núm. 522 21 de març de 2014 ISSN - 1695-4793 7 Carla Carbonell: “Presidir la Festa Major és un repte” 15 Els 17 comerços protegits diuen que l’Ajuntament fa tard SUPLEMENT La nova fornada de meteoròlegs La Taula de Vallcarca arrenca amb una pugna per la representativitat El comissionat recolza la presència de moviments socials tot i la protesta de les associacions | pàg. 5 Xavi Tedó Dues plantes del mercat de Lesseps seran una residència d’estudiants L’Ajuntament aprova inicialment el pla especial pel qual l’IED cedirà l’activitat a Melon District pàg. 6
Transcript
núm
. 52
2
21 de març de 2014
ISSN - 1695-4793
7Carla Carbonell: “Presidir la Festa Major és un repte”
15Els 17 comerços protegits diuen que l’Ajuntament fa tard
SUPLEMENT
La nova fornada de meteoròlegs
La Taula de Vallcarca arrenca amb una pugna per la representativitat El comissionat recolza la presència de moviments socials tot i la protesta de les associacions | pàg. 5
Xavi Tedó
Dues plantes del mercat de Lesseps seran una residència d’estudiants
L’Ajuntament aprova inicialment el pla especial pel qual l’IED cedirà l’activitat a Melon District pàg. 6
2
21 de març de 2014l’independent
editorial cartes al director ull de dona
el dependent
Adreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça, telèfon i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a [email protected].
També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia
L’anC, il·legal?Llegeixo amb estupefacció que plana sobre l’ambient la possible il•legalització de l’Assemblea Na-cional Catalana. La maquinària de l’Estat deu haver entès finalment que el procés no és un deliri del senyor Mas i ara busca la manera de frenar la tasca que fa la societat civil, autèntic motor de l’allibera-ment de Catalunya. Més enllà de no entendre com l’Estat no deixa al marge les amenaces, com ara que sortirem del sistema solar, i mira de seduir-nos amb alguna oferta interessant, arribo a la conclusió que ja no saben què fer. Com era d’esperar, més de mil persones s’han fet sòcies de l’entitat arran de la possible il·legalització. I és que el poble català no deixa de ser un po-ble reactiu, que s’enroca quan més atacs rep. Davant d’aquest esce-nari, espero que els partits polítics estiguin a l’alçada i portin a terme la consulta peti qui peti perquè fa-ran que la gent s’aboqui a les urnes com no ho ha fet mai. Res d’elec-cions plebiscitàries, referèndum
La setmana passada parlàvem de la contrareforma Gallardon. Ja sabeu que l’Ajuntament de Barcelona no recolza, per pri-mer cop des del 1977, el Dia Internacional de les Dones. No han aconseguit consensuar una Declaració Institucional per no reclamar la retirada de la Llei de l’Avortament per pressions d’Unió i el PP. Seguint amb el Manifest de la Comissió del 8-M, estem “en un moment de retrocés històric en drets i llibertats en mans de les dretes espanyola i catalana que ens retorna clarament al franquisme (re-forma del Codi Penal, privatit-zació de la sanitat i l’educació públiques, persecució de les migrades i les treballadores sexuals, retallades en la llei de dependència, criminalització de l’expressió de dissidèn-cia...), les dones patim la part més dura de l’ofensiva patri-arcal i capitalista que ens vol segrestar a les nostres llars. Es-tem davant d’una pèrdua de drets laborals, una sobrecàrre-ga de tasques domèstiques i de cures que hauria d’assumir l’Estat però que exerceixen les dones sense cap reconeixe-ment, retribució econòmica ni coresponsabilització per part dels homes, així com una precarització generalitzada dels temps i dels treballs”.
Gràcia, com a Vila incrustada al centre de la ciutat, no té polígons industrials ni centres comercials sobre els quals basculi la seva economia, i ha hagut de confiar històricament en una tupida xarxa de petit comerç que al llarg del temps s’ha organitzat en eixos comercials. Així han nascut associacions al carrer Gran, a Traves-sera, a Gràcia Nova, a Lesseps, a Gal•la Placídia... A ulls del públic, d’una manera més difuminada sí que s’ha percebut una evolució per tipus de negoci que, de manera evident, en els últims mesos, ha donat entrada al comerç de luxe als Jardinets, però de manera més imperceptible, a tocar de la plaça Lesseps, ha fet penetrar un segment comercial de potencial client universitari.
Bona part de la responsabilitat d’aquest creixement econòmic la tenen equipaments privats que col·laboren amb institucions pú-bliques com el Barcelona Centre Universitari, l’Istituto Europeo di Design i la recent aterrada INSA Business, però també les velles i noves residències d’estudiants, com la que es va instal·lar a l’antiga clínica Mare de Déu de Lourdes i la que ara s’anuncia que s’ubicarà a les plantes superiors del mercat de Lesseps, gràcies a un conveni que l’Istituto Euro-peo ha signat amb l’Ajuntament
donant la cara perquè la marca Melon District assumeixi els serveis de residència.L’impacte que el nou equipament tindrà en una zona que creix de manera silenciosa i apartada del nucli històric és ja un fet des de fa anys amb la proliferació de bars, copisteries o altres serveis per al públic universitari, i així bé ho saben, perquè ho han gairebé per-dut, els veïns de l’eix Còrsega/Roger de Llúria, que han vist tancar la facultat de Relacions Laborals i que els seus estudiants marxin al campus de la Diagonal. La Universitat de Barcelona no ha marxat del tot de la zona, però el moviment d’estudiants ja no és el mateix. Ni que sigui a partir d’aquesta col·laboració público-privada a la zona de Lesseps sí que val la pena aquest creixement econòmic en una zona que el 2016 viurà també una sacsejada urbanística amb la remodelació, per fi, de la Travessera de Dalt. Tot hauria pogut ser millor encara si la L9 hagués arribat a temps. I no hagués estat, en cap cas, demanar massa.
El candidat a la presidència del Barça, Agustí Bene-dito, ha deixat de fer cafès en petit comitè i ja aplega grups nombrosos per explicar el seu projecte, com si les eleccions fossin aquest mateix estiu. Dimarts, a la plaça Joanic, se’l va veure encapçalant una gran taula amb gent que el volia escoltar, entre els quals hi havia des de l’expresident de l’Europa, Juanjo Isern, fins als dos consellers d’Unió del Districte, Xavier Fillol i Eugeni Rodoreda, i també la nova cara visible dels joves gitanos, Ricard Valentí. Al final del dinar tots es van fer fotos, amb la bandera gitana.
8 de març (2)
El nou eix dels universitaris
La residència servirà per revitalitzar una zona que creix de manera
silenciosa des de fa anys
Aquest indret viurà una saccejada urbanística
amb la remodelació de la Travessera de Dalt
opinió
Conxa Garcia
d’autodeterminació! Ha arribat el punt que ja no hem d’escoltar els qui no volen raonar, els qui només imposen. Bàsicament perquè no puc entendre que ens vulguin a desgrat, si volem marxar ¿per què no ens obren la porta?
Carlos Lozano
Tots amb l’Europa!Aquest diumenge l’Europa juga un partit trascendental contra el Rubí i cal que tota la gent de la Vila res-pongui si volem seguir sommiant en l’ascens a 2B. Una victòria ens permetria tornar a estar entre els quatre primers classificats, amb un partit menys. Si volem tornar a viure un play-off com l’any passat ara és l’hora que hi aboquem tota l’ener-gia. Si fem del Nou Sardenya un for-tí, pocs equips ens podran guanyar. Des d’aquesta tribuna vull felicitar els Eskapulats pel suport incondi-cional a l’equip. Ara no toca criticar l’equip pels darrers resultats, ara cal ser al costat dels jugadors.
jordi vives
21 de març de 2014l’independent
3
equip
La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10
Edita: DeBarris, sccl. Director: Albert Balanzà. És una iniciativa de: Associació Veïnal Vila de Grà cia, DeBarris i GràciaWeb. Consell di rectiu: Albert Balanzà, Joan Lou. Directora adjunta: Sílvia Man-zanera. Redactor en cap: Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Ca-rina Bellver, Anna Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Núria Falcó, Èric
Lluent, Patricia Monge, Marta Narberhaus, Paula Solanas, Ginebra Vall. Col·la boracions: Àlex Bosch, Pep Boatella, Lluís Bou, Miquel Cabal Guarro, Ramón Casalé, Guillem Cifré, Artur Estrada, Ignasi Fortuny, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Se-bastià Jovani, Pere Martí, Víctor Nubla, Roger Rofín, Tristram, Rafael
Vallbona. Fotografia: Mar Badal, Laia Coll, David Zorraquino. Ma-quetació: Sergi L. Bofill. Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Carlota Freixenet (692 601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.Dipòsit legal: B-32.478-00
Distribució controlada per PGD
opinió
el bloc
Feia anys que no trepitjava la Sedeta. Tots aquells que, des de petits, som del Camp del Grassot hi tenim molts records associats. Formo part d’aquella mainada que competia per saltar fins a l’esglaó més llunyà de l’amfiteatre sense por d’obrir-se el cap. El mateix amfiteatre que, anys més tard, es convertia en punt de trobada adolescent de les escoles dels voltants, on s’intercanviaven mirades furtives a l’hora del pati. Ara se’m fa estrany pensar que aquest espai té els dies comptats. La reforma segueix el calendari pre-vist i en els propers mesos farà desaparèixer aquestes grades tan emblemàtiques per aixecar un equipament municipal en el seu lloc. Llàstima que tot plegat no serveixi per fer una plaça menys dura que l’actual. Un cop el Districte ha decidit no salvar l’essència d’aquest es-pai, podria haver apostat per canviar el gris enrajolat per un pulmó verd dins d’aquest antic recinte fabril. S’ha perdut, doncs, l’oportunitat de convertir la plaça en un indret més amable perquè, d’una vegada per totes, faci justícia al nom oficial que l’allunya tant de la realitat: els Jardins de la Sedeta.
