjCUSaJ • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118i135rr í .De4a5 hab., 2 i 3 banys, 2 te­rrasses. Calefacció, gas, pocs vers. Aca­bats de qualitat. Park. opcional. RFA. Nous 14.200.000 588 4 0 ( 7 - 5 8 8 5499 (Finques VaUhrmfíit) • RUBÍ. C/Duran i Bas, 90 rrí, 4 hab., cambra bany comple­ta, sol de matins, men­jador 24 nf, places de park. opcionals. 10.500.000 69965 48

•PBNOUaCoa Fava, planta baixa, 103rrí, 3 dorm. do­bles, jardi particular de 97rrí , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes 67467(5 (tnnma) •TOCANT ESTACIÓ, FFCC St Cugat prs usat 90 rrí, molt tran­quil, 3 hab.mott bo par llogar. 13.750.000. ptes 674 6 7 ( 5

(Finques Saca)

• À t Z. MARAGALL 160 rrí, 4 hab., arma­ris encastats, 2 banys, calefac., parket, llar de foc, terrassa 18nf, tot exterior, park. i traster. 27.000.000. 674 67 (5 (Finques Sara) _

• A100 m. ESTACIÓ de St. Cugat casa de 6 hab., jardí particular, aiUada No té park. 50.000.000 pts. 674 67 (5

(Finques Saca) • À 200 m. ESTACIÓ St Cugat Triplex 300 rrí 4 hab. 3 banys, park. 2 cotxes, 2 tras-ters, assolellat. Jardí i piscina comunitaris. Molt ban equipat. 65.000.000 pta 67467(5 (FntjuacSarg)

• CASAABELLATE-RRA Predosa 500rrí construís, 1000 de jardí, 9 hab. menjador 50 rrí parint, calef., banys, park. 67467(5

• CASA ADOSSADA Z.ALTA150rrf, 3hab. +estudi, 2 banys jardí particular. Park. calefacció, par­ket, llar de foc, 1 ase-os, terrasses. 27.000.000 pta. 674 67 (5

(FlnquasSaca) • rOCASrÓNl Directo propietària 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Rnanciación: 45.000 ptasVmes, sin entrada.A14min.de Barcelona 58984 60 (Bt, • ST.CUQAT.Rso, part. a part, cerca es-tación. rOportunidad! Diversas posbüidades de finandaoión, muy hteresantea Uamar al sssajfl • ST. CUGAT. Sri gtos. de corarato, piso 4 hab., beJcon, exterior y soleado. . rOportajnidadl Uamar al 589 74 ió

• ST. CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. iOcasión! 5298701

•DESPACHO. Z. Can Ganxet. Sup. 62 rrí Diàfono, total-mente exterior, mucha luz, suministros con-tratados, ascensor,partt. Alquíen 65.000 ptas. 589 45 66

(Arenasan) •DUPLEX NUEVO Z. Centro. Sup: BOrrí. 2 hab dobles, 1 aseo,1 bafto^al-com.cocina equp.armarios y focos empotrados,calef.elec tricatrastero. Alquiter 80.000 ptas. 589 45 66

(Arenasan) •DESPACHO NUEVO C/Endavaladaaa( junto mercado Pere San).Totarnente exte-rior.muy luminoso.Sup: 64 m ' , 1 asec^suministros contratados. AJquüer 75.000 ptas. 589 45 66

(Arenasan) •PISO NUEVO. C/Abat d'Avinyó (z.monasterio) Sup. 80 rrí, 2 hab. dobles, 1 bano completo, reci-bidor.Salon-com. am­plio y luminoso.cocina equipada, 1 lavadero, calefacción de gas to-talmente ext, suminis­tros contret Alquiler 75.000 ptas Park. opcional

589 45 66

( Arenasan) •PIS PERA LLOGAR A La Floresta 70rrí 3 hab. 53.000 pta 23765 72 4 (524 74

ífincas Cahret) •PISO CON TERRA­ZA Z.Monasterio.Sup 90rrí.+ tza70mi., 3hab.dobles, 2barV»,arnpiosal-com., coc-off, galeria totext.calef.gas.sum.

contratados.Aiquiler 90.000 ptas. Pàrking opcional 58945 66

(Arenasan) • TORRE. junto estación Mira-sol con o sin muebles, 3 dorm, amplio sal.com. con chimenea, cocina cuarto bano, aseo, la­vadero, despensa, ca­lef. doble vkj. Jardin de 585rrí 157.000. -pta 674 72 54

(Fincas Gironella) •ÀPARTAMENTOS ajquüer. Con o sin muebles 1 -2 dorm, sal-com con parquet cocina bano compl. terraza parit opcional. Desde 50.000.-pta 674 7254

(Fincas Gironella) • Z . CENTRO 4 dorm, sal-com. coci­na lavadero, bano compl. aseo, galeria csJefacc. 75.000.-pta 674 7254

(Fincas Gironella) • J U N T O MONAS-TERIO C/ Plana de l'Hosp.2 dorm. con armarios, sal-com. con parquet bano compl., cocina terraza todo exterior. Muchosol. 65.000.-pta 674 72 54

1 Fincas Gironella)

mmwmm "EL TITELLA TRAPE­LLA" Organitza les mi­llors festes infantils. Pallassos, titelles., un regal inoblidable

674 30 9 1 - 3 ( 9 5 8 76

•SI VOLS SER BAS­TONER: Si tens més de 5 anys i vofs ser bastoner.ara és el moment Vine a l'Esbart a ins-crluretdeldia15al19 de setsmbre.de 6 a 9 de la tarda •NECESSITEM persona responsable ncVa par cafeteria Sant Cugat

589 7322

Í T S S - :

JÏÏTÍ

M»

Cirurgia • OR. FERNÀNOEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Ssnitas. Av Torreblanca, 2-B.2n, Al . Sant Cugat. 0 589 47 00

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medici­na interna, laserterapia cl Santiago Rusinol, 2, antol 1a Sant Cugat 9 674 15 26

Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes, c/ Francesc Moragas, 25-27. tr 2a. Sant Cugat. g 589 13 07

• ORA. M . O O M W G O GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, di­mecres i dijous, hores convingudes, d EndavaBada, 21, ler pts. Sant Cugat. n 674 63 2 9 / 589 2 9 95

• C E N T R E D'OBESITAT I M E ­DICINA ESTÈTICA Ora Arma R. Cerdà • Dra, Rosario S«-gsrna • Ora. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. To­rreblanca, 2-8. 2a planta, desp. ft-9. 08190 Sant Cugat. » 5 8 9 4 3 5 7 -5 8 9 4 3 5 8

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Flate Asisa c/ ViHà, 49. Sant Cugat, « 6 7 4 4 8 7 2

Metge capçalera • J . R . ESQUIROL CAUSSA Genatrií. Av. Tomtbianca 2-« Ass. sanít. Agr. Mútua, Sàrtitas. M.

F«*c, Prav., Mut. HGC « 5 8 8 3 9 2 8 . t r 9 0 9 3 3 1 0 8 0 Urg.a4h,domlctt.

• Dr. MONTSERRAT GARRKSA Metge de capçalera. Vísïes a rfomfci»-rnú-tues. Major. 36,2n. Sant Cugat. H6740025

Mútues • U N I O N M U S E B A I B E S V I C O . Mútua d'accWents de treball nüm 271 Plaça Augusta, 3. Sant Cugat. « 6 7 5 1 0 0 2 F a x 6 7 5 1 0 0 2

Odontologia • CÜN3CA PARC CEKTRAL. Dr. Thierry Hascoet. Odontaestomatoio-gia. Ora. Nathha Vergnas-Baqué.Orto-dancia. C/ Joan Miró, 16. Sant Cugat. « 5 8 9 5 9 4 2 U r g - 9 2 9 3 9 4 8 7 6

• CENTRE DENTAL t OAIIRÚR-OtC Av. Catalunya 81, baixa*. Sani Cugat P 5 8 B 0 O 0 0 F W 5 8 9 0 3 1 3

• CÜNJCA OEMTAL AUTRAN Odomotogla general, implantologia, pròtesis, odontopedtítría ortodòncia mútues. Av. Torreblartca, 2-8, 2a, 11. Sant Cugat.« 676 0 8 0 3

• CLiNJCA DENTAL M A Y O R Odorrtotogta general, ortodòncia, «n-pjantotogjaodonwpecaarrta. De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i d * 16 h a 20 ï i . Majtir, 23-25, 1r. 3a. Sant C u g a t « » T * fZ 4 0

• CtfNtCA DENTAL trOmOOÒHCtA Doctor Ftaínsf Brandí. Ortodòncia ex­clusivament nens i adults. C/ Santa Mana 9. Sant Cugat. « 5 8 9 7 0 4 0

• CLÍNICA ORTODÒNCIA i DES-FUNCIÓ TEMPORO-MANDtBU-LAR Av. Torreblanca 2-B< 2rt A, despatx 6. Sant Cugat.» 5 8 9 0 3 9 8 • 675 2 2 12 •

• DR.CARLOSROSSETTI Odontologia nana i adults.. Rbla flibataltada. 20, t r 3 a Sant: Cugat.

«674 7216

• DRA. LUZONOO CHnica dental ínfantit. Exclusiu nens i or­todòncia c/ Francesc Moragas, 5, en-tjesol. Sant Cugat.» 674 05 08

• DRA. M. J A U M E SAURA Cínica dental Dtadv,9-13hi16-30h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 2 3 3 5

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Conveni amb les princi­pals mútues C/ Santa. Maria 10. Sant Cugat « 5 8 9 5 1 0 6

Otorinolaringòleg

• OR. FERRAN FERRAN V l U Winterthur - Previasa - Assistència sani­tària Medifiac. Francesc Moragas, 48. errtr. 2. Sant Cugat « 6 7 5 4 8 5 3

Pedagogia-Logopèdia • SEGONA VlftALLONÚA Pedagogia logopèdia Problemes fan-guatge i aprenentatge C/ VHIà. 5-7, 1r 2a. Sant Cugat. W 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria • JOSEP M . C O R O M I N A S C A -SARAMONA Pediatre, asma infantil. Horas convingu­des Ftola. RibataSada 20.1r 3 a Sant Cugat « 6 7 4 7 2 1 6

• ORA. EUGÈNIA F D E 2 U 3 0 U L A PFAFF. Pediatirta. Sanías, Ca>a Satud, Agrup. MUT MEDtFIAT Av. Catatunya 22,1r1a Sant Cugat. « 5 8 9 3 1 1 3

• W U R CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. To-

rreblanca 2 - 8,3r pis. Sant Cugat « 6 7 4 57 9 8 - 5 8 9 35 4 8

• D R A ANNA PUJIBET1 CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapfr». ffnda-vallada 21, ler pe. Sant Cugat. « 5 8 9 2 9 9 5 - 6 7 4 2 0 79

Podologia • JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, piantjUes or­topèdiques, papllomes cirurgia del peu. Hores a convenir « 3 2 5 4 1 7 5 - 9 2 9 1 6 9 5 3 6

Psicologia • C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de ia parla Nens. adolescents i adtUs. Av Catalunya 21, 3r 1a SantCugaL « 6 7 4 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge, Vil·la 5-7,1r 2a Sant Cugat. « 5 8 9 1 2 1 5

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pla;*. Or. Galtes, 5, 2rt, 3a Sant Cugat. « 5 8 9 4 0 5 1 _ _ _ _ _

• M . ANTÒNIA EOUAROO CAR­D O N A Psicologia ctmica. Rbta Can Mora, 1. Sant Cugat « 5 8 9 4 3 4 4 - 4 3 0 9 6 25 -

• ORA. PALERM Psicologia. Ansietat, depreslo, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia psicoteràpia. Hores coflwigudes. c/ Francesc Moragas, 25-27, 2n ta. Sant Cugat. « 6 7 4 3 6 5 3 - 4 1 8 4 8 4 8

Pulmó i cor • Or. JOAN VALLDEPERAS COMBAS

Pulmó i cor. Major, 36.2n. Sant Cugat « 6 7 4 0 0 2 5

Tocoginecoiogia-Obstetrícia

• Dr. JUAN JOSÉ G Ó M E Z CABEZA Obstetrícia i ginecologia Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 26-27, 1r 2a. Sant Cugat, tt 5 8 9 1 3 0 7

• Dr» . MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat.« 589 13 07

• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI-ZAN Tocogtnecolagia. Hores convingudes Av Catalunya21.*t l a Sant Cugat « 5 8 9 4 8 0B Particular: 6 7 4 74 0 9

• D R . E N R t Q U E C A Y U E L A FONT Ginecòleg, obs4atríc*l·4oografia esten-iitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3i 3r 2a Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 F a x S 8 Q 1 1 4 5

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, S, 3r i. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 6 8

Traumatologia • O R . J O A N C A S A N O V A SALLARES Traumatologia, ortopèdia ASC, Previa­sa, Medytsc Av. Torreblanca, 2-8,2a-1t>. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 8 8

• ML. GOZZJ DE LA T O U B RO­Y O Traumatologia Columna! esquena Av. Torreblanca 2-8. PoSeSnic. Sant Cu­gat « 6 7 S S 7 5 6

• JOSEP DOMINGO P £ C H Trattm«tok)9ía ortopèdia Assistència sanitària Previasa Mèdytac fWWtBic

Institut Psico-Mèdic

Sant Cugat

• Unitat de Tractament de

l'Alcoholisme.

• Psicologia Clínica i

Psiquiatria. Psicoteràpies,

Depressions, Parelles

• Servei de Toxicomanies.

Drogues de disseny.

Cocaïna. Manteniments

amb Metadona

Patologies associades al

consum de drogues

• Servei de Transtorns

d'Ansietat: estrès, fòbies...

• Unitat de Tabaquisme.

Joc Patològic

IRK U I I H H O \ R I . U

589 37 87

INFORMACIÓ

KB0NAUTZADA

Av Torreblanca, 2-8, 3r A

desp.ll 12

Sant Cugol del Vallès

email:impross@carnbrescat es

28 Economia FXS ÍCAMOVS Divendres, 12 de setembre tie 1W7

Rr'i'H BOI.I.INÍÍKR

-SwrtCugat-

- Quines característiques té el darrer producte que Gestetner ha llançat al mercat? - "Kl nou model Gestetner 9766

és un fax làser molt adient per a produccions baixes. Per primera vedada, el mercat té a la seva dis­posició un producte que li permet substituir el fax vell. que era tèr­mic i que oferia una qualitat infe­rior. per un amb memòries que utilitza paper normal." - Quin és el producte més in­

novador de Gestetner? - "Kl producte més innovador

de Gestetner és potser el modu­lar. que vam llançar ara fa uns me­sos. Està basat en la tecnologia di­gital que supera el s is tema analògic. Nosaltres vam començar a investigaria tecnologia digital ja a principis dels 'JO, i quatre anys més tard vam presentar el primer producte modular amb fotoco­piadora. fax, impressora i escàn-ner. Kl nou producte és, des del punt de vista tecnològic, perfecte i te molts avantatges, ja que per­met incorporar les funcions -fo­tocopiadora digital, impressora là­ser i fax- segons les necessitats. Kl seu preu també és molt im­portant, ja que rebaixa tres pes­setes el preu d'una impressió nor­mal. Al llarg de l'any això són estalvis de milions de pessetes." - Quina és la relació de l'em­

presa amb el medi ambient? - " Io tes les màquines poden

contaminar d'una manera o altra. I.a fotocopiadora és potencial­ment la que més afecta el medi ambient. Ks tracta d'aconseguir <|iic Ics màqu ines no contaminin

0 contaminin al mínim possible. 1 )es de fa temps, hi ha un depar­tament de l'empresa a Londres que es dedica a estudiar els temes de contaminació a les nostres fà­briques, com també l'embalatge o el tònet dels productes. Kls ale­manys, que són els capdavanters en aquest tema. fan un control del nivell de contaminació dels pro­ductes per vendre'ls en el seu país. Iots els productes de Gestetner han superat aquestes proves. Les nostres investigacions van dirigi­des a la protecció del medi am­bient. Així, per exemple, tots els embalatges són reciclables. el plàs­tic de les carcasses es reutilitza després per a altres productes, es tracta el seleni dels tambors que és altament contaminant, ete. Tam­bé intentem eonseienciar els nos-

Les empreses, Gestetner

David Manchón, de 33 anys, és el director general del Grup Gestetner Espanya des de l'any 1994. Va entrar a l'empresa dos anys abans com a director del sector financer després de t rebal lar a Schiffenhaus Industries dels Estats Units i a la Consultoria Estratègica i de Gestió de Canvi de Mac Group, Germini.

DAVID MANCHÓN. Director general de Gestetner Espanya

"Al Vallès hi ha una gran

preocupació tecnològica" d'aquí controlem la Península Ibèrica, les illes Balears i les Canàries."

- Per què Gestetner va escollir Sant Cugat? - "Buscàvem una ubicació on el

terreny no fos tan car com a Bar­celona, bones comunicacions per al transport de les mercaderies i per als treballadors i una selecció de personal adient amb un nucli de població bastant important." - Sant Cugat és un municipi in­

teressat en les noves tecnologies? - "Al Vallès hi ha una preocupa­

ció tecnològica molt important. Ui va haver uns anys en què les institucions ho van impulsar. Jo crec que ara s'han adormit una mica. Per exemple, la zona verda de davant de la nostra empresa, que és de l'Ajuntament, es eon-verteix en una espècie d'aigua­molls cada cop que plou, i s'hi ha d'entrar amb xanques. Fa tres anys que intentem que l'Ajunta­ment ho arregli. Abans tot van ser facilitats, ara no hi ha interès po­lític. Al nostre municipi hi ha una gran activitat entre les empreses que som a la zona i intentem que hi hagi una bona comunicació. Ara s'estan mantenint converses entre les empreses per impulsar inte­ressos que ens pertoquen a tots però sense la participació de les institucions."

