Diari de Sant Cugat 726

Divendres, 29 d’agost del 2008

Londres acull l’última estrena de la Factoria MascaróCultura _PÀG. 38

Sant Cugat participa en els Jocs Olímpics de Pequín 2008

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

a Fons _PÀG. 4-5

Oliveres: “Valdria la pena incrementar les polítiques socials i les de cooperació fi nançant-les” Opinió _PÀG. 18

DiarideSantCugatGUANYA ENTRADES DE CINEMA PER ANAR A VEURE LES ÚLTIMES ESTRENES

CLUB DEL SUBSCRIPTOR _PÀG. 47 d’agost del 2008

Sant Cugat participa en els Jocs Olímpics

Legalitzades les cases fora d’ordenació de la Floresta

Grup XXI ven CELO per 1,6 milions d’euros menys del que va pagar per adquirir-la

Economia _PÀG. 27el Poble _PÀG. 6 L’Alegre i el seu disseny. #LL.LL.

L’Audiència diu que Eloi Alegre és el creador del dibuix original del burro català

PGM L’anomenat Pla General Metropolità farà que al districte es pugui construir habitatge públic Extensió El pla afectarà 3,2 milions de metres quadrats la Ciutat _PÀG. 20

Un motor de l’ultralleuger va fallar i van haver d’amarar a 100 metres de la platja. #CEDIDA

90 cases de la Floresta que estaven fora d’ordenació tornen a recuperar la legalitat perduda l’any 1976

LLUÍS RECODER “Teníem un deute amb les famílies que van veure com els seus habitatges es convertien en il·legals”

Un pilot del municipi amara d’emergència a Arenysel Poble _PÀG. 8

SETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat 1,95 €NÚM. 726 ANY XVI

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Editorial | a fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46 | 3

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Pere Fernández, Sara Bella, Núria Gutiérrez i Carolina Mercader Correcció: Susanna Turon i Elisabet Kamal Departament comercial: Cristina Fernández, Núria Olivé, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, Efrén Montoya i David Fernández Col·laboradors: Àlex Barnils, Àngels Solé, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Carme Larraburu, Christian Treceño, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Jové, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Ivanovitx, Jaume Clavell, Joan Ramon Armadàs, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Martí Olaya, Montse Sant, Miquel Herrada, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Quim Pla, Rogeli Pedró, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Canals Galeria d’Art, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Grup XXI, Olímpic La Floresta, Òmnium Cultural Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat i Unió Santcugatenca. EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Final a un deute pendent

Només queda la publi-cació al DOGC, però ja és un fet. L’aprovació per part de la Genera-litat de les modifi caci-ons del PGM als sectors de la Floresta, Valldo-

reix, Can Monmany i Can Cortés, posa punt i fi nal a una greu injustícia que han viscut noranta famílies que l’any 1976, quan es va redactar el PGM –incomprensiblement avui encara vigent–, va deixar fora d’ordenació les seves cases, ja que les va situar en zona fores-tal. Des de fa 32 anys aquestes cases de la Floresta legalment no existien i els seus pro-pietaris no hi han pogut fer ni obres ni les han pogut vendre, ja que les ofertes, sempre per aquest motiu, eren molt per sota del mercat. La modifi cació del Pla General va ser reclama-da fa prop de sis anys i fi ns ara no ha estat pos-sible atendre una demanda que clamava al cel. Després ens queixem, i amb raó, que des de fora les coses que afecten el país s’eternitzen, però temes que podem solucionar des d’aquí, que només depenen de les nostres instituci-ons, tampoc no es resolen amb l‘agilitat neces-sària. 32 anys són una eternitat per a uns veïns que per una negligència van quedar-se sen-se una casa amb totes les de la llei. La modi-fi cació del PGM permetrà ordenar i endre-çar també el districte de la Floresta, millo-rant-ne la mobilitat, regulant la xarxa viària, creant una centralitat a l’estació i edifi cant prop de 700 nous habitatges, una tercera part de promoció pública, que portarà a terme Promusa, la gran majoria de lloguer. Quedarà pendent saber quin serà el fi nal de la urbanit-zació de Can Busquets i també aniria bé saber si fi nalment Collserola serà Parc Natural. •

Tornant de les vacances d’estiu, hem pogut apreciar que la bòbila que hi havia a l’entrada de Sant Cugat per la carretera de Cerdanyola ha estat totalment enderrocada. La bòbila, testimoni del Vallès més industrial d’inicis del segle passat, ha cedit a la pressió dels projec-tes urbanístics que s’estan portant a terme a la ciutat veïna de Cerdanyola. •

Els últims reductes d’un Vallès industrial

PABLO AGUARÓNCONVOCAT PER A L’EUROPEU

Pablo Aguarón, jugador del Patí Hoquei Club Sant Cugat, ha estat convocat per dispu-tar, del 8 al 13 de setembre, el Campionat d’Europa Juve-nil d’hoquei sobre patins, a Itàlia. Aguarón va ser, preci-sament, l’autor del gol que en l’última edició d’aquest campionat va donar el títol a la selecció espanyola. Aques-ta és una nova mostra de l’excel·lent treball que el PHC Sant Cugat està fent amb les categories de formació.

El terra de la piscina del Parc Central ha provocat més d’una caiguda als usu-aris durant aquest estiu. El mateix material de què està feta la superfície, el fet que està mullat i els trams on hi ha cert desni-vell són una combinació perillosa. Des de les pisci-nes han confirmat tres cai-gudes, dues de les quals amb ferits de considera-ció: una luxació a l’espatlla i una fissura al braç.

PISCINA DEL PARC CENTRALRELLISCADES

caçadors d’imatges

l’ascensor

editorial


per Lluís Llebot Güell [email protected]

K-Gat per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

comissió ciutadana

comissió ciutadana50 anys de l'EscolaCatalana de Tapís


4 | Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

EL SOMNI OLÍMPIC DES DE SANT CUGAT

L’estadi olímpic de Pequín estava ple de gom a gom. Els atle-tes de les delegacions dels 204 equips olímpics estaven a punt de sortir a la pista de l’anomenat Niu d’Ocells. Entremig

d’Usain Bolt, Michael Phelps, Leo Messi i Kobe Bryant, van sortir a veure encen-dre la fl ama olímpica, aquell 8 d’agost, dues santcugatenques. Les jugadores d’hoquei del Júnior FC Júlia Menéndez i Maria Romagosa van ser seleccionades per formar part de l’equip femení d’ho-

quei de la selecció espanyola als Jocs de Pequín, i quan expliquen tot el han vis-cut i sentit a la Xina des del 31 de juliol encara no s’ho acaben de creure.

Un camí ple d’obstaclesEn el cas de la selecció espanyola d’ho-quei sobre herba femení, el camí cap a Pequín va iniciar-se al preolímpic, prova que va tenir lloc a Bakú, a l’Azerbaidjan. Les jugadores anaven guanyant tots els partits sense gaires problemes fi ns que el dia abans de l’últim partit de la lli-gueta prèvia les coses es van complicar. Havent sopat les jugadores es van comen-

çar a sentir malament, amb símptomes tan diversos com mareigs, eufòria o sen-sació d’embriaguesa. En aquell moment no entenien res, però més tard van com-prendre què els estava passant. La Maria Romagosa ho té claríssim: “Ens van into-xicar amb èxtasi líquid. No sabem si ens ho van posar al menjar o la beguda, però en només deu minuts estàvem totes les jugadores fora de si. Unes ens sentí-em com si estiguéssim borratxes, men-tre d’altres tenien una pujada exagera-da d’energia”. El problema seriós, però, els va arribar més tard, quan dues juga-dores de l’equip van ser sotmeses a un

control antidopatge i van donar positiu. Amb l’equip classifi cat, la notícia va cau-re com una gerra d’aigua freda. “Tant el Comitè Olímpic Espanyol com la Federa-ció Espanyola d’Hoquei ens van creure i ens van fer costat des del principi, per-què sabien com havien anat les coses a Bakú”, explica la Júlia Menéndez. “Van ser uns dies de molta incertesa, ja que no sabíem si ens farien fora de la competi-ció ni si el seleccionador ens agafaria, a la Maria i a mi, per anar a Pequín”. Final-ment, tot va anar bé. Els tribunals els van donar la raó i el seleccionador de l’equip olímpic, Pablo Usoz, va decidir que la

ELS JOCS OLÍMPICS SÓN LA MÀXIMA ASPIRACIÓ DE QUALSEVOL ESPORTISTA. PER A LES JUGADORES D’HOQUEI DEL JÚNIOR FC JÚLIA MENÉNDEZ I MARIA ROMAGOSA, SER A LES OLIMPÍADES DE PEQUÍN HA ESTAT UN SOMNI FET REALITAT

a Fons Hoquei sobre herba a Pequín 2008

Maria Romagosa i Júlia Menéndez, represen-tants de Sant Cugat als Jocs Olímpics de

Pequín 2008 #JOAN RAMON ARMADÀS


#TEXT I FOTOS:

Joan Ramon Armadàs

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 29 d’agost del 2008

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

Júlia i la Maria havien de ser a Pequín competint amb els millors.

Els primers dies a la XinaCalor és el primer que les santcugaten-ques van sentir a la Xina. Després d’uns dies a Hanzhou entrenant-se, lluny de la seu dels jocs, el 3 d’agost arribaven a la que seria la seva residència a Pequín: la vila olímpica. La Maria estava atabala-da per totes les facilitats, les atencions i les sensacions que van viure a la vila. “El primer dia que et creues amb en Rafa Nadal o dines al costat d’en Pau Gasol no et fas la idea que allò t’estigui passant a tu”. La vila olímpica estava organitzada com una petita ciutat, tot estava al servei dels esportistes: clínica, menjador, gim-nasos, zones d’esbarjo, perruqueria, den-tista i fins i tot una discoteca. I tot gratu-ït, si tenies l’acreditació groga que certi-ficava que eres un atleta que participava en els Jocs. El millor, però, encara havia d’arribar, i cinc dies després començava el xou. Eren les vuit del vespre del dia vuit del mes vuit de l’any 2008, i la cerimònia d’obertura de la vint-i-novena olimpía-da de l’era moderna començava seguint el ritme de milers de tambors llumino-sos. La Júlia i la Maria no ho veien, per-què estaven concentrades amb els milers d’atletes olímpics que una hora més tard sortirien per la porta desfilant rere la bandera del seu equip olímpic. La Júlia recorda aquells moments i encara se li posa la pell de gallina. “Ens van tancar en un pavelló, a tots els esportistes, i ens van tenir allà més de dues hores, fins que van anar sortint les delegacions dels dife-rents països a poc a poc. Quan vaig veu-re que ens tocava sortir plorava de l’emo-ció. Era el moment en què començava tot allò pel que havia estat treballant durant quatre anys”. Tot el món estava pendent d’aquella cerimònia i elles dues eren allà formant part de la petita selecció de pro-tagonistes. Feia quatre anys que espe-raven aquell moment, que estava a punt de fer-se realitat. La flama olímpica va entrar dins el Niu d’Ocells i de sobte el gimnasta xinès Li Ning es va enlai-rar amb la torxa a la mà i va fer una vol-ta voladora a l’estadi olímpic, per aca-bar encenent la il·lusió dels atletes, que a partir de l’endemà començarien a lluitar per les medalles.

L’hora de la veritatAmb tot tipus de sentiments barrejats, la Júlia i la Maria van començar la compe-tició el 10 d’agost. La selecció femenina d’hoquei era conscient que una medalla era extremadament difícil d’aconseguir, tenint en compte el grup que els havia tocat. Holanda, Austràlia i la selecció amfitriona eren ossos massa durs de rose-gar. L’entrenador, Pablo Usoz, i les juga-dores s’havien marcat l’objectiu de que-dar entre les vuit millors seleccions del món. La fase preliminar no va començar gaire bé. La selecció espanyola va encai-xar dues derrotes seguides contra la Xina i Austràlia, deixant ben lluny, des del principi, el somni de les medalles. Però estaven a Pequín per donar-ho tot i les noies van treure pit contra Corea i Sud-àfrica, i van sumar dues victòries segui-des. La Júlia Menéndez ja sabia, però, que necessitaven un miracle per passar a semifinals. “Només es classificaven les dues primeres de cada grup, i havent per-dut els dos primers partits necessitàvem massa caramboles per passar a la fase

següent, així que ens vam concentrar en l’objectiu inicial de quedar entre les vuit millors”. La primera fase va acabar amb una derrota previsible contra la potent selecció holandesa. Havien quedat quar-tes de grup i els quedava l’últim par-tit dels Jocs Olímpics, contra els Estats Units, en què es disputarien la setena i la vuitena plaça. Les noies de Pablo Usoz no van fallar i, vencent les americanes 3-2, havien quedat setenes i marxaven cap a casa amb un diploma olímpic. La Maria Romagosa sap que a Pequín van fer els deures. “Nosaltres no veníem a buscar l’or. Volíem fer un bon paper i aconseguir el diploma. Crec que som on havíem de ser. Estem contentes perquè hem tornat a Sant Cugat amb la sensació d’haver fet les coses ben fetes i amb l’objectiu inici-al complert”.

Gaudint del somniEra el 20 d’agost, tenien el diploma olím-pic sota el braç i s’havia acabat la parti-cipació en els Jocs Olímpics de la selec-ció espanyola femenina d’hoquei. Mal-grat això, encara els quedaven sis dies fins que l’avió que les havia de portar cap a casa s’enlairés des de la nova Ter-minal 3 de l’aeroport de Pequín. Durant aquells sis dies, la Maria i la Júlia es van dedicar a viure els Jocs Olímpics com a espectadores. “Vam veure bàsquet, la final d’hoquei masculí, natació sincro-nitzada i tenis. És increïble poder par-lar amb en Rafa Nadal cinc minuts abans que comenci la seva final i tenir en Pau Gasol al seient del costat veient com en Nadal guanya la medalla d’or”. La Maria assegura que aquells dies es van dedicar a viure a fons els privilegis dels esportis-tes. “Tenim fotos amb en Michael Phelps, amb en Kobe Bryant, amb en Ronald-inho... Te’ls trobaves per la vila olímpi-ca i no podies deixar escapar l’ocasió”. També van fer una mica de turisme per Pequín i es van colar en tots els esdeve-niments que van poder. En resum, van poder gaudir de la ciutat tant de dia com de nit. S’acostava el final i només els que-dava una última tasca olímpica: la ceri-mònia de clausura. Una altra vegada dins el Niu d’Ocells, van ser testimonis de l’apagada de la flama i van sentir en directe com el president del Comitè Olím-pic Internacional, Jacques Rogge, decla-rava els Jocs Olímpics de Pequín els més excepcionals de la història. Amb la flama apagada, la Maria confessava que esta-va una mica cansada de la Xina. “La veri-tat és que teníem ganes de tornar a casa. A l’octubre comencem la Lliga amb el Júnior i començarem a entrenar aviat. Al darrere hi deixem una experiència úni-ca, que es fa encara més especial perquè l’hem pogut viure juntes”.

Mirant el futurAmb el record de l’Olimpíada de Pequín encara fresc, la Júlia Menéndez i la Maria Romagosa continuen tenint una pla-ça a la selecció espanyola d’hoquei. La cita següent la tenen a l’Argentina, on es jugarà el pròxim Mundial i, tot i que és molt d’hora per somiar, d’aquí qua-tre anys la flama olímpica s’encendrà una altra vegada a Londres. La seva vida esportiva encara té moltes coses per dir, i si ni motius personals ni lesi-ons no les allunyen de l’hoquei, aquestes dues esportistes santcugatenques podri-en repetir experiència olímpica d’aquí a quatre anys no gaire lluny de casa. Que tingueu sort! •

1. Júlia Menéndez, amb quasi 60 partits com a inter-nacional, és una de les juga-dores clau en l’esquema del seleccionador Pablo Usoz. 2. Maria Romagosa va fer valer el seu olfacte goleja-dor i el seu determinisme en els llançaments de penal per guanyar-se la titularitat. #JOAN RAMON ARMADÀS

La Júlia Menéndez i la Maria Romagosa tenen la cita següent a l’Argentina, on es jugarà el pròxim Mundial d’hoquei sobre herba

1

2


Un ultralleuger pilotat per un santcugatenc amara en una maniobra d’emergència a la platja d’Arenys sense causar ferits

Succés _PÀG. 8

Passarà la setmana que ve:Comença la Festa Major de Valldoreix | De l’11 al 21 de setembre

el Poble6 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


RESOLUCIÓ. L’Audiència de Barcelona va resoldre el 25 de juliol el litigi que enfrontava els empresaris de Porqueres Jaume Sala i Àlex Ferreiro amb el dibuixant santcugatenc i col·-laborador d’aquest setmana-ri Eloi Alegre, al voltant de la popular imatge del burro cata-là, sentenciant que Alegre és el creador del dibuix original.

La sentència posa punt i fi nal a un procés iniciat ara fa cinc anys, quan Sala va fer ser-vir la imatge d’Alegre per a la campanya nacionalista Plan-ta’t el burro, que va popularit-zar l’adhesiu de l’animal per-què es va promocionar com l’antítesi catalana del conegut toro d’Osborne. El jutge consi-dera que la imatge popularitza-da “és fruit de la transformació de l’obra preexistent del senyor Alegre, el ruc de la Floresta”. Malgrat donar la raó a Alegre,

La imatge del burro català deriva del ruc de la Floresta

Sentència. L’Audiència de Barcelona resol que l’autoria original del popular dibuix del ruc català és del dibuixant santcugatenc Eloi Alegre, tot i que diu que és “una transformació autoritzada”

El santcugatenc afi rma que ha “guanyat moralment”La resolució posa punt i fi nal a un procés iniciat ara fa cinc anys

la resolució afi rma que aquesta transformació “és autoritzada”, i per això els empresaris no han de pagar la propietat intel·lectual a l’autor del primer disseny. Ale-gre havia demanat una indem-nització de 60.000 euros que l’Au-diència li ha denegat.

Eloi Alegre va crear la imat-ge l’any 1999, per a l’Associació pel Foment de la Raça Asini-na Catalana (AFRAC), i l’havia batejada amb el nom de ruc de la Floresta. Aquesta imatge va ser utilitzada pels empresaris de Porqueres en la campanya naci-onalista. Quan se’n va adonar, el dissenyador santcugatenc es va posar en contacte amb ells i van arribar a un acord privat, l’any 2004, pel qual Sala i Fer-reiro es comprometien a canvi-ar les característiques de l’ase dibuixat pel santcugatenc i aquest cobraria 700 euros.

Però les dues parts es van acusar mútuament d’incomplir l’acord. Per part del dissenya-dor, els dos joves de Porqueres havien incomplert el tracte per-què en cap moment de la cam-panya van indicar de qui era la imatge original de l’ase català, i perquè quan van signar l’acord per fer servir la imatge ja teni-en el negoci organitzat, mentre que ell pensava que només eren dos nois de Banyoles que voli-en fer una campanya. Per part dels empresaris, Alegre havia difós imatges del seu burro a empreses i mitjans de comuni-

cació, on recordava que ell era l’autor del dibuix.

El febrer de l’any passat, el Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona va sentenciar el cas

i va resoldre que Jaume Sala era l’autor de la imatge de l’ase català i de la campanya Plan-ta’t el burro, i que Eloi Alegre va crear l’anomenat ruc de la

Floresta, que va servir “com a vehicle d’aquesta campanya i que va ser promocionat gràci-es a això”. La sentència no va agradar a cap de les dues parts, i la van recórrer.

Ara, la resolució de l’Audi-ència de Barcelona dóna la raó en part a Alegre, que ha afi r-mat que ha “guanyat moral-ment” i que se sent satisfet per-què reconeix públicament l’au-toria del disseny. Per la seva banda, l’empresari de Porque-res Jaume Sala ha dit que està molt tranquil perquè per a ell “l’obra és original perquè té personalitat pròpia”. •

La nova sentència diu que el burro català original, el de l’Eloi Alegre, és el que té serrell, testicles i la cua alçada .

Núria Gutiérrez [email protected]

TRANSPORT. L’Ajuntament ha incorporat quatre nous vehicles a la fl ota d’autobusos urbans, que donaran servei a la línia del barri de la Floresta (línia 4), a la línia 6, que uneix Can Sant Joan i Can Calders, i a la nova línia 7, que tindrà dos recorreguts i unirà la ram-bla del Celler amb Can Sant Joan i el Centre Comercial.

L’alcalde, Lluís Recoder, ha destacat que la línia 7 “serveix per fer una conne-xió modal entre l’estació de Renfe i els FGC a Can Sant Joan. A més, donarà servei a una de les zones de creixe-ment de la ciutat, com és el barri de Vulpalleres, que que-darà unit al centre urbà”. El recorregut de Can Sant Joan funciona de 6.05 a 9.05 h i de 16.25 a 19.45 h i té una fre-qüència de 20 minuts, i el del Centre Comercial funciona de 9.45 a 15.45 h i de 19.45 a 22.05 h, cada 40 minuts.

La inversió total dels qua-tre vehicles, tres dels quals es caracteritzen per reduir notablement les emissions de CO2, ha estat de més de 686.000 euros. Amb els nous vehicles, la fl ota d’autobusos té en total dotze vehicles en funciona-ment i tres de reserva.

_N. G. B.

S’incorporen nous vehicles al servei de transport urbà

Un dels nous autobusos. #CEDIDA

Transformació. La nova sentència diu que la transformació va donar lloc a una obra diferent i per això la propietat intel·lectual correspon a l’autor del canvi.

Diferències. El dibuix del ruc original té serrell, testicles i la cua aixecada, elements que van ser modifi cats per Jaume Sala després de l’acord amb Eloi Alegre el 2004.

En context Propietat intel·lectual del símbol català


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 7

OBRESL’EMD millora la pis-ta poliesportiva de l’IES Arnau CadellL’EMD de Valldoreix va millo-rar a principis de juliol la instal·-lació esportiva de l’institut, tot i que la competència corres-pon a la Generalitat, a causa del risc que suposava per als usuaris. Les obres de millora han tingut un pressupost de poc més de 3.000 euros.

ACCIDENTFerit greu un conduc-tor en bolcar el seu camió a la BP-1503El conductor d’un camió va resultar ferit greu el 20 d’agost en bolcar el seu vehicle a la carretera BP-1503, entre Rubí i Sant Cugat. L’accident va com-portar que es tallés la car-retera en tots dos sentits durant un quart d’hora, així com l’enllaç amb la C-16.

SORTEIGPremiada a Sant Cugat una butlleta de la PrimitivaUna butlleta de la Primitiva validada al Centre Comerci-al va ser premiada en el sor-teig del 14 d’agost amb més de 32.000 euros, premi cor-responent als guanyadors de segona categoria (cinc encerts i el complementari).

ACORDCaixa Sabadell, patrocinador de l’ACPGCaixa Sabadell ha signat un acord amb l’Associació Catalana de Premsa Gra-tuïta (ACPG) mitjançant el qual esdevindrà patrocina-dor de l’Associació i patroci-nador d’honor de les III Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta.

pinyons

ESTIUQUARTA EDICIÓ DE ‘SANT CUGAT A LA BRAVA’Una trentena de santcuga-tencs que han passat l’estiu a la Costa Brava es van aple-gar a Torroella de Montgrí el 23 d’agost en la quarta edició de Sant Cugat a la Brava, una con-vocatòria que reuneix cada any els veïns que hi passen l’estiu.

ROBATORIS. Els Mossos d’Es-quadra van detenir a fi nals de juliol el copropietari d’una empresa de manteniment d’extintors, Luis L.J., acusat de robar 19 bicicletes valora-des en més de 7.000 euros, en aparcaments privats de la ciu-tat. La policia també atribueix al seu germà i soci, José L.J., la participació en els fets.

Suposadament, el detingut, de 39 anys i veí de Barberà del

Vallès, aprofi tava la feina de revisor d’extintors per pas-sar desapercebut a l’interior dels immobles i apoderar-se de les bicicletes amb facilitat. La policia l’acusa de ser el pre-sumpte autor de 15 furts i roba-toris amb força –alguns dels assalts es produïen dins dels trasters dels aparcaments, després de forçar-los.

Les dues primeres denúnci-es es van produir el 4 de gener en un pàrquing del carrer del Pont de Can Bernet, i fins a mitjans d’abril els agents van rebre tretze denúncies més en aparcaments privats situats als carrers de Pau Casals, de Josep Carner i del Pla del Vinyet. Els Mossos van veure que totes les fi nques tenien en comú que en algun moment havien contac-tat amb una empresa de mante-niment i revisió d’extintors.

Es dóna la circumstància que els dos germans havien estat denunciats anteriorment per no portar a terme els serveis de manteniment d’extintors pels quals havien estat contractats i pels quals havien cobrat. •

Detingut un home per robar 19 bicis en pàrquings mentre revisava extintors

Les bicicletes es van robar en garatges privats de la ciutat. #LL. LLEBOT

Les sostreia dels garatges dels immobles on treballava

[email protected]

Treballs socials per a un jove que va malmetre una rotonda

que va donar positiu en el con-trol d’alcoholèmia, va perdre el control del vehicle, propietat del seu pare, a la rotonda situ-ada a la cruïlla que formen els carrers d’Arnau de Vilanova i de Josep Trueta.

