UENTRENADOR DE BÀSQUET DE UL UESC CLAVAJJNMASTEGOT A UN ÀÉÍI$$^:f: •j*a.-l··01i ,l· 1 • • ,-* 0 * 5 Divendres, Jíi de novembre de I9V7 EIS4CANTO]>K Setmanari independent de SANT CUGAT DEL VALLÈS Núm. 216 Any V 225 ptes. Jordi Pujol • ' ^esiclprit ~rircia a L.eona r do que la Ge^aita- r.vertirà 80 rïio^s de pessetes en centres educatius de Sant Cugat Aymerich explica a Pujol perquè plega al 1999 El President demana tornar-ne L alcalde diu que u res ni ningú" a parlar abans de Nadal elfaran canviar d'opinió Planes 8, 9, 16 i editorial TEMA DE LA SETMANA: SANTCUGATENCS DE L'ANY 1996 Joan Auladell rep el premi a tota una trajectòria de servei a la ciutat La societat civil santcugatenca s'aboca en la convocatòria dels Amics de la Ràdio Grau-Garriga torna a exposar a Sant Cugat Plana 15 M^ ... ,.. ;c* s ttffi Éïillïl Més mala maror a VEscola d'Art pel retorn de Martínez Plana 16 Desmantellen a la Floresta un laboratori de cocaïna Plana 15 UNES INSTAL·LACIONS ÚNIQUES AL VALLÈS NOU SALÓ RESTAURANT PER A 200 PERSONES set ball Tel. 674 28 00' Carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 UN CLUB A LA SEVA MIDA
Transcript
UENTRENADOR DE BÀSQUET DE UL UESC CLAVAJJNMASTEGOT A UN ÀÉÍI$$^:f: • j * a . - l · · 0 1 i , l ·
1 • • ,-* 0*5
Divendres, Jíi de novembre de I9V7 EIS4CANTO]>K
Setmanari independent de SANT CUGAT DEL VALLÈS
Núm. 216 Any V
225 ptes.
Jordi Pujol
• ' esiclprit ~rircia a L.eonardo que la Ge^aita- r.vertirà 80 rïio^s de pessetes en centres educatius de Sant Cugat
Aymerich explica a Pujol perquè plega al 1 9 9 9
El President demana tornar-ne L alcalde diu que ures ni ningú" a parlar abans de Nadal el faran canviar d'opinió
Planes 8, 9, 16 i editorial
TEMA DE LA SETMANA: SANTCUGATENCS DE L'ANY 1996
Joan Auladell rep el premi
a tota una trajectòria de servei a la ciutat
La societat civil santcugatenca s'aboca en la convocatòria
dels Amics de la Ràdio
Grau-Garriga torna a exposar a Sant Cugat Plana 15
M^
... ,.. ;c*sttffi
Éïillïl
Més mala maror a VEscola d'Art pel retorn de Martínez Plana 16
Desmantellen a la Floresta un laboratori de cocaïna Plana 15
UNES INSTAL·LACIONS ÚNIQUES AL VALLÈS
NOU SALÓ RESTAURANT PER A 200 PERSONES
set ball Tel. 674 28 00' Carretera de Sant Cugat a
Cerdanyola, km 4,6
U N CLUB A LA SEVA M I D A
2 ELS /QMYTONS Divendres, -'fi de novembre de 1997
Sumari
Carod Rovira titlla C iU de mercantilista Plana 8
La Generalitat manté l'estació del TGV al Vallès Plana 9
La policia estatal deté una banda que robava amb targetes Plana 14
Un grup de piquets actuarà el cap de setmana a L u c a s Plana 26
El Sant Cugat Esport no guanya en sis partits Plana 29
Setmana 3 Entorn El teixit associatiu de Sant Cugat es va retre un nou homenatge diumenge en la cerimònia de lliurament dels premis Santcugatenc de l'Any Planes 3 a 6
Política 8 Pujol i Aymerich es reuniran per acabar de lligar la successió de l'alcalde a les eleccions municipals-del999. Plana 8
La comissió de seguiment de Torre Negra es reuneix avui per discutir l'avanç de pla que es portarà al ple Plana 9
Societat 14 La Consellera de Justícia insisteix en què Sant Cugat necessita un jutjat, tot i que depèn del Ministeri Plana 14 La policia desarticula un laboratori de cocaïna que fuh-cionava en un xalet de la Flo
resta. Fabricaven 120 quilos de cocaïna en quatre dies. Plana 15 La Creu Roja de Valldoreix homenatja l'ATS Marta Codó en el sopar que van fer dissabte a la nit. Plana 15 El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar dissabte les noves instal·lacions del Leonardo da Vi ne i. Plana 16 Els alumnes de Conxa Martínez protesten per la seva reincorporació a l'Escola Municipal d'Art. Plana 16 El centre l'Aura vol apropar-se
més al municipi després de 10 anys de feina a Sant Cugat Plana 17
Economia 26 Uns 70 piquets impedeixen el pas a treballadors de Lucas en un acció que es repetirà aquest cap de setmana, en què s'ha de fer inventari a l'empresa Plana 26
Esports 29 El president del Club Voleibol adverteix que avita hi haurà nove
tats significatives a l'equip. Plana 30
Cultura 35 L'artista santcugatenc Josep Grau-Garriga inaugura avui una exposició a la galeria Canals. El pintor presenta les seves últimes obres després de 2 anys de no exposar a Sant Cugat. Plana 35
Àngel Alonso i Ferran Rané presenten Bodas de Plata al teatre-au-ditori en una coproducció del Centre Cultural. Plana 35
Com si fos de tota la vida
la xoco la ta . . . -tf^ffs.
O I S O H W O f l f M t S . « > • p y ^ ^ v t
oi cotó*». f fwf f%
l o * pastos. . . # * v * K
oi suís. . . * K * H
Si encara no cas coneixes,
La granja
mereix una visita
LA LUNA tysoi.» 674 08 1Q Tapm i nWs OnmhratS Taiyalriiimmnyi
UALBA
LAQBAHJA-
Otra. Cmhnyola, 13
CJ Si. Antoni-ptnça Rfliratana, - 675 52 46 Cuina raanlana
a s ARCS Pq Ttrehtov-a 17-1Q 674 54 00
SWPPEB'S
Av FmnDW. Mantt, 67 rVFnrirflranartna, 7
675 5103 Fsmnf7/tapaa/maniï diari Ohart tnts als dia»
675 3141 Btaseria-GHAMJABARgLMOMESTIB
MESOM6HYS
Plara Augusta, 9
RAR RFCT. H MOLl
CAN BARATA
C/Files Rnqanl 14
Pinça Pwp Ventura 3
589 54 92 Fjsmorzan»>tapas casolanes Obert da 8 a1Ü nit
• Joan Auladell i Serrabogunyà (premi especial a tota una trajectòria)
V. alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va tancar amb el seu discurs una nova gala de lliurament de premis Santcugatencs de l'any. Foto: XA VIER LA RROSA
La ciutat s'autohomenatja Iniciatives noves i entitats veteranes es parteixen a parts iguals els guardons
Una nova edició de la gala de lliurament dels santcugatencs de l'any va tornar a guardonar les deu ent i tats i persones que durant un
any, en aquest cas el 1996 , van destacar per la seva activitat. Tal com va dir Xavier Fornells ara fa un any, l 'ac te és un dels pocs
certàmens on els qui no guanyen no són perdedors sinó que és el conjunt de la ciutat qui hi guanya. Un any més, la cerimònia va ser
conduïda i presentada per l'equip de Ràdio Sant Cugat que es va tornar a lluir en les presentacions dels seus programes.
REDACCIÓ
El teixit associatiu de Sant Cugat es va tornar a retre un homenatge ell mateix diumenge al Teatre-Auditori. Un jurat format pels deu guanyadors de l'any passat, més membres de l'Associació Amics de la Ràdio va decidir els deu santcugatencs de l'any 1996. A més es van tenir en compte (tot i que no és vinculant) les més de 600 votacions que van emetre els santeuga-tenc. Així, l'Arxiu Nacional de Catalunya, Hewlett Packard, el Col·lectiu ciutadà Sant Cugat pel Zaire, Pep Blanes, el Grup l'Ocell Radiant, el Trofeu Joaquim Bell de Ciclisme, els Castellers de Sant Cugat, la Cooperativa Vitivinícola i Mossèn Pere Vivó, van rebre el gall de plata obra de l'escultor Josep Sancho. L'onzè guardó de la nit, l'especial a tota una trajectòria, se'l va endur l'historiador Joan Auladell i Serrabogunyà (més informació so
bre els premiats a les planes 4,5 i 6). Fent un repàs al llistat de premiats es pot veure com aquest any, i seguint la inèrcia d'altres anys, s'ha optat per homenatjar entitats amb molts anys de vinculació a Sant Cugat a la vegada que es reconeixien les noves iniciatives impulsades per associacions i institucions amb pocs mesos d'existència.
Show audiovisual
Novament l'organització dels premis va voler fugir d'una cerimònia austera i va combinar solemnitat amb dosis desenfada-des d'entreteniment. Així, a banda de l'estricta entrega de guardons es va aprofitar un any més per presentar en societat la nova programació de Ràdio Sant Cugat. A més, l'acte va coincidir amb la celebració oficial dels quinze anys de l'emissora, que se celebren durant tot el 1997. En acabar la cerimònia la ràdio va organitzar una petita festa en
el que es va brindar per l'efemèride. El fundador de RSC, Ramon Grau, l'actual directora, Maribel Cayuelas i l'alcalde, Joan Aymerich, van tallar el pastís d'aniversari. Amb aquests elements inno
vadors, es va apostar per d'altres que ja es van veure en els santcugatencs de l'any de 1995. Repetia l'orquestra, la Cotton Club Big Band, una banda sant-cugatenca dirigida pel també santeugatenc Jordi Barceló, que durant tota la vetllada va posar música en directe. Repetien també els balls, però si l'any passat era el cos de ball de Laura Esteve, ara s'ha optat per una exhibició de balls de saló amb els mestres Pepe Asensio i Elvira Avesa, que van actuar en solitari i també acompanyats per alumnes seus. Repetien també els conductors. Àngels Castuera i Jofre Llombart, i alguns dels presentadors de Ràdio Sant Cugat.
A partir d'aquí, altres sorpreses
són remarcables. Destaquen els muntatges de vídeo que va preparar l'empresa MD en el que en tres cintes diferents es podien veure les 24 hores de treball de la ràdio, un repàs per totes les entitats del municipi i una presentació del programa Bon
Rotllo. I en Fàbregas i en Pahis-sa, després de rebre les seves insígnies, van tornar a fer de les seves amb una entrada triomfal a l'escenari cantant a tot volum una sarsuela composada especialment per a l'ocasió. L'any que ve hi tornaran. Segur.
SISTEMES DE SEGURETAT
COMPLEMENTS DOMÒTICSI DE PROTECCIÓ
oi u g t/> K- 3" Z j< ui
'J f\ * £ 'J. JÇ
<i 5 ïï<o oc Z
S E R V E I S • S i s t e m e s s e g u r e t a t
• Por tes b l i n d a d e s i c u i r a s s a d e s • C a i x e s f o r t es
• C l a u s m e s t r e s • V i d e o p o r t e s
• C i r c u i t t a n c a t d e T V • S i s t emes c o n t r a i c e n d i s
• C o n t r o l s d ' a c c é s • A u t o m a t i s m e s p e r a p o r t e s
S i s t e m e s d ' a l a r m a sense f i l ( v ia r à d i o )
Av. Alfons Sala, 50. Tel. i Fax 589 1 7 99 Sant Cueat del Vallès
Setmana ELS iCAIYTONS Dit'endres. 28 de novembre de 1997
Santcugatencs de l'any 1996: premiats
Josep Maria Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Foto.X.L.
I:i ,/ HL·im D. i vi fi de irlai ions públiques de Hewlett l'a/ tard. Foto: X. IA R ROS
Arxiu Nacional • El primer premi de la nit va ser per a l'Arxiu Nacional de Catalunya i el seu director, Josep Maria Sans 'l'rave. Kl jurat va decidir atorgar el guardó a TANC per "la seva col·laboració amb institucions i entitats de Sant Cugat, i pel seu apropament" a la ciutat. Va ser el mateix Sans Travé qui va recollir el premi. En el seu discurs d'agraïment, el director de l'Arxiu va assegurar que aquesta institució "està a l'abast de tot el país" i al servei "de la societat més propera, la santeugatenca". Sans Travé va dir, en nom de l'ANC, que estava "orgullós d'aquest reconeixement que ens fa la nostra c iuta t" . El santeugatenc de l'any suposa per a l 'ANC, va assegurar el seu màxim responsable, "un repte per continuar servint a Catalunya, i a Sant Cugat especialment".
HP • L'empresa nord-americana H e w l e t t Packard , q u e té a Sant Cugat la divisió més important pel que fa a producció europea d' impressores d' injecció de tinta, va rebre un gall de plata, entre altres dist i n c i o n s per "have r d o n a t e q u i p a m e n t s informàtics a c e n t r e s d ' e n s e n y a m e n t " i "afavorir l 'aprenentatge dels alumnes de Sant Cugat a traves dels últims avenços tecno lòg ic s" . Eva Blanco , en nom de la direcció de la planta santeugatenca, va explicar què és i què fa Hewlet t Packard. Blanco va recordar que fa set anys que l 'empresa és a Sant Cugat, i que en aquest temps "i seguint un dels objectius corporatius de la companyia. ha intentat integrar-se a la ciutat que la va acollir", una fita que "s'està aconsegu in t malgrat la feina q u e queda per fer".
Joaquim Bell • Els esports també van tenir el seu moment de glòria durant el lliurament de premis. L'organitzador del trofeu ciclista Joaquim Bell va rebre un santeugatenc de l'any per les noces de plata d'aquest certamen esportiu i per potenciar l'esport a través de la prova contrarellotge, així com per l'organització de sortides periòdiques per diferents itineraris. En un breu discurs, Bell va assegurar que "Sant Cugat és molt gran, però de santcugatencs encara n'hi ha pocs" i que "n'hi hauria d'haver més".
Joaquim Bell, organitzador del trofeu ciclista que porta el seu nom. Foto: XI
Sant Cugat pel Zaire • El moviment en resposta a la crisi de la zona dels Grans Llacs africans va ser recompensat en la nit dels santcugatencs. Dani Gómez, en nom del col·lectiu ciutadà Sant Cugat pel Zaire, va fer
un emotiu parlament en què va recordar q u e "enca ra hi ha molts pobles en constant peregrinació", i que campanyes de solidaritat com aquesta "han de donar fruit cada primavera".
Pep Planes va rebre un gall de plata per la seva dedicació als capitells del claustre
Pep Blanes • P l dibuixant Pep Blanes es va endur un dels santcugatencs de l'any "pels seus 25 anys dibuixant el claustre del monestir de Sant Cugat", per haver-ho pub l i ca t en l l ib res i fet
exposicions. En un sentit metafòric, Blanes va retornarc\ premi als capitells perquè ell només s'ha limitat a "transmetre la bellesa i l'encant" dels que són la seva font d'inspiració.
ELS /CANTONS Divendres, 28 de novembre de 1997 Setmana
Santcugatencs de l'any 1996: premiats
Pere Vilarasau, president dels Castellers de Sant Cugat
Castellers de Sant Cugat • l ' n dels premiats més aplaudits de la vetllada van ser els Castellers de Sant Cugat. De fet, van ser reconeguts pel jurat per "crear una entitat que aglutina gent de totes les edats" i per "portar el
nom de Sant Cugat arreu del país". El president de la colla, Pere Vilarasau, va agrair en nom de tots els castellers aquests premis i va subratllar que "aquest guardó representa un esperó".
Juan/o Cortes, director del Museu de Valldoreix. Foto: X.L.
Museu de Valldoreix • "Des de la perifèria", el director del Museu de Valldoreix, Juanjo Cor tés , va agrair q u e aquest centre rebés un dels premis. Cortés va emplaçar el públic a visitar el Museu (que, en
tre altres coses, va ser premiat per la seva tasca de conservació del patrimoni arqueològic i de divulgació de la història de Valldoreix) i l'Ajuntament a crear una xarxa museística.
Mossèn Pere • Si s'hagués fet una travessa sobre qui guanyaria un santcuga-tenc de l'any, totes les apostes haurien citat Mossèn Pere Vivó, que durant set anys va ser rector de la parròquia de Sant Pere Oc-tavià. Mossèn Pere va modtrar-se agraït amb "aquells que van crear i continuar aquesta Història, que sé qui són". El religiós va comparar el guardó, el gall de plata, amb el gall del Monestir, la seva llegenda i la representació que hi ha al temple: "Sort en tenim de convertir la tragèdia en festa", va dir Mossèn Pere, referint-se a la mort de l'Abat Biure. El capellà va explicar que cl gall de plata el posarà damunt de la seva taula "com a record dels anys que he passat estimant el monestir i treballant perquè fos estimat", però sobretot, "per vosaltres, els santcugatencs. que representeu molt més que cl monestir i que el seu gall".
La cooperativa • Una societat clàssica a Sant Cugat, la Cooperativa Vitiviní-cola, que durant el 1W6 va celebrar el seu 75è aniversari, va rebre també un dels santcugatencs de l'any. El seu president, Jaume Grau, el va dedicar al grup de pagesos de Sant ( aigat que "el 1921 van ajuntar els seus esforços per constituir-se en cooperativa, una cosa gens fàcil de fer". Un altre grup també va merèixer el record de (iran, "cl que després de la Guerra ( J'vil va recuperar-ne el patrimoni". La històrica entitat, que també va ser distingida per haver donat a la ciutat l'edifici modernista del Celler de Cèsar Marrinell, s'ha convertiren societat limitada. I així ho va explicar Jaume (iran. que va indicar que el canvi s'ha fet "per sobreviure", (iran va assegurar, però. que "l'esperit deia cooperativa perdurarà sempre" gràcies a l'immoble ara de propietat municipal.
UoceU radiant • El jurat també es \ a fer ressò de Ics innovadores iniciatives culturals que l'any passat va començar a proposar el gnip l'( )cell Radiant, de la Eloresta. Aquest col·lectiu va ser guardonat per l'organització mensual d'un cafè literari i de trobades dedicades a diverses vessants culturals i per actuar com a plataforma de coneixement d'artistes florestans. Quan va recollir el gall de plata, un dels seus impulsors, l'artista Jordi Traperho, va agrair a un bon nombre d'entitats i persones florestanes la col·laboració.
Mossèn Pa; \no. rector de Sant Pere (ktavià durant set anys. Foto: X.l ARROSA
Jaume (limi. president de la Cnoperatkti Yitivinírola. Fitin: XI..
Dos membres de íOcell Radiant van pujarà recollir el premi. Foto: X.L.
Setmana ELS4CÀNIOINS Divendres. .'8 de novembre de 1997
S a n t c u g a t e n c de I any 19 9 6 t r a j e c t ò r i a
El premi a la constància L'historiadorJoan Auladell rep el guardó a la trajectòria
L'historiador santcugatenc Joan Auladell i Serrabogunyà ha estat la personalitat escollida pel jurat com a mereixedor del premi especial a tota una trajectòria, un premi que atorguen conjuntament l'associació Amics de la Ràdio i l'Ajuntament de Sant Cugat. Auladell, que ha dedicat gairebé mig segle a l'estudi de la història i la cultura santcugaten-ca, centrant-se especialment en el monestir. Diumenge, Sant Cugat li va donar les gràcies.
R K D V U O
-Sant Cugat -
Químic de professió, historiador de vocació i santcugatenc de sentiment. Joan Auladell i Serrabogunyà (Sant Cugat, W-» s'ha dedicat en cos i ànima a treballar en la recerca i divulgació de les arrels i tradicions de Sant Cugat. És per això que el jurat dels premis va decidir atorgar-li el guardó a tota una trajectòria. Joan Auladell, en Joan de Cal Gatxet, va explicar en el seu discurs dues anècdotes per explicar per què es va dedicar a les químiques i per què Sant Cugat en general i el monestir en par-ticular han estat fins avui fonts inesgotables d'estudi.
"No ho saps pe rò h o sabràs"
El guardonat va raonar en "l'in
terès dels catalans per conèixer les seves arrels i la dels santeuga-tencs per saber la de la se\a \ila", però va concretar en un fet el naixement de la sc\a passió per la història local. Va ser quan Auladell era un batxiller i va visitar amb la seva classe l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Va ser veure tres peces relacionades amb la història del monestir (un papir, el carterol i un missal) i néixer-li la vocació. Llavors, i amb només 14 anys, va quedar impressionat. Auladell va reproduir diumenge el pensament que va tenir aleshores: "això no ho saps, però ho sabràs i a més ho divulgaràs". Divuit publicacions dedicades exclusivament a Sant Cugat redactades entre 1948 i 1997 (algunes d'elles encara inèdites) donen fe d'aquesta voluntat. Entre les més destacades, la darrera, que ha vist la llum l'estiu
Joan Auladell va fer un parlament on va
passat Paga-li Joan, ball del Vario i el Ram, una obra que descriu com és la dansa més representativa del munic ip i . Joan Aymerich, va agrair-li públicament el seu afany per aquest vessant cultural.
Frigorífics
Joan Auladell no tan sols va
explicar facetes de la seva vida professional i
destacar la seva vida com a historiador sinó que també va recordar moments de la seva ded icac ió p r o f e s s i o n a l com a químic. Fins i tot aquí -e l l és qu ímic - va fer una aferrissada d e f e n s a del fet d i f e r e n c i a l santcugatenc. Va argumentar que "no seria estrany considerar Sant Cugat com la capital
de la seva vocació pel monestir. FotoX.L.
industrial del frigorífic a l 'Estat espanyol" , ja que van ser empresaris santeugatencs els primers en investigar sobre el gas l iquat i el motocompres-sor, dos e lements fonamentals en la concepció moderna del frigorífic. El l , als anys c inq u a n t a , va formar pa r t d 'a ques t e s pr imeres indús t r ies .
S a n t e u g a t e n c s de l ' a n y 1996
Amics de la Ràdio rendeix tribut
a Fornells, Fàbregas i Pahissa Aymerich critica "els qui qüestionen Fexistència de RSG"
RKDACCIÓ
Va ser una de les sorpreses de la nit. Enmig del seu discurs de presentació, el president de l'Associació amics de la Ràdio, Ramon f iran, va fer pujar l'exdirector de l'emissora, Xavier Fornells (que va deixar el càrrec a finals de setembre) i als populars locutors, Joan Fàbregas i Pere Pahissa, que presenten 'Roda d'amics'. Els va obsequiar als tres en nom de l'entitat que presideix amb les insígnies d'or de l'Associació. Grau va dir d'ells que representen "el gran col·lectiu de la ràdio que han treballat en el dia a dia de la ràdio". De fet, el quinzè aniversari de la ràdio va estar present en els discursos de la nit dels santeugatencs. Ramon Grau, fundador de RSC, va destacar cl canvi que ha fet l'emissora des d'aquell "somni de joventut, fins el que és avui, un element essencial per a la ciutat". Part del parlament de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va anar en aquest mateix sentit Després de reconèixer que "un cop
més" l'acte l'havia emocionat, Aymerich va felicitar tot l'equip de l'emissora i la seva "tasca impor-tantíssima que fa sobretot des del punt de vista informatiu". L'alcalde va criticar aquells qui "a nivell polític qüestionen l'emissora o el seu pressupost, que ve a ser el mateix". D'ells va dir que se sent "indignat" quan això passa, perquè "l'única manera de tenir una ràdio que parli de coses de Sant Cugat és fer-la independent les 24 hores", en una clara al·lusió a la xarxa de ràdios que connecten diverses hores del dia amb la COM.
Minuts abans, la directora de Ràdio Sant Cugat. Maribel Cayuelas, en la seva primera intervenció en públic amb aquesta responsabilitat, ja havia defensat aquesta "necessitat per a una ciutat de tenir una emissora pròpia". Cayuelas va posar especial èmfasi, però, en la catalanitat de l'emissora: "em sento orgullosa -afirmà- de p< >der dir que RSC va començar en català fa quinze anys. quan això era molt necessari, i que ho continua fent avui, que malauradament continua sent-ho".
Ramon Grau, president d'Amics de la Ràdio
"El que un dia va ser un
somni de joventut és avui un
element bàsic pera la ciutat"
Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat
"Ràdio Sant Cugat mai ha
tingut tap condicionant
polític, i això es valora "
Maribel Cayuelas, directora de RSC
"Fa quinze anys emetre en
català era molt important.
Avui, continua sent-ho"
C,i au posa les insígnies d'orals dos locutors i a íexdirector de RSC. FotoXL.
Cayuelas i Aymerich conversen amb Auladell. Foto: XAVIER LARROSA
Qui són els Santcugatencs de l'any? Hi està d'acord?
-SantCugat-Cada any es concedeixen els premis Sancugatenc de l'any: per a entitats i persones del poble que durant l'any anterior s'han destacat per la seva tasca envers la ciutat. Els oients de Ràdio Sant Cugat, amb les seves votacions, intenten que les nominacions siguin per al qui cada un trobi més popular. L'última paraula la té un jurat format pels Amics de la Ràdio i per alguns dek nominals en edicions anteriors. Els premis són ben coneguts per la majoria de la gent. Els santcugatencs que hem triat per a aques
ta enquesta la gran majoria està d 'acord en la festa i la importància dels premis, per donar a conèixer algunes persones que fan tasques callades per Sant Cugat o per homenatjar, d'aquesta manera, gent que s'ha guanyat una estimació profunda per part de tots nosaltres. Des d'aquestes línies no vull deixar passar l'oportunitat de felicitar, de tot cor, a tots els guanyadors d'aquest any. L'Associació Amics de la Ràdio, impulsora dels premis, ha volgut també felicitar els guanyadors i agrair l'esforç de tots els que han col·laborat en l'organització de Pacte. \M.S.
JAN BAILA
72 ANYS
JUBILAT
"A m' m'agrada molt, i la festa també, cada any hi anava, però enguany no he pogut assistir-hi per problemes familiars. Es una festa magnífica que cal continuar."
FRANCESC CODONYES
33ANYS
COMERCIANT
"De veritat que no paro esment en aquestes coses. No sé si aquest anys ja s'han donat o encara no."
JORDI M U N O Z
42 ANYS
COMERCIANT
"Em sembla correcte que es donin premis a gent que hagi destacat per la seva tasca en favor de Sant Cugat. Encara que jo agafaria més entitats i menys persones particulars."
RAFAEL PENA
63 ANYS
JUBILAT
"A mi m'agraden molt, encara que els premiats d'enguany no sé encara qui són. Però conec els de l'any passat i m'agrada seguir la festa"
ALBERT T O R R E S
28 ANYS
VENEDOR DE L ' O N C E
"A mi m'agraden els premis Sancugatenc de l'any. És una manera de mostrar reconeixement a la gent que treballa per Sant Cugat."
F E L I C I T A T S ! ! a tots els guardonats i premiats dels premis
Santcugatencs de l'any 1996 . Volem AGRAIR a totes aquelles persones i
institucions que han fet possible aquesta nova edició
• Cinemes Sant Cugat • Vallès - Pa • Teatre - Auditori • Escola de Balls de Saló de Sant Cugat • Ajuntament de Sant Cugat • Cotton Club Big Band * Ràdio Sant Cugat * Cafè - Auditori • Tot Sant Cugat
± — -
• Els 4 Cantons
US 4 CANTONS
Política 8 Divendres, 28 de novembre de 1997
CDC
Pujol es reunirà amb Aymerich per deixar lligada la seva successió al 9 9 El President diu que no té constància de la renúncia d'Aymerich
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el President de la Generalitat, Jordi Pujol, s'han d'entrevistar durant la primera quinzena de desembre per parlar en profunditat sobre la decisió d'Aymerich de no presentar-se a la reelecció en les municipals de 1999. Pujol va evitar donar cap opinió sobre això, i va assegurar que no coneixia oficialment aquesta decisió.
ANGKLSCAS' IVKRA
- Sant Casat -
"Jo no tinc constància de que se'n vagi, jo l'únic que sé és que és un bon alcalde", va declarar Jordi Pujol respecte a la decisió d'Aymerich. "No m'han dit res. Saps què em passa, a mi? Només llegeixo el que m'interessa llegir, i per tant, no ho sé". Va insistir en què no tenia constància de l'anunci de l'alcalde. A Joan Aymerich se li va preguntar després com es prenia les paraules del President, si és que significaven que a Pujol no l'interessa saber que l'alcalde se'n va. "Vol dir que ell no voldria haver llegit aquesta notícia i que per tant no en vol parlar". Aymerich va entrevistar-se amb
el President de la Generalitat
abans de visitar l'institut Leo-nardo da Vinci, i s'han citat per c o n t i n u a r la conversa sobre aquesta qüestió "el proper mes de desembre". L'alcalde va voler deixar clar que la seva decisió és irrevocable. "És un tema que tinc molt clar, decidit, i per tant ningú no em farà canviar d'opinió", segons Aymerich. L'a-calde també espera parlar amb Pujol sobre la situació que pugui produir-se al partit i la tria del nou candidat que el substitueixi. "Al President se suposa que li agradaria que jo em continués presentant, perquè Sant Cugat és una ciutat que funciona, que superem els problemes que van succeint". Per a l'alcalde, al President "no se li escapa que Sant Cugat és una ciutat molt important", i no l'interessa
L'alcalde i Pujol hauran de trobar-se
perdre un bon candidat per mantenir Convergència i Unió a l'alcaldia de Sant Cugat. La conversa que ha quedat pendent no és tant perquè Aymerich pugui variar la seva decisió com perquè quedi garantit el candidat adequat per substituir-lo. L'alcalde va reconèixer, però, que
abans de Nadal. Foto: FELIP SOLER.
Pujol "no ha descartat encara intentar que em presenti l'any 99". L'alcalde va anunciar al juliol que no es presentaria a les eleccions municipals de 1999 i que deixava la presidència de C D C a Sant Cugat per facilitar als militants la tasca de trobar un candidat per substituir-lo.
Bon alcalde
• Un periodista va preguntar-li a Jordi Pujol com havia trobat Sant Cugat després de la visita de dissabte. I el President va contestar que l'havia trobat bé, com sempre, perquè a Sant (-ugat "teniu un alcalde molt bo, podeu estar contents". El mateix periodista va aprofitar la ocasió per recordar-li que el bon alcalde que té Sant Cugat plegarà el 1999. Pujol, en una de les seves mostres d'escapoliment de l'escomesa. va dir que no en tenia constància. Que no tenia moltes ganes de parlar de la qüestió. Pujol va reconèixer en públic la tasca que ha fet Joan Aymerich, en els seus 10 anys de mandat, per Sant Cugat. La nit del 4 de juliol, Joan Aymerich va declarar sense embuts que la direcció general del partit havia ignorat Sant Cugat, la tasca de l'alcalde i la importància que un muniepi com aquest hagués estat durant 10 anys el feu de Convergència i Unió. Els dirigents es van afanyar a dir les millors coses sobre la persona i la feina de Joan Aymerich. Ara, la direcció de Convergència Democràtica de Catalunya ha de deixar les coses lligades i ben lligades perquè CiU no perdi el lideratge que ha sabut mantenir a Sant Cugat. /À.C.
Llei del c a t a l à
Carod-Rovira diu que CiU utilitza el
nacionalisme "per fer màrqueting" Va anunciar el seu vot negatiu a la llei del català
• K Í* »S sr»v;
*. "Xji~*y
A. C. - Sant Cugat -
La coalició Convergènc ia i Unió ha redactat una llei del català tova i servilista que no posa la llengua catalana al nivell que es mereix, l'oficial. El secretari general d 'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, que dissabte va ve
nir a Sant Cugat, va respondre així el president de la Generalitat, Jordi Pujol. Pujol havia dit hores abans que una formació que es diu nacionalista no pot votar en contra del català. "Crec que és incomprensible que s'hagi redactat un text com el que ha presentat Convergència i Unió, que només sap utilitzar el na
cionalisme per fer propaganda electoral i màrqueting, però no per aplicar-ho a la pràctica". El secretari d 'Esquerra Republicana de Catalunya va anunciar ja dissabte que dimarts no votarien a favor del text presentat per CiU per a la utilització del català a la Comissió de Cultura del Parlament. Josep Unís Carod-Rovira va venir dissabte a Sant Cugat. Foto: F.SOLER.
CATALONIA CERÀMIC
G r a . Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel . 5 8 0 15 0 0
GRAN
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció
OS4CANT0NS
Entoni Divnuífrí. JS tit ntminhir de 19Q7
T r & n s 0 r t
La Generalitat manté V estació vallesana del TGV, segons Solans
El Director General d'Urbanisme accepta Fal·legació de FAjuntament L'estació del T G V al Val lès és gairebé una real i tat , segons
va expl icar e l Di rector Genera l d 'Urbanisme, J o a n Antoni
Solans, als a lcaldes d e les t res comarques que estan afec
tades pel traçat del T G V en el t ram que ve de Lleida i va cap
a Barcelona. Fins a f inals de l'any que ve , però , no estarà
llest el t raçat definit iu, un cop hagin presentat al · legacions
les enti tats i els part iculars.