^ "Els nostres esforços esl·in dirigits apromoure equips digitals". Foto: A.fí.

tres clients de la preservació del econòmic de l'empresa dels dar­rers anys? - "Els últims quatre anys s'ha

produï t un gran c re ixement . L'empresa va facturar l'any 1993 2.700 milions de pessetes, men­tre que el 1996 va registrar-ne 4.040 milions. Enguany esperem tancar amb 4.350 o 4.400 milions en funció dels darrers mesos de l'any, que acostumen a ser molt forts en aquest sector."

- La competència en aquest sector és molt gran?

- "Sí, potser és dels sectors que té més competència. Per història, a Espanya hi ha moltes empreses que distribueixen els productes i, a més, existeixen moltes mar­ques diferents . Però aquesta competència, que és sana, ha produït una selecció natural on els forts quedem i els petits i mit­jans a poc a poc desapareixen. Ara es dóna també un canvi tec­nològic amb el món digital. Així, s'obre el ventall de competèn­cia a altres empreses."

- La central de Gestetner es troba a Sant Cugat i distri­bueix els productes a tot l'Es­tat espanyol. . . - "Sí, aquesta és la central i

després tenim 13 delegacions repartides per tot Espanya. Des

medi ambient, com ara una cam­panya que vam fer a Ics escoles amb un còmic que explicava la història del paper."

— Qui compra els productes de Gestetner? - "Els nostres productes van di­

rigits a qualsevol organització que faci impressions, còpies o que en­viï faxos. Poden ser particulars que tenen una oficina a casa, profes­sionals liberals, organismes pú­blics com ara ministeris, conselle­ries, església, col·legis i altres."

"Les nostres

investigacions

van dirigides a

ta protecció

del medi ambient"

Serveh i facilitats

• Kls inicis de l'empresa es re­munten a l'any 1881 quan Da­vid Gestetner va crear la mul-ticopista. Després, va introduir el sistema d'impressió òfset. que ha estat el més utilitzat en aquest segle. Actualment. és l'empresa líder mundial en la comercialització i distribu­ció de productes ofimàtics i informàtics que es produei­xen a França, Xina i Japó. Els seus productes principals són impressores, duplicadores di­gitals, copiadores, faxos i en­quadernadores.

Gestetner va ubicar a Sant ('ugat la seu central de distri­bució del Grup d 'Espanya l'any 1992. En els darrers anys. ha comercialitzat els darrers productes que han millorat sempre la gamma anterior, com ara les màquines modu­lars amb un sistema d'im­pressió digital. Gestetner tam­bé es distingeix pel seu sevei de venda directa. El Grup a Espanya compta amb 1(X) tèc­nics, 13 sucursals i 140 distri­buïdors propis situats per tot el territori espanyol. El servei tècnic està controlat de forma informàtica i tots els tècnics es desplacen amb cotxes pro­veïts amb les principals eines per atendre les avaries. Ges­tetner també ofereix un ser­vei d'atenció al client amb el número 900 que procura so­lucionar el problema per telè­fon. Manchón assegura que l'empresa vol que els seus pro­ductes siguin els millors i te­nir un bon servei. El produc­te i la seva postv enda són els dos pilars fonamentals de Ges­tetner." / R.B.

- Quina és la r e l a c i ó del preu-qualitat dels productes de Gestetner?

- "El preu-qualitat és, sens dub­te, dels millors del mercat, ja que si no, no hauríem assolit els ni­vells de creixement tan bons. " - Quin ha estat el balanç

ABRIMOS TODO EL iMEDIODIA

W E SPEAKENGLISH

, V I A J E S

G R U P O DE A G E N C I A S

DE VIAJES DE NEGOCIOS

Bda. St. Sever, 1 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 74 46 • Fax 675 22 29

Horari: de 9.30 a 20.30 h, de dill. a div.

de 10.30 a 13.30 h., diss.

Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació

FONS SOCIAL

EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes ha de telefonar divendres al telèfon 902 221111 o al 902 22 TO 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessà

L l i cenc ia t s i d i p l o m a t s

Empresa de serveis de formac ió de Barcelona cerca

R E S P O N S A B L E DE CONSULTORIA D 'ORGANITZACIONS

Coordinarà i farà el segu iment de ls projectes

Edat: de 30 a 60 anys. Enginyeria en organització industrial 5 anys d'experiència en la gestió de projectes d'intervenció en organitzacions; enanàl isi i diagnòstic òrganítzatiu i en la direcció de personal Formació en gest ió de recursos humans Anglèsmit jà Carnet B1 i vehic le propi Retribució anual bruta: 3.500 000-4 000 000

Ref : 73298

S e c t o r d ' e d i f i c a c i ó i o b r e s p ú b l i q u e s

OPERADOR/A DE PALA CARREGADORA

Trebal larà amb pales car regadores t ipus

Caterpillar988 o superiors

Edat: de 25 a 50 anys 2 anys d exper iència en lloc simi lar

Vehicle propi

Contracte de 3 mesos. Retribució anual bruta 1.900.000-2 320 000

L iocde treball A lcover (Alt Camp)

Incorporació immediata

Ref: 79321

Sector d e m u n t a t g e s , i n s t a l · l a c i o n s , m a n t e n i m e n t i r e p a r a c i ó

Empresa de fabricació i muntatge de peces metàl· l iques necessita

APRENENT/A

Edat: 16 anys.

Formació: FPI(const rucc ionsmetà l · l iques) ,

en curs.

Jornada de dil luns a d ivendres.

Retribució anual bruta: 1 470 000-1 800 000

L iocde treball: Maçanet de la Selva

Incorporació immediata

Ref: 81179

L l i cenc ia ts i d i p l oma ts

Centre de fo rmac ió cerca PROFESSOR/A D 'AUTÒMATS

PROGRAMABLES

Enginyer ia tècnica en electricitat o mecànica 2 anys d 'exper iència c o m a enginyer/a i en programació d'autómats; es valorarà tenir-ne en la docènc ia . Jornada intensiva (matí o tarda) Retribució anual bai ta: 2 500 000-3 000 000 Lloc de treball : Barcelona. Incorporació immediata

Ref: 75614

Sec to r d ed i f i cac i ó i ob res p ú b l i q u e s

Empresa d obres públ iques cerca OPERARI/ÀRIA DE SENYALITZACIÓ

Col· locarà cons a les obres i també farà la senyal i tzació amb pintura a les vies

Aturat /da de 19 a 24 anys Carnet B 1 . Disponibil itat a viatjar Jornada completa Retnbucióanual bruta: 1.370.000-1 680 000 Residència i lloc de treball Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Incorporació immediata

Ref: 80701

Sec to r d i n d ú s t r i e s d ' a l imen tac ió . b e g u d e s i tabac

Fleca de Peralada (Alt Empordà) necessi ta

FLEQUER/A

Edat: d e 18 a 30 anys . 1 any d 'exper iència en l 'elaboració i la cocció de d iversos tipus de pa Coneixements de brioixeria. Vehicle propi Horari de 2h a 10h ( inclòs e l cap de setmana) Cont rac te d e 6 mesos , prorrogable. Retribució anual bruta: 1.700 000-2.076.000 Incorporació immediata.

Ref: 81215

Sec to r d ed i f i cac ió i ob res p ú b l i q u e s

Pedrera d'àrids calcaris d'Alcover (AH Camp) cerca

BARRINAIRE PERFORISTA

Edat: de 20 a 60 anys. Oficial de 1a. 2 anys d'experiència en lloc simi lar És necessar i saber util itzar màquines de perforar pneumàtiques del tipus Ingersoll-Rando Atlas Copco( amb martell de perforació de 9 0 a 105 mm) Vehicle propi Contracte de 3 mesos Retribució anual bruta: 1 900.000-2.320.000 Incorporació immediata

Ref: 76207

Empresa de fabricació i de manipu lac ió de vidre necessita

9 A P R E N E N T S / E S DE VIDRIER/A

Edat: 17 anys

Residència a la Selva

Jornada completa.

Contracte de 3 mesos

Retribució anual bruta: 1 000.000-1 220.000

Lloc de treball: Maçanet de la Selva.

Incorporació immediata.

Ref: 80741 (7 places)

Ref: 80742 (2 places)

Sector c o m e r ç

Òptica de Malla (Osona) cerca

DEPENDENT/A

Edat: de 20 a 40 anys.

Formació bàsica

1 any d'experiència en l locsimi lar.

Coneixements del funcionament d'una òptica i

dels seus productes

Mitja jornada

Contracte de 6 mesos.

Retribució anual bruta: 1 650.000-2.000.000

Incorporació immediata

Ref: 81313

D IRECTOR/A de programa d'intervenció sociócomunitària

Edat major de 30 anys Ll icenc. en ps ico logia, medic ina, od ip lomat en t rebal l socia l o magister i especialitat educac ió inf 5 anys d 'exper iènc ia en planificació famil iar i en coordinació de programes d'intervenció comuni tàr ia als paísos àrabs Cone ixements super iors d'àrab Cont rac te de 18 m e s o s Retr ibució anual bruta: 4.000.000-4.880 000 Residència i l loc de t reba l l lemen(Or ien tMi t jà ) . Incorporació: 1 de gener de 1998.

Ref: 79736

Empresa de seguretat cerca

5 V IG ILANTS DE S E G U R E T A T

Edat de 1 9 a 3 0 a n y s

És necessar i tenir la titulació corresponent

Formac ió bàsica

1 any d'experiència.

Res idènc ia a la Garro txa

Contracte indefinit

Retr ibució anual bnj ta: 3.000 000-3.660 000

L iocde trebal l : Olot.

I ncorporadó immediata Ref: 81043

S e c t o r c o m e r ç

Carnisser ia de Salt (Gironès) necessita

CARNISSER/A

2 anys d'experiència

Jornada completa

Cont rac te de 6 mesos

Retr ibució anual bruta: 1.500 000-1.800 000

Incorporació: 1 d'octubre

Ref: 81367

Sec to r de m u n t a t g e s , i ns ta l · l a c i ons , m a n t e n i m e n t i r epa rac ió

Empresa de fabr icació i muntatge de peces metàl· l iques necessita

APRENENT/A

Edat: 16 anys.

Formació: FPI (construccions metàl· l iques),

en curs.

Jornada de di l luns a d ivendres.

Retribució anual bruta: 1.470.000-1.800.000

Lloc de t rebal l : Maça net de la Selva.

Incorporació immediata.

Ref: 81179

Empresa informàtica necessita

ENGINYER/A INFORMÀTIC/A

Aturat/da. Enginyeria tècnica informàtica de sistemes. Coneixements superiors d'alemany. Vehicle propi. Residència al Baix Llobregat. Jornada completa. Contracte de 6 mesos. Retribució anual bruta: 3.200.000-3.900.000 Liocde treball: Esplugues de Llobregat. Incorporació immediata.

Ref: 81482

Serve is d la con

CUINER/A par a casa part icular

També es farà càrrec de planxar.

Edat: de 30 a 45 anys. 2anysd'expenència

Jornada laboral de dilluns a dissabte de 1 3 h a 2 1 h . Retribució anual bruta: 1.000.000-1.316.000 Liocde treball: Barcelona. Incorporació immediata.

Ref: 81730

i ndús t r i es d 'a l imen tac ió b e g u d e s i tabac

Fleca de Peralada (Alt Empordà) necessita

FLEQUER/A

Edat: de 18 a 30 anys. 1 any d'experiència en l 'elaboració i la cocció de diversos tipus de pa. Coneixements de brioixeria. Vehicle propi. Horari de 2h a 10h (inclòs el cap de setmana). Contracte de 6 mesos, prorrogable. Retribució anual bruta: 1 700 000-2 076 000 Incorporació immediata.

Ref: 81215

Empresa de confecció industrial cerca

2 R E P U N T A D O R S / E S Han de saber muntar colls, cremalleres i tapetes.

Aturat/da de 25 a 50 anys. Formació bàsica. 2 anys d'experiència en lloc similar. Jornada completa. Contracte de 3 mesos. Retribució anual bruta: 1.000.000-1.400.000 Residència i liocde treball: Mataró. Incorporació immediata.

Ref : 81485

2 V IG ILANTS DE S E G U R E T A T per a la demarcac ió de G i rona

Edat: de 18 a 35 anys. Imprescindibletenirexperiència demostrable com

a vigilant de seguretat. Formació bàsica. Vehicle propi. Contracte indefinit. Retribució anual bruta: 2 500 000-3 000 000

Incorporació immediata.

Ref : 81807

ptica de Malla (Osona) cerca

DEPENDENT/A Edat: de 20 a 40 anys.

Formació bàsica.

1 any d'experiència en lloc similar.

Coneixements de l funcionament d'una òptica i dels seus productes. Mitja jornada Contracte de 6 mesos. Retribució anual bruta: 1.650.000-2.000.000 Incorporació immediata

_ _ _ _ _ Ref: 81313

nst rac io i o f i c ines

Empresa d'informàtica cerca 16 PR O G R A MA D ORS/ES

DE COBOL-PL1 E N T O R N HOST

Enginyeria tècnica informàtica.

Coneixements de Powerbuikter, valorabtes

Jornada completa.

Contracte per obra o servei.

Retribucióanualbruta: 2.100 000-2 500.000

Liocde treball: Barcelona.

Incorporació immediata.

Ref: 81632

Centre de promoció econòmica cerca M O M T O R / A DE D E P A R T A M E N T C O M E R C I A L Impartirà classes en un programa de simulació d'empreses.

Edat mínima: 25 anys. Formació: BUP o FP, mínim. 5 anysd'experiència en el departament comerc ia l en circuits administrat ius, i es valorarà tenir-ne com a docent. Angles mitjà i informàtica a nivell d'usuari. Horari de treball de 8h a 15h. Contracte inicial de 4 mesos. Retribució anual bruta: 2 500 000-3.000.000 Liocde treball: Baix Llobregat.

Ref; 91880

Carnisseria de Salt (Gironès) necessita

CARNISSER/A

2 anys d'experiència.

Jornada completa.

Contracte de 6 mesos.

Retribució anual bruta: 1.500000-1 800 000

Incorporació: 1 d'octubre.

Ref : 81367

Empresa tèxtil necessita A J U D A N T / A TÈCNIC/A DE FABRICACIÓ

per a la secció de gafets

Enginyeria tècnica industrial tèxtil o teixits de punt

o M P 2 producció de teixits de punt.

Residència al Maresme.

Horària convenir.

Contracte inicial en pràctiques de 6 mesos.

Retribució anual bruta: 1.680 0 0 0 - 2 0 5 0 000

Lloc de treball: Arenys de Munt.

Incorporació immediata.

Ref : 81866

Empresa dedicada a la venda de complements de moda cerca

14 P R O M O T O R S / E S DE V E N D E S pertreballaramb franquícia

Edat: de 3 0 a 55 anys. Vehicle propi. Residència a la comarca corresponent. Contracte mercantil. Retribució anual bruta: 1.500.000-1.830.000 Incorporació immediata.

Ref: 8 2 0 0 7 (Val lès Or len ta l -H places)

Ref: 8 2 0 2 8 (Omona-3 places)

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet http://www.gencat.es/scc

i també als telèfons 902 221111 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o Servicaixa

30 Economia HJS/CA1YP0NS Divendres, 1 > <le setembre tle 1997

ANUNCIS OFICIALS

OFERTA DE TREBALL PÚBLIC

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE BADALONA, per a la

provisió de les següents pla­ces: - 1 Tècnic Superior l l icen­ciat en ciències biolïgiques. - 1 Tècnic Mitjà, arquitecte tècnic. - 1 Tècnic Superior, enginyer superior. - 1 Tècnic Superior, llicen­ciat en ciències químiques. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE FOGARS DE MONTCLÚS,

per a la provisió d'una plaça d'Administratiu. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97) (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE MONTGAT, per a la

provisió d'una plaça de Di­plomat en treball social. Presentació d ' instànc ies: f ins al 12 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97) (BOP de Barcelona núm. 202, de 23-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE TORTOSA, per a la

provisió de les següents pla­ces: - 1 Tècnic d'administració general. - 1 Arquitecte tècnic/apare­llador. - 1 Inspector. - 2 Auxiliar tècnic Informàti­ca de sistemes. - 1 Oficial 1a Construcció. - 1 Oficial 2a Manteniment d'instal·lacions. - 1 Oficial 2a Serveis funeraris. - 1 Operari especialista Ser­veis Municipals. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97)

• PUBLICACIÓ DE L'AJUNTAMENT

DE BALAGUER de l'Oferta Pú­blica d'Ocupació per a l'any 1997. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE CASTELLBELL I EL V I ­

LAR, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administra­tiu/va. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97) (BOP de Barcelona núm. 201, de 22-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE LA M A N ­

COMUNITAT DE MUNICIPIS DE

L'ÀREA METROPOLITANA DE BAR­

CELONA, per a la contracta­ció temporal d'un Arquitec­te tècnic/aparellador. Presentació de sol·lcituds: f ins al 17 de setembre de 1997, a l 'Administració de Personal de l'Àrea Metropo­litana de Barcelona, al c. 62, núm. 16, edifici A, 2a planta, sec to r A, Zona Franca , 08040 Barcelona. (BORME núm. 2449, de 6-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE EL VENDRELL, per a

al provisió de 4 places de Policies de la Policia Local. Presentació d ' instànc ies: f ins al 14 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (BOE núm. 203, de 25-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE GELIDA, per a la pro­

visió d'una plaça de Profes­sor /a D i rec tor /a i una de Professor, a la guarderia mu­nicipal. Presentació de sol·licituds: f ins al 12 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (BOE núm. 202, de 23-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE SANT PERE DE RIBES,

per a la provisió d'una plaça de Tècnic de Cultura. Presentació de sol·licituds: f ins al 12 de setembre de 1997. (BOE núm. 202, de 23-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE SALLENT, per a la pro­

visió d'una plaça de Tècnic d'Administració Especial. Presentació d'instàncies: in­formació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 201, de 22-8-97) Publicació de l'Ajuntament de Granollers, de l 'Oferta Pública d 'Ocupació per a

l'any 1997. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT D'IGUALADA, per a la pro­

visió de les següents places de personal laboral: - 1 Peó paleta per a la Bri­gada d'Obres. - 1 Cap de Sala per al Tea­tre Municipal. - 1 Coordinador per al cen­tre cívic del barri de Fàtima. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT D'IGUALADA, per a la pro­

visió d'una plaça de Treba­l ladora fami l ia r i una de Netejadora a la Residència Pare Josep M. Vilaseca. Presentació de sol·licituds:* informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT D'IGUALADA, per a la pro­

visió d'una plaça de Con­serge vigilant per al Museu Comarcal d'Anoia. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA­

MENT DE SABADELL, per la pro­

visió d'una plaça de Tècnic/a de grau mitjà i 7 places de Tècnics/ques auxiliars. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)

BEQUES, AJUTS, PREMIS

I SUBVENCIONS

• CONVOCATÒRIA DEL COMIS­

SIONAT PER A UNIVERSITATS I

RECERCA, de Beques pre-doctorals per a la formació de personal investigador en totes les àrees temàtiques. Sol·licituds: fins al 3 d'oc­tubre de 1997, a la Direcció General de Recerca, Via La ie tana , 33, 6a p lan ta ,

08003 Barcelona. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)

• CONVOCATÒRIA DEL COMIS­

SIONAT PER A UNIVERSITATS I RE­

CERCA, de Beques predocto-rals per a l 'acabament de tesis doctorals de rellevant interès industrial, social o empresarial (TDOC) Sol·licituds: fins al 3 d'oc­tubre de 1997, a la Direcció General de Recerca, Via La ie tana , 33 , 6a p lan ta , 08003 Barcelona.

