RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL I TERMINIS DE … 251b.pdf · tinada , i, per tant la necessitat...

REVISTA DE L!IL.LUSTRE COL.LEGI D!ADVOCATS DE BARCELONA

NÚMERO "#$OCTUBRE !"#"

TRIBUNA OBERTAELECCIONS !"#": PROJECTES SOBRE JUSTÍCIA

L!OBSERVATORIXVIII CONGRÉS DE RESPONSABILITAT CIVIL

TRIBUNA OBERTANOVETATS AL CODI PENAL DE #$$%

RESPONSABILITAT CIVIL EXTRACONTRACTUALI TERMINIS DE PRESCRIPCIÓ

PARLEM AMB CRISTINA GALLACH

Una crida a la participacióJORDI BONET AGUSTÍ. VOCAL DEL CONSELL ASSESSOR DE MÓN JURÍDIC

El proper 28 de no-ve m b re e s c e l e -braran eleccions al Par lament de Ca-talunya. Aquesta és una bona notícia, de

normalitat i renovació democràti-ca de la més alta institució política representativa del nostre país.

Han transcorregut prop de qua-tre anys des de les darreres elec-cions a resultes de les quals va conformar-se un govern tripartit d’esquerres que deixà a l’oposició a CiU, la primera força política en nombre de vots i escons, tal com succeí, també, en la legislatura precedent.

Ha arribat doncs el moment de va-lorar el que s’ha fet, en especial en aquest darrer període i d’analitzar les propostes de les diferents can-didatures que concorren a aques-tes noves eleccions, i de conside-rar la personalitat i la capacitat de lideratge dels que han dirigir el futur govern els propers anys. Tan important és saber a on som i de on venim, com també saber a on volem anar.

No dubtem de la voluntat de ser-vei que en general ofereixen les diverses formacions polí t iques que, a hores d’ara, ja han presen-tat les respectives candidatures. A ben segur, pretenen avançar en qualitat de vida, en recursos dis-ponibles i en l’establiment de més

i millors infraestructures, que fan falta i són necessaris per a ser més determinants. Tanmateix, el model i nivell de societat i de país de cada una d’elles, condiciona els objectius i les prioritats que es plantegen, diferenciant-les signifi-cativament, i en aquest aspecte el debat i la confrontació d’idees té un atractiu transcendent.

En qualsevol cas, no podem deixar de banda l’estat i la realitat del país i de la seva gent, que també ens afecta i ens exigeix, individual-ment com a professionals, i també com a col·lectiu. En aquest sentit i en el debat que s’obre, ens per-metem posar de manifest algunes consideracions:

I ns t i t u c iona lmen t , c a ld rà re -conduir les regles i l’horitzó de l’autogovern, en especial després

MON JURÍDIC EDITORIAL

de la recent sentència del Tribu-nal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que, més enllà d’una interpretació que es pot o no compartir, ha posat en qüestió la intervenció del tribunal i la confiança amb el procés que s’ha seguit. La crisi econòmica i financera se-gueix generant incerteses i casti-gant a molts ciutadans i empreses. Estem convençuts que la seva su-peració també ens demanda més esforç, més formació i preparació, major responsabilitat, en definitiva una aposta clara per la competiti-vitat que ha de ser present en tots els camps, també de l’acció pública sovint amb un excés d’intervenció, de regulació i de fiscalitat creixent a corregir.

I en l’àmbit de la justícia convindrem que, tot i els esforços per anar re-solent els dèficits de funcionament i de mitjans que continuen minvant la consideració i credibilitat social de l’administració de justícia, cal poten-ciar l’ús dels instruments arbitrals, de dret i d’equitat, i de mediació, ben diferenciats uns dels altres, com a mecanismes de resolució de conflic-tes entre persones físiques i jurídi-ques, públiques i privades, i proce-dir a la descentralització del poder judicial, i també del ministeri fiscal, en pro d’un servei als ciutadans més proper, obert a la societat i eficaç.

Tot i els esforços per anar resolent els dèficits de funcionament i de mitjans que continuen minvant la consideració i credibilitat social de l’administració de justícia, cal potenciar l’ús dels instruments arbitrals, de dret i d’equitat, i de mediació

MÓN JURÍDIC OCTUBRE 2010 3

ACTUALITAT

06 AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

12 PELS PASSADISSOS

14 L’OBSERVATORI

OPINIÓ

20 TRIBUNA OBERTA

28 PARLEM AMB CRISTINA GALLACH

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

32 JUNTA EN DIRECTE

34 SERVEIS ICAB

36 COMISSIONS PUNT X PUNT

40 ADVOCACIA EN IMATGES

42 LLETRA IMPRESA

SERVEIS

46 CLUB ICAB

48 ANUNCIS

MónJurídic és una publicació editada per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb la finalitat de ser l’òrgan informatiu i d’expressió dels seus col·legiats/des.

EditaIl·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca 283, 08037 Barcelona.www.icab.cat / [email protected]

Consell assessorPresident: Eduard Sagarra TriasVicepresident: Jordi Miró FrunsVocals: Josep M. Balcells CabanasMaria Beuster PérezJordi Bonet AgustíLara Foncillas MiralbesJoaquim Jubert di MontapertoJosep Ma. Lligoña DoménechLaura Maniega JáñezOlga Tubau MartínezJulián Valón Mur

DirectorLuis Antonio Sales

Cap de ComunicacióAntonio Gómez-Reino Isalt

Coordinació Món JurídicIsabel Viola Demestre

Gabinet de PremsaRoser Ripoll Alcón

ComposicióAlbert Muñoz Thuile

Món JurídicTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]: [email protected]

Han col·laborat en aquest número Juan José Climent, Jose Juan Pintó Ruiz i Rafael Sánchez.

Fotografia Istockphoto, Albert Muñoz.

Disseny Dribbling

Impressió Rotoatlántica

Publicitat Il·lustre Col·legi d’Advocats de BarcelonaMallorca, 283, 08037 BarcelonaTelèfon: 934 961 880Fax: 934 871 938e-mail: [email protected]

Dipòsit legal B-17.273-83

ISSN 1135-9196

Les opinions recollides en els textos publicats a Món Jurídic pertanyen exclusivament als seus autors. L’opinió oficial del Col·legi l’expressa la Junta com a òrgan de govern de la institució.

NÚMERO 251 | OCTUBRE 2010 | CONTINGUTS

REVISTA DE L’IL.LUSTRE COL.LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA

4 OCTUBRE 2010 MÓN JURÍDIC

ACTUALITAT AQUÍ ARA LEGISLACIÓ

Decret 123/2010, de 7 de se-tembre, del Fons de garantia de pensions i prestacions (DOGC núm. 5711, 09.09.2010).

Ordre PRE/2356/2010, de 3 de setembre, per la qual es modi-fica l’Annex IV del Reglament General de Conductors, apro-vat pel Reial Decret 818/2009, de 8 de maig (BOE núm. 220, 10.09.2010).

Decret 125/2010, de 14 de se-tembre, de modificació del Pla de comptabilitat de les fundaci-ons i les associacions subjectes a la legislació de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 259/2008, de 23 de desembre (DOGC núm. 5716. 16.09.2010).

Correcció d’errades a la Llei 19/2010, del 7 de juny, de regu-lació de l’impost sobre succes-sions i donacions [DOGC núm. 5648, pàg. 45299, d’11.6.2010]. (DOGC núm. 5716. 16.09.2010).

Instrument de Ratificació del Conveni sobre la Ciberdelin-qüència, fet a Budapest el 23 de novembre de 2001 (BOE núm. 226, 17.09.2010).

Correcció d’errors de l’Instru-ment de Ratificació del Protocol de 2005 relatiu al Conveni per a la represssió dels actes il·lícits contra la seguretat de la nave-gació marítima, fet a Londres el 14 d’octubre de 2005 (BOE núm. 226, 17.09.2010).

Reial Decret 1159/2010, de 17 de setembre, pel qual s’aproven les Normes per a la formulació de comptes anuals consolida-des i es modifica el Pla General de Comptabilitat aprovat pel Reial Decret 1514/2007, de 16 de novembre i el Pla General de Comptabilitat de petites i mitjanes empreses aprovat pel Reial Decret 1515/2007, de 16 de noviembre (BOE núm. 232, 24.09.2010).

Ordre TIN/2504/2010, de 20 de setembre, per la qual es desen-volupa el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció en allò referit a l’acre-ditació d’entitats especialitzades

Resum de les novetats legislatives

com a serveis de prevenció, memòria d’activitats preventives i autorització per realitzar l’acti-vitat d’auditoria del sistema de prevenció de les empreses (BOE núm. 235, 28/09/2010).

Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior (DOGC núm. 5729, 06.10.2010).

Llei 32/2010, de l’1 d’octubre, de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. (DOGC núm. 5731, 08.10.2010)

Instrucció de 5 d’octubre de 2010, de la Direcció General dels Registres i del Notariat, sobre règim registral de la filiació dels nascuts mitjançant gesta-ció per substitució (BOE núm. 243, 07.10.2010).

Ordre ECF/475/2010, de 27 de setembre, sobre operacions comptables de tancament de l’exercici pressupostari de 2010 (DOGC núm. 5733, 13.10.2010).



La reforma operada al Codi Penal de 1995SEGUINT LES CONSTANTS DE LES GAIREBÉ VINT-I-CINC REFORMES HAGUDES EN ELS QUINZE ANYS DE VIGÈNCIA DEL TEXT ORIGINAL, EL PRÒXIM 23 DE DESEMBRE DE 2010 ENTRARÀ EN VIGOR LA LO 5/2010, DE 22 DE JUNY, PER LA QUAL ES MODIFICA EL CODI PENAL DE 1995.

de l’àmbit del punible en d’altres, i fins i tot en l’increment del marc de les penes en altres supòsits.

Entre l’extensa temàtica a tractar, citarem algunes de les qüestions transcendentals objecte d’anàlisi i estudi, com per exemple, el règim transitori contingut en la Dispo-sició Transitòria 1a i la revisió de sentències fermes i de sentències pendents de recurs.

En relació amb la revisió de sen-tències fermes, aquesta únicament es durà a terme en les sentències en les quals s’estigui complint efec-tivament la pena, aplicant la dispo-sició penal més favorable conside-rada taxativament i no per l’exercici de l’arbitri judicial. Per tant, que-daran excloses de revisió aquelles sentències en suspens o en període de llibertat condicional. En qualse-vol cas, tota sentència podrà ser revisada a efectes de l’aplicació fu-tura de l’agreujant de reincidència.

I pel que es refereix a la revisió de sentència pendents de recurs, (i) si es tractés d’un recurs d’apel·-lació, les parts podran invocar i el Jutge o Tribunal aplicarà d’ofici els preceptes de la nova llei, quan re-sultin més favorables al reu; (ii) si es tractés d’un recurs de cassació, encara no formalitzat, el recurrent podrà assenyalar les infraccions le-gals basant-se en els preceptes de la nova llei; i (iii) si el recurs de cas-sació estigués substanciant-se, es passarà novament al recurrent per termini de vuit dies perquè adapti els motius de cassació al·legats als preceptes de la nova llei.

D’altra banda, també serà objec-te de tractament particular l’ano-menada <<atenuant de dilacions indegudes>> de l’article 21.6 CP, ja que, com és sabut, reiterada ju-risprudència del Tribunal Suprem venia aplicant des de fa anys l’ate-nuant analògic de dilacions indegu-des com a instrument per pal·liar la lesió al dret fonamental a un procés sense dilacions indegudes garantit per l’article 24 CE, sense que la mateixa estigués incorporada a cap text legal, sent aquesta la primera ocasió que s’introdueix l’esmenta-da figura jurisprudencial en un text normatiu.

Qüestió important és també la de-dicada a la modificació operada en matèria de responsabilitat penal de les persones jurídiques, ja que, mitjançant la inserció de l’article 31 bis CP, seguint les directrius de la Unió Europea per combatre la criminalitat organitzada, s’instau-ra en el sistema penal espanyol la responsabilitat penal directa i inde-pendent de les persones jurídiques, abandonant-se així la coneguda lla-tinada <<societas delinquere non potest>>, i, per tant la necessitat

Rafael Sánchez Sevilla Col·legiat núm. 26.822

La necessitat de corregir manques, distorsions i/o incongruències pròpies de les precipitades reformes operades en els últims temps és una de les raons que justifiquen la reforma

Les raons que han motivat aquesta no-va reforma són di-verses. D’una banda, les obligacions inter-nacionals que l’Estat

espanyol va contreure en l’àmbit de l’harmonització jurídica euro-pea. D’altra banda, la necessitat de corregir manques, distorsions i/o incongruències pròpies de les precipitades reformes operades en els últims temps. I per últim, la constant evolució social i la pro-gressiva conquesta de nivells de benestar més elevats, que exigei-xen, un paral·lel avenç en matèria de llibertat i seguretat.

I aquest paral·lel avenç en matè-ria de llibertat i seguretat, irreme-iablement, ha provocat una mena d’efecte expansiu del Dret Penal, no només respecte de la major in-criminació de conductes, fins ara atípiques, sinó també a l’ampliació


de suprimir el paràgraf segon de l’article 31 CP.

I no menys important ho és el te-ma de la reforma del règim pres-criptiu dels delictes i de les penes, recollit als articles 131, 132 i 133 CP ja que s’aborda així una de les qüestions més controvertides de la prescripció, això és, quan i com es produeix l’efecte interrupció de la mateixa, qüestió aquesta que ha-via estat objecte d’opinions troba-des entre Tribunal Constitucional i la Sala Penal del Tribunal Suprem.

Així doncs, la prescripció es veurà interrompuda quan el procediment es dirigeixi contra la persona indi-ciàriament responsable, mitjançant resolució judicial motivada que li atribueixi participació en uns fets constitutius d’infracció criminal i quedi prou determinada la seva identitat, ja sigui mitjançant la se-va identificació directa o mitjançant dades que permetin concretar la seva posterior identificació.

bis CP, que sanciona a <<els que promoguin, afavoreixin, facilitin o publicitin l’obtenció o el tràfic il-legal d’òrgans humans aliens o el seu trasplantament>> amb penes privatives de llibertat que oscil·len entre els tres i els dotze anys, i els delictes d’assetjament immobiliàri i laboral, previstos als articles 172.1 paràgraf tercer i 173.1 paràgrafs segon i tercer CP, respectivament.

En matèria de delictes sexuals, es-pecial atenció al delicte d’agres-sions i abusos contra menors de tretze anys de l’article 183 CP, així com al delicte d’assetjament sexu-al cibernètic de menors de tretze anys de l’article 183 bis CP.

La inclusió d’un nou Títol VII bis, de-nominat <<Del tràfic d’éssers hu-mans>>, com instrument per com-batre la universalització del tràfic de persones i la seva dissociació de les conductes infractores de la política migratòria, contemplats als articles 177 bis, 313 i 318 bis CP.

La novetat resideix en la suspen-sió, per termini màxim de sis i dos mesos, respectivament, per al cas de delicte o falta, del còmput del termini de prescripció si es presen-tés querella o denúncia formulada davant d’òrgan judicial en la qual s’identifiqui a persona determinada per la seva presumpta participació en un fet que pugui ser constitutiu d’infracció criminal, reprenent-se el còmput del termini de prescrip-ció si transcorregut el mateix no es dictés resolució judicial motivada contra la qual es dirigís el procedi-ment contra aquest.