ÀNGELS CASTUERA
- Sant Cagat -
Els alcaldes del Vallès Occidental, Oriental i Baix Llobregat van reunir-se dilluns amb el Director General d'Urbanisme, Joan Antoni Solans, per conèixer la situació de les al·legacions que han presentat els ajuntaments al traçat proposat per la Generalitat. "Haig de dir que l'al·legació que va presentar l'Ajuntament de Sant Cugat, que consistia a fer anar la línia més cap al Nord, va ser admesa", va dir l'alcalde. El Grup de Natura del Club Muntanyenc tenia previst consultar els plànols aquesta setmana per presentar al·legacions. Un cop la Comissió tècnica ha
aprovat les al·legacions que ha
considerat oportunes, el traçat quedarà un altre cop a informació pública durant el mes de desembre. A finals del mes de gener, el Departament d'Urbanisme tornarà a passar un nou dibuix als ajuntaments amb les modificacions que es derivin de les al·legacions presentades per entitats i particulars. Joan Aymerich va destacar que va quedar "bastant sorprès, malauradament, perquè hi ha representants de municipis que es mostren indiferents al fet que el TGV passi pel Vallès perquè no serà exactament pel seu municipi", diu Aymerich. "El pas del TGV és un tema de cabdal necessitat per a un país en desenvolupament com el nostre, i no es pot fer prevaler els interessos particulars d'un consistori", va afegir l'alcalde.
La GeneraluaiL· acceptat Val·legada presentada per FAjuntament. Foto: E4C.
Aymerich va assegurar que l'estació del TGV "tocarà entre Sant Cugat i Cerdanyola, i si és a Cerdanyola, serà igualment bo per a Sant Cugat". L'alcalde va confirmar així que el traçat que proposa Solans inclou una estació al Vallès amb un ramal que va cap a l'a
eroport, el port i la Sagrera. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va evitar pronunciar-se sobre aquest punt en la seva visita a Sant Cugat de dissabte. Pujol es va limitar a dir que "el tram del Vallès s'hauria de complementar amb altres coses que ja s'estudiaran".
Medi Ambient
La Comissió de Seguiment de Torre Negra
es reune ix avui per discutir Pavanç de pla Lalcalde insisteix en què s'hauria fet el mateix per la zona sense ERC
ÀNGELS CASTUERA
La reunió de la Comissió de Seguiment de Torre Negra es farà avui a les vuit del vespre amb un punt importantíssim a l'ordre del dia: l'elaboració del dictamen sobre la demanda d'avançament de modificació del
Pla General Metropolità que haurà de remetre's a un ple extraordinari la setmana vinent. Les notificacions havien sortit de l'Ajuntament dimarts. A la reunió s'exposaran les
conclusions dels "tres interrogants que jo mateix vaig posar sobre la taula" a la darrera reunió, segons l'alcalde. Joan Ay
merich espera que el dictamen s'aprovi per unanimitat. Aymerich va insistir en què "no
l'ha condicionat en absolut el pacte amb ERC per arribar a la solució de Torre Negra, que tampoc és ben bé una solució, sinó un començament d'una solució que tots voldríem feliç". Amb aquestes paraules, Joan
Aymerich responia les declaracions que dissabte havia fet el secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, que va dir dissabte que "sense l'actitud d'ERC a l'equip de govern, la posició de l'Ajuntament no hauria estat tan contundent per a la protecció de Torre Negra".
Un 20% dels cotxes haurien de regular els nivells de fum
JOSEP MARIA MIRÓ
-Sant Cugat-
LTn 20% dels cotxes de Sant Cugat superen els nivells de fum que es consideren òptims, segons els resultats de la campanya que s'ha fet durant tres setmanes a la confluència del carrer Mercè Ro-doreda i el carrer Manel Farrés del Parc Central. El tinent d'alcalde de medi ambient de l'ajuntament de Sant Cugat, Jaume Busquets, considera aquests resultats positius, ja que "la ciutat té uns nivells de fums similars a d'altres poblacions de les mateixes característiques".
El control es feia en una cabina instal·lada al Parc Central, on els conductors podien mesurar, de forma voluntària, els nivells de combustió dels vehicles i saber si superaven o no els nivells de fum que es consideren òptims. L'ob-jectiu de la campanya és la sensibilització per l'estalvi energètic i el respecte a l'entorn. Busquets ha destacat la "predisposició dels conductors". Després de la bona acollida d'aquesta experiència, des de l'ajuntament ja es planteja la possibilitat de prorrogar-la.
El govern farà millores al lateral de l'A-7
-Sant Ca·at/C·rdaayota/RHM -
El tram del lateral de l'A-7 serà un dels beneficiaris de les millores que el govern té previst fer a la B-30. A aquest acord van arribar el passat 19 de novembre una comissió vallesana i el ministeri de Foment. El grup va demanar a Foment que s'allarguin les calçades laterals, se suprimeixin els semàfors i desaparegui el peatge de l'A-7 per tal d'evitar els col·lapses de trànsit als laterals./M.G.
Gel Gasoil Llenya Premsa calefacció Butà Gelats Carbó
Giif iil Oil, s. L. Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa Entrepans Congelats
Gelats Accessoris
US 4CANTONS
10 Qpniió
^ H ^ , Divendres, 28 de novembre de 1997
ELS f CANTONS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès
Carrer Sant Antoni, 15. baixos (W190 Sani (iueat -Icl Valies Tel 5X9 62*:! - (-'« SíW >()<J|
C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon (irau (president)
Josep M. Gabrcri/o, Pere Kv |ue r i i j
C o o r d i n a d o r a R e d a c c i ó Angch Castuera
Redacció Albert Balanzà, Tatiana Blanqué, Aura ( .osu.
Montse (inn/alcK, Mana José f Juriérnv. Kduartl Jener, Alcx López., Jofre l-lombarr, Mana Llopis.
í ïen i I.o/.ano, Josep Matia Miró. Mnnr.se Sant. Isabel S jc / , Núr ia Serra, Salva Tordera
C o m a r e lal Anna luanola
C o n s e l l Ed i to r ia l Ramon (ír.iu (p rexdcnn
Josep M. C jhre i i / . iUKepre- . idenO Mnnl^-nat Ru ink iu Huepresulenr.!*
l-uneesi V.AXWK Jordi (ias.is. Nareis ( i j sunyer . l'ere l'.M|iicivl.i, Kn·vti.in I le ibn l /he imcí ,
Ro^eii l 'edro. Rjnion I'n>s l . l im l'm*;, Kmilt Rcnc. l 'ato Soler. J-tsepA le i \ i dó .
Juan ' l · i r tosj . Jo.ni ' I ru\ aim. Pep I ut;oes. Núria Zabala \n>icb ('.iMiiLT.i (secretària)
S u b s c r i p c i o n s i C l u b d e l S u b s c r i p t o r l 'epTuKuo
F o t o g r a f i a \ \ e Beltran, rehpSoler
R e s p o n s a b l e d e d i s s e n y i m a q u e t a c i o Jonh Pasi tu l . (>ka
I m p r e s s i ó Rt.tinipres («#7^14(1 OS líS
D i s t r i b u c i ó Mail ing Vallès S I , |el SSl*.w\*.7l
Dipòsit le^al (;i-4)«-<M
(a)ACPC
E d i t o r i a l
Protagonismes no, gràcies
E n els darrers dies, alts dirigents d 'ERC -Carod i Bonet—han passat per Sant Cugat i han fet un dis
curs positiu, ningú esperava una altra cosa, sobre la gestió de la secció local del partit i el paper del seu grup municipal, concretat en la persona del tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets. Els dos polítics republicans han afirmat que l'acció d'ERC a l'equip de govern municipal ha estat clau per a la defensa de la zona de Torre Negra i rodals. Aquest fet ha obligat l'alcalde a contestar, i ha dit que "sobre Torre Negra s'hauria fet el mateix amb o sense ERC en el govern". Aymerich ha recordat que en el programa electoral de CIU (1995)
ja es preveia la creació d'una Comissió de seguiment per a la preservació de la zona i que això és el que s'ha fet.També ha afirmat que quan CIU va tenir majoria absoluta en el consistori no va fer altra cosa que evitar la construcció d'habitatges a la zona. Ningú no vol perdre el protagonisme en un dels temes més seguits i que motiva més preocupació als santeugatencs.Cadascú protegeix el seu espai. Aymeric s'ha vist obligat a defensar la seva gestió. ERC cerca la consolidació d'una imatge verda des d'ara fins al 1999. Tot el que es diu és legítim, però té una càrrega perillosa. La qüestió de Torre Negra, en virtut de la Comissió -integrada pel govern municipal, els
partits de l'oposició i la Plataforma ciutadana— depassa l'àmbit partidista. És un tema institucional i ciutadà. Per tant, el protagonisme ha de ser sempre global, de la ciutat. Tothom ha de fer el seu paper, però la ciutat només vol una veu en el tema de Torre Negra: la de la Comissió que ens representa a tots. I això serà així, mentre en el si de la Comissió es treballi conjuntament. Evidentment, si es trenqués el consens, situació gens desitjable, les coses serien diferents. De moment, tot el que surti d'aquest marc pot resultar perillós per a una solució favorable per a la ciutat. Ara entrem en una fase decisiva del contenciós. Per tant, ara més que mai, "protagonismes no, gràcies".
El factor humà
La visita del President de la Generalitat a l'I ES Leonardo da Vinci ha estat la ratificació a la magnífi
ca gestió i planificació que s'ha dut a terme en el centre de la mà, sobretot, del seu director, Ramon Casals, que s'ha sabut envoltar d'un equip molt eficient de col·laboradors. Aquest centre santeugatenc ha donat un tomb espectacular. La seva situació geogràfica i la mala imatge de l'FP havien convertit el centre de la carretera de Rubí en una de les opcions menys desit
jades pels pares que cercaven l'ensenyament públic en el municipi. La forma com s'ha planificat l'aplicació de la LOGSE i la corresponent unificació de l'ensenyament secundari que representa l'E SO, han ajudat, evidentment, al fet que es produeixi aquesta transformació.
El factor humà és determinant en molts sectors de l'activitat, però encara ho és més en l'àmbit educatiu. I si la gent corria l'any passat, quan es va obrir el període de matrícula, per inscriure el seu fill perquè fes
l'ESO al Leonardo, és per alguna cosa que va més enllà d'una modificació de la llei. La il·lusió, allò que depassa la feina estricta, n'ha estat la clau. Una direcció il·lusionada, que s'ha estudiat amb molta seriositat les possibilitats de la Reforma, ha estat la impulsora del canvi. Avui el Leonardo da Vinci, amb tots els mòduls educatius de grau superior que ha assolit, és un dels més privilegiats de la comarca. La gestió que s'ha dut a terme és, avui, un model a seguir.
£ I l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 rutlles mecanografiades. I ,'autor els podrà signar amb inicials
o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,
i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Misèria, dignitat i competitivitat
En la nostra societat actual, paraules com democràcia i drets socials comencen a perdre tot el seu valor semàntic. Així, quan ara i aquí escoltem diàriament que tot marxa molt bé, que Catalunya i Espanya s'encaminen, sense gairebé dèficit ni inflació, cap a l'Eu-ro, resulta que la gran majoria de la població no pot seguir aquest ritme frenètic imposat per aquest neodarwinisme econòmic que ens esclafa a tots i per tant quelcom ens hauria d'indicar que no tot va tant bé com ens volen fer creure alguns. No són bromes, ja que en
aquests moments el ciutadà que no té la sort de gaudir d'un lloc de treball fix (vull dir dels antics, dels que hi havia abans), està perdut, és un
ésser desvalgut i sense drets de cap mena, o almenys això és el que sembla voler-li demostrar la societat. Aquesta situació no és pro
ducte de l'atzar o de la natura, sinó que és la conseqüència de l'aplicació extremista del mercat i de la perla de la competitivitat. Perquè és clar, en aquest rè
gim democràtic i constitucional europeu, l'home en si mateix ha perdut tota la dignitat, i aquesta ha estat substituïda per l'utilitarisme neocalvinista antiètic./ JOSEP MARÍA LOS-TE I ROMERO (Portbou)
La Floresta, santeugatencs de l'any
El premi santeugatenc de l'any ha estat un premi popular donat al Col·lectiu l'Ocell Radiant, que representa a totes les persones i entitats de la Floresta que durant més de 25 anys, amb les seves inquietuds, han treballat per millorar el poble. Què és l'Ocell Radiant? És
un col·lectiu de persones que, al local de l'U.R.E.F, es reuneixen a l'hora del cafè, un cop al mes, acompanyat de poesia, música, fotografia, pintura, es
cultura, i de tota manifestació cultural, artística, espiritual, que és el que fa un país autènticament ric. Moltes gràcies al municipi de
Sant Cugat del Vallès per la confiança dipositada./ MARIA ÀNGELS QUADRES (La Floresta)
Un entrenador molt lamentable
M'han explicat la lamentable actuació de l 'entrenador de l'equip sènior de bàsquet de la UE Sant Cugat al final del partit de diumenge passat.
U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s ,
p r e g u n t e s , q u e i x e s de tot a l l ò que us i n t e r e s s i i afect i
589 62 82
EIS4CANTON5
Jo crec que pegant a un àrbitre, Lluís Folch acaba de dilapidar un bon futur del bàsquet de Sant Cugat que, per primera vegada en molts anys, havia aconseguit fer una gran plantilla amb la majoria de gent de Sant Cugat i amb possibilitats de pujar, aquest mateix any, a Primera Catalana.
L'únic consol que els queda als jugadors és saber que si, a partir d'ara, no aconsegueixen bons resultats, no serà perquè ells no hagin treballat prou, sinó per la imatge que els est aments - l a federació i el Col·legi d'Àrbitres- tenen ara del Club. Així es demostra qui estima
el bàsquet de Sant Cugat i desitja treballar per aconseguir èxits de conjunt i per al poble, i qui hi és per guanyar diners i per crear-se un pseudopresti-gi en el món basquetbolístic. / O. GÓMEZ (Valldoreix)
ELS /CANTONS Divendres, 28 de novembre de 1997 Opinió 11
La l l o t j a
El paper: estratègies per reduir els impactes
relacionats amb aquest material
E l paper el fem servir a tota hora i a tot arreu, hi estem avesats: llibres, dia
ris, llistats d'ordinadors, programes, horaris de tren, paper higiènic, factures, embolcalls de cartró i mil productes més que podríem esmentar. L'usem en grans quantitats i gairebé al mateix ritme que l'emprem l'anem llençant sense plantejar-nos la necessitat de fer-ne un ús més moderat i racional. Sovint no pensem que hi ha molt paper que es pot evitar, reutilitzar o reciclar. No som conscients de la pèrdua absurda de recursos i de l'impacte negatiu sobre el medi ambient que provoca la seva fabricació. En aquestes línies us proposem reflexionar-hi una mi-queta: quines conseqüències ambientals té la producció de paper? On va a parar un cop utilitzat? Quin ús en fem? Els components principals del
paper són la cel·lulosa i l'aigua. La major part del paper es fabrica amb la cel·lulosa provinent de la fusta. Un dels problemes d'utilitzar la fusta com a matèria primera és la gran quantitat que se'n necessita. Per fabricar una tona de paper calen tres tones i mitja de fusta bruta, uns disset
arbres adults. Les demandes de fusta per fer
paper augmenten cada dia. Això suposa que, de vegades, se so-breexploti el bosc o es conreïn més terrenys agrícoles amb espècies productores de fusta per a paper. S'ocupen grans extensions de bosc autòcton o de sòls fèrtils per replantar-hi espècies de creixement ràpid. Les més habituals són els pollancres, l'eucaliptus, el plàtan, el bedoll, l'avet i el pi insigne, entre d'altres.
En un bosc natural hi trobem gran diversitat d'espècies vegetals i animals. La substitució abusiva de boscos per monocultius (plantacions amb una sola espècie vegetal) disminueix la diversitat de l'ecosistema afectant la funció ecològica dels boscos. Un altre aspecte que queda afectat és la funció social d'un bosc: el bosc com a zona d'esbarjo, de joc, de contacte amb la natura, etc. També és possible que augmentin els problemes de plagues o malalties, així com els incendis. Una altra qüestió és que en tractar-se d'espècies de creixement molt ràpid, consumeixen els nutrients del sòl en molt poc temps, empobrint-lo considerablement.
L'aigua és l'altra matèria im-
IMMACASAIOANA
prescindible en la fabricació del paper. El consum d'aigua depèn del tipus de paper que s'elabora. Els més porosos i fins, com el paper higiènic, són els que consumeixen més aigua en cl seu procés de fabricació. El consum en general és elevat en la fabricació d'una tona de paper, i oscil·la dels 200 metres cúbics per a alguns papers de pasta verge, fins als 20 per a paper reciclat.
Els principals
impactes del procés
de fabricació del
paper són la
contaminació
atmosfèrica i del sòl
Els principals impactes ambientals del procés de fabricació del paper són la contaminació atmosfèrica, de les aigües i del sòl. La contaminació atmosfèrica és causada principalment pels fums produïts a les calderes. En cremar uns subproductes derivats de la lignina, denominats tècni
cament licors negres, s origina òxid de sofre i altres substàncies tòxiques molt contaminants i molestes, com ara els metilmer-captans, els hidrocarburs clorats i les dioxines. Una altra modalitat de con
taminació atmosfèrica és la pudor produïda pels gasos de gran volatilitat, pel S02 i pels mercaptans. Com hem anat veient, la fa
bricació del paper té un elevat cost ecològic. Malgrat això, de tot el paper que passa per les nostres mans, només se'n conserva un 20% (documents, llibres...) la resta es consumeix. Així doncs, produïm uns 300 grams de paper per persona -100 Kg a l'any-, gairebé el pes d'un arbre adult. A Sant Cugat, amb la recollida selectiva del paper vam recuperar, l'any 1996, un 24% del paper produït. Si bé això és un dels percentatges de recuperació més elevats de la comarca, encara queda molta feina a fer. La solució a l'impacte del paper passa per la reducció del seu consum, l'ús de paper reciclat i la participació en la seva recollida selectiva.
Davant la necessitat de no malbaratar el paper podem fer mol
tes coses: rebutjar els embolcalls superflus, els productes d'usar i llençar com els mocadors i els tovallons de paper, rebutjar la propaganda que no ens interessi, fer servir el paper amb mesura, utilitzar les dues cares del full, participar en la seva recollida selectiva i usar paper reciclat lliure de clor. Tot i que actualment moltes pu
blicacions ja es poden trobar en paper reciclat, encara predomina l'ús del paper verge. Ara mateix, existeixen al mercat papers reciclats de qualitat i preu equi-parables al paper de pasta verge, però encara hi ha molta gent que opina que el paper reciclat dóna una imatge de poca qualitat. Tot i així també és molta la gent que, conscient dels impactes de l'ús del paper nou, opta pel paper reciclat, amb el qual es poden obtenir productes gràficament de la mateixa qualitat que amb paper verge. S'ha demostrat que la preferència per un o altre tipus de paper és totalment cultural, cada cop són més els ajuntaments, empreses, etc que opten per un consum més respectuós amb el medi ambient, perquè saben que la sensibilització vers aquest tema és cada cop més gran.
El Se ver e n T i t o
' - > — f - T -\,Í; -2;í..,'V.V-. i', v
fï <
Les voltes
Visions efímeres
V isions ef ímeres són aquelles que apareixen per uns instants i per
uns dies i que després tan sols resten en la memòria, l'art efímer que practiquen alguns artistes que una vegada feta l'obra, la destrueixen. Moltes de les coses boniques de la vida son efímeres: resten instants en les nostres retines. Visions efímeres són algunes que ens projecten les obres que tenen lloc a la ciutat i que ens permeten veure les coses des d'una òptica diferent a l'acostumada.
Aquests darrers dies n'hem pogut veure una, al centre, que ens trasllada al regust d'una època llunyana. Es tracta de la demolició de l'edifici d'estiueig i més tard local social de la UESC a la cruïlla de Cànovas del Castillo amb Pla del Vinyet. Les necessitats de trànsit i el tap d'ampolla que avui representa han posat a l'a-
ESTEVE RODÓ
bast de tots un jardí idíl·lic d'alts cedres i de generós espai, d'aquells que teníem a Sant Cugat quan no venia
La demolició de
Vedifici d ''estiueig i
més tard local
social de la Unió
Esportiva Sant
Cugat ens trasllada
al regust d'una
època llunyana
d'un pam ni d'un metre quadrat. Descobriments com aquest
en el canvi de fesomia de certs
racons de la ciutat ha estat general per la transformació dels darrers anys. Recordo la visió impactant que ens va oferir el monestir amb la restauració de la muralla sudoest, la que dóna a la plaça d'Octavià, muralla desmuntada i que ens va obrir una panoràmica insòlita del conjunt monumental des de una plaça que no se'n sabia avenir.
Ara ens passa el mateix amb les noves obres de la Rambla del Celler, el nou circuit provisional ens obliga a veure des d'un angle totalment diferent al d'anys i panys, una imatge nova del conjunt monàstic i del casc. Les coses són com sembla
que són en cada moment i, en funció de l 'angle on ens col·loquem, produeixen visions fugisseres que moltes vegades ens produeixen un impacte novedós que val la pena no perdre's.
12 Opinió HS4CANI10NS Dwendres, 28 de novembre de 1997
El c a m p a n a r
La violència, té sexe? VICENÇ FISAS
Amb el provocador títol d'"El sexe de la violència: la fascinació mascu
lina per la violència", una vintena de professionals procedents de diferents disciplines acadèmiques (sociologia, psiquiatria, psicologia, història, teoria feminista i filosofia), han estat dialogant durant dos dies sencers a la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el propòsit d'esbrinar les causes d'una aparent fascinació de molts homes per l'ús de la violència al llarg dels segles.
Malgrat les diferències d'opinions i interpretacions, que naturalment han existit, ningú pot posar en discussió que els homes, i no pas les dones, protagonitzen els actes violents de més crueltat, ja sigui a les guerres i enfrontaments armats, a les violacions, els assassinats i molts altres exemples. Tot i que molts homes mai
protagonitzen i en canvi rebutgen profundament els fets d'aquest tipus, cal preguntar-nos els factors que poden incidir en el fet que no siguin les dones, sinó els homes, els qui practiquen aques tes formes de
violència, i en un percentatge molt més elevat. La força física no és l'únic fac
tor explicatiu, atès que per a molts actes (disparar un tret, per exemple) no cal tenir-ne. És
Els valors negatius són ensenyats als
nens en una mesura molt superior a les nenes, i els prepara
per defensar les posicions de domini
amb la violència
més aviat en el terreny de la cultura on podrem trobar les explicacions, sigui en el tipus d'educació que es dóna durant la infància, el pes de les mitologies i creences religioses, a! paper que juga el sistema patriarcal, la mitificació de la força o la influència que avui dia exerceixen determinats productes audiovisuals. Al seminari fet a l'Autònoma,
s'ha parlat de la mística de la
masculinitat, caracteritzada per la duresa, la repressió de la sensibilitat, l'afany de domini, la competitivitat i la manca d'em-patia. Aquests valors tan negatius són ensenyats als nens en una mesura molt superior que no pas a les nenes, i els prepara per mantenir i defensar unes posicions de privilegi o domini mitjançant la violència o l'amenaça d'emprar-la. S'ha parlat
Per sortir d'aquesta fascinació,
cal potenciar una educació en
els valors contraris a aquella mística de la masculinitat
també del desig masculí d'apropiar-se del poder de donar vida que tenen les doncs, ni que sigui mitjançant el poder de destruir la vida que duen implícita les guerres i les armes. Per sortir d'aquesta fascinació,
que haig de dir que no era com
partida per totes les persones del seminari, cal potenciar una educació en els valors contraris a aquella mística de la masculinitat. Es tractaria, en definitiva, de desacreditar totes aquelles conductes socials que glorifiquen, idealitzen o naturalitzen l'ús de la força i de la violència, de potenciar la tendresa, el posar-se al lloc dels altres, de no reprimir els sentiments i d'aprendre a cuidar les nostres criatures, els nostres fills, coresponsabilitzant els homes en la cura dels més petits.
Per a moltes de les persones del seminari, aquesta pràctica permetria reduir notablement la violència. Aconseguir uns mitjans de comunicació menys proclius a reproduir dia si i dia també escenes gratuïtes de violència cruel, mostrant en canvi escenes de cooperació, em-patia i tendresa, seria un dels altres factors que també ajudarien al fet que la nostra cultura fos menys violenta i una mica més pacífica.
Vicenç Fisas és titular de la Càtedra UNESCO sobre Pau i
Drets Humans a la UAB
El b u s c a i r e
Aigua RlCEROT
Sembla que no vol ploure gaire per ací. A gratcient, els meteoròlegs dels medis informatius consideren, quan baden boca, que l'arribada de les pluges no és senyal de bon temps. Badomeries. Fer de la climatologia un article de consum pel week-end no deixa d'ésser una bajanada barroera que faria enrogir, de vergonya, Aristòtil. Si no plou, el conreu, el nostre aliment, es malmet. També el senglar es queda amb un pam de nas per no poder trinxar al seu pas, xiroi ell, els erols de bolets que probablement enguany no veurem. Mal que bé, així és la natura; avui gotellim i demà diluvi. Al sudoest de la Península Ibèrica reviuen els efectes devastadors d'un batec d'aigua semblant al que es vessà l'any 1962 per les nostres contrades. Hom recorda encara com l'aigua s'enduia els ponts que salvaven la llera del torrent que ara anomenem: Rambla de Can Mora, Rambla del Celler... Això no podia quedar així i el temerari Club del Totxo, amb con-nivència edílica, es llançà a construir vivendes arran del llit de la riera. No volem semblar malastrucs, però tenim entès que si no volem que ens toqui la rifa, el més segur és no tenir cap número.
Les coses d ' e n Sot
£LMÍ.
'í «A
Onada de visites de personalitats il·lustres a Sant Cugat
.**>•& XavWHemtodez ?<e*^ Conseller d'Ensenyament
El p o r x o
Mister Hyde ataca
&f * ?
Jï"a han passat 111 anys des I que Robert Louis Stevenson I va enlluernar la societat vic-riana publicant el seu Doctor
Jeckyll i Mister Hyde, descobrint literàriament, de forma genial, que en una mateixa persona poden cohabitar el bé i el mal. El doctor Jeckyll era el costat bo i Mister Hyde el dolent, més aviat el diabòlic.
El temps, i especialment el cinema, han ajudat a donar la raó a l'escriptor. La filosofia i la religió també hi han dit la seva. Els fets demostren que una persona no està feta d'una sola peça, encara que sempre resulti molt difícil esbrinar quins són exactament els seus percentatges de bondat o maldat. Com és realment la gent que coneixem? És tothom de la manera que aparenta ser? Quan veiem la cara d'un assassí confés ens adonem que és la cara d'una persona normal i corrent. Amb la cara d'un estafador ens passa el mateix. Quina cara tenien aquestes persones quan en Mister Hyde s'apoderà d'elles?
FONTCOBERTA
No és que sigui nou, però vull destacar que en la majoria de polítics o persones públiques cohabiten sense cap rubor en Jeckyll i Mister Hyde. Formen un col·lectiu que, en línies generals, un dia poden semblar que fan el bé i un altre fan el que els convé, encara
En la majoria
de polítics o
persones públiques
cohabiten sense cap
rubor en Jeckyll i
Mister Hyde
que sigui el mal. I la majoria d'ells encara se'n vanaglorien. Clinton permet un bloqueig a
Cuba, segons ell per la pau, mentre sap que això porta misèria a aquell país. O viceversa, Fidel Castro s'agafa al poder com sigui sense tenir en compte allò que
perjudica el seu poble. Aquí, un polític és darrere d'una acusació de finançament il·legal de partits i després té la facultat d'indultar els condemnats. Un director de diari de gran circulació predica la moral i denuncia aparents immoralitats dels altres, i després és airejat com a protagonista de pel·lícules pronogràfiques que a qualsevol li farien caure la cara de vergonya. Un empresari corrupte beneficiat per la política del pelotazo monta un sidral contra poliries poc escrupolosos amb els mètodes antiterroristes, per avisa-los que vagin amb molta cura en el seu procés. Sempre Jeckyll i Hyde. Sempre
aquesta perversa dualitat en una mateixa persona, en un mateix partit, en una mateixa ideologia, per allò que el fi justifica els mitjans, o allò de l'obediència deguda tan terrible a l'Argentina, a Xile o a l'Espanya franquista. I per seguir la moda, fins i tot al simpàtic Martí Galindo li ha sortit un germà dolent. Mister Hyde continua atacant. Molt de compte.
Avui arriba l'altra meitat de la parella que formen Joan Fàbregas i Pere Pahissa. A la última edició dels premis Sant-cugatencs de l'Any els han fet un homentage especial.
tr^u Xr^-
tv.-L.i_. <A U - ilÀA.\
E n Pere Pahissa és una persona autènticament optimista. Sempre té un
somriure a punt i una paraula amable per a tothom.
És de tracte fàcil. No sorprèn gaire perquè fa previsibles les seves reaccions. És una persona molt pràctica. Segueix una línia d'actuaci, sempre conseqüent amb el que creu i amb el que pensa. A nivell personal, és voluntariós
i constant, amb un gran sentit de la responsabilitat i de la seva pròpia superació. No es perdona fàcilment els errors que comet, encara que el seu temperament perfeccionista no li permet cometre'n gaires, d'equivocacions. Darrere l'aparença de seguretat
que mostra hi ha un ésser humà sensible i emotiu, que dubta sovint de les coses i que amaga més temors dels que ensenya. Se serveix molt de l'instint de superació per lluitar contra els seus propis fantasmes, perquè la seva veterania a la vida li ha demostrat que és la seva millor arma. És escrupolosament metòdic fent qualsevol feina: tant la que ha de
complir per obligació com la que vol tirar endavant per pròpia iniciativa. És un treballador responsable, que assegura la feina ben feta i de qualitat.
És comunicatiu i cordial, però sap estar sempre al seu lloc. És educat, cordial i molt discret.
Una altra de les armes amb les que compta és la memòria. Té una capacitat excel·lent de retentiva i recorda amb molta precisió dades i noms que fins i tot el sorprenen a ell. Pere Pahissa porta quinze
anys fent coses pel municipi des de Ràdio Sant Cugat, l'emissora on es passa els matins de diumenge acompanyant a molts santcugatencs i valle-sans amb la seva habitual simpatia. En Medir, el seu alter ego, s'amaga sota la seva personalitat.
"Tots els de Sant Cugat veniu de gitanos". Qui així definia els santcugatencs era monsenyor Antoni Griera i Gaja, cambrer secret de Sa Santedat el Papa, rector de la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat del Vallès, creador i enterrador de l'Instituto de Cultura Romànica, un dels ens erigits al poble durant el franquisme per substituir, a fi d'esborrar, l'Institut d'Estudis Catalans. Desfeta l'autonomia per les armes, mossèn Anton es va fer nomenar rector de Sant Cugat i hi va instal·lar el seu institut, amb el seu monestir.
L'afirmació sobre l'origen ètnic dels santcugatencs, venint d'un home de tanta saviesa, havia de tenir una excusa o una altra. Efectivament, el que avui és el poble de Sant Cugat del Vallès, amb cinquanta mil habitants, i augmentant, ha crescut primer al voltant d'una fortalesa romana, el Castrum Octavianum, i després al voltant del successor d'aquesta, el mo
nestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, el de més pes i influència del comtat de Barcelona. El que volia dir mossèn Griera és
que al voltant de les fortaleses i els monestirs s'ha reunit, de sempre i en tot lloc, una població més o menys nòmada, gitanos posem per cas, que periòdicament s'acostaven a vendre el que fes falta als poderosos estadants d'aquells establiments. De Barcelona -Barcinc— a Ter
rassa -Egara-, els romans van fer una carretera. Al mil·liari vuitè d'aquesta via hi van instal·lar un castrum (castell), el Castrum Octavianum, destinat a controlar tant els moviments des de Barcelona i el mar cap a l'interior i la muntanya, com els que es podien produir del rerepaís de Barcelona, de nord a sud i viceversa; els mateixos eixos que avui coneixem com els túnels de Vallvidrera i l'autopista de Manresa i la Cerdanya i l'autopista del Vallès.
D'aquell castell romà se sap que també feia de presó i que a pri
mers del segle IV hi van ser degollats sant Cugat, que era del nord d'Àfrica, juntament amb sant Fèlix de Girona, també africà, vinguts a predicar el cristianisme. (...) Del primer santuari se'n sap
poca cosa. Hi ha qui diu que unes pedres massa ben excavades al claustre actual són en realitat cristià primitiu del segle Vil i hi ha qui diu que un mur del racó nord-nordest del mateix claustre, que ja es veu que és més antic que els altres, també és posterior al castell i anterior al monestir. Segons les llegendes locals, tan velles com tot plegat, va ser Almansor i no pas la primera repassada musulmana, tres segles abans d'aquell, qui va deixar el mur com a únic record del seu pas per l'indret. RAMON BARNILS
(DESCOBRIR CATALUNYA, nov./des.)