Carina Bellver
La Sedeta
què en penseu...
A mi no m’agraden les discote-ques però crec que donen vida i no li veig problema a que faci la seva activitat sempre i quan amb seguretat a fora. Si es reobre en condicions, hi estic a favor.
Personalment no n’estic gaire al cas, però crec que se li ha de donar una oportunitat a la discoteca. Això sí, si tornen a provocar molès-ties, doncs que la tanquin definiti-vament.
Crec que es podria obrir però ha d’haver un control policial per evi-tar el soroll un cop es tanca la sala a l’horari establert. Si la reobertura suposa noves queixes es podria plantejar la limitació d’horaris.
Estic a favor de la reobertura per-què crec que la sala proporciona beneficis que defeneixen al barri, sobre tot en l’àmbit nocturn. Però, entenc que si és un problema pel veïnat, s’hauria de trobar un punt intermig. No sóc jo la que visc amb intensitat aquesta situació.
IRIs Bonanyestudiant
joRDI aRos professor
MERCè aznaRmetgessa
GEMMa vIDaLinformàtica
... del pla per evitar el soroll exterior al KGB?
per Mar Badal
opinió Albert Benet, soci del CE Europa
Un desconegut que fa històriaPedro Dólera Corpas (El Prat de Llobregat, 1973) s’ha convertit aquesta setmana en l’entrena-dor que ha dirigit més partits oficials del CE Europa (190 en-contres, en cinc temporades consecutives). Si l’estiu del 2009 m’ha haguessin dit que aquell tècnic desconegut des-bancaria Pep Moratalla, Cán-dido “Maurici” i Joan Navarro del pòdium d’entrenadors eu-ropeistes amb més partits al damunt, no m’ho hauria cre-gut. Dólera, que té una tem-porada més de contracte, tan-carà la temporada assolint els 200 partits i tots desitgem que aquesta fita històrica coinci-deixi amb el retorn de l’Europa a la Segona B.El míster, com el coneixen els jugadors, va aterrar a Gràcia procedent del Marianao Po-blet: un club molt modest de Sant Boi de Llobregat que va deixar a les portes de la Terce-ra divisió. El salt va ser molt im-portant per a ell perquè tenia davant seu el repte d’entrenar un dels grans de la categoria amb necessitats històriques però amb les mateixes dificul-tats econòmiques que la major part de clubs barcelonins. Per això ha hagut d’aprendre a gestionar les adversitats amb els recursos de què disposava en cada moment i fer-ho sense deixar de tocar de peus a ter-ra perquè al futbol d’avui no es viu mai del passat sinó del present.
X.M.
El balanç de la seva estada al Nou Sardenya convindrà fer-lo quan ja no s’assegui al banc local. Els resultats esportius determina-ran l’opinió favorable o contrà-ria d’uns i altres. Fet injust però cert. El que ningú podrà discutir gota a Dólera, ni avui ni demà, és el compromís que ha tingut amb l’entitat des del primer dia. I aquest és potser un dels motius pels quals el president De Bode
ha renovat la confiança en ell al llarg d’aquest lustre. Aquest fet l’apropa al inoblidable “Maurici” que va donar la vida pel club, a 1a i a la categoria amateur. En Pedro Dólera es desviu per la seva feina com a entrenador. Pre-para els entrenaments a consci-ència, estudia els adversaris, fa autocrítica quan toca i esmena les errades comeses. No ho fa tot sol sinó que compta amb el
Ha desbancat Moratalla, Candido ‘Maurici’ i Joan
navarro del pòdium de tècnics amb més partits
Tancarà la temporada assolint els 200 partits i
volem que coincideixi amb el retorn a Segona B
suport de dos ajudants fidels: Dani Contreras i Toni Ribas. A més, a més, any rere any té la complicitat d’un grup de juga-dors que el respecten i l’obeei-xen. I se’n van a sopar amb ell quan toca fer pinya. Ahir dijous a la nit, els jugadors van regalar-li un pastís per a celebrar la fita dels 190 partits oficials. El capità Àlex Cano va commemorar també el fet d’haver jugat 150 encontres amb la samarreta escapulada. El defensa gracienc és un dels dos futbolistes que ha compar-tit vestidor amb Dólera des del primer dia (l’altre és l’incom-bustible Valderas). Cano, com el seu predecessor Delmàs, sap que el Pedro té un cor i un cap obert a tothom però una llengua aspre i agressiva que sovint li juga males passades. Els àrbitres ho saben prou bé. Ahir, però, només vam sentir com donava les gràcies a tots els qui han fet possible la seva continuïtat. El desconegut té des d’ara un nom que la his-tòria europeista escriurà amb majúscules.
4
21 de març de 2014l’independent
la setmana
Ja fa setmanes que les meves lumbars i jo no som amigues. Elles es queixen i jo continuo al mateix ritme. Ja se’m passarà, penso. Esgotada pel dolor que sento he decidit anar a diferents especia-listes per resoldre l’entrellat. Ara per ara, en cap prova han pogut veure que provoca aquesta aflicció. Alguns dies puc mourem amb certa dignitat, i altres semblo un quatre, impropi per la meva edat. Algun especialista m’ha fet que li expliqui com es la meva vida quotidiana per esbrinar si hi ha moviments que em perjudiquen. I a mi, que no em costa parlar, explico. Amb mirada expectant i les orelles ben obertes es queden sorpresos de la meva gran activitat. Els hi dic que per poder arribar al sou mínim necessito tres feines i estar a l’expectativa per qualsevol altre que hem pugui sorgir, fent tasques altruistes que finalment podrien ser remunerades. També
els caps de setmana rebo for-mació per millorar a la feina.Les frases finals a la consulta per resumir el meu mal d’es-quena són: és que potser estàs passant molta tensió? Vols dir que no tens masses preocupa-cions? Els nervis els poses a les lumbars. Quan jo assenteixo, dient-los que és possible la seva afirmació, em recomanen el següent: Relaxa’t i descansa, Clara... Com em puc relaxar, em pregunto? Passats els qua-ranta he hagut de dependre dels meus pares, un altre cop.
No sóc ni mileurista. I el meu entorn no millora. Els meus amics no tenen feina ni expectatives de tenir-ne. La distància entre jo i els més afavorits cada vegada és més gran. Tot el dia les notícies ens expliquen com els bancs i les empreses tenen més beneficis i els estafadors segueixen lliures, ni a judici els porten. Les dones cobren menys i per tant les possibilitats per ser mares s’allunyen o hi han de renunciar.A mi m’afecta les lumbars i l’esgotament crònic però com estan aquells que no tenen recursos, ni feina, ni possibilitat de millorar? Algú els escolta? Qui els ajuda? Sé que el millor és no aturar-se per aconseguir nous objectius i associar-se amb altres persones amb bones idees i ganes de crear. Gent que tot i el dolor social encara tingui empenta per millorar entorns. I juntament amb els que en-cara podem, ajudem al col•lectiu més ampli i també als que no se’n surten. També impulsar aquells petits moments que ens alleuge-reixen i ens fan recuperar les forces per a seguir lluitant i canviant aquest entorn més pròxim que ara ens afligeix. Sóc conscient que no pararé de buscar respostes, però avui porto la paraula “crisi” escrita a l’esquena.
Ai, quin dolor
Clara Darder
opinió
A mi m’afecta les lumbars i l’esgotament crònic però com estan aquells que no tenen recursos ni feina?
L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari
opinió Pere Lirón, Assemblea Groga
Dret a decidir l’educació que volem
La nova llei d’educació (LOMCE) aprovada pel PP, sense tenir en compte el rebuig de la comuni-tat educativa, planteja canviar aspectes de l’educació que per nosaltres són irrenunciables com el sistema d’immersió lin-güística, l’avaluació continuada de l’alumnat, l’educació inclusi-va i la participació i representa-ció dels claustres i consells esco-lars en la presa de decisions dels centres educatius.A Catalunya, l’aplicació de la LEC està introduint a escoles i instituts, un model de gestió empresarial que allunyen el claustre i la resta de la comu-nitat educativa de la presa de decisions i obliga les direccions a assumir unes responsabilitats que pertanyen a l’administració educativa. Tot plegat obre la porta a la discrecionalitat, pro-voca una gran desorganització i crea les condicions per deteri-orar una educació de qualitat a l’escola pública. Davant aquesta ofensiva con-servadora, sorgeix la Xarxa Groga, que vol ser una xarxa de solidaritat entre les diferents escoles, instituts, agents edu-catius i veïns i veïnes de Gràcia per tal de fer front solidària-ment i de forma organitzada a les retallades, la privatització i la mercantilització del dret a l’educació, que imposen tant la LEC com la LOMCE. Només una organització de base i participa-tiva on treballem junts famílies, docents , alumnat, monitors, altres treballadors dels centres d’educació i qualsevol persona interessada en treballar per la qualitat de l’educació, pot do-nar-nos la força que necessitem per defensar l’educació pública.