Així mateix, i davant de l’exigència de noves solucions a conductes nascudes de resultes de l’avenç social experimentat, la LO 5/2010, de 22 de juny, que modifica el Codi Penal de 1995, incorpora en el text normatiu nous preceptes.

I en concret, serveixi citar-se a tí-tol d’exemple el delicte de tràfic d’òrgans, contingut a l’article 156



També mereix menció especial el fenomen de la delinqüència infor-màtica, tipificant-se com a suscep-tible d’infracció criminal l’intrusisme, el sabotatge informàtic i l’ús il·lícit de targetes, tots ells previstos als articles 197.3 i 8, 264 i 248 CP, respectivament.

D’altra banda, el concepte normatiu de clau falsa continguda a l’article 239 CP, que també s’ha vist ampliat, en introduir-se com a tal < < qualse-vol altre instrument tecnològic d’efi-càcia similar>>.

O la incorporació al text normatiu de la figura jurisprudencial de la <<estafa processal>> continguda en el paràgraf setè de l’article 250.1 CP, en assenyalar que <<incorren en la mateixa els que, en un proce-diment judicial de qualsevol classe, manipulessin les proves en les quals pretenguessin fundar les seves al-legacions o empressin un altre frau processal anàleg, provocant error en el Jutge o Tribunal i portant-li a dictar una resolució que perjudiqui els interessos econòmics de l’altra part o un tercer>>.

També apareix el delicte de frau d’inversors, contingut a l’article 282 bis CP, que sanciona a l’admi-nistrador de fet o de dret d’una so-cietat emissora de valors negociats als mercats de valors, que falsegi informació econòmico-financera continguda als fullets d’emissió o les informacions que la societat ha-gi de publicar i difondre conforme a la legislació del mercat de valors, per tal de captar inversors o diposi-tants, col·locar qualsevol tipus d’ac-tiu financer, o obtenir finançament per qualsevol mitjà.

I el delicte de corrupció entre pri-vats, previst als articles 286 bis, 287 i 288 CP, que preceptua com a pu-nible la conducta consistent a ofe-rir o concedir a directius, adminis-tradors, empleats o col·laboradors d’una societat, associació o fun-dació, un benefici o avantatge de qualsevol naturalesa perquè afavo-reixi a ell o un tercer davant altres, incomplint les seves obligacions en

l’adquisició o venda de mercaderi-es o en la contractació de serveis professionals.

Com anunciàvem, aquesta àmplia reforma no només ha suposat l’apa-rició de noves infraccions criminals o la introducció en el text norma-tiu de figures jurisprudencials, sinó també la revisió i/o agreujament penològica de diversos preceptes ja contemplats en el text original del Codi Penal de 1995.

En aquest sentit, es pot citar, a tall d’exemple, la modificació penològi-ca soferta pel delicte de robatori amb violència o intimidació comès a casa habitada o les seves depen-dències, regulat a l’article 242 CP, fixant la pena de presó de tres anys i sis mesos a cinc anys, o el delicte d’alçament de béns en cas de deu-tes o creditors de dret públic o de qualificacions de l’estafa, contingut a l’article 257 CP, que eleva la seva pena mínima fins als tres anys i sis mesos en els supòsits previstos en els ordinals 1r, 4t i 5è de l’apartat primer de l’article 250.

Així mateix, s’eleven les penes mí-nimes prescrites per als delictes sexuals, els delictes d’abusos de menors i els delictes contra els me-nors, previstos als articles 178, 180, 181, 183 i 183 bis CP.

Finalment, nombroses han estat les modificacions operades en el redac-tat d’un bon nombre de preceptes penals, tals com el delicte de blan-queig de capitals dels articles 301 i 302 CP, el delicte contra la Hisenda Pública dels articles 305, 306 i 307 CP o el delicte de frau de subvenci-ons dels articles 308 i 309 CP.

Els delictes sobre l’ordenació del territori i l’urbanisme contemplats als articles 319 i 320 CP també han sofert modificacions, així com els de-lictes contra els recursos naturals, el medi ambient i la flora i fauna dels articles 325, 327, 328, 329, 333, 334, 336 i 339 CP, els delictes con-tra la salut pública dels articles 368, 369, 369 bis i 370 CP, i la falsedat de moneda, documents, d’identitat i certificats dels articles 387, 392, 399 i 400 CP, entre altres preceptes.

Per tot això, des de la Secció de Dret Penal us convidem a què assistiu, participeu i hi intervingueu activa-ment en totes les iniciatives relatives amb aquesta reforma, amb la finalitat de fer d’aquesta un instrument millor i més valuós amb què afrontar la no-va etapa que s’obre davant de tots els operadors jurídics, a partir de l’entra-da en vigor el pròxim 23 de desembre de 2010, de la LO 5/2010, de 22 de juny, per la que modifica el text nor-matiu del Codi Penal de 1995.

En vista de la transcendència i la proximitat de l’entrada en vi-gor d’aquesta última reforma, des de la Secció de Dret Penal, en col·laboració amb la Comissió de Cultura de l’ICAB, va néixer la idea de què tots els col·legiats, penalistes o no, disposéssim d’un valuós instrument amb què apro-fundir en totes i cada una de les nombroses modificacions opera-des per la LO 5/2010, de 22 de juny, abans fins i tot de la seva pròpia entrada en vigor, comptant per a això amb la inestimable aju-da de reconeguts i prestigiosos juristes -entre ells, catedràtics,

magistrats, fiscals i advocats-, que aportessin el seu coneixe-ment, sapiència i experiència per anticipar-nos al que suposarà aquesta reforma a l’exercici diari de la nostra professió. Aquesta inicial idea, després de molt es-forç i dedicació per part de tots, va aconseguir veure la llum en la forma del pròxim curs mono-gràfic denominat CURS SOBRE LA REFORMA DEL CODI PENAL, del 2 de novembre al 14 de de-sembre de 2010, en doble sessió setmanal (dimarts i dijous, de 19 a 21 hores) i amb un total de vint-i-quatre hores lectives.

En vista d

Curs sobre la reforma del Codi Penal


ACTUALITAT PELS PASSADISSOS

El passat 6 d’octubre, Ernest Be-nach, i la consellera de justícia, Montserrat Tura, van presentar la col·lecció ‘Textos jurídics ca-talans’, i la reedició en dos vo-lums dins la mateixa compilació de ‘Traducción al castellano de los usages y demás derechos de Cataluña’. Tots tres volums han estat editats conjuntament pel Parlament i el Departament de justícia i s’han presentat coinci-dint amb el cinquantenari de la publicació de la compilació del dret civil català.

La nova obra recull una selec-ció de documents de la cort de Montsó, la darrera en què es reuniren els tres regnes de la corona catalanoaragonesa. El president ha afirmat que és una

“valuosa eina de treball” per a ju-ristes, historiadors i tothom que vulgui endinsar-se en aquest fet històric, ja que “aporta llum pel que fa a l’organització i el treball dels diferents braços i a les diferènci-es que hi havia entre minutes”. A més, ha felicitat els autors del llibre pel seu treball “excel·lent i rigorós”.

A l’acte també hi han participat Joan Egea, vicepresident del Consell de Garanties Estatutàries i redactor dels pròlegs dels dos volums de la reedició, i Eva Ser-ra, membre del Comitè de Textos Jurídics Catalans i coordinadora de l’equip de treball de la nova obra.

Presentació de tres nous volums de la col·lecció ‘Textos jurídics catalans’

La nova Oficina Judicial, estrena web i presència a les xarxes socials

El ministre de Justí-cia, Francisco Ca-amaño, va presidir el 13 d’octubre un acte de presentació del web de l’Oficina

Judicial (www.oficinajudicial.es). El portal té com a finalitat donar a conèixer l’Oficina Judicial entre la ciutadania i els col·lectius im-plicats en el sistema de justícia. El web ofereix la informació disponi-ble sobre els procés de desplega-ment, continguts multimèdia inte-grats en una plataforma accessible i dinàmica.

També disposa d’un Centre de Do-cumentació per a la difusió d’in-formació tècnica i legislació, dirigit

especialment a col·lectius judici-als, així com una àrea de forma-ció, amb la possibilitat de descar-regar materials formatius.

El portal, alhora, facilita l’accés a altres vies de comunicació direc-ta amb els usuaris de la justícia, enllaçant-lo al canal de twit ter.com/oficinajudicial i al web oficial facebook/laoficinajudicial.

e-learningEl Ministre de Justícia va pre-sentar també una plataforma d’e learning que, progressivament, permetrà als ciutadans apropar-se d’una forma molt visual i inte-ractiva al nou model del sistema de justícia.

PA

RL

AM

EN

T D

E C

ATA

LUN

YA


Mediació col·legial: fomentem el pacte entre companys

El Col·legi d’Advocats de Bar-celona promou i practica la

cultura del pacte entre com-panys. Per aquest motiu, quan rebeu l’encàrrec d’interposar una acció judicial contra un al-tre company, o us veieu obligats a fer-ho en nom propi, abans, contacteu amb el vicedeganat per intentar assolir un acord extrajudicial.

La mediació està regulada a l’article 34 dels nostres Esta-tuts a l’ar ticle 34 i a l’ar ticle 30.3 de la Normativa de l’Advo-cacia Catalana.

El Departament de Justícia ha anunciat una prova pilot als

jutjats de l’Hospitalet de Llo-bregat i de Terrassa perquè el registre civil i l’oficina d’atenció al ciutadà obrin dues tardes a la setmana.

L’obertura dels jutjats a la tarda s’emmarca en el pla pilot de la Ge-neralitat per millorar el nivell or-ganitzatiu del registre civil, reduir el temps d’espera per a realitzar determinats tràmits, sens perjudi-ci que puguin ser sol·licitats elec-trònicament, i, en general, millorar la prestació del servei als usuaris. Això significa que els serveis que presten l’Oficina d’Atenció al Ciu-tadà i el Registre Civil s’oferiran a partir d’ara, i segons dades faci-litades per la Conselleria de Jus-tícia, dues tardes a la setmana: dilluns i dimecres, de 16 a 18 ho-

res. El canvi possibilitarà que els ciutadans obtinguin informació general i documentació informati-va a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà; al seu torn, el Registre Civil oferi-rà informació a l’usuari i entregarà documentació, rebrà sol·licituds i lliurarà certificats de naixement, defunció i matrimoni i fes de vida. També s’hi podran fer inscripcions de naixement i de matrimoni. Tràmits de nacionalitatQuant als tràmits de nacionalitat, durant l’horari de tarda exclusiva-ment es facilitarà informació de caràcter general, però no es do-naran cites prèvies, que es conti-nuaran concertant durant l’horari de matí. Amb aquesta distribució de funcions, el Registre Civil cen-tralitzarà als matins els tràmits de nacionalitat, a més dels altres trà-mits i serveis que efectua.

Prova pilot per obrir els jutjats per la tarda


ACTUALITAT L!OBSERVATORI

Al Món Jurídic núm. 249, juliol-agost 2010, pàgina

21, relatiu al Debat a Bat so-bre la sentència de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en relació a la intervenció de Joan Vintró, catedràtic de Dret constitucional (UB), on es va escriure que “l’Es-tatut pretenia a través del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desactivar un consell de justícia regulat per un CGPJ centralitzat” s’hauria d’haver dit que Vin-tró va afirmar que “l’Estatut pretenia una nova articulació de la Generalitat amb el Po-der Judicial que fos coherent amb l’estructura composta de l’Estat”.

Fe d’errates

Segons el IV Informe de l’Observatorio de la Jus t i c ia G ra tu i -ta CGAE-La Ley , els usuaris del torn d’ofi-ci qualifiquen amb un

6’4 de mitjana la qualitat del servei i 2 de cada 3 ciutadans no troba cap deficiència o carència en el funcionament de la Justícia Gra-tuïta. Una altra dada a destacar és que l’atenció que reben del seu ad-vocat és bona o molt bona (72%), regular (22%) i dolenta o molt dolenta (8%). Dels enquestats, es considera que la principal de-ficiència dels servei és la lentitud dels processos (44%), fonamental-ment per la pròpia Administració de Justícia (76% dels casos), les lleis processals (12%), l’alra part (3%) i altres respostes (9%).

D’altra banda, també es destaca que el número d’expedients de Justícia Gratuïta es van reduir a Catalunya un 33’1%, fins al 116.395 el 2009. El pressupost destinat al torn d’ofici i violència de gènere a Catalunya es va situar en 64’3 milions d’euros. Altres dades que s’hi destaquen fan referència a la valoració que els usuaris fan de di-ferents aspectes relacionats amb la Justícia.

Com en edicions anteriors, i des-prés de l’anàlisi de la situació del

Torn d’Ofici a Espanya, el comitè d’experts de l’Observatorio ha rea-litzat un informe en el qual apunta una sèrie de recomanacions i sug-geriments als efectes de millorar el servei.

En primer lloc, es destaca que el model actual de Justícia Gratuïta, organitzat i gestionat pels Col-legis d’Advocats i prestat per ad-vocats lliures o independents, és el que millor garanteix l’eficàcia i qualitat de la Justícia Gratuïta. També es proposa que hi hagi un increment de la formació inicial i continua dels advocats del Torn d’ofici, amb assumpció de costos per part de l’Administració, amb

l’objectiu d’assolir una major es-pecialització i també s’assenyala que cal exigir la dignificació de les condicions de prestació del servei de Justícia gratuïta per part dels professionals d’ofici. En un altre ordre de coses, s’assenyala que cal evitar la discriminació en l’ac-cés al servei de Justícia gratuïta, i per tant, l’actual crisi econòmi-ca no pot traduir-se en un retall del dret de defensa. En aquesta línia també, cal adequar la Llei d’assistència Jurídica Gratuïta als nous recursos i infraestructures tecnològiques.

Es recomana també l’elaboració d’una Carta de Drets del Benefici-ari de Justícia Gratuïta que reculli els principis bàsics del servei, que serveixi de guia per al beneficia-ri i un impuls per la qualitat del servei.

L’informe el trobeu a www.abogados.es

Valoració positiva de l’advocacia

El model actual de Justícia Gratuïta, organitzat i gestionat pels Col·legis d’Advocats i prestat per advocats lliures o independents, és el que millor garanteix l’eficàcia i qualitat de la Justícia Gratuïta


Conveni TOAD 2010EL 7 D’OCTUBRE DE 2010 ES VA SIGNAR EL CONVENI ANUAL DE COL·LABORACIÓ ENTRE EL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I EL CONSELL DE COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA (CONVENI TOAD 2010).

La greu situació eco-nòmica ha exigit per par t de ls Co l · leg is d’Advocats de Catalu-nya un exercici de res-ponsabilitat en la ne-

gociació dels termes econòmics del Conveni Toad, essent conscients del notable increment pressuposta-ri derivat del paral·lel augment del nombre d’actuacions en assistèn-cia jurídica gratuïta i assistència lletrada al detingut, fet que en la present conjuntura econòmica exi-geix un important esforç econòmic degut a l’increment de les partides destinades a aquest fi.