(DOGC núm. 2449, de 6-8-97)

• CONVOCATÒRIA DEL COMIS­

SIONAT PER A UNIVERSITATS I RE­

CERCA, d 'A ju t s per al f i ­nançament de la dotació i millora de la infraestructura de recerca (PIR). Sol·licituds: fins al 30 de se­tembre de 1997, a la Direc­ció General de Recerca, Via La ie tana , 33, 6a p lan ta , 08003 Barcelona. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)

• CONVOCATÒRIA DE LA AGEN­

CIA ESPANOLA DE COOPERACIÓN

INTERNACIONAL, de 10 Ajuts a la creació audiovisual per a 1997 del Instiuto de Coope­ración Iberoamericana, amb l'objecte de contribuir al de­senvolupament de projectes audiovisuals espanyols i ibe-roa- mericans. Sol·licituds: fins al 10 d'oc­tubre de 1997, al Instituto de Cooperación Iberoamerica­na, Agencia Espaftola de Co­operación Internacional, av. Reyes Católicos, 4, 28040 Madrid. (BOE núm. 200, de 21-8-97)

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE

JUNTES

• SANT CUGAT Constitució

de l 'empresa VALLASUR DEL VALLÈS, S.L Objecte social: mobles i de­coració. (BORME núm. 158, de 21 -8-97)

• SANT CUGAT Constitució de

l'empresa SERVEIS I ESTU­DIS TROLEI, S.L. Objecte social: representa­ció de fils i articles de me-

recena. (BORME núm. 160, de 25-8-97)

• CERDANYOLA: Constitució de l'empresa PUBLICACIO-NES DE PROMOCIONES YMEC, S.L. Objecte social : compra -venda d'articles de regal. (BORME núm. 160, de 25-8-97)

• RUBÍ: Constitució de l'em­presa HOSTELERIA REUNI­DA RUBÍ, S.L. Objecte social: explotació del negoci bar - restaurant. (BORME núm. 160, de 25-8-97)

• SANT CUGAT Constitució

de l'empresa LA COVA DEL MONASTIR, S.L. Objecte social : compra -venda de vins, caves, licors i tot tipus de begudes. (BORME núm. 160, de 25-8-97)

• BARBERÀ DEL VALLÈS: Cons­

titució de l'empresa BARNA ANÀLISIS Y PROGRAMA-CION, S.L Objecte social: estudis i de­senvolupaments financers, anàlisi de sistemes informà­tics, etc. (BORME núm. 160, de 25-8-97)

• RUBI: Constitució de l'em­presa CARDENSINDA, S.L. Objecte social: explotació del negoci bar - restaurant.

• CERDANYOLA: Constitució de l'empresa MIRAREMON S.L. Objecte social: activitat im­mobiliària. (BORME núm. 160, de 25-8-97)

• CERDANYOLA: Constitució de l'empresa COMERCIAL DE AISLANTES J A PO-RRAS, S.L. Objecte social:. Comerç de tota classe d'articles i ma­terials per a la construcció. (BORME núm. 160, de 25-8-97)

DEP - Selecció d'Informació Oficial ELS 4 CANTONS

M54C4NT0NS

B à s q u e t

"Consolidar-se" a 2a Catalana és l'objectiu de la UE Sant Cugat

Munoz, Sànchez i Sells són els tres nous reforços La nova plantilla de la Unió Esportiva Folch ha incorporat al primer equip de Sant Cugat va començar a entrenar el la secció de bàsquet de l'entitat sant-passat 18 d'agost amb el fitxatge de cugatenca. El conjunt santcugatenc, tres nous jugadors que el tècnic Lluís que aquesta temporada estrenarà ca-

ALKX LÓI'KZ - Sant Cugat -

"Quan vaig arribar a Sant Cu­gat i vaig fer-me càrrec del sè­nior masculí de la Unió Es­portiva Sant Cugat, em vaig fixar com a principal objectiu que en tres temporades acon­seguiríem pujar a Primera Ca­talana. Després de l'ascens de la campa-nya anterior, ara ens queda una de consolidació i una altra per pujar a Primera Catalana". El tècnic Lluís Folch ho té molt clar i és per aquest motiu que ara com ara, a curt termini, només pensa a "consolidar-se", perquè, se­gons ell, aquest és "el princi­pal objectiu".

L'equip santcugatenc va co­mençar a preparar la nova tem­porada a la Segona Catalana el 18 d'agost, una pretemporada que Folch ha qualificat de "molt bona", tot i que els re­sultats dels enfrontaments que ha disputat el conjunt que ell dirigeix no han estat positius. El balanç dels partits de pre­temporada han estat de qua­tre derrotes i una victòria. Pre­cisament, el cap de setmana passat, la l 'E Sant Cugat va organitzar la segona edició del Torneig Ciutat de Sant Cugat amb la presència d'equips de molt nivell: el CB l'Hospita­let (Segona Nacional), la UB Vallès (Segona Nacional), el CB Sitges (Primera Catalana), i la UE Sant Cugat (Segona Catalana), com a club amfitrió. L'equip vermell-i-negre va perdre davant el CB Sitges en semifinals i davant la UB Vallès en el partit pel tercer i quart lloc. El CB L'Hospita­let, per contra, es va acabar

tegor ia a la Segona Ca ta lana , no de­butarà en el campionat d e lliga f ins a l 2 1 d e setembre, quan es desplaçarà a la pista de l 'Horta-Lima.

BCBCNMatatatM

imposant en la final del cam­pionat davant el CB Sitges.

Tres nous fitxatges

Oriol Gómez, Edgard Mauri, Toni Ballart, i els germans Cres-

• • fkal al Cl 9m m tà fem* CfciM * Sart CupL Fot* XWIR UMMtt

pi, David i Miguel són les baixes que presenta el primer equip de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat. D'aquesta manera, Lluís Folch s'ha vist obligat a reforçar l'equip amb jugadors que "si són amb nosaltres és

La lliga comença el dia 21

• La plantilla de la UE Sant Cugat de la temporada vinent estarà configurada pels se­güents jugadors: Edgard Mauri, Nacho Argento, Albert Quesada, Fèlix Morales, Al­bert Negre, Joan Blas, Ferran Quinto, Miquel Àngel Mu­noz, Rubén Sànchez, Frank García i Robert Sells (sub-22).

La secció de bàsquet de la UE Sant Cugat estarà forma­da per quatre equips mascu­lins (sènior, sub-22, júnior i cadet) i tres de femenins (sè­nior, sub-22 i cadet). El con­junt de Lluís Folch debutarà a Segona Catalana el dia 21 de setembre a la pista de l'­Horta-Lima./ A.L.

perquè tenen qualitat", ha ex­plicat l'entrenador santcugatenc. Aquestes noves incorporacions són Miquel Àngel Munoz, que ja entrenava amb la l 'E Sant Cugat la temporada passada, Rubén Sànchez, del Barberà de Tercera Catalana i Fèlix Mora­les, del Rubí de Primera Cata­lana. La mà dreta de Folch serà Óscar Aranda i el tercer tècnic serà Óscar Izquierdo. Aranda també s'encarregarà de dirigir el conjunt sènior femení, que militarà a la Segona Catalana. Per Folch, l'objectiu d'aquest equip "és molt clar, ha de pujar de categoria". Izquierdo, que la temporada anterior duia les fè-mines, aquest any entrenarà l'e­quip sub-22, un conjunt dis­senyat per "reforçar" el sènior.

B à s q u e t

La Penya Blaugrana Sant Cugat puja a 3a A

À.L.

Un dels dos equips sèniors de la Penya Blaugrana Sant Cugat, que la temporada anterior milita­va a la Tercera Divisió B, ha acon­seguit l'ascens a la Tercera Divi­sió A. L'equip santcugatenc, que la campanya passada va disputar les fases d'ascens, actualment era el tercer equip en reserva per po­der accedir a l'ascens. La incor­poració d'un nou equip cadet a l'entitat barcelonista ha estat de­cisiva a l'hora de pujar. La secció de bàsquet de la PB Sant Cugat compta amb un total de set equips: dos sèniors, un sub-22, un júnior, un cadet i dos infantils (un masculí i un femení). Tots els conjunts del club santcugatenc van iniciar la pretemporada el pas­sat 1 de setembre. L'equip sènior estrenarà categoria el proper 21 de setembre, amb la disputa del primer partit de lliga.

R í t m i c a

Marfil, Rubino i García, amb la selecció

Les gimnastes del Club Mun­tanyenc Sant Cugat Griselda Mar­fil, Andrea Rubino i Eriça García van arribar diumenge de Marbe­lla, on han estat entrenant amb la selecció estatal de gimnàstica rít­mica. Els conjunts aleví i infantil del club santcugatenc ja han co­mençat a preparar el Campionat d'Espanya que tindrà lloc a Se­villa al desembre. D'altra banda, el CM Sant Cugat ja ha obert les inscripcions de les activitats es­portives de l'entitat: gimnàstica rítmica, atletisme i l'escola d'ex­cursionisme. /A.L.

.é^el moment de perfeccionar el teu tennis TENNIS B1

Informació i matrícula aJUBSETBALL

Carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4j6

Tel. 674 28 00

Esports ELS /CMVIXUMS l)ivm,/ir>. 12,l,·s,-h·ml·n·,lrlWl

P U t b Q I

El Sant Cugat Esport s'estrena a Primera Catalana guanyant El conjunt santcugatenc visita diumenge a la tarda el Valls

Aquella frase que diu "Entrenador nou, victòria segura" va tornar a acomplir-se. El Sant Cugat Esport d'Albert Vinas va imposar-se per 0 gols a 1 diumenge passat al camp del Barceloneta. L'equip santcugatenc i la Gramenet van ser els dos únics conjunts de Primera Catalana que van acon­seguir guanyar a domicili. Diumenge, el conjunt vermell-i-negre visita el camp del Valls, un dels equips que aquesta temporada també estrena categoria.

Al.KX LOI'K.Z

l'n gol de penal de Totó quan faltaven dos minuts per al des­cans va donar el primer triomf del Sant Cugat Esport al campionat de lliga. D'aquesta manera, el con­junt santcugatenc va debutar a Primera Catalana amb un triomf "en un dels camps que serà difí­cil puntuar". A més, cal tenir en compte a la primera jornada el Sant Cugat Esport i la Gramenet han estat els dos únics equips que han aconseguit endur-se els tres punts en joc, lluny del seu terreny. Albert Vinas ha comentat que en línies generals el seu equip va fer "un bon partit" i que va treure "força bona nota". Després de la disputa d'aquesta primera jorna­da del campionat, el conjunt ver-

mell-i-negre és novè a la classifi­cació amb tres punts, els matei­xos que el primer classificat, el Tremp. De fet, a l'hora de tancar aquesta edició, encara no s'havia disputat el partit que havia d'en­frontar el Sant Cugat Esport i el Masnou, un dels equips que a priori lluitarà per pujar a la terce­ra divisió. Per Vinas, començar amb un bon resultat dóna "tran­quil·litat" a l'equip. Per contra, segons ell, "un mal inici marca molt" perquè "en el món del fut­bol la pressió és el pitjor que hi ha". El tècnic vermell-i-negre continua pensant que el que més importa aquesta temporada "és salvar la categoria al més aviat pos­sible", tot i que és conscient que la lliga són, ni més ni menys, que 38 jornades intenses. Albert Vinas ha qualificat

ah aquesta setmana de molt "com­plicada", ja que el Sant Cugat Esport haurà jugat tres partits del campionat. Diumenge a les quatre de la tarda, l'equip ver­mell-i-negre es desplaçarà al camp del Valls, un dels conjunts que enguany també estrena ca­tegoria. Per Vinas, aquest serà

MÉ I M vWiiht M K A.C.

un partit especial, ja que, al llarg de dues temporades, en va ser l'entrenador. L'entrenador del Sant Cugat Es­

port no "descarta" fitxar o donar la baixa algun jugador si després del dia 15, quan ja s'hauran dis­putat diverses jornades de lliga, creu convenient fer algun canvi.

H o q u e i h e r b a

Andrés Barrientos encara no té dissenyat

el Júnior 9 7 / 9 8

El tècnic de l'equip masculí del Júnior Andrés Barrientos podria ocupar la temporada vinent el càr­rec de director tècnic d'hoquei herba del club i dirigir el nou equip filial, el Júnior 1917, tot i que fins al moment encara no ha estat confirmat. De fet, en aquests moments, l'entrenador santcu­gatenc, que complirà la seva ter­cera temporada al club, planifica el que serà la nova campanya. Aquest cap de setmana el primer equip del Júnior prendrà part en un torneig que organitza l'Atlè­tic de Terrassa, amb la intenció de preparar-se per a l'inici del Campionat de Catalunya, que co­mençarà el 28 de setembre. Amb tot, però, el tècnic blau-i-negre

encara no té confeccionada la plantilla. Barrientos encara no té clar amb quins jugadors podrà comptar per a la campanya vi­nent. Aquest és el cas de Marcos Hoffman, Víctor Romagosa, Nick Carpentier, Juan Lobo, Marcos Palau-ribas i Jordi Bagunyà. D'al­tra banda, els jugadors juvenils del Júnior Ricky Ruiz, Marc Pé­rez i Ignasi Claramunt s'incor­poraran al primer equip. D'a­questa manera. Barrientos vol donar un "nou caire a l'equip, que aporti frescor". D'altra banda, Emiliano Alvarez i Carlos Sallés, jugadors del club, proven de convèncer Barrientos perquè els incorpori al primer equip. El con­junt santcugatenc va començar la pretemporada l'I de setembre a les instal·lacions del Júnior. /À.L.

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

Bàsquet

El luato fc kàHMt M brça vi tipir •itèfrth. FotK HWIEIUUMU

Sasha Djordjevic visita el Centre Comercial

trobo molt a gust amb la gent jove. La gent de Sant Cugat és molt agradable". No és la primera vegada que el

jugador visita Sant Cugat ja que recordem que, al llarg del passat juliol, el jugador blaugrana va or­ganitzar a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat la primera edició del Djordjevic's Basketball Campus. En aquest clínic, s'hi van ins­criure un total de 356 joves d'en­tre 9 i 17 anys, amants de la pràc­tica d'aquest esport. /À.L.

El jugador de bàsquet del FC Barcelona Sasha Djordjevic va ser dissabte passat al Sant Cugat Centre Comercial en un acte em­marcat dins la campanya "Ara que no tens deures ... vine a di­vertir-te" al Sant Cugat Centre Comercial. El base serbi, que està considerat el millor jugador eu­ropeu del moment, va signar autògrafs a tothom qui ho va de­sitjar. Sasha Djordjevic va expli­car que "he vingut perquè em

F t$ t h o I

L'Sport ing Mira-sol cau golejat davant el Barberà

À. L. - Sant Cugat-

L'Sporting Mira-sol va estre­nar-se al campionat de lliga amb una derrota contundent (0 gols a 6) davant el Barberà, un dels equips candidats a pu­jar a Primera Regional. Segons el tècnic de l'equip de Mira-sol, Quico León, el seu equip "encara està en pretempora­da, amb mancances físiques". Malgrat la derrota, León con­fia que el seu equip "millora­rà ben aviat". L'entrenador de l'Sporting Mira-sol ha recone­gut que les baixes que ha pa­tit aquesta temporada l'equip es van deixar notar diumenge, però confia en el nou planter per aconseguir els objectius que s'ha fixat el club. En aquesta segona jornada del campionat, el conjunt mira-so-lenc visita el camp del Caste­llar, un adversar i , segons León, "també força compli­cat". L'entrenador de l'Spor­ting pensa aplicar el contracop, l'arma més eficaç de l'equip. El Castellar ocupa en aquests moments la cinquena posició a la taula després de derrotar a domicili el cap de setmana passat l'Andalusia per un clar 1 gol a 3. Aquesta derrota ha provocat que els de Mira-sol passin a ocupar el divuitè i úl­tim lloc a la classificació.