Xavi Tedó
D’aquesta manera el conjunt de la comunitat educativa de Gràcia volem fer pinya per denunciar la privatització de les escoles Bressol i la reducció d’un 60% de l’aporta-ció pública. Rebutgem l’augment de ràtios, la manca de substituci-ons, la supressió de vetlladores, ajuts de menjador, beques de llibres etc. També ens oposem al tancament d’aules, la reducció en les aportacions de les admi-nistracions en les despeses de funcionament d’escoles i instituts, l’augment de taxes a FP i Universi-tat, les reduccions salarial que pa-teixen el conjunt de treballadors i treballadores de tots els sectors educatius, i en general a unes po-lítiques educatives que pretenen degradar l’escola pública i derivar recursos cap el sector privat.El nucli organitzatiu des d on s’impulsa la xarxa és L’Assemblea
Groga de Gràcia que sorgeix a l’inici del curs 2012-13 de la con-fluència del Grup d’Educació de l’Assemblea de la Vila de Gràcia, les Comissions Mixtes de diver-ses escoles del barri, professorat implicat en la vaga assemblea-ria convocada a l’inici d’aquell curs, sindicats i veïns. Els seus antecedents, directament rela-cionat amb el 15 M, se situa en les trobades d’educació del curs 2011-2012 organitzades pel Grup d’Educació de l’AVdG. La Xarxa Groga també vol dur a terme un procés de construcció en positiu on cada escola, insti-tut i entitat pugui definir-se com a groga sota unes premisses co-munes que configurin un mo-del d’escola que volem pública i de qualitat, gestionada pel con-junt de la comunitat educativa de forma democràtica i partici-pativa, una escola que sigui jus-ta i equitativa, que garanteixi el dret a l’educació per a tothom, i que es declari inclusiva, laica i en català. Per això, entre els dies 24 i 29 de març, coincidint amb la setmana de lluita organitzada per la comunitat educativa de tota Catalunya, tenim previst or-ganitzar a la Vila un seguit d’ac-tes a diverses escoles i instituts amb la finalitat de presentar la xarxa, denunciar les retallades, mostrar el nostre rebuig a la LEC i a la LOMCE i difondre l’estudi d’escolarització a Gràcia realit-zat per la Coordinadora d’Am-pas. Aquesta setmana de lluita tindrà el seu punt culminant en la manifestació del 29 de març a les cinc a la plaça Universitat. Sortirem a dos de cinc dels Jar-dinets per sumar-nos a la marxa perquè tenim dret a decidir qui-na llei d’educació volem.
La comunitat educativa de Gràcia fem pinya per
denunciar la privatització de les escoles bressol
Dóna la cara per l’independentDesitjo rebre L’Independent setmanalment a casa (44 números l’any)
per 50 o 100 euros en concepte de tramesa i suport a la publicació
Dades PersonalsNom i cognoms .............................................................................................................Adreça .................................................................................................. C.P. ..................Localitat ................................................................. Telèfon .........................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ......................................................................................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte
Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: [email protected]
Subscriu-te!
Sóc conscient que no pararé de buscar respostes però avui porto el mot ‘crisi’ escrit a l’esquena
vés, quina gràcia
21 de març de 2014l’independent
5
política
Potser per la hipersensibilitat del moment polític, enguany ha cridat més l’atenció dels veïns la profusió de banderes espanyoles que s’han desplegat a la façana del santuari de Sant Josep de la Muntanya. També n’hi ha hagut de catalanes i de vaticanes. “En tots els anys que fa que sóc seglar voluntària de la congrega-ció, per Sant Josep, sempre ho hem fet així”, apunta una de les persones de la comunitat a pre-
cedida
Banderes espanyoles al santuari de Sant Josep de la Muntanya aquesta setmana
Sant Josep amb la ‘rojigualda’ guntes de l’Independent. Alguns veïns es van entretenir dimecres a difondre les imatges de la façana, visible sobretot des de l’Hospital de l’Esperança i des de la resta de blocs habitats pels veïns, i des dels quals es veien ben visibles almenys una gran bandera espa-nyola allargada en un dels bal-cons, a sota de la qual n’hi havia una de catalana més llarga, i dues més que penjaven de dalt a baix de les finestres.
El santuari viu la festivitat exhibint banderes espanyoles a la façana
Tota la vida ho han fet així: quan arriba Sant Josep les monges del santuari de Sant Josep de la Muntanya fan festa grossa de portes endins, celebren la festivitat del seu patró, i només de cara enfora, engalanen la façana del temple d’una manera molt particular. Amb banderes.
reportatge Albert Balanzà
La Taula de Vallcarca arrenca amb una pugna per la legitimitat dels representantsEl comissionat defensa la presència dels moviments socials tot i la carta de protesta de les entitats
“No serà un debat curt”. Així d’explícit va mostrar-se el co-missionat de Vallcarca, Miquel Esteve, en la taula de segui-ment que analitza la reforma urbanística. Esteve es referia al debat paral·lel de cicatrit-zació social que viu el barri i que ahir dijous, després d’una primera reunió ja convulsa el 4 de febrer, va viure una segona trobada on s’hi arribava amb el xoc per la legitimitat dels repre-sentants encara ben viu.
Albert Balanzà
Un mes i mig i dues trobades no són prou per extreure conclusions però sí per intuir que res no serà fàcil a Vallcarca en qüestions de pacificació entre sectors veïnals que fins ara han viscut d’esquena mentre el barri s’enderrocava per iniciativa pública i privada. Ni el nomenament d’un comissionat ni la primera declaració d’intenci-ons que va fer, en una entrevista a l’Independent (vegeu núm. 511), van deixar ningú indiferent, fins al punt que els dos grans sectors veïnals continuen enfrontats i ara han optat pel gènere escrit per disparar-se galons de representa-tivitat social.La primera reunió del 4 de febrer no va anar bé. Els moviments
Albert Balanzà
La Taula de Vallcarca es va reunir aquest dijous a la tarda a la seu del Districte
socials van llançar-hi un decàleg amb propostes de democràcia participativa (“Un vot per enti-tat”, deia) i de marxa enrere, amb expropiacions dels privats inclo-ses, de bona part del projecte de reforma. Qui és entitat, però?
En aquesta línia, l’AV Riera Via-ducte o l’AV Gràcia Nord-Vallcar-ca van liderar una carta que van fer arribar dijous passat al co-missionat sobre la legitimitat de moviments socials “que no estan registrats com a entitat”. Ara com
ara, i tenint en compte que alguns dirigents d’entitats registrades ja no aniran a la segona reunió, el comissionat no afluixa. “Qui posi condicions, que no vingui”, apunta Esteve a aquest setmana-ri. Qui pot asseure’s a la Taula de Vallcarca? “Si hi ha tres persones que estan treballant pel barri, que vinguin”, afegeix. De moment, a la nova trobada ja hi haurà també les AMPA i grups polítics.
El lloc de la festa major, en disputaL’ordre del dia de la Taula de Vallcarca tenia aquest dijous un punt calent: la festa ma-jor. En els últims dos anys no hi ha hagut debat perquè només els moviments socials han organitzat un programa al setembre, però ara almenys l’AV Gràcia Nord-Vallcarca té la voluntat de fer-ne. I l’espai de la palmera estarà en dis-puta. Aquest serà el primer exemple de posar-se d’acord de la taula, que aquest dijous també ha analitzat els espais públics compartits, l’informe de l’equip de conflictes i la di-nàmica de treball de futur.
Xavier Fillol, nou cap d’organització d’UDC a Barcelona ciutatEl conseller del districte Xavier Fillol (UDC) ha estat designat nou comissionat d’organitzacions territorials dels democristians a Barcelona ciutat. El nomenament va tenir lloc el passat 10 de març.
breus
El Pacte recull socis via web i l’ANC fa intensiu de #signaunvotEl Pacte Gracienc pel Dret a De-cidir, impulsat pel grup d’entitats històriques G-6, ja ha estrenat formulari per recollir adhesions a través de la pàgina comuna www.g6gracia.cat. Per la seva banda, l’ANC de Gràcia es desplegarà de manera intensiva aquest dissab-te i diumenge a Astúries/carrer Gran, Travessera/Gran, Joanic/Pi i Margall, Jardinets/Còrsega, pg Sant Joan/Rosselló, Plaça Les-seps/av. Vallcarca, República Ar-gentina/Craywinckel, Mercat de l’Abaceria, Plaça de la Vila, Plaça del Nord, Plaça de la Revolució, Plaça Virreina, Plaça Rovira i Sar-denya/Camèlies.
ERC, ICV-EUiA i CUP demanen aclarir el cas dels bastonersICV-EUiA ha anunciat a través d’un comunicat que el seu grup al Parlament, amb ERC i la CUP, presentaran una iniciativa perquè s’aclareixin els fets i el cas retorni a la justícia ordinària.
6
21 de març de 2014l’independent
societat
L’Ajuntament aprova inicialment el pla especial pel qual l’IED cedirà l’activitat a Melon District
Les plantes segona i tercera del mercat de Lesseps, al tram superior del carrer Verdi per sobre de la Travessera de Dalt, es convertiran en una residència d’estudiants de la cadena Melon District. El primer pas ha estat l’aprovació inicial per part de l’Ajuntament d’un pla especial urbanístic que implica aquestes dues plantes, qualificades d’equi-pament i de propietat privada, i que es concreta amb un conveni amb l’Istituto Europeo di Design.
Silvia Manzanera / Albert Balanzà
El mercat de Lesseps compartirà edifici amb una residència d’estu-diants i rebrà un rentat de cara. El pla especial, concretat amb iniciativa privada i impulsat per Melon District, que ha signat un conveni amb l’IED per exercir l’activitat, proposa implantar una residència per a joves a les plan-tes segona i tercera. L’Ajuntament només ha exigit que hi hagi un conveni amb una universitat per justificar que en un equipament municipal s’im-planta un ús complementari. En aquest cas, Melon District -que compta amb diferents residències a Barcelona- ha signat el conveni amb l’IED. La direcció de l’escola ha explicat a l’Independent que aquesta col·laboració afavoreix al centre, ja que un 65% dels seus
Les plantes superiors del mercat de Lesseps es convertiran en una residència d’estudiants
Xavi Tedó
La seu actual de l’IED entre Biada i Verdi
estudiants són interncionals i, a més, promou la participació de docents i conferenciants inter-nacionals. Els detalls del conveni s’estant enllestint. El pla també millora les condici-ons d’accessiblitat i evacuació de l’edifici, alhora que actualitza la majoria de les condicions d’afo-rament. També es preveu millo-rar el tractament exterior de la façana. Exposat al públic des del 10 de març, el pla ha de passar encara pel consell municipal de l’Ajuntament per a la seva apro-vació definitiva i presentar-se a la comissió d’Habitat Urbà.