Voasi holandès
Els ha costat, però els Països Baixos han concebut una política altament sofisticada en el que es refe
reix a la drescriminilizatció de l'ús de drogues blanes. Per un costat, està directament re
lacionat amb la tolerància i, per altre, és el missatge clar d'una societat que contava al 1992 amb prop d'un milió de consumidors regulars d'aquestes substàncies. La política d'Holanda és resultat d'un tractament pràctic, pel que els acceptables riscs de salut que suposa el consum d'aquestes substàncies, han estat presentades a l'usuari mitjançant una adequada informació. Un dels punts bàsics d'aquesta política ha estat la informació veraç entre la joventut, iniciada des de l'escola secundària.
L'any 1976 va suposar un canvi radical a la política del govern holandès sobre l'ús d'estimulants. Tal canvi legal va despenalitzar en part l'ús de drogues blanes, és a dii, haixix i marihuana, doncs a partir de llavors va deixar de ser delicte la possesió d'aquestes substàncies per a l'ús privat, en una quantitat inferior als 30 grams. Aquesta legislació fou conseqüència de la
transformació social esdevinguda als Països Baixos durant els decennis del 1960 i del 1979, en el que l'haixix i la marihuana foren acceptats, consumits i apreciats per amplis sectors de la societat. Seriosos estudis havien demostrat també que els riscs de salut inherents a l'ús d'aquestes substàncies podien ser acceptables, sobre tot si eren comparades amb els danys causats pel consum d'alcohol, tabac, cafè i certs medicaments, com l'aspirina i els diürètics. (...) D'acord amb el Ministeri de
Sanitat, Benestar i Cultura holandès, el problema de les drogues és, abans que res, un problema de salut i no té perquè ser objecte d'una persecució criminal. La resistència d'Holanda al continu setge sotmet per la comunitat internacional es manté firme, el govern dels Països Baixos vol continuar endavant amb la seva política actual sobre drogues.
La policia estatal deté una banda que robava amb targetes de crèdit
L'operació és la més important que ha fet mai la comissaria Els agents de la policia estatal d e Sant Cugat , amb el comissari Avel ino Maes t re al f ront , s 'han anotat un bon punt en la seva trajectòria i no ho amaguen. La policia estatal ha det ingut 3 0 persones d 'una organització que es dedicava a robar targetes de crèdit a ciutadans estrangers i les buidaven o aprof i taven e ls diners, per diferents procediments. La pol i c ia e s p e r a a m p l i a r les detencions i descobr ir al tres de l i c t e s .
A\(,l.l.s ( AM l KRA
- Sant Cugat -
Algunes de les persones que ha detingut hi policia ja si'm a la prest'), entre elles els dos cer-\ells tic l'organit/ació. l.a llàntia està integrada per espanyols, m a r r o q u i n s , a lger ians i a lemanys, i a lguns eren comerciants que estaven conxorxats amb els lladres, que es dedicaven a robar bolsos i carteres als turistes estrangers. El fet que Ics víctimes fossin d 'un altre país els donava un marge d'actuació més gran. l ' n cop tenien la targeta de crèdit, els delinqüents la passaven per la terminal d'alguna de les botigues amb les quals estaven conxor-xades i buidaven el contingut del compte. Després, es repartien proporcionalment els di
ners que aconseguien. Aquesta forma d'utilització és la que els policies anomenen "en calent". Les estafes pujaven fins a gairebé els M) milions i s'ha\ ien fet intents per robar fins a 100 milions de pessetes. A més, els lladres utilitzaven
documentació falsa per poder comprar material tlivers amb les t a r g e t e s r o b a d e s . En aquests ocasions, les botigues on es feien servir les targetes no t e n i e n ni idea q u e e r en l ' i n s t rumen t de la banda de del inqüents . La policia ha requisat tota mena de material robat o comprat amb diners robats: peti ts electrodomèstics, roba o telèfons mòbils. Entre els articles robats hi ha també un Audi blindat, taxat per més de 13 milions de pessetes. Entre els objectes , hi ha t ambé
h'.ls efectes robats htm que/liita ld tomiwanadt pttlu ui ih Stmt(uefrt boto \ li
un paquet de 2 quilos d'haixix de gran puresa.
La policia estatal de Sant Cugat ha seguit des del principi totes les investigacions, que es van iniciar a finals del mes d'agost després que es descobrís a Sant Cugat un cotxe robat amb tres targetes de crèdit a dins. Així
van començar les indagacions, que han acabat amb la detenció de 30 persones. La policia continua investigant després d'un procés "llarg i costós, en què alguns interrogatoris van durar fins a sis hores, i va ser molt laboriós aportar proves", segons Avelino Maestre.
Els Castellers tanquen la segona temporada
ANNA CABASSA
Els Jardins del Monestir seran l'escenari, diumenge a dos quarts d'una del migdia, de la Segona Diada de la Colla de Castellers de Sant Cugat. Acompanyats de Ics colles dels Castellers de Terrassa i els \ln-xigangers d'Igualada, la Colla de Sant Cugat tancarà així una nova temporada que, segons el seu president Pere Vilarasau, ha estat "molt positiva".
Els darrers mesos han servit per consolidar la Colla com una agrupació de set, aconseguint aixecar amb èxit i en cinc ocasions el 4 de 7. Diumenge intentaran aixecar el 3 de 7. un castell de més dificultat i que només han aixecat un cop amb èxit. "Aquesta temporada hem preferit pujar el nivell de dificultat a poc a poc, assegurant uns quants castells en la gamma baixa de les formacions de set", explica Pere Vilarasau. La tercera temporada començarà per Sant Medir. Pere Vilarasau creu que l'any vinent la Colla evolucionarà cap a la gamma alta dels castells de set, "és a dir, que intentarem aixecar castells més difícils, com ara el 5 de 7 i el 4 de 7 amb agulla".
J u s t í c i a
De Gispert insisteix en què el jutjat
de Sant Cugat depèn del Ministeri La Consellera considera "moltjustificada" la reivindicació municipal
ANCÍKI.S CASTUERA
El Departament de Justícia de la Generalitat transmetrà al Ministeri la reclamació d'un jutjat d'instrucció tan bon punt es reengegi la revisió de la llei de Planta i Demarcació que està paralitzada des de fa tres anys segons la Consellera de Justícia de la Gene
ralitat, Núria de Gispert. La Consellera, que creu que la reivindicació de l'Ajuntament té molta raó de ser, va fer aquestes declaracions dissabte en la seva visita al centre Aura."Sant Cugat és una de les tintats que té un increment important de població cada cinc anys i ara ja ha arribat als SO.(KX) habitants", va tlir tic Gispert. La llei de Planta i Demarcació, que regula
el número de jutjats que ha d'haver a cada comunitat autònoma, es va aprovar el 1988 i s'hauria d'haver revisat el 1993. "El govern actual no ha demanat encara les propostes a les comunitats autònomes, però la necessitat d'un jutjat a Sant Cugat és una de les primeres coses que tenim en compte quan revisem la planta de Catalunya".
Prem f s
Benestar Social convoca tres premis per valorar el civisme de la societat M. JOSÉ G U T I É R R E Z
La Direcció General d'Acció Cívica del Departament de Benestar de la Generalitat ha convocat tres concursos públics que premien el civisme a Catalunya.
El III Premi Civisme als Mitjans de Comunicació té l'objectiu de promoure i premiar els treballs i
produccions, en els mitjans de televisió, ràdio i premsa, que han estat emesos o publicats durant l'any 1997. Els altres dos premis són el Jaume Ciurana i el Serra i Moret. El primer va adreçat a joves de més de 12 anys que hagin fet una acció cívica meritòria i el segon premia obres d'assaig, treballs pedagògics, còmics i guions que descriguin una acció cívica.
CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Ga l t es , 9 - C. S a n t a Mar ia , 14
Tel. 6 7 5 56 74 - Tel. 675 57 2 4 E-mai l : z o o m @ l i x . i n t e r c o m . e s
E l S /CANTONS Divendres, 28 de novembre de 1997 Societat 15
Successos
La policia desarticula un laboratori de cocaïna a la Floresta El xalet pertanyia a una xarxa internacional de narcotraficants
La policia nacional va detenir el passat dissabte 16 de novembre dos dels principals implicats en una xarxa de tràfic de cocaïna i va intervenir tot tipus de material químic i de laboratori en una casa amagada de la Floresta. Els implicats pretenien, a través d'un complicat procediment químic, introduir a Espanya grans quantitats de droga, procedent de Colòmbia, i distribuir-la més tard per tot el país.
ANNA CABASSA
- la Floresta -
Cent vint quilos de cocaïna en quatre dies. Aquest és el ritme de producció i distribució que hauria pogut assolir el laboratori descobert a l'Avinguda Montseny de la Floresta. Membres de la xarxa de narcotraficants van instal·lar de forma discreta un complex laboratori de Transformació de cocaïna en una casa amagada de la Floresta. El passat dissabte, el grup d'estupefaents de la Policia Nacional de Barcelona va desmantellar el laboratori, on va trobar tot tipus de materials de laboratori, grans quan-titats de productes químics i substàncies en ple procés de transformació que s'haurien convertit en 120 kilos de cocaïna.
El laboratori de la Floresta servia com a peça clau en una exten
sa xarxa de narcotraficants amb base a Colòmbia. En laboratoris clandestins d'aquest país els principis psicoactius de la cocaïna es barrejaven amb productes per a la construcció i s'importaven d'aquesta manera al nostre país. Al laboratori de la Floresta es reinvertia el procés, aconseguint de nou grans quantitats de cocaïna. Aquesta és la primera vegada
que la policia detecta un sistema tan sofisticat i efectiu de contraban i transformació de cocaïna. L'organització colombiana hauria aconseguit un volum de producció de cocaïna enorme que hagués pogut distibuir per tot Espanya i fins i tot per altres països europeus en blocs de 10, 20 o 30 quilos.
Cauen els principals implicats en la xarxa
kl\ delinqüents elabourven Ui cocaïna en aquest xalet de la Floresta. Foto :A.B.
La policia va detenir, també el cap de setmana passat, dos dels principals responsables de l'organització de narcotraficants. Divendres van detenir Carlos Enrique R. M. a Barcelona. Químic de professió, es disposava a abandonar el nostre país després d'haver organitzat el laboratori en menys d'un mes. A la casa de la Floresta, la policia
va trobar dissabte Walter A. S,. que ja portava més temps a Espanya fent contactes per a la futura distribució de la droga. Tots dos eren ciutadans colombians. Segons informacions de la
policia, el desmantellament del laboratori de la Floresta ha evitat que grans quantitats de cocaïna fossin distribuïdes a Espanya.
E n t i t a t s
Creu Roja de Valldoreix
homenatja PATS Marta Cedó El tradicional sopar anual recapta 400.000 pessetes Al.BKRT BALANZÀ
La Creu Roja de Valldoreix va homenatjar dissabte l'ATS Marta Cedó i Ramos en el tradicional sopar anual, que enguany va fer-se a Can Cabassa. Més de cent persones van reunir-se en una vetllada que arriba aquest any a la 17ena edició. La veterana as
sistenta, que no va poder assistir a la convocatòria, va ser punt de referència en els parlaments i el president de l'entitat, Antoni Zamora, va fer un repàs dels mèrits de Marta Cedó per rebre el reconeixement de tots els socis.
El sopar va adquirir un to més distès amb la subhasta d'objectes curiosos cedits pels mateixos socis de l'entitat; el seu ob
jectiu era, com cada any, recaptar fons per a les activitats socials i per a Creu Roja Joventut. I en bona mesura l'entitat va assegurar els pressupostos de l'any que ve: la subhasta va recaptar 400.000 pessetes.
El sopar de la Creu Roja de Valldoreix se suma a la recollida de joguines que cada any fa per Nadal.
Lituània i el Zaire rebran aliments del col·legi Viaró
MARIA LLOPIS
- Sant Cagat -
ÇA col·legi Viaró de Sant Cugat ha fet cl lliurament dels aliments recollits durant la tradicional campanya de Nadal que realitza tots els anys. La recollida del material va ser cl passat divendres 21 de novembre, dia de la solidaritat, a 1/4 de deu del matí, de la mà dels alumnes del centre. Els nens van acumular totes les capses a l'entrada de la secretaria del col·legi i després les van carregar a una furgoneta amb l'ajut dels professors. Aquesta campanya, que realitza tots els anys el centre educatiu Viaró, intenta que els alumnes de cada curs comprin un aliment, per exemple, primer de primària recull pasta, segon, cacau i així, tot tipus de productes de primera necessitat com cereals, farina, llegums secs o sucre. A banda de recollir aliments, també s'han aconseguit diners per poder enviar el material a un hospital de Zaire i al projecte Listra, encarregat d'enviar aliments a famílies necessitades de Lituània.
Al sopares van recaptar unes 400.000 pessetes. Foto: FEL/P SOLER.
Educació
L'Escola Bressol de Valldoreix
encara té places per cobrir Uoferta consta de quatre vacants per al curs 97-98 MARIA LLOPIS
- Valldoreix -
L'Escola Bressol de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix va fer públic, el passat 17 de novembre, que encara resten places per cobrir aquest curs. El centre ofereix 4 places per al proper curs 1997-98; l'oferta consta de 3 vacants per a nens de 20 a 24 me
sos i 1 per a infants de 24 a 35 mesos. L'Escola Bressol espera cobrir en poques setmanes les vacants que li queden aquest any. Aquest centre educatiu acull nadons de 8 mesos fins als 24 o 36 al llarg de tot el curs escolar, que comença al setembre i acaba el mes de juliol. L'Escola Bressol de Valldoreix
és un centre amb molta tradició
en el tracte amb infants de curta edat. El Nadal passat va celebrar el seu vint-i-cinquè aniversari. Per a qualsevol consulta o in
formació sobre l'Escola Bressol de Valldoreix, o sobre les quatre places que resten, cal trucar a la Direcció del Centre, de dilluns a divendres, de 9 a 10 del matí o del5 al7 de la tarda al telèfon 589.24.86.
• W * * * PELUQUEROS
Rambla Can Mora. 10. Tel. 589 5785 Sani Cugat del Vallès
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
16 Societat ELS í CANTONS Divendres. >H de novembre de i 991
E n s e n y a m e n t
El President va destacar que la Generalitat invertirà 80 milions de pessetes en centres santeugatencs. Foto: FELIP SOLER.
Jordi Pujol inaugura les noves instal·lacions del Leonardo
Aymerich destaca les inversions en Ensenyament ALBERT BALANZÀ
- SaatCvgat-
El President de la Generalitat, Jordi Pujol, va remarcar dissabte a Sant Cugat que el Govern s'ha dedicat de ple en l'aplicació de la reforma educativa. Pujol va afirmar que la Generalitat ja no pot ni vol frenar aquest procés. En la inauguració de les instal·lacions remodelades de l'Institut Leonardo da Vinci, Jordi Pujol va insistir que un 65% dels pressupostos per a l'any vinent es dedicaran a ensenyament i a sanitat. De fet, el Govern destinarà 80 milions al municipi, més de la meitat dels quals serviran per abordar reformes als instituts Arnau Cadell i Angeleta Ferrer, i a l'Escola de la Floresta.
El President de la Generalitat va agrair als professors i als pares l'esforç i la comprensió que estan demostrant en ekdesenvolupament de la reforma educativa, que va qualificar com la més ambiciosa d'Europa. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich,
que va fer d'amfitrió en tota la visita del president a la ciutat, va coincidir amb Pujol en la necessitat de fomentar l'educació. Aymerich va recordar l'última visita de Jordi Pujol al municipi per inaugurar el menjador i el gimnàs de l'Escola Joan Mara-gall, fet que demostra, segons Aymerich, l'interès compartit entre Generalitat i Ajuntament per millorar les infraestructures d'ensenyament de la ciutat.
Compromís educatiu
El director de l'Institut Leonardo Da Vinci, Ramon Casals, va destacar la feina de tota la comunitat educativa per aconseguir que la LOGSE assoleixi els objectius marcats. Casals va demanar a les institucions el compromís per continuar ajudant l'equip humà que fa possible la reforma. El President de la Generalitat, acompanyat del conseller d'ensenyament Xavier Hernàndez i del delegat territorial d'ensenyament del Vallès Ramon Ferré, va visitar l'edifici
remodelat que acull diverses au-les de dibuix, informàtica, electrònica i un mural compost per nou peces que representa la "Gioconda", amb l'anagrama del centre. Les autoritats també van aprofitar per visitar l'exposició "IES Leonardo Da Vinci" preparada per a l'ocasió i que mostra els diferents cicles formatius que s'imparteixen al centre.
L'Institut va aprofitar la visita del President de la Generalitat per organitzar una gran festa amb la participació de tots els alumnes. En el capítol musical, les autoritats van seguir amb interès la interpretació al violoncel d'"El Cant dels Ocells", a càrrec d'un alumne de l'Institut, i dels bastoners de l'Esbart Sant Cugat. Paral·lelament, una fira de treballs manuals va ser seguida per la comitiva i els alumnes van aprofitar per vendre les seves manualitats per recollir diners amb vista al viatge final de curs. Una xocolatada oberta a tothom va cloure la visita oficial del President de la Generalitat a l'Institut Leonardo Da Vinci.
E n s e n y a m e n t
Cotixa Martínez, al centre de la fotografia. Foto: E4C.
Els alumnes de Conxa Martínez protesten per la seva reincorporació
MARIA LLOPIS
L'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny intenta tornar a la normalitat després de la reincorporació de l'exdi-rectora Conxa Martínez al seu càrrec, el passat dia 10 de novembre. La tornada de la professora per sentència judicial impugnada pel PME (Patronat Municipal d 'Ensenyament) davant el tribunal de justícia després que el jutge considerés que no hi havia indici de falta, ha provocat diversos problemes en el centre.
Cartes reivindicatives
Els alumnes de Conxa Martínez han fet arribar dues cartes, una a la direcció de l'escola i un altra al P M E , manifestant el seu rebuig davant la nova situació. Segons un comunicat de premsa de l'Escola d'Art, els alumnes han argumentat que "imposa una pèrdua de continuïtat i qualitat respecte als professors amb els quals van iniciar el curs" . Un alumne del cen
tre declara que van fer una assemblea per explicar a tothom que l 'ha de tenir que "no anessin a classe perquè volem continuar amb el mestre que teníem fins ara, no ens agrada com explica, no la volem".
La reincorporació de la professora ha fet que un grup de tallers monogràfics hagi demanat el canvi de taller per poder continuar amb la mateixa professora amb què es van matricular, això suposa que Conxa Martínez no doni classe a ningú aquestes sis hores setmanals. La professora, per la seva ban
da, ha afirmat que tots els alumnes assistien puntualment a les seves classes, excepte el grup de tallers monogràfics, amb els quals encara no ha pogut parlar per saber quin és el problema, i afegeix que l'únic que vol és"exercir el seu dret de tornar a treballar" i "fer tot el possible perquè tot torni a la normalitat". L'Escola d'Art ha expressat
que cal tornar a la normalitat per arreglar aquest conflicte i evitar que perjudiqui el procés educatiu dels alumnes.
^m Especialitzats només en IDIOMES 1 TRADUCCIONS
Rius i Taulet 2. Pral. !• - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (BaraMona)
HÍPICA SEVERINO
DIRECCIÓN: ENflKJUE FARRÉS VlDALS
• Closes para nifíos a partir de 8 aftos
• Cursillos especiales para colegios
• Excurswnes de 1 dia por Collserola
• Profesor titulado técnico deportivo
de base en equüación
• Venta de caballos de todas las razas
Tel: 674.11.40
F i r a
La fira d'esquí del Club
Muntanyenc manté les vendes Va anar millor en coincidir amb la Festa de Tardor
FRANCKSCA BATLLE
Un any més el C.M.S.C. (Club Muntanyenc Sant Cugat) ha organitzat la Fira d'Esquí i Muntanya, al Casal de Cultura.
Del 22 al 26 de novembre es podia comprar i vendre material de primera i segona mà, en molt bon estat Gràcies al C.M.S.C. esquiar és a l'abast de
tothom, tot i el quinze per cent que afegeix l'organització al preu estimat pels propietaris. Segons l'Isaac, membre del
C.M.S.C, enguany la gent no s'ha animat i ha portat menys material per vendre. Tanmateix, no han experimentat un augment notable respecte a les edicions de l'any passat. Segons alguns responsables, l'any passat les vendes van anar millor perquè la fira
va coincidir amb la Festa de Tardor, que va atreure l'interès del públic. Tot i que el material d'esquí alpí
encara és el preferit, a poc a poc augmenta la presència de taules d V now óoaní,pcr als més atrevits. A la Fira hi havia de tot; botes de muntanya, roba, material per a esquí de fons, fins i tot una petita secció per equipar el cotxe amb cadenes o una baca, per exemple.
ELSí CA1YTON3 Divendres, 28 de novembre de 1997 Societat 17
A n i v e r s a r i
El centre l'Aura vol apropar-se més al municipi després de 10 anys de feina La consellera de Justícia va presidir l'acte oficial de celebració
El centre Educatiu l'Aura, situat a la carretera de la Ra-bassada, va celebrar dissabte oficialment el seu deso aniversari, tot i que funciona des del 1986. Aquesta casa d'acollida, que depèn de la Direcció General d'Atenció a la Infància, ha educat ja més de 300 nens amb greus problemes familiars. La Consellera Núria de Gispert va presidir la celebració oficial.
À N G E L S CASTUERA
- Sant Cugat -
Kl C e n t r e E d u c a t i u l 'Aura funciona en aquesta casa de la carretera de la Rabassada des del 1986. Al principi s 'atenien 28 nens i des del 1991 ja en són 40 els que hi conv iuen . Així, l'edifici, que s'ha ampliat en aques ts deu anys d'acord amb les necessitats, ha acollit uns 300 nens. Aquests nens estan sota la tutela de la Direcció G e n e r a l d ' A t e n c i ó a la Infància perquè tenen problemes familiars molt greus. La majoria provenen d 'extractes economicosocials molt baixos i passen un t emps en aquesta casa d'acollida on troben l'ambient familiar que no tenen a casa. Aquest és l'objectiu amb què ha t rebal lat s e m p r e l 'e
quip del centre l'Aura. "Hem viscut com una famí
lia més a Sant Cugat . Això sí, una família molt nombrosa", segons Avellaneda. La directora va agrair a les escoles de San t C u g a t on e s t u d i e n els nens del centre, a les enti tats de lleure i esport on ocupen el seu temps d'oci i a les empreses que els ajuden a inserir-se en el merca t laboral la seva col·laboració. I va destacar que, després d ' aques t s deu anys, "el poble ha crescut molt i ara ens toca donar un pas més cap al pob le . Volem formar una mica més part de Sant Cugat".
La C o n s e l l e r a d e Jus t í c i a , Núria de Gispert , va destacar la feina de tots els educadors i t rebal ladors del c e n t r e , que són "la planxa, el pilar de ferro amb el que els nens que vé-
Núria de Gispert va agrair l'esforç per tirar endavant el centre l'Aura. Foto: F. S.
nen poden estar segurs". De Gispert també va referir-se a les d i f i cu l t a t s a m b les q u e s'han trobat els educadors en aquests 10 anys i l'esforç i l'en-tusiasme que han posat per superar-los. La regidora de Serveis Socials, Sílvia Flury, va
agrair també la col·laboració de tots i va demanar a entitats, escoles i serveis que "man t in guin els esforços per aconseguir que aquests nens es trobin bé a Sant Cugat" i que els ajudin a "ser persones com cal i afrontar la vida en condicions".
Les pluges causen algunes destrosses a Sant Cugat
M. JOSÉ G U T I É R R E Z
t Cugat -
Les intenses pluges que han caigut aquesta setmana a Sant Cugat han provocat alguns incidents . El carrer més afectat ha estat el Joan XXIII , d 'on els bombers del parc de Rubí van haver de retirar, el passat dia 24, un cotxe embarrancat . La policia munic ipal t a m b é s'ha vist obligada a fer una crida als veïns perquè col·laborin e n t a s q u e s d e n e t e j a d ' a questa via.
Malgrat que la nit amb més pluges va ser la del passat dia 25, amb 20 litres per me t r e quadrat, el cos de bombers no va haver de fer cap sortida. To t i la f reqüènc ia i la in
tensi tat de les pluges durant aquesta setmana els bombers asseguren que és habitual que plogui d 'aquesta manera durant aquestes dates, i que no es necessària cap mena d 'alerta. La policia, però, ha recomana t als conductors que c i rcu l in amb p r e c a u c i ó pe r evitar accidents.
D e b a t
Vicenç Fisas debat al Parlament
Europeu sobre el desarmament
Elsantcugatenc intercanvia teories amb 5 experts mundials
AURA COSTA
El santcugatenc expert en temes de desarmament i prevenció de conflictes, Vicenç Fisas, va reunir-se dimarts passat, juntament amb altres 5 experts muntí ials en aquestes matèries, amb la Comissió de Desenvolupament i Cooperació del Parlament Europeu, que va convocar-los per demanar-los la seva opinió sobre le polítiques de desarmament. Segons paraules de Fisas, els sis experts van coincidir en argumentar que no pot haver-hi cap control del comerç d'armes, ni una política restrictiva, si abans no s'aconsegueix que aquestes
temàtiques deixin de ser secretes. "Les nostres propostes al Parlament van ser molt concretes, -ha indicat F isas - . Vam demanar trasnparència en aquest aspecte, que es creïn elements de control dins els parlaments nacionals i que es millori la legislació europea actual en aquest sentit per concretar els criteris sobre el comerç d'armes". Per damunt de tot, els experts van coincidir a criticar la venda d'armament a països que vulneren constantment els drets humans i a aquells que estan en conflicte.
La trobada amb el comitè europeu no ha estat en va, sinó una primera consulta i canvi d'impressions que ha permès al sant
cugatenc dur noves al respecte. Segons ha confirmat Fisas, s'espera que en els pròxims mesos i sota la presidència europea del govern britànic, s'introduirà en les legislacions d'alguns països europeus un codi de conducta que reguli la venda d'armament i tot el relacionat amb aquest lucratiu i alhora crític negoci. De fet, el codi de conducta va ser redactat per diverses ONG ara fa 2 anys i espera ser aprovat pel Parlament. Fisas creu que durant aquest període molts països han anat conscienciant-se al respecte i que per tant "no és desgavellat pensar que es pugui aprovar en els pròxims mesos aquest codi que seria tant positiu pel món."
U n i v e r s i t a t
L'Arnau Cadell participa en un estudi de la
Universitat de Frankfurt
A N N A CABASSA
- Sant Cagat -
Poc s 'havien d ' imaginar els alumnes de l'Arnau Cadell que els seus costums de parla, tant de català com de castellà, a casa, amb els amics o a classe, serien l'objecte d 'estudi d 'un treball de llicenciatura a la Universitat Goethe de Frankfurt.
Olivia Klaus Oliver, estudiant alemanya d'aquest centre, des de ben petita es va començar a interessar, sobretot, pel català, la llengua materna de la seva mare, i per la peculiar situació de bilingüisme que hi ha a Catalunya. Per això, durant el darrer any de la seva carrera de Filologia Romànica, ha triat com a
tema d'estudi les conseqüències de la política lingüística de la Generali tat als centres docents de Catalunya.
Olivia s'ha traslladat a Barcelona per parlar amb alumnes de dos centres d 'ensenyament secundari amb situacions totalment oposades quant a l'ús del català. Per una banda, Olivia va entrevistar alumnes de l'Institut Margarida Xirgu de l 'Hospitalet, i aquesta darrera setmana s 'ha dedicat a parlar a m b alumnes de l'Arnau Cadell.
Segons explica, la majoria dels alumnes amb els quals ha parlat a Sant Cugat asseguren utilitzar el català tant a les aules com a casa, amb els amics, quan van al metge, de compres, etc.
Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.
LLOGUER D'AUTOCARS
SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a
Tel. SM §F M
On podràs entrar a un cine, a un submarí i a un refugi antiaeri?
EFUGI
On trobaràs junts els nacionals, els republicans i els Beatles?
En un Museu diferent.
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
Al Port Vell. Barcelona M u s e u d 'His tòr ia
Tel. 225 47 00 de Catalunya
A SANT CUGAT ALEXANDRIA ESTACIÓ DE SERVEI REPRÍS PAPERERIA SANT CUGAT Villa, 10 Avda. Rius i Taulet, 137 Passeig Torreblanca, 60 ANCA NA CALA QUIOSC PAPERERIA TORRAS Roselló, 23 Mercat Torreblanca, 2-15 Ctra. Cerdanyola, 31
BLAU CEL PAPERERIA GRIFUL OIL PARC CENTRAL Francesc Moragas, 28 Rius i Taulet Manel Farrés, 49
BOUTIQUE DE LA PREMSA A MAQUINETA PLANA PAPERERIA Vestíbul estació FF. CC. Rambla Celler, local 29 Rambla Can Mora
CAMÍ LLIBRERIA DAMACH QUADRICULA LLIBRERIA Sant Martí, 18 Sant Domènech, 38 Ctra. Cerdanyola, 41 DRACS LLIBRERIA JORDI QUIOSC FUTBOL Elies Rogent, 14 Santiago Rusinol, 11 Rambla Celler, s/n
DUPLO CULTURAL, SCP PAPERERIA GRAU RACÓ DE PAPER C. Comercial Sant Cugat local, 42 Avda. Alfons Sala, 38 Sant Antoni, 52
EL CLIP PAPERERIA PAPER PAPER, S. L. PAPERERIA SAIDA Alfons Sala, 9 Rambla Ribatallada, 4 Montserrat, 24 Pg. Francesc Macià, 6 7 (Coll Fava) PAPERERIA LÓPEZ XAMFRÀ EL QUIOSC Santa Maria, 35 Rambla Celler, 97 Granados, 15
A MIRA-SOL
PADILLA ARENAS PI. Borràs (Estació Mirasol)
QUIOSC MIRA-SOL Lleida, 70
A LA FLORESTA
QUIOSC LA FLORESTA PI. Josep Playa, s/n
A VALLDOREIX
CALAIVIA ALBIZ PI. Can Cadena, s/n
BOUTIQUE DE LA PREMSA Estació Valldoreix FF.CC.
Generalitat de Catalunya
UNA LLAR VENTILADA ÉS UNA LLAR SEGURA
Feu revisar els conductes de sortida de fums ? *
-&•-
' # ^ * - * , ,
2?/ Departament dlndústria, Comerç i Turisme, a través de la Direcció General de Consum i Seguretat Industrial, us informa:
Instal·lació i revisió:
Només els instal·ladors autoritzats poden for o canviar les instal·lacions do gas. Poden ser identificats per un carnet que lliura el Departament d'Indústria, Comerç i Turisme. Recordeu que cada quatre anys cal que un instal·lador autoritzat revisi la vostra instal·lació i us expedeixi el corresponent Certificat de Revisió.
Una bona ventilació:
Als llocs on funcioni un aparell de gas, ha d'haver-hi sempre ventilació. Vigileu que les reixetes de ventilació no estiguin obstruiries, i no les tapeu en cap cas. Si feu algun tipus d'obra, com ara el tancament amb vidre de galeries o safareigs, no us oblideu de posar-hi aquestes reixetes.
Calderes i sortides de fums:
Per evitar intoxicacions de monòxid de carboni cal garantir un correcte manteniment de les calderes i les seves sortides de fums. És necessari fer revisar anualment la caldera i el seu conducte de sortida de fums, per tal d'assegurar que l'evacuació de fums és correcta i no es produeixen alteracions perilloses en la combustió.