F u t b o l s a l a

L'Olímpyc perd davant l'Ametlla

Cugat -

L'Olímpyc de la Floresta va perdre dissabte passat al pave­lló municipal de Sant Cugat davant l'Ametlla de Merola, un equip que també milita a la Primera Nacional A, per 4 gols a 2, en el que va ser el primer partit de pretemporada. El tèc­nic Àngel Ruiz ha confirmat la baixa de l'equip de Jordi Ra-guer, la segona del conjunt flo-restà respecte a la temporada passada, després de la marxa de Javi López, nou jugador del Winterthur Sant Cugat. Mal­grat tot, Ruiz podria incorpo­rar un jugador barceloní. De totes maneres, l 'equip d'a­questa temporada serà pràcti­cament el mateix de la tempo­rada passada. Ahir, l'equip flo-restà va fer la presentació ofi­cial davant el Premià de Divi­sió de Plata. /À.L.

PXS/CANTOP6 Dkendm: 12 de setembrede 1997 Esports 33

Futbol sala

JOSEP GONZÀLEZ. Nou jugador del FC Barcelona

"Vull ser un dels jugadors més importants del Barca"

Al.KXLÓI'KZ

- Sant Cugat -

- Com valores el teu fitxatge

pel FC Barcelona?

- "Per a mi és una oportunitat de veure fins on puc arribar e la màxima categoria del futb( I sala estatal."

- Per què t'has decidit a fitxai per l'equip blaugrana? - "Encara que sóc jove, no podia

esperar gaire per fer un pas tan important com aquest." - Per a quantes temporades has

signat contracte? - "Per a sis temporades. Espero

complir-les o tornar aquí, a casa. Per a mi, el futbol sala no és el centre de la meva vida, sinó que és una cosa més de les moltes que faig. El que jo no faré mai és mar­xar a un club de fora de Catalu­nya perquè a la meva vida, repe­teixo, moltes coses m'omplen i em donen bones sensacions. I el futbol sala n'és una més. En el cas que algun dia deixi el Barca, la meva il·lusió seria tornar a jugar a l'equip de la meva ciutat, al FS Sant Cugat. Tard o d'hora hi tor­naré perquè és un club molt im­portant pera mi."

- Quins objectius et marques al FC Barcelona?

- "Progressar i convertir-me en una de les peces importants del Barca. Si he fitxat, no és per tenir un xandall, una roba esportiva o per poder gaudir del fet d 'estar en una ent i ta t com el Barca. Si ho he fet, és

i Abat per aris

per ser un dels jugadors im­

portants de l ' equip ." - Com definiries el Barca? - "Com a club, és un dels més

importants del món. Quant a la secció de futbol sala, dins el club no és de les més importants." - Vas començar a jugar a fut­

bol sala fa dos anys, quan et vas incorpora r al Winter thur San t Cuga t . E s p o r t i v a m e n t par lant , el teu j o c ha evolu­cionat molt de pressa. . .

- "Sí, sí. La meva progressió ha estat molt ràpida, m 'he for­mat molt de pressa. Anterior-

M K J K S B I M N

ment no havia jugat mai a futbol sala de forma professional. Vaig començar jugant al sènior B del Winterthur, tot i que vaig pujar al primer equip molt ràpid. La temporada passada, per prime­ra vegada, vaig ser convocat per la selecció catalana sub-23 i ara he fitxat pel Barca."

- Què se'n pot esperar, del Win­terthur, aquesta nova temporada? - " L ' e q u i p es tà força com­

pensat amb els jugadors -nous que han vingut. Estic conven­çut que aquesta temporada farà una campanya molt més bona

que les dues anteriors. Estarà entre els vuit primers classifi­cats tranquil·lament." - Suposo que enyoraràs el ves­

tidor del FS Sant Cugat? - "Evidentment. El vestidor per

a mi era un lloc molt important. Encara que m'he acoblat amb fa­cilitat al del Barca, a Sant Cugat hi deixo amics importants, tant es­portivament com personalment."

- Què ha significat per a tu el tècnic del Winterthur, Carles Navarro, en aquests dos anys? - "Carles Navarro és la per­

sona més important dins la me­va carrera, tant esport ivament com p e r s o n a l m e n t , pel q u e m'ha ensenyat i ajudat. Bàsi­cament, sóc el que sóc gràcies a ell. He après molt. Ha estat una figura cabdal."

- Malgrat t o t , c o n t i n u a r à s com a coordinador dels equips cadet i juvenil . - "A l'hora de prendre aques­

ta decisió, el que més em va afectar va ser el fet de deixar d 'entrenar un equip - e l juve­nil d 'aquesta t emporada- que dirigia des de feia molts anys. Estic en deu te amb ells, i ho vull compensar seguint coor­d inan t el p ro jec te q u e va ig muntar la temporada passada, del qual jo en sóc el màx im responsable."

- La lesió al peu ha estat un contratemps? - "Sí, però el que no p u c / e r

és perdre l 'esperança i sobre­tot la paciència."

Una baixa important

• Aquest setmanari avançava el passat 20 de juny que el ja exjugador del Winterthur Sant Cugat, Josep Gonzàlez, era un dels jugadors que interessava a la secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona. L'n partit amistós entre el FS Sant Cugat i el Barca, al Palau Blau­grana, va servir per aquelles dates perquè tant Joan Camps, responsable de l'àrea de fut­bol sala del club barceloní, com Ricardo Menezes, l'en­trenador brasiler del primer equip de la secció, observessin de ben a prop el jugador. Des­prés d'iniciar la pretemporada amb l'equip blaugrana, Gon­zàlez va arribar a un acord amb el FC Barcelona per incorpo­rar-se a aquesta entitat. Aquest ala-tanca de 23 anys, però, no ha pogut començar amb bon peu la seva nova etapa a Can Barca i s'ha lesionat el peu. Val a dir que Josep Gonzàlez

va iniciar-se en la pràctica del futbol sala professional només fa dos anys quan va fitxar pel Winterthur Sant Cugat. Du­rant la primera temporada va ser de transició, mentre que a la segona va explotar com a ju­gador. La campanya anterior va ser, a més, el màxim gole-jador del Winterthur amb 20 gols. Josep Gonzàlez és, en aquests moments, el coordi­nador dels Jocs Esportius Es­colars i és per aquest motiu qui millor coneix la base d'a­quest esport a la nostra ciu­tat. El juny passat es va pro­clamar campió d'Espanya de seleccions territorials amb la selecció catalana sub-23./À.L.

Handbol

Els equips de la UE Sant Cugat debuten oficialment dissabte

Els vermell-i-negres disputaran un torneig quadrangular RARA MORKNO

Els dos equips d 'handbol de la UE Sant Cugat s'estrenaran oficialment dissabte a la tarda a la localitat bagenca de Balsa­reny. El torneig quadrangular començarà a les 5. L'entrena­dor Joan Sancho té previst fer jugar primer els jugadors del sènior A, mentre que deixaria que els components del segon equip sortissin a la pista tot el segon part i t . La compe t i c ió comptarà a més de l 'equip am­fitrió -el Balsareny- amb el Mo­lins de Rei de Josep Ibànez i el Sant Quirze. La presència d'a­quests dos equips és molt im­portant pels vermell-i-negres, ja que els santcugatencs po­

dran medir-se contra els dos au t èn t i c s favorits a l ' ascens aquesta temporada. De fet, un cop consumat l 'ascens a pri­mera divisió nacional del Man­y a n e t i el P a r d i n y e s , la U E Sant Cugat hauria d'haver pres el relleu de favorit indiscuti­ble a la lliga oficial, però la re-modelació de l 'equip de Joan Sancho ha fet dubtar de la seva condició de millor equip de la categoria. Segurament, doncs, la UE Sant Cugat, enquadrat en el g r u p A, no t ind rà cap problema per passar la pr ime­ra fase, donada la feblesa - a priori- dels rivals als quals ha de fer front, entre els quals no es troba ni Molins ni Sant Quir­ze - to t s dos al g rup B-. La presència d'aquests dos equips

al torneig amistós de Balsareny suposarà, doncs, una presa de contacte molt important que no es tornarà a produir fins a la segona fase de la lliga.

El sènior A de la U E Sant Cugat comença la lliga el cap de setmana que ve. Els juga­dors de Joan Sancho ence ten la lluita a casa contra el Ban­yoles. L'equip gironí no és l'ú­n i c d ' a q u e s t a d e m a r c a c i ó aquesta temporada. El grup A de la primera catalana compta també amb el Bordils, que en­guany s 'estrena a la categoria, igual q u e el Sant Es t eve de Pa lau to rde ra . LA resta d ' e ­quips del grup -Gavà, Esplu­gues, Martorelles i Cardedeu, són coneguts rivals de tempo­rades passades.

vetennos

34 Esports ELS/CANTONS Divendres, 12 de setembre de W 7

F e s t e s M a j o r s

Les 24 hores de futbol sala organitzades per l'Atlètic Monmany, el XIV Trofeu de Natació Valldoreix i la Cursa Popular es van convertir el cap de setmana passat en les activitats esportives més destacades de la Festa Major'97, que acabarà el 16 de setembre. Diumenge se celebrarà la V Trobada de Mountain-Bike i dilluns un Campionat d'Escacs.

L'esport centra les activitats de la Festa Major de Valldoreix

Futbol sala, atletisme i natació són les principals atraccions

La cataneaa séicié M TMea de Natació Valldoreix va alletar

Ai.ix Loi ' i . / a 3. El tercer classificat va ser cl - Valldoreix - conjunt del Set Olivas i cl quart

Els 7 Magnífics. Al torneig hi van prendre part un total de 12 equips. D'altra banda, el catorzè Torneig de Natació Valldoreix. on hi van participar 80 nedadors. va ser una altra de Ics activitats esportives més importants de la Fes ta Major d ' e n g u a n y . Els

•M M « M o n de diversa* eatetoriu. Fato: X/MER UUUMSA

I .'equip de l'Arroz Carolina de Valldoreix va ser el guanyador de Ics 24 hores de futbol sala que \a organitzar l'Atlètic Mon-manv, després de derrotar a la final l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix per 5 gols

guanyadors en les diferents ca­tegories van ser els següents: 25 metres fèmines: benjamí: Caria López; aleví: Anna del Campo; infantil: Eugènia Bassani: ca­det : Sílvia Pérez; 25 me t r e s masculins: juvenils adults: Fran-cisco Villena: benjamí: Martí de Miró; aleví: Iol Andreu: infantil: Alex Gómez: cadet: Nacho Gar­

cia; 100 metres fèmines: aleví: Alejandra B e n e b é ; j u v e n i l s adults: Rosa Maria Asensio; 100 metres masculins: benjamí: Biel Andreu; aleví: Iol Andreu; in­fantil: Carles Merina; cadet: Na­cho Garcia; adults: Francisco Vi­llena. També es va disputar una cursa australiana i una de re­lleus familiar.

Aaaasta íiaatfiHas reaatirà. Josep Seazalez ka fitxat pe) Barca. Foto: XWKI LMMtt

El Winterthur guanya el torneig de Rubí

les Navarro van derrotar els pri­mers per 2 gols a 0, mentre que amb els segons van empatar a un gol.

Tot i que el FS Sant Cugat va presentar-se ahir a la tarda amb l'Esplugues de primera nacional A, durant els pròxims dies es po­dria fer oficial la incorporació d'al­guns jugadors. Aquest és el cas del porter Antoni Díaz i dels ju­gadors Oscar Monjonell i Joan Riera, que últimament entrenen amb l'equip vermell-i-negre. /AL.

V o l e i b o l

El cap de setmana passat, el Winterthur Sant Cugat va im­posar-se a les 24 hores de fut­bol sala que va organitzar el FS Rubí. En aquest campionat, hi van participar un total de 24 equips distribuïts en sis grups de quatre equips. El conjunt santeugatenc va guanyar tots tres partits. La final es va dis­putar en sistema 3X1 amb el Rubí i el Vacarisses. Els de Car-

Lea a,eatre jisadores estrangeres doaarai aulitat a l'epia. Fota: ME IEUMN

Dues holandeses completaran el sènior

fitxatge de l'exjugadora del CV Múrcia, Patrícia Garcia. D'altra banda, el president del club Car­les Castro espera per a avui l'arri­bada de la jugadora búlgara Katia Atanassova, que la temporada pas­sada ja va formar part del primer equip. El conjunt santeugatenc estarà completat per Maria Teran, Sandra Vindel, Alicia García, Ma­ria del Mar Salto i Anna Castro. Ahir, els equips juvenil i sènior femení del club van jugar un par­tit amistós amb l'Hortons. /À.L.

L'objectiu prioritari del cos tèc­nic i directiu del Club Voleibol Sant Cugat és la contractació de dues jugadores holandeses, que la setmana vinent podrien incor­porar-se al sènior femení. La croa-ta Melina Draganíc, la romanesa Anne Maria Sibianu, i la brasile­ra nacionalitzada Cristiane Pi-nheiro són les principals novetats que el CV Sant Cugat presentarà la temporada vinent, deprés del

mmmtmmm fwm>

Primera Catalana Jornada 1

Girona-Sunts 3-0 Balaguer-Hospitalet 2-0 Roda Berà-Palafrugell 2-0 Valls-Vic 4-2 Masnou-Cornellà 2-2 Barceloneta-Sant Cugat....0-1 Guíxbls-Olot 2-0 Tremp-Reus 4-0 GranoUers-Grarnanet 0-2 Cerdanyola-Ripollet 1-0

Eciuip PJ P C PE p p GF CC P unta

IVcilip 1 1 (1 I I 4 1) t

Girona 1 1 (1 I I S l i 1

Roda Berà 1 1 I I (1 2 I) i

Valls 1 1 I I (1 4 2 s

Guíxols 1 1 0 (1 1 u .í

Balaguer 1 1 0 (1 2 I I .5

GrajoçrjicL 1 1 ü ( I l 0 i

O r d a n y o l a 1 1 (1 I I r (1

SaM Cugat 1 1 0 1) I 0 .1

Masnou 1 0 1 > 2 .' 1

Cornellà I 0 1 I I 2 _' 1

.Baiccluricta 1 0 (1 1 1) 1 D

Ripol let 1 0 (1 1 1) 1 n

Hospitalet 1 0 () 1 _> (1 l i

Granollers 1 {1 I I 1 ( i -' u

Palafrugell 1 (1 (1 1 l i - " Vic 1 (I I I 1 - 4 i '

Olut 1 (1 I I 1 II - I I

Sants 1 I I 1) 1 l> í » Reus 1 (1 II 1 II -1 d

La propera (14 d'octubre): Sancs-Cerdanyola; Balaguer-Ciiro-na; Palafrugell-Hospitalet: Vic-Roda de Berà; Cornellà-Valls: Sant Cugat Esport-Masnou; Olot-Bar-celoneta; Reus-Guíxols; CJrame-net-Tremp; Ripollet-Granollers.

Segona Regional G R U P 5 Jornada 1

Andalucia-Castellar 1-3 Merengues-Can Rull 2-1 Rubí-Viladecavalls 5-1 St Llorenç-Llano 0-2 Badia-Lumen 3-1 Maurina Egara-Mil·lenari...6-1 Rómulo T.-Tibidabo 4-4 La Romànica-La Farga. 3-3 Sp. Mira-sol-Barberà 0-6

ÏSSiï PJ P G PE p p GF CC P unís

Barberà 1 ) I I 0 0 (1 i

Maurina 1 1 (1 (1 d 1

Ruhi 1 1 I I I I s 1

Radia 1 1 I I II ; 1

Castellar 1 1 (1 I I À 1 í

Llano 1 1 (1 (1 2 1) í

Merengues 1 1 I I 1) 2 1 i

Rómulo T. 1 I I 1 1) 4 4 1

l.a Romànica! 0 1 (1 í J 1

Tibidabo 1 0 1 0 4 4 1

La Farga 1 0 1 0 ,í .1 1

Can Ru l l 1 0 fl 1 1 ? 0

Andalucia 1 0 fl 1 1 i 0

Sant L lorenç 1 0 0 1 0 ? 0

L u m e n 1 0 0 1 1 i 0

Viladecavalls 1 0 0 1 1 5 0

Mil · lenar i 1 0 0 1 1 J 0

Sp Mira-sol 0 0 1 U 0

La propera (14 d'octubre): Castellar-Sporting Mira-sol; Can Rull-Andalucia; Viladecavalls-Penya Los Merengues; Llano-Rubí; Sant Pere Lumen-San Llorenç; Mil·lenari-Ba-dia; Tíbidabo-Maurina Egara: La Far-ga-Rómulo; Barberà-La Romànica.