Col·laboració IED-Melon, més enllà del conveniMelon District va obrir a Barcelona el 2007 les primeres 97 habitacions en un edifici de l’avinguda Paral.lel. Dos anys més tard tenia la residència més gran de Barcelona amb 500 habitacions al districte 22@. L’empresa està relaci-onada amb diferents entitats universitàries i centres d’es-tudis amb un clar enfocament
pel mercat internacional. Així, l’IED ha firmat el conveni per considerar-lo una “oportunitat que afavoreix als estudiants de l’escola i als docents i con-ferenciants internacionals”. Segons ha explicat l’escola, “la col·laboració preten anar més enllà del conveni amb l’aporta-ció de projectes d’innovació en l’àmbit del disseny en un futur”.
Els serveis de neteja proven un nou material contra les pintades
Davant l’allau de pintades que proliferen a les parets de la Vila, el Districte ha iniciat aquesta setma-na les proves amb diferents mate-rials per esborrar-les. L’objectiu és que no quedi cap rastre dels grafits perquè ara per ara quan els serveis de neteja de l’ajuntament les ne-tegen sovint encara es pot llegir el que s’havia escrit. Si el nou mate-rial antipintades funciona, el seu ús s’estendrà arreu de la Vila, un dels punts negres de la ciutat de Barcelona pels recursos que com-porta la neteja de façanes i locals.
El Districte bateja com a espai d’estada el nou pipi-can de TravesseraEl Districte ha arranjat el solar de propietat municipal del número 253 de la Travessera de Gràcia, on s’hi ubicarà un nou pipi-can, com a espai d’estada amb bancs, en-llumenat públic i arbres. Aquest solar acollirà provisionalment l’espai per a gossos que fins ara es trobava situat al solar del carrer Bailèn amb Quevedo.
Cedida
S. M.
La tranquil·la plaça del Nord cen-tra les queixes veïnals per dos fets que han tingut lloc aquesta setmana: la tala de dos arbres i la instal·lació de nou d’una taula de ping pong. Si fa dos anys, Parcs i Jardins va provocar la ira dels ve-ïns per tallar diversos exemplars que formaven part del catàleg d’arbres de la ciutat (comptaven
Els veïns denuncien que Parcs i Jardins tala arbres “sense explicacions”
Queixes a la plaça del Nord perquè acull de nou una taula de ping pong
amb el corresponen cartell que també va ser retirat abans de ta-llar l’arbre), aquesta setmana re-viuen el mateix malestar després que l’Ajuntament hagi tallat dos arbres “sense cap mena d’expli-cacions”, com denuncia Vicenç Sanclemente. “Si els arbres tenien alguna malaltia, potser haurien de comunicar-ho als veïns abans de venir a tallar-los. Ha costat molts anys que els arbres de la plaça del
Nord creixessin. Es va lluitar molt per a conservar-los, de la mà d’Al-bert Musons, i per què no hi fessin un aparcament o una plaça dura”, afegeix aquest veí de la plaça del Nord. L’altra front obert és el re-torn de la taula de ping pong, que es va traslladar per petició veïnal. L’aparició de jugadors de tennis taula a altes hores de la nit i l’efec-te crida motiven les queixes veï-nals pel soroll a la plaça.
Montserrat Torres
Santa Madrona. Tercera actu-ació del curs a la plaça de Santa Madrona, a Poble Sec, i els Cas-tellers de la Vila de Gràcia se-gueixen rodant estructures per posar-se en forma el més aviat possible. Els graciencs han tor-nat a descarregar la torre de set i el carro gros (4 de 8), en ambdós casos els segons de la tempora-da, i que han acompanyat del 4 de 7 amb l’agulla, que els ha ser-vit per estrenar aixecador i en-xaneta. Seguint el que seria una planificació coherent la propera estrena blava hauria de ser el 3 de 8, que segons com vagin els assajos i el que trigui en madurar el castell, el veurem en alguna de les properes actuacions.
Aleix Vila Fuertescrònica blava
breus
85març2014
Les iniciatives sostenibles de la Vila i BCN, en un mapa
editorial
La nova fornada meteorol̃ gica
La Verdinada, mŽ s gran encara
S— n joves i millor preparats. Els responsables del temps de BTV s’enfronten cada dia amb les difi cultats de fer pronòstics en un àmbit molt més reduït, on es complica molt més el diagnòstic Els col.laboradors de l’Independent especialistes en meteorologia, Marc Gassó i Carles Nerín, responsables
d’actualitzar cada dia el temps a Gràcia des de la pàgina web del setmanari, han visitat aquesta setmana a Marcos Amores, Míriam Santamaría i Manel Cascante, els tres joves que, des del plató de la televisió de Barcelona, ja s’han convertit en tota una referència a la ciutat.
El col.lectiu ifeelmaps crea una nova guia eco en paper i web Cada any ha estat la notícia principal d’aquest suplement el mes de març. La Verdinada, una proposta sorgida dels Lluïsos que enguany ha ampliat dies i ha aconseguit sumar suports d’altres entitats de la Vila, com ara l’Espai Jove La Fontana, els Caste-llers de la Vila i Depana, afronta els darrers dies. Aquest diumenge es proposa una sortida organitzada conjuntament amb Depana al Bosc Turull, reconvertit a l’actualitat en un espai amb 16 parcel.les d’horts urbans per a gent gran, una aula ambiental i un bosc mediterrani per passejar-hi. Acull tota mena de projectes relacionats amb la natura i unes 30 persones han format l’As-sociació Amics del Bosc del Turull amb la intenció de tenir cura de l’es-pai. És tota una referència i l’Agenda 21 escolar -que cada mes escriuen des d’aquestes pàgines- recull bona part de la seva activitat. La implanta-ció de la Verdinada a Gràcia i el seu impacte són indiscutibles i cada any incorporen novetats per fer un mi-llor esdeveniment entorn la cultura sostenible i el consum responsable. Com no, l’intercanvi és una de les pràctiques defensades per la Ver-dinada. Precisament aquest cap de setmana Xaingra celebra el mercat d’intercanvi de primavera, tota una jornada de conscienciació, refl exió i debat sobre consum, responsa-bilitat, compromís i medi ambient. Totes aquestes activitats segueixen situant la Vila com un centre ‘verd’ de referència, com bé quedarà refl ectit a l’eco mapa que el col.lectiu ifeelmaps està preparant pel mes de juny.
Carles Nerín
[2] [el tema del mes]
mŽ s sostenible
La nova fornada meteorològica ja representa un referent a la ciutat
Teníem una cita amb els companys de la secció meteorològi-ca de BTV i cap a les instal·lacions del canal barceloní vam anar. En arribar, la televisió de plasma que hi ha a recepció ens mostrava una cara coneguda, en Marcos Amores fent el directe al plató de l’espai del temps. Era una bona rebuda i ni fet expressament hagués quedat millor.
Carles Nerín i Marc Gassó
En poca estona ja hi érem amb tots els protagonistes i sense necessitat dÕ entrar en cap mena de ritual ja havíem entrat en matèria sense ado-nar-nos-en. De fet, això no costa massa quan s’ajunten “bojos pel temps”. I parlant del temps, la primera pregunta va anar directe al grà: Què és “mal temps Ò per a vosaltres? La res-posta tampoc va defraudar, i va ser instantània per part de tots tres, quasi com un acte reflex: “el que està fent aquests dies, és a dir sol, altes temperatures i absència total de qualsevol fenomen meteorològic”. Però així teniu menys feina, no? “Vist des d’aquest punt de vista és possible, però per a nosaltres apart de feina, és una passió. Arrel d’això els hi comentem d’una percepció que tenim res-
S— n Piconians (escola Pi-có) com així ens ho van fer saber i ben orgullosos. De fet van estar treballant amb ell a BTV i els va deixar petjada. Malgrat la seva joventut, ja porten anys d’isòbares, anticiclons i borrasques. La Míriam Santamaría és de Manresa, geògrafa, ha treballat a diversos mitjans, i amb 25 anys es va convertir en la primera dona a Espanya en dirigir un departament de meteorologia a una televi-sió, la Sexta. Al 2011 va ser premiada per la seva tasca en aquest canal. Dirigeix el projecte meteocook [www.meteocook.cat]. En Marcos Amores començà com a becari a TV3, des-prés fent substitucions a l’antic Canal Meteo i després a BTV, amb l’Al-fred Rodríguez Picó fent reportatges de méteo per tota Catalunya. És llicenciat en geografia i màster en climatologia a la UB. En Manel Cascante va estudiar Biologia i posteriorment va fer el màster de Climatolo-gia, el Màster Europeu en Meteorologia, a Físiques. Va començar a la TV del Berguedà i substitucions al Canal Meteo. A BTV en plantilla des de 2009. Ha treballat a diversos mitjans locals i ara també els cap de setmana al diari ARA.
Els tres mosqueters
piconians
pecte a que els homes i dones del temps venen més del camp de la geografia que de la física. El Marcos i la Míriam creuen que una de les causes pot ser que els geògrafs coneixen més el territori i això els hi pot donar un plus, tot i que també coincideixen que els físics fins i tot poden saber més, princi-palment a nivell tècnic. Però a l’hora d’explicar el temps entra en joc la metodologia i el fet d’intentar ser el més didàctic i planer possible. Això si, rà-pidament el Manel emfatitza: “planer però amb rigorositat”. Ens expliquen que sempre ho consensuen tot, però que al mateix temps cadascú te plena llibertat per a arriscar més o menys alhora de fer la prèvia i si cal en situacions interessants però potencialment “perillo-ses” monten un “gabinet de crisi” i s’hi estan les hores que calgui. Perquè els apassiona la méteo. Fins al punt que, com
Carles Nerín
A Gràcia també hi ha amants de la ‘meteo’ que ‘controlen’ els canvis del temps des de les estacions instal·lades als terrats
Punt Verd de CollserolaC. Collserola, 2. Sortida 6 Ronda de Dalt - Plaça Alfons Comín, darrere de la benzineraHorari: de dll a dv, de 8 a 18.30, i ds i dg, de 9 a 13 h.