El Conveni TOAD 2010 contempla el manteniment de l’import dels mòduls de compensació. Degut a les circumstàncies, considerem satisfactori l’acord al que s’ha ar-ribat, doncs permet garantir l’ac-tual model i la puntualitat en les percepcions amb càrrec als pres-supostos públics en aquests mo-ments delicats.

Tanmateix el Departament de Jus-tícia reconeix en el Conveni la

tasca desenvolupada per l’advo-cacia catalana per garantir l’assis-tència jurídica en els serveis del torn d’ofici, assistència al detingut i serveis d’orientació jurídica, i molt especialment en aquests mo-ments de dificultats econòmiques on aquest esforç es d’una impor-tància cabdal.

També el Conveni contempla, per primera vegada a Espanya, la vo-luntat d’implantar un sistema de videoconferències amb centres pe-

El Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, va aprovar el text refós

de la Llei de Societats de Capital. La Biblioteca de l’ICAB, en el seu apartat de Continguts digitals, ofereix una ei-na que permet comparar la redacció dels articles, confrontant cadascun dels articles de les normes que s’han refós amb l’article del text actual (LSC).

Entreu a la pàgina web de la Biblioteca i consulteu-lo!

Continguts digitals de la Biblioteca

nitenciaris que facilitin la comuni-cació entre advocat i l’intern privat de llibertat; així doncs es preveu la realització d’una prova pilot abans del mes de desembre de 2010. Adriana Auset i Jordi de Tienda, diputats de la Junta de Govern volen agrair als companys/es que presteu aquests serveis el vostre esforç, dedicació i compromís any rere any i especialment en aquests moments de precarietat econòmi-ca que ens toca afrontar.


OPINIÓL!OBSERVATORI

L’ICAB destina part del seu pressupost a projectes solidaris L’ICAB CONVOCA CADA ANY UN CONCURS PER TAL DE CONCEDIR L’IMPORT CORRESPONENT AL 0,7% DEL SEU PRESSUPOST A UN O DIFERENTS PROJECTES QUE AFAVOREIXEN EL RESPECTE I LA DEFENSA DELS DRETS HUMANS I EL DESENVOLUPAMENT JURÍDIC DE PAÏSOS EN VIES DE DESENVOLUPAMENT.

El Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) ha escoll i t el pro-jecte “Protecció i promoció dels drets humans, democrà-

cia i estat de dret a Colòmbia”, de la Fundació Intermón Oxfam com a entitat guanyadora de la convo-catòria 2009 d’ajuts a projectes de cooperació jurídica amb pobles en vies de desenvolupament.

El director d’Intermón Oxfam a Ca-talunya i Andorra, Francesc Mateu i Hosta, ha estat la persona en-carregada de recollir el premi de mans del diputat de la Junta de

Govern i responsable de Comissió per a la Cooperació i el Desenvo-lupament (0,7%) Josep Oriol Cerdà Alimbau.

Aquesta entitat rebrà un ajut per un total de 30.000 euros.

El projecte escollit per l’ICAB se centra en tres àrees estratègi-ques, complementàries i articula-des amb la finalitat d’assolir una acció sinèrgica entre l’actuació social integrada i la incidència po-lítica nacional i internacional, que garanteixi la protecció i el respecte a les víctimes del conflicte armat a Colòmbia.

Advocats especialitzats en Responsabilitat civil i as-segurances de tot Espanya estan convocats els propers 11 i 12 de novembre a Bar-celona per participar en la XVIII edició del Congrés de Responsabilitat Civil i Asse-gurances, que organitza la Comissió de Responsabilitat Civil del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

En aquest congrés d’àmbit nacional, tot un “clàssic entre els congressos de l’advoca-cia” hi participaran grans ex-perts en matèria de Respon-sabilitat civil com són: Juan A. Xiol Rios. President de la Sala 1a. del Tribunal Suprem; Encarna Roca Trias. Magis-trada del Tribunal Suprem; Antonio Recio Cordova . Magistrat de la Secció 1a. de l’Audiència Provincial de Bar-celona; Ignacio Sancho Gar-gallo. Magistrat de la Secció 15a. de l’Audiència Provincial de Barcelona; Ramón Fonci-llas Sopena. Magistrat de la Secció 11a. de l’Audiència Provincial: Mariano Medina Crespo. President de l’Asso-ciació Espanyola d’Advocats especialitzats en Responsa-bilitat Civil i Assegurances; Rafael Nuñez Dueñas. Ad-vocat; Mercedes Cora Ca-labuig Diputada de la Junta de l’ICAB i Josep Martorell Virgili. Advocat i President de la Comissió de RC i Asse-gurances de l’ICAB.

La XVIII edició del Congrés de Responsabilitat Civil té com a objectiu analitzar te-mes de gran actualitat que han estat objecte de canvis legislatius i jurisprudencials.

Congrés de RC els propers 11 i 12 de novembre


OPINIÓ L!OBSERVATORI

L’accés a les prestacions sani-tàr ies és vàl ida en tot e l terr i-tor i espanyol, e l que es garan-teix mitjançant el Consell Inter-terr itorial del Sistema Nacional de Salut; però no dóna dret a la targeta d ’assis tència sani tàr ia europea ni , en cap cas, atorga per sí mateixa altres prestacions només adreçades a qui té la con-sideració de pensionis ta de la Seguretat Social.

L’advocacia cata lana ha mani-fes ta t la seva sa t is facc ió pe r l’assoliment d’un objectiu durant tants anys demandat. Es conti-nuarà però treballant en el si de

La targeta sanitària, a disposició de tots els col·legiats i col·legiades des de l’1 d’octubre

La c o m is s i ó m i x t a creada a l ’empara d e l C o n v e n i s i g -na t en t re e l Con-se l l de ls Co l · l eg is d ’Advocats de Ca-

talunya i la Conselleria de Salut continuarà reunint-se periòdica-ment per avaluar e l desplega-ment d’aquesta llei i resoldre les incidències que puguin donar-se.

L’en t rada en v igo r de l a L l e i 21/2010, del 7 de juliol, d’accés a l ’assistència sanitàr ia de co-be r tu ra púb l i c a a c à r rec de l Servei Català de la Salut, suposa que a partir de l’1 d’octubre tots aquells col·legiats i col·legiades que no disposaven de la targeta sanitària individual (TSI) puguin obtenir- la d ir ig int-se a l Centre d’Atenció Primària més proper a la seva residència habitual.

Aquesta targeta sanitàr ia és el document ident i f icat iu i acre-d i tat iu que permet l ’accés a ls Serveis Sanitar is de cober tura pública. Les prestacions que in-clou són les que s’estableixen a la Llei 16/2003 de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut i per tant, a tots els serveis sanitar is de f i-nançament públic: salut pública, atenció primària, atenció espe-ciali tzada, atenció sociosanita-r ia , atenció d ’urgències , pres-tació farmacèutica i t ranspor t sanitari.

L’ADVOCACIA CATALANA HA MANIFESTAT LA SEVA SATISFACCIÓ PER L’ASSOLIMENT D’UN OBJECTIU DURANT TANTS ANYS DEMANDAT. ES CONTINUARÀ, PERÒ, TREBALLANT EN EL SI DE LA COMISSIÓ MIXTA CONSTITUÏDA ENTRE EL CICAC I EL CATSALUT PER FER EL SEGUIMENT D’AQUESTA FASE DE DESPLEGAMENT I RESOLDRE LES INCIDÈNCIES QUE EN EL SEU CAS PUGUIN DONAR-SE.

El Ministeri de Justícia ha concedit, per Ordre de

24 de juny de 2010, la Creu Distingida de 1a classe de l’ordre de Sant Raimon de Penyafort a Sílvia Gimenez-Salinas, en atenció als mè-rits i circumstàncies que concorren en la nostra com-panya i exdegana de l’ICAB.

Creu Distingida de 1a classe de l’ordre de Sant Raimon de Penyafort per a Sílvia Gimenez-Salinas

la Comissió Mixta constituïda en-tre el CICAC i el CatSalut per fer el seguiment d’aquesta fase de desplegament i resoldre les inci-dències que en el seu cas puguin donar-se.


Segueix la Fira de l’Advocacia a Facebook, Twitter i LinkedIn!LA FIRA DE L’ADVOCACIA EUROPEA I L’ARC MEDITERRANI NO S’OBLIDA DE LES XARXES SOCIALS. FACEBOOK, TWITTER I LINKEDIN, TRES DE LES MÉS POPULARS, JA COMPTEN AMB ESPAIS PROPIS SOBRE AQUEST ESDEVENIMENT QUE SE CELEBRARÀ A BARCELONA DEL 2 AL 4 DE FEBRER.

Aquestes pàg ines p e r m e t e n a l s s e u s s e g u i d o r s r e b r e i n f o r m a -c ió ac tua l i t zada s o b r e a q u e s t a

Fira que vol conver tir-se en un punt de trobada on e ls advo-cats i les advocades, siguin d’on s i gu i n , p ugu in re l a c i ona r- s e , intercanviar exper iències i fer networking.

Barcelona será del 2 al 4 de fe-brer la capi ta l de l ’advocacia i n t e r n a c i o n a l . N o h i f a l t i s ! Contesta l ’enquesta i consul-ta tota la informació de la fira a www.firadvocacia.cat

Segueix-nos a Facebook, Linkedin i Twitter!


OPINIÓ TRIBUNA OBERTA

Responsabilitat civil extracontractual i terminis de prescripció

Una sentència de la Secció Primera de l’Audiència Provin-cial de Barcelona, de 10 de març de 2010, en la matei-

xa línia que la resolució de la sec-ció quarta de 13 de desembre de 2007, va estimar que l’article 121-21 d) del Codi civil de Catalunya (CCCat), que estableix el termini de prescripció de tres anys per a les pretensions derivades de res-ponsabilitat extracontractual, no era d’aplicació al cas “al no exis-tir una norma de dret català que reguli la responsabilitat extracon-tractual i ser d’aplicació el que al respecte disposa el Codi civil,

UNA SENTÈNCIA DE L’AUDIÈNCIA PROVINCIAL DE BARCELONA D’ENGUANY TORNA A CONSIDERAR QUE EL TERMINI DE PRESCRIPCIÓ EN TEMES DE RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL ÉS D’UN ANY (ARTICLE 1968 CODI CIVIL ESTATAL) ATÈS QUE NO HI HA CAP NORMA DE DRET CATALÀ QUE LA REGULI. PER A L’AUTOR DEL TEXT, LA LITERALITAT DE L’ARTICLE 121-21, APARTAT D) DEL CODI CIVIL DE CATALUNYA I LA TRADICIÓ JURÍDICA CATALANA SÓN ARGUMENTS A FAVOR DE CONSIDERAR QUE EL TERMINI DE PRESCRIPCIÓ APLICABLE A LES PRETENSIONS DERIVADES DE LA RESPONSABILITAT CIVIL EXTRACONTRACTUAL A CATALUNYA ÉS DE TRES ANYS.

en tant que perduri aquesta situ-ació, és a dir, fins que no es re-guli aquesta matèria per part del legislador català, caldrà aplicar els terminis prescriptius del Co-di esmentat i no els del llibre pri-mer del codi civil català, pensats per regular el dret propi” segons es desprèn del fonament de dret quart de la citada sentència. En conseqüència, el termini prescrip-tiu que el Tribunal aplica al cas és l’article 1968.1 CC, segons el qual prescriuen en el termini d’un any les accions per exigir la respon-sabilitat civil derivada de culpa o negligència de que tracta l’article 1902 del mateix text.

Josep Joan Pintó Ruiz Col·legiat núm. 5.321


Amb tots els respectes, a mi hu-milment em sembla que potser és difícil sostenir això que “al no existir una norma de dret català que reguli la responsabilitat ex-tracontractual hem d’anar a l’apli-cació del Codi Civil Espanyol” ja que això pot contradir la realitat de l’article 121-21 del Codi civil de Catalunya que disposa que “Pres-criuen al cap de tres anys: (...) Les pretensions derivades de res-ponsabil itat extracontractual”. La norma que acabem de trans-criure és una norma de dret català (art. 121-21 CCCat) que regula la prescripció de la “responsabili-tat extracontractual” i regular la prescripció és regular un aspecte fonamental de la responsabilitat extracontractual. Per tant, no es pot dir que la prescripció de la responsabilitat extracontractual no està regulada a Catalunya i en conseqüència no s’ha d’aplicar el dret supletori estatal perquè el que passa és que, precisament, la prescripció de la responsabili-tat extracontractual “SI” que està regulada a Catalunya.

I si s’insistís en què regular una par t no és regular el tot caldria dir: primer, que el que està regulat especialment ja no es pot suplir, perquè ja està regulat; segon, sos-tenir que Catalunya és estranya a la responsabilitat extracontractual és prescindir de la Llei Aquilia ro-mana, i de la tradició jurídica ca-talana que s’integra (CCCat 111-2) en el dret català; sigui això dit “ex abundantia cordis”.

L’argument citat, sigui dit amb el major respecte, és molt allunyat del sentit ordinari i signif icació de la norma. Encara que fos cert que la llei Aquilia romana, el “alte-rum non laedere” de Ulpià i tota la tradició jurídica catalana no inte-gressin (interpretació integradora) el dret civil de Catalunya sempre resultaria que està clara i expres-sament regulada la prescripció de la responsabilitat extracontractu-al, i és molt difícil entendre que ha d’aplicar-se el Codi Civil esta-tal per no estar regulada aquesta

matèria en el Dret Civil de Catalu-nya. La qüestió és així de simple i senzilla, i per això, jo espero que aquesta doctrina sigui la que es consolidi definitivament.

Nosaltres creiem doncs, en fi, que la reclamació per responsabilitat extracontractual que es referia el mateix art. 1.902 del CC estatal, i que és aplicació del principi ge-neral de Dret “alterum non laede-re noemini la dere” de ULPIÀ. En vir tut de la innovació legislativa que expressa la regulació de la prescripció que aquí vam comen-tar prescriu als tres anys, i no a l’any, per disposar-lo així, - en el precepte al·ludit – l’ordenament jurídic de Catalunya. Així doncs tant l’acció de la víctima contra l’agressor imprudent, com l’ac-ció directa contra l’assegurado-

ra, com les accions de repetició d ’aques ta company ia assegu-radora contra l’agressor, tenen, com termini prescriptiu el de tres anys, doncs sent indubtable que l’acció de reclamació de la vícti-ma contra el causant del dany és de tres anys, i no d’un, les altres accions que tendeixen a facilitar, en la pràctica, la correcció de la malifeta, no poden estar subjec-tes a un termini més curt que el que correspon a l’acció principal. Totes aquestes accions, totes, han de disposar del mateix termini, i a l’allargar-lo el legislador competent perquè la disposició integri l’orde-nament jurídic català, és obvi que a l’ésser totes aquelles accions un remei o una pretensió encaminada a rescabalar a la víctima d’un mal injust, tenen totes elles una matei-xa finalitat, per quina raó, el termi-ni ha de ser el mateix.

Però en tant no es consolidi cla-rament la doctrina, el lletrat pru-dent, per millorar la seguretat, farà molt bé de tenir present el termini més curt.