Feu revisar les instal·lacions i els aparells de gas
EIS 4 CANTONS
Classificats 20 Divendres, 28 e/e novembre de 1997
CATERING •ARMAND'S Plaça Augusta, 2 nuo mm .KOO ta oo
• PAPIOL Venda i neteja C/ Cànovas del Cast*o,4
•L'ACADÈMIA C/Baknes, 39 6754458 •MÚSICA Classes de guitarra (elèctrica i clàssica). piano i teclats electrònics. Harmonia i composició. 8752181 •PATUFET C/ Sant Jordi. 22 674 12 39 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Cànovas del Castillo. 20 58928 19 • WAY-IN C/ Rius i Taulet 2. pral Sant Cugat 67452 15 •NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cugat 674 03 81 • SPRINT IDIOMES C/Francesc Mora-gas,8 5892264 FRANCÈS PERA NENS (Jocs i cançons) Conversació per adults. 675 12 99 •TRtUTY Rbla. Can Mora 18 6752201
• CAL CRISPIN C/ Santiago Rusinol, 23 6740308 • ESTANC MONESTR Placa Octavià, 3 6740174
FERRETERIES • EUROPA C/ Alfons SaJa 24 675 5260 • E L PONT C/ Girona 3 675 0175
FLORISTERIES • FLORS RERA Ptge. Sant Antoni, 13
• FLORISTERIA SANT JORDI C/Sant Jordi, 39 6741053 • ROSAM.SEGUHA_ C; Sta Maria 8 589 64 75
FORNS PASTISSERIES • FLECA LA GARRIGA Obert tot l'any Rbla del Celler.15 674 76 81 • FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol • LA LIONESA C/ Valldoreix, 79 «74 07 T1
FOTOGRAFIA.VIDEO • FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler. 93 674 79 68 • J. LLAMAS C/Valldoreix. 14 674 03 93 • ZOOM. Centre de la imatge C/ Sta. Maria, 14
•VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3
INSTRUMENTS MUSICA
• TALLEDA RICOMA C/ Balmes, 11 674 58 62
JARDINERIES
•GARDEN ROCAMORA C/Llaçares, 12 674 36 94
675 10 11
675 59 53
HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 674 7 5 9 8
•HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 5fi9np4S _ •HfPCA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Polleria 674 8 3 J 6 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 674 1L40
COMPLEMENTS HÍPICS
•EQUPPOS c/St. Bonaventura, 24. Sant Cugat 58922-11
IMMOBILIÀRIES • FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 « H W H 7 & . M H I I H
•FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 «74 72 54 •FINQUES SAKA C/Valldoreix, 60
•FMQUESSANT CUGAT C/Dr. Murillo, 14 8740887 • FINQUES SERIN Plaça Augusta 4 baixos 6741204581(6741181 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 674^2 08 •ARENASAN Especialitats en noguers. Endavallada 21 bxs. 589 45 66 •101 PISOS C. Valldoreix, 58 Sant Cugat M O W M
® Fincas
Sant Cugat • U n i m
•1 l'.i
COMPRAS
VENTAS
ALQUILERES
VALORACIONES
ASESORAMIENTO
O Dtx-for Murillo, 14 Tel. 674 OH 97
INFORMÀTICA •APPLE CENTER Placa Unió. 3 58933 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 675 15 58
fLS /GMYTONS Divendres, 28 de novembre de 1997 Classificats 21 NUEVA Solar de 600 m2, construidos, acabados de gran calidad. 49.000.000 Mill. 589 73 74 (IQlPisa&l _ _ • GRANGATXET.EN CONSTRUCCION 600 m2, solar, 399 m2, construidos, 6 hab., salón con chimenea de 50 m2., codna-offi-ce30m2. 85.000.000 MW. 589 7374
TORRES OCASIÓ • PLAÇA VMYET 335 m2 construidos, 5 hab. dobles con terra-zas, 2banosyaseo, cocina office 20 m2, bodega y pàrking. 61.000.000 MW. 589 7374
• ST.CUGAT-COLO-MEfT(Adoeada) 317 m2. + jardín priva-do, 5 hab-, 3 bancs + 2 aseos, salón-come-dorde48m2., con chimenea, parWng para 2 coches y trastoco 55.000.000 Mil. 589 73 74 f< IHPÍM«l
LOCALS I NEGOCIS • JUNTO ESTACIÓN 100 m2. enalquiler: 65.000 Ptas/mes. En Venta: 14 milenes. Otro local en c/. Dos deMayode132m2. Enalquiler 150.000 Ptas/mes. 6740897
PÀRKINGS EN VENDA • EXCEPCIONAL Ofertas pàrkings en z. Parc de la Pollan-creda. Desde 850.000 Ras.
6743208 (Fincas Òrgan )
PÀRKINGS •ZONA Cl SANT JORDI Para coche mediano. Solo 1.350.000 Ptas. 6740897 (Finr.ait &ant CiigaiX_
PISOS NOUS •ZONA PARC CENTRAL Sup. 100 m2., 3 hab. dobles (1 tiposuite) 2 banos, sal-com. con terraza, cocina con galeria, armaries y fc-cos empotrados, parquet calef., gas, tot, ext., pàrking, trastero, piscina comunitària, suríwitstr. contratados, solo 9 vecincs. Alquiler: 120.000.- Ptas. 58945 66
• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat 2 dormitoris. 13.500.000,-8741204-674 1181
• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i
12.700.000 ptes. 5806669-5809854
•101 C/VaJWoreix,58. Amplia cartera de pisos, adosados, dlex, unrfamiftares, terrenos y tocates. Coosúttenos: te ayudaremos a ecorv trar lo que busca. 5S8JEL» • JUNTOPARC CENTRAL Bajosde91 m2.,tarr-za de 50 m2., Consta de 3 hab., 2 banos, cocina + office. Aire acondicionado, cale-
facción. Piscina comunitària. 22 Mill. otro pi-so en la misma comu-nidad con terraza mas pequena 20 Mill. Pàrking opcional. 674 08 97 IfígcaíSantCugat) • ESTACIÓN OBRA NUEVA Pisos de 2 hab. y 4 hab., con parket, parWng opcionaL Desde 18 M * . 58973 74 (101 Ptm»)
•PARC CENTRAL Atico dúplex. Sup. 107 m2,2 dor. do. (1 suite) com-sal, coc-off, 2 b., 2 trzas calef, 1 pk + trastero, pràct. Nuevo a estrenar, acabados 1* calidad, z. comú. y pisc. 28.800.000 Ptas. 589 45 66
JL •PISO NUEVO, Z. Parc Central. Sup. 100 m2.3 hab. dobles (1 tiposuite) 2 banos, sal-com. con trraza, cocina con galeria, armaries y focos empotrados, parket, calef. gas, tot ext, pàrking, trastero, piscina comunitària, su-mlnistr. contratados, 9ók> 9 verinós. Alquiler: 120.000 ptas. 5894566
•JUNTO ESTACIÓN 3 dormitorios, gran oomedor-saión, cocina reformada, bafto, aseo, terraza. Muchosoi. 15.000.000.-Ptas. 674 7254 ( n ^ r a t m i . 1 • CENTPJCO 95 m2.3 dormitorios, comedor-salón amplio, cocina + office, lavadero, befo, aseo, terraza Solo 3 veci-
nos. Buen estado. 19.000.000 .-Ptas. 674 7254 (fincas Gironella X • RAMBLA CELLER 4 dormitorios, comedor-salón con chimenea, cocina, 2 banos, amplia terraza. Mu-chosol. 17.000.000.-Ptas. 674 7254 f Finca* Qímnalla ) • PtSOSA ESTRENAR. Davant Col·legi Europa. Des de 95 a 115m2„ amb 3 i 4 hab. i 2 banys, amplies terrasses, jardí privat i comunitari amb piscina, armaris i focos empotrats, parquet, calef., gas, pàrking i trastero. Acabats alt standing. Des de 125.000,-
• CARIUSTTATJLET 160rrí, 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «office», terrassa, pi. de park.. 27.500.000 6745704-6754302 (ln*i**a) • Ç/SANTIAGO RU-S I N O L U O m 2 ^ hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000
• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 589 74 tO
• PIS DE 120 nV, 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, park.. 22.000.000 Ptas. 674 1204-674 11 81
•PLANTA BAIXA amb jardí a z. residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, park.. 38.000.000 Ptes. 674 1204-674 1181
RUB Av. L'Estatut edrf.nou, 85 rrí, 3
hab.,bany i lavabo.Calefacció. Elec. Entrada 3.000.000 Ptes. Resta hipoteca. 58840 f7 -588 5499 Ilncusai • RUBLC/Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 rrí. D e 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas. pocs veí'ns. Acabats de qualitat. Park. opcional. RFA. Nous 14.200.000 Ptas. 58840 (7 -5885499 (Fíntjups VaUhonrati • RUBf. C/ Duran i Bas, 90 rrí, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 rrí, places de park. opcionals. 10.500.000 Ptas. 6996548 ( FmniKKi UaUhnnmt) • PIS NOU a Coll Fava, planta baixa, 103ní, 3 dorm. dobles, jardí particular de 97rrí , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes. 674 67 »5 (Jocusa) • ATICO DÚPLEX Estación obra nueva, 120 m2, 2terrazasde 60m2y 15 m2, fan-tàsticas vistas. 26.000.000. Ptas. 589 73 74 (JOLPisosJ • OCASION Piso de 3 hab., Ba/ïo+Aseo, zona Torreblanca, se-minuevo, perfecte, con pàrking. 16.800.000. ptes. 589 73 74 1101 Pisos) • OCASION ZONA MONASTERIO Alto muy soleado, salón, salon 20 m2„ con balcón, 4 hab. (2 dobles), 1 bano nuevo + Aseo, catefacción individual, ascensor. 14.000.000. ptas. 589 73 74 ÍJOXKsoi . • GOLF Atico dúplex de240m2, + terraza, 5 hab., 3 banos y 2
aseos, Salón de 55 m2. con chimenea, zona comunitària con piscina, pàrking para 2 coches. 56.000.000. ptas. 589 73 74 (10lPisas) • CALLE ROSELLON (Junto Estación) Consta de 3 habita-ciones, bano reforma-do, cocina. Solo 11.500.000. ptas. 674 0897 í fincas Sant Cugat) • CALLE DOCTOR MURILLO Consta de 3 habita-ciones, salón, comedor, dos banos refor-mados, etc. 14.500.000. ptas. 674 0897 (Bncas SanLCugaL) • JUNTO GOLFES-TACION Lujo. Consta de 145 mí. y se distribuye en 4 hab. dobles, dos banos comptetos, co-cina-office muy bien. Lavero con galeria cubierta. salón-come-dor de 40 m2. Parket en todo el piso. Cale-facción y aire acondicionado. Una plaza de parWng. Jardin, zona de juegos y piscines comunitanos. 32.500.000. ptas. 6740897
PISOS LLOGUERS C. SANTIAGO RO-SINYOL, MUY COMERCIAL, Local 2 plantas, 120 mts2, diafano, varias salas, terraza y jardfn posterior, aseos nuevos. kjeal despachos, ofi-cinas, eecuelas,... 125.000.-Ptas. 674 7254
•APARTAMENTOS, conosinmuebles,1 dormitorios con ar-mario, comedor-salón, cocina bafto y terraza Alquüer.a partir de 45.000.- Ptas.
674 7254 ( Finnas Gimnttlta ) •PISOS JUNTO MONASTERIO 2-3 dormitorios, comedor-salón amplio, cocina reformada, bano completo, galeria, amplia terraza. Sol y vistas. Alquiler: 65.000.-674 7254 ( Finfías Ctimnttitg ) • PISOS A ESTRENAR Delante Colegio Europa. Desde 9 5 a 115 m2., con 3 y 4 hab. y 2 banos, amplias te-rrazas, jardín pnvado y comunitario con piscina, armaries y focos empotrados, parket, calef. gas, pàrking y trastero. Acabados alto standing. Desde 125.000. Ptas. 58946 66
DÚPLEX NUEVO Z. Centro. Sup: 80nf. 2 hab dobles, 1 aseo,1 bafto,sal-com.cocina equip.ar-marios y focos empo-trados,calef.eiectrica,t rastero. Alquiler 80.000 ptas. 5894566
585rrï 157.000.-ptas. 674 72 54 f Fincas-Gironalta ) • APARTAMENTOS alquiler. Con o sin muebles 1 -2 dorm, sal-com con parquet cocina bano compl. terraza park. opcional. Desde 50.000.-ptas. 674 7254 ( F i w « nimnnlfa ) • Z. CENTRO 4 dorm, sal-com. cocina lavadero, bafto compl., aseo, galeria calefacc. 75.000. -ptas. 674 7254
f Anwumn) •SÚPER OFERTA
DESPACHO NUEVO Zona Centro. Sup. 64 m2., 1 aseo, total-mente exterior, muy luminoso, sumHstros contratados finc. telef.). Alquiler 70.000 ptas. 5894566
•PIS PERA LLOGAR A La Floresta 70ní 3hab.53JXX>ptas. 2376572 41524 74 (fincsaC·rM·t) -•TORRE. junto estacion Mira-sol con o sin muebles, 3 dorm, amplio sal.com. con chimenea, cocina, cuarto bano. aseo, lavadero, despensa, calef. doble vid. Jardín de
• JUNTO MONASTERIO C/ Plana de l'Hosp.2 dorm. con armanos, sal-com. con parquet, bafto compl., cocina terraza todo exterior. Mucho sol. 65.000.-ptas. 674 7254
•ATICO JUNTOlES-TACtON C/. Sant Antoni. Consta de 3 hab. bafto y cocina reformades. Terraza Sol. 67.000 DtasVmes. Ademàs tenemos una amplia oferta de pisos y torres en alquiler. 67408 97
OFERTES I DEMANDES EMPRESA SECTOR AUTOMOVtL Precisa persona amb carnet de oondu* per reparto a partir de 19 anys.
"EL TITELLA TRAPELLA" Organitza ha millors restes mfantHs. Pe-Messos, titaHos...un rmgal inobltdabla 674 30 ai. ato na TS •SI VOLS SER BASTONER... i tens més de 5 anys ara és el moment Vine a l'Esbart a inscriure't
del dia 15 al 19 de setembre.de 6 a 9 de la tarda. • ES NECESSITA instal·lador d'antenes
parabòliques amb experiència. 7351/178 J35 720J • ES NECESSITA Noia amb edat com
presa entre els 20 i 25 anys, per cobrir plaça d'auxiliar administrativa imprescindible coneixements d'informà-Bca {Word Perfect i Corrirapkjs), interessades telefonar al tel. 675.38.01 i preguntar
rSusana
Noia amb edat compresa entre els 20 i 25 anys, per cobrir plaça d'auxiliar administrativa imprescindible coneixements d'informàtica interessades telefonar al tel 675.38.01 i preguntar per Sr. Frederic.
•Es requereix SERVEI TECMC (Empresa o Autònom) per ocupar-se de la postvenda d'una empresa comercial de maquinària d'embalatge, situada a Sant Cugat del Valès. Interessats: trucar, en horaris d'oficina al següent telèfon 5892060
CALEN NOIES per atendre en forn de pa-pestisseria Edat entre 30 i 50 anys. Es treballa els festius mati i tarda Jornada laboral de matí i tarda Tots ets dimecres festa Alta en la seguretat social. Bona retribució. Uoc de tre-ball: Sant Cugat Enviar currículum a Pastisseria Santa Anna Avinguda Francesc Macià, 69 08190 Sant Cugat
Cirurgia
•DRFWNANOEZLA'irt» Cirurgia generat, apweft fügesBu, Afjr> Prevíasa-Sahítafc AfeTiKïebjanc*. S-B, a^AI.SartÇugflt. ; » ^ 4 f f f l $
Consult. Centre Mèdic
Certéoat» de cpttftalr t «mte». fttsdjci* m Intórr», lamrtarim, ttf Ssntísçto Susiítet, 2, «fltea. 1*. 'Sm Casat VÍ741S28
Dielètica-Nutricio
« MARIA RJUSÍSOLEfl Acisjuntura, mrtrieiíi, dlefétloe. Heres wmtrmtM.tífratioi>!$e*Ai)ras»i,S^-27,1r2a.Sat«Cuaat DtW89'i9&f
At»nd6«persçn»sgrans«S««eud<)rr*-<Sk Assewoiairient a Ifars iamiiare.t3e&-Só d * Besídèndas í d'attrés rSO*SOSf.in-farrtlena. f^ormedó. <s/ Ano t Oumers, 3 «81 j» Sar* Cugjt « «5JOÍÍ4, „
« WPBOS8. Atam*61 companyia a persones grílftS, "CANGUfS* avia I rter*, contra) de malalts, «juda a la. Dar. trans-toms Mpeçlata, Siaiut isarveieairjojnlcftb Av, Tom*íw»a 2-ft &*» dsp. n i » Sant Cugat y S 8 9 89 g?
» D R JOAN CASANOVA SALtARÉS TmttOtiafr, «wpedr». ASC, Prenteeíi, MadytBc. Av. Torrabíanca, 2-a, 2» . ia
wsa»i»sà
•ML.QOZ21D6 LATOURRO¥0 Traurr<3(otogia,Corurrmi«sqüena Av. Tbwebtoie», 2^ , Politíír*5.Saf* Ciu-gat"»«7557S6
•JOSEP DC*HNOOPÍCH
níari». Ptw*»9a, Me%teç í*ío!Nc ïo -rt»btaoca,2-a,2a-TO. Sant Cugat t t 5 8 9 1 8 8 8
• m f E R M W A f l A i r f B U f i O Cff t i l^««ipe*!* »aut»at<*5giea
. Mqr»»oor™ogudBK.C/(Srotía,21, t r i a .
« r « 7 4 4 3 4 « - 5 f » 0 S 3 4
Institut Psico-Mèdic Sant Cugat
• Unitat de Tractament de
l'Alcoholisme
• Psicologia Clínica i Psiquiatria.
Psicoteràpies. Depressions.
Parelles
•Servei de Toxicomanies.
Drogues de disseny. Cocaïna.
Manteniments amb Metadona.
Patologies associades al consum
• Servei de Trastorns d'Ansietat:
estrès, fòbies...
• Unitat de Tabaquisme.
Joc Patològic
TRUCA AL TELÈFON BLAU
589 37 87
IMFCNOlAaO PBBOHAUTZADA
Av. Torreblanca 2-8,3r A desp. 11 i 12
Sant Cugat del Vallès
email:inpross@cambrescat. es
INPROSS TELEASSISTÈNCIA
24 HORES
Què és la Teleassistència? Es un servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit. Çom funciona la Teleassistència? És un aparell connectat al telèfon que es comunica amb una central de consultes i d'urgències. Prement un botó que porta a sobre l'usuari, podrà parlar amb un professional que l'aconsellarà És un sistema molt senzill, ràpid, segur i de poc cost T R A N Q U I L · L I T A T , C O M P A N Y I A ,
22 Societat &S4G4IYroNS Divendres, 28 de «membre de 1997
La r a d i o g r a f i a
S A N T G U G A T AMB EL POBLE S A H A R I À
Ensenyar i descobrir al nostre poble la
lluita d'una nació per tenir un país propi, és
la fita del grup
El Sàhara, un poble sense país M O N T S E SANT
Entitat: Sant Cugat amb el poble Saharià Any de fundació: 1996 Seu: Club Muntanyenc Coordinadors del
moviment: 8
L'ant ic Sàhara Espanyol va patir el fet de passar a ser ind e p e n d e n t d 'Espanya a una immed ia t a annex ió per part de l s països ve ïn s , e spec i a l m e n t el Marroc, q u e va reivindicar un dret "històric sobre el territori". Els habitants que volien la independència i una nació lliure i sobirana van aixecar-se en armes.. . Aquest és, en síntesi, el detonant i les c i rcumstànc ies del conflicte Polisario.
El Front Polisario d 'All iberament i el poble Saharià a l 'exili van refugiar-se en campa
ments al sud d'Algèria. D'això fa més de vint anys; vint anys d'exili i de mancances, en què una generació de nens i joves mai no han pogut viure en un país propi.
Vint anys de confl ic te i de lluita per un país, i vint anys d'oblit per part de la gran majoria de la comunitat internacional que amagava el cap sota l'ala sense voler solucionar el conflicte, seriosament.
Algunes nacions més sensibilitzades o més involucrades h i s tò r i camen t amb el poble aportaven el seu ajut als oblidats, als més pobres dels pobres; perquè no hi ha més pobre que el qui no té ni un país
que pugui anomenar seu. Però el poble saharià, amb gran dignitat i cor valent, no ha deixat que el seu crit resti a l 'oblit.
Països com ara Cuba, Espanya i d'altres han senti t la crida d'aquesta gent. A poc a poc, arreu del nost re país, la veu dels sense veu s'ha deixat sent i r . A s s o c i a c i o n s c o m , p e r exemple , Sant Cugat amb el poble Saharià donen suport i o f e r e i x e n ajuda als c a m p a m e n t s de refugia ts , f en t - se r e s s ò , a m é s , d e les c i r cumstàncies polítiques i socials i de la precarietat en què viuen els refugiats del Sàhara.
La lluita pel seu dret a ser un país independen t sembla que
ja arriba a la seva recta final. Les Nacions Unides han sen
tit el seu crit, i des de fa uns d i e s e l p r o c é s p e r a un re f e r è n d u m i un a s s e n t a m e n t dels refugiats en una terra pròpia, sembla que és un fet. La data de desembre del 98 és la clau del referèndum, i tant el Marroc com el Polisari s 'han compromès a respectar els resultats. Però encara cal l'ajuda. Els refugiats han de tornar a casa i el país ha de començar de nou. Vint anys de viure en campaments , sense tenir res, és un preu molt alt; i encara q u e el conf l ic te es resolgui construir un poble de bell nou no és pas fàcil.
&S4GVNTONS Dkmdrrs, 18 de novemòrede 1997 Societat 23 l a r a d i o g r a f i a
SANT CUGAT AMB EL POBLE SAHARIÀ
Caravíi."„ Catalana per la Pau. Foto: SCAPS
Ser la veu dels sense veu, i no permetre que
s'oblidi que hi ha un poble lluitant eh
un exili forçat
Ser la veu dels sense veu MONTSE SANT
• Sant Cuflat-
L'any 96 dues noies de Sant Cugat van anar als campaments de refugiats del Sàhara. El que hi van veure les va sobtar i va entrar molt a dins del seu cor. Els saharians vivien en les condicions més precàries, però amb una gran dignitat i un cor ple d'esperances en la seva lluita per la llibertat. Aquella nació petita però immensa en la fe en el dret del seu poble d'assolir un país lliure i sobirà, les va empènyer a portar el missatge a Sant Cugat. Van saber transmetre el seu entusiame per la lluita del Sàhara
Sant Cugat amb el poble Saharià és una petita associació que, juntament amb altres associacions del mateix caire d'arreu de Catalunya i d'Espanya, i a diferència d'altres ONG, tenen uns trets propis. Els seus militants es compro
meten intensament en favor del poble Saharià i la seva lluita política i social contra el Marroc, i en favor d'aconseguir la llibertat d'aquest poble. Les seves accions d'acostament, propaganda i suport en favor dels Saharians és total. No és només l'enviament de material i les colònies d'estiu dels nens; és també la lluita política per demanar justícia a les
Nacions Unides i ajudar en tot el procés de reestructuració del poble, el suport per donar una possibilitat d'educació i formació als joves, el manteniment d'una sanitat digna, el suport a un procés polític net i just. I encara n'hi ha més. Xerrades, tallers, recollida de material sanitari i educatiu, recollida i organització de les diferents Caravanes de la Pau, finançament de transport perquè els refugiats puguin tornar a casa, beques, propaganda de la cultura i les necessitats dels refugiats; i tot el que calgui. Una de les activitats que més han cridat l'atenció ha estat les colònies infantils.
Els nens vénen a passar uns dies d'esbarjo i descoberta del nostre món, tan diferent al seu, i de passada a fer controls de salut. Aquests petits, plens de curiositat i d'animació, descobreixen com són els països d'Europa. Què és un edifici de sis plantes, una escala automàtica o un tren... Descobreixen embadalits com l'aigua raja d'una aixeta o com s'obre el llum amb un interruptor. Gaudeixen del tren i dels menjars diferents, juguen sense el perill als carrers i places. Alegres i plens d'il·lusió atresoren totes les seves experiències per ex-plicar-les a casa, sense cap malícia. Són nens que no tenen
mancances afectives ni familiars, no estan en una zona de guerra, ni tenen por al demà. Ells, amb ulls nets d'infants sense traumes, i que poden anar a escola i jugar amb normalitat, entre cases de lona però plenes d'amor, reben l'experiència com un premi meravellós i com una aventura per explicar als pares no com la visió d 'un paradís prohibit. I els nens, amb la seva innocència de petits ambaixadors, ens porten l'experiència de vida d'un poble que sofreix amb dignitat i lluita esperançat perquè els seus nens, que són el seu demà, tinguin un país i una llar lliures.
24 Societat ELS4CfVlVrCK>S Divendres, J/i de nm·embre de 1997
L A S E T M A N A EN I M A T G E S
UN POPURRI LLATÍ Els professors de ball Pepe Asensio i Elvira Ayesa van obrir i tancar Fespectacle de balls de saló que es va fer durant la cerimònia de lliurament dels premis Santcugatencs de l'Any 1996. '/ò/y/glamour / l'estil dels balladors va fer-se palès sobre Fescenari. Eo to: X. /..
A L'ESTIL DE HOLLYWOOD Un saxofonista de la Cotton Club Big Band va iniciar Facte de
lliurament amb una sorpresa: va arribar a Fescenari després de passejar entre el públic del Teatre-Auditori
FOTO: XAVIER LARROSA
CHA-CHA-CHA PERILLÓS Elvira A yesa va demostrar ser una gran ballarina, tot i que el seu luxós vestit va estar a punt de caure. FOTO: X. L.
SEMPRE DONANT LA NOTA Són incorregibles. Joan Fàbregas i Pere Pahissa van fer la seva entrada cantant sarsuela com dos grans tenors. FOTO: XAVIER IARROSA.
UNA MENCIÓ ESPECIAL Xavier Fornells, director de Ràdio Sant Cugat durant vuit anys, Pere Pahissa i Joan Fàbregas van rebre un petit però
sentit homenatge de FAssociació Amics de la Ràdio. FOTO-.X.L.
HLS /GUVTONS Divendres, 28 de novembre de 1991 Societat 25
L A S E T M A N A EN I M A T G E S
PREMIA TOTA UNA TRAJECTÒRIA l'alcalde, Joan Aymerich, lliura el premi especial que rAjuntament atorga a un santcugatenc que se l'hagi guanyat per la seva trajectòria. I!historiador Joan Auladell el va rebre emocionat. Foto:X. L.
EL SANTCUGATENC DE L'ANY l'historiador Joan A uladell va ser un dels protagonistes de la nit, en ser guardonat amb el premi a tota una trajectòria. Les
seves investigacions sobre el patrimoni i les tradicions santcugatenques l'han fet mereixedor del guardó. X.L.
LLOANCES A RÀDIO SANT CUGAT Joan Aymerich va tenir paraules de lloança per als santcugatencs de l'any i pera Joan Auladell. Aymerich va destacar la feina que ha fet Ràdio Sant Cugat en els seus 15 anys d'història. Foto: XAVIER LARROSA.
ANIVERSARI FELIÇ L'edició d'enguany dels Santcugatencs ha coincidit amb el quinzè aniversari de Ràdio Sant Cugat, i es va repartir pastís entre tots els assistents. Foto:XAVIER LARROSA.
LA RÀDIO ES MOSTRA Elsp rogrames musicals es van presentar durant l'acte amb
ma petita escenificació. Una noia quedava corpresa de la música que sortia d'un antic aparell de ràdio.
Foto: XAVIER LARROSA.
26
EIS 4 CANTONS
Economia Dkentíres. J,Sdenirvemhrede 1991
C o n f l i c t e L a b o r a l
Uns setanta piquets impedeixen el pas als treballadors de Lucas
L'empresa acusa el COP, i aquest ho. nega G K M LOZANO
-Sant Cugat -
l 'na setantena de persones van barrar el pas als treballadors de l'empresa Lucas Diesel Systems que el cap tic setmana passat es dirigien a la fàbrica, en una acció que es podria repetir demà i diumenge, segons ha predit la direcció de la factoria. Fonts de l'empresa han assegurat que aquesta ha estat una mesura encapçalada pel sindicat majoritari del comitè de treballadors de Lucas (COP i l 'GT) , perquè "noaccepten que el 609?1 de la plantilla s'hagi adherit al Pacte d'Eficàcia Limitada", signat a primers d'octubre amb Comissions Obreres, segons
ha assegurat el portaveu de la companyia, Miquel Bonet.
El COP diu que' no en sap res
Bonet ha explicat que els vídeos de vigilància situats a l'exterior de la fàbrica posen de manifest q u e a lguns d ' a q u e s t s piquets són membres del sindicat majoritari del comitè d'empresa de Lucas , men t r e que aquests ho neguen ta\ati\ ament i asseguren que no en saben res.
Kl portaveu ha explicat que temen la repetició d'aquesta acció dutant el dia de demà, en què l'empresa té previst efectuar l'inventari general que cada any fa la companyia. Segons la
direcció, desprès que els piquets els barresin el pas duran t . dues hores, els treballadors van marxar a casa sense poder enllestir les comandes que hi havia previstes per dilluns.
L 'empresa , de m o m e n t , ha aclarit que es premi ran les mesures que siguin necessàries per facilitar l 'accés dels treballadors a la fàbrica, en cas que l'acció de protesta torni a repetir-se aquest cap de setmana.
La direcció de l 'empresa ha assegurat que els 6.000 milions d'inversió pendents de la mult inacional no arribaran "fins que el Pacte d'Eficàcia Limitada de Comissions no es transformi a Eficàcia General". La companyia Lucas viu un conflicte laboral des de fa gairebé un any. Foto: F.4C
Cursos
El curs cPaparadorisme del Sant Cugat Comerç dóna
bones propostes per al Nadal \ l \ k l \ Ll.OlMS
- Sant Cugat -
Sant Cugat Comerç ha tancat amb èxit el seu segon curs d'aquesta temporada que va començar el passat 10 de novembre. La nova proposta era sobre aparadorisme i paqueteria comercial i ha tingut una durada de dues se tmanes . .El primer curs que es va realitzar a l'octubre tractava cl tema de l'activació i la promoció del comerç i t ambé se 'n va fer un balanç molt possitiu.
Aquesta segona iniciativa ha reunit 24 comerciants que realitzen la seva activitat a Sant Cugat, amb un 75% de dones. Aquestes propostes que ha impulsat Sant Cugat Comerç serveixen per ttobar solucions als problemes quotidians que pot tenir qualsevol comerciant de la ciutat. Els cursos també reflexionen sobre la situació del comerç al municipi i presenten diverses idees i solucions per revitalitzar l'activitat comercial en un futur proper. Pepa Martín, membre de l'organització
dels cursos, explica que realit
zar aquestos cursos serveix perquè els comerciants d'aquesta ciutat tinguem clar el que podem i volem fer amb els nostres comerços.
El curs d ' apa rador i sme intenta donar idees i solucions per engalanar els comerços de Sant Cugat. Pepa Martín afegeix que és una casualitat que el curs coincideixi amb les properes festes de Nadal. Aprofitant aquesta casualitat de dat e s , e l s c u r s o s pe r als comerciants també prepararan els p a r t i c i p a n t s davan t d 'aquesta època tan significativa, en la qual l 'ambientació i els regals t e n e n un paper fonamental . Tècn iques per empaquetar d'una manera fàcil i ele-g a n t o pe r p r e p a r a r un aparador atract iu, han donat bones idees als cometc ian t s per a la propera campanya nad a l e n c a . D e s p r é s de la bona acollida que han tingut els cursos entre els comerciants sant-cugatencs, Sant Cugat Comerç prepara més propostes per al proper any. La pròxima iniciativa serà sobre t è cn iques de
venda i es realitzarà al gener.
E L S 4 C A N T O N S Divendres, 18 de novembre de 1991 Economia 27
Les empreses: Òptiques Mirasol
L'Òptica Mirasol porta més de 20 anys funcionant. Fa 6 mesos han obert una altra botiga al Celler Centre Comercial. L'atenció individualitzada al client, un servei de qualitat i la simpatia i professionalitat del seu personal són els trets principals.
JORDI MARTÍNEZ. Propietari d'Optiques Mirasol
C acurada graduació de la vista és el més important
Nl'RlA SKRRA
- Sant Cugat -
- Quina és la història d'Opti-ca Mirasol? - Fa 23 anys, aquest local era
d'un matrimoni gran que ja portaven una òptica. El meu pare, que estava dins del món de l'òptica, va comprar el local del C/ Endavallada fa 13 anys. Llavors es va convertir en un negoci familiar. Després jo em vaig introduir en el sector, ja que el món de l'empresa m'agradava força. Actualment, és una Societat Limitada.
- Òptica Mirasol ha estat des de sempre molt vinculada amb les entitats de Sant Cugat. Quina és aquesta tasca?
- Hem col·laborat amb ASDI, amb la Creu Roja, amb el Celler Centre, amb la Penya Blau Grana..., Sempre estem oberts a participar en les activitats que la nostra ciutat organitza.
- Recentment heu obert una altra botiga. Per què? - Sí, des del 22 de maig tenim
un local al Celler Cent re Comercial. Això ha estat fruit de la demanda de la gent , de la creixent competència que hi ha en aquest sector a Sant Cugat i de la voluntat de créixer com a empresa oferint cada vegada millor servei i un més ampli ventall d'ofertes.
- Oferiu els mateixos serveis a les dues botigues? - Sí. Però a l'òptica del Cen
tre Celler bàsicament hem ampliat el camp dels complements, com ara els cordonets d'ulleres, els productes netejadors per a lents de contacte, lents de contacte de colors, piles, etc.