Punt Verd de BarriPlaça Gal·la PlacídiaHorari: dll, de 16.30 a 19.30; de dm a ds, de 10 a 13.30 i de 16.30 a 10.30, i dg i festius, tancat.
Punt Verd TabuencaC. Guilleries, 24Horari: de dll a dv, de 8.30 a 13.30 i de 16.00 a 19.00, i ds de 10 a 13.30.Telèfon: 93 218 30 97
Punt Verd m˜ bilSantuari del Coll, ds de 8.30 a 14 h. Bibl. Jaume Fuster, dll de 16 a 19.30. Mercat de l’Estrella, dc de 8.30 a 14 h. Plaça Joanic, ds de 16 a19.30 h. Travessera de Gràcia/Gran de Gràcia, ds 8.30 a 14 h. Plaça Revolució, dc de 16 a 19.30. Pg de Sant Joan/Indústria, dj de 8.30 a 14 h. Pg de Sant Joan/Rosselló, dll de 16 a 19.30.
Mapa ecol˜ gic de recursos de Grˆ ciawww.mapaecologic.net
Serveis d’interès
va passar amb les nevades del 23 de febrer de l’any passat, van haver d’obligar a la Míriam que marxés a dormir un parell d’hores. Una altra qüestió a debatre va ser el fet de que per treballar en un mitjà local amplien molt el zoom i per
tant han de fer una previsió molt més acurada d’un espai geogràfic molt més reduït. Ai-xò complica molt més el diag-nòstic. En un mitjà més d’àmbit nacional si diuen que plourà a la costa central i acaba plovent
a Badalona quedarà com un encert en la previsió, en canvi ells han de dir que plourà a Barcelona i si finalment ho fa a Badalona doncs quedarà com una errada. Volíem saber de les seves preferències envers els fenòmens meteorològics més extrems i la veritat és que fins i tot en això van coincidir. Tots tres van posar en primer lloc una nevada tipus nadal del 62 a Barcelona. I com no, tots tres parlen del temps a lÕ ascensor. Quin remei! Però fins i tot, els hi serveix per copsar com sent la gent el temps en un moment determinat i els hi pot ser d’utilitat. La informació me-teorològica de BTV, us podem assegurar que està en molt bones mans. I per cert, ens van encoratjar a que un mitjà local
com L’Independent de Gràcia apostés per donar cabuda a la informació meteorològica. L’acomiadament estava cantat: Molta méteo!
Els responsables del temps de BTV expliquen com és la ‘meto’ local
Treballar en un mitjà local obliga a ampliar el zoom i la previsió
és més acurada
Carles Nerín
El plató de BTV on es va fer l’entrevista
[3]
En el marc del seminari sobre biodiversitat ur-bana que fa l’Agenda 21 Escolar pel profes-sorat, a l’Aula Ambi-ental del Bosc Turull hem tingut l’ocasió de conèixer un ampli ventall de materials i recursos per l’observa-ció i l’estudi dels ocells de l’entorn urbà, i par-lar de les oportunitats educatives que ofereix aquest subjecte, i in-tercanviar experiènci-es reeixides en tots els nivells educatius.
Previ a la sessi— de presentaci— i mentre els assistents anaven arribant a l’equipament, es podia consultar en una de les aules el material específic sobre ocells disponible al Servei de
Agenda 21 escolar
Foto: Mireia Abril
Materials per l’observació i l’estudi dels ocells a l’Aula Ambiental de Turull
Experiències sobre l’observació dels ocells
Documentació d’Educació Am-biental i especialment escoltar les explicacions d’una proposta, la Caixa del Temps, de Nusos SCCL i SEOBirdlife que havia preparat l’Eli Miralles, una de les creadores. Aquest recull de recursos didàctics és una proposta oberta per treballar la relació del canvi climàtic amb la fauna i la flora, amb especial atenció a la migració de les aus.
A continuació, l’Abel Julien, de l’Institut Català d’Ornito-logia va presentar lÕ entitat i els projectes actuals de ciència ciutadana: “Orenetes”, “Nius”i “Ocells de Jardins”. Tots 3 projectes tenen l’objectiu de recollir dades sobre diferents aspectes dels ocells de ma-nera senzilla però rigorosa i al mateix temps fomentar l’interès per conèixer les aus
Imatge dels diferents llibres sobre ocells a l’Aula
De la mà de l’Agenda 21Es-colar un grup de mestres i representants d’AMPA han continuat la formació sobre art contemporani i natura amb la Roser Oduber (CACIS; el forn de la Calç). Aquesta setmana, en la segona sessió, han gaudit d’una tarda esplèndida a l’aire lliure; la llum i la temperatu-ra agradable han acompanyat l’ambient creatiu, pausat, fluid i molt inspirador! A partir dels materials naturals de l’entorn i dÕ altres proposats per lÕ artis-ta, les assistents s’han deixat portar pel diàleg actiu amb la natura i la inspiració. Han posat en pràctica tècniques per fer es-tructures (verticals, horitzontals i penjants), lligats i recobriments amb materials diversos: fulles de palmera, canyes, branques, argila amb compost, pètals de flors,
Foto: Mireia Abril
L’obra en procés ha quedat exposada al bosc
Experimentant al Bosc Turull: art i natura
vidalba humida, fulles de pita, joncs, etc. Es tracta d’aprendre de la natura amb les mans, el tacte, l’olor, la temperatura, la humitat, els colors... L’obra en procés ha quedat exposada al
Bosc Turull, i els alumnes de l’escola Montseny han conti-nuat la intervenció al llarg de la setmana cultural de l’escola. Esperem poder-vos mostrar el resultat final ben aviat!
Un moment de la sessió
del nostre entorn. També ens va proposar alguns exemples d’estudi dels ocells a partir del mètode científic.
La segona part de la sessi— va ser el torn de la presenta-ció dels centres educatius de l’A21E, dos de primària i dos de secundària, que ens van emocionar amb experiències ben diverses d’estudi dels ocells. Dues estudiants de batxillerat de l’institut Lluís Vives ens van explicar el seu treball de recerca sobre la nomenclatura popular dels ocells de Catalunya. La mestra de música de l’escola Orlandai ens va explicar les oportunitats educatives que ofereix el cant dels ocells i les riques experiències amb els més petits. L’escola Patronat Domènech ens va descobrir com emocionar els infants amb l’estudi de la fauna autòctona des d’una escola amb molt de ci-
ment, que treballa els projectes escollits pel propi alumnat. Per últim, l’escola Betània-Patmos va explicar l’èxit del seu projecte Nius de mallerenga a tots els nivells de lÕ escola.
Si voleu més informació sobre les presentacions, la trobareu a la web de l’Agenda 21 Escolar.
[4] [per darrere]
“Gràcia exemplifica la sensibilitat de tota la ciutat pels temes ambientals”
Qu• preteneu amb aquest pro-jecte?Ifeel maps és un projecte que pretén ofe-rir una guia fàcil als ciutadans que volen comprometre’s amb el seu benestar, el de les generacions futures i el medi am-bient. Creiem que viure en una ciutat no té perquè ser un impediment per portar una vida de consum responsable. Som conscients que la nostra societat viu un procés de canvi i volem participar de forma activa en aquest procés, facilitant a empreses, comerços i entitats tot un seguit d’eines de difusió que permetin aquesta transició.
I aix˜ amb quines eines es vol aconseguir?En defi nitiva, el que busquem és que la gent prengui consciència de l’impacte que té el nostre consum a la salut i l’entorn, presentant alternatives al consum a tra-vés d’una plataforma web, una aplicació
Falten poc més de dos me-sos perquè ifeelmaps, el col·lectiu format per Sa-mantha Mohammad, Ana María Galindo i Maria Re-beca Seisdedos (a les fotos d’esquerra a dreta) faci públic el projecte que van engegar ara fa dos anys: un mapa que recull tota l’oferta en matèria ecològi-ca, sostenibilitat i consum responsable de la ciutat i on Gràcia té el seu pes especí-fi c. En dóna tot els detalls Samantha Mohammad.
mò-bil i un mapa de pa-per imprès.
I el mapa en paper serˆ el pri-mer material que traureu al mes de juny... En aquests moments estem preparant la sortida de la nostra guia saludable, l’eco-mapa de Barcelona d’ifeel maps edició estiu 2014. És una guia gratuïta, la distribució de la qual es farà amb bicicleta. Estarà disponible en diferents punts de distribució, com ara centres cívics, biblioteques, hotels, llocs estratè-gics de turisme i llocs que impulsen la sostenibilitat de la ciutat. Per exemple, a Gràcia ja ens han donat suport l’Espai Jove La Fontana, el Centre Cívic El Coll o la Biblioteca Vila de Gràcia. I tenim pen-dent de reunir-nos amb diverses entitats.
Creieu que el Districte i tambŽ la ciutat tenen prou sensibilitat ecol˜ gica?Fa més de 10 anys que Barcelona apos-ta per un model de desenvolupament sostenible. Creiem que els seus habi-tants són sensibles i demostren interès. Gràcia és un molt bon exemple d’això.
Ifeelmaps no deixa de ser una guia de recursos sostenibles...
Silvia Manzanera
El que busquem és connectar la gent amb productors i professionals, dismi-
nuir distàncies i crear sinèrgies. Les eines que estem elaborant servi-
ran perquè els ciutadans puguin accedir fàcilment a tots els serveis que els hi permetin viure millor.
A m b la platafor-ma web i les xarxes socials arribareu a dÕ altres pœ blics.És la part que està en desenvolupament. Cons-ta d’un blog que inclourà notícies de temes relaci-onats amb la sostenibilitat, el benestar i cura natural, un calendari d’esdeveni-ments que inclourà tallers, fi res, cursos o xerrades, i tam-bé farà de plataforma de difusió per biblioteques, centres cívics i institucions, amb serveis i directori de recursos.