EIS 4 CANTONS

Espectacles

Divendres, IJ de setembre tle 1997 35

Espectacles

L'Auditori presenta una programació "de luxe" per a l'últim trimestre Destaquen 'Cegada de amor' i la poesia de Martí i Pol

Jo.sKi' MARIA MIRÓ

Teatre, música, dansa, òpera i fins i tot poesia es donaran cita aquest trimestre al Teatre-Audi-tori de Sant Cugat. Es tracta d'u­na programació "de luxe" tal com la va definir en la seva presenta­ció el director del Centre Cultu­ral. Tomàs Seix. Els santcuga-tencs Emma Vilarasau i Jordi Bosch i l'actor Jordi Dauder obri­ran la programació d'aquesta tem­porada amb un recital de poesia de l'escriptor de Roda de Ter -Osona-, Miquel Martí i Pol. Seix considera que "aquest no és un recital pur i dur de poesia sinó que intenta anar més enllà" per­què "la pretensió és retre home­natge a l'obra d'un dels poetes més importants del país". L'es­pectacle, que podria comptar amb la presència de Martí i Pol, serà de format reduït i intentarà barrejar prosa i poesia. A l'octubre s'interpretarà a l'Au­

ditori l'obra de teatre Testament de Josep Maria Benet i Jornet amb els actors Jordi Boixaderas, Lluís

Soler i David Selvas, tots ells sota la direcció del vallesà Sergi Bel-bel. El mateix mes hi haurà la re­presentació de Lauai del senyor Es­teve de Santiago Rusinol que començarà la seva gira per Cata­lunya. Aquesta obra, dirigida per Adolfo Marsillach i amb 29 figu­res destacades del món escènic català, va inaugurar ahir de forma oficial el Teatre Nacional de Ca­talunya. Però, sens dubte, un dels plats forts de la programació d'a­questa temporada és Cegada de amor de La Cubana, que farà els últims bolos a Catalunya després d'haver estat dos anys en carte­llera al Tivoli de Barcelona, de gira per l'Estat espanyol i triomfar en el prestigiós festival d'Edim-burg, a Escòcia. Completaran la cartellera els espectacles Bodas de plata amb Ferran Rafié i En-rtdosy que actualment es pot veu­re al Tivoli. En aquesta tempo­rada, la dansa anirà a càrrec de la companía de Danza Carmen Cortés i el seu muntatge Salomé i Nats Nuts Dansa amb Pòpulus. No hi faltarà tampoc la música amb Strastnaia, l'òpera Anna Bo-

El Centre Cultural va pi esentai la progiawaaó de la temporada. Foto.A.B. lena, el concert de l'OBC i el tra­dicional concert de Nadal amb l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Disset produccions a Europa

El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, valora satisfactò­riament la trajectòria de l'Audi­tori perquè "sempre ha apostat tura anglosaxona".

per una programació d'autors nous i joves". Ara, l'última fita és l'aventura europea i el con­tacte amb diferents teatres del continent. De moment, el Cen­tre Cultural ja ha passejat 17 produccions per Europa i és que, segons Seix: "Europa ja co­mença a estar cansada de la cul-

Rafa Tixé exposa fotos a El Punt

À.C. -Sant Cugat -

El fotògraf Rafa Tixé inaugu­rarà el proper dimarts una mos­tra fotogràfica al bar restaurant El Punt, al carrer de Sabadell. El local s'ha convertit en un es­pai per donar a conèixer artistes. Rafa Tixé és un jove fotògraf, només té 22 anys, però té clara la seva vocació des de fa molt de temps. Ha estudiat quatre anys a l'Institut Català de Fo­tografia i compagina la seva for­mació amb alguns treballs.

La col·lecció de fotografies que es podrà veure a partir de di­marts a El Punt és un recull de les imatges que va captar Tixé en un viatge a Nicaragua. El re­cull es diu Gent de Nicaragua, i hi apareixen dotze retrats en color d'adults i de nens en di­ferents entorns. Aquesta és la primera vegada que Rafa Tixé fa una exposició de fotografia a Sant Cugat, tot i que ja ha mos­trat en públic la seva obra en al­tres ocasions. Ara prepara dues exposicions més sobre Nicara­gua, on va fer més de 400 fotos. La mostra de Rafa Tixé es podrà veure a El Punt fins el proper 16 d'octubre.

P R O G R A M A C I Ó T E A T R E - A U D I T O R I S E T E M B R E / O C T U B R E / N O V E M B R E / D E S E M B R E

Obra Director/Intèrpret/Companyia Data Preu

T R E S SIMFONIES PARISINES Jordi Savall 12 set. 4.000

MARTÍ I POL Emma Vilarasau, Jordi Dauder, Jordi Bosch 27 set. 2.000

TESTAMENT Sergi Belbel 3oct. 4.000

L'AL CA DEL SENYOR ESTEVE Adolfo Marsillach 10/11 oct. 4.000

RECITAL MARIA GREUZA Maria Creuza 18 oct. 3.000

SALOMÉ Cia. de Danza Carmen Cortés 24 oct. 3.000*

P Ò P I L L S Nats Nus Dansa 31 oct. 2.000*

ANNA BOLENA OSV 8 nov. 6.000

E N RE DOS Lita Claver "La Mana" 14 nov. 2.500

STRASTNAIA Pep Bou, Ariel García Valdés 21 nov. 2.000

BODAS DE PLATA Ferran Rafié 28 nov. 2.000

OBC Jun'ichi Hirokami 5 des. 2.500

CEGADA DE AMOR La Cubana 12/13/14 des. 3.000

CONCERT DE NADAL OSV Salvador Brotons 28 des. 3.000

* + invita ció per l'assaig comentat

Confiï en més de 50 anys d'experiència

en assistència sanitària

(cada dia estem més a prop de vostè)

Demani'ns informació enviant aquest cupó a:

Josep Tarradellas, 34 • 08029 Barcelona

o al telèfon 419 97 04 - 419 35 70

Nom: Telèfon: Adreça: Població:

• • u p e ÇEGON

Fundada l'any 1946

36 Cultura HLS4CAIVroi>S Dkenr/res, Uf/e setembre tle tWl

Música

Savall porta la mús ica barroca

de la Capella Reial a Sant Cugat

El Concert des Nations oferirà simfonies pansiries A M . K I . S C VSTl KR-\

- Sant Cuaat -

El primer espectacle de la nova temporada al Teatre-Auditori és un concert no exactament inclòs dins de la programació, però que ja està creant moltes expectac-tivcs. El concert el va anunciar el director de l'orquestra de les Nacions, Jordi Savall, quan va venir al juliol per impartir un curs de música antiga al Mo­nestir de Sant Cugat.

l.c Concert des Nations, l'or­questra de la Capella Reial de Catalunya, oferirà tres simfonies inspirades en la ciutat de París de Haydn i Mo/art. L'orquestra toca instruments originals de l'è­poca barroca o rèpliques exac­tes dels que s 'ut i l i tzaven en aquella època. Jordi Savall, es­pecialista en música antiga, va dir dimarts a Sant Cugat que es­tava orgullós de dirigir els mi­llors especialistes en música bar­roca que hi ha a Catalunya i ar­reu del món. Jordi Savall va valorar l'impuls

que ha volgut donar el Teatre-

Auditori a una iniciativa com la de la Capella Reial i la seva or­questra. "Hem d'agrair a la Ge­neralitat que cedeixi diners per poder tirar endavant aquest pro­jecte tan especial", va dit Sa­vall, "i al Centre Cultural la seva confiança en un espectacle com a q u e s t " , va dir a la roda de premsa en què es va presentar aquest concert. Savall va recor­dar les dificultats per mantenir estable una orquestra com El Concert des Nations, amb mú­sics molt especialitzats però que no interpreten obres destinades al gran públic. La seva feina es podrà sentir aquesta nit a partir de les deu al Teatre-Auditori. Les entrades s'han venut sen­se problemes. I na part es van col·locar abans de l'estiu, quan es va presentar aquest concert, i l'altra s'ha anat venent al llarg d'aquesta setmana.

El Concert des Nations, la més jove de les formacions que diri­geix Jordi Savall, es va fundar l'any 1989. Els músics actuaran aquesta nit a Sant Cugat abans de viatjar a França i Alemanya

Patrimoni

L'església del Carme

de Mïra-sol reobrirà

les portes en sis mesos

La reforma va començar al juliol

Jou/i Savall per presentar aquesta trilogia barroca inspirada en París. Jordi Savall és director d'un curs de música antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona i, en col·laboració amb aquest cen­tre, portarà els músics de l'or­questra a actuar a una universi­tat de Venècia.

MONTSK GONZÀLKZ

- Sant Cugat •

L'església de la Mare de Déu de Mira-sol tornarà a obrir-se en poc més de mig any des­prés de deu anys de romandre tancada si les obres de remo-delació finalitzen en el termi­ni previst . El passat mes de juliol es va posar en marxa un projecte de reforma de l 'es­glésia del Carme.

El mossèn de la parròquia de Mira-sol, Joan Melendo, és un dels principals responsables d'a­questa iniciativa que s'ha es­tructurat en dues fases. La pri­mera consisteix a reforçar els fonaments de l'església, molt de-teriorats per les filtracions d'ai­gua de la font de Can Gaxet i evitar les humitats de les parets. Segons Melendo, un cop fi­

nalitzada aquesta fase del pro­jec te , "ja serà possible obrir de nou el cul te" . L'n cop aca­b a d e s a q u e s t e s p r i m e r e s

obres, que han t ingut un cost aproximat d 'un milió de pes­setes, s'iniciarà la segona fase que té com a objectiu arreglar la coberta de l'església. Aques­ta església, que es va construir fa m é s de c i n q u a n t a a n y s , quan van arribar els pr imers veïns a la urbanització va tan­car-se fa deu anys per recoma­nació dels arquitectes donat el greu estat de deteriorament en què es trobava.

En op in ió de M e l e n d o , la manca de canal i tzació de la font de Can Gaxet que es fil­trava per les parets i el terra de l ' e sg lés ia e ta la causan t dels desperfectes de la cons­t rucció . El f i nançamen t del projecte de remodelació . xi­frat en uns quinze milions de pesse tes , p rocede ix en gran pa r t de les d o n a c i o n s d e l s veïns, si bé el Bisbat t ambé ajudatà a afrontar els paga­ments de les obres de remo­delació.

Danses

El folklore de Sibèria entusiasma el públic de la plaça Barcelona

El grup Irtysh mostra la riquesa dels balls russos RAMON L I <JI K

-Sant Cugat -

l nc.s 200 persones van om­plir divendres passat la plaça de Barcelona per presenciar l 'actuació del grup Irtysh de Sibèria. El conjunt d 'or igen rus va participar en la vint-i-cinquena edició de Ics Jorna­des In ternacionals Folklòri­ques de Cata lunya, que una

vegada més arribaven a Sant Cugat en un acte organitzat pe r l ' A j u n t a m e n t . El g r u p Irtysh i altres conjunts de dan­ses d 'a r - reu del nu'm con t i ­nuen les actuacions per Cata­lunya i m o s t r e n la r i q u e s a pròpia de cada folklore. L'Es­bart Sant Cugat va obrir Tac­te de d i v e n d r e s , on el grup Irtysh va ballar danses ucraï­neses. siberianes, moldaves i

cosaques. El director artístic de l'Esbart, Joan Serra, va des­tacar la importància que grups dansaires estrangers mostrin el seu folklore pe rquè "això serveix pe t enr iqu i r futures coreografies nostres". La res­p o n s a b l e c u l t u r a l de l g r u p Irtysh va quedar impressiona­da per la tradició dansaire ca­talana i l 'hospitali tat del po­ble català. h l'folklore rus a la plaça de l'Ajuntament va reunir 200 persones. Foto: A.fí.

C E N M D'ESTUWS MUSICALS I HUMANS

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

L / e n g u a

Els amics de la Unesco i TANC

organitzen un cicle sobre el català JOSKI' MARIA MIRO

- Sant Cugat -

Els amics de la t 'NKSCO Vall­doreix - Sant Cugat i l'Arxiu Na­cional de Catalunya (ANC han organitzat un cicle de conferèn­cies sobre la situació de la llen­gua catalana per al pròxim mes d'octubre. El cicle "El català: passat, present i futur" es com­plementa amb Tacte per la uni­tat de la llengua catalana i en ho­

menatge a Ausiàs March que es farà divendres vinent al Teatre-Auditori. A les conferències, hi participaran figures com el polí­tic nacionalista i lingüista Jordi Carbonell, els professors de la l niversitat de Girona Xavier La-muela i Modest Prat. el presi­dent de l'associació per les bases de Manresa, Enric Casassas o el diputat Erancesc Ferrer, entre d'altres. Les xerrades tractaran el passat llunyà i immediat de la

llengua, el present, amb els con­flictes de la confecció de la llei del català i la situació a Valèn­cia, i també el futur amb una taula rodona sobte les perspec­tives de la llengua. La presidenta dels amics de la UNESCO a Sant Cugat, Mont­serrat Rumbau, pensa que "cal mobilitzar la societat civil, que sempre ha tirat el país endavant, i és vital que ara reaccioni en de­fensa de la cultura i la llengua".

ELS ÍCAIYION5 Divendres, 12 ile setembre de 1991

P A S P A S .

Cultura

I T I N E R A R J S P E R S A N T C U G A T

La primera llum elèctrica (II) IOAN TORTOSA

37

Tot, però, es mou i re­nova amb molta lenti­tud. A partir d 'aquell

1910 la suposada millora topa amb un munt d ' inconvenients i ha de lluitar i vèncer els im­ponderab les per imposar-se. Les reticències més populars eren considerables, entre les quals destacaven el "^i7.fA?"que això representava i representa­ria amb el consum continuat, la "incomoditat" de no poder traslladar la bombeta per tots els racons de la casa com es po­dia ter amb una espelma, i es­pecialment per l 'aprensió da­vant d 'un giny que semblava màgic que sols fent mitja volta a l 'agafador d 'un in ter ruptor s'encenia, i sense que es veiés res "picava" i enrampava. Per vèncer els prejudicis de la re­sistència ancestral a acceptar les innovacions i superar la por, l 'empresa oferia la instal·lació gratuïta, més una bombeta. No cal dir que les pr imeres ins­tal·lacions casolanes passaren anys desconeixent les bombe­tes de cent vats - les corrents eren de 10 i 1 5 - que els més malbara tadors a u g m e n t a r e n

fins a 25. Aquesta tossuderia i a q u e s t a por van fer dir a la meva besàvia, un cop li van ha­ver instal·lat l'electricitat a casa, que ella no tocatia mai a la vida

un i n t e r r u p t o r - D e u nos guardi- , i així ho \a complir To t i que s 'havia insta l · la t

l 'enllumenat públic. I' \ junta-me ne, per la seva banda, tam­

poc no tenia cap pressa, ja que no és fins al 1914 q u e no es procura la llum elèctrica al mer­cat; però, conscients de la im­portància del fet, per a la inau­guració s 'escull el dia 24 de d e s e m b r e , vigília de N'adal, coincidint amb la més tradi­cional diada de bones vendes als mercats . I encara és més tard, el 1915, quan l'electricitat entra a la casa consistorial, ja situada a la plaça Pere San, en el local llogat a Joan San Vila­seca. Ara, però, ja es permeten una frivolitat i un luxe, en ins­tal·lar dos fanals a la façana, ex-c l u s i u s p e r a la casa d e la vila.La i l · luminació precària arriba ben bé fins a mitjan el nostre segle. Abans, però, s'­havia presen ta t un greu im­ponderable que no ajudà el mi­llorament, sinó tot el contrari. La guerra del 36-39 ho deixà tot c o m p l e t a m e n t a les fos­ques. No cal dir que. da \ an t la inutilitat d 'un servei que ja no ho és, al llarg de tres an \ s , en l 'enllumenat públic no s'hi fa cap millorament ni reforma. A les cases fa que ressuscitin tots els vells estris rudimentaris del

passat, com les espelmes o els llums d'oli. La postguer-ra de­semboca en una colla d 'anys amb fortes restriccions d 'ener­gia, que farà que als car-rers encara es mantinguin les ins­tal · lacions del 1910. Cal fer constar, però, que hi ha mo­ments i llocs on les il·lumina­cions són esplèndides, com po­den ser locals, envelats de fires i festes majors, on no s'estal­via res. S'arriba a la renovació gairebé total de les instal·la­cions e lèc t r iques de l 'enl lu­menat del moment actual, no amb una reforma radical, sinó que es va a poc a poc, per eta­pes de renovació sobre reno­vació, referit al que és el nucli més tradicional de la c iutat . Perquè a partir d'aquí, cada ba­rri, cada nova urbanització, ja porta inherent l 'actualització de qualsevol servei, entre els quals s'inclou l 'enllumenat.

T«rt ««ret del llibre

PAS A PAU, 3 mw*A*i$ een SANT CVCAT, AH Joan Tortosa,

que CB pel trobar a totes

les llibreries de la ciutat.

ANYS DAUSIÀS M A mbre de 1

é p t Cugat - 2/<

d'Estudis Catalans.

Actuació te ('Esbart Ssi i t í ígÉtïf ïrqmóm Naciortai de Cambra d'Ar

«Vistes af mar» amb

i direcció de Jeaii Setré-f

ASSOGM0O D'AMICS DEUWESCO VALLDtí» - SANT CüGATWtttB

Preu £d00 ptes Informació i venda d'entrades; A partir de n de setembre al Teatre-Auditori de Sant Cugat c/ Francesc Moragas 30 Tel. 589,t£88

38 Cultura E1S</CANTONS Dkendres, l > de setembre tie 1991

E x p o s i c i o n s

La Sala Capitular acull una mostra de talles romàniques de Paco Salas

L'alcalde destaca el suport municipal als artistes locals L'artista Paco Salas exposa a la Sala Capitular del Monestir

una mostra de les talles inspirades en l'art romànic que ha fet

en els últims mesos. L'exposició inicia la temporada de mostres

municipals. L'Ajuntament ha volgut reconèixer així la feina d'a­

quest santcugatenc d'adopció que ha demostrat sobradament

l'estima al poble. El Monestir ha estat precisament una font

d'inspiració molt important, i les seves talles i retaules romà­

nics no podien trobar un entorn millor.