Nota.- Aquest text és un extracte de l’article titulat “La nova regu-lació de la prescripció a Catalunya i l’advocat” que teniu a la vostra disposició íntegrament al web col-legial (www.icab.cat).

Sostenir que Catalunya és estranya a la responsabilitat extracontractual és prescindir de la Llei Aquilia romana



HEM DEMANAT A LES FORMACIONS POLÍTIQUES PARLAMENTÀRIES QUE ELS SEUS REPRESENTANTS DE JUSTÍCIA ENS ENVIESSIN EL SEU PROJECTE DE FUTUR EN MATÈRIA DE JUSTÍCIA DE CARA A LES PROPERES ELECCIONS DEL 28 DE NOVEMBRE DE 2010. US OFERIM LA INFORMACIÓ QUE ENS HAN ENVIAT

Projectes sobre Justícia

Quin és el model d’administració de justícia que proposeu?Un model de justícia de proximitat que permeti als ciutadans resoldre els seus conflictes amb una major diligència. Cal incorporar de forma més activa figures com la mediació que permetin que els processos ju-dicials siguin la última ratio. La sen-tència de l’Estatut ens ha retallat aquestes possibilitats, impedint un model de justícia català. Conside-rem des de CiU que cal treballar per assolir allò que el TC ens ha laminat, ja que amb un model propi serem més eficaços.

Considereu necessari introduir re-formes en la gestió o tramitació del Servei de Justícia Gratuïta?Cal introduir millores pel que fa re-

ferència al pagament als col·legiats, actuant amb més diligència i agili-tat. És important mantenir, però, la participació dels advocats en aquest servei amb independència del ta-many o recursos del seu despatx.

Teniu previst algun impuls legislatiu de rellevància?El que considerem és que no podem seguir establint noves normes sense racionalitzar les actuals. És impres-cindible treballar per tal que el nos-tre sistema normatiu s’adeqüi a una societat dinàmica com l’actual.

Com valoreu la reforma de l’oficina judicial? Projectes de futur a curt, llarg i mig termini.El que cal és dotar de recursos tèc-nics al personal al servei de la jus-

tícia, així com d’eines que perme-tin resoldre els expedients judicials d’una forma més eficient. Disposem d’un personal altament qualificat, cal que l’administració de la Gene-ralitat aposti per un model de jus-tícia on les noves tecnologies i la proximitat al ciutadà s’acompanyin de la seguretat jurídica pertinent en aquests processos.

Quin percentatge dels pressupostos generals s’hauriende destinar a Justícia?En un moment de crisi com l’actual seria irresponsable comprometre el pressupost de la Generalitat, cal te-nir clar que hi haurà pocs recursos i caldrà destinar-los a les necessi-tats més bàsiques dels ciutadans. Ara bé, considerem que cal garantir un millor funcionament de la nos-tra justícia com a garant de l’Estat de Dret; això fa necessari un esforç tant des del punt de vista econòmic com de voluntat política, que ha de permetre disposar dels mecanismes necessaris per arranjar els proble-mes que el nostre model judicial arrossega.

Diputada de CiU al CongrésMERCÈ PIGEM


Número 2 de la llista per BarcelonaMONTSERRAT TURA

Quin és el model d’administració de justícia que proposeu?El mateix model que ja hem estat impulsant en els darrers anys, del qual n’és un bon exemple la Ciu-tat de la Justícia de Barcelona i de l’Hospitalet. Equipaments moderns i ben dotats per fer una justícia de qualitat que respongui als requeri-ments dels ciutadans.

També treballarem per al ple des-plegament de l’Estatut d’Autonomia en l’àmbit de justícia, a través de la modificació de la normativa estatal (LOPJ) per tal que es pugui crear el Consell de Justícia de Catalunya i altres previsions del text estatutari referendat pels catalans.

D’altra banda, impulsarem una jus-tícia de proximitat que tingui en la mediació i en la coresponsabilitat dels ciutadans un dels eixos de la resolució de conflictes.

Sobretot, volem aconseguir una justícia eficaç que resolgui els con-flictes de manera justa i en temps raonable.

Considereu necessari introduir re-formes en la gestió o tramitació del Servei de Justícia Gratuïta?El Servei de Justícia Gratuïta en l’actualitat és un mecanisme de so-lidaritat social que funciona d’una forma eficient. Cal preservar l’exis-tència d’aquest servei, i adaptar-lo a les necessitats actuals amb la col-laboració dels col·legis d’advocats.

Teniu previst algun impuls legisla-tiu de rellevància?Tot el que estigui relacionat amb la mediació. És molt important que en els propers anys les solucions extra-judicials es dotin de mecanismes re-alment efectius. També treballarem per a l’aprovació de la llei que reguli el recurs de cassació civil i en la mi-llora dels mecanismes de supervisió de les fundacions.

Com valoreu la reforma de l’oficina judicial? Projectes de futur a curt, llarg i mig termini.De sempre hem estat defensors del nou model d’oficina judicial i hem estat al capdavant de la seva im-plantació. Ara hauríem d’aconseguir que en un termini raonable aquest nou model d’oficina acabi el seu desplegament a tota Catalunya.

De forma complementària poten-ciarem les noves tecnologies i el projecte e-justícia.cat al servei de l’Administració de justícia per tal d’implantar l’expedient judicial elec-trònic i establir l’ús generalitzat de les solucions tecnològiques i arribar a una oficina sense papers

Quin percentatge dels pressupos-tos generals s’haurien de destinar a Justícia?Hem de fer un pressupostos que ga-ranteixin la qualitat del servei. Pel que fa al percentatge, no hi ha re-ferències comparables en aquesta matèria que permetin establir qui-na és la xifra adequada en termes generals. Nosaltres preferim parlar de despesa en justícia per habitant, que hem situat en aquest darrer pe-ríode en 80! per càpita, molt per damunt de la despesa mitjana del conjunt de la resta de CCAA.



Quin és el model d’administració de justícia que proposeu?Un model de justícia desconcen-trat i descentralitzat per guanyar eficàcia i agilitat. El desenvolupa-ment d’una justícia accessible i de qualitat. En aquest sentit defensem que el Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya esdevingui l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i així mateix que el Consell de Justícia de Catalunya actuï per desconcentra-ció i/o delegació del Consell Gene-ral del Poder Judicial. Un model de justícia, a més, en què l’ús normal i preferencial del català faci possible el principi d’igualtat i el sistema de la doble oficialitat de la llengua.

Considereu necessari introduir re-formes en la gestió o tramitació del Servei de Justícia Gratuïta?La gestió i tramitació del servei a càrrec dels col·legis d’advocats és un bon model. D’altra banda, el que si cal és que l’Estat transfereixi més

diners a les CA per fer front al torn d’ofici, ja que en els darrers anys s’han incrementat de forma notò-ria les persones que tenen dret a l’assistència. Això, a causa tant del creixement de la immigració com per les conseqüències de la crisi econòmica, i per reformes legals com les de la violència domèstica, que han fet incrementar el número de torns d’ofici necessaris.

Teniu previst algun impuls legisla-tiu de rellevància?Aquesta legislatura caldrà impulsar la justícia de proximitat, ampliant les competències previstes a la la Llei orgànica del poder judicial.

Com valoreu la reforma de l’oficina judicial? Projectes de futur a curt, llarg i mig termini.La reforma de l’oficina judicial la va-lorem positivament, malgrat encara no hagi pogut desplegar tot el seu potencial, bàsicament per diverses raons. En primer lloc, per la càr-rega de treball preexistent als Jut-jats abans de la reforma. En segon lloc, perquè fan falta més mitjans humans i materials per tal que si-gui més operativa (qüestió que avui topa amb les restriccions pressu-postàries). Finalment, perquè s’han d’acompanyar d’altres reformes: ju-risdicció voluntària, Llei concursal, Llei d’enjudiciament criminal, me-diació i arbitratge, etc. Per tant, a curt i mitjà termini s’han d’afrontar aquestes reformes legislatives.

Quin percentatge dels pressupos-tos generals s’haurien de destinar a Justícia?No s’hi hauria de destinar menys d’un 1,5% de la despesa no finance-ra de l’Estat.

Secretària de Justícia, Seguretat i Llibertats Públiques d’Esquerra

NÚRIA CUENCA


Quin és el model d’administració de justícia que proposeu?A Catalunya la Justícia pateix impor-tants mancances en agilitat i capa-citat de resposta. Davant aquesta situació cal modernitzar la Justícia i adaptar-la a les necessitats soci-als, econòmiques, tecnològiques i demogràfiques actuals. Cal recupe-rar la confiança dels ciutadans en la Justícia, dotar els jutges i tribu-nals de mitjans materials, humans i tecnològics adequats per agilitar els serveis dels jutjats i tribunals i garantir el compliment dels termi-nis processals reduint els temps de resposta i propiciant el compliment i puntualitat dels assenyalaments.

Considereu necessari introduir re-formes en la gestió o tramitació del Servei de Justícia Gratuïta?No creiem en la privatització del torn d’ofici. Creiem necessari treba-llar conjuntament amb tots els Col-legis d’Advocats i de Procuradors de Catalunya per dotar de millores l’actual sistema de servei de Justícia

Gratuïta. S’han de revisar i millorar els honoraris, els pagaments i estu-diar la necessitat d’atorgar advocat d’ofici en casos que la llei no obliga.

Teniu previst algun impuls legisla-tiu de rellevància?Entre les més de vint propostes que presentem per impulsar la justícia, cal destacar l’aprovació d’una nova Llei d’Enjudiciament Criminal que garanteixi la celebració ràpida dels judicis penals. Cal evitar la litigiosi-tat innecessària o abusiva, per ai-xò posarem en marxa mecanismes d’arbitratge i conciliació per a la re-solució de conflictes. També cal po-sar fi a la saturació dels nostres Re-gistres Civils. I, per últim, cal acabar amb la impunitat en la qual avui dia viuen els delinqüents menors d’edat, tant aquells que cometin els delic-tes més greus, com els delinqüents reincidents.

Com valoreu la reforma de l’oficina judicial? Projectes de futur a curt, llarg i mig termini.L’Oficina Judicial no es va formular des de la convicció ferma de mo-dernitzar la justícia, sinó per calmar els ànims bel·ligerants dels profes-sionals de la justícia cansats del greu abandonament que pateixen. És una llei de mínims. Que ningú es confongui, tot just estem posant la primera pedra de la modernització del sistema. Encara falta molt camí per recórrer.La reforma organitzativa que intro-dueix l’Oficina Judicial ha d’anar acompanyada d’una reforma funci-onal, determinar les funcions i els llocs de treball necessaris. S’ha d’implementar una formació inicial i continuada a tots els treballadors i funcionaris i introduir veritables re-formes tecnològiques, econòmiques i judicials.

Quin percentatge dels pressupos-tos generals s’haurien de destinar a Justícia?La despesa destinada a Justícia en els últims 4 anys és el més baix en-tre els quals es consideren serveis públics de l’Estat, amb tant sols el 0.5% del Pressupost General de l’Estat. El nostre compromís és des-tinar a justícia un 2% dels pressu-postos, només així aconseguirem modernitzar de veritat la Justícia del nostre país.

Candidata del PPC a la presidència de la Generalitat

ALICIA SÁNCHEZ"CAMACHO



Quin és el model d’administració de justícia que proposeu?ICV-EUIA volem reforçar la justícia a Catalunya com a servei públic de qualitat, amb fort contingut social, per tal que el dret sigui un instru-ment d’igualtat, accessible a tothom i que s’apliqui amb equitat per com-pensar les desigualtats socials que imperen en les relacions econòmi-ques, socials, laborals, ambientals i d’accés als serveis i prestacions públics i privats.

També ens proposem impulsar els canvis necessaris en la legislació estatal per fer possible el desplega-ment estatutari amb la creació del Consell de Justícia de Catalunya, així com consolidar les competènci-es del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Impulsarem la justícia de proximitat i la mediació i d’altres formes de resolució extrajudicial de conflictes.

Considereu necessari introduir reformes en la gestió o tramitació del Servei deJustícia Gratuïta?La nostra proposta és millorar i am-

pliar els serveis d’orientació jurídica i de justícia gratuïta, per garantir un accés ràpid i informat a totes les persones que ho necessitin; en especial per persones víctimes de maltractament familiar, violència de gènere o “moobing” immobiliari i especialment vulnerables: terce-ra edat, immigrants amb un torn especial pels menors. També ens proposem facilitar-ne l’accés a les entitats veïnals i sense ànim de lu-cre que vulguin defensar interessos col·lectius

Teniu previst algun impuls legislatiu de rellevància?Sí. Per exemple, l’ampliació i millora del SOJ i la Justícia Gratuïta; la llei d’accés universal a la informació i a la justícia; així com els abans refe-rits per posar en marxa el Consell de Justícia, les noves competències del TSJC. i la creació dels òrgans ju-dicials de proximitat. D’altra banda, proposem reformar el Llibre V del Codi Civil en el relatiu a facilitar la tasca de les comunitats de propieta-ris, tramitar el Llibre VI del Codi Civil de Catalunya i una iniciativa legisla-

tiva per modificar la legislació hipo-tecària i processal a fi de protegir el dret a l’habitatge de les famílies afectades per desnonaments. Un al-tre proposta és incrementar l’assis-tència i l’ajuda a les víctimes.

Com valoreu la reforma de l’oficina judicial? Projectes de futur a curt, llarg i mig termini.Creiem que cal aprofundir en la re-forma. Per ICV-EUiA el que s’ha fet fins ara és insuficient o millorable; cal simplificar procediments; am-pliar i potenciar el personal auxiliar i la seva formació, especialització i estabilitat; ampliar els recursos materials –en especial treure totes les potencialitats a l’aplicació de les TIC. D’altra part cal ampliar i refor-çar la dotació de jutges i magistrats, així com de secretaris i fiscals, per agilitar la resolució de procediments i la seva executòria –més que no pas crear nous organismes- en tots els àmbits jurisdiccionals i en totes les instàncies, dotar els nous jutjats de proximitat

Quin percentatge dels pressupostos generals s’haurien de destinar a Justícia?En els últims anys el pressupost del Departament de Justícia de la Generalitat ha tingut un increment considerable; cal que l’administració central transfereixi els recursos per cobrir els nous serveis i competèn-cies, i que la Generalitat i destini els necessaris per cobrir la part que li correspon.

Número 7 a les llistes d’ICV-EUiA per Barcelona.

SALVADOR MILÀ


Membre del Consell General de C’s. Sectorial Jurídica

CARLOS CARRIZOSA

Quin és el model d’administració de justícia que proposeu?Una Administració de justícia in-dependent, sense intromissions d’altres poders públics, propera al ciutadà, que sigui capaç d’atendre en qualsevol de les dues llengües oficials, elecció de l’administrat. I igual per a tots els espanyols: un poder judicial únic encara que des-concentrat, sense duplicar òrgans estatals de forma innecessària (CGPJ i Consell Fiscal). Advoquem també per un cos de funcionaris unificat i de caràcter estatal, que s’ha d’augmentar per cobrir l’actu-al augment de la litigiosidad i ser dotat de mitjans suficients.