Per˜ Ž s una guia molt ˆ mplia. Hi caben molts sectors dÕ acti-vitat...Concretament n’hi ha 9: restauració, alimentació, comerços, teràpies alterna-
I quin seria el model de negoci?Els nostres ingressos vindran donats pels anuncis de clients en el eco-mapa. En aquest primer llançament del mapa en paper tenim contemplats 82 pro-jectes. També venen donats pels espais millorats en aplicacions online, publi-
cacions d’esdeveniments en xarxes socials, etc.
I aquests ingressos que sostenen el projecte que impulseu com a col.lectiu tambŽ us permet promoure altres iniciatives...Això és la part més po-sitiva de la història. Que podem promoure enti-tats, iniciatives i funda-
cions, ja siguin locals o internacionals.
També po-d r e m
do-
n a r recolza-
ment a activi-tats socials i iniciatives que contribueixin al canvi social positiu. Comptem amb una base de dades de més de 400 inici-atives, institucions, ONG’s, fundacions, sense ànim de lucre a les que promoci-onem gratuïtament.
tota la ciutat pels temes ambientals”Falten poc més de dos me-sos perquè ifeelmaps, el col·lectiu format per Sa-mantha Mohammad, Ana María Galindo i Maria Re-beca Seisdedos (a les fotos d’esquerra a dreta) faci públic el projecte que van engegar ara fa dos anys: un mapa que recull tota l’oferta en matèria ecològi-ca, sostenibilitat i consum responsable de la ciutat i on Gràcia té el seu pes especí-fi c. En dóna tot els detalls
mò-bil i un mapa de pa-per imprès.
El que busquem és connectar la gent amb productors i professionals, dismi-
nuir distàncies i crear sinèrgies. Les eines que estem elaborant servi-
ran perquè els ciutadans puguin accedir fàcilment a tots els serveis que els hi permetin
ma web i les xarxes socials arribareu a
És la part que està en desenvolupament. Cons-ta d’un blog que inclourà notícies de temes relaci-onats amb la sostenibilitat, el benestar i cura natural, un calendari d’esdeveni-ments que inclourà tallers, fi res, cursos o xerrades, i tam-bé farà de plataforma de difusió per biblioteques, centres cívics i institucions, amb serveis i directori de
cions, ja siguin locals o internacionals.
També po-d r e m
do-
n a r recolza-
ment a activi-tats socials i iniciatives que contribueixin
I el mapa en paper serˆ el pri-mer material que traureu al mes
En aquests moments estem preparant la sortida de la nostra guia saludable, l’eco-mapa de Barcelona d’ifeel maps edició estiu 2014. És una guia gratuïta,
viure millor.
A m b la platafor-ma web i les xarxes
en paper tenim contemplats 82 pro-jectes. També venen donats pels espais millorats en aplicacions online, publi-
cacions d’esdeveniments en xarxes socials, etc.
I aquests ingressos que sostenen el projecte que impulseu com a col.lectiu tambŽ us
viure millor.
ma web i les xarxes
cions, ja siguin locals o
21 de març de 2014l’independent
7
societat
La candidata a la presidència de la Fundació diu que, si guanya, estudiarà el canvi de dia del pregó
Carla Carbonell (Gràcia, 1983), presidenta de Joan Blqnues de Baix de Tot, es presenta el prò-xim 28 d’abril a la presidència de la Fundació Festa Major en unes eleccions a les quals disputarà el càrrec al secretari de la Fun-dació, Àngel Làzaro. Sembla, només sembla, que ha agafat un cert avantatge, i presenta una llista jove, amb Sergi Font, Martí Urgell i Toni Zafra, però també de continuïtat, amb Lluís Aromí i Miquel Àngel Vergara.
Albert Balanzà
Com va començar tot?Quan vam viure el procés de re-forma de la festa l’any passat, alguns carrers vam agafar-me de referència i, quan el Ricard Es-truch va apuntar que no es torna-ria a presentar, em van demanar que m’ho pensés, i ho vaig fer.
Aquell document proposava canviar el dia del pregó. Sí, entre els carrers agradava la idea de fer-lo uns dies abans, com a Sant Medir, perquè el 14 la gent escolta el pregó i després volta, i no és el millor moment per als carrers, que estan guarnint. La decisió correspon al Protocol Fes-
Mar Badal
Carla Carbonell, que vol presidir la Festa Major, aquesta setmana
tiu. Pensant com a pragmatisme de carrer, avançar-lo és la millor proposta. Però cal valorar també aspectes d’agenda, vacances, i te-nir una visió més enllà del carrer.
Carla Carbonell: “Sóc una persona de reptes i no em fa por presidir Festa Major”
em fa por la presidència. Ara bé, si no tingués l’equip que tinc, no em presentaria. Perquè és im-possible que una Fundació així la porti una persona. El nucli dur van ser el Sergi Font de Verdi, que té l’experiència familiar, i el Martí Urgell,de plaça de la Vila, que té colzes per ser secretari; el Lluís Aromí i el Miquel Àngel Vergara són la continuïtat amb el model, i el Toni Zafra, que porta molts anys tot i ser jove.
No t’ha condicionat que Aro-mí i Vergara hagin de seguir?A mi em fan el pes i ells volen se-guir, i no han presentat la dimis-sió. Si altres que poden continuar com Manolita Domínguez volen seguir, ho podran fer.
Tens la sensació de victòria? Costa de dir, perquè la decisió de-pèn de 30 patrons. Dilluns ofici-alment es va obrir el procés i no hem demanat oficialment el vot a cap patró, però ens consten al-guns suports.
A. B.
Cinc mesos després de l’endu-riment del conflicte entre veïns i inquilins del número 31 de la Baixada de la Glòria, el jutge va determinar divendres que en el termini d’un mes, el 14 d’abril, la finca ha de quedar buida i l’Ajun-tament pot tapiar-la, d’acord amb la voluntat actual dels propieta-ris. A la vista, en la qual hi van poder participar els inquilins en-cara que s’hi van presentar sense advocat, el jutge va escoltar que aquests inquilins -no reconeguts pel moviment okupa de la zona- feia un màxim de dos anys que hi vivien sense pagar lloguer i va decidir el desallotjament de mo-ment voluntari.
Es constitueix l’Associació de Veïns de Baixada de la Glòria pel Civisme
El jutge dóna un mes als inquilins de Baixada de la Glòria 31 per marxar
La casa okupada de la Baixada de la Glòria, en una imatge recent
Xavi Tedó
En 25 anys hi ha hagut dos presidents, Albert Torres 18 anys i Ricard Estruch 7. Què et fa fer el pas?Sóc una persona de reptes i no
Els veïns, que hi van acudir en su-port als propietaris, s’acaben de constituir de fet en Associació de Veïns de Baixada de la Glòria pel Civisme i, de moment, es man-
tindran actius i en contacte amb el Districte almenys per celebrar el desallotjament i per estudiar altres fronts de reivindicació al barri.
Com es fa una Festa Major sense Ricard Estruch?Jo he crescut a nivell festiu amb el Ricard i l’evolució s’ha de fer amb el màxim respecte. Tenim moltes ganes de fer petits passos endavant que no canvien el mo-del, però que s’han de fer per re-accionar davant de les dificultats.
Aquests petits passos tenen a veure amb el finançament?Sí, i amb la convivència entre fes-ters i veïns, i ajudar els carrers. També ens agradaria treballar la cohesió interna, perquè costa que cada comissió de festes tingui constància dels problemes d’altres carrers i som la mateixa festa.
El programa parla d’un car-net de soci.Sí, també volem obrir-nos enfora creant un carnet de membre de la Fundació, que generi orgull però també descomptes en entitats.
I com es refinancia la festa?No hem de dependre tant de les subvencions públiques. Estem contents quan arriben nous car-rers, però tocarà menys a repartir.
Festa i país. Tu milites en un partit. Es notarà més o menys que l’any passat?Festa Major és política, no parti-disme. El dret a decidir no fereix sensibilitats. L’independentisme és un debat que hem de tenir.
8
21 de març de 2014l’independent
agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a [email protected] o bé un fax al 93 217 06 80
amb José Katito. Organitza Llibreria La Ploma.Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h
Dimarts 25 de marçConferència: La crisi, mirades i alternati-ves en femení. Les dones liderem dife-rent?’ dins els actes del Dia Internacional de les DonesBibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19 h
Dimecres 26 de marçParlem de sèries: Viatge al costat fosc de la família nord-americana. De ‘The So-pranos’ a ‘The Americans’. A càrrec d’Iván Gómez.Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h
Concert: Remate.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 20 h
Jam session de jazz, blues, soul i rock.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h
Dijous 27 de marçCicle de xerrades sobre la salut. Gineco-logia... Una visió integrativa. Sessió a càrrec de la doctora Eugènia Llort.Biblio. M. Antonieta Cot (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h
Concert: Jairo Ortega Trio.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h
Concert: Gandom Garoussi.
Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h
Concert: Open Mic Night.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Festa final dels tallers del CAT. Concert-ball a càrrec dels participants als tallers de música i danses de l’Artesà.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h
Concert: Leila.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h
Concert: A Contrablues.La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21.30 h
Divendres 28 de marçConcert: Josh Brister + Matthew Mc-Daid.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Skazz Up.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h
Concert: Josh Rouse.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Concert: Rokin’TrioBCN.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
Concert: Rumabason.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h
Concerts en acústic: Indiana y los G.Orfeó Gracienc (Astúries, 83), a les 23 h
recomanem
Marinaleda a la Festa del Che 2014. Intro-mental, Más vale tarde ke nunca i 9Son són les bandes que actuen a la Festa del Che d’en-guany. Organitzada per l’entitat juvenil de soli-daritat internacional Moviment de Brigadistes, la festa 2014 recordarà les lluites que es van produir a Marinaleda. El programa inclou un cinefòrum Marinaleda: 30 años de lucha, amb debat posterior amb brigadistes del poble se-villà i un taller de salsa..