A M . K I . N C A M I I-'.RA

- Sant Cugat -

l'aco Salas és un "artesà per de­finició", tal (.(un \a dcscriurc'1 l'alcalde en el seu parlament. 1 el mateix Salas es considera un ar­tista "au tèn t ic , dels que han après als tallers i no a les acadè­mies, dels que expressen el que porten a dins". La mostra que hi ha a la Sala (iapitular és de ta­lles romàniques, però Paco Salas s'identifica amb els artistes po­lifacètics ilel Renaixement. Per això, a banda de les escultures en fusta, ha pintat centenars de quadres en totes les tècniques i té una col·lecció d'obres dedi­cades a la tauromàquia. Ks la seva "arrel andalusa", segons diu. "Canvio volum i formes constantment, és l'arr per l'art".

L'artista no sap concretar quan­tes talles ha fet. Insisteix que la seva obra és creació pròpia, "no són de cap manera reproduc­cions". Segons Paco Salas, les se­ves talles són una barreja entre l'estil romànic i la seva aportació personal. "Només la Mare de Déu de Tots Sants que hi ha en aquesta mostra és una reproduc­ció". La resta, que reprodueixen imatges de guerra o religioses, han sortit del cap de Paco Salas. "Sóc un home que crea romànic ac­tualment", una idea difícil d'en­tendre però que ell explica apa­rentment sense problemes, "hi romànic no és un art concret i cada artista l'executava segons la seva personalitat. Això és el mateix que faigjo", assegura Paco Salas.

Molts amics de Paco Salas i molts amants de l'art van acom-

l'artista, l'alt -a/de i la tinent d'alcalde de panyar Paco Salas en aquesta ex­posició. L'alcalde de Sant Cugat cl va presentar al parlament com un artista polivalent. "La seva qualitat ens ha fet considerar-lo un dels artistes que val la pena promocionar des de l 'Ajunta­ment", va dir. Aymerich. Des­prés va incidir en unes crítiques que van aparèixer publicades en un mitjà local divendres passat. Una carta al director criticava que l'alcalde no hagués fet res

Seneh Personah l-oto W'l: lil·.UR.W en deu anys per la cultura, prin­cipalment pel patrimoni que su­posa el Monestir. "L'arranjament que hem fet al claustre ens per­met estar aquí avui, inaugurant aquesta exposició". L'alcalde va recordar el centenar d'exposi­cions que s'han fet a la sala que es va inaugurar precisament l'I 1 de setembre de 1989. Aymerich va acabar recomanant que tots els santeugatencs vagin a con­templar les talles de Salas.

Elvira Forné exposarà en un cafè del carrer Valldoreix

JOSKP ANTON N K H O T

- Sant Cugat -

L'artista Elvira Forné expo­sarà entre els dies 15 i .)() de setembre a l'espai que ofereix la cafeteria L'Piccolo Yeneto. al carrer Valldoreix, número 29. Aquesta és la primera ex­posició que fa la pintora i l'in­tegren una vintena de quadres de petit i mitjà format en tèc­nica mixta.

Barnils, Ballvé i Traperho, a Manifesto

À.c. - Sant Cugat -

KIs a r t i s t e s s a n t e u g a t e n c s Sergi Barnils, Marta Ballvé i Jordi Traperho exposen a la galeria Manifesto, a Barcelo­na, fins al proper 4 d 'octubre. La galeria obre la nova tem­porada amb les obres dels ar­t i s t e s locals i o n z e p i n t o r s més. La mostra té el títol ú'F.I humano y el mi to.

Exposicions

La Galeria Canals celebra el seu onzè

aniversari amb l'exposició 610+1' Una mostra d'artistes locals obre la temporada

la Canals Galeria d'art ha pre­parat una exposició col·lectiva que, sota el títol 10 + /. aplega Pobra de diferents artistes sant­eugatencs fins al proper 5 d'oc­tubre. El promotor tic la gale­ria, Josep (.anals, responsable directe de la mostra que es va presentar dimecres, va reafirmar

leria. Per celebrar aquesta data, el seu compromís amb la cultu-

MoNTSK GoN/.Al.K/

- Sant Cugat -

La (ialeria Canals va obrir les seves portes dimecres passat, tal com ho \a fer onze anys enrere. Enguany, l'inici de la tempora­da d 'exposicions ha coincidit ami) l'onzè aniversari de la ga-

ra al municipi i va assegurar que continuarà amb l'objectiu de de­mostrar que "Sant Cugat és ter­ra d'artistes". L'exposició / ( ' + / presenta una selecció d'obres ja exposades a la galeria d'autors com Gaixet, Gómez Gàmez o Crau-Garriga que. en opinió de Canals, "són representatives de l'evolució de l'art santcugatenc". (.anals va o/tni les sales que te al (.ellet Centre Comercial amb música. Foto:X. /..

disseny per

Ordinador

DISSENY GRÀFIC (FreeHand. Corel; • MAQUETACIÓ Quark. PageMaker • FOTOGRAFIA PhotoShop • D:BUIX TÈCNIC (AutoCad) - INTERNET/Disseny WWW • INICIACIÓ PER A NENS/JOVES

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a AULAt *i DISSENY ÏJtSfiSX SANT CUGAT del VALLÈS

*l» • . i í D I C A C O *

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Coi-locacio

ffiff 4* t ^

> * c Especialitzats només en IDIOMES 1 TRADUCCIONS

Rius i Taulet 2, Pral. 1* - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Exposicions

Vint artistes mostren les seves obres

en una col·lectiva a la Sala Rusinol JOSKI» MARIA MIRÓ

- Sant Cugat -

La Sala Rusinol acull fins al dia 2H d'aquest mes una mos­tra col·lectiva amb les obres de vint artistes. Alguns dels pin­tors ja havien exposat recent­ment a la sala com Vilasís Ca-palleja, B en e t Sa r sanedes o Francesc Calabuig. A la mos­tra, que aplega un total de 61 obres, també s'hi poden veu­

re les pintures de Todó, Ruiz Ortega, Joan Losada, Busom o Alexandre Matas, entre altres. A banda de pintura, en aques­ta col·lectiva t ambé hi ha al­g u n e s o b r e s de l ' e s c u l t o r a Emilia Xargay. La Sala Rusinol, però, obrirà

la nova temporada el pròxim dia 4 d'octubre amb la presentació del llibre de la temporada 95-96, amb un recull de les obres exposades en aquest període a

la galeria d'art. Tot seguit, hi haurà el tradicional sopar de pin­tors a Can Ametller, que en­guany arriba a l'onzena edició. El sopar de pintors és un acte que es fa anualment i que apro­xima els socis de la sala als ar­tistes que hi han exposat. D'a­questa forma, els socis poden conèixer de prop i intercanviar impressions amb els autors de les obres que en alguna ocasió han pogut veure a la sala.

ELS /CANTONS Diveuf/m. 12 de setembre ,le 1991 Cultura 39

C i n e m a

2 0 . 0 0 0 persones passen pels cinemes del Centre Cultural a l'agost

Cinesa no tem els 10.000 espectadors setmanals de Yelmo Prop de 185 .000 espectadors han passat pels cinemes del Cen­

tre Cultural aquest any. Unes dades positives, segons els res­

ponsables de Cinesa, que segueixen la tònica d'altres anys i que

indiquen que l'obertura de les nou sales de Yelmo no ha tingut

repercussions importants.

JOSKP MARIA M I R Ó

- Sant Cugat -

I 'ns 20.000 espectadors han passat durant aquest mes d'a­gost pels c inemes que Cinesa té al Centre Cultural, segons da­des facilitades per la compa­nyia. En comparació amb el ma­teix per íode de l 'any passat , Cinesa ha reduï t en 6.000 el nombre d'espectadors. Tot i així, el responsable de màrqueting de Cinesa, Ricardo Gil, atribueix aquest descens "al fet que l'any passat hi va haver pel· l ícules molt més taquilleres que aquest any". En tot cas, la pel·lícula amb més èxit de l'estiu, El mun­dà perdido de Steven Spielberg, va arribar durant els últims dies d'agost. Cinesa va dedicar dues de les seves sales a la projecció d'aquest film.

Pel que fa a les dades publi­cades en aquest setmanari la

s e t m a n a passada , q u e i nd i ­quen que els c inemes Yelmo del San t C u g a t C e n t r e C o ­mercial reben 10.000 especta­dors setmanals , Gil considera que "no són tan espectaculars tenint en compte que Yelmo disposa de nou pantal les" . El responsable de màrqueting de Cinesa pensa que la seva em­presa i Yelmo es poden repar­tir el mercat i que , en tot cas, la competència la t enen , i en especial Yelmo, en els c ine ­mes Rubí-Pa-lace a la locali­tat veïna. Cinesa, que registra a n u a l m e n t uns 300 .000 e s ­pectadors, va notar l 'any pas­sat un descens d 'unes 20.000 persones després de l 'obertu­ra de les cinc sales de Rubí .

La mate ixa filosofia

Cinesa té un total de 105 pan­talles a tot l 'Estat espanyol, 4

Les sales de Cinesa irben una mitjana de 300.000 espectadors Pany. Foto: E4C

de les quals es troben a Sant Cugat des de fa gairebé 5 anys. De moment , i segons Ricardo Gil, Cinesa continuarà amb la mateixa filosofia i oferint els mateixos serveis. Tot i així, es planteja la possibili tat d 'am­pliar la sessió golfa als diven­dres, ja que actualment només es fa els dissabtes. Pel que fa a

les pel·lícules en versió origi­nal, en principi s'oferirà el ma­teix servei pe rquè "tot i q u e ens agradaria ampliar-la, no hi ha una demanda. El mercat no dóna per més" . En qualsevol cas, Gil defineix els c inemes del Cent re Cultural com "un servei de quali tat , que no té competència en aquest sentit".

C r í t i c a cinema

El carisma de Harrison

Ford i poc més ISAHKl.SÀRZ Ai:iKT

Air Force One Director: Wolfgang Petersen Actors: Harrison Ford. Gan Oldman, Glenn Close Guió: Andrexc W. Mar/oar

Acció pura i dura. Ens pre­senten un pres ident dels Es­tats Units, James Marshall (el "comissar i") , de caràcter in­corruptible, defensor del món. Afegeixen un grup de radicals comunis tes que volen tornar als t emps de la "mare pàtria", la Unió Soviètica. Conflicte: el cap d 'aques ts radicals està e m p r e s o n a t . Q u è p o d e n fer els seus seguidors? Doncs és ben senzil l : segres tar l 'avió, Air Force One , del pres ident americà com a mesura de pres­sió perquè deixin anar el seu líder. L'avió amb Marshall, fa­mília, consellers, inútils mem­bres del cos de seguretat i un llarg etcètera, inclosos. Quins xicots més espavilats!

Ja els tenim a tots junts , tan­cats, volant a deu mil metres de terra. Aconseguiran els re­volucionaris, contrarevolucio-

naris o el que siguin el seu ob­jectiu? Podrà James Marshall guanyar la partida?

Una pel·lícula de la qual ja sa­bem de seguida "de què va". El que resta per esbrinar és si el " c o m " està exp l i cada val la pena.

Ofici, el que es diu ofici, n'hi ha. El director, Wolfgang Pe­t e r s e n , m a n t é el r i tme a m b bon pols narratiu, però aquest no és de cap manera un dels seus millors treballs . Alguna seqüència central de la pel·lí­cula està força ben treta, com quan Marshall fa de saboteja­dor en el seu propi avió, però a la història la mata la seva manca de credibilitat i la seva previsibil i tat . No fa falta ser v i d e n t per saber to t el q u e passarà. L'única novetat és la invenció d 'un nou esport, una variant de l 'esquí, a càrrec del senyor president , que sembla força exci tant però molt poc probable .

A més , Pe t e r sen , com E m -merich (Independence Day), di­rectors alemanys, cauen amb massa facilitat en ges tos pa­triòtics superficials, quan no voregen perillosament el pun t

L'escultor Xavier Costa exposa a Seva

ÀNGKLS CASI VKRA

t Cugat -

L'escultor Xavier Costa ex­posa a Cal Pastor, a Seva, fins al proper diumenge. Costa viu a Sant Cugat des de fa anys i va crear l 'escul tura c o m m e ­morativa del 50è aniversari del C lub Muntanyenc que es va instal·lar al Parc Central l 'any 1993. L'escultor ja ha fet nom­broses exposicions a Terras­sa, Barcelona, Saragossa i a di­ferents municipis gallecs. Ara exposa a Seva, on es p o d e n veure les seves obres "d ' ex­traordinària senzi l lesa en el l lenguatge i autenticitat crea­dora", segons la defineix l 'es­criptor Xavier Costa Clavel .

L'escultor presenta 20 peces, 18 fetes amb màrmol i dues en fusta. El motiu que sem­pre fa servir Costa és la figu­ra femenina "Si hi ha algun home , sempre està envol ta t de figures femenines, que són molt maques" , afirma l'artis­ta. Xavier Costa utilitza màr-mols de pedreres de diferents llocs: Gualba, Roses o Puebla d e A l b o r t ó n e n són a l g u n s exemples .

Costa té més de 400 peces de formes femenines reali t­zades. Treballa sempre al seu taller del carrer Montser ra t . " N o tinc cap model en con­cret, qualsevol dona em ser­veix, perquè totes t e n e n un cert encant" , afirma. Les 20 p e c e s que es pod ran veu re fins diumenge a Seva són pro­ducció dels últims mesos, des de l 'any 1996 i el que ha tre­ballat en aquest 1997.

Costa creu que ha de mos­trar la seva obra als santcuga-tencs , a banda del gran mo­n u m e n t commemora t iu que hi ha la Parc Central. "Ara que ja no dono classes aqui, sinó a Barcelona, crec que ha arribat el moment d'exposar a alguna de les sales de Sant Cugat" . Aviat iniciarà els con tac t e s .

del ridícul, en les seves pro­ducc ions amer icanes . El re­sultat final és que suposades escenes dramàt iques esdeve­nen una font de rialles.

I poca cosa més es pot dir. Amb un argument tan mínim, de joc ent re el gat i la rata, i uns personatges gens desen­volupats, de l 'únic que queda per parlar és de la part tècni­ca, realitzada amb eficiència.

Els actors, bé , d ins de l s lí­mits imposats. La palma per a Harrison -protagonista i he­roi' absolut- , i aquest especia­lista en malvats que és Gary Oldman , més cont ingut que de costum.

En definitiva, molt soroll per a no res.

HÍPICA SEVERINO

DIRECC4ÓN: ENRIQUE FARRÉS VlDALS

• Ciases para ninos a partir de 8 anos

• Cursillos especiales para colegios

• Excurshnes de 1 dia por Collserola

• Profasor títulado técnico deportivo

de base en equitación

• Venta de cabalbs de todas las razas

Tel: 674.11.40

* PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones

* ESTÈTICA - Limpieza de cutis - Depilaciones - Manicura - Pedicura - Time y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales

P E L U Q U E R O S -Maquillaje - Quiromasaje

„ „ . „ - Masaje - Aromalerapia RamNaCanMon,lO.Tel.5»57í5 «SAUNA

Sant Cugat del Vallès * SOLÀRIUM

\è**&

40 Cultura U S ÍCANIONS Divendres, 12 de setembre de 1997

TRIANGLE Taller de Plàstica

"Si arriba a faltar el material de treball, anar la la platja i fer grafismes amb una canya sobre la sorra, dibuixar amb el raig d'un pixat sobre la terra seca, dibuixar en el buit espai el gràfic del cant dels ocells, els soroll de l'aigua i del vent i d'una roda de carro i el cant dels insectes; que tot això s'ho emporti després el vent, l'aigua, però tenir el convenciment que totes aquestes realitzacions pures del meu esperit repercutiran per màgia i miracle en l'esperit dels altres homes" Joan Miró -LLIBRKS I)K BIBLIÒFIL

L'ona. Xil·lografui: KATSVSHITA HOKVSM Joseph Beuys, a la platja de Diam, Kenya I97ï. l-oto. (HARI.ES WILP

S. (...) l 'n pobre objecte, una cosa que vaig trobar tot passejant. Fou l'origen d'una idea que es va dividir tota sola en les idees de construir i de conèixer.

(...) Trepitjava amb braó la riba sinuosa l'arena endurida i amassada per les ones. Al meu voltant, tot era senzill i pur: el cel, la sorra, l'aigua (...) Ací, l'escuma, llançada allò més lluny per l'ona més alta, forma uns pilots groguencs i irisats que esclaten al sol o que el vent rapta i escampa, de la manera més graciosa, com bèsties espantades pel salt inesperat de la mar. Però a mi m'agradava, l'escuma naixent i verge... Té un tacte d'una dolçor estranya. És com una llet temperada, plenar d'aire que arriba amb una violència voluptuosa, banya els peus nus, els abeura, s'hi enfila i torna a baixar, tot gemegant amb una veu que abandona la riba i es clou en si mateixa; mentre l'estàtua humana, present i viva, s'en fonsa una mica més en l'arena, que la xucla; i mentre l'ànima s'abandona a aquesta música tan poderosa i exquisida, s'enclama i la segueix per sempre.

F. A l'objecte?

S. L'objecte jeu a la riba per on caminava, allà on m'he deturat, al punt que t'he parlat extensament d'un espectacle que coneixes tan bé com jo, però que , en fer-ne memòria, es renovella pel sol fet que per a nosaltres ha desaparegut per sempre.

F. tjAllà vas fer la troballa?

S. Allà mateix. Vaig trobar una d'aquestes coses que escup la mar, una cosa blanca, de la blancor més pura; polida, dura, sua, lleugera. Brillava al sol, damunt l'arena llapada, llòbrega, espurnejada de guspires. Vaig agafar-la; la vaig desempolsegar d'una bufada i la vaig fregar amb el man teli; i la seva forma singular estroncà tots els meus altres pensaments. (jQui t'ha fet?, vaig pensar. No t'assembles a res i tanmateix no ets man cada de forma ,Ets un joc de la natura, oh cosa privada de nom i pervinguda fins a mi. gràcies als déus, enmig de les deixes que la mar ha rebut jat aquesta nit?