- Quin tipus de client teniu? - Tenim gent gran, i qui dar
rerament hem adreçat una campanya promocional sota el lema "gent bella, preu vell", perquè puguin adquirir les seves ulleres (muntura i vidres graduats) a un p reu mol t c o m p e t i t i u . D'altra banda, tenim clients de tota la vida, des de que es va fundar el negoci, als quals sempre dest inem promocions especials. També vénen famílies senceres, això vol dir que vénen tots els seus membres: pares, fills, filles, avis. També hi ha molta gent jove. En general, són gent molt maca. N 'es tem molt contents.
- El creixement demogràfic
de Sant Cugat us ha afectat favorablement? - Sí. És evident que Sant Cu
gat ha crescut molt en els darrers cinc anys i, per tant, ha crescut la demanda o, si més no, hi ha més clients potencials. Es per això que hem obert un altre local i així poder atendre el màxim de gent, amb el millor servei i qualitat tècnica.
- El món de l'òptica ve marcat moltes vegades per pautes de la moda. Quina és la tònica actual?
- Efectivament, els mitjans de comunicació, la televisió i el cinema marquen unes pautes determinades a seguir. Per exemple, si una model com la Claudia Schiffer surt a les revistes amb lents de contacte de color blau o verd, l'endemà et vénen clientes que volen emprovar-se-les. Ara està molt de moda posar-se lents de contacte de colors.
- Quines novetats tecnològiques heu introduït recentment a l'òptica?
- A la botiga del Celler hem adquirit un aparell de precisió molt acurada per fer revisions de vista. En la nostra feina el més important és graduar bé la visió del client i, per tant, fer un bon diagnòstic. Però, de fet, l'aparell que millor gradua la vista és el de sempre, que tenim a la botiga del C/ Endavallada. Aquest aparell, que es basa en el tradicional sistema d'anar-te posant diferents lents amb diferent graduació en un ull i en l 'al tre, només ha incorporat l'automatització de les lents. De manera automàtica, els vidres graduats van saltant en la finestreta on el client té el cap recolzat per graduar-se la vista, i llegir les l letres de mides diferents sobre dos colors: verd i vermell.
- Sou membres de l'Assoc iació Sant Cugat Comerç . Quins avantatges suposa per a vosaltres i per al cl ient? - De moment , només un 20
pe r c e n t d e l s c o m e r ç o s d e San t Cuga t e s t an adhe r i t s a aquesta associació i, per tant, els beneficis encara són pocs. D 'en t rada , el que es fomenta és la intercomunicació de tots els comerços. Q u e la informació es t ransmeti i es coment i e n t r e to ts e ls c o m e r c i a n t s . D ' a l t r a b a n d a , i d e cara al c l i en t , s 'o fe re ixen d ive r se s
c a m p a n y e s : a c t u a l m e n t donem una hora de pirquing gratuïta. Amb vista al Nadal sup o s o q u e d o n a r e m a l t r e s avantatges.
— Com us c o m u n i q u e u ? - Ho fem sobretot a través
dels mitjans de comunicació, de l'Associació Sant Cugat Comerç , i mi t j ançan t mailings personalitzats a tota la nostra clientela. Aquest últim aspecte és un dels que més cuidem. I n f o r m a r c o n t í n u a m e n t el client, per no perdre 'ns . Jordi Martínez, propietari de la òptica. Foto.AVE BELTRAN.
Hotel 3a edat Rossinyol
Pel seu benestar. Per la seva tranquil·litat.
Els nostres grans es mereixen el millor. El millor entorn natural. El millor tracte, familiar i personalitzat. Les millors instal·lacions, amb assistència mèdica pemanent. La millor cuina, casolana i saludable.
I tot això és el que els oferim a l'Hotel Rossinyol de Valldoreix.
Per la seva tranquilitat i benenestar, confiï en la nostra experiència.
A C C E S S O S V A L L D O R E I X Terrassa - Manresa
I TARRAGONA GIRONA - FRANCA
Sortida I i VMMoretx
Q—SL—L| ossmYOi UM ~ Sortida 3 - Sf. Cugat
Valldoreix
l'Túnels Vallvidrera
BARCELONA
HOTEL ROSSINYOL RESIDÈNCIA 3a EDAT
Av. Joan Borràs, n. 64 • 08190 VALLDOREIX (Barcelona) • Tal. 589 62 58 - 865 27 07
I N S T I T U T EL PRIMER CENTRE DE RECURSOS EN INFORMACIÓ I ASSESSORAMENT SOBRE ESTUDIS I PROFESSIONS
• Quins estudis vols fer? • Quina professió vols exercir? • Com has de buscar feina?
Convocatòria de l'Ajuntament de Sabadell, per a la provisió d'11 places d'Agent de Sa Policia Municipal. Presentació d'Instàncies: fina aJ 4 de desembre de 1997, a l'Ajuntament {DOGC núm. 2518/14*11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de Sabadell de les següents places incloses a l'Oferta Pública 1997: 1 Intendent major de al Policia Municipal. 1 Sotsinspector de la Policia Municipal 1 Caporal de la Policia Municipal. Presentació d'instàncies: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2518/ 14-11-97)
Convocatòria de rinstitut M * i ^ < ) » S 0 n e f e Personals d» l'Ajuntament de fjKtafena, par ala provisió de les següents piàceB: lTterte/adegraurrtítjà,a1ptornat/daenlre-bait social, assistent social. 2 d'Administratives. Presentació d'instàncies: informació a f A-juntament. (DOGC núm. 2619/ 17-11-97)
Convocatòria de l'Institut Municipal de Serveis Personals de l'Ajuntament de Badalona, per a la provisió de les següents places: 1 Tècnic/a de grau superior, psicòleg. 1 Tècnic grau superior llicenciat en medicina, especialitat psiquiatria. 2 Tècnic grau mitjà, aparellador o arquitecte tècnic. 1 Tècnic Auxiliar, formació professional de segon grau de tècnic especialista en delineació. 4 Auxiliar Administratius/ves. Presentació d'instàncies: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2619/17-11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de Badia del Vallès, per a ta provisió d'una plaça de Oi» plomat/da en treball social. Sol·licituds: fins ai 11 de desembre de 1997, a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2523/ 21-11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de Sudanell, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administratiu. Sol·licituds: fins al 11 de desembre de 1997. a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2523/ 21-11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de Granollers, per a la provisió de les següents places: 1 Assistent Social. 1 Operar» de Manteniment. 1 Conserge de Biblioteca. Sol·licituds: fins al 9-12-97, a l'Ajuntament. (BOE núm. 275/17-11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de Caldes de Montbui, per a la provisió d'una plaça de Tècnic de Cultura i Joventut. Sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 275/17-11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de Gurb, per a la provisió de 2 places d'Auxiliar d'Administració General. Sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 275/17-11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de Palau de Plegamans, per a la provisió de les següents places: 1 Telefonista. 5 Professors de Música. 2 Auxiliar Administratiu. 1 Orientador juvenil. 1 Treballador Familiar. Sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOE núm. 277/19-11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de TÇrrnens, per a te provisió d'una plaça d'Auxiliar d'Administració General. Soiücítuds: informació a l'Ajuntament pOEnúm. 277/19-11-97)
Convocatòria de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, per a la provisió d'una plaça de Tècnic Superior. Sol·licituds: fins al 9/12/97, a l'Ajuntament. (BOE núm. 277/19-11-97)
Convocatòria del Patronat Emissora Municipal de Ràdfo de l'Ajuntament de Premià de Mar> per a la provisió d'una plaça d» Tècnic EspeclaSsta en Electrònica. SoUicituds: informació a l'Ajuntament, flXXSC núm. 273/ 14-11-97}
Convocatòria de la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la provisió d'una plaça de Gestor/a acadèmic amb destinació acadèmica de la Facultat de Ciències de l'Educació. Sol·licituds: fins al 9/12/97, al Rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona. (DOGC núm. 2520/ 18-11-97)
BEQUES, AJUTS PREMIS I SUBVENCIONS
Convocatòria del Ministeri d'Afers Exteriors, de 4 Beques per a realitzar estudis a Àustria durant el curs 1998-99. Sol·licituds: fins al 30-12-97, al Ministeri d'Afers Exteriors, c. Salvador, 1, 28071 Madrid. Tel. 91- 379 9762 ext. 9003 i 91-379 98 99.
Convocatòria de Neteriands institutefor Advanced Study in the HumanittBS and Social Sciences, de Beques NWS m. humanitats i ciències socials. Sol·licituds: fins al 31-12-97, ajNiAS, Meij-boomlaan, 1,2242 Pr. Wassenraar, Holanda. Tel. 31.1751.17162.
Convocatòria de Royal Society, Research Appomtments Department, de Beques de recerca Mr. and Mrs. John Jaffe Donation, per a doctors en les camps de ciències aplicades. Sol·licituds: fins al 31-12-97, a Research Ap-pointments Department, 6 Cariton House Te-rrace. London SW1Y 5AG Gran Bretanya. Tel. +44.71.8395561/301. Fax +44171.9302170.
Convocatòria del Centro de tnvestigaciones Energèticas MediciamDieritalesy Tecnológjcas (CtEMAT),de20bequeseneHXM&sterenEner-gta Nuctear, impartit pel CIEMAT amb col·laboració amb la Universitat Autònoma de Madrid. Sol·licituds: fins al 28-11-97, al Registre General del CIEMAT, avda. Comptutense, 22, 28040 Madrid.
Convocatòria de la Secretaria del Pla Nacional d'Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic, d'Ajuts per a la realització de projectes de R+D en el marc dels programes nacionals de biotecnolo-gia, tecnologia dels aliments, R+D agrari, R+D en medi ambient, etc. Sol·licituds: fins al 12-12-97, a la Secretaria, c. Rosario Pino, 14-16, 7a planta, 28020 Madnd
Convocatòria del Ministeri d^Sducació i Cultura, de Beques en el marc dat "Programa Nacional de Formació de-Personai Investigador", i en et marc de! "Programa Sectorial de Formació def Professorat Universitari í Personal Investigador". Sol·licituds: fins al 4-12-97, al Ministeri d'Educació i Cuttura, c. Serrano, 150,28071 Madrid.
Convocatòria del Internationale Robert - Schu-mann - Wettbewerb Zwickau, de Beques destinades a artistes per a la participació i estudi en el camp de la interpretació de piano, cant i cant coral a centres musicals alemanys.
Sol·licituds: fins al 31-12-97, a Kultuburo, Munzstrsse, 12, D-08056 Zwickau, Alemanya.
Convocatòria de London Cnamber of Corn-merce and Industry {LCCf), de Seques per a llicenciats, diptariatsiesttxfarÉB per fer estudis de totes les ciències econòmiques* Londres. Sol·licitud: fins ai 31-12-97, Examinallon Board, Centenary Schotarshlps, Mariowe House. Station Road Sidcup. Kent DA15 7BJ Gran Bretanya.
Convocatòria de l'IAESTE, de Intercanvis per a realitzar pràctiques a empreses a l'estranger 1998. Sol·licituds: IAESTE Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya, Campus Nord. Mòdul A3 S 105, c. Sor Eulàlia d'Anzizu, s/n, 08034 Barcelona. Tel. 93.401 70 71. Fax 93.401 61 34.
Convocatòriade les Corts Generals, de Beques pera realitzar tes» d o c t o r relacionades amb les Corts Generals o amb el Parlament Sol·licituds: e te Secretaria Generat de la Cè-mara, c. Floridabianca, s/n. 2» pi., PaJau dei Congres, 28014 Madrid. (BOE núm, 278/20-11-97)
Convocatòria de les Corts Generals, de Beques per a la formació pràctica d'Arxivers, Bibliotecaris i Documentalistes. Sol·licituds: a la Secretaria General de la Cà-mara, c. Floridabianca, s/n, 2" pi., Palau del Congrés, 28014 Madrid. (BOE núm. 278/20-11-97)
Convocatòria de les Corts Generals, de Beques per a la realització d'estudis i treballs sobre comunicació institucional relacionats amb el Parlament. Sol·licituds: a la Secretaria General de la Cà-mara, c. Floridabianca, s/n, 2* pi., PaJau del Congrés, 28014 Madrid. (BC€ núm. 278/20-11-97)
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES
Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa TRASUPER HENZE TRATAMIENTOS SU-PERFICIALES, SL. Objecte social: fabricació de broll de sorra, tractament de peces d'estampat, de premsat, precisió etc. (BORME núm. 218/14-11-97)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa BELS-CON XXI, SA. Objecte social: inversió ínmobiltària, promoció, urbanització, parcel.tació, construcció i compra - venda de terrenys i demés béns Immobles. (BORME núm. 218/14-11-97)
Cerdanyola: Constitució de l'empresa IN-NOVARC ARQUITECTURA, SL. Objecte social: activitat constructora. (BORME núm 218/14-11-97)
Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa ARQUI NOU, S L Objecte social: construcció i reforma de tota classe d'edificis. (BORME núm. 218 /14-11-97)
Barberà del Vallès. Constitució de l'empresa TRANSDARA, SL. Objecte social' realització de transports de mercaderies de totes classes per carretera. (BORME num. 218/14-11-97)
tació i/o distribució de productes del sector industrial. (BORME num. 218/14-11-87)
Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa P D V POLITÈCNICA DENTAL DEL VALLÈS, SL Objecte social: clínica dental i laboratori de pròtesi dental, centre radiològic, etc. (BORME núm. 218/14-11 -97)
Cerdanyola: Constitució de l'empresa BLANCO WHITE SISTEMAS, SL. Objecte social: compra - venda, comercialització etc. de programes informàtics. (BORME núm. 218/14-11-97)
Rubí: Convocatòria de Junta general extraordinària, de i'empresa SOCIEDAD ANONI-MARÚBíINrXJSTRÍAL Dia i Soc el 4 de desembre de 1997,16b. al domtcüisociet. {BORMS num. 218 /14-11-97)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa EDV MARKETING DIRECTO, SL. Objecte social: promoció de tot tipus de productes i serveis, mitjançant diferents tècniques publicitàries, de venda i distribució, així com la gestió de les mateixes, etc... (BORME núm. 221 /19-11-97)
Rubi: Convocatòria de Junta genera) Extraordinària de t'empres» EVERYCEL SA. Dia i Moc el 10 de desembre de 1997,12h, ai domicili social. (BORME núm. 222 /20-11 -97)
Barberà del Vallès: Convocatòria de Junta general Extraordinària, de l'empresa TEYTEL, SA. Dia i lloc: el 15 de desembre de 1997. 10h, al domicili social. (BORME núm. 221 /19-11-97)
Sant Cugat: Constitució de l'empresa SO-GELTA, SL.
(BORME núm. 221 /19-11 -97)
Rubí: Constitució de l'empresa ADOSADAS GIL VAL, SL. Objecte social: activitat immobiliària. (BORME núm. 222/20-11-97)
Rubí: Constitució de l'empresa SOCIEDAD DE AGENCIA DE TRANSPORTES DIRELOP, SL. Objecte social: activitats auxiliars del transport de mercaderies per carretera, així com agència de transports, magatzem, distribuàdor.. (BORME núm. 222/20-11-97)
Sant Cugat: Cors^fe^deJ'emprese, PRO-MOCfOKiS MCI í r íS Í |W MOrMíLL, SL. Objecte eodal: wejèswtíbï explotació de bénsímnwjJbies,' IV paflMfiiífim.ï"
Rubí: Constitució de l'empresa ADOSADAS GIL VAL, SL. Objecte social: activitat immobiliària. (BORME núm. 222/20-11-97)
-ÇéàstlucIS de l'empresa, USCASeS DE BOR, S L
Sant Cugat: Constitució de l'i SENTACIONES EUROPEAS MANICH, SL Objecte social: intermediació, represen-
(BOHME num. 222/20-11-97)
DEP - Selecció d ' In formac ió Of ic ia l Quatre Cantons
Un lot de problemes greus Albert Vinas: "Estem treballant per fer incorporacions"
La tretzena jornada del campionat de lliga a Primera Catalana ha donat una altra derrota al Sant Cugat Esport, la sisena consecutiva. L'Olot, l'adversari dels santcugatencs, va marcar en els
últims cinc minuts d'un partit que va dominar el conjunt santcugatenc, però que va acabar perdent. Aquesta desfeta ha provocat que el tècnic Albert Vinas hagi començat a buscar alguna
incorporació en la línia davantera. L'entrenador del primer equip ha manifestat que "està convençut" que el seu equip mantindrà la categoria. Diumenge a la tarda, el conjunt vermell-
i-negre visita el terreny de joc del Reus, líder en solitari de Primera Catalana. El tècnic de Riudoms no ha descartat que en aquest xoc debuti algun nou fitxatge.
ÀLKX LÓI'KZ - Sant Cugat -
La derrota del Sant Cugat Esport diumenge passat al camp municipal d'Esports ha fet saltar l'alarma al c lub que pres ide ix Francesc Ruiz. Amb aquesta ja van sis les desfetes consecutives dels jugadors que dirigeix Albert Vinas. Després de controlar aquest enfrontament, el conjunt vermell-i-negre va encaixar el gol de la derrota en els darrers cinc minuts. Es ben cert que l'Olot, tot i endur-se els tres punts, va mostrar-se com un adversari molt inferior a l'equip santcugatenc.
Aquesta ha estat també la quarta derrota consecutiva que el Sant Cugat Esport ha patit al seu terreny de joc, després de perdre amb el Balaguer, el Vic, el Cerdanyola de Mataró i l'Olot. El balanç al camp municipal d'Esports és de dues victòries i cinc derrotes. L'entrenador del primer equip explica que tot i la mala sort que ha tingut el seu equip en els darrers compromisos "el futbol no es valora ni per l'actitud dels jugadors sobre el camp ni per les ocasions que es creen en un xoc, si no pels gols". La veritat és que en els darrers partits que ha jugat l'equip vermell-i-negre al seu terreny de joc la sort no l'ha acompanyat.
Vinas busca davanters
El fet de no aconseguir cap dels últims divuit punts en joc ha provocat que el tècnic del primer equip, Albert Vinas, estigui buscant en aquests moments reforços per a la línia davantera , unes incorporacions que podrien fins i tot debutar aquest d iumenge al camp del Reus, líder de Primera Catalana. El tècnic de Riudoms ha declarat que no "és normal que el Sant Cugat Esport, que té jugadors de renom al davant, en set partits només hagi fet un gol de jugada". Un Vinas preocupat ha matisat que "no hi ha encert en els últims metres. Hi ha jugadors que han de millorar perquè, si no, tindran problemes", ha dit Vinas en una clara al·lusió als homes que ocupen la demarcació de davanter. "He ob-tat per la paciència, per la confiança en ells, per creure en el seu t reba l l p e r ò , és clar, en aquests moments la corda s'ha tensat moltíssim. Estem treballant per fer incorporacions".
Visiten el l íder
El Reus Deport iu , el líder en solitari de Primera Catalana, és el proper rival del Sant Cugat
BSaat Cagat Esport va Mraca··tfa·ataraaaalial dava* rMot Fan: TJHWk UMRA
Esport al campionat de lliga. El con jun t tar ragoní podr ia agreujar encara més la "situació complicada" que travessa l 'equip vermell-i-negre, que ocupa la dotzena posició amb 16 punts , a tres del descens. El Reus és l 'exequip que dirigia Albert Vinas, que l'ha definit
com un "gran equ ip" , al que coneix "a la perfecció". Tot i que ha reconegut que serà un xoc "molt complicat" també ha afirmat que "signaria un empat". Lluny de Sant Cugat, els vermel l - i -negre han guanyat tres partits, n 'han empatat un i n 'han perdut dos. Aquest par
tit correspon a la catorzena jornada de lliga.
Malgrat els mals resultats Vinas està "convençut" q u e el Sant Cugat Esport mantindrà la categoria "sense problemes". Segons el de Riudoms, si el seu e q u i p aconsegueix 40 p u n t s salvarà la categoria.
RESTAURANT N O U SALO Restaurant per a 200 comensals
NOVA DIRECCIÓ
N O V A C U I N A Un marc ideal per a les seves celebracions
MENÚ DIARI De dilluns a dissabte
BUFET OBERT Diumenges
Amplis jardins i aparcament gratuït
Obert de dilluns a diumenge migdia Divendres i dissabtes també vespres
Ctra. de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4,6 • Tel. 589 09 67
30 Esports ELS4CAMXÏVS Divendres, 2ü de novembre de 1997
Voleibol
Castro avança que aviat hi haurà novetats significatives
La capitana Maria Teràn i Alicia García abandonen l'equip El Club Voleibol Sant Cugat continua jornada rere jornada sense aixecar cap. Dimecres, en partit corresponent a l'onzena jornada del campionat de üga, el sènior femení va tomar a perdre, aquest cop davant l'Albacete, per 0 sets a 3. Dissabte
A i . i x Loi 'K/ - Sant Cugat -
Kn partit avançat a l'onzena jornada tic la lliga Acevol femenina, cl Club Voleibol Sant Cugat va encaixar dimecres passat l'onzena derrota de la temporada al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix davant l'Albacete, que va vèncer per un clar 0 sets a 3, en parcials de 3-15,6-15 i 3-15. L'equip manxec va demanar l 'avançament d'aquest partit ja que aquest cap de setmana ha de disputar un partit de Copa d'Europa a Escòcia. L'equip santeugatenc, que fins al moment tan sols ha aconseguit un set en la present campanya, també va caure a Sant Cugat el cap de setmana passat enfront el Xuvenil Teis, un conjunt que tampoc coneixia la victòria a la lliga. Les gallegues, però, van imposar-se amb força claredat per 1 set a 3, en parcials de 4-15, 15-9, 5-15 i 13-15. Amb aquesta nova desfeta del sènior femení, el CV Sant Cugat ha passat a ocupar en solitari l'última posició a la taula amb 11 punts. Sens dubte, aquest es presentava com el xoc més important per a les santeugatenques, que finalment van decebre i no van poder
passat, l'equip que dirigeix el croata Zo-ran Nikolovski va ensopegar al pavelló de Sant Cugat a Valldoreix davant el Xuvenil Teis per 1 set a 3 . A m b aquesta desfeta, el sènior femení seguirà ocupant l'última posició a la lliga Acevol femenina,
però ara ho farà en solitari. Després de les baixes de Maria Teràn i d'Alicia García, el president del club, Carles Castro, ha decidit posar punt i final a la situació que travessa l'equip i ha avançat que properament pensa fer canvis.
Motor
Jordi Gómez guanya la Copa Ibiza de ra l l is
À. L. - Calaf/Sant Cugat -
El pilot santeugatenc Jordi Gó-mez es va proclamar cl cap de setmana passat a Calaf vencedor deia Copa Ibiza de ral·lis de terra. En la darrera cursa d'aquesta prova, Gómez va aconseguir la segona posició i va desbancar del liderat Joan Font, que va finalitzar en el quinzè lloc. Gómez va fer un temps d'l hora, 11 minuts i 13 segons. En aquest campionat, el pilot santeugatenc ha vençut en tres de les vuit proves en què ha consistit la Copa Ibiza.
T e n n i s
B tècafc OMti del CV Sa* Cagat, Zaraa N M m H . poMa M r ils fits cwitats i l CV Sant Cupt Fita: FHIr SOLA
obsequiar l'afició amb el que hagués estat el primer triomf de la temporada.
Teràn i García , baixes
La capitana del sènior femení Maria Teràn ha decidit posar punt i final a la seva carrera esportiva a Sant Cugat perquè ja
no se sentia motivada de continuar jugant amb el conjunt que entrena Zoran Nikolovski. Alicia García, fitxada aquesta temporada del Múrcia, també ha pres la decisió de marxar de Sant Cugat. Ment re aquestes dues jugadores han abandonat la disciplina del CV Sant Cugat, la brasilera Christiane Pin-
heiro tampoc ha anat convocada amb el primer equip perquè encara no ha aconseguit la nacionalització.
El president del club santeugatenc, Carles Castro, ha avançat que en els pròxims dies hi haurà novetats significatives, que podrien afectar directament tant el planter com el cos tècnic.
Corretja participa al Master Estatal
- Saragossa/Sant Cagat -
El tennista santeugatenc Alex Corretja, dotzè al rànquing ATP, participa des d'avui i fins diumenge al Màster Estatal Pàgi-nas Amarillas que se celebra al pavelló Príncep Felip de Saragossa. En aquest torneig hi prenen part les vuit millors raquet e s e s t a t a l s , e x c e p t e Sergi Bruguera, que no ha arribat a un acord econòmic amb la federació. Corretja està enquadrat en el grup vermell, juntament amb Fèlix Mantilla, "Pato" Cla-vet i Albert Portas. /À.L.
Handbol
La UE Sant Cugat apallissa el Martorelles, penúltim classificat Els santeugatencs visiten el Sant Esteve de Palautordera
Al.KX LÓI'KZ
- Sant Cugat -
L'equip d'handbol de la l nió Esportiva Sant Cugat va derrotar sense contemplacions el Martorelles, penúltim a la taula classificatòria, amb un balanç d'una victòria i un empat, per un clar 35 gols a 18. Els jugadors vermell-i-negres van derrotar un equ ip molt inferior als locals que , tot i dominar amb autoritat, en cap moment van abaixar la guàrdia. D ' aques t a manera , cada jornada que t ranscorre , el conjun t s a n t e u g a t e n c és més a prop d'assolir una de les places que donen dret a disputar la fase d 'ascens. Amb una victò
ria a Sant Esteve de Palautordera. cl conjunt que dirigeix Joan Sancho s'aproparia encara mes a assolir el primer objectiu de la temporada.
L'equip vermell-i-negre continua ocupant la segona posició a la taula amb 16 punts , i un balanç de \ tiit victòries i tan sols una derrota, la que va patir fa algunes jornades a la pista del Cardedeu , líder del grup però amb els mate ixos punts que els de Joan Sancho.
Ara, el Sant Es teve
Vn de ls resul ta ts de la darrera jornada al campionat de lliga ha es ta t la victòria del Sant Es teve de Palautordera
d a v a n t el B a n y o l e s pe r un ajustat 18 gols a 1 7. D 'aques ta manera, l 'equip local ha sumat la seva tercera victòria a Primera Catalana. Amb tot, el Sant Esteve de Palautordera és avantpenúl t im a la classificació amb () punts i tin balanç de tres v ictòries i sis der r o t e s . E n c a n v i , l ' e q u i p s a n t e u g a t e n c és s egon a la taula amb 16 punts i tan sols ha sofert una derro ta . Per a aquest enfrontament, l 'entrenador Joan Sancho té els dubtes de Xavi Pizarro i de Xavi Montilla. L'enfrontament entre aques ts dos equips es jugarà d i u m e n g e a partir d 'un quart d 'una del migdia a Sant Es teve de Palautordera.
U M jquda dal partit qae vi enfrantar la Uf Sant Cu** i d M K X W I L M M » .
<^(T*Alïv^É?^\ j£ÍgggggggggggggKÍggggggggfl| V ^ ^ ^ W W ^ i í r A
^^fflH^^^^^p^^HHPIPLVkp
A L U M I N I 1 V IDRE
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02
, SANT CUGAT Fax 675 28 61
ELS-Í CANTONS Dkrudm, _'<V de novembre de IW Esports 31
Hoquei herba
L'Atlètic apallissa el Júnior i desfà la seva imbatibilitat
L'equip d'Andrés B arrien tos perdla tercera posició a la taula El que és considerat l'actual equip revelació a la Divisió d'Honor masculina, el Júnior, va perdre el seu primer enfrontament de la temporada al camp de l'actual campió de lliga, l'Atlètic de Terrassa, per un con-
ÀLEX LÓPKZ
- Sant Cugat -
L'equip masculí del Júnior va caure apallissat diumenge passat a (Jan Salas, el terreny de joc de l'Atlètic de Terrassa, per un contundent 10 gols a 0, curiosament el mateix resultat que van patir els blau-i-negre la temporada anterior. "El partit es va trencar molt ràpid a favor de l'Atlètic, tot i que estic satisfet perquè nosaltres vam intentar desplegar el nostre joc. A vegades les coses surten, i d'altres no", ha explicat Andrés Barrientos. Per a aquest enfrontament, l'entrenador santcugatenc no va poder comptar amb quatre jugadors, tres d 'e l ls h a b i t u a l m e n t t i tulars . Aquests són Joan i Jany Vidal i Alex Serra. Barrientos ha declarat també que "les baixes es van deixar notar" i s'ha mostrat preocupat perquè aquests quatre jugadors són dubte per al xoc d'aquest cap de setmana. A més, són baixa ja segura l'holandès Vincent, que per motius personals ha de viatjar al seu país, i Joan Sallès, lesionat en la darrera jornada. És a dir que fins a sis baixes podria presentar el Júnior per al proper compromís al campionat . El conjunt
tundent 10 gols a 0. Val a dir que ta amb dos jugadors més de baixa: per a aquest derbi vallesà, l'entrenador Andrés Barrientos no va poder comptar amb quatre jugadors, tres d'ells titulars. La situació, a més, es complica per al tècnic, que comp-
Vincent i Joan Saltés. Amb aquesta derrota, el Júnior ha perdut la imbatibilitat i ha cedit la tercera posició a la taula. Ara passa a ocupar el cinquè lloc.
què nosaltres no estem al 100 % santcugatenc va perdre també dues coses més: la imbatibilitat i la tercera posició a la classificació. L'Atlètic, que segons Barrientos "és un dels millors equips d'Europa", és l'actual campió de la lliga a la Divisió d'Honor. Diumenge al matí, els santeugatencs, cinquès amb 11 punts, reben el Vallès Esportiu, que ocupa el vuitè lloc amb 5 punts. El tècnic argentí del Júnior ha qualificat l'enfrontament de "difícil, per
dé les nostres possibilitats". Inaki Orsola, que en les últi
mes temporades havia defensat els colors del Júnior, ha tornat a Sant Cuga t després de ser a Austràlia una temporada. Orsola entrena i juga amb el segon equip del club santcugatenc.
Victòria a Alacant
L'equip femení del Júnior va
endur-se els tres punts en joc de la seva visita al camp del San Vicente d'Alacant, en derrotar-lo per 0 gols a 2, amb gols de Luci L ó p e z i Sandra S e r r a h i m a . Aquest diumenge les blau-i-ne-gres, sisenes amb 9 punts, reben el Caja Cantàbria Sardinero, tercer classificat amb 12 punts.
El cap de setmana passat, l'equip infantil femení del Júnior es va proclamar Campió de Catalunya en hoquei sala.
Futbol sala
El Winterthur perd injustament a la
pista del Centel les - Sant Cugat -
El Winterthur Sant Cugat va perdre de manera injusta el cap de setmana passat a la pista del Centelles per 6 gols a 4. Amb aquesta desfeta, el conjunt que dirigeix Carles Navarro trenca amb la línia de bons resultats que l'havien dut a guanyar els dos darrers enfrontaments a la lliga. En canvi, el Cen te l l es , amb aquesta victòria assoleix el segon t r iomf al c a m p i o n a t i s u m a el seu s isè p u n t , t r es menys que els de Carles Navarro. Des cjue osonencs i santeugatencs fa tres anys que juguen plegats a la Divisió de Plata, dels sis partits que s'han enfrontat ambdós conjunts, els vermell-i-negre tan sols han vençut en
una ocasió, mentre que han empatat en una altra. Amb aquesta desfeta, el FS Sant Cugat ocupa la desena posició a la classificació amb 9 punts, a només tres de la zona de descens. Si tenim en compte que aquest cap de setmana li toca descansar, el conjunt santcugatenc podria perdre posicions a la taula. Després d'aquesta desfeta, l'entrenador del Winter thur Sant Cugat, Carles Navarro, ha assegurat que "hem perdut més que tres punts". Les dues grans novetats per al pròxim partit que els santeugatencs han de disputar a la pista del Sícoris Portainé de Lleida seran el porter José Luis, fins ara lesionat, i Oscar Díaz, que podria tornar al primer equip. /À.L.
Futbol sala
El Burriana empata amb l'Olímpyc als
últims segons del partit - Sant Cugat -
L'Olímpyc de la Floresta va rebre el gol de l 'empat final en els últims segons del partit que el va enfrontar al Burriana, un dels líders de la categoria, al pavelló municipal de Sant Cugat. Com ja va succeir fa dues setmanes a la pista del Girona, el conjunt que dirigeix Àngel Ruiz va encaixar la igualada quan els florestans tenien el xoc ben encarrilat.. L'Olímpyc de la Floresta no guanya des del passat 18 d'octubre, quan van superar el Català-Babar a la seva pista. A més, després de disset mesos d'imbatibilitat al pavelló municipal, el conjunt de la Floresta porta tres partits consecutius sense conèixer la victòria. Els
d 'Àngel Ruiz s 'han proposat aquest cap de setmana sumar els tres punts en joc en la seva visita a la pista del Sant Andreu, el darrer classificat del grup amb tan sols 2 punts i un balanç a la lliga de dos empats i sis derrotes. L'Olímpyc de la Floresta, novè amb 8 punts, vol abandonar els últims llocs a la classificació i sumar la tercera victòria a Primera Nacional. Si tenim en compte la posició que ocupa el Sant Andreu, l 'Olímpyc de la Floresta hauria de sumar els tres p u n t s en joc. Ruiz no podrà comptar amb Jordi Mur ni Ma-nolo, que segueix lesionat. Qui no va debu ta r en aques t enfrontament va ser Miquel Es-colano, ja que el seu tècnic no ho va creure oportú. /À.L.