SANCIÓ. La Direcció Gene-ral de Mesures Penals Alter-natives i de Justícia Juvenil ha imposat una sanció de deu

hores de treball en benefi ci de la comunitat a un menor de Sant Cugat que, conduint un cotxe l’1 de març, va patir un accident i va ocasionar danys a una zona verda municipal per valor de 537 euros. El menor,

Redacció[email protected]

P e r a q u a l s e v o l c o n s u l t a i c o m a n d e s :Te l . : 9 3 6 7 4 1 2 8 5 - F a x 9 3 6 7 5 1 2 9 4w w w. t u b a u . c o m - t u b a u @ t u b a u . c o m

Calefacció a Lofotkate- dralen

Aquest agost he pogut gaudir d’un paratge ino-blidable per la

seva bellesa i virginitat: les illes Lofoten, al nord de Noruega, just a sobre del cercle polar àrtic. Les Lofoten tenen un paisat-ge verd i mineral, amb altes muntanyes escar-pades que cauen al mar, platges de sorra blan-ca i aigües blaves que a voltes són turqueses. La seva costa està acolorida per casetes de pescadors, pintades de color ver-mell-granatós, que recor-da el color de la bandera del seu país. Al poble de Kabelvàg hi ha una esglé-sia molt important, la Lofotkatedralen, consi-

derada la catedral de les illes. Vaig poder observar que el sistema de calefac-ció de l’església consistia en uns tubs instal·lats a sota dels bancs, que fun-cionen amb aigua calen-ta, com qualsevol radia-dor, que és precisament el mateix sistema que des de la Regidoria de Cul-tura i del Museu de Sant Cugat havíem propo-sat que s’instal·lés a l’es-glésia del nostre Mones-tir. Aquest és un siste-ma molt menys car i que hauria permès preser-var l’antic terra de l’es-glésia, aquell que es va col·locar en els darrers temps de la comunitat benedictina del Mones-tir de Sant Cugat. Que tenia poc valor artístic? Això és opinable, perso-nalment el trobava preci-ós per la seva senzillesa. I en tot cas, en tenia tan poc com els paviments de tantes esglésies i monu-ments medievals i bar-rocs. La qüestió és el seu valor històric. Quina llàstima! •[email protected]

carrer majorcarrer majorcarrer majorcarrer majorcarrer major

Els sistema consistia en uns tubs instal·lats a sota els bancs

ÀNGELSSOLÉ

D’acord amb el pare del menor i amb el Departament de Justí-cia de la Generalitat, l’Ajunta-ment va acceptar iniciar un pro-cés de mediació que evita haver de fer un judici contra el menor, i en el qual el jove va demanar disculpes i va acceptar la sanció. L’Ajuntament ha posat l’expe-dient en mans de la Diputació de Barcelona per tal que, a tra-vés del servei local de recapta-ció, el consistori pugui rebre la quantia corresponent. •

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 29 d’agost del 2008

� | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

detenCionS. Els Mossos d’Es-quadra van detenir a principis del mes d’agost tres membres d’una banda d’atracadors que suposadament ha comès prop d’una trentena d’atracaments a les autopistes catalanes, entre les quals també van actuar a l’AP-7, a l’alçada de Sant Cugat. Segons la policia, els lladres no dubtaven a fer servir la violèn-cia si la víctima es resistia.

Als detinguts, d’origen peruà i cubà, se’ls imputa els delictes de danys, robatori, furt de vehicles amb intimidació, conducció temerària, atemptat a agents de l’autoritat i associa-ció il·lícita. El modus operandi de la banda consistia a llançar una pedra de grans dimensions al vehicle de les víctimes –gai-rebé totes estrangeres– mentre circulaven per l’autopista, de manera que obligaven el con-

ductor a aturar-se i aprofitaven aquest moment per sostreure els objectes de valor del vehicle o, fins i tot, per emportar-se’l. En diverses ocasions van agredir els conductors assaltats i van fer ser-vir un ganivet de grans dimensi-ons per intimidar-los.

La detenció va tenir lloc a l’Hospitalet, en un control ruti-

nari de la patrulla de trànsit que va identificar un vehicle robat que conduïa a gran velocitat. En la persecució, els detinguts van entrar a l’autopista en sentit con-trari i van col·lidir amb el cotxe policial. Els quatre integrants del vehicle van fugir a peu i la policia en va capturar tres. El quart no ha pogut ser localitzat. •


L’AP-7, a l’alçada de Sant Cugat, era una de les autopistes on actuaven. LL.LL.

Desarticulada una banda que robava a les autopistesorganitzats. Llançaven pedres contra els conductors per obligar-los a aturar el cotxe i després robar-los

Un ultralleuger amara d’emergència a la platja d’Arenys

SuCCéS. Un ultralleuger de petites dimensions pilo-tat per un veí de Sant Cugat va provocar un gran ensurt als banyistes de la platja del Cavaió, d’Arenys de Mar, quan, a causa d’una avaria en el motor, va haver de fer un amaratge d’emergència a uns cent metres de la costa. En la maniobra cap dels dos ocu-pants –un home major d’edat i una menor– ni els banyistes van resultar ferits.

Els fets van tenir lloc el 6 d’agost pels volts de les dotze del migdia, i en pocs minuts, policia local, mossos, bombers i Creu Roja es van presentar als llocs dels fets. La policia va acti-var un protocol de seguretat per treure l’aparell del mar. Els Mossos d’Esquadra, que van comprovar que el pilot tingués permís de vol i tots els papers en regla, es van encarregar de

les diligències del cas. L’avioneta va sortir de l’ae-

ròdrom de Moià i va poder volar amb normalitat fins a Canet de Mar, però en aquell moment el motor es va parar. A partir d’aquí, i segons l’al-calde d’Arenys, que va parlar amb el pilot, l’avió va plane-jar fins a aconseguir amarar a Arenys. Els ocupants van poder sortir pel seu compte.

_ACN

L’avioneta la pilotava un veí de Sant Cugat

L’avió accidentat. #CEDIDA

defunCió. La santcugatenca Montserrat Batlle va morir el 26 de juliol a l’edat de 80 anys, després d’una llarga malaltia. Originària del barri barceloní de Gràcia, on estava força implicada amb el teatre d’aficionats, va arribar a la ciutat als anys seixanta i va continuar breument la seva afició amb l’Agrupació Teatral Maragall, abans de dedicar-se completament a la família. Batlle va interpretar un dels personatges d’Històries de Sant Cugat a la inauguració del Teatre-Auditori el 1993. Amics i familiars li van donar l’últim adéu en una cerimònia al Monestir.

Mor Montse Batlle, del món del teatre local, als 80 anys

Montserrat Batlle. #CEDIDA

_Redacció


Publicitat | �

Thank you

Where’s thetrain station?

See you inOctavià placeI’m good with

clientsWhere’s themonastery?



10 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Som façana

Fa uns dies que m’he posat a la feina, les vacances han

passat i fa una setmana que sóc al poble. En arribar, després de tres setmanes fora, de descans i desconnexió, passejo pels carrers del centre i, en sec, s’acaben les vacances i retrobo el poble que vaig deixar. El primer que em trobo són unes banderoles que ens conviden a participar en un nou canal ciutadà, sí, som el primer municipi a tenir un canal YouTube, els primers en tot, com sempre, i els més moderns també, com sempre. Ara podem fer un vídeo i penjar-lo en aquest espai per participar en el concurs que pretén donar-lo a conèixer. A més, sembla

ser que restarà obert a la participació i la implicació de tots els santcugatencs, caldrà veure, doncs, com una eina tan versàtil i lliure serà utilitzada i quines seran les limitacions que imposaran els gestors municipals de l’espai. En tornar a casa em vaig connectar a la web municipal i, com m’imaginava, en l’apartat de joves hi continua dient molt aviat, per tant, tot i ser els més moderns i avançats encara no disposem d’un espai web municipal per als joves de la ciutat, en això diria que estem molt a la cua. Em sembla preocupant, més i quan tenint present que són ells els qui més fan servir aquest mitjà. Aquell dia també vaig passejar per darrere del Monestir, un espai oblidat i descuidat que em recorda, molt gràfi cament, que a Sant Cugat el més important és la façana, un decorat?•

En l’apartat de joves hi continua dient ‘molt aviat’

[email protected]

per llogar-hi cadires

QUIMPLA

Prop de 30.000 persones visiten les piscines d’estiu

BALANÇ. L’assistència aquest estiu a les piscines municipals ha patit una lleugera davallada respecte a l’any passat, a causa del mal temps de les últimes setmanes.

Tot i això, han passat per les piscines del Parc Central i de la Floresta prop de 30.000 persones (20.000 a la prime-ra) entre els mesos de juny i fi ns ahir. El juliol ha estat el mes que ha registrat més afluència, així com la pri-mera setmana d’agost, però els darrers dies, l’inici de les vacances i el mal temps han

provocat que només s’hagin recaptat 50 euros, segons s’ha confi rmat des de les piscines.

El punt negatiu han estat els tres usuaris ferits per cai-guda a la piscina del Parc Central, a causa del terra lliscant. Un d’ells va patir una luxació a l’espatlla i un altre una fissura en un braç. La superfície lliscant i mullada, sumada al desni-vell en certes zones, han estat alguns dels factors causants dels incidents.

A l’agost, els horaris s’han escurçat una hora els caps de setmana i mitja hora entre setmana. Les dues instal·-lacions es tanquen a les 19 h, els dissabte i diumenges, i, a les 19.30 h els dies feiners.

Piscina del Parc Central. #CREDIT FOTO

_N. G.B.

El terra lliscant de la del Parc Central provoca tres ferits

DETENCIONS. Els Mossos d’Esquadra van detenir, el 6 d’agost, a Sant Cugat, tres persones de nacionalitat xile-na, Juan Alonso P.D., Carlos Alberto M.S. i Henry M.A., per haver intentat robar en un habitatge de la ciutat i per un robatori consumat a Vilassar de Mar. La investigació con-tinua oberta, perquè la poli-cia no descarta que es puguin imputar als arrestats més robatoris, tant a Sant Cugat com en altres ciutats.

Segons han explicat els Mos-

sos, s’havia creat certa alarma per l’onada de robatoris que s’es-tava produint en domicilis, cosa que va fer que s’intensifi quessin els controls preventius per loca-litzar-ne el possibles autors. Això va portar a identifi car els tres arrestats al carrer de Carrasco i Formiguera, on es trobaven en

actitud de vigilància. La policia va comprovar que dos dels sospi-tosos tenien ordres de detenció, i en escorcollar-los el cotxe hi van trobar eines per portar a terme els robatoris. Segons els Mossos, els detinguts tenien la intenció de robar en un domicili del car-rer de Josep Carner. •

Detingudes tres persones per un intent de robatoriEls Mossos les van detenir per intentar robar un habitatge

[email protected]

Els Mossos els van trobar en actitud de vigilància al carrer. #LL. LLEBOT

DEFUNCIÓ. La santcuga-tenca Anna Maria Gil i Albiol va morir el 13 d’agost a l’edat de 60 anys, víctima de leucèmia. Vila-franquina d’origen, feia 35 anys que vivia a la nostra ciutat, on estava forta-ment vinculada al món de la música: va ser membre fundadora i vicepresidenta de l’Associació Orquestra Simfònica Sant Cugat.

Com una bona amant de la música, Gil va fer estu-dis de violoncel i també va destacar per ser cantaire, durant 25 sanys, de la Coral Sant Cugat, entitat en què va arribar a ocupar el càr-rec de vicepresidenta.

En l’àmbit professional, Gil es va dedicar durant molts anys a l ’ensenya-ment. Entre els centres on va treballar de mestra des-taca el centre escolar Nabí, de Vallvidrera.

Amics i familiars van poder donar l’últim adéu a Gil en un funeral que es va celebrar el 15 d’agost, en una cerimònia que va tenir lloc al Monestir de Sant Cugat.

Mor Anna Maria Gil, promotora de la música local

Anna Maria Gil. #CEDIDA _Redacció

El barri de Sol i Aire celebra la Festa MajorCELEBRACIÓ. El barri de Sol i Aire va celebrar, del 25 al 27 de juliol, la Festa Major, amb una mitjana de 200 assistents en cada activi-tat. Entre les més destaca-des, la interpretació de vio-lí de la jove Clara Garriga i la segona edició de la ini-ciativa Gaudir de la fruita, que va tornar a tenir molt d’èxit. La cursa de cotxes enguany va tenir una dese-na de participants, i els veïns també van poder visi-tar l’exposició de tècni-ques mixtes de M. Lluïsa Costa i la de fotos de Lluís Andreu. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA



L’Hospital General obre una UCI de pediatria

Signatura de l’acord. #CEDIDA

a l’HGC i es convertirà en el seu centre de referència.

Aquest suport és fruit d’un acord signat entre els dos hospitals en matè-ria assistencial, de docèn-cia i de recerca. Segons el director del CAPIO HGC, Xavier Mata, “volem anar

Salut. L’Hospital General de Catalunya (HGC) posarà en marxa pròximament una unitat de cures intensives (UCI) pediàtrica amb qua-tre llits, “a causa del volum

creixent que s’està enregis-trant darrerament en l’àm-bit dels pacients crítics”, ha assenyalat el centre hospi-talari. Aquesta UCI rebrà el suport de l’Hospital Sant Joan de Déu, centre referent en l’àrea de pediatria, que donarà suport assistencial

molt més enllà en la nos-tra potent oferta pediàtri-ca sumant esforços i siner-gies amb un hospital que és excel·lent en pediatria”.

L’acord també inclou la formació dels MIR de pedi-atria de l’hospital vallesà, quan s’hagi obtingut l’acre-

ditació necessària, i es pre-veu que els professionals de l’HGC puguin partici-par en sessions clíniques de l’HSJD i en sessions de videoconferència.

Aquesta col·laboració també s’estendrà al camp de la recerca. •


17 nens russos passen l’estiu en llars de Sant Cugat

Solidaritat. Un total de 17 nens procedents d’orfe-nats russos han passat l’es-tiu a Sant Cugat en llars de diverses famílies del municipi, que els van aco-llir entre el 7 de juliol i el 3 d’agost.

Aquesta iniciativa, que ha tingut lloc a la ciutat per quart any consecutiu, ha estat possible gràcies a l’Associació de Famíli-es Adoptants de Rússia (ASFARU) i a l’Associa-ció de Famílies d’Acolli-da d’Infants de Sant Cugat (AFAISC), i té el suport de l’Ajuntament. En una recepció que va tenir lloc al juliol a la sala de plens del consistori, l’alcalde, Lluís Recoder, va agrair a totes les famílies acolli-dores, així com al govern rus, que hagin fet possible

la iniciativa.El president de l’Associ-

ació de Famílies d’Acolli-da d’Infants de Sant Cugat, José Luis Esteban, va asse-gurar durant la recepció que, any rere any, “estem aconseguint que aquests infants orfes trobin un sen-tit de família a través de l’acolliment de les famílies santcugatenques”.

_N. Gutiérrez Bonet

Els orfes van ser acollits per famílies del 7 de juliol al 3 d’agost

Els nens a la recepció. #LL.LLEBOT

Valldoreix ja té ambulància

Salut. El CAP de Valldoreix disposa, des de principis d’agost, d’una ambulància del Sistema d’Emergències Mèdi-ques (SEM 061) per donar resposta en cas d’emergència al territori de Valldoreix. Aquest servei, una de les demandes històriques de l’EMD, s’oferirà en horari diürn. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

11èTOTCONCURS

BASES

FOTOPORTADA



Ple. El ple municipal de juli-ol va acordar per unanimitat cedir dues parcel·les muni-cipals de sòl industrial del sector de Can Solà a la pro-motora municipal d’habitat-ges, Promusa. Una d’aques-tes parcel·les servirà per

donar compliment a l’expe-dient d’expropiació forçosa del terreny que ocupa l’empresa MARMA Componentes Elec-trónicos SA prop del Mones-tir, al costat de la seu del Cen-tro Popular Andaluz. Al solar que quedi alliberat quan l’em-presa MARMA s’hagi traslla-dat a la nova parcel·la de Can Solà, Promusa hi construirà habitatge municipal protegit. La segona parcel·la munici-

pal de Can Solà encara no té un ús determinat, tot i que els partits de l’oposició van demanar en la sessió plenà-ria que es destinin a la promo-ció econòmica de petites i mit-janes empreses de la ciutat. La tinenta d’alcalde de Territo-ri, Mercè Conesa, es va com-prometre a estudiar la pro-posta. El portaveu del prin-cipal partit de l’oposició, el socialista Salvador Gausa, va afirmar al ple que “ni ESADE ni Trade Center cobreixen totes les necessitats econò-miques de la ciutat”, i va afe-gir que es necessiten “altres iniciatives de promoció eco-nòmica, perquè la iniciativa privada no pot suplir les polí-tiques públiques”.

Les dues parcel·les muni-

El consistori cedeix 2 parcel·les de Can Solà a la promotora municipal d’habitatge

Una de les parcel·les. #LL.LLEBOT

La promotora ha lliurat els últims 110 pisos durant el mes de juliol

cipals van ser adjudicades a l’Ajuntament amb motiu de la cessió obligatòria i gratuïta del 10% d’aprofitament urba-nístic de la reparcel·lació de l’àmbit de Can Solà.

D’altra banda, l’Ajunta-ment va lliurar, a finals del mes de juliol, les claus de 110 pisos de protecció oficial de les promocions de Pere Fer-rer i Josep Irla de Promusa. Els habitatges disposen de plaques solars per a l’escal-fament d’aigua i de sistema de reciclatge d’aigües grises. L’alcalde, Lluís Recoder, va recordar que Promusa ha lliu-rat prop de 1.200 pisos i que en aquests moments se n’estan construint 531 més i 373 es tro-ben en fase de projecte.

_N. Gutiérrez

ProgramaCió. El barri vall-doreixenc Colònia Montserrat celebra la seva Festa Major el cap de setmana del 29 al 31 d’agost. Al llarg de tres dies hi ha programades diferents activitats per a tots els públics que tindran lloc al Casal de la Colònia, al carrer de la More-neta de Montserrat.

El tret de sortida el donarà el sopar de germanor, a les nou del vespre, seguit d’havaneres a càrrec del grup Altamar, a dos quarts de dotze. El segon dia tindrà lloc l’única activitat fora

del casal, una visita al castell de Canals (masia Can Monmany), a les deu del matí. El mateix dia, a les set del vespre, botifarrada i sardinada populars. A la nit, bin-go de Festa Major a dos quarts de deu. Dues hores després, actuarà el grup Los Desaparitados.

El darrer dia, a dos quarts

de dotze del migdia, es farà un campionat de dards i de billar; a les cinc, un concurs de pastis-sos, i a dos quarts de sis serà el torn dels menuts: festa infantil amb el grup d’animació Merche & Koko. A les vuit del vespre hi haurà una celebració de cloenda de la Festa Major d’enguany.•

Arriba la Festa Major de la Colònia MontserratEl barri valldoreixenc celebra tres dies de la seva festa gran

Carolina [email protected]

Una activitat de la Festa major del barri l’any passat. #CEDIDA

Una web dóna espai a dissenyadors per vendre les seves creacions

ConSUm. Els petits artistes, dissenyadors i creadors ara tenen a la seva disposició un espai per vendre la seva cre-ativitat a internet gràcies a la iniciativa de dues noies que han creat la platafor-ma on-line My Crafty Closet (www.mycraftycloset.com).

Les creadores de la inicia-tiva, Bianca Porcar, una vall-doreixenca que treballa en màrqueting, i la seva ami-ga Cristina Saravia, expli-quen que la idea era crear una botiga diferent per faci-litar als joves dissenyadors la venda de les seves crea-cions.

Dins de la plataforma, els dissenyadors poden crear la seva pròpia botiga on-line per vendre les seves creaci-ons i els seus dissenys, com ara joieria, pintures, roba i complements, i altres objectes curiosos. En un mes de funcio-nament de la plataforma ja hi ha 60 botigues inscrites.

_N.G.B.

imatge de la web.

Una de les creadores de la iniciativa és santcugatenca

immigraCió. L’Ajuntament va aprovar, al ple del mes de juliol, una moció a favor de la futura directiva europea sobre el retorn dels immigrants, que vol regular i unificar les con-dicions en què es deté, s’inter-na i s’expulsa els immigrants que són als països de la Unió Europea de manera irregular, ja que actualment cada país aplica criteris diferents.

La moció va ser presen-tada i aprovada pels grups municipals de PSC i CiU com a alternativa a una altra moció d’ICV en contra de l’eurodi-rectiva, perquè la consideren “un atemptat contra els drets humans i contra principis fonamentals com el dret a la llibertat i el dret a emigrar”.

Des del grup municipal de PSC, Aitzane Conesa va afir-mar que van presentar la moció alternativa “perquè no podem donar suport a una moció que diu que el govern del PSC vul-nera els drets humans”.

ICV i ERC van votar en con-tra de la moció de PSC i CiU, i el PP es va abstenir.

L’eurodirectiva preveu estendre fins a 18 mesos –a Espanya són 40 dies– la dura-da de la detenció dels immi-grants en situació irregular.

_N. Gutiérrez

L’Ajuntament dóna suport a la directiva del retorn

imatge del ple. #ARXIU / LL.LL.


Publicitat | 13




E l meu avi Jaume sempre me l’anomenava, puix tot el que sabia ho devia a ell. El meu pare sols hi va iniciar els seus estudis, a les darreries del seu

magisteri. Era una escola privada per a nois en què sols ell feia de mestre, a pesar de la quantitat d’alumnes que hi acudien. La seva muller Toietes el va ajudar molt en les tasques que més li esqueien, puix, com que era una escola per a nois, en aquell temps no hauria estat ben vist ajuntar-hi una professora.El seu nom era Adolf Grau i Herrero, i nasqué a Barcelona el 3 de maig del 1843. Va cursar els estudis de magisteri en una escola de l’avinguda del Marquès de l’Argenera. Quan va fer vint anys, ja tenia el títol de professor d’ensenyança

El mestre de cal Dolfu

Personatges santcugatencs. Adolf Grau i Herrero

En aquest poble hi hagué un mestre d’escola que els més vells d’ací recorden com un dels millors professors que havien passat en l’ensenyança

i, juntament amb el seu germà Pere, amb títol de doctor en medicina, van escollir Sant Cugat per exercir les seves carreres. El primer que va fer va ser adquirir un solar al carrer del Sol, núm. 7 bis, de propietat de la família Margenat. Van encomanar als constructors Pujol (cal Salero) que hi fessin una casa de dos casals, un per a l’escola i l’altre com a habitatge. Un cop acabada la construcció, de seguida va obrir l’escola i la consulta mèdica per al seu germà Pere, però aquest no hi va trobar la resposta que ell esperava i al poc temps va marxar de Sant Cugat.Encara no ha passat un any, quan s’enamo-ra de la Toietes, fi lla de Granollers i resi-dent a Montcada, on seguidament es casen, formant així la família de cal Dolfu. Tin-gueren cinc fi lls, però en diferents edats s’anaren morint, restant sols l’Andreu, l’avi de l’actual descendent, la Maria. Aquesta besnéta ha posat molt entusias-me a treure documents dels arxius locals i forans per aconseguir les dades que no eren al seu abast.El senyor Dolfu era molt afi cionat a la pintura. Va fer diversos quadres mentre treia els seus alumnes pels afores del poble. Un dels principals que va pintar encara es troba a la casa; el va pintar des dels voltants del Sant Crist de Llaceres l’any 1906, ja a punt de jubilar-se. És molt curiós contemplar la panoràmica del poble d’aquella època.El 1913 va enviduar i cinc anys més tard, o sia l’any 1918, va morir a l’edat de 75 anys, deixant un grat record a la gent del poble, d’un home que tant va fer per l’ensenyança local. •

El mestre d’escola Adolf Grau i Herrero. #CEDIDA

Tomàs [email protected]



“El que ha fet créixer Andorra han estat les fronteres”

Entrevistem Toni Masa, propietari de la botiga de mobles Massa Design

En Toni Masa és un jove emprenedor que des d’Andorra ha vingut a fer fortuna a Sant Cugat. Fa vuit mesos que hi és i per alguna estranya raó pensa que

Sant Cugat i Andorra no són tan diferents.

Vull ser andorrà com tu. Què he de fer?Busca una andorrana i casa-t’hi. O també pots anar a viure allà vint anys i demanar la nacionalitat. De totes maneres, et suggereixo que tiris per la primera via.

A Andorra tot és realment més barat?Penso que això és un tema del passat. Ara tot és igual de car que aquí. Fa uns anys que hi ha hagut una davallada del comerç i del turisme i les empreses han perdut benefi cis. Això ha provocat una forta puja-da dels preus.

L’alcohol i el tabac sí que són més barats, oi?Hi ha diferència de preus sobretot amb França, però ara està tot molt controlat. Se’n va abusar molt, d’aquesta picaresca, i ara s’ho miren amb lupa. Per exemple, ara a Andorra és delicte circular amb caixes d’alcohol o de tabac.

Andorra encara és un paradís fi scal?I tant. No cal fer declaració de renda i els països veïns fan servir els bancs andorrans per posar-hi tot el diner negre. Allà tenen els draps bruts segurs. La majoria dels diners que hi ha als bancs andorrans pertanyen a ciutadans francesos i espanyols. De calés andorrans, pocs.

Puc anar demà a Andorra la Vella i obrir-hi un compte?Sense cap problema. A la duana hi ha un control i si no et registren pots portar tots els diners que vulguis.

Sona bé. Estic per provar-ho.Però la vida a Andorra ja no és el que era. Que consti que t’he avisat.

Què ha canviat?La pressió de la Unió Europea. Volen accedir als comptes dels clients dels bancs andorrans. De moment encara no ho poden fer, però si ho aconsegueixen s’acabarà el paradís. El que ha fet créixer Andorra han estat les fronteres. Sense les fronteres allò seria el cul del món.

Se’t feia petit Andorra? Estàs molt limitat, allà dalt. Sort que tenim Barcelona bastant a la vora.

Però Barcelona és al país veí. Us sentiu estrangers quan veniu a Catalunya?I ara! Ens sentim totalment catalans. Compartim llengua i cultura. Som part dels

Països Catalans. A més, jo puc dir que no sóc espanyol amb total impunitat, sabent que és cent per cent cert.

I això que sigueu un principat... Qui és el vostre príncep?Hi ha dos coprínceps: el president de la república francesa i el bisbe de la Seu d’Urgell.

Què hi pinten a Andorra?Res. Són una fi gura totalment representativa.

Ja ho sap en Sarkozy que és copríncep d’Andorra?Algú li ha degut dir, suposo. La majoria de presidents francesos vénen a Andorra en algun moment. Nosaltres els rebem bé.