Considereu necessari introduir reformes en la gestió o tramitació del Servei de Justícia Gratuïta?El Servei de Justícia Gratuïta funci-ona raonablement bé amb el siste-ma actual. Ens oposem a qualsevol reforma en el sentit del Llibre Verd: ni convertir als advocats funciona-ris ni donar el servei en concessió a despatxos privats. El servei ha de ser prestat per advocats inde-

pendents amb formació especialit-zada i suficient, més ben retribu-ïts i només sota la supervisió del seu Col·legi Professional quant a la qualitat del seu servei. El servei que es presta avui dia és de qua-litat, barat i presenta escasses in-cidències en relació amb el volum d’assumptes que atén.

Teniu previst algun impuls legis-latiu de rellevància?Ens sembla urgent la derogació de les lleis dictades en desenvolu-pament de preceptes de l’Estatut declarats inconstitucionals pel TC, davant de la previsible passivitat de la Generalitat en aquesta matè-ria. La reforma haurà d’evitar als ciutadans un via crucis davant dels Tribunals perquè no li apliquin nor-mes que han esdevingut contràri-es a la Constitució. Per exemple, preceptes del Codi de Consum o de la Llei d’Educació en matèria lingüística.

Com valoreu la reforma de l’ofici-na judicial? Projectes de futur a curt, llarg i mig termini.S’ha burocratizat en excés l’ofici-na i canviar una bombeta o reparar una impressora s’ha convertit en una odissea. S’ha volgut buidar de contingut la capacitat organitzati-va del Jutge, amb pèrdua d’inde-pendència de l’oficina judicial en favor de les facultats d’intervenció de la Generalitat. S’han d’implan-tar procediments de gestió àgils, amb respecte a les necessitats or-ganitzatives de la pròpia jurisdicció i menys burocràcia.

Quin percentatge dels pressupos-tos generals s’haurien de destinar a Justícia?Els últims pressuposts de la Gene-ralitat van dotar el Departament de Salut amb 9700 milions d’euros; al d’Educació, amb 5300 milions, i a Justícia amb 1000 milions, d’un to-tal de 32.500 milions. Estic segur que les manques de mitjans eco-nòmics i personals al nostre sector mereixen un major esforç pressu-postari. La Justícia, sent un dels pilars del benestar del ciutadà, no surt cara.


OPINIÓ PARLEM AMB...CRISTINA GALLACH

“Ara la Carta de drets humans és una peça clau de la UE”SEGONS EL FINANCIAL TIMES DEL 2009 LA PERIODISTA CRISTINA GALLACH ÉS UNA DE LES 30 PERSONALITATS MÉS INFLUENTS DE LA UNIÓ EUROPEA. APROFITANT UNA BREU ESTADA A BARCELONA, L’EQUIP DE MÓN JURÍDIC L’HA ENTREVISTAT PER CONÈIXER LA SEVA OPINIÓ SOBRE EL PAPER DEL DRET DINS LA UNIÓ AIXÍ COM QÜESTIONS DE LA MÉS RECENT ACTUALITAT. ROSER RIPOLL

Creu que en el món multipolar actual són factibles les Ins-titucions Globals jurídiques i ben estructurades? Si el món multipolar no es-tà organitzat i estructurat no

serà governable. En el món multipolar actu-al hem d’intentar organitzar una governan-ça, on hi ha d’haver els aspectes jurídics –que serien els grans acords internacionals- i l’element màxim de governança és la Carta de les Nacions Unides, els organismes de Nacions Unides; l’adequació dels organis-mes d’acord amb la riquesa i el poder eco-nòmic - i per tant, fora G-7 i ens quedem amb el G-20 perquè té una representació més adequada a la realitat del món actu-al. Alhora s’ha d’intentar que el G-20 pugui fer gestió política-, i un altre factor d’ordre, dins aquest desordre multipolar, són les ins-titucions econòmiques i financeres com el Fons Monetari i el Banc Mundial que s’han d’adaptar a les noves realitats.

Hem de tenir en compte que tenim un siste-ma de Nacions Unides pensat i sortit després de la 2a Guerra Mundial i la Guerra Freda, i no hem sabut adaptar-lo al nou món multi-polar. Ara aquest sistema ja no ens funciona.

Quin paper juga el Dret i l’aplicació real i efectiva de la justícia internacional en la resolució de conflictes?La UE és una unió de dret. El dret és fona-mental, i una de les bases...per això costa

“S’ha d’adequar els organismes de la UE als nous temps”


tant fer un nou tractat. El Tractat és una norma ordenada que defineix de quina ma-nera es cedeixen sobirania vers la Unió. Però també hi ha d’haver un base política. Com més interacció política, més enllà va el dret. Es dissenyen unes institucions i en funció d’aquestes es dissenyen uns lideratges.

Hi ha uns valors comuns en la política internacional o és l’imperi de la força?El dret no només són les normes i els me-canismes pels quals es decideix la cessió de sobirania, de lliure competència, etc. a la UE sinó també els valors que regeixen la soci-etat. Una cosa molt interessant de l’última reforma del Tractat és que s’hi incorpora la Carta de Drets Humans i ja està en certa manera santificada com una peça més de la UE. Això suposa un avanç perquè reflecteix millor el que suposa Europa.

Actualment percebem la UE com un instru-ment que forma part de la nostra vida quo-tidiana, que ens ajuda a desenvolupar-nos econòmicament, que ens dóna uns valors d’identitat europeus.

La UE compleix unes funcions concretes per a cada país al llarg del seu desenvolupament.Ho podem veure amb una anècdota de tres amics meus: • Periodista nascuda al Sarre. La seva ia-ia no s’havia quan vivia a Alemanya i quan vivia a França, el seu pare era un noi jove durant la guerra, per a ella, la neta la UE és la pau.

• Espanyols de la meva generació: la UE sig-nifica democràcia.

• Per a un amic de Polònia: la UE és la lli-bertat, l’estabilitat i el progrés.

Tu vas als països balcànics, i per ells la UE és sortir de la fragmentació, de la guerra. Els 10 països que han entrat en els darrers anys s’han estabilitzat, han crescut...Per què han entrat a la UE? Perquè associen la Unió a valors positius. Fora d’Europa també és volguda i apreciada com a progrés. Amb els viatges que he pogut fer amb Javier Solana d’això ens vam adonar de seguida.

La confrontació entre supranacionali-tat dels Estats...Es deixa fer en el tema econòmic però en canvi en el tema polí-tic hi ha reticència?Els límits del poder hi són. En el fons això

és com un contracte: el país delega sobira-nia, fins i tot ara deixarà a la UE que donin un cop d’ull als pressupostos i se sotme-tran a les consideracions que els marquin des de Brussel·les perquè si no es posaran sancions. I a canvi, els estats en un mo-ment de dificultat, com pot ser una crisi econòmica necessiten veure que hi ha un actitud d’empatia.

Els Estats han d’estar convençuts perquè en el fons són ells els que van davant del Parla-ment i són els que lluiten a les eleccions cada 4 anys, i són ells els que tenen la legitimitat...mentre que a Brussel·les, els membres del Parlament estan escollits i la resta són de-signats. Són personatges públics, sotmesos a la vigilància dels mitjans de comunicació...però les institucions europees han de sentir que les institucions europees li són útils.

Sobre l’expulsió dels gitanos a França. Aquesta mesura pot fragmentar un dels pilar bàsics del mercat comú, com és la lliure circulació de persones? El resultat d’aquesta situació és que es transmet a l’opinió pública que no es res-pecten les nostres pròpies normes, i la ciu-tadania no ho comprén.

“El dret no només són les normes i els mecanismes pels quals es decideix la cessió de sobirania, de lliure competència, etc. a la UE sinó també els valors que regeixen la societat”


Jo penso que aquest és un moment molt dèbil del conjunt dels països que es tradueix en la reacció ‘pobre’ dels estats membres a l’actitud del Sarkozy. Això està relacionat amb el fet que els representants de les ins-titucions no estan elegits directament per la gent. S’han de guanyar la confiança per les actituds, les accions dels líders La Comissa-ria va fer un gest molt espontani, va parlar clar, però a un primer ministre d’un país en públic se li han de dir les coses d’una altra manera.

Quin balanç fa dels 6 mesos de la presidència espanyola a la UE?Aplicar el nou Tractat amb 27 estats mem-bres no és fàcil, no s’havia fet mai. L’anteri-or Tractat havia entrat en vigor quan érem 15. Per tant s’ha de destacar que aquest mandat ha estat complicat des d’un punt de vista institucional, però també financer. Però també s’ha de remarcar el fet que en aquell moment la gestió del que en diem ‘el semestre’ hagi anat a càrrec d’un go-vern que és profundament europeista, que té com a política treure el màxim partit del nou tractat, de les institucions, en bé de la construcció europea és molt positiu ja que no és una actitud que abundi...hi ha molt d’euro escèptic i euro indiferent...

A més, Espanya ja tenia una experiència sòlida en la gestió conjunta amb aquestes administracions perquè ja ho havia fet al-tres vegades, i a pesar d’haver tingut un problema de credibilitat a causa de la si-tuació econòmica – expressades amb més força per certs mitjans de comunicació-, també s’ha hagut de fer front al fet que la lluita política (govern –oposició) no havia afectat mai fins ara les qüestions de gestió durant les anteriors presidències espanyo-les de la UE.

Considero, però, que el resultat ha estat positiu tot i que el ciutadà no s’adoni de la gran quantitat de decisions que s’han

pres, a causa de la necessitat d’accelerar la presa de decisions que regeix el Tractat de Lisboa.

- El 2009, el Financial Times va publicar que vostè era una de les 30 persones més influents a Brussel·les, al mateix nivell que Durao Barroso, etc. Com s’ho ha fet per mantenir-se en l’anonimat, no sent gaire coneguda pels ciutadans de l’Estat?Jo era la col·laboradora més propera a Ja-vier Solana. Atès que ell no podia atendre tots els mitjans, la meva feina consistia en realitzar un efecte multiplicador, de manera que ell atenia uns mitjans i jo uns altres. Per això és normal que tant per part dels mitjans de comunicació que no siguin els propis de Brussel·les com dels ciutadans jo sigui més desconeguda. Però el meu paper ha de ser aquest, ja que la persona que havia de tenir el protagonisme era en Javier Solana i les accions que s’han anat fent al llarg dels anys.

Quina és la seva tasca ara?Actualment, jo he tornat a la direcció gene-ral de comunicació del Consell de la Unió Europea i estic una mica a l’espera fins a què es reorganitzi el servei d’exteriors. Jo penso que en el futur la meva tasca anirà relacionada amb l’organització de conflictes, o bé amb la comunicació.

CRISTINA GALLACH, (Sant Quirze de Besora) és llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, i màster en Relacions Internacionals per la Universitat de Columbia (EUA). Ha exercit durant 15 anys com a periodista, treballant en diferents mitjans com el Periódico, El 9 Nou, El Noticiero Universal , TVE i com a corresponsal per l’Avui, Catalunya Ràdio, El Món, i l’Agència EFE. El 1996 va ser nomenada portaveu del secretari General de la OTAN, Javier Solana i ha estat treballant al seu costat durant 15 anys, sent des de 1999 fins a 2009, la portaveu de l’’Alt Representant per la Política Exterior i Seguretat Comú (PESC).

Enguany ha estat la portaveu de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, i recentment ha estat guardonada amb el premi Ernest Udina de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya.

OPINIÓ PARLEM AMB...CRISTINA GALLACH

“Considero que el resultat de la presidència espanyola ha estat positiu tot i que el ciutadà no s’adoni de la gran quantitat de decisions que s’han pres”


Ja som més de 20.000 col·legiats i col·legiades a l’ICAB

L’ICAB ha superat la barre-ra dels 20.000 col·legiats. Concretament hi ha comp-tabilitzats -fins al moment de tancar aquesta edició de la revista- 20.586 col·legiats,

dels quals 15.648 són excercents i 4.938 no exercents.

Tot i que tradicionalment els mesos de ma-jor col·legiació són juliol i setembre-octubre i febrer, enguany el volum d’inscrits al Col·legi és més alt de l’habitual.

Una altra prova d’aquest creixement la tenim en les sessions d’orientació professional, on normalment hi assisteixen una mitjana de 50 nous col·legiats mentre que en les celebrades durant els mesos de setembre i octubre de 2010 la mitjana ha estat de 200 persones.

INFORMACIÓ COL·LEGIAL JUNTA EN DIRECTE

Jordi Bonet Agustí, nou vocal del Consell Assessor de Món JurídicA la Junta de Govern de l’ICAB, celebrada el dia 4 d’octubre, es va decidir nomenar al diputat Sr. Jordi Bonet Agustí com a nou membre del Consell Asses-sor de la revista Món Jurídic.

Premis Jurídics15 de novembre de 2010, fina-litza el termini per la presen-tació de candidatures al Premi jurídic ‘Ferrer Eguizábal sobre Hisendes Locals. Edició Extraor-dinària 2010’.

Aquest premi està destinat a guardonar el millor treball inèdit o publicat durant els anys 2009 o 2010, o e l mil lor projecte d’investigació que es presenti a concurs, en matèria d’hisendes locals.

Igualment, el 31 de desembre d’enguany finalitza el termini de presentació de candidatures a les edicions 2010 dels premis “Memorial Degà Roda i Ventu-ra” i “Feixó Carreras per a noves promocions”, ambdós dotats de 3.000 euros.

El “Memorial Degà Roda i Ven-tura” està destinat a guardonar un ar ticle, assaig o llibre que

versi sobre col·legis professio-nals i l’exercici de les profes-s ions l ibera ls , especia lment l’advocacia.

El “Feixó Carreras”, està desti-nat a ajudar a la realització d’un treball sobre un tema de Dret processal o Organització Judi-cial per part de col·legiats/des de l’ICAB que hagin obtingut el seu títol de llicenciat en dret el 2010 o els tres anys anteriors.

Trobareu les bases completes d’aquests premis a www.icab.cat


Club ICAB, tot un món d’avantatges!

Com a col· legiats a l ’ ICAB pertanyeu a un col·lectiu de més de 20.000 persones. El fet de ser un nombre tan im-portant de col·legiats fa que les empreses s’interessin en

poder oferir productes i serveis en condi-cions exclusives per a tots nosaltres.

Això ens dóna la facilitat de poder negociar amb empreses acords que afavoreixin els interessos de tots nosaltres. Són avantat-ges exclusius pel fet de pertànyer al Col·legi d’Advocats de Barcelona i que ens perme-ten adquirir productes o gaudir de serveis, tant de caràcter professional com de caràc-ter més lúdic, en condicions especials (des-comptes, promocions, etc.).

Val la pena accedir a la pàgina web del Club ICAB (la trobareu a l’apartat Tràmits i ser-veis de la pestanya col·legiats de www.icab.cat) per tal de conèixer tots els avantatges.

Actualment podeu trobar més de 80 empre-ses que ja hi participen. Hi ha des de des-comptes en teatres, restaurants, gimnàs, roba…Però també, hi ha recursos que us poden facilitar la feina al despatx o bé per promocionar-lo, com el disseny i manteni-ment de pàgines webs a mida, programes de gestió de despatxos, hotels i més.