Esquí
Pros deixa l'equip estatal d'esquí
À. L.
El santcugatenc Aleix Pros ha posat punt i final a la seva etapa com a membre de l'equip estatal d'esquí de fons, fonamentalment per dos tipus de problemes: pel baix pressupost i per la desmoti-vació. Pros ha pres part en un munt de campionats internacionals al llarg dels set anys de la seva carrera esportiva. Ha participat al Campionat d'Espanya i al Campionat del Món júnior i a les Uni-versiades. Alguns dels títols més importants són un segon lloc a la Copa d'Europa sènior i una quarta posició al Campionat d'Europa.
Actualment, és el màxim responsable de l'escola d'esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat, destinat a joves d'entre 6 i 16 anys, i on s'hi poden practicar dues modalitats: fons i alpí.
P a t i n a t g e
Festival de l'EPA al pavelló
- Sant Cugat -
L'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat ha organitzat per a aquest diumenge a partir de les cinc de la tarda al pavelló municipal, un festival que comptarà amb la presència de tots els patinadors i patinadores de l'EPA, el grup d'expatinadors del club i de tres figures internacionals presents en el darrer campionat del món celebrat a Reus el passat mes d'octubre: Ante la Parada, campiona del món de 19%, Natàlia Ridao i Clemente Zerezo. Aquest és el tercer acte commemoratiu del 20è aniversari de l'entitat, després d'una exposició a la Casa de Cultura i un festival. /A.L.
Jocs Escolars
Alvarós, Fio i Puigneró, al Cross Escolar
- Terrassa / Sant Cugat -
Els atletes santeugatencs Ferran Alvarós, del CM Sant Cugat, en categoria benjamí masculí, Àngela Fio, del CN Sant Cugat, en categoria aleví femení, i Ramon Puigneró, del CM Sant Cugat, en categoria cadet masculí, es van proclamar dissabte passat vencedors del Campionat Comarcal de Cross, disputat a Terrassa. /À.L.
32 Esports ELSíCANTONS Divendres, JX de novembre de 1097
B à s q u e t
L'entrenador de la UESC pega a I1 àrbitre en acabar el partit
Folch: u Demano disculpes per la meva actitud intolerable" N o m é s cinc punts de d i fe rènc ia van separar l 'equip de bàsquet d e la Unió Esport iva Sant Cugat del Fincas Fraga, un dels l íders del grup . Tot i la vuitena derrota consecutiva dels vermel l -
\i.\:\ Lói'KZ - Sant Cugat -
I,'equip de bàsquet de la l ' E Sant Cugat va estar a un pas d'aconseguir lu victòria contra el Fincas Fraga, un dels líders de la categoria. Només cinc punts tic diferència. 64 a 69, són els que va poder treure el conjunt adversari davant un conjunt sant-cugatenc que. segons el seu entrenador Unís Folch, "va marcar el r i tme del part i t" . Amb aquesta derrota ja en van vuit de consecutives. Folch creu que el que cal és "analitzar les derrotes i l'evolució de l'equip. En els últims tres partits hem donat una imatge ben diferent del que hem demostrat fins ara i és per això que hem de ser optimistes".
Una acció lamentable
Sens dubte, la nota negativa del partit va ser l'agressió del tècnic de la U E San t C u g a t , L lu í s Folch, a l'àrbitre del partit un cop va acabar aquest. Folch, penedit per aquesta acció penosa, ha entonat el mea culpa: "Demano públicament disculpes per la meva actitud inexplicable i intolerable. No només a l'àrbitre,
i-negre, l 'entrenador del pr imer equip , Lluís Folch, ha declarat que "en els últ ims tres partits hem donat una imatge ben d i fe rent de l q u e hem d e m o s t r a t fins ara i és per això que hem de ser op
timistes". Folch va ser lamentablement el responsable d i recte d e la nota negat iva d e l ' en f rontament , en agred i r l 'àrbitre un cop acabat el xoc. El tècnic ha demanat disculpes públ icament .
que lògicament és el més implicat, sinó també als jugadors i a l'afició pel meu comportament. Vaig perdre els nervis. Va ser una situació que ni jo mateix puc explicar". Folch parla "d'impotència" quan explica que "en els últ ims t res par t i t s hem t ingu t opcions al triomf i per decisions arbitrals al final del xoc no hem pogut lluitar per la victòria". A
l'hora de tancar aquesta edició, el comitè de competició encara no havia fallat. Amb tot, però, l'entrenador vermell-i-negre afirma que "assumiré les decisions que prengui l'organisme". El club ha fet arribar un escrit a la Federació Catalana de Bàsquet, mentre Lluís Folch es va reunir dimecres a la tarda amb Joan Carles Mitjana, president del Col·legi
htenUrSUB
Català d'Àrbitres per parlar sobre aquest afer. Aquesta jornada, l'equip de bàs
quet de la UE Sant Cugat, tretzè amb un balanç de dues victòries i vuit derrotes, visita la pista del Cornellà, novè a la taula amb un balanç de cinc victòries i cinc derrotes. Folch ha reconegut que el seu equip sortirà a la pista "amb la pressió de guanyar".
Hoquei Patins
El PH Sant Cugat perd amb el Martinenc
À. L. - Sant Cugat -
FI Patí Hoquei Sant Cugat va perdre a la pista del Martinenc en els darrers segons de l'enfrontament corresponent a la sisena jornada del grup I de Segona Catalana. Amb aquesta derrota, el conjunt santeugatenc s'allunya de les primeres posicions de la taula. L'equip que dirigeix Lluís San-chez ocupa en aquests moments la vuitena posició amb 7 punts. El rival dels vermell-i-negre per aquest cap de setmana és l'Universitari, penúltim sense cap punt.
Golf
Ivo Giner aconsegueix la targeta
- San Roqua/Sant Cugat -
El golfista del Club de Golf Sant Cugat Ivo Giner, de 20 anys, i jugador professional des del desembre de 1996, ha aconseguit la targeta europea en el Europe Tour Quality School Finals, que s'ha disputat aquesta setmana a la localitat de San Roque (Cadis). Aquest torneig és classifi-catori de l'Escola de la PGA. Els també santeugatencs Fernando Roca i Nacho Feliu, que hi prenien part amb l'objectiu de recuperar la targeta perduda, no han pogut assolir la fita. /À.L.
Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sani Cugat i Autocugat Opel
SANT CUGAT BSSORT
JordjHervís 1 PBSAfíTC3ttS#:"v Vanessa Costas Glòria Subirats Núria Soto Laura Gallego Laura Martín Sara Montero
PATÍ HOQUEI Jordi Viílalonga
14 13 9
7 3 3 3 3 3
Toni Zaplana • Jordi Montserrat Jordi Rius
JÚNIOR MASCULÍ Christian Wein Joan Sallés Carles Sallés Pablo Negre . -..
JÚNIOR FEMJSNf ' Curo! Abad Lucia López Elisabet Maragail Sandra Serrahima
Juveni l Femení 09 .00 N.Copèrnk'-Pureza Maria (Dis.)
BÀSQUET
In fant i l Mascu l í 1 1 . 0 0 Tecnos "B"-UE St Cugat "B"...(Dis.) 1 1 . 0 0 PB St Cuga t -UE St Cugat "A"..(Dis.) 0 9 . 0 0 Regina Carmeli-E. Avenç "A" ..(Dis.) 1 2 . 0 0 E. Avenç "B"-Escola Pia "B"....(Dis.)
In fant i l Femení 0 9 . 0 0 Angeleta Fcr re r -L iceo Ega-ra (Dis.) 0 9 . 0 0 Escola Pia "A"-UE Sant Cu-
gat..(Dis.)
C a d e t Femení 1 0 . 0 0 Pureza Mar ía-Pet i t Estel (Dis.)
O E Í C 0 B R E / X T *L VI „ i h - * K * A •• * o 8 E * T
Vols anar a la platja? Vine al Palau ftoWt. Des d'ara, al Palau Robert, hi trobaràs totes les platges de Catalunya, i els hotels, i les tradicions, i els esports, i la gastronomia, i les festes majors, i les rutes, i la geografia, i la cultura, i la història, perquè hem convertit el Palau Robert en el més gran centre d'informació turística, cultural i de lleure de Catalunya, vi<*lW * ^ fA I
34 Esports ELS tCANWNS Divendres. .V de novembre de 1997
F U T a e w
Primera (Catalana
Sant (Cugat-Olot 0-1 (Cornellà-Reus 1-1 Vie-Gramanet 1-2 Palafrugell-Ripollet 0-0 Balaguer-Granollers 1-0 Sants-Tretnp 1-0 (iirona-( ïuíxols 1-0 I .'HospitaIet-Barceloneta....2-3 Roda de Berà-Masnou 1-2 (Cerdanyola MatanVN alls 1-4
Equip P J P C PE PP GF C C Punta
d l 1 i
San t O i u a l l.3
Cerdanyola l i
Ripollet I i
Valls l i
Vn 1 i
Rodal le ia 13
Karceloneta I. '
L'Hospitaler 13
Sants 13
1 2
16
1 1
17
16
1.1
1.1
10
9
16
1 6
16
l i
14
14
1.1
H
9
8
Tercera Regional G R U P 14
San Pedro-l Hlastrell 4-1 Júnior-Montserrat 2-2 PB San tCuga t -La Farga...6-2 Les Fonts-Castellar 3-1 Juv.25 Sept.-Can Boada 6-1 Poble Nou-Can Fatjó 2-1 Matadeperene-Joan XXII1.0-1 (Can Trias-( va n'Oriol 1-1
La propera (30 de novembre): Olot-Cerdanyola Mataró; Reus-Sant (Cugat Esport; Gramanet-Cor-nellà; Ripollet-Vic; Granollers-Palafrugell; Tremp-Balaguer; Guí-xols-Sants; Barceloneta-Girona; Masnou-I.'Hospitalet Atlètic; Valls-Roda de Berà.
La propera (30 de novembre): Mil.lenari-Sporting Mira-sol; Tibi-dabo-San Pedró Lumen; La Farga-Llano; Barbera-Viladeeavalls; La Romanica-Can Rull; RómuloTron-choni-Castellar, Maurina Egara-An-dalucía; Badia-Pena Los Merengues; San Lorenzo-Rubí.
PJ PG PE PP G C P u n t *
|, , _'~ V | · l '>
1 L~ I ..111-
\ l . ,radc|sercni '9
l ... IHas ' '
J i u n X X I l l 9
JC.in Katii'i 9
San l 'cdri . 9
P B S t C . u a a l P
J ú n i o r 9
Montser ra t 9
IVblc N o u 9
C a n Boada 9
l ' I lastrel l 9
Caste l lar 9
La F a r g a 8
4 I
.1 1
14 15
IS 14
11 1 1
22 13
2.3 10
19 9
27 9
2K 7
22 5
19 4
3 1 4
La propera (30 de novembre): Ullastrell-Can Trias; Montserrat-Pefia San Pedró; La Farga-Júnior; Castellar-PB Sant Cugat; Can Bo-ada-Les Fonts; Olímpic Can Fatjó; Juventut 25 de Setembre; Joan XXlII-Poble Nou; Can Oriol-Ma-tadeperenc.
BÀSQUET
Segona Ca ta lana Grup I
G N Sabadell-Horta 97-58 Cosmos-Bonaire 70-79 Almeda-Cornellà 61-63 H E St Cugat-F.Fraga.. . .64-69 La Salle Manresa-Súria.75-65 C N Tàrrega-Mollet 84-95 Maragall-Ripollet 56-71 Franqueses-Castelldefels. 76-63
E q u i p P J P G P P P F PCPunthr.
C \ Sabadell 10 8 2 802 671 18
1 ineas brasa 1(1 8 2 726 623 IS
Mul ler 10 8 2 717 64.1 IS
F ranquese s 10 8 2 781 697 18
Ripo l l e t 10 7 3 651 632 17
CN' l ' à r rega 10 7 3 739 740 17
Súria Kl 7 .1 686 642 17
Castelldefels lli 6 4 662 649 16
C o r n e l l à 11) .1 5 707 706 1.1
l ionai rc 10 4 6 647 689 14
Marae.aH 10 4 6 717 767 14
Almeda 10 3 7 637 651 13
l E S t C u g a l l O 2 8 6 4 4 6 8 7 12
H o n a - I . i m a 10 2 8 65.1 766 12
Salle Manresa 10 1 9 659 690 11
C o s m o s 10 0 10 635 808 10
La propera (30 de Novembre): Mollet-Maragall; Súria-CN Tàrrega; Fincas Fraga-La Salle Manresa; Cornellà-LK Sant Cugat; Bonaire-Almeda; (CN Sabadell-Cos-mos; Ripollet-Les Franqueses; Horta-Lima-( Castelldefels.
La propera (30 de Novembre): Taburicntc-Jolascta; Sardinero-RC Polo; (Club Kgara-San Pablo Val-delii/'.; (Cl) Terrassa-Apòstol Orense; Atlètic Terrassa-F(C Barcelona; Júnior-Vallès Ksportiu.
Divisió d'Honor femenina
Club de (Campo-RC Polo..7-0 San Vicente-Júnior 0-2 Atl.Terrassa-R. Sociedad...1-2 Sardinero-CD Terrassa. . . .2-1 U.Sevilla-Valdeluz 0-3
Equip P J P G P I P P GF G C P I H N I
R.Socicdad 6
C l ) Te t t a s sa 6
Satdincro 5
Club C a m p o fi
Valdcluz 5
J ú n i o r 6
R C P o l o 6
l!. Sevilla 6
Ari.Terrassa 6 0 I
SanViceriK 6 0 I
2 3
2 0
1 1
0 21
2 20
1 7
1 18
1 8
1 1 0
12
11
10
9
6
4
1
1
La propera (30 de Novembre): Club de Campo-San Vicente; RC Polo-Atlètic Terrassa; Júnior-Sar-dinero; -Real Sociedad-Universi-dad de Sevilla; San Pablo Valdeluz-CD Terrassa.
KA«0SM?y
Pr imera catalana G R U P 2
Sant Cugat-Martorelles.. 35-18 Cardedeu-Bordils 20-14 Gavà-Esplugues 26-25 Sant Esteve-Banyoles 18-17
P J P G PC P P GF G Ç P u n t a
(Cardedeu 9 7 2 (1 245 176 16
Sant Cvajal 9 8 0 1 263 193 16
Gavà 9 6 1 2 233 221 13
Banyoles 9 5 1 3 208 202 11
Ksplugues 9 3 1 5 222 241 7
Sant Esteve 9 3 0 6 205 238 6
Martorelles 9 1 1 7 191 242 3
Bordils 9 0 0 9 153 207 0
La propera (30 de Novembre): Bordils-Martorelles; Esplugues-Cardedeu; Banyoles-Gavà; Sant Esteve Palautordera-UE Sant Cugat.
VOtEIBOL
Divisió d 'honor femenina
C V Leisa-Tenerife 0-3 Sant Cugat-Xuvenil Teis . . l -3 A Pinguela-Albacete 0-3 C.Cantàbr ia -Granada 0-3 Múrcia-P. Benidorm 3-2 Las Palmas-Caja Àvila 0-3
Equip P J P G P P
T e n e r i f e 10 10 (I
Caja Àvila 10 9 1
I G r a n a d a 10 S 2
Mbacete 10 7 .1
\ P i n s u e l a 10 6 4
CV l .eisa 1(1 5 5
Múrc ia 1(1 4 6
C. C a n t à b r i a líl 4 6
l ' l t en id . . r n i 10 1 7
l.as l ' a lmas lli 1 7
N i n e n i l T c i s III 1 "
CV S a n t l lu i ta t 1(1 0 III
Punts
2 0
19
18
l.l
1 1
1 1
1 0
La propera (29 de Novembre): Tenerife-Múrcia; Playas Beni-dorm-Las Palmas; (Caja Avila-Caja (Cantàbria: l '.(íranada-A Pingue-la; Albacete-CV Sant (Cugat: Xu-venil Teis-Dicgo Porcelos.
La propera (29 de Novembre): Gavà-Epic Casino;Vilassar de Mar-Andorra FC; Rubio Burlada-Ando-rra Terol; Saragossa-Centelles; Teide Salinetas-Sícoris Portainé-La l'nión-Playas Maspalomas; Maxon-Diario de Noticias Xota; S'Arenal Llucmajor-Premià; Winterthur Sant Cugat (descansa).
P r imera Nacional A
G R U P 6
C N Sabadell-L'Hospitalet.4-1 Cambrils-Girona 6-6 Olímpyc-Burriana 3-3 Canet-Sant Andreu 4-2 B u r r i a n a - C a n e t 3-1 Benicarló-Llopart 6-1 (Castellón-Barcelona..(ajornat)
Equip P J P G PE P P GF G C P u n t a
I k n i t a r l ó 9 7 0 2 54 24 21
h u m a n a 8 6 1 1 40 25 19
l 'CasiclIrSn 7 6 II 1 3.1 21 18
C a n e t 8 5 2 1 33 2r. 17
L'Hospitalet 9 .1 (I 4 30 50 15
l 'C Banelona s 4 2 2 49 .1.1 14
CN Sabadell 8 4 1 3 3.1 36 H
Català-Babar 8 3 1 4 .17 .12 1(1
O l í m p s r 8 2 2 4 2 7 3 3 8
Gi rona 9 2 2 1 in 41 8
Llopart 8 1 2 5 2 ' . 4S 1
C a m b r i l s 8 0 2 6 52 49 2
Sant Andreu 8 (I 1 7 19 41 1
La propera (29 de Novembre): L'H ospi tal et-( Ca talà-Baba r; l'C Barcelona "IV-CN Sabadell: Gi-rona-Playas de Castellolí; Bu-rriana-Cambrils; Sant Andreu de la Barca-Olímpyc Floresta; Llo-part-(Canet.
HOÍHJEJ PATH4S
Segona catalana G R U P 1
Mart inenc-PH St Cugat....7-6 La Garriga-JMJ 9-4 Laietà-Santa Isabel 5-1 Sentmenat-Castellet 12-5 Arenys de Munt-Ripollet 4-2 Cornellà-Congrés 2-9 Universitari-Esplugues 8-10
Easilp P J PG P I P P GF GC Punta
A t e n y s M u n t 7 7 0 0 51 13 14
C o n g r é s 7 6 0 1 68 19 12
Ripol le t 7 5 1 1 60 26 I I
Sentmenat 7 5 1 1 41 30 11
M a r t i n e n c 7 5 1 1 29 24 11
Laietà 7 4 1 2 28 20 9
K s p l u g u e s 7 4 0 3 46 49 8
P H S t C u g a l 7 3 1 3 3 6 3 3 7
La Garr iga 7 3 0 4 31 31 6
Corne l l à 7 2 1 4 28 45 5
Cas te l l e t 7 1 I 5 32 62 .1
Sta I sabe l 7 0 I 6 16 56 1
l n ivets i tar i 7 0 0 7 34 53 0
JMJ 7 0 0 7 27 66 0
La propera (30 de Novembre): PH Sant Cugat-Universitari;JMJ-Martinenc; Santa Isabel-La Garriga; Castellet-Laietà; Ripollet-Sentmenat; Congrés-Arenys de Munt; Esplugues-Cornellà.
Segona catalana G R U P B
C N Barcelona- St C u g a t .5-14 Reus-Badalona 26-23 Aklla-Enginyers 11-11 HcMpitalet....... (Descansa)
M-"» - . . . P J . PG PE PP PF PC Punta
Hospitalet 5 5 0 0 23.1 67 10
Alella 5 3 1 1 102 74 7
Enginyen 6 3 1 7 193 97 7
Reus 5 3 0 2 124 116 6
Badalona 5 2 0 3 18.1 131 4
I K St Cugat 5 1 0 4 3 8 195 2
í :N Bareclona 5 0 0 5 35 228 -2
La propera (30 de Novembre): Barcelona-Reus Esportiu; Badalona-Alella; Enginyers-Universitari; CR Sant Cugat-Júnior-Hospitalet.
Grau Garriga exposa la seva obra més recent a la Galeria Canals
El conseller Pujals visitarà rexposició dimarts
Avui s'inaugura a la Canals Galeria d'Art l'exposició de l'artista santcugatenc Josep Grau Garriga. Feia 2 anys que no exposava a la nostra ciutat. La mostra d'enguany constarà de 25 obres de petit format sobre paper, que es podran contemplar fins al 7 de gener.
Nl'RIA SKRRA - Sant Cugat -
L'exposició de Josep Grau Garriga, artista santcugatenc, constarà de 25 obres de petit format, sobre paper, creades durant l'últim any al seu estudi d'Anjou. En elles, l'artista expresa el seu món personal amb t emes de tractament formal i estilístic que voregen el Surrealisme.
Amb aquesta mostra intimista i personal de Grau Garriga, l'artista santcugatenc de projecció internacional torna a exposar a la seva vila. Aquest autor tan important a Catalunya s'ha compromès amb el seu temps, fent servir l'art com a forma d'expressió per mostrar el rebuig polític i social que té envers les diferents injustícies que es donen avui entre la humanitat.
La Galeria Canals celebra amb
aquesta exposició dos esdeveniments molt especials: si el setembre del % iniciaven els actes del de sè an iversar i a m b l'elaboració d'un cartell de Grau Garriga, ara tanquen l'any amb l'exposició de les obres més recents d'aquest autor.
L'obra de Grau Gariga es troba r epa r t i da per les p r i nc ipa l s col·leccions i museus del món. Molt aviat podrem gaudir-ne a la Fundació Grau Garriga, que actualment es troba en fase de creació i que s'ubicarà a la Casa Aymà. Hi podrem veure, entre d'altres obres de l'autor, diferents tapissos, tècnica que ell ha donat a conèixer, a través de la que va ser l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat.
Josep Grau Garriga va néixer a Sant Cugat l'any 1929. Es va formar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Ha treballat
Josep GrauGarriga torna a exposar a Sant Cugat. Foto: E4C.
gairebé totes les tècniques ar- A través del dibuix, el collage t íst iques: dibuix, pintura, escultura, gravat i environaments. Però sobretot destaca per la seva tasca en el món tèxtil. En aquest sentit, Grau Garriga és considerat un important impulsor i difusor de la tècnica del tapís, fins a projectar-lo a la categoria d'art.
i el color, l'artista ens connecta amb els seus records d'infància, viscuts a Sant Cugat, mitjançant una simbologia evident d'aportació tècnica i conceptual molt arriscada. L'exposició que s'inaugura avui és una mostra del seu treball més recent.
La Cua prepara tallers infantils de cara al Nadal
MOMSK GoNZÀl.KZ - Sant Cugat -
L'Associació de Monitors La Cua, de Valldoreix, prepara un any més els Casals d'Esplai de Nadal, on els nens d 'entre 6 i 14 anys podran realitzar tot tipus d'activitats durant les vacances nadalenques.
Els organitzadors han previst un assortit de tallers molt divers que va des de les manua-litats, classes d'anglès, fins a tallers de cinema, teatre, passant per unes classes de cuina i jardineria. A més, es reviuran les tradicions com el dia dels innocents, la carta als reis o el tió. Els tallers es realitzaran al Casal de Valldoreix del 11 de desembre al 7 de gener, tret dels dies de Nadal i Any Nou i s ' impartiran pel matí i per la tarda, amb la possiblitat que els nens que ho vulguin es quedin a dinar. Ja s'ha obert la matrícula per inscr iure ' s als casals pe r als nens que ja hagin part icipat en anteriors edicions. Els que no ho hagin fet mai, hauran d 'esperar fins al dia 9 de desembre per fer-ho.
P r e s e n t a c i ó l l i b r e
Jordi Llimona analitza les bases
de la tolerància al seu últim llibre La presentació es va fer a la Llibreria Paideia
NÚRIA SERRA
- Sant Cagat -
La tolerància i els seus fonaments, de Jordi Llimona, és el llibre que es va presentar la setmana passada a la Llibreria Paideia. El llibre ha estat editat per Edic ions 62. La presentació va anar a càrrec d'Ar-cadi Oliveres, vicepresident de Justícia i Pau.
L'autor, Jordi Llimona, de 73 anys, és capu tx í i escr iptor . Llimona es conegut per Ics seves idees democràt iques i catalanistes i per una religiositat oberta.
Ha publicar diversos llibres en aques t senti t : Sempre nòmades. Ver una mort més //litua
na, Jesús de Natzaret o L'hora dels pobles.
El llibre d ' enguany és fruit de la comprensió i la humanitat de la seva relació amb les persones. L'autor inicia l'obra amb un resum introductori on aclareix la procedència del concepte de tolerància, contraposat al d'intolerància, amb tres punts: una visió científica i racional del món contraposada a la seva concepció mitomàgica; un repartiment democràtic del poder, en contraposició a l'acumulació de poder; i una concepció oberta de les ideologies contraposada a una concepció tancada d 'aquestes .
I .et tolerància i els seus fonaments està dividit en °- breus capítols
que porten un títol prou clarificador: tolerància i religió, el fonamentalisme, la intolerància, etc. Però el més interessant és el darrer: "p lan te ja ments per a un món plural". En ell, Llimona, conscient del caminar del món cap a la pluralitat, deixa ben clar aquest terme, contraposat al d'universalitat. Per a ell, la universalitat tendeix a un únic model, mentre que la pluralitat tendeix a mantenir la diversitat. Jordi Llimona acaba la seva
obra amb una imprecació al lector. "La tolerància pot fer molt per a la consciència humana". I afirma "és el primer pas cap a la pau,perquè és el-primer pas cap a l 'altre."
T a l l e r d e R e l l o t g e r i
u n u a t 1 8 8 0
F r a n c e s c S e r r a
Especialitat en rellotges antics - Aparells mecànics de precisió
Trebaüs de torn i fresa - Visita a domicili
Riera Sant Miquel, 7 - 08006 Barcelona - Tel. 415 12 94
36 Cultura ELS-/CA1VIWS Divendres. 18 de novembre de 1997
T e a t r e
Ferran Rané estrena avui 'Bodas de plata' al Teatre-Auditori
El Centre Cultural coprodueix el muntatge ran Rané reconeix que se sent com "un tore- _ _ _ _ ^ _ _ _ _ _ _ _ L'actor Ferran Rané reconeix que se sent com "un tore
ro en capilla abans de sortir al ruedo" per l'estrena de Bodas de plata, aquesta nit, al Teatre-Auditori de Sant Cugat. El muntatge, amb monòlegs d'Àngel Alonso, explica les particulars noces de plata d'un pres amb tot allò que "es mou, respira i l'envolta".
JOSKI» MARIA MIRÓ
- Sant Cugat -
L'actor Ferran Rané estrenarà aquesta nit cl muntatge Bodas de plata, amb textos i direcció d'Angel Alonso, al Teatre-Auditori de Sant Cugat, que coprodueix l'espectacle. El muntatge tracta les peculiars noces de plata d'un pres, protagonitzat per Rané, amb una gran necessitat de relació amb el seu entorn i que treu un sentit positiu a la vida, quan les circumstàncies també li són adverses. "És l'aïllament d'una persona, disposada a omplir qualsevol moment de la seva vida d'amor, passió, melodrama, boleros... Un personatge positiu que vol treure suc a la vida en qualsevol moment", segons el seu protagonista. Rané considera que aquesta obra ha estat especialment important per al seu autor, Àngel Alonso, que "s'hi va abocar de ple" després de l'accident de cotxe que va patir i que va acabar amb la vida del dibuixant de còmics Ivà, que conduïa el vehicle. Rafié estableix un paral·lelisme entre Alonso i Francisco, el personatge de Bodas de plata, ja
que els dos "estan disposats i aferrissats a treure profit de la relació amb les coses".
"Molta teatralitat"
En un principi, Alonso també havia pensat en l'actor José Sa-cristan per interpretar aquest paper, tot i que va assegurar que ara no se'l podria imaginar en mans d'un altre actor que no fos Ferran Rafié. Per la seva banda, Rané ha afirmat que va quedar-se enganxat de la primera a l'última pàgina del guió perquè "respira molta teatralitat". A més, l'actor reconeix que des del primer moment es va crear un bon feeling amb Àngel Alonso. Rafié va assegurar que ha rebutjat altres ofertes i que es troba molt a gust amb aquest treball, tot i que li fa molt respecte perquè se sent "com un torero en capilla abans de sortir al ruedo".
Rané també va felicitar la gestió del Centre Cultural, que coprodueix el muntatge, "en un moment en el qual es qüestiona què és el teatre públic i el servei públic. Penso que l'exemple de Sant Cugat és singular". L'actor ja havia passat pel Teatre-Auditori amb la re-
Angel Alonso
presentació de Buscant el senyor Ferran, en la qual també participava la santcugatenca Emma Vilarasau. L'autor i director del mun
tatge, Àngel Alonso, també ha dirigit altres muntatges com Historias de la puta mili o La extraüapareja, que es pot veure al Teatre Borràs de Barcelona on porta dos anys funcionant. Ferran Rané, per la seva banda, pensa que viu un bon moment professional amb l'estrena d'aquesta nit i amb la comèdia televisiva "Tocat de l'ala" on treballa amb la seva dona, amb qui acaba de tenir un fill.
T e a t r e
Estrellita, entre els molins i Rocinante. Foto: AVE BELTRAN.
La Cubana acomiadarà 'Cegada de amor' al
Teatre-auditori ÀNGELS CASTUERA
t/i
Estrellita Verdiales, l'estrella de Cegada de amor, una manxega més manxega que el Canal, segons diu ella mateixa en una de les cançons de l'espectacle, ha quedat immortalitzada al Museu de Cera de Barcelona, al costat del Quixot i Dul-cinea. Estrellita i tota la trvupe de La Cubana van fer una presentació molt especial del final de la seva última obra, Cegada de amor. La Cubana tancarà la llarga temporada de quatre anys a Catalunya venint a Sant Cugat a partir del dia 11 de desembre. De moment, hi ha entrades venudes fins al dia 13.
Però el Teatre-Auditori i La Cubana han apostat per ampliar els dies de funció fins al 21 "perquè és una mena de símbol dels bolos
per comarques que havíem fet amb altres espectacles", segons Jordi Milan, director de la Cubana. L'espectacle es va estrenar al Tívoli i des d'aleshores ha estat quatre anys rodant per escenaris de l'Estat espanyol. "El Teatre-Auditori de Sant Cugat té unes instal·lacions magnífiques i és més fàcil accedir-hi per als catalans del centre", va afegir Milan. "No ens fa por haver acordat tantes funcions. Esperem que el públic respongui perquè, tot i que no ho sembli, encara hi ha gent que no ha vist Cegada".
Els actors de la Cubana han volgut tancar les últimes actuacions a Catalunya amb una gran festa, com no podia ser menys, en la que estrellita Verdiales s'ha convertit en una figura de cera. L'estàtua s'estarà provisionalment al Museu de Cera de Barcelona.
Confiï en més de 50 anys d'experiència en assistència sanitària
a Sant Cugat cada dia estem més a prop de vostè
Demani'ns informació als telèfons
** 419 97 04 419 35 70 José Antonio López
...Tindrà accés a la nostra pòlissa
dental GRATUÏTA durant 3 mesos
• • • P O
^EGON Fundada l'any 1946
C r í t i c a de t e a t r e
Amb els ulls brillants d'espurnes EDUARD IENER
Stnutnaia Baríton: Ezequiel Casamada Soprano: Guergana Guèleva Piano: Carles Barròs Violí: Annedilia Riestra Direcció escènica: Pep Bou i Ariel García Valde's lloc i dia: Teatre-Auditori, 21 de novembre
Amb aquestes poètiques paraules, extretes de l'última cançó interpretada en aquest peculiar recital, volem apropar al lector la sensació experimentada en el decurs d'un espectacle ple de suggestives imatges, de suaus emocions, de destil·lades il·lusions i delicats estímuls obtinguts gràcies a una esplèndida selecció de cançons que pertanyen a coneguts autors russos i desconeguts compositors búlgars,
units pel fil d'una subtil línia dramàtica, que ens porta cants populars, infantils o tristes evocacions metafísiques, fins a passions amoroses desfermades, turmentades o exaltades. Trencar la posada en escena
clàssica d'un recital de lied, emfatitzant el text, donant a la dramatúrgia més importància, polaritzant l'atenció de l'espectador amb les llums i les entrades i sortides dels cantants, frustra però, en deixar la sala a les fosques, la possibilitat de seguir les lletres de les cançons que, amb encert, acompanyaven el programa.