Canviem de tema. L’esquí és el motor econòmic del vostre petit país?Ho és i ara està en perill, per culpa del canvi climàtic. Fa dues temporades que la neu no és la que s’esperava i això fa baixar els benefi cis del país sencer.

Què ha vingut a fer un jove andorrà com tu a Sant Cugat?He vingut a vendre mobles. He obert fa poc una botiga de mobiliari de disseny modern i clàssic, anomenada Massa Design, darrere del Monestir.

Va bé, el negoci?De moment sí. A la gent li costa una mica entrar, però sempre en surten contents. Fa només vuit mesos que som a Sant Cugat, però no ens podem queixar.

D’on surten els mobles de disseny que veneu?De la Xina i d’Itàlia. Els italians són els reis dels mobles i els xinesos els reis de la còpia.

Com es veu Sant Cugat a través dels ulls d’un andorrà?Com un lloc tranquil i agradable, sobretot si tens una família. Per a algú d’Andorra és fàcil adaptar-s’hi. Tenim un perfi l similar.

Vols dir una mica pijo?Podríem dir que conduïm el mateix tipus de cotxes.

Et quedaràs aquí una temporada llarga?Segurament. Si hagués de comprar-me una casa ho faria a Sant Cugat.

Doncs comença a estalviar.Ja ho sé, ja. Sóc conscient del preu, però Sant Cugat és un lloc que està en una zona molt bona i això es paga. Abans em cal trobar estabilitat i una parella.

Porta una andorrana.Ja fa massa temps que no em moc per aquell sector. Ara sóc a Sant Cugat en tots els sentits. •

Dels Pirineus a Collserola. Qui no ha anat alguna vegada a Andorra a comprar colònies barates o aquell aparell electrònic que a casa no parava de pujar de preu? En Toni Masa no calia que sortís del seu país per fer tot això, però tot i tenir les ampolles de whisky més barates, ha vingut a viure a Sant Cugat per obrir una botiga de mobles. Parlant amb ell es veu que és un noi despert que no deixa passar de llarg les oportunitats. Si no és a Sant Cugat és perquè és a la Xina o a Itàlia comprant mobles, o potser de tornada a Andorra per veure la família. Sembla que Sant Cugat l’ha seduït i segurament es quedarà entre nosaltres una bona temporada.

Amb aquesta entrevista s’acaba la secció ‘Venim del nord, venim del sud’ del DIARI, en què, al llarg d’un

munt de mesos, els santcugatencs ‘de fora’ han estat els protagonistes. #JOAN RAMON ARMADÀS

VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD

Joan Ramon Armadà[email protected]


16 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografi ades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El DIARI DE SANT CUGAT es reserva el dret de retallar-ne el text, així com de publicar-les en aquesta pàgina.

Al Sr. J.R. Loidi

Faig referència a la carta publi-cada el dia 25 de juliol del senyor J.R. Loidi titulada L’Ajuntament no és una empresa privada, i voldria fer-hi alguns comentaris.En primer lloc, assenyalar que l’Ajuntament disposa d’una sala-menjador amb màquines de cafè on els treballadors i les treballadores poden accedir per fer una pausa en la seva feina.En segon lloc, dir que tal com es recull en el conveni col·-lectiu del personal municipal, aquest disposa de 20 minuts per esmorzar al matí. En cas que se superi aquest temps, cal que es recuperi.Vull destacar que hi ha molt pocs treballadors i treballa-dores que s’excedeixen del temps establert.Vull deixar també constància de l’alt nivell de professionali-tat, responsabilitat i dedicació de la gran majoria d’empleats i empleades municipals.No es pot dir el mateix del redactor d’aquesta carta, exempleat d’aquesta corpora-ció que no sempre va mantenir l’actitud que s’exigeix a un tre-ballador públic.PAU VILLÒRIAGERENT DE L’AJUNTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Señores de la EMD: ¡no se matan moscas a cañonazos!En primer lugar, y para evitar malas interpretaciones, quie-ro dejar claro que en ningún momento comparo a los niños con las moscas, ni por supues-to pretendo utilizar cañones. Simplemente he empleado un titular llamativo (porque quie-ro llamar la atención sobre la queja que planteo) aplicando una frase que solía emplear mi abuelo, que era muy sabio.¿Por qué me decía mi abue-lo que no se mataban moscas a cañonazos? Pues porque la proporcionalidad en las actua-ciones es básica en todos los aspectos de la vida, y mucho más si cabe si se desempeñan tareas de gobierno.Me explico, he tenido cono-cimiento, verbal y directo, de

la supresión de la Fiesta de la Espuma en el conjunto de acti-vidades de la próxima Fies-ta Mayor de Valldoreix, con el objeto de ahorrar agua. Bue-no, pues yo les pregunto a los miembros y miembras (como diría la ministra) del Comi-té Organizador de la Fiesta Mayor: ¿Cuántas horas tarda en llenarse una piscina como la que tienen la mayoría de ustedes (y también la mayo-ría de vecinos de Valldoreix) en sus casas? ¿Seis horas? ¿Ocho? Y ¿cuánto tiempo dura la Fiesta de la Espuma? ¿Una hora? ¿Una hora y media? ¿Cuántas fi estas de la espu-ma se podrían celebrar con el agua de una piscina? ¿Tres? ¿Cuatro? ¿Cinco? ¿A cuántos niños se les fastidia una de las actividades más esperadas de la Fiesta Mayor? ¿A doscien-tos? ¿Trescientos? ¿Más? Y lo que para mí es más grave, ¿han utilizado en este caso la tan nombrada participació ciu-tadana? Creo que obviamente, no. No sé, creo que el Comité Organizador debería refl exio-nar sobre esta supresión, me parece un acto totalmente desproporcionado y en el que el daño producido es inmen-samente superior al benefi -cio obtenido, rectifi car es de sabios (también lo decía mi abuelo).Gracias anticipadas por su atención.RICARDO VIDAL-RIBAS PICAZO

Robatoris de bicicletesVull fer una crida a tots aquells que fem de la bicicleta un mitjà de transport, i sobretot a tots els que, com jo, deixàvem la bicicleta a les zones habilitades de la plaça de Lluís Millet, la plaça de l’esta-ció dels Ferrocarrils Catalans. Dic deixàvem perquè des d’ahir ja no puc gaudir del fet d’anar de casa meva a l’estació de FGC amb bici-cleta, ja que alguna persona va decidir emportar-se-la. Vaig anar a fer la denúncia a la Policia Local i molt amablement em van aga-far les dades i em vam comentar, entre altres possibilitats, que “hi ha persones que es dediquen a fer aquests robatoris per encàr-rec”. Encara que la lluita per recu-perar-la és gairebé impossible, em va recomanar que aquests fets o “furts”, com em va acla-rir l’agent, s’han de denunciar. A tots els afortunats que gaudiu del plaer d’anar amb bicicleta per Sant Cugat, aneu amb compte, ja que la vostra pot ser el següent encàrrec i us podeu quedar amb la mateixa cara de pòquer que jo en sortir del tren i veure que la vostra bicicleta no hi és. No sé si algun dia es posaran algunes mesures que ajudin a evitar-ho, però a mi m’agradaria proposar a l’Ajuntament que ja que hi ha zones habilitades amb els pilons corresponents per a bicicletes, es posessin petites càmeres de vigilància amagades estratègi-

cament per recollir els fets i tenir proves més contundents, i aug-mentar l’esperança de recupe-rar algun dia la nostra estimada bicicleta. GEMMA HEREDIA

Injustícia en el Pla Especial de les Bobines

Fem una denúncia pública amb aquest escrit, ja que tots els altres camins han quedat bar-rats. En primer lloc, el Pla Espe-cial de les Bobines ens perjudica seriosament, ja que hem de cedir aproximadament 100 m2 per vials, quan si els Serveis Tècnics de l’EMD de Valldoreix hagues-sin procedit de manera efi cient i responsable, en serien la mei-tat. S’han mantingut diferents contactes amb els membres de govern del consistori de l’EMD sense cap resultat pràctic. En segon lloc, el cost resulta eleva-díssim per a tothom, i més quan depens d’una pensió de jubilació, és aproximadament el doble de

El cel de la gent de teatre està d’enhorabona! La Montserrat Batlle hi ha pujat i allí l’espera, entre d’al-tres, en Joan Llamas. El cel dels teatraires no és un lloc abstracte. Rau entre les bambolines dels teatres, sus-pès en els feixos de llum dels escenaris, en la pols de la tramoia i en el pensament dels qui veuen el món amb ulls de teatre. Tots els que hi van són teatrai-res i no teatreros, com se sol dir. Són els que han pas-sat per la vida recollint somnis, personatges, històries (com un drapaire) i els han portat damunt d’un esce-nari, sense ínfules, sense esperar massa res a canvi; solament l’aplaudiment del públic, esclat de reconei-xement per la feina ben feta, per l’esforç ben esmer-çat. La Montserrat ha passat de puntetes pel món de la faràndula, sense fer estridències i amb una fi deli-tat exemplar. Gràcies, Montserrat. Un dia ens veurem plegats en aquest cel dels teatraires.IGNASI RODA FÀBREGAS

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

PER CORREU TRADICIONAL: Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

El cel dels ‘teatraires’


els cugatitus per Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

Josep Maria [email protected]

EL MOSQUIT TIGRE DIUEN QUE AQUEST ANY PICA MENYS.

ÉS LÒGIC, AMB LES HIPOTEQUES QUE NO PAREN DE PUJAR...ARA TÉ MÉS COMPETÈNCIA!

l’anunciat en una reunió de veïns del 2003. L’EMD ens diu que no aporta cap ajuda econòmica per realitzar aquest pla especial, en contraposició amb la seva parti-cipació en l’asfaltat d’altres car-rers de Valldoreix. Hi ha més, l’any 2002 l’EMD va contraure el compromís de participar en un 20% en els costos d’aquest pla, consta en l’acta del ple extraor-dinari del juny del 2002. Pregun-tem: Quan hem de creure l’EMD? Ara sí! Abans no! Per què? Situa-ció incoherent que ens crea una manca de confi ança en el nostre consistori i un estat d’indefensió.EMILI VILA RIERA I TRES SIGNATURES MÉS

Els sabaters prodigiososHi ha un conte que explica que uns follets durant la nit van fer la feina que se li havia acumulat a un pobre sabater. Per a mi, avui, el que és prodigiós és que enca-ra quedin sabaters (poquíssims a Sant Cugat) que facin la seva feina. Feina que admiro i valo-

ro (igual que la de les modistes). Em temo que els nostres saba-ters no tenen successors: no veig quina persona jove voldrà pren-dre’n el relleu. És una feina meri-tòria però desagraïda: entrem a la botiga amb presses, només preocupats per si demà o avui mateix ens podrem endur les sabates arreglades. A vegades paguem i marxem sense mirar com han fet la feina, sense un comentari. En petits locals on s’acumulen les sabates, el saba-ter adoba els descosits i les soles gastades i atén el públic alho-ra amb mil interrupcions, man-tenint el bon humor i aguantant la pressió del client que voldria que la feina ja fos feta. És una feina artesanal que continua-rà sent molt necessària. Ara que som més conscients que mai de la importància del reciclat-ge i la reutilització (i la repara-ció), haurem de llençar les saba-tes només perquè se’ls ha gastat la sola? Haurem d’esperar que vinguin sabaters d’altres països? Se’ls ha de dir que tindran feina assegurada.CATERINA PUNSOLA


Publicitat | 17



18 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

La relació entre els Països Baixos i Espanya és molt forta, però existeix un èmfasi, sobretot, en l’explotació de moltes empreses neerlandeses a Catalunya”Opinió

Balances fi scals i fi nanceres, però també de rendes

Finalment i en el terreny individual, les aler-tes mundials sobre limitacions energètiques, alimentàries i d’altres recursos naturals ens han d’incitar a una intensa reducció del con-sum per tal de frenar –de mica en mica s’omple la pica– les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera, el malbaratament d’aigua, la generació absurda de residus o l’engrandi-ment de la petjada ecològica.

Es tracta, probablement, d’un programa molt poc assumit per les promeses políti-ques, per les planifi cacions empresarials i per les grans tendències informatives, però molt em temo que no pas gaire tard ens ani-rem adonant de la seva necessitat i urgència. Els inicis de curs podrien ser un bon moment per posar-se a la feina. •

La qüestió de les balances fi s-cals fou un referent informatiu del juliol i la del fi nançament de la Generalitat ha centrat, d’altra banda, un important debat durant l’agost. Respec-te al tema crec que dues coses haurien de quedar clares.

Primera, que l’única solució a ambdós proble-mes tan sols es trobarà quan Catalunya pugui gaudir, respecte de l’Estat, del mateix sistema de concert econòmic que a hores d’ara, i per raons històriques vinculades a les diputacions forals, ja s’està aplicant al País Basc i a Navarra, i que consisteix en la recapta total dels impostos per part del govern autonòmic i la cessió d’una part de la mateixa al govern central en compensació pels serveis prestats per aquest govern.

Segona, que l’anterior situació ha de comportar automàticament per part de Catalunya l’assumpció d’una postura de solidaritat, tant respecte de la resta de l’Estat com del Tercer Món, i que s’haurà de fi xar com a fi nalitat el futur apropament de les rendes entre els diferents països i persones. És a dir, que des d’aquí s’hauran d’enviar cap enfora una important quantitat de recursos pressupostaris, potser fi ns i tot més que ara, però això sí, fruit d’una voluntat pròpia.

Posats en aquesta tessitura, probablement hauríem de fer-nos un plantejament similar respecte de les fi nances de Sant Cugat. La seva consideració de municipi ric, amb unes rendes personals i familiars que, de mitjana, superen un 50% la de Catalunya, ens obliguen a pensar també en el reequilibri. Per dur-lo a terme cal-dria treballar en tres direccions: la municipal, la col·lectiva i la individual.

Municipalment parlant, les fi nances no són mai gaire joioses, però malgrat tot valdria la pena insistir en la necessitat d’incrementar sobretot les polítiques socials i les de cooperació fi nançant-ho, per què no?, i quan fos imprescindible, amb l’augment de contribucions urbanes.

Des d’un punt de vista col·lectiu, una societat com la santcugatenca, sens dubte privilegiada a escala mundial, hauria de ser capaç de generar un intens teixit social de caràcter solidari que es fi xés en els més desafavorits, que a Catalunya, no cal oblidar-ho, representen almenys el 17% de la població i que a escala de tot el planeta se situen gairebé en un 80%.

PRESIDENT DEL PATRONAT DE LA UNIVERSITAT DE LA PAU DE SANT [email protected]

JAN-JAAP VAN DE VELDECÒNSOL DELS PAÏSOS BAIXOS A BARCELONA. RESIDENT A SANT CUGAT

Arcadi Oliveres. Economia

Una societat com la santcugatenca hauria de ser capaç de generar un intens teixit social de caràcter solidari

[email protected]

la Contra _PÀG. 48


La d’aquest any serà una síndro-me postvacances aguda. Sen-se frivolitats. Aquestes han estat les vacances de l’estalvi i la tornada augura temps pit-jors. Per a molts aquest setem-bre començarà amb la incerte-

sa de no saber fi ns quan tindran el lloc de treball assegurat si la situació econòmica no millora.No ho he pogut confi rmar, però l’altre dia em deien que gairebé un 30% dels negocis del Trade Center hauran tancat portes en l’últim any per culpa de la crisi. Alguns han buidat el despatx durant les vacan-ces i ja no obriran al setembre. Els autò-noms i els petits empresaris no surten a les notícies perquè no acomiaden cente-nars de treballadors que facin engruixir de cop les llistes d’atur, però sí que inci-deixen clarament en la marxa de l’econo-mia. L’alcalde, Lluís Recoder, reconeixia

a principis d’agost que la crisi ha traspas-sat el sector de la construcció i es deixa notar també a Sant Cugat en la indústria, els serveis en general i el petit comerç. El deteriorament es va fent fort a cops de recessions de contractes individuals, de no renovació de contractes temporals i d’acomiadaments pactats a petites i mit-janes empreses. A Catalunya, els sindi-cats pronostiquen que el més dur arriba-rà després d’aquestes vacances i s’allarga-rà, probablement, fi ns al 2010. La crisi és aquí i a tota la zona euro, fi ns al punt que la locomotora econòmica de la UE, Ale-manya, també ha començat a patir la seva pròpia frenada. La Comissió Europea ha trigat un any a prendre mesures per evi-tar noves bombolles fi nanceres especula-tives i abans de l’estiu encara feia càlculs erronis sobre el creixement de les grans economies de la moneda única. El mar-ge d’actuació política s’estreny. Mentres-tant, la resta dels mortals preparem-nos per a aquest llarg hivern que posarà fre al consum i ens retornarà al vell costum de tenir un coixí per si van maldades. •

Depressió postvacances

El deteriorament es va fent a cops de recessions de contractes individuals, de no renovació de contractes temporals...

CARME [email protected]

dèries


Les Olimpíades i l’economia

rers mesos, ja que per primera vegada des de fa dotze anys ens hem enfrontat amb un cicle econòmic advers. La síndrome subpri-me importada dels Estats Units, com tantes altres coses, i el canvi de tendència en l’econo-mia espanyola, que ha passat en pocs mesos del creixement desbocat liderat pel sector de la construcció, a la pràctica aturada del mateix, com a conseqüència de la dificul-tat de trobar recursos per la falta de liqui-ditat del sector bancari i la desconfi ança en la concessió de crèdit a empreses i particu-lars, a causa del risc excedit en què estava immers, a més de la sensació de desconfi an-ça que tots els indicadors fi nancers a curt i mitjà termini han anat arrelant en les eco-nomies més fortes del planeta, han marcat seriosament la visió realista de l’economia que els entesos tenen per a aquest darrer semestre de l’any 2008. Aquest és un esce-nari en què no estàvem acostumats a treba-llar, ja que en els darrers anys ens havien fet semblar que no hi havia cap més direcció en l’economia que la de l’èxit.

Si a tot això hi afegim que a casa nostra cada cop és més clar i evident que el fl ux fi nancer de l’Estat espanyol, necessari per seguir creixent amb el nou Estatut, està poc

Aquest ha estat un estiu certament curiós. No tant perquè hagi estat millor o pitjor, sinó perquè ha estat diferent. Diguem que hi han confl uït una sèrie de fets que ens han fet viure uns mesos de

calor i oci diferents als que estàvem acos-tumats a gaudir els darrers estius.

Els anys d’Olimpíades són diferents per ells mateixos. La il·lusió que genera aquest esdeveniment entre les persones i a la soci-etat és quelcom especial. La contesa espor-tiva que hem viscut al més alt nivell amb representació de l’àmbit mundial continua sent un esdeveniment difícilment supera-ble, i si aquest fet es produïa en un país com la Xina, l’atractiu d’alguna manera el con-vertia en quelcom irreemplaçable. Aquest és un país que per a molts és un gran des-conegut i que, d’altra banda, està cridat a dictar de manera decisiva l’esdevenidor i la transformació social i econòmica del nostre planeta.

Però aquest no ha estat l’únic fet relle-vant que s’ha viscut durant aquests dar-

[email protected]

Entre les diferents activitats programades, destaquem la taula rodona Periodisme i polí-tica, en què hi intervindran els periodistes Salvador Cot (Avui) i Àlex Salmon (El Mun-do), i els polítics David Madí (CiU) i Josep M. Balcells (PSC). El moderador serà Xavier Fornells, director de Cugat.cat.

II JORNADES DE COMUNICACIÓ RAMON BARNILS 19 DE SETEMBREA les 20 h, al Museu de Sant Cugat - Monestir

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

menys que bloquejat i que la inversió en l’economia productiva i les infraestructu-res es pot veure seriosament compromesa, podem pensar quins seran els titulars amb què esmorzarem cada matí en aquests pro-pers mesos de la represa.

Fins aquí són situacions reals que coneixem, però que d’alguna manera se n’ha ajornat la consciència pública amb l’allau de grans esdeveniments esportius i la necessitat lògi-ca de gaudir de les merescudes vacances des-prés d’onze mesos de feina. Ara s’ha acabat l’Eurocopa, també s’han acabat les Olimpí-ades i pràcticament s’ha donat per fi nalitzat l’estiu. Haurem de tornar a la rutina i a més de prendre consciència de l’abast de l’esce-nari en què estem, haurem d’adonar-nos que, com pràcticament cada any, mentre fèiem vacances hi ha hagut un nou confl icte bèl·-lic entre Rússia i Geòrgia pel domini de les matèries primeres i un esfereïdor accident d’aviació al nostre país. Però caldrà treba-llar per veure quins canvis hem de fer per afrontar les noves situacions i aconseguir concloure aquest període amb un reconeixe-ment equivalent a les medalles olímpiques, tan valorades en els resultats dels esportis-tes pel seu esforç i la feina ben feta. •

Lluís Godayol. Economia

‘Tempus edax rerum’

No és veritat que cualquier tiempo pasado fue mejor. La veritat és que en qualsevol temps passat érem més joves.

I la joventut té el valor afegit de l’espe-rança, és a dir, la idea que hi ha temps, la il·lusió que tot se solucionarà i s’ar-ribarà a una situació feliç. La velle-sa no té aquest tresor (aquest mirat-ge), per a ella l’esperança és cada cop més insignifi cant, fi ns que arriba a no ser res. El temps va devorant les

ANTONIO PRIANTE

sense mala intenciócoses, convertint-les en passades (fantas-mes que vagaregen per la ment), i alho-ra va reduint el futur. He pensat en tot això tan poc engrescador contemplant, des de cert punt de Valldoreix, el pai-satge que s’obre cap al nord. A l’esquer-ra, Montserrat; enfront, Sant Llorenç del Munt; a la dreta, un seguit d’aquells simpàtics turons, tres dels quals fan una serra (“com el Vallès no hi ha res”). A llarga distància, tot igual. El que ha can-viat és el territori que es desplega des del punt d’observació fi ns a aquell últim decorat muntanyenc. On són els bos-quets, els rierols, les vinyes, els camps de blat, les cases de pagès? On és tot allò? El temps s’ho ha empassat. És veri-tat que, al seu lloc, ara hi ha autopis-tes, hospitals, centres comercials, urba-nitzacions, tanatoris, fàbriques, bancs, empreses d’assegurances, hípiques, ben-zineres, universitats, supermercats, gar-

dens, col·legis, discoteques… Però jo, amb la nostàlgia que correspon a la meva edat, preferia tot allò que ja no hi és. I a més, tot això, vull dir, el que ara hi és, també s’ho empassarà el temps, si no en cinc dècades, en cinc segles, tant hi fa. És el que vol dir la frase lla-tina que encapçala l’article. És d’Ovidi, un escriptor romà que primer s’ho va passar molt bé i que després li van anar tan mal dades que esdevingué un poeta trist i melancòlic. Però les seves refl exi-ons sobre les vivències i els sentiments humans són ben encertades. Sí, el temps ho devora tot. Que cadascú que hagi arribat a certa edat faci inventari de totes les coses, des de les essencials fi ns a les decoratives, que van omplir la seva vida. I dirà amb l’Ovidi: tempus edax rerum. I potser afegirà: meher-cule, quam magnum ventrem! (‘redéu, quin estómac!’). •


Aquest cap de setmana, amb centenars de milers de vehicles circulant per les carreteres catalanes, és un bon moment per preguntar-se si són útils les campanyes de conscienciació i els

missatges que, des del Servei Català del Trànsit, s’envien a la societat. Ho dic, perquè les xifres setmanals de morts per accident no aconsegueixen modifi car la conducta imprudent i insolidària de molts conductors. I és que conduir no és tan sols una manera de fer, conduir és, sobretot, una manera de ser. I si canviar la manera de fer sovint és difícil, canviar la manera de ser és gairebé impossible. No hi ha diferències entre la manera de ser i la manera de conduir, perquè la segona és conseqüència de la primera. Tota manera de ser és una manera de pensar i de relacionar-se amb els altres. Per això, el

que veiem a les carreteres és un refl ex de la societat. Ara, per exemple, s’imposen els espavilats, aquells que s’aprofi ten de les bones maneres dels altres per passar-los al davant, aquells que se’n riuen de la humanitat perquè la humanitat, com a concepte, els fa més nosa que servei.Decididament, no m’agraden els conductors que es posen al davant d’una cua de vehicles aturats, en lloc de posar-se al fi nal, ni els que pensen que l’intermitent és una llicència per canviar de carril quan els plagui o per entrar en una autopista vingui qui vingui. No m’agraden perquè, ja sigui dintre o fora del cotxe, aquesta és la seva actitud davant la vida. No m’agraden com a conductors perquè ja no m’agraden com a persones. Consideren que hem d’interpretar com una ordre allò que desitgen i l’intermitent del seu cotxe és una al·legoria de la seva manera de ser. Demanen pas i el món s’ha d’aturar perquè passin ells. Així és com són i així és com es comporten en tots els àmbits de la vida. Són això, intermitents mentals. •

Els intermitents mentals

No hi ha diferències entre la manera de ser i la manera de conduir, perquè la segona és consequència de la primera

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat



Recoder demana a les forces polítiques catalanes que es mantinguin unides per aconseguir un bon fi nançament

Prec _PÀG. 23

Passarà aquest mes:El dilluns 15 de setembre se celebrarà una sessió del ple municipal

la Ciutat20 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


TRAMITACIÓ. Les prop de noranta cases de la Floresta que van quedar fora d’orde-nació pel Pla General Metro-polità (PGM) l’any 1976 han recuperat de manera defi ni-tiva la legalitat. La ratifi cació del govern català del PGM als àmbits de Can Monmany, la Floresta, Valldoreix i Can Cor-tés legalitza automàticament les 90 cases que el 1976 van que-dar fora d’ordenació.