En tots ells trobareu algun avantatge per gaudir-ne: si entreu a la pàgina web, els tro-bareu tots i també sabreu com poder gau-dir d’aquests avantatges (reservant l’hotel a través del web, ensenyant el carnet de col·legiat al comprar el producte, ...).

Nou acord en matèria de telefoniaA més ja us podem avançar, que en pocs dies estarà actiu un acord amb Movistar pel qual podreu gaudir de descomptes de fins al 15% en trucades en les tarifes d’autònoms i empresa i un 10% de descompte en la tarifa Duo de telefonia fixa + ADSL

INFORMACIÓ COL·LEGIAL SERVEIS ICAB

Són avantatges exclusius pel fet de pertànyer al Col·legi d’Advocats de Barcelona i que ens permeten adquirir productes o gaudir de serveis, tant de caràcter professional com de caràcter més lúdic, en condicions especials


INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT

Cadascun dels ponents va concretar quin és el seu paper en el se-guiment de la mesura d’internament de me-nors en règim tancat,

considerant que es tracta de mesures dinàmiques (que es poden modificar, acumular a altres, es pot produir una majoria d’edat i un canvi a presó ordi-nària, etc.), en definitiva, van explicar com es materialitza en cada cas el control i el seguiment de la mesura imposada, fent especial referència als aspectes disciplinaris i de seguretat, així com a la concessió de permisos de sortida.

En termes generals, es va poder cons-tatar que a Catalunya, en comparació amb els infractors majors d’edat, la mesura d’internament en règim tan-cat s’aplica bastant restrictivament (ni la Fiscalia de Menors la demana sovint ni els Jutges de Menors n’im-posen masses); actualment hi ha uns 150 menors en règim tancat.

Les tasques i funcions de l’AdministracióVa obrir la roda d’intervencions la Sra. Clavaguera per descriure quines són les tasques i funcions que l’Adminis-tració du a terme en l’execució de les mesures d’internament. En aquest sentit, va parlar de la comunicació de l’ingrés del menor, els informes que es van fent (de seguiment, de propos-ta de modificació de programa, de modificació, substitució o alçament de la mesura i final), la sol·licitud de permisos (ordinaris i extraordinaris) i sortides (de cap de setmana i pro-

El seguiment de la mesura d’internament de menors en règim tancat

gramades), la utilització de mitjans de contenció, el règim disciplinari, els es-corcolls, els incompliments i altres in-cidents i les peticions, queixes i recur-sos que poden presentar els menors. Aquesta ponent va recalcar que la Llei Orgànica de responsabilitat penal del menor preveu que l’execució de la me-sura es farà sota el control del jutge de menors, per la qual cosa des de l’Ad-ministració les comunicacions amb el jutge de menors són constants durant tot el compliment de la mesura, però

que la llei també preveu la comunica-ció continuada amb fiscals i advocats.

En segon lloc va intervenir el Sr. Màr-quez, que va voler ressaltar positiva-ment que la taxa de tancament de menors és inferior a Catalunya que a altres CCAA. En quant al nombre de centres, es va manifestar no partidari de crear nous centres, excepte en el cas de Tarragona, on sí faria falta un centre de menors. Igualment també va manifestar la seva satisfacció pel fet que els centres en què els menors compleixen les mesures d’interna-ment a Catalunya tots són públics (a diferència d’altres CCAA en què molts centres de reforma estan gestionats per entitats privades i els mateixos centres de protecció a Catalunya).

La tasca de control dels centres, en-cara que no està regulada, des de Fiscalia es realitza mitjançant visites que fan als centres sense avisar prèvi-ament. Pel que fa al control individual, seguint un ordre alfabètic, cada fiscal té assignats un determinat nombre de menors dels quals se n’ocupa durant tot el que dura l’internament i en totes les executòries. El Sr. Màrquez va ma-nifestar els seu parer de que hi hauria d’haver més vistes d’execució, en les quals s’hauria d’escoltar directament al menor. Aquest ponent també va constatar la poca o nul·la intervenció dels advocats en les executòries (en-tre d’altres motius perquè la majoria de jutges només donen trasllat dels informes als advocats si ells ho de-manen). El Sr. Màrquez va constatar que l’aplicació d’un escorcoll amb nu integral, si bé està molt regulat a la

JORNADA CELEBRADA A L’IL·LUSTRE COL·LEGI D’ADVOCATS DE BARCELONA, ORGANITZADA PER LA COMISSIÓ DE DEFENSA, EL DIA 11 DE JUNY DE 2010. VA COMPTAR AMB LES INTERVENCIONS DE L’IL·LM. SR. RAMON MARIÑOSA PEIRET, JUTGE-MAGISTRAT DEL JUTJAT DE MENORS NÚM. 4 DE BARCELONA, L’IL·LM. SR. JUAN JOSÉ MÀRQUEZ BONVEHÍ, FISCAL DELEGAT DE MENORS DE LA FISCALIA PROVINCIAL DE BARCELONA, LA SRA. TERESA CLAVAGUERA VINYALS, CAP DE SECCIÓ DE CENTRES EDUCATIUS DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’EXECUCIÓ PENAL A LA COMUNITAT I DE JUSTÍCIA JUVENIL, I EL SR. JORDI CABEZAS SALMERÓN, ADVOCAT.

Catalunya, en comparació amb els infractors majors d’edat, la mesura d’internament en règim tancat s’aplica bastant restrictivament


llei, a la pràctica topa amb el proble-ma que, segons a quines hores, no hi ha cap jutge de guàrdia per rebre la preceptiva notificació prèvia.

El paper de l’advocatEn tercer lloc va intervenir el company Jordi Cabezas. En la seva intervenció va començar fent tota una sèrie de consideracions generals sobre l’ex-pansió del dret penal i, en particular, com afecta això als menors infractors. Pel que fa al tema de la mesura d’in-ternament, va reconèixer que la inter-venció dels advocats i les advocades és pràcticament inexistent. També va posar de manifest, però, quins són els problemes que es poden trobar els ad-vocats que decideixin tenir un paper més actiu (p. ex. sol·licitant substituci-ons, alçaments o modificacions de les mesures educatives imposades, sobre tot si es produeixen acumulacions, canvis de centre o permisos de sor-tida i interposant queixes): els termi-nis de 24 hores pels recursos contra acords sancionadors, la no publicitat de la normativa interior dels centres

d’internament, la centralització pro-vincial de l’expedient personal únic de cada menor (en funció de la comissió de la primera infracció penal), el fet que es requereixi sempre un passi de presons per a cada visita al centre, la impossibilitat de consultar l’expedient personal del menor al centre, etc.

Malgrat tots aquests inconvenients, els advocats poden comunicar als jut-ges de menors que no els envien cò-pia dels informes que volen rebre’ls per poder fer el seguiment de la mesura. Pel que fa a la comunicació entre me-nors i advocats, a banda de visitar-los en els centres d’internament, els advo-cats també es poden comunicar amb els menors per via telefònica, la qual cosa és perfectament possible i fàcil.

En darrer lloc va parlar el Sr. Mariñosa. Va confirmar el que ja havien avançat els altres ponents: que és bàsicament el jutge de menors qui controla la me-sura d’internament. El Sr. Mariñosa va puntualitzar que ell sí notifica d’ofici a totes les parts, inclosos els advocats

i les advocades. En canvi, de les peti-cions de permisos, quan són urgents, no dona trasllat ni al fiscal ni a l’advo-cat i les aprova pràcticament totes. Va constatar que el règim semiobert a la pràctica és com un règim tancat en el cas dels menors que no tenen família ni cap altra estructura a l’exterior.

En el debat entre els assistents a l’acte i els ponents, que es va obrir en aca-bar les intervencions, es van plantejar algunes qüestions d’interès, com ara, que es constaten certs problemes que podrien vulnerar el principi del “non bis in idem” en la imposició per un mateix fet de correccions educatives, sanci-ons disciplinàries i canvis d’unitat de convivència en base al Sistema Motiva-cional que apliquen els centres, encara que el Sr. Mariñosa no va considerar que les correccions educatives siguin sancions encobertes. També es va po-sar de manifest la manca de formació i regulació específiques de les funcions que té encomanades el personal de se-guretat privada dels centres, amb tots els problemes que això comporta.


icab

Rectángulo

INFORMACIÓ COL·LEGIAL COMISSIONS PUNT X PUNT

La secció de Dret Penal del Col-legi d’Advocats de Barcelona va organitzar e l passat 23 de setembre una conferència que sota el títol ‘Pornogra-fia infantil a internet’ té com

a objectiu examinar documents de casos reals en què es plantegen les discussions fàctiques i jurídiques pròpies i habituals d’aquests expedients judicials.

Van participar en l’acte l’advocat Enric Ber-tolín i Ponsa, qui a través d’aquests casos va poder explicar en quins casos s’està davant d’un delicte en la seva modalitat atenuada de mera possessió per ús propi (fins un any de presó o multa econòmica) o davant de la modalitat bàsica de distribu-ció (fins 4 anys de presó). Segons Bertolín “existeix gran confusió en determinar quan procedeix o no l’aplicació de les circums-tàncies que agreugen de manera específica aquesta infracció i que permeten aplicar penes de fins 8 anys de presó”.

Conferència a l’ICAB sobre ‘Pornografia infantil a internet’

En la conferència també hi va intervenir el psicòleg especialista en trastorns en l’ori-entació sexual Bernat – Noël Tiffón. Segons aquest expert “s’ha detectat que és habitual la concurrència en aquests casos d`altres trastorns mentals amb possible rellevància atenuatòria en l’àmbit penal”.

Aquest acte s’emmarca dins el tradicional cicle de conferències conegudes com a ‘Ca-fè criminal’,que són organitzades periòdi-cament pels advocats penalistes de l’ICAB.

L’OBJECTIU DE LA CONFERÈNCIA ÉS INTENTAR EXPLICAR A TRAVÉS DE CASOS REALS QUAN S’ESTÀ DAVANT D’UN DELICTE DE MERA TINENÇA (MODALITAT ATENUADA) I QUAN ES TRACTA D’UN DELICTE PER DISTRIBUCIÓ (MODALITAT BÀSICA).

NOVEMBRE Dia 129h. Visita-excursiò al Monestir de Poblet

Dia 18 12h. Con fe rènc ia a c à r rec de l Sr. José Antón Custán“El derecho en el Antiguo Egipto“

Dia 2512h. Conferència. Ponent a determinar“El SWAP i les seves conseqüènci-

Comissio d’advocats sèniors

es per l’usuari bancari i amb rela-ció al Concurs d’Acreditors“

DESEMBRE

Dia 218h. Cine Fòrum. Projecció de la pel·lícula i col·loqui amb la intervenció d’exper ts en l’exercici ètic de la professió i Res-ponsabilitat Social Corporativa“Michael Clayton”interpretada per George Clooney

Dia 1618h Reci ta l Poema de Nadal a càrrec del company Pep Moreno i participants del Grup de Teatre

Consulteu la plana web del col-legi, i , dins l ’apar tat “comissiò d’advocats sèniors” hi trovareu les activitats d’altres col·legis a les que esteu convidats.


2a. faseya a laventa

Belleza y calidaden la Costa BravaA 500m de la playa se levanta este conjunto

residencial que combina tanto diseño como comfort.

500m

Un total de 52 viviendas distribuidas en cuatro edi!cios plurifamiliares que con!guran el Residencial Sybaris Tossa, ubicado en la Costa Brava. Pisos de entre 57m2 y 78m2 de super!cie útil y grandes terrazas, con trastero y plaza de parking. Su localización, a dos minutos de la playa, rodeada de establecimientos y servicios, la convierten en la promo-ción estrella de la Costa Brava.

Premier España, S.A.

www.premier-esp.com

Area verdeLa urbanización cuenta con una zona ajardinada y una piscina de uso exclusivo para los vecinos.

902 402 200 - 627 584 413


icab

Rectángulo

22 de setembre. Trobada de la comissió d’advocats Sèniors.

4 d’octubre. Conferència de presentació de la Carpeta del Professional. Accés electrònic a les dades tributàries dels clients i obtenció immediata de documents, organitzada per la Secció de Dret Fiscal, amb la intervenció d’Antoni Rodríguez Sivera i Rafael Olañeta Fernández-Grande.

14 d’octubre. Conferència de la Secció de Dret Constitucional: “Després de la Sentència: l’Estatut és constitucional o inconstitucional?”, a càrrec del Dr. Francesc de Carreras Serra, catedràtic de Dret Constitucional de la UAB, presentada per Ignacio Joaniquet, president de la Secció i moderada per Antonio Pavón.

13 de setembre. Membres de la Junta de Govern reben el President Pujol.

28 de setembre. Primera Trobada de l’ICAB amb el cos consular de Barcelona.

21 de setembre. Presentació: ‘Llibre d’Estil Jurídic’ editat en català per Editorial Aranzadi i elaborat per Garrigues.

INFORMACIÓ COL·LEGIAL ADVOCACIA EN IMATGES


España en Estrasburgo: tres décadas bajo la jurisdicción del Tribunal Europeo de Derechos Humanos. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [342.7(46:4-672UE)Esp]

GÓMEZ FERNÁNDEZ, ITZIAR (COORD.)Esquemas de derecho constitucional. 2ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [342(46)(083.13)Esq]

PÉREZ LUÑO, ANTONIO ENRIQUEDerechos humanos, estado de derecho y Constitución. 10ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [342.7(46)Per]

PORTERO MOLINA, JOSÉ ANTONIO (ED.)Constitución y jurisprudencia constitucional: (selección). 6ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [342.4(46)Esp]

TRONCOSO REIGADA, ANTONIO (DIR.)Comentario a la Ley orgánica de protección de datos de carácter personal. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [342.738(46)Com]

DRET FISCALALONSO GONZÁLEZ, LUIS MANUEL; CASANELLAS CHUECOS, MONTSERRAT; TOVILLAS MORÁN, JOSÉ MARÍATemes pràctics de dret tributari. Barcelona: Atelier, 2010. [336.2(46)Alo]

MARTÍNEZ GINER, LUIS ALFONSO; NAVARRO FAURE, AMPARO (COORDS.)Régimen jurídico-financiero de las subvenciones públicas. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [351.72(46)Reg]

MORALES PLAZA, ANTONIO; PARDO GONZÁLEZ, MIGUEL; RODRIGO LAVILLA, JESÚS (COORDS.)Tratado del sector público estatal. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [35(46)Tra]

DRET CIVILALMAGRO NOSETE, JOSÉResponsabilidad civil de las profesiones jurídicas. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010.[347.51(46):347.96Alm]

ÁLVAREZ ALARCÓN, ARTURO; BLANDINO GARRIDO, Mª AMALIA; SÁNCHEZ MARTÍN, PABLO Las crisis matrimoniales: nulidad, separación y divorcio. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.627(46)Alv]

INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

REVISTESQUADERNS DEL MEMORIAL DEMOCRÀTIC Editor: Memorial Democràtic Periodicitat: Anual 1r fasc.: Vol. 1 (2010)- Versió en línia de lliure accés. Disponible a la Biblioteca des del núm. 1