Molt bona interpretació de Carles Barros al piano, integrant-se també en la representació en llegir en català alguns textos. En la seva breu aparició, correcta i poètica, l'actuació del violí d'Annedi-
lia Riestra. Arrauxat, viril, ple de força i convicció el baríton Ezequiel Casamada, posseïdor d'una veu prou potent i de bonic timbre. Finalment certificar la triomfal actuació de la soprano Guergana Guèleva, una presència carnal atractiva i total (una semblança notable amb Isabella Rossellini!) amb la capacitat de dir qualsevol cosa amb els ulls, el moviment de les mans, el seu caminar suggerent per l'escenari, que arrodoneix el cantar amb un timbre i tesitu-ra dúctils, un fiato notable, veu ben impostada i una expressivitat tan variada com ajustada al sentit del text interpretat. Un coproducció del centre
Cultural que cal degustar com aquell que pren una copa del vi que guarda només pels moments especials.
3 S A N T C U G A T
inici d'una Hem fet 5 anys! I ho volem celebrar amb tu. Perquè ets un amic i et volem fer un regal. Perquè 600 pel·lícules i 1.500.000 d'espectadors en 5 anys s'han de celebrar de la forma més especial. Perquè sabem que t'agrada anar al cinema i volem premiar la teva fidelitat. Ara, amb la teva entrada podràs aconseguir la nostra targeta CINESACARD. Així, cada cop que vinguis, i amb cada entrada que compris, sumaràs punts amb els quals podràs gaudir dels regals més especials. Una targeta pensada especialment per a tu.
'p-·yzT':^"-
GRATIS! __ ~'eM^1p&&^m Wenulcàssíc que
ma^W^pck^^m'É^èebmúB 1397. 'M*2 111
Però això no és tot! Perquè també et convidem a un fantàstic supermenú de crispetes i refresc. Només has de presentar el cupó d'aquest anunci amb la teva entrada al bar dels Cinemes Sant Cugat i demanar el teu menú.
Vine a celebrar-ho amb nosaltres! T'hi esperem!
Venda d'entrades las 24 hores
Venda per telèfon 9 0 2 - 3 3 3 2 3 1 *
l·li venda pcrttWon Jtioosa un recèrrac d*» BB. partocaütit
38 Cultura ELS líCAIYIÜi>S Divendres. IS de novembre de 1997
A r t
Jordi Traperho amb l'alcalde dui H i! irió.hd» \ 11// Rl \RRH\\.
Traperho ce lebra 3 0 anys amb una mostra antològica
Aymerich defineix Fartista com un ciutadà exemplar Al.BKRT BALANZÀ
I .'artista santcugatenc Jordi Traperho ha fet 30 anys de carrera artística i ho ha volgut celebrar amb una exposició antològica de tota la seva obra. La inauguració va tenir lloc divendres a la Casa de Cultura i va comptar amb el suport de l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, qui va definir T r a p e r h o com "el millor exemple per demostrar que Sant Cugat és viva culturalment i que es mou en tots els àmbits".
La mostra es titula "Jordi Traperho: 1967-1997. Una pràctica artística" i és un recull de les obres més representatives de les cinc etapes pictòriques de l'artista santcugatenc. Per a Traper
ho, aquest període ha estat "tres dècades marcades per la recerca del sentit de l'ésser humà".
La preparació de la mostra ha estat una dura tasca de selecció que s'ha allargat fins als dos mesos. El recull demostra la línia ascendent de l'artista en una proposta que ell sempre ha reivindicat com a autodidacta. Segons Traperho, el més important per a la creació artística és la vocació, per sobre de qualsevol formació econòmica.
Jordi Traperho va instal·lar-se a la Floresta l'any 1972, quan ja feia cinc anys que s'havia iniciat en la pintura a Barcelona. L'autor ha advertit que aquest canvi, que s'aprecia clarament en les obres d'aquell temps, ha conduït la seva obra cap a una "filo
sofia ecologista". La inauguració també va comptar amb la presència de la tinent d'alcalde de Serveis Personals de l'Ajuntament, Àngels Ponsa, el crític d'art Arnau Puig, i l'actor de Tetrateatre Joan Berlan-ga, el qual va llegir una poesia escrita pel mateix Traperho. La mostra antològica es podrà veure fins al 14 de desembre.
Durant aquests 24 anys a Sant Cugat, Jordi Traperho ha esdevingut un dels principals impulsors de l'activitat cultural de la ciutat, que ell mateix ha desdoblat en altres pràctiques com la poesia i l'escultura. L'artista organitza ara les tertúlies de l'Associació Ocell Radiant de la Floresta, que ja fa gairebé dos anys que funcionen.
P i n t u r a
Marta Vallbé exposa a la galeria
Canals del Celler JOSRP MARIA MIRO
- Sant Cugat -
La pintora santeugatenca Marta Vallbé exposa, des del passat dissabte ,una trentena de quadres de la seva obra més recent a la galeria de Canals al Celler Centre, i es podran veure fins a mitjans del mes vinent. Vallbé mostra en aquests quadres la seva visió del Mediterrani: quadres on predominen els colors terrosos combinats amb la tècnica del co-llage amb materials com la tela, el filferro, trossos de ceràmica, fusta o cartró. En aquests quadres Vallbé tracta la Mediterrània i més concretament "Grècia, com a primera cultura mediterrània, com a bressol de la cul
tura occidental". La jove santeugatenca pretén trobar la confluència de les diferents cultures del Mediterrani a través de les seves pintures, per això no descarta continuar amb aquesta temàtica i tractar d'altres cultures com el món romà.
En una primera etapa, Vallbé va centrar-se en la música a partir dels concerts als quals assistia i amb els quals s'inspirava per pintar. Vallbé ja havia exposat en algunes col·lectives de Canals i a d'altres ciutats com Madrid. El propietari de la galeria, Josep Canals, pensa que l'artista Marta Vallbé "és una de les artistes joves amb qui creiem i que pensem portar a l'edició d'enguany d'Artexpo de Barcelona".
E x p o s i c i o n s
L'artista Joan Solà exposa una col·lecció d'olis a la Sala Rusinol
SALVA TORDERA
- Saat Cagat -
L'artista Joan Solà i Puig exposa des d'ahir, i per primera vegada a Sant Cugat, una col·lecció de la seva obra pictòrica a la Sala Rusinol. L'exposició romandrà oberta fins al dia 16 de desembre. L'obra d'aquest pintor, natural de To
relló, és de diversa natura: paisatges, bodegons, natures mortes, retrats... Segons paraules del crític Franscesc Galí, membre de l'Associació Internacional de crítics d'Art, l'obra de Solà "és una obra feta a base de contrastos". Joan Solà ha realitzat, entre d'altres, retrats als reis d'Espanya i a coneguts actors i actrius.
JOAN SOLA i PUIG del 27 de novembre al 16 de desembre
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Tel. 675 47 51 srnol
E x p o s i c i o n s
L'ateneu s9omple amb les obres de Margarida
Olivé i Josefina Edo SAIAATORHKRA
- Saat Cugat -
Les artistes Margarida Olivé i Josefina Edo exposen des del dia 21 una col·lecció de la seva obra a l 'Ateneu santcugatenc, seu de l'Associació Firart de la qual formen part les dues artistes.L'exposició està oberta a tot el públic i hi romandrà fins al dia 5 de desembre .La inauguració va ser tot un èxit d ' a s s i s t è n c i a i les a r t i s t e s c r e u e n q u e hi van a p l e g a r unes cent persones. Un total de quaranta-un quadres omplen la sala de l'Ateneu. L'obra de Margarida Olivé barreja diferents temàtiques: rodets de llana de colors, senzils estudis de cols, troncs d'arbres
i collages treballats amb roba de fil antiga. Si hi ha una constant que defineix els seus quadres és una referència al món de la pagesia catalana, al qual Margarida ha estat lligada durant anys. El fruit artístic de Josefina Edo és, en canvi, més homogeni. La majoria dels seus quadres fan referència als paisatges menorquins i utilitza per plasmar-los una gamma variada de materials: pols de marbre, resina, acrílics, sorra de Menorca... Totes dues artistes combinen tractaments clàssics amb d'altres més contemporanis
Els pròxims projectes de les artistes, si no "es presenta res més aviat", serà una exposició a Maó, on Josefina Edo té fixada actualment la residència.
Els Joves de Mira-sol estrenen obra de teatre
ALBERT BALANZÀ
El Grup de Joves de Mira-sol va presentar aquest cap de setmana el seu seu últim espectacle, Allò que tal vegada s'esdevingué, al Casa l C u l t u r a l de Mira-sol. Davant d 'un públic predisposat i entusiasta, el grup integrat a l'Espai Jove va executar la peça teatral d'una forma molt desimbolta. El projecte més immediat del grup teatral és l'obra Els Pastorets, a la qual hi estan més avesats, ja que la representen cada any per les festes de Nadal. La representació de La Passió és un projecte de més envergadura, que el Grup de Joves vol assumir enguany.
Regala't unes magnifiques copes de cava d'autèntic cristall
Un brindis bles
targetes Ara, fent servir qualsevol de les nostres targetes, aconseguiràs aquestes elegants i magnífiques copes de cava d'autèntic cristall. Col-lecclona-les!
magnífiques
copes de cava
d'autèntic cristall.
<tf Caixa qrlènedès
40 Cultura ELS /C4NTCK>S Divendres, .'S de novembre de 1VV7
Música x x x x x
Pau Riba ja litrvïa actuat en altres ocasions a Sant Cugat. Foto: X.I..
Pau Riba presenta
'Cosmossoma' en un
xou provocatiu Al.BKRT B.M.ANZÀ
La proposta de la segona Nit dels Cantautors d'aquesta tardor a la Casa de Cultura semblava simple: Pau Riba, veu i guitarra. Però, quan a la quarta cançó l'autor de "Noia de porcellana" va decidir treure's les sabates i els mitjons, el públic ja va advertir que aquella no seria una nit qualsevol.
Riba va aprofitar la presentació de l'espectacle Cosmossoma, que es va estrenar a mitjans d'octubre a l 'Espai, per abocar les seves particulars opinions sobre filosofia, política o llengua. Va imitar polítics, va titllar de "punyetes" el debat sobre la llei del català i va convidar el jove auditori a arri
bar als 12 milions de catalans. "Ja sabeu què us toca . va incitar. En la part estrictament musical, Riba va tornar a demostrar el seu virtuosisme en la guitarra i va ser corejat en les cançons més emblemàtiques com "L'home estàtic" per un públic incondicional i sorprenentment jove. Pau Riba ha complert enguany
33 anys de carrera artística des que va formar el duo 'Els tro-ba-2', i des d'aleshores ha conreat una activitat polifacètica. Impulsor del Grup de Folk i del Manifest de la Nova Era, Pau Riba ha tornat a primera línia de l'escena amb la recuperació de l'espectacle "Licors" i amb l'edició de "Lletrarada", un llibre que recull les lletres de totes les seves cançons.
SUBSCRIVIU-VOS A
CAVM.L Una revista en català per a nois i noies
Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona
A l'anterior edició es van explicar contes de Mèxic. Foto: F.4C.
Cèxit de FHora del
Conte es confirma
amb 'Contes del Japó9
NÚRIA SKRRA
- Saat Cagat -
L'Hora del Conte ja té un espai fix a la Biblioteca del Centre Cultural. Cada trimestre organitzen una sessió per als més menuts, amb contes d'arreu del món. Si el mes passat s'explicaven contes de Mèxic, aquest cop es trià el Japó. Al desembre l'Hora del Conte anirà destinada als contes de Nadal.
El matí del dissabte, la Biblioteca del Centre Cultural va acollir més de 50 petits, acompanyats pels seus pares o germans grans. En aquesta ocasió, es van explicar "Contes del Japó", a càrrec de Minoru Shiraishi.
Els contes nipons són ben diferents del romanticisme que
envolta els contes europeus. Minoru Shiraishi, llicenciada
en Belles Arts, és actualment professora de japonès a la facultat de Traducció i Interpretació de la l 'AB. La seva estima pels nens i la vinculació amb el sector editorial infantil del seu país l'ha duta a explicar contes del Japó per tota Catalunya i per Espanya.
Enguany, la Minoru va explicar 2 contes força divertits: el primer, sobre nans i l 'encanteri d 'un morter de pedra; l 'altre tractava d'un geni amb una capa màgica. Elements de la tradició oriental, personatges mitològics i finals feliços van entretenir els nens que van assistir a l'Hora del Conte a la Biblioteca del Centre Cultural.
Retrobaments i homenatges en la diada de Santa Cecília
AI.IU·'.KI B A I . W Z A
- Sant Cugat/Valldoreix -
La diada musical de Santa Cecília va tenir aquest cap de setmana dos punts principals a Sant Cugat: l'Escola Municipal de Música i el Casal Cultural de Valldoreix.
L'Escola va donar un to de ret robament al concert , ja que els protagonistes van ser tretze exalumnes que ja han passat pel centre i que , amb un sentit professional o amateur. han continuat dedicant-se a la música. El concert clàssic va servir perquè un auditori format per molts joves que encara són a l'Escola, veiessin cap on pot evolucionar el seu futur un cop surtin del centre .
En un to més pluridiscipli-nar, el Casal Cultural de Valldore ix va ce l eb ra r la 18ena ed ic ió del concer t de Santa Cecília, que va aplegar fins a 20 i n t è r p r e t s a m a t e u r s . Els participants van exhibir les seves capacitats, des de la poesia fins al cant, passant per int e r p r e t a c i o n s de v io lonce l , trompa i piano. La vetllada va tornar-se especialment emotiva quan un dels in tèrpre ts i organitzadors va fer un homenatge a Francesc de Paula Car-doner, veterà organitzador que va morir recentment .
Les dues trobades van congregar suficient públ ic com per demostrar que Sant Cugat està ben nodrida de planter musical.
Música
Bon nivell dels alumnes a la Trobada de Música Simfònica
L'AOSC projecta una orquestra juvenil per a Sant Cugat ALBKRT BALANZÀ
Una trentena de nois i noies van delectar dissabte el públic sant-cugatenc en la eloenda.de la primera de les Trobades de Música Simfònica a Sant Cugat. El concert va ser el resultat d'un dia de treball intens, coordinat per l'Associació Orquestra Sant Cugat, en què els joves van poder assistir a diferents tallers i a diversos assa-jos al Conservatori de Sant Cugat. Aquesta curta però intensa col·laboració va sorprendre l'auditori que va assistir al concert, que va comprovar l'alt nivell de coordinació entre tots els alumnes de quat re cen t res diferents . En
aquesta ocasió, els alumnes provenien del Centre d'Estudis Musicals de Sabadell, de l'Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, de l'Aula de So i l'Escola Fusió de Sant Cugat.
El director de l'AOSC, Josep Ferré, va considerar molt positiva aquesta nova concepció de col·laboració entre els joves i els professors. Fins i tot al concert final, membres de l'Orquestra van ocupar llocs estratègics per garantir que els alumnes compartissin escenari amb un professional. Segons Ferré, si les trobades programades funcionen, la intenció és crear una orquestra infantil i juvenil a Sant Cugat, que seria la formació oficial de la trobada "Eu
ropa Canta't". El Festival se celebrarà aquest mes de juliol al municipi, i per a la consolidació de l'orquestra els alumnes disposaran encara de dues noves trobades simfòniques al gener i al març. La idea de celebrar aquestes reunions musicals intensives va sorgir de l'èxit obtingut a les Colònies Musicals d'aquest estiu, a l'Espluga de Francolí, que van ser organitzades per la Generalitat de Catalunya. Els participants d'aquella primera experiència van projectar aquestes trobades per a nens entre 13 i 19 anys, perquè exercissin la música simfònica i de cambra amb una concepció diferent de la que aprenen a les acadèmies de música.
ELS4C4IVIO>S Divendres, 28 de novembre de 1997 Cultura 41
C o n f e r è n c i a
Jordi Galí parla del pensament i l'obra del seu pare a l'ANC
Aymerich lloa les activitats paral·leles de VArxiu Amb una última conferència sobre l'intel·lectual noucentista
Alexandre Galí, l'Arxiu Nacional de Catalunya va tancar dimarts el cicle de xerrades "Semblances i entitats". L'alcalde, Joan Aymerich, va tancar la conferència felicitant l'equip de l'Arxiu per la seva tasca de divulgació cultural al nostre municipi. Precisament, diumenge, el paper de l'Ar-xiu a Sant Cugat va quedar recompensat amb un dels premis de Santcugatenc de l'any.
ANNA CABASSA
- Sant Cugat -
"El pare va néixer el 1886 i, per tant, ha estat inclòs dins la generació Noucen t i s ta , però crec que és més adecuat anomenar-la generació normalitzadora, per la voluntat de fer de Ca t a lunya un país no rma l " . Amb aquestes paraules va començar Jordi Galí un breu recorregut per la vida, obra i pensament del seu pare, el pedagog i historiador Alexandre Galí. Jordi Galí va voler destacar la
tasca del seu pare com a pedagog i la seva lluita per fer de l'ensenyament una eina de transmissió cultural, "necessària per a la formació d'un home millor, d 'un català millor". El treball com a funcionari d 'Alexandre Galí, "sempre fidel a les institucions catalanes" va recordar Jordi Galí, va quedar truncada amb l 'adveniment de la dictadura de Primo de Rivera el 1924 i, més endavant, amb la Guerra Civil Espanyola el 1936. Tot i així els seus esforços van continuar dedicats a l'estudi i divul
gació de la llengua i la cultura catalanes. Jordi Galí també va voler fer
e smen t al pensament del seu pare, recordant l'àmplia reflexió d'Alexandre Galí al voltant del sentit de la vida per a l 'home i els diferents pobles i la seva creença que els problemes que afligien Catalunya eren iguals als de tota la civilització. El seu pensament va quedar recollit en nombrosos escrits històrics i polítics així com en diversos llibres.
Un any actiu
Amb aquesta xerrada dedicada a Alexandre Galí, l'Arxiu va clausurar el seu sisè cicle de conferències. Josep Maria Sans Travé, director d 'aquesta institució, va voler recordar a tots els presents les diverses activitats organitzades al llarg d'aquest any per l'Arxiu. A part dels sis cicles de con
ferències, l'Arxiu ha organitzat en els darrers mesos dues exposicions, una jornada de portes obertes i 14 cursos de formació dirigits a professionals i
Jordi Galt'i a expluarla importància de l'obra del seu pare. Foto: A.R.
centrats a l 'entorn de l'arxivíst ica i de l p e r f e c c i o n a m e n t històric. Totes aquestes activitats, jun
tament amb la tasca que realitza l'Arxiu com a divulgador cultural al nostre municipi, van quedar reconegudes el passat d iumenge amb un dels premis Santcugatenc de l'any, que va recollir Josep Maria Sans Travé.
Agraïments i felicitacions
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va voler recordar, tenint en compte el tema de la conferència, que Sant Cugat
va jugar un paper molt important durant la transició, "perquè aquí es va coure gran part de la renovació pedagògica de l ' è p o c a " . Aymer ich feia referència a la creació de l 'Escola de Mes t r e s q u e encara perdura avui a la UAB amb el nom de Sant Cugat.
L'a lca lde va tancar la conferència recordant la tasca de divulgació cultural que l'Arxiu realitza al nostre munic i pi. "Per això podem cons iderar" , va dir Aymer ich " q u e aquesta inst i tució no només és a Sant Cugat , sinó q u e és de Sant Cugat" .
Casiopea ensenya seguretat viària als més petits
MARIA LLOPIS
El grup de teatre "Casiopea" prepara la seva primera obra per al proper Nadal. L'escenificació dedicada a un públic infantil, d'entre 4 i 8 anys, es representarà del 6 de desembre al 4 de gener al teatre l'Eixample de Barcelona per aprofitar les vacances dels escolars. Tres ulls i el Sr.X ensenyarà seguretat viària als nens d'una manera senzilla i divertida a través del teatre gestual. L'obra no té cap mena de text escrit per ser més entenedora per als infants, tots els personatges s'amaguen darrere d'una màscara i són representats per la música. Xavier Morta, director de "Ca-siopea"explica que l'obra és una investigació per crear una interacció entre el gest i el text. Tres ulls i elSr. X narra la història d'un divertit semàfor que arriba de nou a la ciutat per fer la seva feina i es troba amb tot tipus de persones i situacions diferents. El Sr. X és el personatge que crearà el caos en robar els ulls al semàfor; el cicle es tancarà quan tot torni a la normalitat.
L'obra s'ha creat pensant en la preucupació dels pares per la s e g u r e t a t v iàr ia . S e g o n s Cristina Vidal, una de les actrius, "només volem ensenyar una mica més de civisme. Tres ulls i el Sr. X és tota una lliçó per als ciutadans més pet i ts , això sí, amb un tea t re e n t e nedor i divertit.
X e r r a d a h i s t ò r i c a
La Guerra Civil també va deixar
la seva empremta a Sant Cugat
J.E Mota va oferir la conferència al Club Muntanyenc Nl'RIASKRRA
- Sant Cugat -
L'inici d'una nova etapa al poder municipal i d 'una revolució social, canvis en l'estructura social al poder de Sant Cugat. i el p rocés r evo luc iona r i al camp, amb els rabassaires, i a la indústria, sobretot la pelletera, van ser les conclusions que Mota va subratllar en acabar la xerrada sobre la Guerra Civil.
L'historiador José F. Mota va concloure la conferència sobre aques t per íode històric, que abarca des de 1936 a 1939, amb la promesa de continuar parlant de la història a Sant Cugat fins a l'any 1941 en una propera xer
rada que es faria l'any vinent. L'Aula Cultural del Club Mun
tanyenc va oferir la se tmana passada aquesta conferència dins del cicle de xerrades "Cultura i Societat". Aquest any s'havia parlat sobre Didàctica i Patrimoni Cultural. Quant a les xerrades històriques, se n'havien posposat dues: una d'elles és la que Mota va oferir el juny del 96 sobre la Segona República, i l'altra és la que va fer dimarts sobre la Guerra Civil a Sant Cugat, que de fet és una continuació de la primera.
Mota va fer referència a diversos aspectes d 'aquest període històric: la descripció de la vida política dels primers anys de la
guerra, les accions anticlericals, la repressió a la rereguarda, la revolució social i els canvis revolucionaris que hi va haver en la propietat urbana.
Amb tot, l 'historiador va fer esment de dues dades curioses: el nombre d 'assass inats que es van produir a Sant Cugat durant la guerra: un total de 13 persones; i el canvi de nom de la vila de Sant Cugat, durant el període 1937-39, pel de Pins del Vallès.
La reorganització de forces als Ajuntaments d'arreu de Catalunya també es va fer palesa a Sant Cugat, que destaca per la seva més llarga estada al poder de l'alcalde Magí Bartralot.
ABR1M0S TODO EL MEDIODIA
WE SPEAK ENGLISH
V I A J E S
G R U P O DE A G E N C I A S
DE VIAJES DE NEGOCIOS
Bda. St. Sever, 1
08190 Sant Cugat del Vallès
Tel. 5 8 9 7 4 4 6 • Fax 6 7 5 2 2 2 9
Horari: de 9.30 a 20.30 h, de dill. a div.
de 10.30 a 13.30 h., diss.
42 Cultura ELS4CANIUNS Divendres, J.S de novembrr de 1991
R e p o r t a t g e
La periodista Mariàngela Rovira inicia aques- moni de Sant Cugat . I comença amb una ta setmana un seguit de col-laboracionsamb pedra antiquíssima que hi ha en mig de Coll-reportatges d'investigació sobre el patri- serola, al terme municipal de Sant Cugat.
La p e d r a d e Col l sero la
P a t r i m o n i
Els experts no es pronuncien definitvament sobre la data e/e la pedra. Foto: MARJÀNGF.I .A ROVIRA.
MARIÀNOKLA ROVIRA
Per 11 ja hi arribàvem. Érem a punt de veure la pedra de la qual havíem sentit a parlar tant. Potser un menhir prehistòric, deien, que ara jeia allí, arrecerat a la soca d'un pi, al mig de Collserola.
Kl camí és estret, per l'interior d 'aquest bosc que tenim a tocar i a vegades ignorem: selva humida i frondosa, racons obacs que cal saber descobrir, amagats del gran brogit.
Sota unes branques baixes d'alzines el veiem, aquest bloc de pòrfir gris, d'un metre i mig de llarg per quasi un d'amplada. La superfície és plena de cassoletes i, a un extrem, una T o potser una creu. Aquesta pedra no és abundant pels voltants, en aquesta serra de pissarres; sí que sembla la mateixa que és habitual a la falda de la muntanya. Algú la
devia transportar, amb una finalitat determinada, potser màgica o religiosa.
Parlo amb Josep Barberà, excursionista veterà i bon coneixedor de Collserola. Kll creu que els motius són gravats prehistòries i que les pedres devien ser fites que delimitaven la serra. Perquè les pedres són, almenys, dues... L'altra és a uns cinc-cents metres de la primera i no té gravats a la vista. Els blocs són a uns 4.S0 metres d'alçada sobre cl nivell del mar dins el terme de Sant (Cugat, prop ja del de Barcelona. Sembla que el descobriment del
monòlit va ser fet per un professor català resident als Estats Units -sinó ara, aleshores-, K. Sunyer, i així ho menciona la revista Vèrtex. La va trobar allí, en la longitud 5 graus, 48' 30" i latitud 41 graus 25' 50". S'hi parla de dues pedres prehistòriques en l'antic pas per creuar la serra, camí que fou via romana de Barcino a Kgara.
Al Patronat de Collserola uns voluntaris s'hi interessaren i la van buscar fins a trobar-la al seu amagatall. Ara s'ensenya en algunes visites guiades pel parc.
Per aquesta zona no són abundants els monòlits prehistòrics, cosa que passa més al nord, a l'Alt Empordà. És prehistòrica, la pedra de Collserola? Seria part d'un monument més gran? Per mirar d'esbrinar-ho em poso en contacte amb els professors d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Em diuen que una pedra així, sense catalogar, amb gravats prehistòrics, tan a prop de Barcelona, seria molt estrany.
Un llibre de A. Mané sobre els dòlmens parla d'inscultures que ben v e r s e m b l a n t m e n t foren obrades a principis del Calcolí-tic. Aquest és un període que segueix el neolític i el seu nom ve de l'ús que es feia de la pedra de coure. Calcolític és sinònim d'eneolític. (...)
El unit emplaçament de Sant Cugat i l'antic altar de pedra. Foto . 1/..V.
Es tornarà a oficiar
Missa a l9antic altar
major del Monestir M O N T S E SANT
- Sant Cugat -
L'antic altar major del Monestir està format per una única peça, una enorme llosa de pedra tallada procedent de les esgotades pedreres de Montjuïc. És un bloc de quatre metres de llarg i gairebé dos d'amplada, que descansa sobre dues pedres, per la part posterior; a la meitat del davant té tres petites co lumnes sense capitells, de construcció molt sòbria, que dóna al conjunt un aire d'ascetisme. Des de que les normes del Concili Vaticà II van recomanar de fer Missa de cara als fidels que no es feia servir. Se
substituí per un de més petit i avançat, de fusta. La pedra està escardada en dos punts, i el seu desplaçament per col·locar l'altar més endavant és problemàtic i perillós. La pedra és, en tot cas, irreemplaçable, tant pels seus mil anys d'història com perquè les pedreres de Montjuïc són tancades. Sense moure l'altar, i malgrat que queda molt endarrerit, s'intentarà tornar a celebrar Missa sobre la històrica llosa. Per a això es col·locarà l'estàtua de Sant Cugat que pe-sidia l'altar penjada d'una car-tel·la adosada al finestral, per tal d'aconseguir que l'espai posterior sigui suficient per passar i celebrar-hi Missa.
P r e m i s
La Generalitat premia una nena
de 9 anys del Collserola per
una redacció del Monestir Rebrà el premi de mans del Conseller d'Ensenyament
M. JOSK Gin'IKRRKZ - Sant Cugat -
Una estudiant de quart d'EGB de l'Escola (Collserola de Sant Cugat ha guan\ at el segon premi de la modalitat de redacció i en la categoria de 6 a °- anys del (Certamen literari i artístic en homenatge a Josep Pla, organitzat pel Departament d'Ensenyament de la Cieneralitat. La Marta 'Teixidó, de 9 anys, va rebre ahir al Palau deia Generalitat, de mans del conseller d'ensenyament Xavier Her-nàndez. uns llibres de l'editorial Destino, que publica l'obra de Pla. Aquesta convocatòria estava
adreçada a tots els alumnes d'ensenyament fins a COU o FP2, dividits en diferents categories i modalitats. El treball de la Marta descrivia, en una plana i mitja i amb un dibuix, el monestir de Sant Cugat. Segons la guanyadora, "tots els nens feien el seu carrer i ningú el monestir, per això vaig decidir escriure sobre el claustre". La Marta està molt il·lusionada amb el reconeixement, però, segons diu la seva marc. "està una mica cohibida perquè tothom li comenta".A l'escola Collserola tothom ha rebut amb il·lusió la notícia. Presen Gómez, cap d'estudis del centre, ha explicat que "això demostra que Tesco-
Matla Teixidó. Foto: A.fí. la està fent treballs d'un bon nivell pedagògic". La professora de la Marta quan va esriure el treball, Rosa M. Calfaré, diu que "el que preteníem era que els nens aprenguin a escriure i comparar com Pla".
Avinguda Francesc Macià, 67
7a Oficina a Sant Cugat.
Ara, també a Coll Fava.
Per estar més a prop vostre. Per poder-vos oferir
el millor servei.
44 Cultura ELS'ICAIVIONS Divendres. .'# de novembre de 1997
P A S P A S I T I N E R A R I S P E R S A N T C U G A T
Generalife IOAN TORTOSA
E l ( i c n e r a l i f c és un e s p l è n d i d xa le t d e l s d 'es t iue ig , una de les
poques edif icacions que . en l'aspecte extenuí, es conser\en intactes en aquest sector de la "carretera de Barcelona". Va ser una urbanització teta de cap i de nou. amb carrers paral·lels i tallats perpendicularment per una altra sèrie, formant una retícula recular nies o mcn\ s quadrada. \ ixò contrastada fortament amb el nucli \ ell de Sant ( !ugat, que ha\ ia anat sorgint \ orejant els \ ells camins en un terrem lleugerament accidentat, cosa que configurarà una estructura urbana aparen tment més anàrquica i geomètr ica-ment més irregular.
Els terrenvs d 'aquest sector formaven part de can Villa, masia que es c o n s e r \ à vol tada d'horts fins als anys seixanta, arran de la rambla Ribatallada, compartint la seva ruralia i ve-tus t a t a m b el ve ïna tge dels nous flamants xalets de la seva urbanització. Afavoriren les solucions urbanístiques racionals, el terreny pla - a m b lleugera inclinació sud-nord pròpia del vessant santeugatenc de Coll-s e r o l a - , s e n s e e n t r e b a n c s . Aquest pla urbanístic, però, no sorgia com una necessitat d'expansió natural de la vila, sinó que era prc\ ist com un sector privilegiat per a estiueig. Si el projecte urbanís t ic respon a unes directius racionals pel que fa al traçat dels carrers, no és
així pel cpie fa als serveis, els quals a la pràctica eren inexistents fins als més elementals . Kncara ara se segueix amb les pautes i característiques fidels al seu passat eminen tment residencial. i encara molts d'aquests serveis cal anar-los a cercar fora del sector.
El Generalife hi destaca com una peça singular, fins i tot t ambé es una raresa dins del mateix modernisme, amb el qual sols té en comú el sentit romàntic d 'un món que , en voltat de la bellesa de les formes evocad o r e s d ' u n s temps passats, esdevenien ideal. Vist des de l p u n t de vista d'un estil que es podria anomenar com d e n e o à r a b ,
aquí hi és forçat amb el joc de combinacions ec lèc t iques , ja que no sols té com a referència específica l'andalús Generalife del segle XII. del reis nazarís, a Granada, sinó que s'hi troben referències a altres monuments àrabs, com els de l'Alhambra o la Mesquita de Còrdova.
Sembla com si a m b aques t eclectisme i simbiosi d'estils,
l'arquitecte hagués volgut crear un estereotip que en una sola peça mostrés g loba lment un món distant. D'aquesta manera, c o n s c i e n t m e n t o inconscientment, adquiria les mateixes connotacions romàntiques que imbuïa el modernisme. A la casa, però. d'una forma ben evident , hi hagué la voluntat
d 'anomenar-la Kl Generalife, ja que al portal reixat de l 'entrada hi ha el nom amb lletres —aquí s í - del més pur estil modernista.
D'entrada, l'ús en els elements decoratius de les rajoles blaves, ja li donen una singular personalitat, puix que aquest color hi domina absolutament. Suggereix immediatament l'estil àrab,
els arcs de ferradura, potser més eclèctica, és coronada per tina cúpula esfèrica amb el trencadís de rajola típic de l'època, alternant-se en bandes paral·leles en blanc i blau.
Kn els murs de contenció que envolten l'esplèndid espai en-jardinat, les bases de les baranes estan fistonejades per imitacions
dels merlets ba-lustres. Són. d'acord amb les solucions decoratives àrabs, composades per formes simples geomètriques, formades per tres mòduls
trapezoïdals sup e r p o s a t s d e c re ixen t s - r e colza ts en la base més curta-enquèe l mòdul superior és sempre la meitat de l'inferior.