Paul Valérv Fl 'PALINOS O L'ARQUITECTE (Fragments)

La preinscripció pel curs 97/98 continua oberta. (Casa de Cultura)

E L S i C A N I O > B Divendres, 12 r/e setembre t/e 1M7 Cultura 41

S « K T S U C A T

* C i H £ S A

Sant Cugat 1 Air Force One 4,30,7.30,10.30

Sant Cugat 2 Air force One 4,30.7.3010,30

Sant Cugat 3 AnaKareràna 4.10,6.20,8.45,10>45

Sant Cugat 4 El mundo perdido 4.20, 7.20,10.15

S e s

Sant Cugat 1

s l s n s g o i f i

Air Force One

Sant Cugat 2

Sant Cugat 3

Sant Cugat 4

Air Force One

«se a i s s s s t i

01.00

01,00

Un verano en la Goutette

Mundo Perdido

JK)45_

00.45

• ¥ £ 8.

Yetmo 1 Air Force One 5.00,8.00.10.45

Yelmo2 El mundo perdido 4.30,7.30.10.30

Yelmo3 La salchicha peleona 4.15,6.30.8.30.10.45

Yeimo4 Blackout 4.00,6.15,8.30.11.00

Yefmo5 Dider, mi fiel amigo 4.15.6.30,8.45.10.45

Yeimo 6 El secreto de los Abott 5.30,8.15,11.00

Yelmo? Bean 4.15,6.15,8.15.10.45

Yelmo 8 Breakdown 5.30,7.45.11.00

Yelmo 9 Hombres de neyo

íï l? 8 I

Ruta Palace 1 Romy and Michele

Rub' Palace 2 Impacto inminente

4,15,6.30.8.45.11.00

4.30,6.30,8.30.10.30

4.15,6.00,8.00,10.00

Rubí Palace 3 Air force one 4.15,6.45,9.15,11.45

Rubí Palace 4 El mundo perdido 4.15,6.45,9.15,11.45

Rubí Palace 5 Didier

S e s s i o n s g «Í í f sr s;

4.15,6.15.8.15,10.15

ús <f s s s a i t í e

Rubí Palace 1

Rubí Palace 2 Impacto inminente 00.00

Rubí Palace 3

Rubí Palace 4

Subi Palace 5 El secreto <Èe tos Abbott 00,15

Cineart

S A 8 A D E l l

Air Force One 4*»,fcQ(U1$,1Q.38

Didier, friflet amigo 4M, «.80, 8,15,10.30

CON mil Cage , John Malkovich , Direcció: Simón West John Cusack. I n t è r p r e t s : N i c h o l a s Sales: Rubí , Kursaal

Sia mpra ftay un camino...

Romy and Michele

5.00, 7.40,10.30

4.00.6.00,8.15,10.30

Ctoeart-tres S secreto de tos Abbott

S mundo perdido

4.00,6.00,8.15,10.30

3.50.6.05,8.20,10.45

Principat Affbag 4.00,6.20,8.30,10.50

Rambla 4.10,6.20,8.30,10,50

S í 8 « 8 E t t

Muitícirtes Eix Macià Horaris sense determinar

Kursaal

Aciegas

tmpacto inminente

La salchicha peleona

Breakdown

Speed 2/EI secreto de los Abbott

Ei mundo perdido

Air force one

Anaconda

Hombres de negro

C í R B « 8 ï « ï '

Ar Force One 4.45,7.15,10.45

sala 2 tancada per obres

sala 3 tancada per obres

Atrbag 5.00, 7.20,10.35

La salchicha peleona 4.40,6.30,8.20,10.35

Anaconda

Didier, mi fiat amigo

4.55,6.45,8,30,1040 •

Hombres de negro 4.50.6.50.9.00,10.55

Crossworids 4.30.6.30.8.30.10.45

SreafeJowrt 4.50,6.55.8.50,10.50

S mundo peréde 5.00,7.30,10.30

Principat

T E i l R A S S A

Btactoat Horaris sense determinar

Didier, snifiei amigo Horaris sense determinar

ftftrabfa Aír Force One

S secreto delos Abbott

Nombres d * negro/la afchfcr* peteona

Con Air és la divisió del dicial dels Estats Units. transport aeri del Depar- Un pres a qui han conce-t amen t de la Policia Ju- dit la l l ibertat provisio­

nal es veu embolicat en el s e g r e s t d ' u n d e l s avions.

«DICTOS AL AMOR

Direcció: Griffin D u n e In t è rp r e t s : M e g Ryan, Matthcw Broderick Sales: Sant Cugat , Principal (Terrassa), Kur­saal. Cincai t , Eix Macià

L'amor és dolç. però la venjança e n c a r a ho és m é s . A q u e s t a és una magnífica c o m è d i a ro­màntica.

AIR BAG

Director :

Juanma Bajo l ' l loa I n t è r p r e t s : F e r n a n d o Gui l l én C u c r v o . Karra E l e j a l d e , A l b e r t o San Juan Sales: Kursaal. Eix Ma­cià Juantxo comença la re­cerca d 'una valuosa ali­ança que li va regalar la seva sogra, que pertany a l'alta societat. Juantxo la perd en el seu comiat de solter.

NOMBRES DE NEGRO

Director: Barry Sonnen-feld Actors: T o m m y Lee Jo-nes, Will Smi th , L inda Fiorentino Sales: Sant Cuga t , Yel­mo, Rambla (Terrassa), Kursaal, Eu te rpe

L'agent K ha d ' en t renar el nou membre dels Ho­mes de Negre , l 'agent J, per a la seva missió d ' in­vestigar ex t ra te r res t res .

La seva feina els porta fins al l abo ra to r i d e la doctora Laurel , que es­tudia els cadàvers de ls aliens.

BEAN

Director: Robert Harris Actors: Rouan Atkinson Sales: Sant Cugat, Yelmo, Kursaal, Rubí. Principal (Terrassa). Cinear t , Fix Macià

FI conegut personatge de la sèrie de televisió brità­nica Mi: Retin, el senyor Mongeta, salta ara a la pan­talla gran i té passaport. Pot passar qualsevol cosa.

MENTIROSO COMPULSWO

Director: Tom Shadyac Actors: Jim Carrey, Jenni-fer Tilly , Cary Flwcs Sales: Rubí, Cineart, Kur­saal, Eix Macià

Reede basa els seus èxits en el costum de mentir. El pro­blema apareix quan ha de combinar aquest codi amb l'educació del seu fill.

SPEE0 2

Director: Tom Shadyac Actors: Jason Patric i San­dra Bullock

Sales: Sant Cugat, Yelmo, Rambla (Terrassa), Rubí, Rambla (Sabadell) Kur­saal

La segona part de la trepi­dant història d'acció que va catapultar a la fama l'actriu Sandra Bullock té els ma­teixos ingredients i un nou protagonista masculí.

m £1 S/HMT C U G A T Tots els Dissabtes

SESSIONS «GOLFES» E S T R E N A E S T R E N A E S T R E N A

HARRI80N rOKI) lií&iliRtífex íïwiijlw

4,30 - 7,30- 10.30 GOLFA 0,30 APTA

., ? ^ : ":>' •ïïï^·í.

4,30 - 7,30 - 10,30 GOLFA 0,30 APTA

4 , 2 0 - 7 ' 2 0 - 10,15 GOLFA 0,30 APTA

Dissabte dia 6 a les 0,30 «golfa» en V.O.: UN VERANO EN LA GOULETTE

3 a S E T M A N A

4 , 1 5 - 6 ' 2 0 - 8 , 2 5 - 1 0 , 3 0 GOLFA 0,30 7 ANYS

©CINESR Al i * rv t l de l ' t i p tc t idor /ferftuf

2k.xnuí/ Dlmecwéln

é*?iJ)WH*dor O·nutftstuélmt

mtwnitúri

ÏM Acaam

mimaryilúb

' I-. .(«..i . , | iw>

Vtmdú antteifmdg

' wmmm

« t » ftpSiuck tmjptfmcrtíií

42 Cultura ELS /CANTONS Divaidirs. I'_',/,•• setanlm de IW7

Divendres 12

• Agnès

Dissabte 13

• J u a n ( C r i s ó s t o m o

Diumenge 14

• La Santa ( Creu

Dilluns 15

• Lis Dolors de la Mare

de Déu

Dimarts 16

• C o r n e l i i ( Ciprianí

Dimecres 1 7

• Rober t

Dijous, 18

• Sofia

Oiwendres, 1 3

• ( Constanea

D l \ KM)RKS

J o r n a d e s C u l t u r a l s

d e l C e n t r o C a s t e ­

l la n o - M a n c h e g o

• 1 '>.()() h. (Conferencia a

cà r rec de M a r i so l R i -

( | t ie lme.

Festa M a j o r de

Va l ldore ix

• . Vegeu programa.

Festa M a j o r de

les P lanes

•.Vegeu programa.

15 l ) ILI. l ' \S

Festa M a j o r de

V a l l d o r e i x

• . Vegeu programa.

Festa M a j o r de

les P lanes

•.Vegeu programa.

16 DIMARTS.

Festa M a j o r de

Va l ldore ix

• Vegeu programa.

Festa M a j o r de

les P lanes

• Vegeu programa.

17 DIMKCRKS

Festa M a j o r de

Va l ldore ix

• . Vegeu programa.

Festa M a j o r d e

les P lanes

• Vegeu programa.

18 DIJOl'S

•21 h. Cen t re Cultural . F e s t a M a j o r d e

Conce r t d ' i n s t r u m e n t s V a l l d o r e i x

d ' è p o c a de la C a p e l l a • . Vegeu programa.

Reial de Catalunya.

Festa M a j o r d e

les P lanes 13 DISSAH I K

Festa M a j o r de

V a l l d o r e i x

• . Vegeu programa.

• Vegeu programa.

Club Muntanyenc

Inscripcions d 'at let isme.

Esco la d ' e x c u r s i o n i s ­

me.Espla i Sarau. Sorti­

da a la Cerdanya.

Fins al 26 de se tembre .

Inf. al tel. 674 53 96.

Cursos I seminaris

• Curs especial de piano

a càrrec d'Antoni Besses.

Inscripcions: A l'escola

Montserrat Calduch

Dibuix i disseny

Recollida de les bases a

la Casa de Cultura.

Tallers per a infants,

joves i adults

• (Cursos i t a l l e r s arts

escèniques , teatre, gui­

tarra. costura, restaura­

ció i multidisciplinar per

a dones.

Inscr ipcions i informa­

ció: Tel. 589 20 18 i 589

20 7<S. Qrg. Am Madeac.

Activitats a l'Espai Jove

• Cursos i tallers a l 'Es­

pai Jove de música mo­

derna, teatre, fotografia.

còmic, rlown. jocs mala­

bars, Internet, Xarxanet,

ràdio, mites i l legendes,

\ a n q u e s i introducció al

relat i al guió c i n e m a ­

togràfic...

Informació i inscripcions

de dimarts a dissabte, de

les 6 a les 2/4 de 10 de la

nit, a la Casa de Cultura.

• Concurs de mural Es­

pai Jove. Bases fins al 19

de s e t e m b r e a l 'E spa i

Jove Casa de Cultura de

Sant Cugat .

Concurs

Concurs a l'Espai Jove

• Recollida de les bases

Festa Major de Valldoreix

Trini Escrihuela, la directora del grup de teatre Espiral, serà l 'encarrega­

da aquesta nit de donar el tret de sortida a la festa major de Valldoreix.

Trini Escrihuela està molt satisfeta de donar la benvinguda a la festa de

l 'EMD, i ha preparat un pregó lúdic i engrescador. De fet, els valldorei-

xencs ja fa dies que viuen de festa, però aquesta nit es dóna l'obertura

oficial. Després del pregó, hi haurà havaneres, un cremat per a tothom i

dos concerts de rock. Tancaran la nit les actuacions de The Cox i Benito

y por Nar ices . Durant tot el cap de setmana, les activitats per a nens,

grans, avis i joves es succeiran a diferents escenaris .

a la Casa de (Cultura. Tel.

588 13 82.

• Es tud i Fer ran Martí .

Expos ic ió p e r m a n e n t .

Carrer Gorina, 8.

Feiners, de 7 a 9 del ves­

pre. i fes t ius d ' l 1.30 a

14.30.

• E s t u d i L l u í s R i b a s .

Expos ic ió p e r m a n e n t .

(Carrer Gorina, 6.

Feiners, de 7 a 9 del ves­

pre i festius de 2/4 de 12

a 2/4 de 3 del migdia.

• Sala d'art Celler Cen­

tre. Artistes per un nou

segle.

• Sala d'art Celler Cen­

tre . E s c u l t u r e s de Ra­

mon Cerezo.

• Sala d'art Celler Cen­

tre.

Rafael Plaza pintures.

• Sala d'art Celler Cen­

tre. Proposta de col·lec­

ció per al Museu d'Art

C o n t e m p o r a n i de Sant

Cugat .

• Exposició Paco Salas

al Claus t re del Mones ­

tir, del 10 de se t embre

al 12 d 'oc tubre .

• 10+1. Dins del actes de

l 'onzè aniversari, expo­

sició co l · l ec t iva de C.

Briega, T. Casas, N . Co-

let, M. Diogène, E. Gai-

xet, Gómez Gàmez , G.

Garriga, J.M. Mejan, Ni-

co la , E . P e d e m o n t e i

Pere Pich.

• Museu de Valldoreix.

Opisso, una mirada de fa

cent anys.

•A Zoom, Cen t r e de la

imatge, exposició de fo­

t o g r a f i e s d e l c o n c u r s

Festa Major 97.

Festa M a j o r d e

les P lanes HORARI AUTOBUSOS

•.Vegeu programa.

J o r n a d e s C u l t u r a l s

d e l C e n t r o C a s t e ­

lla n o - M a n c h e g o

•(Concurs de Força. Tir

tic corda. Lloc: C e n t r o

(Castellano-Manchego.

14 D I I M K N Í . K

Festa M a j o r de

Va l ldore ix

•.Vegeu programa.

Festa M a j o r de

les P lanes

• .Vegeu programa.

• ÜNiA t. SANT CÜOUW·*WIA.SOL-MA3 JANER

Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: O6.00h-O7.0Oh-O8.O0b i a les hores en punt fins a les 22.0%. L'úWm servei finalitza el seu recorregut a l'estació d» F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.00ti-06.00ft-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. l'últim servei finalitza el seu recorregut a t'estacíó de F.S.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sata. -Otosfemers. 1a sortida: 06.40h-07.40ti iats40 mimrtstfecada hora fins ales 21.40h. L'últim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1 a sortida. 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 2140h. L'CÜm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.6.C. de Sant Cugat.

Recorr·guL Mas Janer, Estació Mim-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Tombtínca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació *f#»-soí, Mas Janer.

f imAz.mmimmMiS*m:cmffc Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h í afe 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h í als 05 i 35 minuts de cada hora finsa tes 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Cotoner, Saní Domènec.

mmmM^m:<m&u^m^MM PÍANÉS Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sorfJda:0S'45h del matí i cada rtoraÍmf»Jafir»»«Íes22.'f5h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí I cada hemtmffaSnS a les 22.15h. Sortides des de restactt. -Dies feiners, la sortida: 06.35h del matí icaoa hora! n^««Mitesai.35h. -Dissabtes i festius, la sortida: 08.051) del matí I cada hora i mitja fins a les 21.35h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Placa Centm, Mancat, CAP, AifonsSata, Estació, Centre, La Floresta, F. Colom.