“Era una notícia espera-da, ara falta que es publiqui al Diari Ofi cial de la Genera-litat perquè sigui efectiu”, ha dit el membre del col·lectiu de les cases fora d’ordenació de la Floresta, Ramon Obach. Per arribar a aquest punt han cal-gut 32 anys de reclamacions, durant els quals els propieta-ris d’aquestes cases no han pogut reformar ni ampliar les seves llars, i els que van optar per vendre-les ho van haver de fer a un preu de mercat més baix. A més, en les negocia-cions per entrar en el pla del PGM també han perdut coefi ci-ent d’edifi cabilitat. Obach s’ha mostrat satisfet perquè s’ha conclòs una etapa i ha assegu-

La Generalitat ratifi ca el pla urbanístic de la Floresta

Legalització. La confi rmació per part de l’Administració catalana del Pla General Metropolità (PGM) al districte suposa que la norantena de cases que es van quedar fora d’ordenació el 1976 recuperaran la legalitat

El pla autoritza que es puguin construir 687 habitatges mésEl projecte possibilita la construcció d’habitatge protegit

rat que “no hem perdut mai l’es-perança”. El fl orestà ha volgut deixar palès que si no fos pel col·-lectiu “encara estaríem 32 anys més per legalitzar-les”.

Tres dècades de penesL’alcalde, Lluís Recoder, ha vol-gut explicar que amb aquest darrer tràmit administratiu es posa punt i fi nal a una injustícia que s’arrossega des de fa més de

tres dècades. “Les administra-cions teníem un deute pendent amb les famílies que l’any 1976 van veure com els seus habi-tatges, com a conseqüència de l’aprovació del PGM, es conver-tien en il·legals, amb tot el que això comporta”.

2.076 habitants mésL’aprovació de l’últim tràmit del PGM per part de la Comis-

sió d’Urbanisme de Barcelona i la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, òrgans que depenen del Departament de Política Ter-ritorial i Obres Públiques, dóna via lliure perquè el districte se sotmeti a un procés de canvi.

D’aquesta manera, es té en compte que de les 4.224 perso-nes que actualment resideixen a la Floresta s’arribi a un total de 6.300, la qual cosa suposarà 687 habitatges més dels 1.408 que hi ha ara. L’ordenació territorial-ment implicarà, a més, que es dibuixi un nou sistema d’aline-acions i rasants en tot el distric-te, que es millori la mobilitat de la zona, que s’edifi qui una nova centralitat, que es farà al costat de l’estació de FGC, i que es cons-trueixin equipaments, entre els quals hi haurà un aparcament, que se situarà en un terreny entre l’avinguda de Montserrat i el passatge de Sant Salvador, a banda de l’habitatge públic. Aquestes intervencions tindran una afectació sobre un total de 3.286.287 metres quadrats. Igual-ment, el pla defi nirà els carrers de la Floresta i la declaració dels espais protegits, així com dels corredors biològics.

Recoder ha avançat que dels 210 habitatges que Promusa té previst projectar en diversos punts de la Floresta “un 70% seran de lloguer”, i ha vatici-nat que “possiblement d’aquí a tres anys podríem lliurar les primeres promocions”. En els mateixos termes l’alcalde ha volgut deixar palès l’esforç del consistori local en matèria d’habitatge protegit, i ha mani-festat que “ara podrem cons-truir-ne a la Floresta i esperem que ben aviat ho puguem fer a Valldoreix”. •

El PGM farà que a la Floresta es pugui construir habitatge protegit i privat i a més legalitza les cases que van quedar fora d’ordenació. #LL. LLEBOT

Mariona Sagalé[email protected]

“No pot ser que la Generali-tat declari la zona parc natu-ral i després traslladi la res-ponsabilitat a l’Ajuntament. No podem assumir el risc de pagar una indemnització al

propietari de Can Busquets”, ha dit Recoder, que ha dema-nat que el govern assumei-xi les conseqüències d’inclou-re el 100% de Can Busquets al futur Parc de Collserola.

També sobre la Floresta Recoder demana responsabilitat a la Generalitat per Can Busquets



Les ajudes a particulars de Medi Ambient, obertes

SUBVENCIÓ. Aquest any l’Ajuntament destinarà fins a 34.300 euros a finan-çar projectes de sostenibili-tat a particulars. Les ajudes estan encaminades a coste-jar part de les instal·lacions que facin els ciutadans als seus habitatges en matèria de pràctiques sostenibles.

De l’1 de setembre al 28 de novembre, tothom que vulgui sol·licitar aquesta subvenció haurà d’omplir la documen-

Concessió. De l’1 de setembre al 28 de novembre es podrà optar a la subvenció que ofereix l’Ajuntament

tació necessària per lliurar-la al registre a l’Ofi cina d’Aten-ció Ciutadana (OAC).

Per a aquesta temporada l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament té previst que es donin subvencions en tres categories. La primera, per a tot el que fa referència a l’es-talvi d’aigua, de manera que les ajudes es destinaran a la instal·lació d’airejadors per a aixetes o de sistemes que per-meten aprofi tar l’aigua de plu-ja i la subterrània, així com de sistemes de reutilització d’ai-gua. La segona línia es basarà en l’aprofi tament d’energies renovables i d’estalvi energè-tic, per la qual cosa s’ajuda-ran econòmicament les instal·-lacions d’energia solar tèrmi-ca i d’energies renovables, i la substitució per doble vidre.

Pel que fa a les activitats de protecció ambiental, la con-cessió econòmica es facilitarà als projectes que complemen-tin l’acció municipal en l’edu-cació ambiental i en la lluita contra el canvi climàtic.

Se subvencionarà la instal·lació de plaques elèctriques. #LL. LLEBOT

El programa vol ajudar les pràctiques sostenibles

_Redacció

El Grup de Natura del CMSC vol canviar el vial interpolar

L’estany dels Alous. #LL.LL.

Generalitat que es replantegi el projecte. El col·lectiu també sol·licita que es millori la con-nexió amb bicicleta entre Rubí i Sant Cugat i que es creï una via verda que comuniqui el Vallès amb el Baix Llobregat. •

AL·LEGACIONS. El Grup de Natura del CMSC ha presentat al·legacions al desdoblament de la C-1413 entre el Papiol i

Mira-sol per l’impacte negatiu que tindrà l’ampliació d’aques-ta via sobre l’ecosistema del tor-rent i de l’estany dels Alous.

De la mateixa manera que l’Ajuntament de Sant Cugat, el Grup de Natura demana a la

M. [email protected]

Nou curs

Sense cap mena de dubte, el curs polític que ara comença vindrà marcat per les xifres: les de l’econo-mia i les del fi nançament autonòmic. Un cop accep-tat que hi ha crisi, ara el que cal anar defi nint és la

seva profunditat, però, de moment, les autoritats econòmi-ques encara no veuen la sortida del túnel. El que sí que és inqüestionable és que la patacada en el sector immobiliari ha estat de campionat. El mes de maig a Catalunya les ven-des van caure un 52% i es calcula que hi ha 60.000 habitat-ges esperant comprador. I, probablement i a partir d’uns càlculs molt per sobre, un 5% d’aquests habitatges són a Sant Cugat, mentre la nostra ciutat només signifi ca un 1% de la població catalana. No crec, però, que això sorpren-gui ningú. El model de la nostra ciutat s’ha basat durant vint anys en la suposada capacitat inesgotable del tot-xo per atraure barcelonins, fonamentalment. Ara això se n’ha anat en orris. Ja no som un model de ciutat que creix alegrament i, a més, ofereix elevada qualitat de vida a qui decideix venir a viure-hi. Aquest model de ciutat ha que-dat amputat: Can Mates i Vulpalleres en són la mostra fefa-ent. No em cansaré d’insistir en aquesta qüestió, considero que és un element fonamental per al Sant Cugat dels prò-xims anys. No debades, les previsions situen vers el 2012 la recuperació del sector. Per tant, l’existència de dues zones semidesèrtiques que esperen assolir la plenitud de drets i deures durarà com a mínim tot l’actual mandat municipal. És un element amb el qual hem de comptar i sobre el qual caldrà prendre algunes decisions. És per això que m’estra-nya que se’n parli tan poc. Amb l’agreujant que aquesta ensulsiada constructiva està comportant una forta reduc-ció d’ingressos municipals, la repercussió més forta de la qual ben segur que es notarà en el pròxim pressupost. Així, doncs, obrim aquest nou curs (i els pròxims) amb una ciutat ferida (la seva gravetat s’ha de discutir) i amb menys ingressos per administrar-la. El tema no és menor, preci-sament. Cal veure com reconduïm la situació. Un nou pro-jecte de ciutat basat en l’economia del coneixement podria resultar una bona vàlvula d’escapament: canviar el totxo per l’empresa d’excel·lència. Però aquesta és una qüestió que mereix una altra columna. •

l’EstirabotJORDI [email protected]



Millora. Adif acaba d’ad-judicar la construcció de la nova subestació elèctrica per un valor de poc més de 3,3 milions d’euros a l’em-presa Control y Montajes Industriales.

Aquesta nova instal·-lació se situarà a 100 metres de l’estació que Renfe té a Sant Cugat i a més d’ampli-ar i garantir un continu sub-ministrament d’electricitat als trens que passaran per aquest tram, millorarà la seguretat de la infraestruc-tura ferroviària i s’utilitza-rà per als sistemes de senya-lització.

La nova instal·lació fer-roviària substituirà la que hi ha actualment a la zona i

s’instal·larà en forma de rec-tangle de 19,50 metres d’am-plada per 42 de llargada i ocu-parà una superfície de 819 metres quadrats, dels quals 324 pertanyen a l’estació.

Segons les previsions fetes, i tal com ha anunciat Adif, empresa adscrita al Ministe-ri de Foment, la subestació oferirà una doble entrada de línia, que se soterrarà, amb capacitat per a 25 quilovolts i que donarà 6 megavolts per cada línia.

L’ampliació de la capaci-tat elèctrica a la línia ferrovi-ària s’emmarca en l’adequa-ció de les vies del tren a l’am-ple europeu.

Control des de Barcelona El control del nou punt elèc-tric es farà des del Centre de Telecomandament d’Energia, situat a Barcelona, que serà l’encarregat de detectar pos-sibles problemes i avaries a la subestació, gràcies a un siste-ma de control totalment auto-matitzat.

Adjudicada la nova subestació elèctrica per 3,3 milions

l’actual estat de les obres. #LL.LL. _M. S.

afeCtaCió. La carretera que uneix Sant Cugat amb Cerdanyola del Vallès, la BP-1413, estarà tancada com a mínim una setma-na arran de les obres que s’estan executant al cen-tre direccional de la ciutat veïna.

L’afectació de les obres en aquesta via s’estén en el tram que comprèn des del nucli de Sant Cugat fins a la rotonda del castell de Sant Marçal, a Cerdanyola. Tot i això, s’ha fixat una ruta alternativa per a tots

aquells que s’hagin de des-plaçar a la ciutat veïna.

Els treballs que es duran a terme durant tota aquesta setmana, i que es van inici-ar el dilluns 25 d’agost, ser-viran per adequar i cana-litzar el sector de la Plana del Castell, on a més de la construcció d’habitatges i de diverses zones empresa-rials, s’està bastint el sincro-tró Alba, un accelerador de partícules que ha d’entrar en funcionament entre els anys 2009 i 2010.

Tancada la via entre Cerdanyola i Sant Cugat per les obres al sincrotró

la carretera està tancada. #LL.LL. _Redacció

trobada. Els alcaldes valle-sans es van reunir, abans de l’estiu, en un acte per mos-trar la seva unanimitat i for-ça a l’hora d’articular les peti-cions que faran als governs per aconseguir que es millo-rin les infraestructures a la comarca i se’n construeixin més. Aquesta mena de lobby municipalista té com a objec-tiu aconseguir compromisos per desenvolupar econòmica-ment el Vallès Occidental.

En aquest acte de concili-ació, en què van participar diversos alcaldes del Vallès Occidental, entre ells l’alcal-

de Lluís Recoder, es va tornar a demanar que s’allargui la línia de FGC del Tibidabo, l’anome-nada L-7, que aniria a parar a Sant Cugat. Els onze alcaldes que es van reunir van dema-nar que aquest desdoblament s’inclogui en el pla d’infraes-tructures i, a més, les alcaldi-es es van mostrar favorables a la construcció del túnel d’Hor-ta ferroviari.

La trobada també ha servit per demanar que el govern de l’Estat retorni als ajuntaments l’IVA que s’utilitza en les inver-sions, perquè les administra-cions locals puguin reinver-tir-lo, tal com va dictaminar el Tribunal de Justícia de la UE per una denúncia de l’Ajunta-ment santcugatenc.

Entre les reclamacions hi ha la prolongació de la línia L-7 de FGC

el desdoblament de la l-7 de fGC passaria per sota el tibidabo. #LL.LL.

_Redacció

Els alcaldes del Vallès volen més vies de connexióreunió. Demanen també al govern central el retorn de l’IVA en les inversions per reinvertir-lo

Mobilitatl’ajuntament escampa sal als car-rers sense asfaltarL’Ajuntament ha escampat fins a 60.000 quilos de clo-rur càlcic (sal) als carrers sen-se asfaltar del municipi amb l’objectiu de disminuir la pol-seguera que els vehicles aixe-quen quan hi circul·len. La campanya s’efectua sobretot en algunes vies de Mira-sol, les Planes, la Floresta, Can Trabal o Can Fontanals i cos-ta 27.339,75 euros.

eStaCionaMent77 noves places de zona blava al centre de la ciutatEl consistori ha creat 77 noves plaves de zona bla-va al centre de la ciu-tat. Els carrers Martorell, Anselm Clavé, Cristòfor Colom i Camí del Colomer passaran a tenir l’aparca-ment regulat el dilluns 1 de setembre.

llambordes

SubStituCióSet edilS fan d’alCaldeS aCCidentalS aqueSt eStiuEls tinents d’alcalde Joan Recasens, Mercè Conesa, Jordi Joly, Marta Subirà, Cris-tina Paraira, Carmela Fortuny i Xavier Escura han substituït durant el mes d’agost l’alcal-de Lluís Recoder.



ConSell. L’alcalde, Lluís Recoder, creu que si tots els partits catalans fan un front comú, Catalunya tindrà més possibilitats d’aconseguir un model de finançament millor, tal com ha afirmat en una roda de premsa amb els mitjans locals i comar-cals. “Tots els partits cata-lans hem de continuar units a l’hora d’afrontar les nego-ciacions per acordar el nou sistema de finançament. És moment d’anar tots a l’una i de posar per davant els inte-ressos de país als interessos de partit”.

Després d’assenyalar la importància del finançament per al conjunt del país, el polític, que l’ha qualificat de “tema clau”, ha exposat que la solidaritat ha arribat a un punt que és injusta. “La soli-

daritat té una data de caduci-tat en el temps, no pot durar per sempre”. Recoder ha dit que si les negociacions entre l’Estat i la Generalitat per arribar a un consens en el nou model econò-mic fracassen, Catalunya per-drà capacitat per “poder cons-truir nous hospitals i noves carreteres, o millorar la xar-

xa ferroviària del país”. L’alcal-de ha assegurat que “el PSOE té un problema gros arreu de l’Estat amb les negociaci-ons per fixar un nou finança-ment”, i ha dit que el president José Luis Rodríguez Zapate-ro “ha de tenir la responsabili-tat de decidir i de justificar les seves decisions”. •

M. Sagalé[email protected]

l’alcalde fa una crida a totes les formacions polítiques. #LLUÍS LLEBOT

Recoder vol un front comú per millorar el finançamentPetició. L’alcalde diu als polítics catalans que posin al davant “els interessos de país als interessos de partit”

S’aprova la moció contra les 65 hores laborals

Contra. Per unanimitat. Totes les formacions polí-tiques van rebutjar, en l’úl-tim debat plenari munici-pal, l’eurodirectiva que pretén allargar la setma-na laboral fins a 65 hores.

La moció va ser presen-tada conjuntament pel grup socialista i per ICV, i va ser aprovada amb les esmenes que van introdu-

ir les formacions de CiU i el Partit Popular. La moció demana al govern espanyol que defensi l’horari laboral que s’aplica actualment als estats membres, i reclama al Consell de la UE que reti-ri l’eurodirectiva, aprovada el 10 de juny, perquè repre-senta “una pèrdua del benes-tar social i un atac als drets laborals, atempta contra la seguretat i la salut a la feina i dificulta la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal”.

_M. S.

L’eurodirectiva és “una pèrdua del benestar social”

Es limitarà el consum de bosses de plàsticvotaCió. La moció presen-tada per ERC perquè Sant Cugat s’adherís al progra-ma Catalunya lliure de bos-ses de plàstic es va acabar convertint en una moció institucional, a què es van sumar tots els grups polí-tics de l’Ajuntament.

El regidor republicà Antoni Ramon va repas-sar els aspectes més nega-tius de les bosses d’un sol ús, de les quals va dir que, a més de trigar 500 anys a des-compondre’s, representen el 2,32% de la brossa domès-

tica, i va assenyalar que són fàcils de substituir en els sis-temes reutilitzables. Ramon va posar de manifest que el programa implica, entre altres mesures, llançar cam-panyes de sensibilització, cre-ar una xarxa de comerços res-pectuosos amb el medi ambi-ent, posar preu a les bosses de plàstic per desincentivar-ne el consum, bonificar les botiges que portin a terme aquestes polítiques i decla-rar el 3 de juliol Dia Català sense Bosses de Plàstic.

_M.S.

Joan Recasens, president intercomarcal d’UDC

Partit. Joan Recasens ha estat reescollit presi-dent d’Unió Democràti-ca de Catalunya al Comi-tè Executiu Intercomarcal de Barcelona. El polític va anunciar en una roda de premsa la seva reelecció.

Segons va explicar Reca-sens, entre els seus objec-tius per als pròxims qua-tre anys destaca el de fer arribar el missatge d’Unió als mateixos militants, a la ciutadania i també a la resta de partits, ja que segons va assegurar “hi ha molta gent que pensa com nosaltres”.

El partit es troba en un procés de renovació de càrrecs per al 24è Congrés d’Unió Democràtica de Catalunya, que se celebrarà a Sitges el cap de setmana del 18 i el 19 d’octubre. Pre-cisament per aquest motiu, Cristina Paraira substitu-eix des de fa unes setma-nes Xavier Amador com a presidenta d’UDC a la nostra ciutat.

_C. Mercader Boldú

Demora. L’estació que ha de construir Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) al barri de Vulpalleres torna a patir un ajornament en el calendari d’execució.

Com a mínim la primera fase de les obres de la nova parada, que ha de donar servei als barris de Vulpalleres, Turó

de Can Mates i Sant Domènech, no començarà a construir-se fins al gener de l’any que ve, de manera que la intervenció sobre les vies, la segona fase, coincideixi amb el període esti-val, ja que és l’època de l’any en què la freqüència de trens de Barcelona cap al Vallès baixa d’intensitat. Així doncs, durant

l’estiu es podrà adequar l’es-tació a l’amplitud de les vies de manera més segura i tras-tocant mínimament el trànsit dels combois ferroviaris.

L’alcaldessa accidental d’aquesta setmana, la tinen-ta d’alcalde de Territori, Mer-cè Conesa, ha explicat que no estan d’acord que la construc-ció de l’estació comenci tan tard, i ha assenyalat que l’Ajun-tament tenia l’esperança que les obres comencessin aquest estiu o al setembre, perquè “fa molt de temps que l’acord ha de tirar endavant”. Conesa s’ha mostrat contrariada amb aquest nou retard i ha assenya-lat que el consistori té un pacte verbal perquè les obres comen-cin al gener del 2009.

De la seva banda, l’alcalde de la ciutat, Lluís Recoder, va exposar en declaracions recolli-des per Cugat.cat que “la Direc-ció General de Transports està repassant el projecte per apro-var-lo i Tabasa el licitarà”. En relació amb les contínues demores, l’alcalde ha dit que “és millor prendre’s el retard amb humor que enfadar-s’hi”.

Tres anys tardLes obres s’haurien d’haver iniciat l’estiu del 2007, un calendari que es va pospo-sar fins al 2008, data que tam-bé queda aturada, en un ini-ci, fins al gener del 2009. Amb aquesta nova data, l’estació de Vulpalleres podria començar a funcionar el 2010.

Com les altres estacions de FGC, la que ha de ser la setena estació dins del nostre terme municipal tindrà dues anda-nes i estarà dotada de tots els requisits d’accessibilitat. A més, es deixarà tot preparat per si en un futur es vol fer una connexió amb l’interco-municador de Renfe.

La construcció de l’estació de Vulpalleres es torna a ajornar

la nova estació de tren s’ha de construir en aquest punt de la via per donar servei als nous barris. #LL.LL.

_Redacció


Passarà:La firma santcugatenca Chocolat Factory llançarà una nova gamma de productes dins dels The Pleasure Boxes

Economia24 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46

la Xifra

21,9%de beneficiMés és el que ha ingressat l’empresa d’ordinadors Hewlett-Packard durant els mesos d’aquest 2008.


EXPanSió. El divendres 5 de setembre, la petita oficina que la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa té situada a la Casa Aymat pas-sarà a convertir-se en una delegació territorial, que estarà emplaçada al car-rer de Vallespir, a escassos minuts de dos dels parcs empresarials més impor-tants que té Sant Cugat, com són el de Can Mamet i el de Can Sant Joan.

La inauguració de la nova delegació de l’entitat valle-sana, que se celebrarà a les 13 h i que comptarà amb diversos representants polí-tics, institucionals i empre-sarials, respon al creixe-ment econòmic i empresa-rial que s’ha desenvolupat en els últims anys al Vallès sud, i a la disposició estra-tègica de la Cambra de pro-ximitat al territori.

Els municipis de Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal formen actualment un trian-gle empresarial que agluti-na més de 13.000 empreses, segons dades de la mateixa Cambra, cosa que significa

el 40% de les empreses que operen a la demarcació de la Cambra de Terrassa. Aques-ta xifra ha fet que l’òrgan hagi decidit instal·lar a l’epicentre de l’activitat empresarial una delegació, per donar més bon servei als seus representats: els empresaris. La projecció econòmica dels tres munici-pis farà que des de la nova seu s’ampliïn tant el nombre de serveis que es prestaven a la Casa Aymat com el nombre de treballadors, que també augmentarà.

La delegació del carrer de Vallespir s’ubicarà a la pri-mera planta del número 19 d’aquesta via santcugaten-ca i tindrà una superfície de 200 metres quadrats. Des d’aquest nou emplaçament es potenciaran les activi-tats relacionades amb l’ori-entació a les empreses, l’ex-ternalització i la formació empresarial, així com tas-ques d’assessorament i de desenvolupament.

Consellers delegatsLa nova delegació, a més, disposa d’un nou organis-me consultor integrat per vuit empresaris, dels quals tres són de Sant Cugat, dos de Rubí i els altres tres de Castellbisbal. Els nous con-sellers van ser nomenats en una reunió liderada pel presi-dent de la Cambra de Comerç de Terrassa, Marià Galí.

En el transcurs d’aquesta trobada també es va decidir que David Chaler, vocal del Comitè Executiu de la institució, fos el delegat de la delegació, i Iolanda Pujol va ser nomenada respon-sable tècnica de la delegació.

La Cambra s’apropa a les empreses del Vallès sud

Visió. Amb la vista fixada en les 13.000 empreses que operen a Sant Cugat, Rubí i Castellbisbal, l’entitat egarenca s’entendrà al setembre, passant d’unes oficines a la Casa Aymat a tota una delegació territorial

La seu té un nou Consell de la delegacióLa inauguració se celebrarà el 5 de setembre, a les 13 h

El nou Consell de la delegació de la Cambra de Terrassa a Sant Cugat i al centre el president de l’entitat, Marià Galí. #CEDIDA

Més de 33.000 empresesL’entitat egarenca va ser la primera a constituir-se a Catalunya i la tercera d’Espa-nya. Actualment l’organisme cameral defensa els interes-sos de més de 33.000 empreses, repartides per dotze munici-pis de tot el Vallès.

D’aquesta manera la Cambra afavoreix els inte-

r e s s o s g e n e r a l s d e l e s empreses i es compromet activament amb el desen-volupament social i econò-mic de la seva demarcació, que integren Castellbisbal, Gallifa, Matadepera, Olesa de Montserrat, Rellinars, Rubí, Sant Cugat, Sant Llorenç Savall , Terras-sa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls. •

Mariona Sagalé[email protected]

Pere Maymó. Laboratoris Maymó

Joan Oriol. J. Pareta SAJoan Sardà . Joan Sardà SAJoan arboix. Belfintex SAantoni Vert. Indústries

Gràfiques GrifollPere arch. EgarsatJosep Ll. Galvany. Video

Club Sant CugatJuan José Martínez. SC

Trade Center

En context Representants del Consell


Publicitat | 25




AVALUACIÓ. L’Ajuntament de Sant Cugat se situa en el tercer lloc del rànquing de transparència de la infor-mació economicofinance-ra, tal com assenyala la Fun-dació Transparència Inter-nacional Espanya en el seu darrer estudi.

El consistori santcuga-tenc està en el mateix nivell que ciutats com Sabadell, Gijón i Oviedo, i ha acon-seguit una puntuació de 80 punts sobre un màxim de 100. Jordi Joly, tinent d’al-

calde d’Economia, ha expli-cat que l’àrea econòmica fa temps que treballa per la cultura de la transparèn-cia i la rendició de comptes. En aquesta direcció, el titu-lar d’Economia ha assenya-lat que “els objectius només tenen sentit si tenen associat algun indicador”, i ha asse-gurat que “tots els indicadors del mapa de ciutat es posaran a disposició de la ciutadania a la web de l’Ajuntament”. Joly també ha volgut recordar que en els pressupostos del 2008 s’ha aplicat un nou sistema pressupostari basat en la uti-lització de mapes estratègics, que “posa en línia els recur-sos econòmics amb els objec-tius estratègics, polítics i de gestió”.