El Generalife a m b el t e m p s
ha quedat com una mena de símbol que transporta a una altra època. Ara no és cap secret -pel poble d'aquella època tampoc ho era- que aquest sector va amagar el "pecat" d'algun industrial o prohom barceloní, que no reparà en despeses i comoditats a l'hora de construir la casa per al seu amor secret, o en d'altres casos el xalet va ser el "sanatori"
de determinades persones afectades de malalties pulmonars, a les quals se'ls havia prescrit els aires sans de les pinades de Coll-serola. que al mateix temps els facilitava l'allunyament i renúncia als seus habituals ambients socials. Sant Cugat era el lloc ideal.
Sense el tren, i sols amb la car-reteta de la Rabassada com LI comunicació directe amb bar-celona, quedava molt lluny, només assequible amb facilitat per a aquells cpie tenien cotxe propi. Tant per les seves utilitats de lloc de descans i guariment, com per ignorat amagatall era difícil de descobrir. No cal dir que els xalets més nombrosos eren aquells que sols havien e s t a t d ' e s t i u e i g , quan aques t e sbarg iment sols se'l podien permetre pocs privilegiats. Fe t que resultava molt més ostentós, quan l 'estiueig representava tres mesos complets , en un momen t en què t o t h o m , r e s i g n a d a m e n t immergit en la seva classe, amb prou feines si era capaç de sentir enveja.
Text extret del llibre
ftó A fltó, 3 tTlNERABlS
rm SANT CVCAT,
de Joan Tortosa,
que e s pot trobar
a totes les llibreries
de la ciutat.
C r í t i c a c i n e m a
Es pot defensar el dret a la diferència
amb estereotips gastats?
Crítica d'art
Plàstiques d'expressió
Dimitir: trau Oz 'li'ttil: In &Out .\itois:kt-Lin Kline. TumSellcck.Joan Cnsad: Matt Dillon.
In c? nitt és la història d'un professor de literatura d'un petit poble dels Estats l "nits que veu com la seva vida es complica, pocs dies abans del seu casament, arran del rumor que és homosexual.
In cM'outés una comèdia amb alguns gags divertits, però la majoria ben aconseguits per la interpretació dels protagonistes, i en especial de Kevin Kline, que es troba amb un paper fet a mida. Un cop més i després de títols com Unpez Uamado Vianda. Kline demostra els seus dots interpretatius en el gènere de la comèdia.
IOI-.I. m·sv.Kiv.
Grilla l'atenció el paper de Tom Sellcck. que interpreta a un periodista homosexual, i que en una escena de la pel·lícula dóna un petó a Ke\ in Kline. en un moment que a 1 lolkvvood es qüestiona si el famós Magnum ésgay.
En qualsevol delscasosTliomo-sexualitat és un tema purament anecdòtic en aquesta pel·lícula. El racisme, les dificultats laborals d'una dona, o les barreres que suposa tenir una discapacitat, haurien pogut ser un bon argument per acabar explicant el mateix: la diferència no ha de ser un obstacle i alhora cal fer una defensa aferrissada de la tolerància. Però la pel·lícula dibuixa un perfil estereotipat de l'homosexualitat, que més que ajudar-la, la perjudica.
Aquests estereotips farceixen bona part dels gags de la història. L'homosexualitat del protagonista es posa de manifest amb un home sensible i eteminat que ha d'esborrar aquest rumor, que posa en perill el seu casament. amb una pretesa masculinitat que es basa en unes formes que ben bé no vénen al cas. /// <ü out podria recordar-nos aquelles tele-comèdies americanes farcides d'hipocresia ianqui que fan alguns dinars indigeribles.
Dins del cinema és entretinguda i divertida. Un cop a fora, un s'adona que aporta pocs elements nous i que no es pot pretendre defensar un tema amb arguments, formes i mites que sempre l'han perjudicat.
TATIANA Bi .wp i K
Autor: Jordi Traperho Obra: 30 anys de tot tipus d'expressió plàstica
lAoc: Sala d'Exposicions Municipal. Casa de Cultura Dates: del 21 de novembre al 14 de desembre
Ouina necessitat més necesària d'expressió té aquest artista, una necessitat incontrolada per dir més del que realment està dient, per voler arribar més profundament al fons de la qüestió. Influenciada tota la seva vida per l'entorn polític, artístic, familiar i personal, del seu jo. Té, al meu parer, una necessitat natural d'involucrar-se en el moment que està v ivint, per acostar-se als artistes latents, per explicar el perquè del que està fent. Quan entres a la Sala d'Exposicions creus que no seràs capaç d'assumir-ho tot, que barroquitzant!, que ago-
biant!, però alhora, que ple de tota una vida carregada de sensaci< >ns. de sentiments, de color, de forma, de paraules, d'accions. He de dir. però. que el que més m'ha cridat l'atenció d'aquests 30 anys de vida artística. han estat els seus Espais Totèmics, on diu tornar a la natura, però jo crec que on realment toma, és a l'inici de la seva trajectòria artística, a un estat d'innocència incontrolada per l'arribada d'una nova i autèntica creació, el seu fill. Serà aquest qui l'inspiri de manera total i absoluta a desenvolupar el que realment vol dir. el que realment li pertany, li toca de més aprop, no es troba forçat a res ni per res, simplement sembla que deixi que aquell sentiment tan particular l'envaeixi, provocant d'aquesta manera el neixament d'una nova vida artística, partint però, d'una tridi-mensionalitat latent, palpable com és la figura del seu fill i com ho seran a partir d'aleshores totes les seves escultures policromades.
E L S JCANTOSSS Divendres, 28 de novembre de 1997
w $ ,
Cultura 45
S A N T C U G X T Cineart LatenienteO'Nef 4.00,8.00,8.15.10.30 « e i f* e s &
Sant Cugat 1 The full monty 4,20,6.20.8.20, 10.30
Sant Cugat 2 Conspiraciórt 4,30, 7,20,10.10
Sant Cugat 3 In&Out
Sant Cugat 4 Alien: ftesurrección
S e s s i o n s g o l f e s <tS «?
Sant Cugat 1 The Ml monty
4.10,6.10,8.10,10.30
4.00, 6.10,8J5Jft40
d i s s a b t e
00.30
Sant Cugat 2 tfs my party 00.45
Sant Cugat 3 In&Oui 00.45
Sant Cagat 4 Aliem Restwectón 00.45
« V E L » !
Yelmo 1
8
Alien IV 4.00,6.15,8-30,10.50
¥elmo2 Coospracióft 5.00.7.45,10.40
Yelmo 3 La tefiiente O'Nefl 5.15,8.00,10.45
Yelmo 4 irt&out 4.00,6.15.8.30,1050
YèlmoS The Í I É monty 4,00, 6,15, «# ,18 .56
Yelmo 6 ta bodatfe mt mejoram^o 4.00 6.1$, 8J0, I p T
Sales: Cinesa, Yelmo, Rubí Han passat 200 anys des Palace, Cerdanyola, Saba- de que al final d'Alien 3, delí (Eix Macià), Terrassa Ripley mria embarassada
d'un alien. Però aquesta Ripley és en realitat un clon d'octava generació de l'autèntica. Ripley compartirà un moment d'intimitat amb la Reina Alien. Serà un cara a cara entre iguals, però l'una té més desenvolupat que l'altre l'instint maternal.
U TENIENTE O'NEIL
Direcció: Ridley Scott
Intèrprets: Demi Moore, Viggo Mortensen , Anne Brancroft. Sales: Yelmo Sant Cugat, Rambla (Terrassa), Kur-saal, Eix Macià, Cinear t (Sabadell), Rubí Palace. La t i n e n t O ' N e i l és la primera dona acceptada en les e x i g e n t s p roves d 'accès al Navy S E A L . La majoria dels aspirants masculins han estat de-sestimats, fet que obliga O'Nei l a lluitar contra la pressió de l s seus companys i certs sectors polítics.
PEROITA DURANGO
Director: Alex de la Iglesia. Intèrprets: Javier Bardem, Rosie Pérez, Santiago Segura, J. Mandolfini. Sales: Kursaal, Eix Macià, Pricipal (Terrassa), Principal (Sabadell). Romeo Dolorosa, un bandoler encantador i Perdita Durango, la dona més dolenta de la frontera, són una parella unida per un únic motiu: gaudir de la
vida fis a les últimes conseqüències. El passat bèlic de Romeo a Beirut i l'enfrontament amb el seu cosí Reggie aporten la clau per entendre aquest film. Qui és ven a una nova cultura o qui s'enfronta a la lluita per defensar la seva identitat fins a la mort.
THE FULL MONTY
Director: Peter Cattaneo Actors: Robert Carlyle, Tom Wilkinson Gran Bretanya Sales: Sant Cugat, Yelmo-Sant Cugat, Kursaal, Cineart, Eix Macià, Prrinci-pal (Terrassa). I n grup de sis homes es troba a la cua de l 'atur i veuen anuncis de nois que fan S t r i p t e a s e . To t s es plantegen seguir el camí de l 'anunci. Però les característiques físiques no són ben bé les mateixes del atractius nois de l'anunci. Amb la nova feina els sis homes viuran situacions molt curioses
SPAWN
Director: Mark Dippé In tè rpre ts : Michael JAi White, Nicol Williamson, John Leguizamo, MArtin Sheen. Adaptació del còmic de Tood McEarlane. Al Sim-nnins. un agent del Govern assassinat pels seus colegues torna a la Terra, en ro l a t a m b el d i m o n i conver t i t en el t emib l e Spawn.
Sv /&
S S/OIT CUGAT Tots els Dissabtes
SESSIONS «GOLFES» E S T R E N A E S T R E N A S E T M A N A
46 Cultura U S /CAIYroNS Divendres. 28 de nnvembrt de 19V7
La Ràdio
De dilluns a divendres
• l ) c 7 h a X FI despertador Salva ValKé • D c H I u ' J J O
Primera Planti
Jofre I . lomlxir t i ( ï e n i L o
zano
• D e 9 . 5 0 h a 10
Sant Ciliat es mon
M a r i h c l ( layue las .
• D e 10 a 12. 45
l,a m is/a
Vancssa Raja i I .luís Gui-lera • De 12.50 li a 13 Amb mol/ de gust l 'ep Blanes.
• D e l.i h a 15.5(1
AV//// Cugat ai ni:
li informatiu
Josep M . Min' i .
• D e l.V.sO h a 14
AV//// Ciliat is mon ^repet i
ció i
• D e 14 h a 1N
\ol de tare///
Josep M . N o g u e r a
• D e IS h a JO
.1//7///V/
S a k a V a l h é
• D e . ' O h a 20.55
l'.esport/n
( i a r m c R e \ ertc
• De 20.55 h LI 21 Dilluns: Ciutadans de Sant Cugat Dimarts: Dones Dimecres: Consum ecològic Dijous: Psicologia
1 )i\ endres: Didascàlia • De 21 h a 23 Cau de Llops Esteve Llop • De 23 h aO. de dilluns a dijous Pasta Fullada
• Kls divendres de 23 a 24 Vallès sense Fronteres • D e 0 h a 7
Música al teu costat
Dissabte
• D e ZZ h a 8 matí :
Música al teu costat
• De 8 h a 9 Dia del Senyor. Retrasmissió de la Missa del dissabte des del Monestir. P r èd i ca de l ' E s g l é s i a Evangèlica • D e 9 h a 9 .30
FI racó de la poesia
Joana F r a n c e s c a G a r c i a
• D e 9.30 h a 10
F.sport en marxa
C a r m e Reve r t e .
• De 10 h a 11 Sos/ra Dansa Joan F à b r e g a s i P e r e Pahissa. • De 11 ha 12 /.// sarsuela Joan F à b r e g a s i Pe re Pahissa. • D e l 2 h l 3 . 3 0 Roda d'amics
Pere Pahissa • De 13.30 a 14 F.sport en Marxa 2 edició • D e 14 a 15 Tal com érem Josep Maria Alvira
• De 15 a 19 Vol de tarda Caps de setmana David Villena.
• De 19 a 21 Buc d'assaig Carles Roca. • D'Esport amb marxa 3 edició • De 22 h a 7 Música al teu costat
Santoral
za • Sant Eustaqui
• Sant Saturní
DHluns 1
• Sant Eloy
Dimarts 2
• Santa Bibiana
La p r o p o s t a
• Sant Francesc Xavier
Dijous 4
• Sant Joan Damascè
Divendres S
• Sant Sabas
28 DIYKNDRKS
A r t s e s c è n i q u e s
• "Bodas de Plata"d'An-gel Alonso. Auditori del Centre Cultural. 22.00 h. Org: Centre Cultural.
• Teatre Breu II, acàrrec del Grup Teatre Espiral tic Valldoreix. Centre Cívic La Floresta. 22.00 h. Org: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
• Sant Andreu
29 DISSABTE
E s p e c t a c l e s i n f a n t i l s
•Enr i c Magoo presenta "Mag Màgia". Cicle d'Es-
Exposició de l'artista santeugatenc Grau Garriga A q u e s t d i v e n d r e s la G a l e r i a d 'Ar t C a n a l s inaugura una expos ic ió . G r a u Gar r i
ga torna a la seva vila per exposar la seva obra , f ins el 7 de g e n e r de l 9 8 . El c o n
sel ler de C u l t u r a d e la G e n e r a l i t a t , J o a n M a r i a Pu ja ls , p res id i rà l 'acte i n a u g u
ral . D ibu ixos i p in tures rea l i t zades d u r a n t e ls ú l t ims m e s o s a la seva r e s i d è n c i a
f r a n c e s a cons t i tue ixen la m o s t r a q u e es podrà v e u r e a la ga ler ia C a n a l s . G r a u
2 5 obres de petit format, sobre paper, c reades al seu estudi d 'Anjou, i en les quals
l 'art ista e x p r e s a el s e u m ó n per sona l a t ravés de t r a c t a m e n t fo rma l i est i l íst ic .
Ens e n d i n s a en el S u r r e a l i s m e a m b v is ions mol t par t icu lars e n la c o m p o s i c i ó ,
i o n t a m b é el p r o c e d i m e n t tèxti l hi é s mol t p resent . G a r r i g a é s l 'art ista m é s in
te rnac iona l q u e ha dona t el p a n o r a m a art íst ic de S a n t C u g a t de l s e g l e XX.
pectacles Infantils de Butxaca. Casa de Cu l tu r a . 18.30 h.Org: Ajuntament de Sant Cugat. Entrada lliure.
A c t i v i t a t s d e m u n
t a n y a i n a t u r a
•Sortida naturalista i d'ecologia. Itinerari: Sant Cu-gat-Cerdanyola-Sant Cugat per la riera i tornant pel Castell. Trobada davant dels C inemes Sant Cugat. 09:00 h. Org: Club Muntanvenc.
30 niUMKNCiK
C e l e b r a c i o n s
•2 a Diada dels Castellers de Sant Cugat. Jardins del Monestir . 12.30 h. Org: Castellers de Sant Cugat.
A c t i v i t a t s d e n a t u r a
•"Quang Ganh", cinema a càrrec de Joaquim Mon-tur io ln . C l u b M u n t a n yenc. 19:00 h. Org: Club Muntanyec.
DIMARTS
C u l t u r a i S o c i e t a t
•"L 'arqui tec tura del segle XVIII a Catalunya", a càrrec d 'Antoni Borràs. C e n t r e Borja. 20.00 h. Org: Centre Borja. Estudiants, entrada lliure.
M ú s i c a
• C i c l e d e M ú s i c a de Cambra al Conservatori. "El violí a l'aula". Amb
• D e 8 h a 10 Hem d'anar me's lluny Joan V'alK'é • De 10 h a 11 L'estrena: el món del cinema • IX - 11 h a 12
Tità ni ta nit
Roc Fages i Oriol Vidal • De 1 2 h a l 3 Bon Rotllo Raquel Iniesta • De 1 3 h a 1 4 Avant Matx Carme Reverte • 1 4 h a l 5 I alies senseFronteres (re pe-tieió) • De 15 a 19 Vol de Tarda cap de setmana David Villena • D e 19 a 22 Súper DJ Xavi Montero
HORARI AUTOBUSOS
T LÍNIA 1 , S A N T C U S ^ l H I Í Í i * P l ^ l A S JANER
•ortMMdMd·MasJaneK -Dia* feiner». 1a sortida: Q6.00h-07.rj0h-08.00h i à te? hort» en punt Krts a les 22.00h. t'úajn* servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.3.C de Sant Cugat. -OfcMfcte* i festiu*. 1a sortida: 07.00h-G8.00r»-a9^ï*iw hores en punt fins a les 22.00h. l$Mro servei finalitza el seu recorregut afestae* de RQ& de Sant Cugat.
S w M n ét* de FAvinguda Affdnt M a . - « e » feiners. lasortida: 06.40h-07.40hial$40e*^d»cadahoaÉwele$21^0lt. fúRim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de I6 .C . de Sant Cugat -Obsabte» i festius. 1 a sortida: 07.4Ovfl8.40h í ats/iS mtaufe detsadahomfinsàlMfí1.40h. L'úSim servei finalitza el seu recorregut s featacto de R6.C. de Sant Cugat
Hecamgul Mas Janer, Estació Mira-sot, Píac* Can Ca/tona, Estació Sí. Cugat, Mercat tbntOanca. CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mfa-SfX, Mas Janer.
f UNIA 2. NüCU URBÀ D6 SANT CUGAT
Sortida» dies de Sant Domènec. -Otafeners. 1a sortida: 06.16h-Q6.46h i als 16 í 46 minuts de cada hora fra a les 22.16ft.
i i festius. 13 sortida: 09.16h-09.46h i ais 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -OIe8feJ»ei».la$ortiQfc:06.23h-rJ6.53h!als23i53m
SorfJds* des de Pïstaeió WC. -ttesleiners. lasortida: Q6.05rHJ6.35h i als 05135 minuts de cada ho« fins aJes22.35h. •Dissabtes i festius. 1 a sortida: flfl.Q5h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada horaf«Wates22.35h. fhoomgut Sant Domènec CAP, Sant Francesc, PfacaCoff, Mercat Itmblanca, Monestir, Estació f a ç . Colomer, Sant Domènec.
:mWW 3- SANT CUOAT-LAHORfSTA-UES PLANES
Sortides dea defcCatoa. - « e s feiners. 1« sortida«5'*5h de» matí ieadftttttti -DJsaai>ta»ifia«eB.1««)rtJda:07.t$hdJÍm8^fi«t»; Sortides de« de rSataelè. - «es feiner», lasortida: 0$.3Sh del matí! cada tarsi: -Dissabtes i festa*. lasortida: {J8.G5h del metffettfe
Recorregut E Colom, taRorem Plaça Cerm,Motm,<É$i Gentte, La Floresta, ECetom, - •
v K&mmtmmx<mMmMmA -Otes feiners. 1 a sortida: QS.40h-06.25h i aisZSfhlrwl* - O s * a i ^ I festius. lasc>r^;0e.2SMals25ffliraik •Sortides addicionat* a Terrassa: 06.5Sh,87.$8h I f i
J t t & m
T A 3. SANT CUOAT-BARCEI.OMA
-Dies feiners. 1a sortida: 06.15-05.401 als 40 w*ut3 o*cae* l# íW* ÍBs22. t0h . -Dissabtes, 1a sortida: OS.1W35.40106,1* iats p»i«l»^^i(isJBMÉ[<tr»iles2^10h. -Diumenges i festa», la sortida: 07.10h i ais 10 minuts de«ed»t»«flr»aies22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40b í 23.oefcfj9ii^ 2MQft{dtesafofe* i festius).
mmmmmmmmm CUGAT -Oes femers. lasortida: 05.4Sia)si5t45frÉ«t$d9cad8Í3rafÍi*«1eí2l.45h. "Dissabtes. 1 a sortida; 05.45 i als 45 mktute de cada fum fts a ftsih.4Sh> -Diumenges i festta,la sorOda.- 06.45h ï ais 45 minut* d» cada ho» fà*ales21.45h. -Sortides addicionat» «Céüdanyola: 22.15h (feiners).
• Informació i inscripcions: De dimarts a divendres, d '11a13 ide17a19h. Tel. i fax 589 82 69 (Casal de Cultura de Valldoreix).
CASALS D'ESPLAI DE NADAL al Casal de Cultura de Valldoreix. PLACES LIMITADES
Edats: de 3 a 12 anys. Dates: 22, 23, 24, 29, 30 i 31 de desembre, 97 i 2, 5 i 7 de gener 98. Informació i inscripció: Casal de Cultura Valldoreix, tel. 589 82 69. Antics usuaris: Del 25 de novembre al 5 desembre. Nous usuaris: Del 6 al 17 de desembre. Organitza: Ass. Monitors La Cua. Col·labora: EMD de Valldoreix.
ESCOLA BRESSOL DE L'EMD VALLDOREIX
• 3 places vacants per a nens de 20 a 24 mesos. • 1 plaça vacant per a nens de 24 a 35 mesos.
Informació al te. 589 24 86, de dilluns a divendres
Sara Bolanos, violí i Vivian López, piano. Obres de Vivaldi i altres compositors. Aula Magna del Conservator i Munic ipa l . 20:30 h. Org: Centre Cultural.
DIJOUS
Conferències
• "Dona i art", a càrrec de Bea Porqueras, professora d'història de la Facultat de Belles Arts. Escola Municipal d'arts plàstiques i disseny. 19:30 h. Org: Escola Municipal d'Art Patronal d 'Ensen.
DIVENDRES
Música
• OBC: F. Schubert i P.I. Txai-kovski. Direcció: Junichi Hiro-kami. Auditori del Centre Cult u r a l . 22 .00 h. Org : C e n t r e Cultural.
CA basés a la Casa de Cultura . Org: Grup d'Estudis Locals.
• 11 MOSTRA D'ART CONTEMPO
RANI CATALÀ Bases a Canals Ga
leria D'art i a la Casa de Cultura
Exposicièrts
• V P R E M I GAUSAC DE RECER-
PlNTURA I DIBUIXOS
• Grau Garriga, obra sobre paper. Inauguració divendres 18 a la Galeria d'Art Canals. C/ de la Creu, 16 Visita comentada. Del 2 de desembre al dia 7 de gener 98.
• Marta Bal/vé, pintures. Celler Centre Saler d'Art. Fins el 30 de novembre. • Com Peix a /'aigua Exposició de pintura de Roser Baliarda. Escola Municipal d'Arts Plàstiques (Casa Mònaco)
• "1.967-1.997, una pràctica artística". Exposició de pintura de Jordi Traperho. Casa de Cultura. Del 21 de novembre al 14 de desembre.
• Gómez-Gdmez, pintures. A Canals Galeria d'Arc Fins el 30 de Novembre
Fotograf ia i arts p l à s t i ques
•A Zoom, Centre de la imatge, exposició de fotografies. Personatges.
•Fotografies: DeMontserrat a l'Himàlaia, fotografies de Carles Olivella, a la Casa de Cultura
•Exposició d'esmalts a la Casa de Cultura. Maria Roser Caballé "temps de tardor". De l'I al 15 de desmbre.
• Exposició del concurs de Nadales Mans Unides, a la Casa de Cultura
• Laura Sdnchez, pintures. Escola Municipal d'arts plàstiques i disseny. Feiners de 9:30 a 21:30 h. Del 4 al 14 de desembre.
• Mostra d'art permanent a l'Estudi Ferran Martí. C/ Gorina, 8. Fins el juny 98.
Cursos diversos
•Taller de Plàstica per a nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82.
•Cursos de Català per a adults. Informació al 010.
•Curs d'àrab clàssic per a tothom. Matrícula oberta a la Casa de Cultura. Tot els dissabtes de 10 a 14 h.Tel informació, Fadel Ilyas 371 02 24
•Cursos de L'espai Jove. Informació a la Casa de Cultura
•Curs de dansa àrab per a dones. Informació a la Casa de Cultura.
• Tallers de creació literària per a joves i adults. Dijous tarda informació a la Unió o al tel 674 94 35 i'675 20 57
• Tallers de Guió de cinema i televisió. Dimarts tarda, es fa un curs per a adults i un altre per a joves Prof Isabel Sàcz. Informació a la Unió i als tel 674 94 35 i al 675 20 57
• Secció de música: Classes de diferents instruments per a joves i adults. Informació a la secretaria de la Unió.
Jttenea Santcaaata a c
•Exposic ió d'arts plàst iques. Col· lectiva FIRART. Del 16 al 25 de novembre. De 18 a 20 h. Inf. telèfon 674 60 28.
Montserra Calrtuch, Escola de
• • « I c a
• E n s e n y a m e n t de m ú s i c a Clàssica, Jazz, dansa catalana, mim i classes de manteniment i de relaxació. Nens i adul ts . Informació al tel 589 43 20
Car latantH i J m > l S a l C—al
• Carrer Orient 56 matí 10 a 13, tarda 17 a 19 h
Cara i Sarra ú'mr
• Tothom pot formar part d 'aques ta coral. Assaja d imecres i d ivendres , d e 2/4 d e 10 a 11 d e la nit, Casa d e Cul tura . Informació: 674 24 20.
ELS4CANTOINS Divendres. 2$ f/e novembre e/e }{>91
48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
GKNI LOZANO
- Sant Cugat -
"La meva mare volia que cosís, i em vaig treure el títol de professora de tall i confecció perquè ella m 'ho va demanar. Jo odiava les feines de la casa. Volia estudiar, i ho vaig fer". Infermera especialitzada en Urologia, Màsteren Gerontologia, voluntària social, catequista, cap d'agrupament escolta i un llarg etcètera. Rosa Ribas representa, a la seva edat, molt mes que la Coordinadora Interinstitucional d'Atenció a l'Ancianitat (CAVIS).
- Has dedicat molts anys de la tevu vida a l'escoltisme. Durant un temi» aquesta activitat va suplir moltes coses. - I tant. Per posar-te un exem
ple: l'Kscoltisme va ajudar a formar moltes persones que avui dia manen, que són a la Generalitat. En aquel ls anys va ser fonamental per mantenir la catalanitat a l'Estat i la formació d'un nivell d i f e r e n t de C a t a l u n y a respecte les altres zones de l'Estat. Quan anàvem d'excursió hi havia la persecució dels grisos per sistema. Llavors arrencàvem a córrer caap al bisbat i ells es quedaven amb un pam de nas, a fora. Això també va passar més tard amb els joves de la Falange. Es segurament l'única cosa de bo que se li pot reconèixer al bisbe Gregorio Modrego."
- Només arribar a Sant Cugat, l'any 1975, vas entrar a formar part de l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran. Quina importància ha tingut per a la gent de Sant Cugat aquesta entitat?
- "El més important que ha aconseguit és la formació de les persones. I això s'aconsegueix sempre a través del jocs, de tota mena, que serveixen per ensenyar civisme a les persones. L'escoltisme és una font de civisme i d'educació". - Com passes de l'escoltisme a
les tasques de vohintariat social? - "Qualsevol persona que hagi
estat en algun agrupament es-
ROSA RIBAS. Presidenta de CAVIS
"Els polítics juguen amb la dignitat de la gent gran
"A Sant Cugat s'ha fet limita feina pels avis", diu Rosa Ribas. I·'uto: A.fí.
colta difícilment es desenganxa de fer alguna tasca relacionada amb el voluntariat o l'altruisme. L'esperit que t'inculquen et queda marcat. Allà on vas sempre veus que hi ha alguna cosa a fer". - Per què vas triar la Llar
d'Avis? - "Per casualitat.
Quan vaig deixar l'Agrupament vaig estar tot un any sense fer res, i la veritat és que em sentia minvar. Un dia vaig llegir
un butlletí de la Llar d'Avis i vaig veure que necessitaven voluntaris per visitar persones grans. Vaig pensar que era una activitat de voluntariat com una altra".
- Pocs anys després eres nomenada presidenta de CAVIS. Com assumeixes aquest nou c à r r e c ? - "Així que vaig arribar a la pre
sidència de CAVIS vaig témer que l'entitat anés perdent vitalitat de mica en mica, i això em preocupava. Els meus estudis de Gerontologia, fa tres anys, em van fer néixer el cuquet sobre la importància de l'Alzheimer. Vaig
E/s avis estan contents amb
la transformació de Sant Cugat
pensar en si a Sant (àigat es podria fer un centre de dia educa-cional sobre aquesta malaltia. Ara ja comptem amb fons de la Unió Europea i procurarem de tirar-lo endavant".
- Quin és el grau d'atenció a l'ancianitat de Sant Cugal?
- "Tot i ser una ciutat no gaire gran, eree que a Sant Cugat s'està fent molta feina pels avis, tant des de l'Ajuntament com des de la coor
dinadora CAVIS. Nosaltres hem fet dues enquestes arreu del municipi i hem comprovat que la majoria d'avis no estan sols, hi ha molta ajuda entre veïns, família i voluntariat".
- Les famílies es desentenen dels més grans? - "No ho crec. El que passa és
que la tendència de la majoria és allargar la capacitat de la gent gran de viure sols. Hi ha persones de més de 80 anys que els agrada de viure sols i tampoc volen que els fills els empipin massa. Es troben bé i gaudeixen de ser autosuficents".
- I allò de què es queixen molts avis, quan diuen que destorben a tot arreu? - "Les persones que tenen un
nivell de cultura una mica alt no poden sent i r de cap manera aquest menyspreu vers la gent gran. I si passa, és fruit moltes vegades del mateix estrès, del ritme de vida, dels canvis que imposa la societat d'avui".
- Aquests canvis també els han hagut de patir els mateixos avis. El de Sant Cugat, de poble a ciutat, ha estat important. - "És veritat, molts d'ells m'ho
han comentat. A alguns no els agrada gaire, però la majoria c reuen que Sant Cuga t està molt bonic, perquè molts carrers són ara per a vianants. En general es tan c o n t e n t s amb la transformació de Sant Cugat. Troben a faltar les relacions d'abans, en què tots es coneixien, però crec que això se supleix ara amb els Casals de la ciutat".
- Com és que quan arriben unes eleccions tots els polítics es recorden de la gent gran?
-Moltes vegades els polítics juguen amb la dignitat de les persones grans. Quan arriben unes eleccions i amb vista al potencial de vots que representen, els prometen coses. Tot i així, crec que a Catalunya no ens podem queixar. El nostre nivel l , com el d'Euzkadi, no hi és enlloc. El sistema sanitari català és molt car, però és molt bo".
- I el niedicamentazo que proposa el Partit Popular és la solució a tota aquesta despesa?
- No estic d'acord amb el que vol fer l'estat de suprimir aquestes medecines de la Seguretat Social. En canvi, crec que si es fessin pagar cent pessetes per recepta als avis que tenen una pensió de més de 45.000 pessetes, no passaria res de res. Els avis tenen obsessió per emmagatzemar medecines, que moltes vegades caduquen abans d'obriries. D ' a q u e s t a mane ra , els acaparaments s'acabarien. Cent pessetes avui dia no són res".
Descentralitzar IOKOI CASAS
És sabut que al poder, per petit que sigui, mai no li ha agradat cedir parcel·les de protago-nisme. Descentralitzar, que és del que es tracta, implica, a més, dificultar l'acció institucional: cal gastar alguns esforços en escoltar i, sobretot, en donar explicacions del per què es fan les coses i, el que acostuma a ser més habitual. del per què no se'n fan d'altres. Acasa nostra, municipi extens i heterogeni on n'hi hagin, fa gairebé una dècada es va aconseguir quelcom en aquest sentit. Era el primer exercici dels que han administrat des d'aleshores la cosa pública santeugatenca i, gràcies a l'absència de majoria absoluta, fou el més ric en debat i síntesi democràtica. Un feixuc i fructífer treball de grup va tenir l'encert de transformar una proposta inicial de creació de comissions consultives en consells descentralitzadors. L'objecitu. almenys així es va creure en aquell moment, consisitia a racionalitzar territorialment la gestió i donar pas a l'opinió ciutadana, mitjançant l'aproximació dels òrgans de participació. Avui, quan encara no fa deu anys d'aquell esdeveniment i després de molts mesos de paràlisi descentralitzadora, es rediscuteix a la casa gran l 'oportunitat de la continuïtat d'aquella proposta. I dic proposta perquè mai no ha estat una realitat total. Què en sortirà? Tot indica que triunfaran les trompetes que toquen a retirada, a reclusió dins les quat re parets "ajuntamentals". Què n'opinen els implicats, començant per les associacions de veïns dels tres districtes que han viscut l'experiència? Tot indica que faran sonar els tambors del dret a la participació, del dret a ser escoltats, encara que sigui abaixant el nivell d ' e x i g è n c i e s de ls vells temps. Hi haurà acord? Tot indica que serà molt difícil, per no dir impossible. Les majories absolutes, encara que siguin compostes com és el cas, no són proclius a la generositat política. Perquè admetre que el poten-ciament de la participació ciutadana és, en gran part, una qüestió de voluntat política, comporta estar disposat a gastar una bona dosi de generositat. O no?