Divendres 22 de març a partir de les 18 h a l’Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190)
EXPOSICIONS
Fins al 30 de marçMostra d’autors Doble by pass. Exposició de les obres inèdites d’il·lustracions i cò-mics dels diferents autors del fanzine Do-ble by pass.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)
Fins el 4 d’abrilExposició Les paraules i les imatges trans-meten valors. Elaborada per l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació, és una mostra crítica dels espais i els es-tereotips que els mitjans de comunicació atorguen a les dones. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)
Fins al 13 d’abrilExposició d’Àngels Àlvarez i Sebastià Mar-tí, Entre contes i pintura. Una reuneix les aquarel·les, els olis i els dibuixos realitzats durant les sortides i viatges dels darrers anys. I l’altra recull onze joies molt espe-cials creades amb materials diversos, ins-pirades en contes clàssics.Mezanina (Ramón y Cajal, 2)
Fins al 17 de maigSi més no, Simenon. Mecanografia i radi-ografia negres en Georges Simenon. In-augurada durant la BCNegra, comissaria-da per Paco Camarasa. Simenon és autor d’un tipus de narració que capgira els cli-xés del gènere.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)
Fins al 6 de junyAquarel·les de Mª José Bellsolà, que pro-posa al visitant un recorregut colorista per paisatges de casa nostra i escenes de la vida quotidiana. Després d’una dilata-da trajectòria artística al llarg de la qual ha explorat diverses tècniques i ha expo-sat en diversos espais, Bellsolà ha dedi-cat les últimes dècades a cultivar a fons l’aquarel·la com a sòcia de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya i professora al Foment Gracienc de les Arts.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9-11, baixos)
Fins al 3 de maigExposició Almost There, de l’Aleix Plade-munt, una impresionant galeria d’imat-
ges, paisatges de Canadà, cels, animals i interiors, que generen una sensació de distància i desubicació, l’exploració d’allò més proper i més llunyà.Galeria Tagomago (Santa Teresa, 6).
ACTES
Divendres 21 de marçConcert: Màia.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h
Concert: Random & The Providence.Continental Bar (Providència, 30), a les 21.30 h
5è aniversari de concerts amb Juke Mo-vie i altres músics.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
Concert: Rumabason.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 22 h
Dissabte 22 de marçQüestions latents: Física quàntica i Bio-logia. A càrrec de David Jou Mirabent, ca-tedràtic de Física de la Matèria Compacta a la UAB, escriptor, conferenciant i poeta.Bibl. Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 12 h
Concert: Astralia + Irish Set Tour.Continental Bar (Providència, 30), a les 21 h
Concert: Los Suplentes.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h
Diumenge 23 de marçEl Meu Primer Verdi: Kiki, l’aprenent de bruixa. A partir de 4 anys.Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h
Teatre: Caràcters de Txèkhov. Grup de te-atre Caràcters Teatre de la Llacuna.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h
Cinema: Luces de la ciudad.La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h
Concert: Lluis Coloma & Marc Ruiz.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 19.30 h
Concert: Gandom Garoussi.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h
Dilluns 24 de marçCicle Món Àfrica - País a país: Angola,
•cartellera
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Non-stop. Dv i ds, 16.30, 19.00, 22.00 i 00.15. La
resta, 16.30, 19.00 i 22.00. • Las aventuras de Peabody y Sherman. Ds i dg,
16.05, 18.05 i 20.00. La resta, 16.05 i 18.05. • Monuments men. Dv, 20.00, 22.30 i 00.45. Ds,
22.30 i 00.45. Dg, 22.30. La resta, 20.00 i 22.30.• Una vida en tres días. 16.10 i 19.10.• Blue Jasmine. Dv i ds, 22.00 i 00.05. La resta, 22.00.• Philomena. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i
00.30. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.• 8 apellidos vascos. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.15,
22.20 i 00.30. La resta, 16.00, 18.05, 20.15 i 22.20.• La bella y la bestia. 16.00 i 19.05.• 12 años de esclavitud. 22.15.• El gran hotel Budapest. Dv i ds, 16.15, 18.30,
20.30, 22.30 i 00.30. La resta, 16.15, 18.30, 20.30 i 22.30.
• Dallas Buyers Club. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.30. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.
• Pat Metheny: The Orchestrion Project. Dv, 22.00.• 300: el origen de un imperio. Dv, 16.00 i 19.00. Ds,
16.00, 19.00, 22.00 i 00.15. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. Dj, 16.00.
CINEMES GIRONA. Girona, 175 • A la recerca de Marsupilami. Dg, 12.00. • The Juan Bushwick diaries. Dj, 21.30. • París a toda costa. Dv, 17.00. Dc, 19.30. • Emperador. Ds, dg i dc, 18.00. Dj, 17.30. Dg, 20.00.
Dj, 19.30. • The exam. Dv, 17.00. Ds, 16.00. Dg, 16.00 i 22.00.
Dc, 17.30 i 22.00. Dj, 17.30. • En tierra de nadie (Snowman’s Land). Dv, 18.45.
Ds, i dg, 22.00. Dc, 21.30.
• La partida. Dv, 17.00, 19.00, 21.00 i 23.00. Ds, 16.00 i 18.00. Dg, 16.00, 18.00 i 20.00. Dc i dj, 17.30 i 19.30.
• Cine Casa Asia: Sang-Woo y su abuela. Ds, 20.00. • Mecal, festival internacional de curmetratges i ani-
mació de Barcelona. Dv, 19.00, 20.30 i 22.00. Ds i dg, 16.00, 17.30, 19.00, 20.30 i 22.00.
• Capriccio, Richard Strauss (òpera en diferit). Ds, 20.00.
• Tercera sinfonia, Gustav Mahler (ballet en diferit). Ds, 20.00.
• Teen Wolf, Rod Daniel 1985. Dj, 21.30. • La dolce vita, de Federico Fellini. Dv, 20.30.
VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El Gran Hotel Budapest. 16.00, 18.10,
20.20 i 22.30. • Sala 2: Las Maestras de la República. 16.00,
17.25, 18.50 i 22.30.
• Sala 3: Joven y bonita. 16.00 i 20.20. • Sala 4: Oh Boy. 18.10 i 22.30.• Sala 5: Her. 16.30, 19.50 i 22.20. Nebraska. 16.00,
18.10 i 20.25 i 22.35.
VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Pelo Malo. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala B: Dallas Buyers Club. 16.00, 18.10, 20.25 i
22.35. • Sala C: Philomena. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.• Sala D: La gran belleza. 16.10, 19.05 i 22.00.Verdi Kids. Ernest & Celestine. Dg, 11.30. Kerity i la
casa dels contes. Dg, 11.30.
TEATRES
TEATRENEU. Terol, 26 Sala cafè teatre. • Esperanto-te. Ds, 20.30.
• Magia S.A. junior. Dg, 17.15. • Maleïts gossos. Dg, 20.30. • Monólogos para el fin del mundo. Dc, 20.30. • Noches de prostíbulo. Ds, 23.30. • The cat, the rat and a motorcycle. Ds, 17.00.• Todo sobre mi pene. Dv, ds, dc, 22.00.• Todo es mentira... O no! Dj, 22.00. Sala Xavier Fàbregas. • Impro Horror Show. Ds, 23.30.• Impro-fighters Revolution. Dv, 23.00. • Impro-show. Dj i dl, 21.00, ds, 21.30, dg, 21.00.
SALA PORTA 4. Església, 4-6 • Manual para combatir la flaqueza del ser hu-
mano. Del 22/03 al 13/04.• Matem els homes. Fins al 30/03
JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22 • Gats. Del 22 de març al 13 d’abril. (+ 4 anys)
21 de març de 2014l’independent
9
cultura
El Districte impulsa una diada que reunirà diverses entitats i professionals el proper 27 de març
Per tercer any consecutiu Gràcia celebrarà a la seva manera el Dia Mundial del Teatre. Impul-sat pel Districte, enguany l’acte central -que tindrà lloc el 27 de març a partir de les set de la tarda- comptarà amb la lectura dramatitzada de fragments d’Un Quefe de la Coronela (Antoni Ferrer i Codina), dirigida i coordinada per Víctor Álvaro. Aiximateix, tindrà lloc l’actuació de l’Orquestra de Cambra Vila de Gràcia i la lectura del Mani-fest del Dia Mundial del Teatre, un text de Brett Bailey, llegit per l’actriu Agnès Busquets.
Silvia Manzanera
Si l’any passat l’eix temàtic al vol-tant del qual va girar l’acte de cele-bració del dia mundial del Teatre va ser la commemoració de l’any Espriu, enguany és la celebració del Tricentenari de 1714. Dirigit pel màxim responsable de l’Al-meria Teatre, Víctor Álvaro, l’acte també ha comptat amb la col.la-boració d’altres entitats de Gràcia, com ara el Centre Moral, el Cercle Catòlic, Teatre Jove On-Out, el Casal Corpus, La Caldera, el Cen-tre Cívic la Sedeta, L’Espai Jove la Fontana i l’Orquestra Cambra de la Vila de Gràcia. Igual que l’any passat, Ràdio Gràcia emetrà en
Ros Ribas
Gràcia celebra el Dia Mundial del Teatre amb un acte marcat pel Tricentenari
directe l’esdeveniment que tindrà lloc el 27 de març a la sala d’actes del Districte a partir de les set de la tarda. Els organitzadors han es-collit el drama Un Quefe de la Co-ronela, del dramaturg i periodista Antoni Ferrer i Codina (Barcelona
‘Los bio-lentos’, al festival de poesia a l’Ateneu Rosa de FocL’Ateneu Rosa de Foc organitza aquest divendres 21 de març el fe-tival Los bio-lentos, poesia al res-cate. A partir de les 20.30 h Toni El zurdo (Proyecto Habana Bohe-mia), Safareix (flamenco) i Paolo Colleoni oferiran la seva particu-lar proposta artística. La jornada també inclou micro obert.
breus
La Parada inicia una nova programació d’exposicions La inauguració el proper 28 de març a les set de la tarda de la mostra Visiones de Tiempo, de Thais Kouri, serà el tret de sortida de la nova programació d’exposi-ons que aquest espai cultural del mercat de l’Abaceria ha preparat Així, cada mes la Parada es trans-formarà per acollir diferents pro-postes expositives. En aquesta pri-mera, la fotòfrafa peruana Thais Kouri reflexiona sobre el temps.