Pel que fa a les altres tres àrees avaluades per la fun-dació, Sant Cugat ocupa, en la categoria d’informació sobre la corporació munici-pal, la sisena posició, amb 81,3 punts sobre 100; en la sec-ció de relació amb els ciuta-dans i la societat se situa en

Sant Cugat, tercera en el rànquing de transparència economicofi nancera

La transparència en contractació de serveis està en l’11a posició. #LL. LL.

Ho diu la Fundació de Transparència Internacional

vuitè lloc, amb 80 punts sobre 100, mentre que pel que fa a la transparència en les contrac-tacions de serveis la puntua-ció baixa de manera notòria, fins a 16,7 punts sobre 100, deixant el consistori en onze-na posició.

80 indicadors avaluatsEn l’elaboració d’aquest docu-ment, la fundació s’ha basat en l’estudi de la informació sobre la corporació munici-pal, de les relacions amb els ciutadans i la societat, de la transparència economicofi-nancera, de la transparència en les contractacions de ser-veis i de la transparència en matèria d’urbanisme i obres públiques. A través de l’ava-luació d’aquestes quatre àre-es, s’han mesurat un total de 80 indicadors per desgranar quin grau de transparència apliquen els cent municipis amb més habitants de l’Estat espanyol i quins faciliten una informació més transparent en els seus comptes.

_Redacció

Konotec i CimWorks s’alien per créixer

EXPANSIÓ. L’empresa submi-nistradora de software i de ser-veis de gestió Konotec Soluci-ones y Servicios ha anunciat la subscripció íntegra de la seva recent ampliació de capital per part de Consultores de Ingeni-ería Mecánica CimWorks.

Per a la firma santcuga-tenca, que disposa d’ofi cines a València i Saragossa, aques-ta operació significa un pas

endavant, tal com assenya-la el soci fundador i director comercial de Konotec, Ricar-do Aguirreche: “Amb el suport del seu soci majoritari, l’empre-sa està en condicions d’aportar als seus clients el ventall més ampli de solucions”. Per la seva banda, el conseller delegat de CimWorks i Konotec, Esteban Galindo, apunta que la subs-cripció “permetrà a ambdues companyies incrementar la pre-sència en el mercat de les tecno-logies de desenvolupament de producte i innovació”.

_Redacció

Això farà augmentar la presència en el mercat tecnològic

BALANÇ. El resultat consoli-dat de Caixa Sabadell en el primer semestre d’any s’ha situat en 98 milions d’eu-ros, un 189,6% més que en el mateix període de l’any anterior. Els guanys de l’en-titat bancària s’han basat en les plusvàlues genera-des per la venda del 50% de les companyies assegura-dores a Zurich.

L’entitat manté una liquiditat de 1.400 milions d’euros, i l’agència inter-nacional Fitch Rating li ha atorgat la certificació A, un fet que suposa que Caixa Sabadell té capaci-tat per gestionar el pes del

sector immobiliari en el seu balanç.

Pla expansiuTot i la complicada situa-ció econòmica actual, Cai-xa Sabadell continua la seva política expansiva dins i fora de Catalunya, aquesta última iniciada el 2007. Així doncs,

des que va començar l’any, la banca sabadellenca ha obert sis ofi cines, de les quals tres són a Catalunya i tres a Madrid, que aporten a Caixa Sabadell un gruix de 370 ofi ci-nes. D’altra banda, al setem-bre la caixa obrirà la seva pri-mera ofi cina a Andalusia.

Caixa Sabadell obté un benefi ci de 98 milions d’euros Al setembre obrirà la seva primera ofi cina a Andalusia

Entre el primer semestre del 2007 i del 2008 ha crescut un 189,6%. #LL.LL.

_M.S.

Confi ança

Cada any explico als meus alum-nes que l’econo-mia és un siste-

ma fi duciari, que es basa en la confi ança. En totes les crisis sempre hi ha un component impor-tant de manca de con-fi ança en el futur, en la solvència dels altres, en els preus. El sector fi nan-cer té un paper impor-tant aquí. Tendeixo a pensar que tal com està actuant, amb la limita-ció de crèdit radical, està aprofundint més la crisi, més que no pas ajudar a superar-la. M’explico. Pel que fa als particulars, no és només que són pocs els que ara es decideixen a escometre una inver-sió, és que el sector fi nan-cer no dóna crèdit en les mateixes condicions en què el donava, ni de lluny.

Les empreses, per la seva banda, han vist encarida la cartera fi nancera (pòlisses, des-compte de lletres...). A més, els descoberts es toleren menys, cosa que representa un canvi en les condicions no escri-tes en la relació fi nance-ra-client. Ara, en condi-cions idèntiques, es tor-nen rebuts que abans es pagaven (es fi nançava, car, però es feia). Un pro-veïdor que rep un rebut retornat desconfi a, i sense confi ança tallarà el crèdit i voldrà cobrar al comptat. Així veiem com l’efecte negatiu es multiplica, la manca de crèdit fi nancer esdevé també comercial. Res a dir contra la ban-ca, empreses privades lliures d’establir la seva política. Però el nos-tre sector fi nancer té la peculiaritat de la forta-lesa de les caixes d’es-talvis. Ara és un bon moment per constatar el bon paper que fan en favor de la societat. •

La limitació de crèdit radical està aprofundint més la crisi

[email protected]

econogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaCARLESBRUGAROLAS

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa



Grup XXI ven CELO nou mesos després de la seva adquisició

VENDA. La constructora santcugatenca Grup XXI ha venut el 98,52% de l’em-presa vidriera CELO per un preu inferior del que va pagar per adquirir-la, el mes de novembre passat.

Amb aquesta transacció econòmica l’empresa, situ-ada al parc d’activitats eco-nòmiques de Can Mamet, hi ha sortit perdent, ja que mentre que fa deu mesos va adquirir la marca CELO per un valor de 9,4 milions d’eu-ros, la venda s’ha situat en 7,8 milions, xifra que ha

generat a la companyia local unes minusvàlues d’1,6 mili-ons. CELO l’ha comprat l’em-presa madrilenya de materi-als per a la construcció Acini-po 07. L’adquisició per part de la fi rma de Sant Cugat respo-

nia a l’estratègia d’expansió iniciada per Grup XXI, que tenia previst sortir a borsa sota el nom de CELO XXI, a través d’una oferta pública de subscripció (OPS). La ven-da de CELO es produeix en

Valor. La conjuntura econòmica fa que la marca es desfaci de la vidriera per un milió menys del preu que va pagar

un moment de recessió eco-nòmica i en què la borsa no registra valors a la baixa.

Venda de CorporajetsA més, la corporació fi nan-cera té interessos empresari-als en quatre àrees tan dife-rents com la de la sanitat, la immobiliària, l’hotelera i la de l’aviació privada.

En aquest sentit, Grup XXI també ha anunciat la decisió de desfer-se de la seva divisió de negoci aeronàutic. L’em-presa té previst vendre la marca Corporajets, que per-tany a l’apartat del negoci anomenat Mobility XXI, per un valor que ronda els 8 mili-ons d’euros. En aquest sector el grup empresarial disposa de dues aeronaus: una de 14 places i l’altra de 8.

Porta tancada a la borsaPer la seva banda, Acinipo 07 ha avançat la seva deci-sió de llançar una OPA per excloure de la participació de borsa els actius de CELO que no controla, i que sig-nifiquen l’1,48 per cent de l’actiu, o el que és el mateix, 3.468 accions.

Per aquest motiu, Acinipo té previst oferir 40,9 euros per cada acció als petits accionis-tes, propietaris de l’1,48% res-tant, amb una transacció que li costarà 141.841,2 euros. •

La seu del Grup XXI, al carrer d’Amposta. #LLUÍS LLEBOT

El grup anuncia la intenció de vendre l’àrea aeronàutica

M. [email protected]

L’inversor no troba incentius

La situació del sector fi nancer i el comportament del cru continuen acaparant, una setmana més, l’atenció dels mercats.D’una banda, el mercat espera un rescat immi-

nent de les agències hipotecàries Fannie Mae i Freddie Mac, per part del tresor, a causa, en part, de la manca de claredat en el seu discurs. La hipotètica entrada del tresor en aquestes companyies seria bé per via bons o bé en algun tipus d’accions preferents o convertibles, amb la qual cosa totes les alternatives suggereixen un trade off favorable als bonistes en detriment dels acci-onistes (per la dilució de benefi cis). En les pròximes setmanes la volatilitat continuarà des d’aquest front, perquè al setembre ambdues agènci-es hauran de refi nançar deute per import superior als 200.000 milions de dòlars. Respecte al vessant macro, els senyals de deteriora-ment cíclic (PMI i enquestes de confi ança) han aug-mentat, igual que la preocupació pel comportament dels preus (índexs de preus de producció de juliol). En aquest sentit, cal assenyalar que aquestes lec-tures correspondrien encara a les dades del mes de juliol, quan el petroli va arribar a més de 140 dòlars per barril. Quant a les divises, el dòlar ha frenat el ritme d’apre-ciació davant l’euro amb el suport del diferencial de tipus i la prima per cicle. I, en renda variable, cal man-tenir un posicionament molt defensiu, amb preferèn-cia per aquells sectors menys apoltronats al cicle. •

en global


28 | Publicitat



Publicitat | 29



Pablo Aguarón, del PHC Sant Cugat, ha estat convocat, amb la selecció espanyola, per jugar l’europeu juvenil

Hoquei sobre patins _PÀG. 34Esports30 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports | Cultura_ 38 | Passatemps_ 46


FUTBOL. El primer equip del Sant Cugat Esport Futbol Club va iniciar, el 18 d’agost, la pre-temporada amb set cares noves. Les últimes incorporacions que ha fet el club són Juanma Váz-quez i Álex, dos jugadors pro-cedents de l’UF Barberà (Pri-mera Regional) que juguen en la demarcació de punta o mit-ja punta. Al juliol, el club va fi txar cinc jugadors: el porter Toni Amador (CE Manresa, de Primera Catalana); els cen-trals Miguel Ángel Romero (CF Parets, de Regional Preferent) i Aitor Lizarralde (Sant Cugat Esport FC B, de Tercera Regio-nal); el mig Cristian López (Mar-fi l Santa Coloma Futbol Sala, de Divisió d’Honor), i l’extrem esquerre Rafa Fernández, de la UE Sabadellenca, de Sego-na Regional.

Amb tot, Andoni Ortolá, el tècnic que aquesta temporada s’estrenarà a la banqueta del Sant Cugat Esport FC, té fi ns a deu jugadors (dos són por-ters) a prova. D’aquests deu, tan sols incorporarà un màxim de quatre jugadors (tres juga-dors de camp i un porter) per-què l’entrenador de Mollet vol

El Sant Cugat, amb set cares noves, inicia la pretemporada

Preparació. El primer equip treballa, des del 18 d’agost, en la seva posada a punt per al primer partit de temporada, en què el conjunt que enguany prepararà Andoni Ortolá jugarà al camp del Bellavista Milán, el 14 de setembre

El primer equip no ha tancat la plantilla, amb deu jugadors a prova El tècnic compta amb nou futbolistes de la temporada passada

una plantilla amb un màxim de vint futbolistes.

Per la seva banda, el juga-dor Jordi Muñoz ha comuni-cat al club, durant la pretem-porada, que no continuarà a l’entitat.

Els nou jugadors de la tem-porada passada que continuen al primer equip són els defen-ses César Crespo, Joan Gómez, Cristian Gómez, Alberto Cortés i

Cristian Moreno; els mitjos Oriol Aguilar i Edu Fité, i els davanters Nando Zamora i Jordi Boria.

El Sant Cugat Esport FC debutarà a la Lliga del grup pri-mer de la Regional Preferent el diumenge 14 de setembre, al camp del Bellavista Milán, a les Franqueses del Vallès.

Després de moltes tempora-des exercint les funcions de direc-tiu responsable del primer equip

de l’entitat, Ton Pou va decidir, a fi nals de la temporada passa-da, deixar aquest cà rrec, que ara desenvoluparà Martín Fernán-dez, fi ns ara membre de l’àrea social de l’entitat. Pou passa a ser el responsable d’instal·lacions.

Presentació del clubLa presentació oficial dels 28 equips –un conjunt més que la campanya passada– tindrà

lloc el dissabte 4 d’octubre, a la Zona Esportiva Municipal Jaume Tubau. Durant la presentació, el club lliurarà, per tercera temporada consecutiva, material esportiu a Josep Maldonado, president de l’ONG Esport Solidari Internacional (ESI). Per aquest motiu el Sant Cugat Esport FC fa una crida als seus associats perquè abans del 30 de setembre aportin botes de

futbol, vambes, roba esportiva i material divers.

D’altra banda, el Sant Cugat Esport FC convocarà els pares, una temporada més, per explicar-los el projecte esportiu i social del futbol base. Aquesta sessió tin-drà lloc entre fi nals de setembre i principis d’octubre. El club tam-bé ha comunicat que l’Assemblea General Ordinària de Socis tin-drà lloc a fi nals d’any, en una data encara per determinar. •

El Sant Cugat Esport FC ja fa dues setmanes que s’entrena, amb les set incorporacions que ha realitzat. #LLUÍS LLEBOT

Àlex López [email protected]

Passarà aquest dissabte, 30 d’agost:El Junior FC de futbol juga a casa, a les 17.30 h, el seu quart partit amistós davant l’UE Rubí



El projecte forma part de la segona fase del Pla Director del CAR de Sant Cugat. #ARXIU / LLUÍS LLEBOT

EQUIPAMENTS. El govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 29 de juliol, inver-tir 36,5 milions d’euros en la construcció d’un nou mòdul esportiu al Centre d’Alt Ren-diment (CAR) de Sant Cugat per dur a terme una millora i una ampliació de les instal·-lacions i els serveis del cen-tre esportiu per tal de moder-nitzar-lo.

El nou recinte, amb una superfície de 26.000 m2, inclourà una piscina de 50 x 25 metres i una altra de 33 x

25 metres destinada a water-polo i salts, així com sales per a la pràctica d’halterofília, arts marcials (taekwondo, judo i lluita), tenis de taula, gimnàstica artística mascu-lina i femenina, salt d’alçada i sales de tir.

Un cost de 36,5 milionsEl cost d’aquest mòdul espor-tiu és de 36,5 milions d’euros, dels quals el 67% estarà finan-çat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i la resta, pel Consell Superior d’Esports de l’Estat.

Aquest projecte és un dels grans objectius de la Secretaria

General de l’Esport en la pre-sent legislatura. S’inclou en la segona fase del Pla Director del CAR de Sant Cugat, en què es construirà un mòdul poliespor-tiu que agruparà en una sola unitat gran part de les sales esportives indoor per millorar-ne i optimitzar-ne l’ús, l’explo-tació i el manteniment.

La construcció del nou mòdul esportiu del CAR de Sant Cugat permet continuar el procés de modernització del centre, que es va iniciar amb la remodelació de les habitaci-ons dels esportistes, del men-jador i la cuina de la residèn-cia del CAR. •

Redaccióredacció@diaridesantcugat.cat

La Generalitat aprova una inversió de 36,5 milions d’euros per al CARAmpliació. Al Centre d’Alt Rendiment s’hi construirà un nou mòdul, amb dues piscines i sales esportives

FUTBOL. A escassament dues setmanes per comen-çar el campionat de Lliga a Primera Categoria Terri-torial, el Junior FC encara treballa per acabar de tan-car el planter que defensarà l’equip la pròxima tempora-da. A hores d’ara hi ha vuit novetats. Novetats en totes les línies, des de la porteria, que ha incorporat el porter Pau Belmonte, de l’UE Rubí, fins a la línia d’atac. L’equip s’ha reforçat amb quatre jugadors del Josep Maria Gené: Amadeu Arnau, Car-los Solivellas, Jesús Milán i

Carlos Domingo. Iván More-no, de l’UD Andalucía, Ber-nat Díaz, de l’UE Rubí, i Albert Sorts, del Terrassa FC juve-nil, completen la llista de refor-ços. En l’apartat de baixes, dei-xen l’equip Gerard Puig, Jordi Puig, Miguel Heredia i Javi González. L’entrenador, Javi Pérez, no descarta que encara arribi algun jugador més.

L’equip s’entrena des del 18 d’agost per preparar l’inici de la nova temporada, previs-ta per al 14 de setembre. Fins aleshores, el conjunt de Javi Pérez disputarà quatre par-tits amistosos, davant l’UE Rubí, La Guardia CD –aquests dos dissabte i diumenge que ve–, el Sant Cugat Esport FC i el Vallirana UD.

El conjunt local jugarà dos amistosos aquest cap de setmana

Javi Pérez ja treballa per preparar la nova temporada. #LLUÍS LLEBOT

_Pere Fernández

El Junior FC de futbol torna amb vuit cares novesPretemporada. L’equip s’entrena des de fa dues setmanes per preparar l’inici del campionat de Lliga

ATLETISMEOriol Cascalló gua-nya la Cursa Popular del Poble SecL’atleta santcugatenc Ori-ol Cascalló es va imposar, el 20 de juliol, en la Cursa Popular del Poble Sec. L’at-leta, del Ripollet UA, un habitual en aquest tipus de circuits, va completar els 4,75 km de què constava la prova en un temps de 15 minuts i 59 segons.

HÍPICABronze d’Andrea Piguillem al català de doma clàssicaL’amazona del Club d’Hípi-ca Collserola es va endur la medalla de bronze al Cam-pionat de Catalunya de Doma Clàssica en la cate-goria infantil, a la prova dis-putada el 28 de juliol a les instal·lacions del C.A.V.A., a Sant Martí Vell, Girona.

PATINATGE ARTÍSTICCarlota Garcia aca-ba 22a al campionat estatal de patinatgeLa patinadora de l’EPA Sant Cugat Carlota Garcia va obtenir la vint-i-dosena millor puntuació en la pro-va lliure individual del Campionat d’Espanya de Patinatge Artístic. Garcia ha estat la primera patina-dora de l’EPA Sant Cugat a participar en un campionat estatal.

xuts



joCS olímpiCS. Júlia Menén-dez i Maria Romagosa han tor-nat de Pequín. A la bossa, un diploma olímpic, que si bé no pesa tant com la medalla, ha estat, segons Menéndez, un bon premi: “Hem complert l’ob-jectiu, que era quedar entre els vuit millors equips del món”.

El torneig el van iniciar amb dues derrotes, que van posar molt difícil la classifi-cació, però l’equip es va refer amb dues victòries consecu-tives, davant Corea del Sud i Sud-àfrica, i donant una bona imatge davant Holanda. En el partit pel setè lloc, la selecció va vèncer els Estats Units.

L’experiència de viure en primera persona un Jocs ha estat, però, el que més han gaudit: “No tinc paraules per descriure-ho, ha estat una pas-sada, era el somni que teníem,

i que hem fet realitat”.Un altre vell conegut del Juni-

or FC, l’exjugador i capità Pablo Negre, també ha estat a Pequín, com a cap d’equip de la selecció masculina, guanyadora de la plata. Negre, encara que exul-tant per haver viscut l’experi-ència olímpica, reconeix que la plata els deixa un regust de poca

cosa: “No hem acabat de pair el fet d’haver perdut l’or”. De totes maneres, assegura que “estar ens uns Jocs és una de les coses que fan més il·lusió a la vida”.

Per la seva banda, el tenista Tommy Robredo, també sant-cugatenc, va caure en prime-ra ronda en l’individual i en segona en els dobles. •

Pere Ferná[email protected]

júlia menéndez i maria Romagosa, a pequín. #JOAN RAMON ARMADÀS

Menéndez i Romagosa, diploma olímpic a Pequín olímpiques. El conjunt femení d’hoquei sobre herba finalment no va poder lluitar per les medalles

TENiS. La primera edició del Trofeu Chocolat Factory de tenis és una de les últimes proves puntuables del Circuit Juvenil d’Estiu, que organitza la Federació Catalana de Ten-nis. A més, aquesta competició és una de les últimes opcions que tenen els joves tenistes per classificar-se per disputar el Masters, que tindrà lloc, els caps de setmana de l’ 11 i 12 i 18 i 19 d’octubre, a Torelló.

Aquest és el segon any consecutiu que el Club Ten-nis Natació Sant Cugat és

l’escenari d’una prova del Cir-cuit Juvenil d’Estiu.

El campionat començarà el dilluns 1 de setembre i s’acaba-rà entre divendres 5 i dissabte 6. Es jugarà en les categories ben-jamí, aleví i infantil (masculí i infantil), amb la presència de l’actual campió de Catalunya infantil, Carlos González-Tarrío, jugador del CTN Sant Cugat.

La presentació of ici -al d’aquest torneig es va fer, dimarts passat, al CTN Sant Cugat.

González-Tarrío, laline ,Ruiz, jiménez i Riba ,en la presentació . #LL. LLEBOT

_À. López Puig

El Club Natació acull el Trofeu Chocolat Factory

L’Olímpyc debutarà a la Lliga el 13 de setembre

FUTBol SAlA. Després d’as-solir l’ascens de catego-ria la temporada passada, l’Olímpyc Floresta Futbol Sala debutarà a la Lliga del grup sisè de la Primera Naci-onal A, el cap de setmana del 13 i 14 de setembre, a la pis-ta del Gasifred Atlético Fut-bol Sala, a Eivissa, equip que la campanya anterior va des-cendir de la Divisió de Pla-ta. En la segona jornada del campionat, el dissabte 20 de setembre, el conjunt que aquesta temporada dirigi-rà Fran Burgueño jugarà el seu primer partit com a local, davant el CF Corbera.

Després de trenta jornades de Lliga, l’Olímpyc Floresta FS tancarà la seva participa-ció en aquesta competició a la pista del Construcciones Ramon Ferrer, el cap de set-mana del 16 i 17 de maig.

L’Olímpyc Floresta FS va iniciar la pretemporada el dilluns 25 d’agost, i abans de començar la Lliga juga-rà diversos partits amisto-sos de preparació.

_À. López Puig



RefeRència: expeDient UO72/07/03 – x/07/27202

ProjECtE dE rEforma i ConSolidaCió dE la urbanitzaCió dEl CarrEr doCtor modrEgo i PaSSatgE dEl Pi (lES PlanES)pROmOció: públicaData apROvació inicial: 9 De jUny De 2008

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària de 9 de juny de 2008, ha acordat aprovar inicialment el projecte de reforma i consolidació de la urbanització del carrer Doctor Modrego i passatge del Pi (les Planes), de promoció i àmbit territorial de referència, per un import de 688.006,52 € (IVA inclòs), segons projecte elaborat per PROMUSA, i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per ter-mini d’un mes, d’acord amb allò que disposa l’article 70 en relació amb els articles 87 i 113 del Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

Durant l’esmentat termini d’un mes, comptant des de l’endemà de la data de l’última publicació d’aquest edicte en el Butlletí Oficial de la Província o en la premsa escrita, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedi-ent es podrà examinar a la Secció de Recursos i Informació, situada a la planta baixa de l’edifici de l’Ajuntament, amb adreça a la plaça de la Vila, 1, de dilluns a divendres, de 10 a 14 h, i s’hi podran presentar al·legacions mitjan-çant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurí-dic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.Superat l’anterior termini d’informació pública sense haver-se formulat al·legacions, l’expedient estarà aprovat definitivament en els propis termes de la Junta de Govern Local de 9 de juny de 2008.

En el supòsit de procedir a l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via admi-nistrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes, comptant des del dia següent al de l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silen-ci administratiu i a partir de l’endemà podrà ser interposat recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al coneixement general.Sant Cugat del Vallès, 24 de juliol de 2008L’alcalde, Lluís Recoder i Miralles

EdiCtE

ClubS. El santcugatenc Joan Franquesa, fins ara respon-sable de Patrimoni del FC Barcelona, assumirà durant els pròxims dos anys el càr-rec de vicepresident institu-cional i de Patrimoni del club. Aquest canvi, com d’altres, ha estat causat per la reestructu-ració de la Junta, fruit de la moció de censura presentada pel soci Oriol Giralt en con-tra del també santcugatenc i president del FC Barcelona Joan Laporta, que va provo-car que alguns dels membres de l’antiga Junta dimitissin del seu càrrec. Ara, i després que el president superés una nova consulta a l’Assemblea de Compromissaris, el diu-menge 25 d’agost, Joan Fran-quesa fa un crit a la calma: “Espero que entrem en un moment de pau institucio-nal i de recerca de la identi-tat barcelonista”.

Satisfacció i compromísJoan Franquesa assumeix aquesta nova etapa amb

optimisme: “Afronto aquest nou repte amb il·lusió”, asse-gura. “El projecte continua i penso que es farà fort”. El càrrec en si també és, segons el directiu blaugrana, més engrescador: “Aquest lloc em permet establir contacte amb altres àrees, és un càrrec molt més transversal”.

Pel que fa a la recent Assem-blea de Compromissaris, Fran-quesa declara que està satis-fet pel resultat i per la partici-pació, una de les més altes que s’han registrat mai. En especi-

al, destaca que els socis com-promissaris ratifiquessin “la gestió de la Junta amb un 95% de vots a favor”. De la mateixa manera, i pel que fa a la con-tinuïtat de Laporta, es va ale-grar que el president continu-és al capdavant del club: “No se’l pot acusar de no haver-se sotmès a validació democrà-tica”, afegeix .

Pel que fa a l’organigrama executiu del club, Francesc Solanelles, també santcuga-tenc, continuarà assumint la direcció de seccions. •


imatge del santcugatenc joan franquesa . #ARXIU

Joan Franquesa, nou vicepresident institucional i de Patrimoni del BarçaCanvis. L’organigrama directiu del club canvia després que alguns membres de la Junta dimitissin del seu càrrec

futbol Sala. L’AXA FS Sant Cugat visitarà, el cap de set-mana del 27 i 28 de setembre, la pista del Ràpid Santa Colo-ma FS, en la primera jornada de Lliga.