MONOGRAFIES

DRET ADMINISTRATIU

ALEMÁN BRACHO, CARMEN (COORD.)Fundamentos de servicios sociales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [351.84(46)Ale]

FERIA TORIBIO, JOSÉ MARÍA; ALBERTOS PUEBLA, JUAN MIGUEL (COORDS.)La ciudad metropolitana en España: procesos urbanos en los inicios del siglo XXI. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [352.975.1(46)Ciu]

GALLARDO CASTILLO, MARÍA JESÚSRégimen jurídico de las administraciones públicas y procedimiento administrativo común: comentario sistemático a la Ley 30/1992, de 26 de noviembre. Madrid: Tecnos, 2010. [35.077.3(46)Gal]

GONZÁLEZ ORDOVÁS, Mª JOSÉDe formas y normas: a propósito del insincero poder del urbanismo. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [762-258]

ARNÁIZ EGUREN, RAFAELTerreno y edificación, propiedad horizontal y prehorizontalidad. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [347.235(46)Arn]

LASARTE, CARLOSCurso de derecho civil patrimonial: introducción al derecho. 16ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [347.2(46)(035)Las]

PUENTE ALFARO, FERNANDO DE LAMedios de calificación del registrador y título cuya nulidad no resulta del mismo: una propuesta. Madrid: Fundación Registral, 2010. [347.273(46)Pue]

SANMARTÍN ESCRICHE, FERNANDOEsquemas de sucesiones y herencias. 2ª ed . Valencia: Tirant lo Blanch, 2010.[347.65(46)(083.13)San]

SARASOLA SÁNCHEZ-SERRANO, JOSÉ LUIS; MALAGÓN BERNAL, JOSÉ LUIS; BARRERA ALGARÍN, EVARISTO (COORDS.)Mediación: elaboración de proyectos: casos prácticos. Madrid: Tecnos, 2010. [347.4(46):304Med]

DRET CONSTITUCIONAL BALAGUER CALLEJÓN, FRANCISCO (COORD.)Manual de derecho constitucional. 5ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. 2 vol. [342(46)(035)Man]


CHICO DE LA CÁMARA, PABLO; GALÁN RUIZ, JAVIER; RODRÍGUEZ ONDARZA, JOSÉ ANTONIO (DIRS.)Impuesto sobre sociedades. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [336.226.12(46)Imp]

CHICO DE LA CÁMARA, PABLO; GALÁN RUIZ, JAVIER; RODRÍGUEZ ONDARZA, JOSÉ ANTONIO (DIRS.)Procedimientos tributarios: teoría, cuestiones prácticas, jurisprudencia, doctrina administrativa y bibliografía. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010.[336.225.6(46)Pro]

Curso de derecho financiero y tributario. 21ª ed. Madrid: Tecnos, 2010. [336(46)(035)Cur]

MARÍN-BARNUEVO FABO, DIEGO (COORD.)Los tributos locales. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [336.22(46):352Tri]

MORENO MORENO, Mª CARMEN; PAREDES GÓMEZ, RAQUELFiscalidad individual y empresarial: ejercicios resueltos. 14ª ed. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [336.22(46)Mor]

DRET LABORALALFONSO MELLADO, CARLOS L.; SALCEDO BELTRÁN, CARMEN; ROSAT ACED, IGNACIO (COORDS.)Prevención de riesgos laborales: instrumentos de aplicación.

JUSTE MENCÍA, JAVIER; RECALDE CASTELLS, ANDRÉS (COORDS.)Derecho de OPAS: estudio sistemático del régimen de las ofertas públicas de adquisición en el derecho español. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.731.1(46)Der]

MARTÍN ARESTI, PILARLas garantías de los productos de consumo. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.731(46)Mar]

TATO PLAZA, ANXO; FERNÁNDEZ CARBALLO-CALERO, PABLO; HERRERA PETRUS, CHRISTIANLa Reforma de la Ley de competencia desleal. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010.[347.776(46)Tat]

DRET PENALÁLVAREZ GARCÍA, FRANCISCO JAVIER; GONZÁLEZ CUSSAC, JOSÉ LUIS (DIRS.)Comentarios a la reforma penal de 2010. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343(46)Com]

DÍAZ-MAROTO Y VILLAREJO, JULIOEl derecho penal ante los fraudes alimentarios: responsabilidad por el producto en la moderna sociedad del riesgo. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [343.347(46)Dia]

GRANADOS PÉREZ, CARLOSResponsabilidad civil “ex delicto”. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [343.296(46)Gra]

Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [331.82(46)Pre]

GONZÁLEZ ORTEGA, SANTIAGO (DIR.)La protección social de los extranjeros en España. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [331.113.6(46):368.4Pro]

MOLINA MARTÍN, AMPARO M.La movilidad geográfica internacional de trabajadores: régimen jurídico-laboral. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [331.125.3(46)Mol]

PASQUAU LIAÑO, MIGUEL; RIVAS VELASCO, MARÍA JOSÉ; TOVAR SABIO, VICENTELa subcontratación en la construcción: aspectos civiles y procesales. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [331.115.1(46):69Pas]

La reforma laboral en el Real Decreto-Ley 10/2010. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [331.68(46)Ref]

TORRE GARCÍA, CARLOS DE LA; GARCÍA LOMBARDÍA, PILARMercado laboral sostenible 2020 y responsabilidad social: estrategias públicas y empresariales. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [331.15(46):658Tor]

VAL TENA, ÁNGEL LUIS DE. Los trabajadores directivos de la empresa: consejeros y administradores, personal de alta dirección, empleados directivos. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [331.111(46):347.72.036Val]

DRET MERCANTILÁLVAREZ VEGA, ISABELLa protección jurídica del consumidor sobreendeudado e insolvente. Cizur Menor (Navarra): Civitas Thomson Reuters, 2010. [347.736(46)”2003”:347.15Alv]

BELTRÁN, EMILIO; SEBASTIÁN, RAFAEL (DIRS.)European insolvency regulations: applications of the European regulation on insolvency proceedings. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.736(4-672UE)Eur]

BLASCO GASCÓ, FRANCISCO DE P.El pago de los acreedores concursales. 2ª ed. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.739(46)”2009”Bla]

CAZORLA GONZÁLEZ-SERRANO, LUISEl régimen de responsabilidad de las sociedades profesionales. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [347.72(46):061.231Caz]

DÍAZ MARTÍNEZ, MANUELEl proceso concursal. 4ª ed. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, 2010.[347.736(46)”2009”Dia]

GARCÍA MARTÍN, VICENTEViabilidad financiera de la empresa de negocios. 2ª ed . Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [347.719(46)Gar]

Trobareu l’accés a la versió electrònica al catàleg de la Biblioteca a www.icab.cat


INFORMACIÓ COL·LEGIAL LLETRA IMPRESA

Aquesta secció conté una selecció d’obres adquirides i incorporades darrerament al catàleg de la Biblioteca. Per consultar-les, cal demanar-les indicant: autor, títol i signatura topogràfica (per ex. 788-13 o també [343.4(46)Hor]).

MIR PUIG, SANTIAGO; QUERALT JIMÉNEZ, JOAN J. (DIRS.)Constitución y principios del derecho penal: algunas bases constitucionales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343(46):340.12Con]

MUÑOZ CONDE, FRANCISCODerecho penal: parte especial. 8ª ed. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343.3/.7(46)(035)Muñ]

PAREDES PORRO, MIGUEL ÁNGELTratamiento policial de los delitos contra la seguridad vial. Madrid: Tecnos, 2010. [343.346(46)Par]

QUINTERO OLIVARES, GONZALO (DIR.)La reforma penal de 2010: análisis y comentarios. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [343(46)Ref]

TIEDEMANN, KLAUSManual de derecho penal económico: parte general y especial. Valencia: Tirant lo Blanch, 2010. [343.7(035)Tie]

VELASCO NÚÑEZ, ELOYDelitos cometidos a través de internet: cuestiones procesales. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [343.72(46):004.7Vel]

DRET PROCESSAL CIVIL

BANACLOCHE PALAO, JULIO (COORD.)Guía práctica de la nueva Oficina Judicial. Las Rozas

(Madrid): La Ley, 2010.[347.99(46)(036)Gui]

HINOJAL LÓPEZ, SILVIA; SEBASTÍAN CHENA, VALENTÍN J. (COORDS.)Prontuario del abogado: 2010. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [347.965(46)(036)Pro]

DRET PROCESSAL PENAL

ABEL LLUCH, XAVIER; RICHARD GONZÁLEZ, MANUEL (DIRS.)Estudios sobre prueba penal. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [343.14(46)Est]

MARCHAL ESCALONA, A. NICOLÁSEl atestado: inicio del proceso penal. 8ª ed. Cizur Menor (Navarra): Aranzadi Thomson Reuters, 2010. [343.132(46)Mar]

PEDRAZ PENALVA, ERNESTO (COORD.)Protección de datos y proceso penal. Las Rozas (Madrid): La Ley, 2010. [343.1(46):342.738Pro]

RECENSIÓ

Aquesta obra col·lectiva s’ocupa de l’emergència d’un Dret administratiu global que acompanya l’increment de diverses formes de regulació administrativa per afrontar les conseqüències de la interdependència glo-balitzada. Els treballs que hi trobem reflexionen sobre aspectes organitzatius (els subjectes), la presa de de-cisions (procediments) i sobre el control de decisions adoptades (revisió) en el marc de l’espai jurídic glo-bal. S’hi analitzen els casos de l’organització Mundial del Comerç, La unió Europea, el Mercosur o el Banc Mundial.

PONCE SOLÉ JULI (COORD.)Derecho administrativo global: organización, procedimiento, control judicial. Madrid; Barcelona; Buenos Aires: Marcial Pons: INAP, 2010. [35Der]

Guía legislativa de la Ley de sociedades de capital: índices cruzados y correspondencias legislativas entre normativa vigente y la derogada. Barcelona: Bosch, 2010. [347.72(46)(036)Gui]. Accés des de la pàgina web de l’ICAB, pestanya Biblioteca, Biblioteca digital, Continguts digitals. Versió en línia accessible només per als col·legiats

Aquesta Guia destaca, d’una banda, perquè analitza el nou text legal, juxtaposant cadascun dels articles de les normes que han estat objecte de refosa, a l’articulat del propi text refós i de l’altra, per la utilitat dels índexs legislatius que mostren les equivalències entre cadas-cuna de les normes derogades i la Llei de societats de capital. Convé ressaltar finalment que l’obra incorpora un servei online.


MON JURIDIC SERVEIS

Amb el carnet col·legial obtindràs descomptes en moltes empreses.Aquí en tens alguns exemples. Més informació a www.icab.cat

ASSEGURANCES

REGALRegal ofereix els seus productes d’assegurances de cotxe, moto i llar amb unes condicions de preu especials i un servei més exclusiu pel fet de pertànyer al Col·legi d’Advocats de Barcelona. www.regal.es/advocats.htm

HOTELS I RESTAURACIÓ

HOTELS H10 H10 HOTELS ofereix un 7% de descompte sobre les tarifes disponibles trucant al telèfon de reserves 902 100 906 o a través de la pàgina web (codi d’identificació 8219). www.h10hotels.com

HOTELES EUROSTARS 10% de descompte sobre la millor tarifa disponible a l’hora de realitzar la reserva. Cal fer la reserva ‘on-line’ accedint des del Club ICAB del web. Preu especial de 75 euros Hotel Lex (dins de la Ciutat Judicial)

987 BARCELONA HOTEL El 987 Barcelona Hotel (c/ Mallorca, 288) ofereix unes tarifes especials per a col·legiats/des de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona. www.987hotels.com

Club Icab

MAJESTIC GROUP HOTEL Ofereix un 10% de descompte en l’allotjament de qualsevol dels hotels del Grup i/o en tractaments del MajesticSpa, en reserves fetes directament amb la Central de Reserves (subjectes a disponibilitat). Informació i reserves: Telf. 93 488 17 17 www.majestichotelgroup.com

EVADE HOTELSEvade Hotels es complau d’oferir els següents avantatges als col·legiats/des de l’ICAB en alguns dels seus hotels.

CERDANYA RESORTGaudeixin tot l’any de La Cerdanya. Els oferim un 10% de descompte a les tarifes d’allotjament de l’hotel, l’aparthotel i als bungalows o un 5% de descompte addicional en promocions i ofertes + oferta 2x1 en el circuit SPA. Molts serveis per a tota la família. www.prullans.net

MOTOR APARCA I VOLAAparca i Vola us ofereix un aparcament alternatiu al de l’Aeroport de El Prat, amb trasllats gratuïts en menys de 5 minuts i vigilància del seu vehicle 24 hores / 365 dies. www.aparcaivola.com

AUTO SÁENZ S.A - CONCESSIONARI VOLVOEl Concessionari Oficial VOLVO

Auto Sáenz S.A ofereix condicions especials en la compra de vehicles per als col·legiats/des de l’ICAB. www.autosaenz.es

QUADISQuadis ofereix als advocats col·legiats condicions preferents en la compra del seu vehicle nou. www.quadis.es

CONCESSIONARI KELDENICH- BMWCondicions especials per a col·legiats/des de l’ICAB. [email protected] o al tel. 93 212 45 00

TECNOLOGIA

SOSMATICSosmatic, empresa amb 12 anys d’experiència en assistència i manteniment informàtic a catalunya, ofereix a tots els col·legiats un exclusiu servei de suport 24x7, que inclou fins a 3 PC’s i assistència a la tecnologia digital domèstica. Més informació i contractació: +93.3961045 www.sosmatic.es

DOCTOR CLICAssistència informàtica a domicili. Oferta especial per a col·legiats de l’ICAB. Truca ja al 902 430 330(de Ddlluns a divendres de 9 a 22 hores) i gaudeix del teu ordinador!www.doctorclic.es/

SAMSUNG COLECTIVOSSAMSUNG COLECTIVOS t’ofereix una plataforma exclusiva per al

Col·legi d’Advocats de Barcelona on podràs adquirir els productes SAMSUNG en unes condicions molt especials.

GRUP TELECON I LEXMARKGrup Telecon i Lexmark ofereixen a tots els associats del Club ICAB descomptes especials en l’adquisició de solucions per a l’automatització i millora dels processos documentals del sector jurídic, així com descomptes especials en l’adquisició d’equips d’impressió de la marca Lexmark.