MP^'^aiïff l^li^Oriyí;

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts dècada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts dècada hora fins a les 22.25h. •Sortides adckcionals a Terrassa: 06.55h, 07.55b i H^SMUtopra}

*ri"^ri / . L ^ a i • j^jJl

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.1 S-05.40 i als 40 minuts de cada nora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10ti i ais 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10hiate10 minuts de cada hora fins a les 22.10h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

WmàML·iiéimiàità&iL·m M a t t i -Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 Í45 minuts d» cada hora fins a tes21.45h. -Dissabtes, lasorüda: 05.45 í als 45 minuts de cadahorafinsa les21.45h, -Diumenges i festius. 1a sortida: 06.45h i als 45 minuts da cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

HS4CANTONS Dhrndrrs, 12 tir setembre tir 1997 Cultura 43

|iÍtÍNHS;^ÍNtfRÍSi mrwts Üimart$29

Ajuntament 58922®

Bombers Bellaterra 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí- Sant Cugat 6998080

CAP 5891122

CAP urgències 589 44 55

Casa de Cultura 5891382

Centre Soc al i Sanitari LF 589 7800

Casal vaMoreoc 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Civc la Floresta 5890847

Centre Qve tes Planes 6755105

Casal Cultural Mw-sot 5892018

Cinemes St. Cugat (Resar.) 5890941

Correus 674 7096

Cmu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Wbotsfe 6742459

Dcpensan La Floresta 674 76 15

Ert. Munepal Descentra». 6742719

ENHER Rubí 6991892

FECSA fattnctò al eSanf) 900 737373

FECSA (avaries) 900747474

FFCC 6741934

Funerària 5895552

acwp*a-soí 6742379

Mundà 5891155

Jutjat 6746696

Oficina Muniopal la Floreeta 5890847

Ptrrtqu·StP·eOctavià 6741163

Parrtqua las Planes 2047603

Ftn4quta\Mkiotaix 6740669

FteraMuniopal \MUoraàt 67S40Í5

Cuerpo Nactonat d* PoSw 6747658

Unjineiat 091

Policia Municipal i Prot. CMI 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 79 5125

Comissaria de POÍCB 674 7612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5894422

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAÚR (Aigües) 5890021

Vafldoreix (parada) 6741111

Grua 6743371

Aigües La Floresta 6742089

AAPPiWMra-soi 6742018

AAW Verge Carme Mka-sol 6741003

AAW Sant Joan Mta-sol 67471B3

AAPPiWVaktoreix 6742197

AAPf iWC. Montserrat Val. 6742165

AAPPWCanMa)6V»l. 6746049

MPrap.íVe*«UFIorasta 6742089

AAWAiguaftongaLaFtor 6746129

As». Consumidors 2664567

OM ( O * pavia) 5893080

QrMnpaace (91)5434704

K&naiald·CataJfanya 9891212

rtVüffr l lbnR 4272906

H. Sant Joan d»0*a 203401»

IWWCeronàrta 2461646

TeLderEsparançj 41446*6

Marraad6Crai*m 2042247

Mormaci6 AMpoft m so» lnlQmiCi6 RENrE 4 8 6 « «

ttDnnKn rOn. 3 » 8760

QMC 569318»

P ^ U b ^ l w r i É w ü 5691666

PROMUSA 9691732

ASDt 6753503

ArxmGavín 67425 70

Casal tf Avis SC 5891638

Uar d'Ans Parròquia 5890598

FARMÀCIES DE TORN

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 6752652

El Ibi Sant Cugat 6748661

Grup Sup. Immigraate j ? ^ J l _

Radio Sant Cugat 6765960

T<*a*i6$art Cugat «895366

Bs4Canton» S696262

QW&t&W

fm<j*Q*«,&t

&&&*&

•iirtmWilttrtiiftsrt. eisa«rt<NrtiiinM<i*»ifl'a1»iftwa*rtfe'»t

t>*mmmm*m&&*fr*

2BÈ&E. tia»** Sl*ttt**U7

237%

Jlw iíll&fcJRC l *^w^ :^44

teem

Pg. La Floresta, 9

6 7 4 1 8 6 3

Reforç- Texldó Telèfon: 674 77 4 *

Dimecres 30

Domènech

Pg<SantMagi,50

674 3353

íletorç: Serret. Tetèfon: 674 23 72

£Hja»31

Uotens

Sarta a t a n s a r , 6741531

Refarç-teem. Telèfon: 6 7 * 1«f ia

OiWfttfcMt 1 . * *

IfcftlS

mtwc&*w 4

$74774* i^&r^TeStforc !?*&&; .

-

- -

ffiíï* %-I?

^

, -. A

>

C A S A L D E C U L T U R A D E V A L L D O R E I X

PREGO DE FESTA MAJOR

Pregonera: Trini Escríhuela

—Ales 10 de la nit

Org. EMD de Valldoreix.

Al pati del Casal de Cultura.

NO HI FALTEU!

Com si fos de tota la vida

i xocolata... # K f K

!•• ^ f ^ O * •Is

en canTa··· 7 # ^ ^ F ^

tos p a s t o s . . . * # v * K

•ri s a l s . . . ^ f v f f v

Si encara no ens coneixes,

L a granja

mereix una visita

II PI. Barcelona i i Tel. 675 52 46

BFII ATFHPA RESTAURANT CAN EDO C/UBÒXMI

CERDANYOLA DEL VALLÉS l'A FI nRFRTA

P^CTAI IBAN,T fiAH fH IYF

697 24 24 Carn a la hrasa i calçots Diious tancat «Kama fashus

Av FinrriBínaig 1 » 5flnBB39 r.iiinada mamat

PgSTRANCHOELPASn P./Pas Fstarin, 15 B74 3B m fjiína catalana hamfiate Tancat diiim nit i r H nn tast» is

MIRASOL MASUAMCn r./«i,adal*jara 14 R74 23 15 r-j,ina uariada Tancat dimacma tarda

lAPONPPnnsA rVVictnria, 18-2» 5M25 71 Baserja_ RARENRIT.

Ruel Pg Ranradnr, II B74 10 ?n Entrepans i mania rara Saharlall 47

Tancat diumanga

fi.99 11 52 PartlBS, marisn, tmgirl Tancat riimafts nit i dimarma H PORTALET PI rt«i rv a*n*« 14 HOSTAI n n « m i

M f l M f i B Pirreria, mina rtatalana Tancat rti.,manna-dHlnns tairla-nit

RAMTninATno UAI IFR

SM 4? «1 Mami farta i rtajnslafjn Tanral rlissahtas avfapta rasaruas

l'AlBA rara r^lfflanynla 1S fi7fi 35 flO nafataria rmiaoanhlria

LLEt l l a - Ramhla Pj»< Unra, Oi. SOTÜQH CranHiirta ITharttnlsalsnW.

ruà i y m i ra CMgTPHIUPPg

r j m i r j n AmaHtar «Ai 674 91 S1 Cuina menat FsriarJalirrat «n harralU Plaça Pap Uantiir» <i

f iAimm n McinrAïm

MJAWGJM

rVPnrtavall^. 10 674 M M r·JJna«ranr»^/ni«n.iHirt Taivjt rlfea miorta i rikirn

Sfifl Ifl ?S fjlina i nnisira ma»ir»n« Tanr.at rtlhins

CJ<M n y Hhla Pan Unra m aagjtLBÜ M»njar»in«« nhart Inta la aatmana

LAllJMS-l'AlBA

nsci.K nm Carrlanynla 13

674 0810 Tapas i plata í-nmhinat. Tanrat r l . imanga

675 35 80 Hafataria rmiaaantliria CJ SI Antnni-ptaça Ramalnna 67S52 46 Hiiinarjsnlana

c < « * " * ; Pg Tnrmhlanra, 17-19 674 54 00 ELPEHOLET A» Franr»«f Maria K7

SMIPPCP'R CJ Fnrin firanarlm, 7 fi7S M fi l Fsmfir? /tap»«/Tiani·| rfari ITharl tnts als riaa

«7S 31 41 Rrasaria

ftHAMJA RAR EL MOMESTIB Plaça Alcista, ?

s_ r./FliasRnf lent 14 589 54 92 Fsmor7ars/tapas rannlinws flhgrt rla « a m nit

_5aa3823 Mexica-jaerjiicalal4_ BAH BESI. FI ISOLI Plar^PapVantira 3

Owrt al miQHia

•'iM 17 4n Mani'l diari i nnvl I

CAN BARATA

RAR ESTACIÓ ST RIMAT

Ctra RiihiaRahartall Irm1<;9nn 637 0652 Cargol lanna/arrns napr»

Plaça I hiis Mglnt. 2 I A r.AMTDWAnA Plar^i Mnnastir 1

_ Z4_45 46_ _sa4_23 3?_

flhart tnts als rlias

Traps amanirlas mamis Ohart r*\x rta

^ A H n n s ^ l a 9 J 8 9 J L 5 L D 2 Marisr manii raiina marr Rariartir a partir rla las 1 ? h RPST. PANXA CONTENTA P(j (Haharria R3 5R9 m 07 Ohart tnt al dia

PARADA 1 FONDA 5B9 7G 97 RRASCBIA 1 A ROI ERA CJ Rainada rla l'Alha 9« K74 1fi 75 1 a nnstra asp as qual» RARRESTAiinAHTCI UCSAM Plaça Ortaiàa S K74 10 47

RRASERUDFI " F T A T I F " Placa Para San, S 5B9 fi? 4fl flh«rt tnt al rïa

1 A PASTA ROIXA CJ AHnns Sala 74 fi7s 15 ca TV.RIHAN rjlnr.istria,77 B75 14 n?

UINIGOLF RAR MGSC CJ Santa Fnjrania 15 _5aa.29 7í CAPITÀN COOK PI 1 llis Millet, 1 5B9 B1 fil

SOUASH CJ Sant .Inrrii, 33-35 5fl9 149fi

OASMET rami Han rianirat 47 5 M 5n R3 Monii diari i antrapans Ohart tnta la setmana RARAICATAH P j a MiKallas 3

aSTROCAFE- H h h d a i r ^ i w a ? Sflfl 10 ?fi Menjars rasnlans nilimanQa tanrat

ITAUAHS3 RantRnnauanhra K

B75 55 fifi Amplia flama d'antrapans Diiiírianna taivjit

B74 fi4 33 Mami diari Dii imanga matí tancat l A M U S C t E R A RantRnnau«nlira i14 B75n9"5 Fntrapans uariats

CFIIFHSTn MAMA Tanrat diumanga

Santa Maria, 17 B75 7B 97 Fmhntits i 3?n nins i navas Tanrat dimarjas

ViC, 2S M l i r M n i m Sant Rnnavarrií^a 3ttCUr.ru.

5B9 77 23 Mnnjats nïffinòp»ca_ r jps r la «atmana fins, las ti

B7Sin.33 Pam i manar >

VALLDOREIX PCCTAIIP«NTVAJI n f w

CAFÈ-SABSOt 1«&BDJ0_

HamMaM larlnt Vaa ta r . » 1 « «74 1141 nia.tartinsh.ifaHi.ir» PfaraUasRniq i

m a M-JaaMVMaguar, 113 6746721 itztln» KKttttK »«i antmmtalahrasa Tanr-atrliaMnJan»

OtMrtlMa·hidn

3B JResott Tota una t r a d i c i ó

De dilluns a divendres

MENÚ DIARI

1.100 ptes.

•

Dissabtes i diumenges

MENÚ

2.000 ptes.

•

Descobreix el

PICA PICA del MESÓN

de la nostra carta

PI. Octavià, 5 Tel. 67410 47/589 27 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

ELS4CANTONS Divendres. 12 de setembre de 1VV7

44 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Al RA CCXSTA

Només tenen 19 anys però això no els impedeix creure en unes idees polítiques molt clares. La seva és una lluita per Catalunya i pels treballadors. Són tota una força que comença a despuntar en el món dels adults.

- Què i qui són els Maulets? - ANIOL: "Maulets és un con­

junt independentista de caire ju­venil que es basa en 4 punts bà­sics: la unificació de Catalunya, la independència nacional, la de­fensa dels interessos del poble tre­ballador català i la legitimació o validesa de totes les formes de lluita. Tot aquell qui creu en aquests quatre punts és vàlid per formar part de Maulets i poder participar en la nostra lluita."

- I quina és la línia d'actuació d'aquesta Duta?

- ORIOL: "Val a dir que la nos­tra actuació immediata es basa en uns objectius a curt termini refe­rits a temes que ens afecten, als jo­ves ara, com pot ser la prccarietat laboral. Aleshores la nostra forma d'actuar es basa en l'agitació al car­rer, muntem actes reivindicatius, fem pintades..."

- Agitació en lloc de diàleg? - A: "És que és l'única sortida

que ens han deixat. Creiem que nosaltres, com a jovent, hem de treballar el carrer per conscienciar la gent, perquè el govern no es­colta ni vol diàleg, i encara menys amb nosaltres que segurament no sap ni qui som. Els mitjans de co­municació tampoc no ens respec­ten. I per això fem pintades i pen­gem cartells, perquè és la nostra manera de poder dir el que real­ment volem."

- O: "I perquè la presència al car­rer ens dóna força. El carrer és el nostre mitjà d'informació." - D a r r e r a m e n t , ser inde­

pendentista sembla que està de moda . . .

- O: "Sí, és cert, i aquesta moda comporta un augment de mi­litància, però no es pot dir que els Maulets siguin només una moda,

ANIOL I ORIOL. Maulets de Sant Cugat

"Colom és un botifler, no ha respost com calia"

A Sant Cugat hi ha 9 Maulets, com rOrioli íAniol. Foto: A. BEURAN ja que aquest tipus de gent en el coneixem massa perquè fa molt moment en què s'ha de treballar i implicar-se veritablement en la lluita p leguen. D'altra banda, abans de ser militant es fa passar els joves per una premilitància du­rant la qual han de treballar fins i tot més del que és normal, i ales­hores, el que de debò no ho sent abandona. Però sí, per a la gent més jove això és una moda, que els permet dir Ei, jo sóc un Maulet."

- Vol dir q u e ser Maulet dóna prestigi? - A: " N o , no.

Només dóna cert prestigi si et mous en un àmbit jove independentista d'esquerres, però, si no és així, els teus amics mateix ni saben què són els Maulets." - Centrem-nos en la política.

Hi ha actualment alguna força política que representi els inte­ressos dels Maulets?

- A:"No, ni ERC ni el PI s'ajus­ten als nostres ideals. El PI no el

poc que va, però d'entrada val a dir que per a nosaltres l'Angel Colom és un botifler, un home que no ha respost com ho havia d'haver fet. L'actitud d 'ERC tampoc no ens satisfà. Tot i que demanen la in­dependència, com nosaltres, no els veiem com un grup plenament d'esquerres, estan massa aposen-tats i defensen l'Estat burgès."

- Si el buit és tan gran i tenen els ideals tan clars, com és que no es

diàleg i menys amb p,antegen crear

un partit polític'

nosaltres, que

"El govern ni escolta ni vol

no sap ni qui som - O: "Antiga­

ment ja hi era: Ca­talunya Lliure, i Maulets funciona­

va una mica com les seves joven­tuts. Després es va dissoldre i des d'aleshores el moviment d'allibe­rament català ha quedat una mica fotut. És per això que ara intentem treballar molt més pel futur de cara al que apuntaves: poder crear un partit. Intentem unir-nos molt més perquè no podem continuar sent

quatre gats i mal avinguts." - On es troba la causa de la di­

visió en l'independentisme d'es­querres català?

- A: "El que ens ha passat és la cosa més absurda que hagués po­gut passar. Molta gent que com­partim uns mateixos ideals hem acabat separats per desavinences fins i tot personals. Ara fa dos anys a Maulets va haver-hi una gran divisió ja que el moviment es­tava massa centralitzat a Barce­lona i això va dur la gent de pro­víncies a tirar pel seu compte i a crear altres grups. De totes ma­neres, a l'esquerra, en contra del que passa a la dreta, hi ha mol­tes variants i per tant les divi­sions són més probables."

- O: "És una llàstima perquè la divisió ens resta força. Ja sé que hi ha qui diu que ens hauríem d'a­linear amb ERC, però ens hi opo­sem perquè creiem que cal una alternativa a aquesta formació."

- La manca d'una plataforma política des d'on exposar un pro­grama els converteix en utòpics? - A: "Potser sí, però la nostra ma­

nera de fer es podria resumir en les paraules de Fidel Castro: " 'Creure en la utopia és en part construir-la'."

- Ahir va ser un 11 de se­tembre fora del comú, una data, si és possible, encara més històrica. Què va representar per als Maulets? - O: "Per a nosaltres l'I 1 d'en­

guany ha representat una sor­tida cap endavant, cap al futur. L' 11 ha estat l'inici d 'una eta­pa en què la unitat serà el prin­cipal objectiu."

- El 19 de setembre es fa al Tea tre-Auditori un acte en favor de la Unitat de la Llengua. Creieu que els actes d'aquest tipus col·la­boren en la vostra causa? - O: "Sincerament, jo trobo que és una excusa més per fer una fes-teta. No trobo que al darrere hi hagi una voluntat que s'arreglin les coses, perquè les coses no se solucionen en una festa feta en un Auditori on l'entrada restrin­girà l'assistència a la gent que no té una economia alta."

Lucas IORDI CASAS

Quan vaig pronosticar la set­mana passada els temes locals que ocuparien la tenció durant el curs que

acaba de començar, vaig deixar-ne al marge de forma expressa un de gran importància: el present i fu­tur de l'empresa Lucas Diesel Sys­tems (vaig considerar que el tema era massa seriós com per referir-m'hi en una columna de caràcter irònic). Malgrat el neguit mental que em produeix les possibilitats periodístiques que ofereix la Dia­da i la provocació políticointel-lectual d'un àrtic ".c sobre el con­flicte basc publicat a l'anterior nú­mero, el tema de Lucas em sem­bla prioritari. Fa uns quatre mesos en aquesta columna plantejava en aquests termes el gran dilema d'a­questa empresa: "Com agafar el toro de la competitivitat per les banyes amb un discurs sindical propi, sabedors que d'això depe­nen les condicions laborals i econò­miques dels treballadors i el vo­lum d'ocupació de l'empresa?". Des d'aleshores ha plogut molt. Han plogut, entre altres coses, uns quants contenciosos judicials més i un expedient de regulació de plantilla. Què fer? Quines prioritats marcar? Quin paper cal que tin­gui la negociació? Quin ha de te­nir la informació pública i la mo­bilització? Són preguntes que estan a l'aire i les respostes no són gens fàcils. El nivell de descon­fiança entre les parts és elevat i, per tant, ningú no vol plantejar-se seriosament (o no vol indicar-ho clarament, si és que té prou ele­ments per fer-ho) fins a quin punt s'està visquent una situació de no retorn. Hi ha motius per pensar que hi haurà un abans i un des­prés, que res no serà com firis ara. Però, malgrat tot, hi ha quelcom que fa impossible una racionalit­zació del procés. Una racionalit­zació feta des de la generositat i la responsabilitat mental, que eviti l'ancorament en posicions de pa­ranoia i/o fugides d'estudi que no portaran a cap lloc. Cal una solu­ció ràpida i puntual que tingui voluntat de pervivència, que re­torni la confiança en el futur que existia fa vuit o nou mesos. És un fet que la cultura empresa­rial de l'empresa ha canviat (una altra cosa és la bondat del can­vi). Sabrà fer el mateix la cultu­ra sindical avui majoritària?

COL·LEGI EUROPA Pla del Vinyet, s/n - 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)

Tel. 589 84 20 - Fax 675 52 63

ESCOLA D'IDIOMES ENGLISRi FRANÇAIS DEUTSCH • CATALÀ

ESPANOL

Matrícula oberta.

Inici del curs octubre