En la primera volta, l’AXA visitarà un total de set equips:

Ràpid Santa Coloma FS; Lloret Costa Brava CUFS; CE Empu-riabrava FS; Futsal Mataró CE; Blanesport 83 CFS; AE Montmeló, i Premià de Mar CFS. Per contra, al Pavelló 3 de la Zona Esportiva Municipal Rambla del Celler, els de Jaume Martínez

rebran vuit conjunts: el Mar-fil Santa Coloma B; l’Excavaci-ons Garriga; el CN Sabadell; el Riudellots ACE; el CE Arenys de Munt; l’ERM-Manlleu FS; el Palau Solità i Plegamans 2007 CFS, i el Sybaris Can Massuet.

El Ràpid Santa Coloma FS, primer rival a la Lliga de l’AXA FS Sant Cugat

_À. López Puig

futbol. Tres futbolistes santcugatencs s’estrenen aquest cap de setmana, 30 i 31 d’agost, al campionat de Lliga de la Segona Divisió A. Gabriel Gómez Gabri i Miguel González Migue, del Girona FC, ho faran dissabte, a les 18.30 h, a l’estadi del RC Celta de Vigo –aquest partit es retransmetrà en directe pel 33–. Jaume Sobregrau, per la seva banda, que aquesta temporada s’ha incorporat a la disciplina del SD Huesca, començarà la competició, aquest diumenge (18.30 h), a casa, davant el CD Castellón.

Gabri afronta la seva

primera temporada al Girona FC després de jugar les últimes campanyes al Deportivo Alavés, de la Segona Divisió A. Aquest jugador de 22 anys pot jugar en les posicions d’extrem dret i de davanter, i té un contracte per a dues temporades amb el Girona FC, entitat que la temporada passada va aconseguir l’ascens de categoria.

Gabri, en declaracions al DIARI DE SANT CUGAT, ha assenyalat: “Estic molt il·lusionat. Hem fet una bona pretemporada i el nostre objectiu a la Lliga és la permanència”.

Migue, per la seva banda, afronta la seva segona temporada consecutiva com a defensa del Girona FC. Migue va

ser, precisament, l’autor del gol que va donar, contra l’AD Ceuta, la campanya anterior, l’ascens de categoria al club català.

Comença la Segona BTres jugadors de Sant Cugat també s’estrenen aquest cap de setmana a la Lliga del grup

tercer de la Segona Divisió B. Fernando Maestro continua defensant la porteria del CD Alcoiano. Aquest conjunt visitarà l’estadi del CD Benidorm. També en aquest mateix campionat, Toni Rodríguez i Javier Simón defensaran l’UDA Gramenet, que en aquesta primera jornada de Lliga rebrà la visita del Club Atlético Osasuna B.•

Àlex López [email protected]

Gabri, Migue i Sobregrau debuten a la Lliga de Segona

“Estic molt il·lusionat. Hem fet una bona pretemporada. El nostre objectiu a la Lliga és la permanència”gabri jUgaDOR Del giROna fc



�� Pg. �� 62 (Coll Favà) Tel. ��

�� 12 Local (Estació FGC) Tel. ��

�� de dilluns a divendres de 9h a 22h i dissabtes de 9h a 14h

A la vida s’ha de saber guanyar i perdre. I saber escoltar el teu cos. Si tensmolèsties cervicals o de tensió, no esperis que es transformin en dolor.Vine a fer-te un estudi corporal personalitzat, per a tractar el teu problemad’una manera individual. Amb el massatge fisioterapèutic*.

*Mètode exclusiu

RefeRència: expeDient UO70/08/04 – x/08/12704

ProjECtE dE SanEjamEnt ExtErior CamPuS ESadEpROmOció: pRivaDaData apROvació inicial: 19 De jUny De 2008

La Resolució de l’Alcaldia núm. 1078/08, de data 19 de juny de 2008, ha aprovat inicialment el projecte de sanejament exterior Campus ESADE, per un import de 661.723,36 € (IVA inclòs), de promoció privada, segons projecte elaborat per INGENIUM, SL, autor del projecte Oriol Vilaseca i Vidal, i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb allò que disposa l’article 70 en relació amb els articles 87 i 113 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme.

Durant l’esmentat termini d’un mes, comptant des de l’endemà de la data de l’última publicació del present edicte en el Butlletí Oficial de la Província o en la premsa escrita, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient es podrà examinar a la Secció de Recursos i Informació, situada a la planta baixa de l’edifici de l’Ajun-tament amb adreça a la plaça de la Vila, 1, de dilluns a divendres, de 10 a 14 h, i s’hi podran presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Superat l’anterior termini d’informació pública sense haver-se formulat al·legacions, l’expedient estarà aprovat definitivament en els propis termes de la Resolució de l’Alcaldia núm. 1078/08, de data 19 de juny de 2008.

En el supòsit que s’aprovi de manera definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via admi-nistrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes, comptant des del dia següent al de l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós administratiu en el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona. Transcorre-gut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ser interposat recurs contenciós administratiu en el termini de sis mesos. No obstant això, podreu interposar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al coneixement general.Sant Cugat del Vallès, 24 de juliol de 2008L’alcalde, Lluís Recoder i Miralles

EdiCtE

La UE Sant Cugat rebrà el CN Mataró en el debut a Primera Nacional

tEniS dE tauLa. El primer equip de la secció de tenis de taula de la Unió Esporti-va Sant Cugat començarà la Lliga el cap de setmana del 4 i 5 d’octubre. L’equip ver-mell-i-negre rebrà, al Pavelló 1 de la Zona Esportiva Muni-cipal Rambla del Celler, el CN Mataró-Quadis.

La UE Sant Cugat afrontarà les dues primeres jornades de Lliga com a equip local, davant el CN Mataró-Quadis i el CBR SC Els Amics. La primera jor-nada fora de casa la disputa-rà el cap de setmana del 18 i 19 d’octubre, a les instal·lacions del CT Barcino, a Barcelona.

La UE Sant Cugat jugarà un total de divuit jornades de com-petició, una de les quals és doble. En la sisena jornada de Lliga (el cap de setmana del 15 i 16 de novembre), la UE Sant Cugat afrontarà una doble jornada, a les instal·lacions del Club Palma TT i del Club Sa Pobla TT.

El primer equip de la secció de tenis de taula tancarà la Lli-ga el 29 de març, a casa i con-tra el Club Sa Pobla TT.

Rivals a la LligaLa UE Sant Cugat haurà de jugar davant els següents adver-saris: CTT Vilanova, CT Barci-no, CPP Igualada-Suro Pub; Bor-ges General d’Olis; CBR SC Els Amics; CTT Ripollet; UE Sant Cugat; CN Mataró-Quadis; Club Sa Pobla TT, i Club Palma TT.

_À. López Puig

El primer equip jugarà les dues primeres jornades de Lliga a casa

BÀSQuEt. La UE Sant Cugat tornarà a jugar a la Copa Catalunya, però ho farà amb un planter molt diferent del que vam veure la temporada passada. El club ha apostat pel talent i la joventut, enca-ra que és conscient que cor-re el risc que la inexperièn-cia pugui fer-los una mala passada: “D’entrada partim com l’equip més jove del cam-pionat i, per tant, ens hem de posar com a objectiu sal-var la categoria”, reconeix l’entrenador, David Lizano.

L’equip, a tres setmanes per iniciar el campionat de Copa Catalunya, té cinc altes: les conegudes d’Agustín Morales (base), Ramon Galán (escol-ta) i Víctor Bravo (pivot), a les quals s’afegeixen les de Mikel Alberdi i Marc Rey, que refor-çaran també el joc interior del

conjunt vermell-i-negre. El primer examen per a tots

aquests jugadors i per als júni-ors que s’afegiran a la concen-tració del primer equip serà el torneig de bàsquet Caixa Man-lleu, que disputaran diven-dres, dissabte i diumenge a Sant Julià de Vilatorta. •

La UE Sant Cugat perfila el seu projecte de futurEl conjunt de David Lizano serà el més jove del campionat


L’equip s’entrena sota les ordres de david Lizano. #LLUÍS LLEBOT

ruGBi. La nova temporada del CR Sant Cugat arren-ca dissabte, amb l’inici dels entrenaments, i amb la incòg-nita de saber quin serà l’equip que veurem pròximament: si serà l’equip que lluitarà per tornar a entrar a play-off, o un equip que, per contra, només aspiri a mantenir la catego-ria. En gran mesura la incòg-nita resideix en el nivell que demostrin els juvenils que pugen al primer equip, i que seran, si no hi ha canvis d’úl-tima hora, els únics reforços amb què podrà comptar l’en-trenador Diego Fucks per a la pròxima temporada.

El que sí que es coneixen

són les baixes. Pau Rodríguez, operat de l’espatlla, es per-drà bona part de la tempora-da; Pau Puigdollers i Ramon Argerich provaran sort a Austràlia i Holanda, mentre que Fede Gómez se’n va a l’Ar-gentina i arribarà amb el cam-pionat iniciat.

La bona notícia és que,

molt possiblement, el club podrà tornar a comptar amb un segon equip sènior.

El CR Sant Cugat debutarà al grup C de Primera Nacio-nal el 12 d’octubre, al camp del FC Barcelona. L’últim partit de la temporada el jugarà al camp del RC Ponent.

El CR Sant Cugat comença la pretemporada dissabteL’entrenador, Diego Fucks, té baixes importants

L’entrenador diego Fucks continuarà dirigint l’equip. #ARXIU / LL. LLEBOT

_Pere Fernández

Aguarón, convocat per jugar l’europeu juvenil a Itàlia

HoQuEi SoBrE PatinS. Pablo Aguarón, autor del gol d’or que va donar el títol a la selecció espanyola juvenil en l’últim Campionat d’Euro-pa d’hoquei sobre patins, ha estat convocat pel seleccio-nador espanyol, Josep Cacho Ordeig, per disputar aques-ta competició, que tindrà lloc del 8 al 13 de setembre a Bas-sano del Grapa (Itàlia). Pablo Aguarón és santcugatenc i és jugador del Patí Hoquei Club Sant Cugat.

La llista definitiva dels juga-dors convocats es va fer públi-ca el 12 d’agost. Cal recordar que, en la preselecció, també hi havia el santcugatenc Guillem Fox, que ha deixat el PHC Sant Cugat per jugar a l’infantil del Futbol Club Barcelona.

_À. López Puig



Esport, amistat, esperit de lluita i superació, joc net, família..., són alguns dels valors que des de l’es-cola del Junior es volen transmetre als nois i noies participants.

Com cada mes de setembre, el Club Junior enceta el seu projecte d’escoles esportives, i és un gran honor poder aportar el nostre gra-net de sorra al creixement integral dels vos-tres fills i filles, que participaran en l’escola de futbol, d’hoquei, de tenis, de pàdel, de dan-sa i de natació, on hi haurà una participació de més de 800 nois i noies.Aquest any l’escola de futbol la formaran més de 350 nois, distribuïts en els vint equips que formen la secció, i que van des de pre-benjamins fins a juvenils. L’escola d’hoquei, on practiquen hoquei sobre herba i hoquei sala, la formaran més de 250 inscrits, repar-tits en els divuit equips masculins, femenins i mixtos, que també van des de prebenjamins fins a juvenils. La secció de raqueta, amb les escoles de tenis i pàdel, té més de 230 practi-cants. La natació té una participació de més de 65 nois i noies en els seus cursets, desti-nats a infants entre zero i catorze anys. En l’escola de dansa, activitat creada fa pocs anys i que té una gran acceptació, hi partici-paran més de 50 noies.Aquestes dues últimes escoles, no per ser les menys nombroses deixen de ser importants en la formació dels infants, ja que adquireixen un seguit d’habilitats motrius bàsiques que són importants per al seu desenvolupament global. Flotació, desplaçaments en el medi aquàtic, ritme, orientació espacial i coordi-nació són alguns dels molts exemples que es poden donar.

ObjectiusEnguany el repte de les escoles del Junior és ambiciós: continuar creixent en quantitat, en el nombre d’esportistes que formen l’escola i en qualitat, donant un servei educatiu adient als nois i noies participants, transmetent uns continguts, unes actituds i unes normes que ajudin a progressar els esportistes, a més de fomentar el nostre estil de vida i segell perso-nal, l’esperit Junior, que és la base i dóna sen-tit al nostre projecte. Per poder desenvolu-par-lo, comptem amb uns professionals qua-lificats que faran que el camí per aconseguir els reptes sigui més fàcil. No voldríem acabar sense dir que els objectius finals de totes les escoles esportives que par-ticipen en competicions són educar i guanyar, però al Junior no val guanyar a qualsevol preu. Lluita, implicació, entrega i sobretot fair-play seran alguns dels valors per transmetre i, en cas de no aconseguir la victòria, felicitar l’ad-versari i fer front a les adversitats per sortir vic-toriosos en propers enfrontaments. •

Més de 800 nens tornen a les escoles esportives del Junior

PLANA DEL JUNIOR FC.

L’escola de futbol és la més nombrosa en participants, prop de 300 nois, distribuïts en vint equips. L’amistat, la lluita personal i el joc net són alguns dels valors de l’esperit Junior

4

1

1. Les categories inferi-ors del Junior FC de futbol van aconseguir la tempora-da passada dos ascensos, el del cadet A a Preferent i el del juvenil A a Primera Divi-sió. 2 i 3. L’hoquei sobre her-ba i l’hoquei sala aplega-ran més de 250 participants a les escoles esportives del Junior. 4. L’escola de dansa s’ha anat consolidant en els darrers anys. #CEDIDES

3

2


36 | Publicitat


010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

30 Dissabte

11 h Oficina de TurismeVisita guiada. 'El modernisme i més'

Durada: 2 hores Preu: 8 euros (menors de set anys, gratuït) Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme(93 675 99 52)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h Oficina de TurismeVisita guiada. 'De nit al Monestir'Preu: 15 euros (menors de set anys, gratuït) Cal fer reserva prèvia a l'Oficina de Turisme(93 675 99 52)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

31 Diumenge

12 h Museu de Sant Cugat - Casa AymatVisita guiada. 'L'Eros primor-dial en l'obra de Pla-Narbona'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

5 Divendres

22 h Claustre del MonestirConcert de sardanes

A càrrec de la cobla Jovenívola de SabadellOrganitza: Entitat Sardanista de Sant Cugat

6 Dissabte

12 h Museu de Sant Cugat - MonestirVisita teatralitzada. 'Deixeu parlar els capitells, ells ho saben tot'

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat 7 Diumenge

12 h Museu de Sant Cugat - Casa AymatJornada de portes obertes al Museu de Sant Cugat - Monestir

Visita guiada a l'exposició perma-nent: 'Oració, treball i poder'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat12 h Museu de Sant Cugat - Casa AymatVisita guiada. 'L'Eros primor-dial en l'obra de Pla-Narbona'Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Festa Major de les Planes

10 DimecresCasal del Pi de Can Borrull19.30 h Inici de Festa. Missa de la Mare de Déu20 h Cercavila

A càrrec de la Banda de les Planes, els Gegants de les Planes, Gegants de Sant Cugat i Caparrots de Sant Cugat

Pl. de la Creu d’en Blau21 h Pregó de Festa Major22.30 h Actuació musical i brau mecànic

11 DijousCasal de la Gent Gran i Casal del Pi de Can Borrull10 h Campionat de petancaOrg.: Racó de l’Amistat i AV de Can Borrull11 h Pl. ColomXI Concurs de Carros sense Motor13 h Pl. de la Creu d’en BlauFesta de l’escuma i animació amb Noe Rivas17 h Casal de la Gent Gran i Casal del Pi de Can BorrullCampionat de parxís i dòminoOrg.: Racó de l’Amistat i AV de Can Borrull18.30 h Centre Cívic de les PlanesTaller de manualitats infantilsA càrrec de l’Associació de les ArtsOrg.: Assoc. de les Arts22 h Pl. de la Creu d’en BlauCinema a la fresca

12 DivendresPl. de la Creu d’en Blau19 h Animació infantil23 h Ball A càrrec de l’orquestra Sabor Sabor

13 Dissabte10 h Casal de la Gent Gran i Casal del Pi de Can BorrullCampionat de petancaPl. de la Creu d’en Blau10.30 h Inflables, jocs i vermut infantil18 h Ball folklòricA càrrec del Grup Mediterrània i el cos de ball del Centro Popular Andaluz21 h Sopar popularOrg.: AVP de la Floresta23 h Ball amb discoteca mòbil

14 Diumenge10 h Bar MiguelSortida maratóOrg.: AVP de les Planes10 h Casal de la Gent Gran

Final campionat de petancaOrg.: Racó de l’Amistat i AV de Can BorrullPl. de la Creu d’en Blau11 a 13 h VII Concurs de Pintura Joan M. MirasOrg.: Grup de Dones de la Creu d’en Blau12 h Missa de Festa Major13 h Paella de Festa Major i ballCasal de la Gent Gran17 h Final campionat parxís i dòminoOrg.: Racó de l’Amistat i AV de Can BorrullPl. de la Creu d’en Blau20 h Havaneres i cremat per a tothomA càrrec del grup BergantíOrg.: Comissió de Veïns i Veïnes de les Planes

Diada Nacionalde Catalunya

Monument a Francesc MaciàOfrena floralPl. BarcelonaDiscurs de l’alcaldeActuació del Cor AgleptaOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

Jornades Europeesde Patrimoni

Divendres 26 de setembre18 h Oficina de Turisme El Sant Cugat dels anys trentaConeixerem el Sant Cugat dels anys de la República en un itinerari pels edificis i racons més emblemàtics de l’època

Agenda agost-setembre del 29 al 7

Sant Cugat Música a l'Estiu 2008


Publicitat | 37


+ activitats a: www.santcugat.org.

Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la

informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl.

Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i

fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La res-

ponsabilitat dels actes i de la informació publicada en

aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

20 h Claustre del Monestir Concert de música renaixentista

Dissabte 27 de setembre10 h Visita guiada. 'El campanar, l’església i el claustre'21.30 h Visita guiada. 'De nit, al museu'

Diumenge, 28 de setembreVisita guiada. 'L’Eros primordial en l’obra de Pla-Narbona'Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Dia Europeu deles Llengües

Dijous 25 de setembre20 h Biblioteca del Mil·lenariXerrem amb Màrius Serra i Juan Carlos Moreno CabreraSota el guiatge de l’escriptor Màrius Serra podrem sentir en directe les opinions que el lingüista de la Universidad Autónoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera, expre-

ssa en el seu llibre 'El nacionalismo lingüístico', on l’autor desvela les manipulacions amb les quals en moltes ocasions s’intenta ocultar un nacionalisme lingüístic subjacent.

21 h Pati de la BibliotecaContes per a adults en diverses llengüesA càrrec de persones parlants de diverses llengües no majoritàries d’Europa, podrem sentir contes, tex-tos i poemes en les seves versions originals.Org.: Ajuntament de Sant CugatCol·l.: Comissió per la Llengua

II Jornadesde ComunicacióRamon Barnils

Divendres 19 de setembre

Museu de Sant Cugat - Monestir19 h Inauguració de les JornadesA càrrec de l’alcalde de Sant CugatConferència inaugural

20 h Taula rodona: 'Periodisme i política'Amb Salvador Cot (Avui), Àlex Salmon (El Mundo), David Madí (CiU), Josep M. Balcells (PSC)Modera: Xavier Fornells, director de Cugat.cat Dissabte 20 de setembre

Museu de Sant Cugat - Monestir19 h Presentació del Premi de Comunicació per a JovesA càrrec de Xavier Escura

19.15 h Taula rodona: 'L’Espai català de comunicació'Amb Vicent Sanchis (Grup de Comunicació 3), Àlex Gutiérrez (ESCAC), Víctor Alexandre (periodista i escrip-tor)Modera: Rita Marzoa, periodista de Catalunya Ràdio

Cloenda de les Jornades A càrrec de Jordi Puigneró

21 h Pica-pica amb músicaA càrrec del grup Charlie’s Mother Blues

Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Cugat.cat, Grup de Periodistes Ramon Barnils


L’artista santcugatenc Adolf exposarà a Barcelona el llibre d’artista que està elaborant amb Jaume Blasco

Exposició _PÀG. 40

Agenda _PÀG. 44diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura L’artista santcugatenc Adolf exposarà a Barcelona el llibre d’artista que està elaborant amb Jaume Blasco

Exposició

38 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura | Passatemps_ 46

VISITA GUIADA ‘EL MODERNISME I MÉS’ 30 D’AGOST A les 11 h, a la plaça d’Octavià


vol entendre-ho tot de mane-ra racional. Els espectadors anglesos, en general, valoren més la part sensitiva i orgàni-ca de l’espectacle, i això fa que el comprenguin més bé i d’una manera més emocional”.

La pròxima citaBen aviat, aquesta companyia haurà de passar una altra pro-va de foc. Serà a la plaça de les

Nacions, de Tàrrega, els dies 11 i 12 de setembre, a partir de les 18 h. En aquesta fi ra és on s’aconsegueix el gruix més gran de bolos de tota la tem-porada. “Tàrrega és un dels millors mercats d’especta-cles de carrer que existeixen a Europa. L’actuació serà de dia, que sempre és menys llu-ït, però estic segur que agra-darà molt”. •

en tots dos llocs”, comenta en Joan. “Al primer hi havia un clima molt tranquil i relaxat, i a l’últim, molt dinàmic. Però en acabar, en tots dos espais els espectadors se’ns van acos-tar per felicitar-nos i per expli-car-nos com havien viscut l’ex-periència”. En aquest sentit, el director considera que el públic anglès és més agra-ït que el català. “Aquí la gent

DANSA. Els ballarins i balla-rines de la Factoria Masca-ró, una gran part dels quals són santcugatencs, no dei-xen de sorprendre el seu públic amb noves propos-tes. Aquest estiu ho han fet a Londres, i els dies 11 i 12 de setembre segur que ho torna-ran a fer a la Fira de Teatre de Carrer de Tàrrega. El jar-dí de les meravelles és el títol d’aquest original espectacle, dirigit per Joan i Quim Serra. “Sempre busques una rela-ció entre l’espectacle i l’es-pai on el representes. Els jar-dins i els parcs obren la por-ta a la imaginació. Hem jugat amb tot aquest món fantàs-tic conservant la dinàmica dels espectacles de carrer, marcats per la proximitat amb el públic, la gestualitat i l’intercanvi de mirades”, ha explicat en Joan al DIA-RI DE SANT CUGAT.

Estrena de pel·lículaEl parc del Greenwich Colle-ge de Londres va ser el primer espai a acollir El jardí de les meravelles, els dies 20, 21 i 22 de juny. A finals d’agost, la capital anglesa va tornar a gaudir de l’espectacle, en aquest cas a la cèntrica pla-ça de Trafalgar Square. “Vam tenir una acollida molt bona

Sant Cugat balla a LondresPromoció. La Factoria Mascaró ha presentat, aquest estiu, a la capital anglesa, ‘El jardí de les meravelles’. La bona resposta del públic fa pensar als seus directors que l’espectacle també agradarà a Tàrrega, els dies 11 i 12 de setembre

El públic anglès ha quedat encantat amb l’espectacleLa companyia actuarà a la Fira de Teatre de Tàrrega

Dues de les ballarines de la Factoria Mascaró, Laida Tanco i Susanna Mula, durant l’espectacle que van representar a la plaça londinenca de Trafalgar Square. #CEDIDA

Sara Bella Puigdomè[email protected]

Essència. La Factoria Mascaró celebra aquest any el seu desè aniversari. Un total de sis ballarins i dos directors treballen de manera constant en la

recerca i l’experimentació de noves formes de ball en català, a través de creacions pròpies en què s’estableix un fort lligam amb el públic a través del gest i la proximitat.

En context Deu anys d’història


Publicitat | 39




Art. Ja són 22 les pàgines acabades del llibre d’artis-ta Fotodiàleg que estan rea-litzant, a quatre mans, el cre-ador santcugatenc Adolf i el fotògraf sitgetà Jaume Blas-co. La llum, el moviment, el cos humà i les sèries seqüen-cials són alguns dels protago-nistes de les planes d’aquest projecte compartit, que en alguns casos combinen la força d’una imatge amb la franquesa, més o menys sub-til, d’un peu de foto. Aquest duet artístic, que es va fixar el límit en la pàgina número 50, ja té data d’exposició per a l’obra: la mostra s’inaugu-rarà el 20 de novembre, a les 19.30 h, al Centre Cívic de la Barceloneta. Fragment d’una de les planes del llibre d’artista, elaborada per l’artista santcugatenc . #ADOLF

No es tractarà d’una exposi-ció convencional, ja que, com explica el mateix Adolf, “en una mostra convencional, cadascuna de les fotografies exposades és una obra per ella mateixa. En la nostra, en can-vi, cada imatge és només una part d’una obra feta conjunta-ment entre dues persones, el nostre llibre d’artista”.

D’altra banda, l’artista sant-cugatenc ha tornat a organit-zar el tradicional sorteig d’una de les seves obres, amb motiu de l’aniversari de la seva pàgi-na (www.adolf-art.com), que aquest any ha arribat a l’onzè any de vida. Per participar-hi cal enviar un correu a l’adreça [email protected] amb la parau-la clau SORTEIG i el nom del participant a l’assumpte, a partir del dilluns vinent, 1 de setembre. •


El llibre d’artista d’Adolf i Blasco s’exposarà a la Barceloneta

Projecte compartit. Els dos artistes estan creant un llibre en què cada plana, protagonitzada per una imatge, ha d’inspirar la següent. De moment n’han elaborat onze pàgines cadascun

vArietAt. Els alumnes de diferents cursos de l’Escola Municipal d’Art de la nostra ciutat exposen a la galeria Pont des Arts, a Marcillac- Vallon (França), des del 18 de juliol fins al 18 de setem-bre. La mostra està formada per 62 obres de diferents dis-ciplines artístiques, pintu-ra, dibuix, gravat i escultu-ra, ceràmica o fotografia, de

diferents estils, com abstrac-tes o natures mortes, entre d’altres.