PÀGINES WEB

PYMOO INTERNETEntri per la porta gran a Internet amb Pymoo. Ja pot crear i personalitzar el seu web. Tingui una pàgina de qualitat al preu més econòmic del mercat. Utilitzi les nostres eines per generar negoci a través del web o potenciï el seu lloc ja existent amb la nostra publicitat ‘on-line’. I el millor: el preu. Des de 11,80 euros al mes. Descomptes del 5% al 10% només per a advocats col·legiats de l’ICAB. www.pymoo.com

SHERPAONESherpaONE és un nou concepte de web que permet, d’una forma sorprenentment fàcil i intuïtiva, gestionar els continguts i l’estructura del web del seu despatx a l’instant, sense necessitat de coneixements tècnics d’informàtica i sense dependre del proveïdor. Oferta especial per a col·legiats ICAB del 15% del web. A més, allotjament i manteniment gratuïts el primer any. www.sherpaone.com


MON JURIDIC SERVEIS

Els anuncis es publiquen a Món jurídic per ordre d’arribada. Recordeu que teniu l’opció de la publicació immediata al web col·legial ww.icab.cat Us agrairem que us ajusteu al límit de 20 paraules per anunci per tal de poder publicar el màxim número possible d’anuncis. [email protected]

OFERTES

Despatx a compartir

Arenys de Mar, despatx de 15m, moblat, parquet, aire condicionat. 150!/mes amb despeses incloses. Tel. 636110501. Ausiàs Marc, 2 despachos, 250!, todo incluido fax, sala de juntas, secretaria, adsl, etc... excepto teléfono. Contactar con Mercè 639097435. Av. Diagonal/Pº Gràcia. Parquet, lluminós, sala de juntes, porteria i secretaria. Serveis inclosos. Possibles col·laboracions. Entrada immediata. Contactar amb Mireia 934156477. Av. Carles III/Av. Diagonal/Trav. De les Corts, 180 y 210!/mes, 2 despachos individuales en climatizado, parquet, conserje, muy bien comunicado. Cerca C. Judicial. Tel. 649348129. Av. Madrid/Plaça del Centre (Barcelona). 95 m2, aire condicionat, calefacció, molt be comunicat i en bon estat de conservació. Preu 750 mensuals. Tel. 934907600. Balmes, 186, entre Av. Diagonal/ Travessera de Gracia, 245m y altillo de 42m para archivo, Impecable, uso inmediato - Precio a Convenir. Carlos – 629242464. Balmes 193, 2 despatxos, 20/30m2, Sala de Visites Independent, molta llum, amb tots els serveis i porter. Excel·lent situació. Contacte Roser Tel. 934125996. Balmes/Rosselló, 300m2. Zona de trabajo independiente, secretaria, teléfono, Adsl, ARANZADI, fotocopiadora, fax, etc. 450 /mes. Entrada 3.000!. Negociables. Tel. 934516282. Casanova/Aragó. Finca con conserje. Amueblado. Sala de espera. 300!/mes todo incluido excepto teléfono. María José Tel. 639306378. Casp/Bruc. Despatx de 90 m2, moblat i molt lluminós. Compartir

Anuncis

40 m2. Serveis comuns. 500!/mes. Interessats preguntar per Mariona Prat 650356967. Consell de Cent/Muntaner, 2 despachos a estrenar (ext, luz y amueblado):375 y 425! según m2. Todo incluido. Conserje. Sala de Juntas. Esther Tel. 606903546. Consell de Cent/Pg.Gràcia, 3 despatxos, 400!/500!/500!, subministres inclosos tel. no; secretaria recepció trucades i visites, etc, ADSL, Base de Dades. 934127871 Mª Carme. Despatx a plaça Bonanova, civil, mercantil i laboral cerca advocat/da o economista per compartir despeses i possibles col·laboracions. Telf. 93 101 19 31 Mallorca, 277, al costat de l’ICAB, Lloguer de despatx. Despatx reformat. Interessats parlar amb el porter de la finca. Tel. 932155044. Mallorca/Girona, finca regia reformada, servicios incluidos. Condiciones a negociar. No necesaria la condición de abogado. Preferible fiscalista/laboralista. Tel. 935539829. Mallorca/Muntaner, finca regia. 2 despachos de 30m2 exterior y 10m2. Todos los servicios, sala de juntas y recepción. Tel. 934517554. Mallorca/Pau Claris,costat ICAB.1 despatx individual,en despatx de 150m2,finca senyorial, conserge. Serveis inclosos i ús zones comunes (adsl, wifi, etc.). Tel. 658599366. Mallorca, 245/Rbla. Catalunya, despatx amb secretària i sales de juntes per a rebre visites. Gestió de trucades, fax, notificacions. 100!/mes, tot inclòs. Tel. 932722928. Muntaner/Av. Diagonal, finca regia, conserje, despacho de 20m, pueden trabajar dos personas, sala de juntas, todos los servicios incluidos, 350!/mes + IVA, tel. 610394171. Pau Claris, 20m2, con terraza anexa, s. espera, juntas, secretaria

(mañana tarde), portería, limpieza, teléfono, servicios, 400! + iva. Posible colaboración 932701133 o 659662183. Pau Claris, prop ICAB. Despatx virtual i domiciliació de societats. Lloguer de despatx i sala de juntes per hores. Diferents opcions i preus en funció ús i necessitats. Tel. 654378040. Pg. de Gracia/Diagonal. Finca regia, excel·lent sala de juntes, secretaria, per 500!. Possibilitats de col·laboració. Tel. 932177810. Pg. De Gràcia/Provença, despatx de 9m2. finca regia. wifi inclòs, sala de juntes i zones comunes. possibilitat de col·laboracions. 250!. Tel. 692030579 Iolanda, 646796749 Eduard. Se alquila despacho en Pineda de Mar, Maresme, Partido judicial de Arenys de Mar. Posibilidad de colaboración. Contactar en el 937662801. Pl. Bisbe Urquinaona, despatx individual, finca regia, porteria, parquet, base dades. lloguer + despeses comunes (excepte tel. privat) 350!/mes. Núria 679279735. Pl. España, se alquilan dos despachos, posible muebles, precios desde 350! a 450!, contacto Joan Tel. 605251553. Rbla Catalunya/Mallorca. 3 despachos, en Finca regia, portería, secretaria, sala juntas. Condiciones a negociar. Tel. 690221567. Rda. Sant Pau, despacho alquiler, 85m2, 600 euros negociables. Tel. 933007347, a partir 13h. Roger de Llúria, dos despachos nuevos con terraza anexa en bufete modernista con excelente imagen, luz natura, preciosa sala de juntas, posible colaboración. Tel. 933437039. Trafalgar/Bruch. Finca modernista catalogada. Se alquila despacho 175!, 8m, + gastos (luz, adsl, secretaria, limpieza. total 60 aprox). Colaboraciones. Fernando 655774571.

Trav. Gràcia/Gran Gràcia. 250!/mes. Incluido Agua, Luz, fotoc. Sala de espera, amueblado. Tel. 932176606. Trav. De Gràcia/Tuset, despatx de 20m2, ben comunicat, llum natural, en bufet de 250m2, zones comuns: A/a,sala de juntes,sala espera,cuina,fax, neteja. Preu a convenir. Tel. 932720188. Via Laietana/Pl. Bisbe Urquinaona, 18 m2, calefacción, servicio de recepción y sala de espera.500!/mes, incluidos suministros y ADSL. Posible colaboración. Tel.626519249/657019244. Villarroel-Londres, desp, individual a estrenar, luminoso, parquet, sala de juntas, recepción, conserje, calefac., cocina, Adsl Wi-fi, servicios incluidos excepto tel. 300! Tel. 605941203. En Pg. de Gracia, despacho en venta, reformado, de 300m2, posibilidad de dividirse en el registro de la propiedad, en dos despachos de 150m2. Precio: 2,1 euros. Tel. 6963818. Despatx per llogar o vendre Pg. de Gràcia, 50. Despacho de 180 m2 con impresionante sala de juntas, 2.000!/mes más IBI. Tel. 645796297. Pl. Letamendi, Despatx de 120m2 amb 2 grans sales exteriors i 2 despatxos interiors. Tot llest per començar a treballar, no cal ni pintar. Lloguer 900!. Tel. 934570000. Despacho muy céntrico en Vilanova i la Geltrú para tres abogados y secretaria. Todo equipado. Venta o alquiler. Tel. 628536665/938935612 o [email protected] Hospitalet Ciudad Judicial. Local: 4 despachos, recepción y sala de juntas. Nuevo. Alquiler por 1.200!. 110 m2. Tel. 669909588. Alquilo despacho amplio, Rbla. Catalunya, luminoso y señorial, en finca regia con conserje. 210m2, 5 despachos. Inmejorable ambiente.


MON JURIDIC SERVEIS

AnuncisPosibilidad de recepcionista. Tel. 685462103. Llogo despatx 560m2. Luxós 11 desp, 2 banys, acabats de 1ª qualitat, alarma, recepció. Tancament de vidre. Al costat Hotel Arts. Llogo oficina 160m2. c/ Modolell. Pilar 619517091. Lloguer de despatx Joan Baptista la Salle (Girona), 80m2. Cèntric. 2 despatxos exteriors i un interior, amb armaris. Recepció ja muntada. 800!/mes (inclosa comunitat) 652821479 Marta. Es lloga local diàfan de 135m2 per despatx, totalment reformat i bany a estrenar. Preu:900!/mes tot inclòs, negociables. Tel. 699027992/657465923. Alquiler despacho Pl. Tetuán/Diputación 130m2, entlo. 2 puertas, 6 despachos, recepción, sala de espera, pintado/parquet, portería, 1.000! + comunidad e IBI. 639651713/932454258. Col·laboracions Abogada matrimonialista habilitada por el Tribunal Rota de Madrid ofrece colaboración profesional externa para tramitación nulidades canónicas. [email protected] 934876830/658959205. Abogada del TO laboral-administrativo, con despacho en Barcelonés, busco despacho en Malgrat de Mar para colaborar/compartir ampliar mis servicios a Arenys. Tel. 695828167. Abogada con experiencia en implantación de La Ley de protección de datos en empresas y comercios, oferta colaboraciones externas. Tel. 654693929 [email protected] Abogada en ejercicio, derecho de familia, civil, mercantil. Se ofrece para colaboraciones varias. Nivel de italiano nativo. Cursando licenciatura de ADE. 620331627. Abogada colegiada se ofrece para colaboraciones en el ámbito penal, especialista en menores y violencia doméstica. Tel de contacto: 620851773. Abogado con más de 10 años de experiencia en matrimonial,

administrativo familia y civil, incluido multas de tráfico, ofrece para colaborar con otros despachos. Josep Maria. Tel. 677524104. Abogado Tributarista, Doctor en Derecho, 8 años experiencia. Ofrece colaboración externa en temas tributarios. Tel. 636790797/932520855. Abogado, Perito Caligrafo, ofrece colaboración para informes periciales sobre falsedad documental y firmas. Tel. 932040972 [email protected] Abogado, arquitecto técnico, api y perito, amplia experiencia judicial. Colaboración dictámenes periciales en vicios constructivos, y valoraciones urbanas/rusticas [email protected] 932448393. Advocada amb experiència + 13 anys d’exercici, ofereix col·laboracions externes per temes penal general, menors i violència de gènere. [email protected]. Tel. 934673464/670344438. Advocada amb experiència en dret penal i dret de família, interessada en treballar a les tardes en despatx especialitzat en dret matrimonial/família o penal. Tel. 666391099. Advocada s’ofereix per a col·laboracions externes, en l’àmbit de dret civil general, i dret laboral. Així mateix, s’ofereix per a realitzar vistes. Tel. 600688713. Advocat molta experiència en civil/penal/matrimonial/laboral, amb despatx propi ofereix col·laboracions externes. Tel. 931849380/609066152. Advocat fiscalista ofereix col·laboració en documentació d’operacions vincul·lades i preus de transferència. Xavier, Tel. 932723844. Advocat amb + 12 anys d’experiència i despatx en BCN i Italia, s’ofereix per col·laboracions externes, en temes laborals, civils, nòmines, ss, etc. Sergi 932150432, [email protected] Advocat d’Administració local amb mes de 10 anys d’experiència en el dret administratiu, urbanisme/fiscalitat local s’ofereix per col·laborar per les tardes amb despatxos. Tel. 639077023.

Col, Mast D. Inmob. cAmpus Icab, Postgr. D. Civil y Hipotecario, Notarial UIC. Informes sobre Inmuebles, eliminación cargas, clientes, entidades financieras, gestorías y Notarias. 686511625. Despatx a plaça Bonanova, civil, mercantil i laboral cerca advocat/da o economista per compartir despeses i possibles col·laboracions. Telf. 93 101 19 31 Despacho especializado en derecho procesal, civil, mercantil y extranjería, se ofrece para colaborar en dichas materias. Contactar con Sr. Didac Carrillo. Tel. 932155695 [email protected] Despatx d’advocats especialitzat en gestió laboral i Seguretat Social compra cartera de clients de gestió laboral a despatxos en tancament o jubilació. Telf. 93 101 19 31 Despatx d’advocats especialitzat en gestió laboral i Seguretat Social, s’ofereix per col·laborar en aquest àmbit amb altres despatxos. Tel. 931011931. Despatx d’advocats ubicat a Gavà s’ofereix per col·laboracions i substitucions a judicis a tota la província de Barcelona Tel. 936383707. Diversos Se alquila piso en Putget, 80m2, amueblado con terraza. 1.200! con plaza de parking. Tel. 615223372. Perito judicial inmobiliario. Todo tipo de tasaciones de inmuebles, ratificación en juicio, valoración de viviendas, terrenos, naves industriales en toda Cataluña. Tel. 645412400. Llogo pis a la Massana (Andorra) tot l’any. 3 hab. dobles, cuina, menjador i bany + pàrking. centre del poble, al peu del funicular de pistes. 750!/mes. [email protected] - Jordi Venda o lloguer de vivenda i/o despatx. Av. Diagonal/P. Gracia. 250m2. 5 hab dobles, cuina office. 3 banys. Lluminós en finca regia rehabilitat. Tel. 661446626. Srta. Varini

Vendo vivienda unifamiliar de 400m2 en dos plantas en Salou. Piscina, jardín, parking para 6 coches. 950.000!. Tel. 656837052 Jordi. Venc pis 420m2, tot exterior i molt solejat. General Mitre entre Balmes/Muntaner. Concedida llicència de reforma i segregació en diverses entitats. 1.550.000!. 932056377. Raval. vendo piso en finca casi nueva de Nuñez & Nav. Prácticamente sin estrenar. Grandes ventanales. Consta de recibidor, amplio salón comedor, 2 hab dobles y baño. 250.000!. 619421343. Venc societat limitada, inactiva des de la seva fundació (2000), al corrent d’impost de societats. Objecte social: construcció i activitats auxiliars. Tel. 936589200. Venc moto 100 Honda lead blava matrícula 8385FGK, per 600!, sempre ha estat a garatge ideal per a Barcelona. Tel. 670840941. Llogo casa a Sant Feliu de Guíxols amb capacitat per a 9 persones. A deu minuts a peu de la platja i el passeig. Per quinzenes, setmanes o caps de setmana. Tel. 639788601 Gloria. Venc àtic dúplex Parc Putxet espectacular i molt assolellat. Exterior, àmplies vistes des del Mar al Tibidabo. Disseny, nou a estrenar 2 terrasses, 3 hab, 2 banys. 595.000!. Tel. 678736255 DEMANDES Diversos Despatx en fase d’expansió busca col·laboracions o compra d’expedients i carteres de clients de despatxos en tancament o jubilació. Tel. 932375162. Canvi d’adreça Laia Costa Marzal, Diputació 294 pis 2º 1ª CP 08009 Barcelona. Tel. 933437039 Fax 933807805 Mòbil 600688713.


Date post:	03-Aug-2020
Category:	Documents
Upload:	others
View:	1 times
Download:	0 times

RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL I TERMINIS DE … 251b.pdf · tinada , i, per tant la necessitat...

Documents