El director de l ’Esco-la Municipal d’Art, Ramon Tubau, ha explicat al DIARI que l’objectiu de l’exposició és mostrar tots els nivells artís-tics que es troben a la nostra escola i veure, així, el progrés dels alumnes. “Es tracta d’en-senyar el treball de l’escola, en

què es veuen els alumnes que s’inicien en el món de l’art i els de grau més professional”. La mitjana d’edat dels autors de les obres és de 40 anys. A més, també ha destacat que l’experiència és “un inter-canvi cultural” entre França i Catalunya. Però aquest inter-canvi no s’acabarà aquí, ja que està previst que l’any vinent siguin els artistes francesos

Mostra col·lectiva dels alumnes de l’Escola Municipal d’Art a França

Una sala de la galeria. #CEDIDA

que formen part del col·lectiu Pont des Arts els que vinguin a exposar a la nostra ciutat, en instal·lacions municipals.

L’Association Sousencre, presidida per Marcelo Fal-con-Vignoli i amb Apolline Torregrossa com a coordi-nadora, ha gestionat l’expo-sició a França dels artistes santcugatencs. Per la nostra banda, el director de l’Esco-la Municipal d’Art, Ramon Tubau, el professor del curs de nivell més elevat, Paco Minu-esa, i el director del museu de la ciutat, Lluís Campins, juntament amb alguns dels autors de les obres, van visitar la mostra en la seva inaugura-ció. Tubau fa un balanç molt positiu de l’experiència.

_C. Mercader Boldú

Art. L’exposició dels santcugatencs a Marcillac s’acaba el 18 de setembre

Aconsegueix les entrades per als espectacles del Teatre-Auditori

eSPeCtACleS. Els abona-ments per a la nova tempora-da del Teatre-Auditori es posa-ran a la venda el 3 de setembre; la resta de localitats es podran adquirir a partir del dimarts 9 de setembre. L’Orquestra Simfònica Sant Cugat, amb el director nord-americà Donald Appert, seran els encarre-gats de pujar el teló de l’equi-pament municipal, el diven-dres 19 de setembre. Aquesta és la quinzena temporada del Teatre-Auditori, una efemè-ride que se celebrarà, el 28 de setembre, amb l’espectacle 15 anys, 15 cançons. D’entrada, la sala de l’equipament acollirà un concert protagonitzat per grans artistes, com Sisa, Lluís Gavaldà, Martirio o Maria del Mar Bonet, entre d’altres. Tot seguit, cap a les deu del ves-pre, la plaça del Centre Cul-tural acollirà un espectacle de llum, foc, música, circ, màgia i color, obert a tots els públics i amb la col·laboració de Fura, Nats Nus, Toni Mira, el Mag Lari, Kimbala, l’Esbart Sant Cugat i els Diables.

_S. B. P.

Tres artistes locals exposen la seva obra a Vilafranca

exPoSiCió. La capella gòtica de Sant Joan de Vilafranca del Penedès torna a ser l’es-cenari de la Fira d’Art que cada any se celebra amb motiu de la Festa Major d’aquesta localitat.

Una seixantena d’artis-tes d’arreu del país presen-ten la seva obra de petit for-mat al públic, que, gràcies a un sistema d’autoservei, pot buscar allò que més li agradi i adquirir-ho a un preu assequible.

En aquesta edició hi par-ticipen tres autors santcuga-tencs: per un costat, Imma Pueyo, que presenta les seves aquarel·les més recents; en segon lloc, Neus Colet, en la seva faceta de gravadora, i per últim, Joan Marigot, que mostra una sèrie de les seves particulars abstraccions fantàstiques.

Una obra de format mit-jà de tots ells es vendrà en subhasta presencial, la recaptació de la qual con-tribueix al finançament de la Festa Major.

_Domènec Miquel



El grup Espart, semifinalista de la 8a edició del Sona 9

MúSiCA. La ciutat de Figue-res acollirà, aquest dissab-te, la tercera fase del con-curs de maquetes Sona 9. El grup de rock santcuga-tenc Espart ha estat una de les nou formacions seleccio-nades, i amb aquest concert

es jugarà el pas a la pròxima etapa. Només cinc grups tin-dran l’oportunitat de demos-trar el seu talent, i entre ells se n’escolliran tres, que oferi-ran un concert a la sala Biki-ni de Barcelona.

_Redacció

abcd

Visión de futuro, carácter innovador.

La visión de futuro, el carácter innovadory la dedicación a la investigación hanmantenido a Boehringer Ingelheim entrelos líderes mundiales del sectorfarmacéutico.

Nuestras especialidades farmacéuticas yproductos se han ganado la confianza dela comunidad científica y de la sociedad,avalando así una larga trayectoria alservicio de la salud.

La mentalidad emprendedora de todos ycada uno de los que formamos parte deBoehringer Ingelheim hace posible larealización de nuestro objetivo: Aportarvalor mediante la innovación.

Aportar valor mediante la innovación

Retrobar J.L. Sert, J. Miró i altres

A pocs quilòmetres de la ciutat de Niça, a la Provença, es troba la petita població de Sant Paul de Vence, on se situa un excel·lent espai expositiu que conté una de les millors col·leccions europees d’escultu-

ra, pintura i altres tècniques plàstiques del segle xx. S’hi arri-ba per una estreta carretera, poc senyalitzada, que repas-sa el sinuós traçat dels últims turons dels Alps marítims, a vessar de xalets, torres i torretes environades de vegeta-ció. L’aroma de la farigola, el romaní i l’espígol saturen l’ai-re xafogós d’aquest mes de juliol. El conjunt edificat, amb capella inclosa i jardins, és un projecte dirigit per l’arquitec-te català Josep Lluís Sert, que va tenir en compte l’opinió i les propostes dels artistes més propers. El complex acull la seu de la Fundació Maeght, finançada totalment pels gale-ristes Aimé i Marguerite Maeght amb la intenció de mostrar l’art modern i contemporani en unes condicions ideals, pro-porcionades per l’ambient i la lluminositat mediterrània. A cop d’ull, la construcció de Sert recorda el taller de Miró a Palma (1953) i la posterior Fundació de Barcelona (1975), per la diafanitat que genera el sistema de llum zenital utilitzat, per les voltes dels sostres, afegint-se a l’interès de tot ple-gat els originals impluvis de les teulades. Les figures de Gia-cometti caminen per un pati interior i a prop uns peixos de mosaic neden en una piscina dissenyada per Braque. Al vol-tant es troba el laberint de Miró, una mena de parc amb des-nivells, estanys, i murs de pedra del país per on estan instal·-lades un bon nombre d’escultures, figures i personatges de la fantasia mironiana. Retrobar-los va ser fabulós. •

pinzellades d’artIMMA [email protected]

Laberint de Miró. #CEDIDA

fundACió MAeght LLOC: SAnt POL de VenCeDAtA: Juliol

Els ‘papers’ pendents de retorn des de l’any 2006 ja són a l’Arxiu

Paciència. Les 1.500 caixes que encara es troben a Salamanca s’aniran enviant a Sant Cugat a mesura que es vagin digitalitzant

nACió. Set de les 500 caixes de la primera fase del retorn dels papers de Salamanca van arribar a l’Arxiu Naci-onal de Catalunya (ANC) l’1 d’agost, 19 mesos més tard del que estava previst. Aquests documents fan refe-rència a sumaris per roba-toris o tinença il·lícita d’ar-mes, així com a tràmits com el reconeixement de signa-tures i telegrames.

Les 493 restants van ser traslladades a la nostra ciu-tat el desembre de l’any 2006. D’aquesta manera s’ha tan-cat la primera part del retorn de la documentació de la Generalitat i del Parla-ment de Catalunya que va ser confiscada durant la Guerra Civil i que ha estat emmagat-zemada, tot aquest temps, a

l’Arxiu General de la Guerra Civil, a Salamanca.

Molt camí per recórrerSalamanca encara té dos mili-ons de documents confiscats, propietat d’associacions, par-tits polítics, sindicats i particu-lars. A partir del mes de setem-bre haurien de començar els treballs de digitalització de tots aquests papers, que ompli-rien unes 1.500 caixes més. A finals d’aquest any podria arri-bar a l’ANC la primera tonga-da d’aquesta documentació, i la resta s’aniria enviant des de Salamanca al llarg del 2009, a mesura que s’anessin digitalit-zant. Una vegada tots els docu-ments estiguin a l’Arxiu, es res-tituiran als seus propietaris a través d’un decret regulador que la Generalitat ja té en trà-mit, tot i que molts d’ells podrien acabar cedits a l’ANC per garan-tir-ne la conservació. •


Part de la documentació retornada a l’AnC l’any 2006. #ARXIU / LL. LL.

teAtRe. Un antic redac-tor de la secció de Cultura d’aquest setmanari, Josep Maria Miró, estrena, el dime-cres 3 de setembre, al Teatre Tantarantana, Quan encara no sabíem res. Poema dramà-tic per a sis veus urbanes i un músic, un espectacle escrit i dirigit per ell mateix .

L’obra, que s’inicia amb el despertar de la ciutat, té com a protagonistes sis personat-ges urbans acompanyats per les melodies d’un músic de car-rer, que es creuen de sobte i de manera inesperada.

Miró també ha participat recentment en la creació del musical Pinsans i caderneres, dirigit per Xavier Albertí i estre-nat al Festival Grec d’aquest any. Llicenciat en direcció i dra-matúrgia per l’Institut del Tea-tre de Barcelona, doctorat en literatura catalana per la UAB i llicenciat en periodisme per la mateixa universitat, ha estat guardonat amb el Premi de Teatre 50è Aniversari Crèdit Andorrà, l’Evarist Garcia de teatre breu d’Alacant i el Premi Boira, entre d’altres. •

J.M. Miró estrena espectacle al Teatre Tantarantana

imatge d’una de les escenes de ‘Quan encara no sabíem res’. #CEDIDA


Periodista. El dramaturg va ser redactor del DIARI



Estiu sense mar

L’ estiu l’ha-via reser-vat per als llibres grui-xuts, com

s’acostuma a fer. Però els mesos càlids han passat sense lectures volumino-ses. Sí en canvi amb un lli-bre curt, extremadament curt, l’única novel·la que escrigué l’asturià Julián Ayesta, Helena o el mar del verano (1952). No m’ha fet falta res més. L’edició –elegant com totes les d’El Acantilado– m’ha-via estat reiteradament recomanada i finalment regalada. Per fi, tenint-la un temps a l’espera, l’he descoberta. És una joia. El millor regal que em podia brindar un estiu sense gaires glòries. Julián Ayesta (1919-1996) va néixer a Gijón. A més

de col·laborar en algu-nes de les revistes lite-ràries més destacades del moment, va escriure obres de teatre –Simple-mente así, El tímido Sera-fín, La ciudad lejana o El fusilamiento de los zares, entre d’altres– i con-tes. Però només va dei-xar escrita una novel·la, la que acabo de citar i que aconsegueix condensar en menys de cent pàgi-nes la més pura perfec-ció i gust literari a través de la vivència personal. S’entén que sigui un dels llibres més destacats de la novel·lística espanyo-la de postguerra, i el seu descobriment el fa sen-tir a un plenament feliç almenys durant la seva lectura. Potser sigui com un petit antídot i calgui llegir-lo amb freqüèn-cia, així que ho faré cada vegada que ho necessiti. De moment, però, intentaré retrobar-me jo també amb la meva pròpia Helena, perdu-da enmig d’aquest estiu sense mar. •[email protected]

a mitges tintes

ÀLEXBARNILS

iniCiativa. Villardeciervos és un petit municipi de la província de Zamora, situat a la Sierra de la Culebra, on hi ha la concentració de llops més gran de tot Europa occi-dental, així com una gran població de cérvols, que els conductors, sovint, han d’es-quivar. Com els florestans, els porcs senglars. Enca-ra que durant l’any només hi viuen uns 600 habitants, l’extraordinari patrimoni arquitectònic de Villardeci-ervos l’ha fet mereixedor de ser considerat un dels dos únics conjunts historicoar-tístics de l’Estat. A banda de tot això, aquest estiu, per primera vegada a la seva his-tòria, aquest llogaret ha tin-gut un atractiu addicional: el Zierborock, un festival de rock nacional.

Oci alternatiuEls joves que viuen o esti-uegen en aquesta localitat, cansats de no poder gaudir de les festes del seu poble, van decidir organitzar algun tipus d’activitat alternati-va. Per això, al llarg d’aquest any, una comissió de vuit persones, entre les quals hi havia els santcugatencs Pilar Gifre i els germans Miguel i Javier Herrero, es va mobilitzar per canviar les coses. “L’Ajuntament no es

va voler mullar, així que ho vam haver de posar tot de la nostra butxaca. Podríem haver perdut molts diners”, explica la Pilar. Entre el que ells mateixos van invertir, les aportacions d’algunes empre-ses i la col·laboració de molts veïns i veïnes de Villardeci-ervos, van poder organitzar el primer festival de rock nacio-nal de la zona.

Representació localL’estil el tenien clar, perquè tots comparteixen la passió pel rock i el heavy metal. Van-troi, Melibea i La Doble Vida de Popeye són tres dels qua-tre grups que es van avenir a participar en la festa, que també disposava d’un espai d’acampada lliure al costat del riu.

Però la vinculació del festival amb la nostra ciutat no s’aca-ba aquí. El grup santcugatenc Corcho es va desplaçar fins a aquest municipi de Zamora, on va interpretar alguns dels seus temes estrella, com El liao o Amor prestado. I per què una iniciativa d’aquest tipus, en què han participat tants santcuga-tencs, no s’ha dut a terme a la nostra ciutat? La Pilar ho té clar.

“No ens ho vam ni plantejar. D’entrada, perquè és una ciu-tat, i seria més complicat acon-seguir els permisos. D’altra ban-da, no crec que haguéssim tin-gut tant d’èxit. L’oci nocturn a Sant Cugat és molt limitat, no hi ha varietat. I quan es fan coses diferents, no es promocio-nen. Sempre que vull sortir, me n’he d’anar a una altra ciutat. És una vergonya”. •

El grup santcugatenc Corcho en concert al Zierborock 08, a la localitat de Zamora villardeciervos. #CEDIDA


Tres santcugatencs organitzen el festival de música Zierborock’08

Concerts. Unes 700 persones van assistir al festival. El grup santcugatenc Corcho també es va desplaçar fins a Villardeciervos, a la província de Zamora, per col·laborar en el certamen

audiCió. Divendres que ve, 5 de setembre, Sant Cugat s’acomiada del cicle Músi-ca a l’estiu 2008 amb el Con-cert de sardanes i música de cobla, que tindrà lloc, a par-tir de les 22 h, al Claustre del Monestir. L’Entitat Sardanis-ta de la nostra ciutat orga-nitza des de fa molts anys un concert en què s’interpreten, d’una banda, els clàssics de la música de cobla i, de l’al-tra, les obres contemporàni-

es que mostren la gran vida d’aquest gènere musical tra-dicional de la nostra terra. En aquesta ocasió també serà la Cobla Jovenívola de Sabadell, amb la direcció de J. Ll. Mora-leda, l’encarregada d’interpre-tar el concert. La Jovenívola de Sabadell és una de les for-macions més actives del pano-rama de cobla a Catalunya i ha actuat un gran nombre de vegades a Sant Cugat.

Sardanes a Sant Cugat. #ARXIU _S. B. P.

Arriba el tradicional ‘Concert de sardanes i música de cobla’

ambient. L’acte tindrà lloc al Claustre del Monestir

El seu descobriment el fa sentir a un plenament feliç



TradiCió. La colla castelle-ra local reprèn aquest diven-dres 29 a la nit, al Club Mun-tanyenc, els assaigs de la segona part de la tempora-da, després de l’aturada esti-uenca. Els camises verdes es preparen per fer front a les pròximes actuacions pen-dents. La primera, a la Roca del Vallès, el 7 de setembre. Una de les més destacades és la corresponent a la Dia-da Nacional de Catalunya, l’11 de setembre, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Al novembre arribarà una de les trobades més impor-tants de l’any: la Diada de la Colla, el dia 9, a les dotze del migdia, a la plaça d’Octavià de Sant Cugat. En aquesta actuació la colla intentarà descarregar un 4 de 8. Un pilar dels Castellers de Sant Cugat. #LLUÍS LLEBOT

Els camises verdes ocupen, per ara, el número disset en el rànquing de les colles cas-telleres –n’hi ha un total de cinquanta-dues–. Les divuit primeres colles del rànquing seran les escollides per par-ticipar en el Concurs de Cas-tells de Tarragona, el 5 d’oc-tubre. Tot i això, la partici-pació dels santcugatencs no estarà del tot assegura-da fins a aquest diumenge, 31 d’agost, una data a partir de la qual les colles catalanes no podran sumar més punts als seus marcadors –cada cas-tell té una puntuació deter-minada– i el rànquing que-darà aturat. Els camises ver-des depenen, per tant, de les actuacions de les altres colles. Segons ha explicat al DIARI Eric Bellmun, cap de colla dels Castellers de Sant Cugat, “la intenció és anar-hi”.

El concurs tarragoní va néixer l’any 1932 i se celebra el primer diumenge d’octubre dels anys parells, a la plaça de braus de la ciutat. És un dels actes més importants del món casteller, ja que aplega les millors colles de Catalunya, amb algunes excepcions, com ara els Minyons de Terras-sa, que des de fa anys renun-cien a participar-hi. En el concurs, un jurat especialit-zat s’encarrega de puntuar cada castell. •

Els camises verdes inicien el calendari d’actuacions

Tornada. Els Castellers de Sant Cugat comencen els assaigs de després de l’estiu el dia 29, al Club Muntanyenc

Carolina [email protected]

l’edició d’enguany. Fotografies, instal·lacions, pintures i alguns teixits configuren les obres dels joves artistes.

La Biennal es va inaugu-rar a la nostra ciutat a l’abril, i des d’aleshores ha fet parada a Lleida i Cambrils. Després del seu pas per Rubí, la mostra es traslladarà a Encamp, Olesa de Montserrat, Mollet del Vallès i Sant Joan de les Abadesses, entre altres localitats.

moSTra. Rubí és la pròxima ciutat que visitarà la XVI Bien-nal d’Art Contemporani Cata-là, una exposició itinerant organitzada pel santcugatenc Josep Canals per promoure els artistes emergents residents a Catalunya. La mostra s’in-augurarà a la ciutat veïna el dijous 4 de setembre, a les 19.30 h, a l’Antiga Estació. Un total de nou joves artistes, selecci-onats entre més d’un cente-nar de creadors, participen en

La Biennal d’Art Contemporani Català porta la visió de nou joves creadors a Rubí

Els artistes seleccionats amb els membres del jurat. #ARXIU / LL. LLEBOT _S. B. P.

inauguració. L’exposició es podrà visitar a partir del 4 de setembre

La cultura en temps de crisi (1)La majoria de gent torna a la seva activitat normal, després de les vacances, amb l’ai al cor. N’hi ha molts que no han fet cap mena de viatge, sigui pel país o per l’estranger, perquè ja estan patint la realitat d’una situació econòmica i laboral que els afecta directament. Anar a la casa o l’apartament de fora, aquells que en tinguin, i procurar gastar poc. Un percentat-ge elevat ni això: alguna sortida esporàdica, visites als amics, una mica de cinema, i els omnipresents Jocs Olímpics de Pequín (a mi em costa, això de Beijing) amb tota la seva pom-pa i circumstància. Ara ja es parla de crisi amb totes les lletres i una reunió de catorze premis Nobel d’economia a Lausana, en una convenció davant de 300 economistes i estudiants de tot el món, arriben a conclusions gairebé apocalíptiques. Els Jocs Olímpics em suggereixen dos comentaris (podrien ser més però no hi ha espai): les tres primeres potències del món del primer terç del segle xxi són les primeres en el rànquing de medalles: la Xina, els Estats Units d’Amèrica i Rússia. En deu anys estaran exactament en aquest mateix ordre. Europa continua en la seva marxa cap a la subordinació i la dissolu-ció en un món que, de moment, no compta amb les antigues potències polítiques, militars, econòmiques i culturals que donaven el sentit a la història. I la segona, que té com a actor principal l’incombustible Samaranchi: La Caixa, sí, la nostra, va donar un milió de dòlars per construir un hospital a la ciu-tat xinesa de Sichuan, que va patir una onada de terratrèmols el mes de maig, en un acte celebrat a l’ambaixada espanyola a Pequín (durant els Jocs), on hi havia el president Isidre Fai-né, la infanta Doña Cristina (també la nostra), Inaki Undan-garín (que ara ja no parla català a TV3), la ministra Cabre-ra (per allò de l’esport), l’ambaixador espanyol i el secretari d’Estat per l’Esport, Jaime Lissavetzky. Representant la Xina hi havia, entre d’altres, el director general adjunt del Minis-teri d’Afers Civils (ni un ministre) i, òbviament, Juan Anto-nio Samaranch, president d’honor de La Caixa i gran amic del president Hu Jintao, amb qui va seure, costat per costat, el dia de la inauguració en una mostra evident del respecte, la consideració i l’agraïment que els mereix. La veritat és que veient la cara del nostre compatriota entenc això de Sama-ranchi. Té cara de xinès de la Bonanova. Perquè aquests Jocs vénen de lluny i l’incombustible és fonamental per enten-dre que hagin estat aquest any: dia 8 del mes 8 de l’any 8. El número de la sort del nostre amic. ¿Ens poden estranyar aquesta mena de coses si tenim en compte que la Vila Olímpi-ca de Barcelona es va fer, precisament, inspirada en el Pla de la Ribera, un estudi de planificació urbana fet en un despatx de la rambla de Catalunya durant els anys seixanta del segle passat on treballaven, plegats, Narcís Serra i Miquel Roca i Junyent, o sigui trenta anys abans de fer-la?Igual com ve de lluny aquesta crisi i les conseqüències que se’n deriven. Una part, suposadament el desencadena-ment, no, però les transformacions generals, sí. Ens diuen que la culpa és de les hipoteques subprime dels Estats Units (entreu, si en teniu ganes, a www.leopoldoabadia.com, on un economista jubilat explica amb senzillesa i humor el tema), però la cosa no s’acaba aquí. Us recomano el llibre La verdadera historia del Club Bilderberg, de Daniel Estulin, on, a part de la visió d’un futur apassionant i esfereïdor, tro-bareu perles com saber que una de les components del club és la senyora Esperanza Aguirre i això, si més no, t’explica algunes ascensions, aparentment, inexplicables.Seguirem la setmana vinent i parlarem de Sant Cugat i de la cultura. Us espero. •

sota el barreteduard [email protected]

Portada del llibre ‘La verdadera historia del Club Bilderberg’. #CEDIDA



Agenda cultural

amb motiu de la Festa Major de la Colònia Montserrat. Per a més informació podeu trucar al Casal Colònia Montserrat, tel. 93 674 21 05.CASTELL DE CANALS

11.00 h. Visita. L’Ofi cina de Turisme ofereix l’itinerari guiat El modernisme i més, una ruta pels exponents del modernisme a la nostra ciutat. Cal fer reserva prèvia a l’Ofi cina de Turisme, tel. 93 675 99 52. Preu: 8 euros; menors de 7 anys: gratuït.OFICINA DE TURISMEPLAÇA D’OCTAVIÀ

19.00 h. Trobada. Vespre de sardinada i botifarrada popular. Preu: 2 euros,

entrada lliure per als veïns de la Colònia Montserrat.CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

21.30 h. Visita. De nit al Monestir. Ruta guiada per diferents racons de l’emblemàtic Monestir. Cal fer reserva prèvia trucant a l’Ofi cina de Turisme. Preu: 15 euros; menors de set anys: gratuït.OFICINA DE TURISMEPLAÇA D’OCTAVIÀ

21.30 h. Joc. Bingo de Festa Major.CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

00.30 h. Música. Actuació

del grup Los Desaparitados.CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

Diumenge11.30 h. Campionat. Doble campionat: dards i billars. Es premiarà el primer i el segon lloc de cadascun dels concursos, que rebran el premi en acabar la competició.CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

12.00 h. Visita. La Casa Aymat ofereix la possibilitat de visitar l’exposició L’Eros primordial en l’obra de Pla-Narbona de manera guiada.

MUSEU-CASA AYMATC/ VILLÀ, 68

17.00 h. Gastronomia. Concurs de Pastissos, amb premi per a la primera posició.

CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

17.30 h. Festa. El grup d’animació Merche & Koko amenitzarà aquesta festa infantil, on també hi haurà xocolatada per a tothom.CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

20.00 h. Festa. Comiat de la Festa Major de la Colònia Montserrat.CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

Propostes per a la setmana

Divendres21.00 h. Sopar. Inici de la Festa Major del barri valldoreixenc Colònia de Montserrat, amb un sopar de germanor al casal.CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

23.30 h. Música. Concert d’havaneres a càrrec del grup Altamar.CASAL COLÒNIA MONTSERRATC/ MORENETA DE MONTSERRAT

Dissabte10.00 h. Visita. Itinerari pel castell de Canals, organitzat

per Carolina Mercader [email protected]

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda

Teatre a la Festa Major de Valldoreix

E ls dies 13 i 14 de setembre, dins de la progra-mació de Fes-

ta Major, el Grup de Tea-tre Espiral estrenarà Càsting, de Roger Justa-fré. Tot i representar un esforç treballar a l’estiu, valorem molt positiva-ment que l’entitat comp-ti amb les associacions del poble per programar els actes que han d’om-plir la Festa.Aquesta és la nostra set-zena intervenció a la Festa Major; la prime-ra va ser l’any 1993, amb l’obra El drapaire. Hem

viscut l’espectacular creixement demogràfi c i cultural. I si bé és cert que el nostre primer Dra-paire no va poder atendre tothom en aquella nos-tra primera Festa Major (des de llavors fem dues actuacions), la resta de l’any, en les primeres programacions i mostres estàvem en família, i any rere any hem vist créi-xer el públic en quantitat i qualitat, i actualment gaudim d’una família molt extensa i ben avin-guda. Sant Cugat tras-pua cultura pels quatre cantons. Desenvolupar aquí una activitat tea-tral, pictòrica, musical, etc., és tot un plaer. La resposta, la sensibilitat i l’interès ens encoratgen a treballar cada dia amb més rigor i entusiasme. •[email protected]

La resposta, la sensibilitat i l’interès ens encoratgen

gallinerTRINIESCRIHUELA

Dissabte, 21.30 h. Visita. L’Ofi cina de Turisme ofereix la possibilitat de visitar diferents escenaris de l’emblemàtic Monestir de Sant Cugat amb les explicacions d’un guia, amb la peculiaritat que la trobada està programada a la nit. Preu: 15 euros; menors de set anys: gratuït. OFICINA DE TURISME. PLAÇA D’OCTAVIÀ



per poder viatjar a Nova York i ser perruquer estilista.YELMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. Dissabte: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hsessió golfa Dissabte: 01.00 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22

Wall-E. Director: Andrew Stanton. Després d’haver estat centenars d’anys dedicat a fer les tasques per les quals va ser construït, Wall-e descobreix un nou objectiu en la seva vida.YELMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 h. Dissabte: 16.00 - 18.15 - 20.30 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22cinESA: 17.55 htelèfoN reserves: 902 33 32 31

Una palabra tUya. Director: Ángeles González-Sinde. Amb: Malena Alterio, Esperanza Pedreño, Antonio de la Torre. la rosario i la Milagros són dues amigues escombriaires a qui una trobada inesperada els canviarà la vida.cinESA: 16.00 - 20.00 hsessió golfa Dissabte i vigília De festiu: 01.00 htelèfoN reserves: 902 33 32 31

MaMMa Mia! Director: Phyllida Lloyd. Amb: Meryl Streep, Julie Walters, colin Firth. la sophie és una jove que ha crescut en una petita illa grega, educada per una mare que sempre s’ha negat a revelar-li la identitat del seu pare. YELMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. Dissabte:

16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 hsessió golfa Dissabte: 01.00 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22cinESA: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 htelèfoN reserves: 902 33 32 31

bangkok dangEroUS. Directors: Oxide Pang chun, Danny Pang. Amb: nicolas cage, James With, Harlie Yeung. en Joe és un assassí professional que rep un encàrrec a bangkok per eliminar quatre objectius, pagat per un gànster local.YELMO: 18.30 - 20.40 - 22.45 h. Dissabte: 18.30 - 20.40 - 22.45 hsessió golfa Dissabte: 01.00 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22

VEnganza. Director: Pierre Morel. Amb: Liam neeson, Famke Janssen, Maggie Grace. Què podria ser pitjor per a un pare que la impotència, quan en parlar pel mòbil amb la seva filla es troba que està sent segrestada?YELMO: 22.40 h. Dissabte: 22.40 hsessió golfa Dissabte: 01.00 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22

CarlitoS y El CaMpo dE loS SUEñoS. Director: Jesús del cerro. Amb: Gustavo Salmerón, irene Visedo, José María Pou. Carlitos, un orfe de 12 anys, només desitja dues coses: una família i jugar a futbol.YELMO: 16.00 - 18.00 h. Dissabte: 16.00 - 18.00 h

telèfoN De reserves: 902 22 09 22

la MoMia 3. Director: Rob cohen. Amb: Brendan Fraser, Maria Bello, Jet Li. rick o’Connell, amb la seva família, hauran d’aturar una mòmia que acaba de despertar-se d’una maledicció de fa 2.000 anys. YELMO: 20.00 - 22.35 h. Dissabte: 20.00 - 22.35 hsessió golfa Dissabte: 00.50 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22

SpaCE ChiMpS. Director: Kirk De Micco. ham iii, el besnét del primer simi enviat a l’espai, s’embarcarà en un viatge espacial únic a través d’un forat negre, amb rumb a un planeta desconegut.YELMO: 16.10 - 17.40 h. Dissabte: 16.00 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22

El CaballEro oSCUro. Director: christopher nolan. Amb: christian Bale, Heath Ledger, Michael caine. batman es proposa desmantellar les organitzacions criminals que infesten els carrers de la ciutat.YELMO: 19.20 - 22.15 h. Dissabte: 17.30 - 20.15 - 23.00 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22cinESA: 22.00 htelèfoN reserves: 902 33 32 31

kUng FU panda. Director: J. Stevenson, M. Osborne. Po és un boig del kung-fu, un passatemps que no encaixa gaire bé amb la feina al restaurant de la seva família. YELMO: 16.30 h. Dissabte: 16.30 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22

p.d.: tE qUiEro. Director: Richard LaGravenese. Amb: Hilary Swank, Gerard Butler, Gina Gershon. holly Kennedy està casada amb l’amor de la seva vida, un irlandès anomenat gerry. Per això quan una malaltia posa fi a la vida d’en gerry, la holly ja no vol viure més. cinESA: sessió golfa Dissabte i vigília De festiu: 00.45 htelèfoN reserves: 902 33 32 31

Cinema a Sant Cugat

EStrEna. hEllboy 2: El EjérCito dorado. Director: Guillermo del Toro. Amb: Ron Perlman, Selma Blair, Doug Jones. en trencar-se l’antiga treva existent entre els éssers humans i el regne dels éssers fantàstics, l’infern està a punt d’esclatar a la terra. un líder cruel que ocupa el món de dalt i de baix repta els de la seva mateixa sang i desperta un exèrcit imparable de criatures infernals. Només el superheroi més dur del planeta s’hi pot enfrontar.YELMO: 17.00 - 19.45 - 22.30 h. Dissabte: 16.30 - 19.15 - 22.15 hsessió golfa Dissabte: 00.45 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22cinESA: 16.30 - 19.15 - 22.00 hsessió golfa Dissabte i vigília De festiu: 00.30 htelèfoN reserves: 902 33 32 31

EStrEna. loS giraSolES CiEgoS. Director: José Luis cuerda. Amb: Maribel Verdú, Javier cámara, Raúl Arévalo. basada en la novel·la d’alberto Méndez. Cada vegada que l’elena tanca la porta de casa, tanca amb clau els seus secrets. a la vegada que fa front als rigors de la postguerra, l’elena aixeca amb el seu fill una façana d’aparença per amagar la veritat de la seva família: la seva filla adolescent s’ha fugat embarassada amb el seu xicot, i el seu marit viu amagat en un forat del dormitori.YELMO: 16.30 - 18.30 - 20.40 - 22.50 h. Ds.: 16.30 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hsessió golfa Dissabte: 01.00 htelèfoN De reserves: 902 22 09 22cinESA: 16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 hsessió golfa Dissabte i vigília De festiu: 00.40 htelèfoN reserves: 902 33 32 31

zohan: liCEnCia para pEinar. Director: Dennis Dugan. Amb: Adam Sandler, Alex Luria, Emmanuelle chriqui. un agent dels serveis d’intel·ligència d’israel fingeix la seva mort

EStrEna. Star WarS: thE ClonE WarS. Director: Davi Filoni.YELMO: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 h. Dissabte: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 hsessió golfa Dissabte: 01.00 h

la màgia s’enfonsa entre les explosions

aquells que sentim devoció per Batman no necessitem gaires elements per entrar al cine-ma i gaudir d’una nova entrega. Pel que fa al meu cas particular, la idea de retrobar-me

amb els personatges i el seu univers era una raó més que suficient. Feia temps que no els veia i els troba-va a faltar. Aquest aspecte emocional em va provocar una sensació contradictòria durant el visionat: em sen-tia a gust i a disgust. Els personatges em transporta-ven a moments cinematogràfics entranyables, sobre-tot el Jocker (excel·lentment construït i interpretat pel desaparegut Heath Ledger), i alhora em trobava davant d’un tractament argumental i visual amb què no em sentia a gust. Però, procurant desfer-me dels meus prejudicis positius, puc dir que, des dels primers ins-tants, em vaig trobar immersa en una sensació angoi-xant de clímax que no alternava amb la distensió. Des-prés de dues hores i mitja en estat d’exaltació, no podia agrair a Christopher Nolan i companyia que s’ha-guessin abandonat a l’acció pura i dura, obviant l’uni-vers dels personatges. I, evidentment, encara els tro-bo a faltar, no vaig tenir l’oportunitat d’estar gaire amb ells: gairebé no hi eren. Cal tornar a destacar, però, els grans moments aportats per Ledger, que aconsegueix que la màgia s’apoderi de la pantalla, encara que sigui durant uns instants, quan ell apareix... •

crítica de cinemaDiAnA [email protected]

l’actor heath ledger interpretant el jocker. #CEDIDA

El CaballEro oSCUro (eua-2008). DireCtor: christopher nolan. iNtèrPrets: Heath Ledger, cristian Bale, Michael caine, Gary Oldman, Aaron Eckhart. MÉs iNfo: www.thedarkknight.com

MaMMa Mia!16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 h. aPta. p.d.: te quiero: sessió golfa Dissabte i vigília De festiu: 00.45 h

Una palabra tUya16.00 - 20.00 h. sessió golfa Dissabte i vigília De festiu: 01.00 h. wall-e: 17.55 h. el caballero oscuro: 22.00 h

hEllboy 216.30 - 19.15 - 22.00 hsessió golfa Dissabte i vigília De festiu: 00.30 h. MaJors De 7 aNYs

loS giraSolES CiEgoS16.00 - 18.10 - 20.20 - 22.30 hsessió golfa Dissabte i vigília De festiu: 00.40 h. MaJors De 13 aNYs

EL CINEmA DE CAsA tEvAP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


46 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 38 | Passatemps


receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps

Serveis

Edifi ci modernista dissenyat per Cèsar Martinell l’any 1921. Abandonat des de fa anys, està en molt mal estat. Només falta que doni el seu nom o l’antic ús de l’edifi ci, oi?Solució de la darrera setmana: Les vacances

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Haureu d’anar amb molt de compte amb els diners, que sembla que perdeu una mi-ca el control, i això fa que hi hagi despeses innecessàries, sobretot si van lligades a les amistats. El millor és que les coses us sortiran com desitgeu sense gaire esforç.

Taure 21/4 al 20/5No hi haurà manera de fer-vos callar i és que heu d’explicar tot el que us pas-sa amb pèls i senyals, i això pot arribar a ser una mica pesat, mireu de mesurar els detalls. Per cert, tindreu molt bon rotllo amb la parella.

Bessons 21/5 al 21/6Hi ha força ganes de canviar l’aspecte personal, anar a la perruqueria, estar més pendent de la roba que es porta... Renoveu-vos una mica i també espavi-leu per fer neteja a casa.

Cranc 22/6 al 22/7Hi ha ganes de posar seny i d’estabilitzar les emocions, el camp de la parella serà el que us farà ballar més el cap, ara bé, no pas com per no pensar en res més, ja que tindreu la facilitat de despistar-vos.

Lleó 23/7 al 23/8Potser tindreu tendència a estar més seriosos, però és perquè us concentreu a arreglar petits problemes familiars. El millor és que els amics us faran divertir força i us donaran idees.

Verge 24/8 al 23/9Hi haurà molta activitat aquests dies, sobretot en relació amb els pares, que tindran molt d’interès en vosaltres, en les vostres coses i en el que us preocu-pa i us agrada. També podeu fer algun amic molt especial.

Balança 24/9 al 23/10La cosa serà força divertida per a vosaltres, ja que res no serà el que ha de ser i tot gira-rà en funció del que us ve de sorpresa. Per tant, alegria i sobretot paciència. El millor tema serà el de la parella i el sexual, que estarà més revolucionat que de costum.

Escorpí 24/10 al 22/11Tot i que arribeu de vacances, sembla que el vostre cap encara no sap què ha passat i us costa molt posar-vos les piles, us costa concentrar-vos. De fet, no és pas cap pro-blema, mentre tot vagi funcionant igual.

Sagitari 23/11 al 21/12Seran moltes les coses que us passaran pel cap, però tampoc no fareu cap moviment per moure res, i és que el vostre passotisme serà impressionant. Aneu amb compte amb la parella, que la teniu una mica abandonada.

Capricorn 22/11 al 20/1Tot us sortirà bé i és fàcil que pugueu con-vèncer algú d’una cosa que fa temps que rondeu. I és que tindreu facilitat de convic-ció i una força de paraula impressionant. Els amics formaran part de la vostra vida d’una manera molt intensa aquests dies.

Aquari 21/1 al 19/2Tindreu molta il·lusió per les coses i no us farà res que la gent no hi estigui d’acord, fareu el que us sembli i us que-dareu tan amples i amb un somriure a la cara. Només haureu d’anar amb compte amb els excessos de menjar.

Peixos 20/2 al 20/3No estareu per punyetes i si hi ha algu-na cosa que no us agrada la deixareu anar més de pressa que el vent, però segons el que digueu potser algú se us enfada. D’altra banda, heu de tenir en compte que necessitareu algú aviat i cal que sigueu una mica correctes.

Telèfons bàsics

Farmàcies

signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

Poseu les llenties en un pot amb aigua fre-da; poseu-les a bullir a foc regular des del

començament. Quan comen-cin a bullir tireu-hi les pata-tes pelades i tallades a tros-sos. A part, sofregiu la ceba amb una mica de sal, perquè no es cremi, i afegiu-hi la boti-farra negra i la cansalada, vol-ta i volta; reserveu l’embotit i afegiu al sofregit el tomàquet amb una mica de sucre i la fari-na. Un cop desfeta, poseu-hi el vinagre i el julivert. Poseu-ho tot al punt de sal i tireu-ho a l’olla de les llenties (al fi nal, la botifarra). Tot el cuinat s’ha de fer a foc regular. Després de les vacances és una bona manera de menjar bé i econòmic.

Llenties econòmiques

INGREDIENTS: 1/2 kg llenties petites, 2 l d’aigua, 1 ceba dolça, 3/4 kg de tomàquet madur pelat, 1 cullerada sopera rasa de farina, julivert, 1 fulla de llo-rer, 2 patates, oli d’oliva, 1 cullera-deta de vinagre, 4 talls de botifarra negra, 1 tros de cansalada viada

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SÍNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

DÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

LLORENSSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 9 a 22 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

ORENGARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

MORALSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9

a 22 h, tot l’any. Obert diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8 a 13.30 h i de 16 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

per J.M. Vallès

Josep Sagalés ‘Yuyu’Enquadernador

És una persona de caràcter sensible i malen-coniós. És agradable i discret, i li agrada rela-cionar-se amb la gent, tot i que és reservat. Té una cura especial en la qüestió dels senti-ments, ja que resulta fàcil ferir-lo.Intel·lectualment és molt refl exiu, no li agrada prendre decisions de manera preci-pitada i sap discernir allò important d’allò superfl u, valorant-ne els pros i els contres. Té una gran capacitat de concentració. És treballador i responsable i li agraden les coses ben fetes, amb una certa tendència al perfeccionisme.

Eugenia Barrachina, grafòloga - pèrita cal·lígrafa

per la cara

lletres al cove

per Susanna [email protected]

HORITZONTAL: 1. Esdeveniments fortuïts. 2. Les de casa són les més belles. Vocal. 3. Porta d’entrada d’un país asiàtic. El terra de les pataca-des. 4. El botxí dels republicans. Al revés, confi ança cega. Cent romans. 5. Altitud. Tribunal Suprem. Ubi. 6. Iode. Lligueu. Aturador. 7. Anima l’ase. Separa-ho al revés. 8. Reunió dels qui esperen. Tribunal Constitu-cional. Crit de guerra fantasmagòric. Nitrogen. 9. Quaranta-nou. Ho faré veure. 10. El joc de les anelles. VERTICAL: 1. Tots junts. 2. El més negre en la comparació. Arrissat. 3. Et falta maduresa. El més important en cada prova olímpica. 4. Això mateix. Ordeni. Freqüència modulada. 5. Tal dia. Itàlia. Ple d’estómac. 6. Consonant. Al revés, mancat de prudència. 7. Pulcres. Principiant. Gal·li. 8. Al revés, ostentació. Que corre. 9. Sím-bol heroic. Massa. Prega. Res. 10. Al revés, decisió.

SOLUCIÓ DEL NÚMERO ANTERIOR:MOT ENCREUATENC: TigreHORITZONTAL: 1. Tribunals. 2. Erra. Tecla. 3. R. Edito.SN. 4. Taco. Estiu. 5. RU. Card. Do. 6. Pèl. Fira. I. 7. It. O. Sales. 8. Eix. Escuts 9. Genolls. Mr. 10. L. Nas. Tap. VERTICAL: 1. Tertúlies. 2. RR. Llitera. 3. Ceri. P. XL. 4. Badoc. O. On. 5. U. I. Fa. Ans. 6. Naturistes. 7. Guardiola. 8. Cl. T. Cla. T. 9. Ósses. Esma. 10. President.

MOT ENCREUATENC: Grimpadors santcugatencs: 1-2, 7-1, 2-8, 3-5, 6-10, 7-7, 9-2, 9-10, 6-9, 10-10

mot encreuatenc

1

2

3

4

5

6

7

1 2 3 4 5 6 7

8

9

10

8 9 10

lletres al cove

La nostra llengua ha disputat aquest any la seva olimpíada parti-cular, en una cursa carregada d’obstacles, en què l’objectiu fi nal era nodrir de terminologia catalana les cròniques esportives. La medalla d’or se l’ha emportada, sense rival, el servei de termino-logia Termcat, que s’ha afanyat a publicar on-line un dicciona-ri dels esports olímpics amb prop de 7.500 entrades. Val la pena fer-hi una ullada. Descobrireu que la nostra llengua té més recur-sos dels que sovint se li pressuposen per poder renunciar al caste-llà i a l’anglès. En el cas del japonès, ja és més complicat en alguns casos. Per al lector més lúdic, proposo que intenteu endevinar a quin esport correspon cada mot o expressió. Alguns resultats us sorprendran. Sabeu què és un agrimensor? I a quin esport corres-pon l’expressió anar darrere la mà? I envair aigües?

Jocs Lingüístics


Publicitat | 47

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors

Divendres,29 d’agost del 2008

Restaurant

Menú per a 2 persones,dissabte al migdia

Rambla del Celler, 125

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Obsequi

Rentat manual exterior, laterals, vidres, aspiració interior, tauler i llantes

Polígon Can Magí · Av. Corts Catalanes, 8 (nau 8)


Cinema

Entrades gratuïtes

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Benzina

Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre de benzina

Av. de Rius i Taulet

PREsENTANT EL CARNET DEL Club

Mascotes

Don Canino Servei de perruqueria per al teu gos

Av. Via Augusta, 3-11 (Centre ComercialAugusta Park)


Restaurant

Dinar per a 2 persones,de dilluns a divendres

Av. de les Corts Catalanes, 2(Local 10)


Massatge

Massatge fisioterapèutic de 1/2 hora

Pg. de Francesc Macià, 62 (Coll Favà)


Salut

Tractament circulatori amb pressoteràpia

Borrell, 10 - local (cantonada c/ Vallès)


Restaurant

Sopar per a 2 persones,de dilluns a dijous

Pg. Olabarria, 69


Salut · Novetat

Diagnòstic personalitzat i posterior tractament tonificant, d’aprimament, anticel·lulític, etc.

Rbla. del Celler, 121


Més ofertes!Moda Trajes i camises a mida Tel. d’atenció als clients: 93 488 00 81

Restaurant Be Bop Menú degustació, de dilluns a dijous Sant Domènec, 19

Restaurant Dehesa de Santa María Menú ibèric per a 2 persones Pl. Augusta, 3

Restaurant Haiku Sopar per a 2 persones, de dt. a dv. Av. Rius i Taulet, 120

Consulta’ns les condicions especials de tarifes i enviaments per a empreses i col·lectius. Tel. 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

Restaurant

Sopar per a 2 persones,de dilluns a dijous

Xerric, 23


una xifra exacta, perquè no existeix la necessitat de registrar-se. Tot i això, esti-mem que som entre 15.000 i 20.000. També estic segur que molts vivim a Sant Cugat. En una conversa amb l’alcalde em confirmava que la proporció és molt alta. Som centenars i centenars.

Quin tipus de neerlan-desos decideixen venir a viure aquí?

Hi ha qui ha vingut perquè s’ha casat amb una catala-na, també són un grup subs-tancial els jubilats o els semijubilats, però també hi ha molts joves a qui els atrau molt Barcelona i han vin-gut a treballar-hi o a mun-tar-hi un negoci, o d’altres que han vingut a estudiar un màster de direcció d’em-preses i s’hi han quedat per-què s’han adonat de les pos-sibilitats que existien. Tam-bé és fascinant un grup de ciutadans que, pel seu tipus de professió, no tenen una vinculació precisa amb cap lloc i són lliures d’escollir on volen viure. El cas dels pilots d’avió és notable.

A què atribueix aquesta atracció per Catalunya? És una combinació de diver-ses coses: la llibertat, l’estil de vida, l’element del clima, pot-ser la cuina mediterrània...

La llibertat? Però els Paï-sos Baixos es considera un dels estats més liberals del món... Sí, però Barcelona i els Països Baixos tenen moltes coses en comú. Crec que, sobre lliber-tat, cap país no pot donar lli-çons a Catalunya. La toleràn-cia aquí és molt gran i la gent té un nivell de flexibilitat que permet als altres viure a la seva manera. El nostre país és un referent de llibertat per-què ens agrada tenir-ho tot dins un marc jurídic. Estic segur que en altres països la policia té certa tolerància en algunes conductes dels ciuta-dans, tot i no estar legislat. I veiem que ara hi ha certs paï-sos on existeix aquesta evolu-ció i n’hi ha d’altres que enca-ra van més ràpids, com és el cas d’Espanya.

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“Sobre llibertat, no hi ha cap país que doni lliçons a Catalunya”“Tenim pocs consolats arreu del món, només en països molt grans o amb els quals tenim interessos eco-nòmics molt importants”.

Quina és la funció del seu consolat de Barcelona? Treballem conjunta-ment amb l’ambaixada de Madrid. L’ambaixada s’ocupa de totes les relaci-ons polítiques i des del con-solat ens preocupem de

temes econòmics i de la pro-tecció dels ciutadans, així com de la relació amb els governs locals.

Existeix una gran relació econòmica entre els Països Baixos i Catalunya? La relació entre els Països Baixos i Espanya és molt forta, però existeix un èmfa-si, sobretot, en l’explotació de moltes empreses neer-landeses a Catalunya. Pot-

ser perquè és més fàcil entrar a Catalunya, per-què hi ha certa coincidència entre el pragmatisme neer-landès i l’esperit dels cata-lans. Moltes petites o mitja-nes empreses, quan tenen la vocació d’exportar ho fan a Barcelona o a Catalunya.

Quants ciutadans neerlan-desos viuen al nostre país? N’hi ha moltíssims, a Catalunya, però, no en tenim

l’Entrevista Jan-Jaap van de velde, cònsol dels països Baixos #TEXT: n. Gutiérrez #FOTOGRAFIA: lluís llebot

Dissabtemàx. 27º mín. 18º

Diumengemàx. 26º mín. 19º

Subscriptors Per la caraSaps qui és en Josep Sagalés? Aquesta setmana és el torn de desvelar la personalitat i la manera de ser de l’enquadernador del carrer del Sol.

el TempsGatronomia. El Diari regala als seus subscriptors un sopar per a dues persones al restaurant Lúa. Participa-hi trucant al número de telèfon 95 589 62 82.

Club del Subscriptor_PÀG. 47

29.08.2008i la setmana que ve... Tota la programació, els concerts i les activitats de la Festa Major de Valldoreix.

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 38 | Passatemps_PÀG. 46

Des del seu país es té aquest concepte del nostre? A l’any passen per Catalunya prop d’un milió de neerlandesos. No tots són conscients de la història i la dimensió política catala-nes, però sí que és una enti-tat molt coneguda i la gent s’adona de les diferènci-es i els encants. També hi ha aspectes que hi ajuden. Des de fa molts anys, el Fut-bol Club Barcelona és dels equips més populars als Paï-sos Baixos. Des d’allà resso-na la idea de Barcelona i de Catalunya.

A banda del futbol i del Barça, l’hoquei és un altre nexe d’unió entre les dues cultures?La medalla de plata de la selecció espanyola als Jocs Olímpics ha tingut molt de ressò. El tècnic és neerlan-dès i molts jugadors han jugat al meu país. D’altra banda, molts neerlande-sos de Barcelona o d’altres parts de Catalunya vénen cada cap de setmana a Sant Cugat a jugar a hoquei al Club Júnior. És un esport molt neerlandès i són socis del Júnior perquè és un bon equip.

Fa un any que és cònsol a Barcelona i li queden tres anys més. Quins objectius s’ha fixat?Encara no he tingut temps de dedicar-me a la promoció cultural i espero ampliar més la meva feina en aquest sentit. Crec que és molt interessant establir llaços culturals entre Holanda i altres països. Ara mateix sóc el responsable de la par-ticipació dels Països Baixos a l’Expo de Saragossa. •

Català de fa quatre anysDesprés d’arribar fins a la redacció del Diari amb la seva bici, Van de Velde ens explica amb el seu espa-nyol amb tics llatinoame-ricans –va ser ambaixador a Mèxic durant vuit anys– que després de dos mesos a Sant Cugat va entendre per què els darrers cònsols dels Països Baixos a Barcelona han escollit la ciutat per viure-hi: “Té l’encant d’un poble i les atraccions d’una gran ciutat”. També li agra-da el fet que es pot recór-rer sencera amb bicicleta, tot i que troba a faltar apar-caments. advocat de pro-fessió, també ha exercit la seva carrera diplomàti-ca a Madrid, Líbia, Tunísia i Nova York, on va treba-llar com a conseller jurídic a les Nacions Unides. En cap ciutat hi viu més de qua-tre anys. aquests mesos d’estiu està molt enfeinat, explica, per l’allau de com-patriotes de vacances que vénen al consolat víctimes d’un robatori.

Date post:	22-Mar-2016
Category:	Documents
Upload:	premsa-local-sant-cugat
View:	259 times
Download:	25 times

Diari de Sant Cugat 726

Documents