Escena de ‘L’onada` que s’ha estrenat aquesta setmana al Teatre Lliure
Teatre Regina. Fins al 13 d’abril.Generació de merda, un musical de llum i de color. Gats. Cia. La Trepa.
Sala Beckett. Fins al 13 d’abrilEl setè cel, de Caryl Churchill
Lliure. Fins al 20 d’abrilL’Onada, de Marc Montserrat
Almeria Teatre. Del 26 de març al 13 d’abrilUn mosquit petit, de Marc Artigau i QueraltSe fue en un barco, de Joan Vázquez
Lluïsos. 14, 15, 16 de marçEl tinent d’Inishmore, de Martin McDonagh
Espai Jove la Fontana. 23 març.MUTIS (festival de teatre uni-versitari satíric i irreverent): Ubú Rey, Muerte de un po-lítico, La importancia de llamarse Ernesto
La Sedeta. 29 i 30 de marçCasats per amor a la pasta
La coral Sinera celebra diumenge a Lluïsosel seu 45è aniversariLa Coral Sinera dels Lluïsos ce-lebra aquest any el seu 45è ani-versari i ho fa amb un gran acte aquest diumenge. La jornada in-clourà un concert conjunt amb el grup de grans d’El Virolet, que són els que cantaran amb Sine-ra els pròxims anys, un dinar de germanor i activitats músico-lú-diques durant la tarda.
1837-1905). Aquest text es va es-trenar al Teatre Romea el 19 de desembre de 1867. La trama trans-corre durant el setge a Barcelona del 1714, amb la particularitat que un dels seus personatges parla en castellà, esdevenint una curiosa
peça bilingüe. Després l’orquestra interpretarà l’obertura de l’òpera Rinaldo (1711), de Händel, un ària de la cantata Elissa, gran Reyna (1710), de Pere Rabassa, i Lascia ch’io pianga, ària en versió instru-mental de Handel.
S. M.
De la família de les gralles, més greu que la dolça i la baixa, s’ha acaba de presentar en societat la gralla subbaixa, un nou instru-ment creat pel luthier Ton Munné d’Igualada i el professor de gralla de l’ESMUC Daniel Carbonell. Així arrenca el monogràfic que el Festival Tradicionàrius ha progra-mat aquest cap de setmana i que
Daniel Carbonell i el luthier Ton Munné presenten la gralla subbaixa
EL CAT insisteix en la gralla amb un monogràfic el cap de setmana
inclou concerts, balls, tallers i ma-ridatges. Aquest divendres a les deu de la nit Canya d’Or i celebra-ran el quinzè aniversari presen-tant el seu primer enregistrament com a Canya d’Or Deluxe. També hi haurà ball amb els quatre joves instrumentistes que conformen la Cobleta de la Copeta. Dissabte la jornada arrencarà amb foll als mercats amb Tirurirus Free i la una del migdia hi haurà un mari-
datge de gralla i vi amb Els Vinar-dells. Després del dinar al Bar del CAT seguirà la sobretaula La gra-lla als mitjans de comunicació, que clourà amb el concert de Tirurirus Free. A les vuit, ball de gralles amb Els Vinardells i Els Laietans pre-sentaran el disc Festa Major, una mirada diferent de la típica festa catalana a través de versions de música actual, una alegre barreja entre tradició i modernitat.
Fede Nieto
‘El setè cel’, de Caryl Churchill, a la Beckett. Aquesta setmana s’ha estrenat a la Sala Beckett l’espectacle El setè cel, de Caryl Churchill, que Arnau Marín ha traduït i Glòria Balañà s’ha assumit la direcció. L’obra consta de dos actes. El primer té lloc a finals del segle XIX a Àfrica, on Clive, l’home blanc, representant de l’Imperi Britànic imposa els seus ideals a la família i als nadius. El segon acte transcorre a Londres un segle més tard, que nosaltres situem en el nostre propi temps.
principals obres
10
21 de març de 2014l’independent
esports
Els graciencs remunten un 2 a 0 davant de l’Ascó i acaben empatant, però ja són cinquens
Els escapulats van aconseguir re-fer-se dels dos gols encaixats i van acabar empatant contra l’Ascó, segon classificat, gràcies de nou a dos gols de Javi Sánchez, en només dos minuts. Un empat que permet a l’equip de Pedro Dólera tenir l’average a favor, però que el condemna al cinquè lloc. És el primer cop des de l’inici d’aquest 2014 que l’Europa no està entre els quatre primers classificats.
Xavi Tedó
Sigui com sigui, el tècnic escapu-lat valora positivament el punt aconseguit: “Hem salvat el gol average, hem tret un punt i se-guim dins la cursa”. Dólera reco-neix que “la primera part ha estat de les pitjors que hem fet a la lliga per falta de tensió defensiva, per-què ells tampoc han tingut tantes arribades com per anar al descans amb dos gols a favor”, però re-marca que “a la segona part hem escombrat del camp a l’Ascó, si juguem com a la represa podem lluitar per tot”.Tot i ser cinquens, els escapulats tenen un partit pendent contra el Cerdanyola, que es va ajornar abans d’acabar la primera part amb empat a zero al marcador i que es reprendrà el 2 d’abril amb l’avantatge de fer-ho amb un jugador més per l’ex-pulsió d’un integrant del conjunt vallesà. En qualsevol cas, la visita del Rubí aquest diumenge al Nou Sardenya s’albira com a determi-
Àngel Garreta
Javi Sánchez celebrant amb Cano el gol de
l’empat contra l’Ascó
nant a l’hora de no perdre pisto-nada. A falta de nou jornades per acabar el campionat, els del Vallès ocupen la tercera plaça, empatats a punts amb l’Ascó (4t), només un punt per sobre de l’Europa. Una victòria local permetria als graci-encs tornar a situar-se entre els quatre primers independentment del que facin els altres rivals, que tampoc ho tenen fàcil. La Mon-tañesa, líder, visita el camp de la Pobla de Mafumet, que vol esgo-tar les seves opcions d’entrar al play-off, el Cornellà, segon, rep el sempre complicat Vilafranca, i l’Ascó viatja a Cerdanyola, que necessita guanyar per allunyar-se de les posicions de descens.
L’Europa té un partit clau contra el Rubí després de sortir del play-off d’ascens
Sánchez, màxim golejador escapulat del segle XXI El nou davanter de l’Europa, Javi Sánchez, s’ha convertit en una peça clau de l’Europa. De fet, l’atacant gracienc ja és el màxim golejador escapulat del segle XXI. Després d’igualar el registre aconseguit per Diego Pérez la temporada 1998/1999 amb tretze dianes, contra el Figueres va marcar un nou gol sent el punta amb més encert de cara a porteria de les últimes disset temporades. Amb els dos gols que va transformar a Ascó,
el davanter provinent del Rubí ja en porta setze, erigint-se en el quart màxim golejador de la categoria, a tres gols de l’exeu-ropeista Manel Sala del Man-lleu. A falta de nou jornades per acabar el campionat, Sánchez lluita ara per igualar els 23 gols de Raúl Verdú a la temporada 1996/1997. L’exjugador del Ru-bí és el gran referent ofensiu de l’equip perquè Cebri, Camacho i Cano són els altres màxims go-lejadors i només n’han fet 4.
breus
El CN Catalunya no pot superar a casa el CE Mediterrani
El conjunt gracienc va caure con-tra el CE Mediterrani per 7 a 11 en un partit molt igualat en què els santsencs van fer valer la se-va experiència. L’equip de Ta-to Garcia va buscar la sorpresa davant el quart classificat en un duel intrascendent pels blaus, que no han de patir per evitar la promoció de descens, però el Me-diterrani no es va relaxar i es va acabar imposant ratificant que és un dels equips més en forma de la Divisió d’Honor.
8a edició del Cicle de Pellícules d’Escalada Josep Maria RodésEl Grup Especial d’Escalada (GE-DE) del Club Excursionista de Gràcia ha posat en marxa la vui-tena edició del Cicle de Pel·lícules d’Escalada Josep Maria Rodés, soci de l’entitat que va ser un im-portant divulgador de l’escalada amb guies, com “Roques, parets i agulles de Montserrat”. Les pel-lícules, que es poden veure l’últim dimarts de cada mes, són una barreja de films comercials, re-creacions, ficcions i d’expedicions i escalades famoses, tant en color com en blanc i negre, mudes i so-nores i en diferents idiomes.
Resultats 23a jornadaCB Ipsi A - SAFA-Claror A 71 - 75 Classificació .................................. P.G. P.P. 1. La Salle Manresa A ...................... 16 72. Alpicat ........................................... 15 8...6. SAFA Claror A .............................. 14 9... 16. Grup Barna B ................................ 5 18
21 de març de 2014l’independent
11
activitat econòmicaIgnasi Fortuny
d’activitat, fins al març de 2015. És a dir, els dóna 3 mesos de coll a les botigues afectades per la llei d’arrendaments urbans, que ex-tingeix a partir de l’1 de gener de 2015 els arrendaments de locals de negocis celebrats abans del 9 de maig de 1985, un fet que pro-voca en molts casos la fi de l’acti-vitat pel gran increment del preu del lloguer que demanen els pro-pietaris dels locals.Les 17 botigues protegides de Gràcia formen part de la imat-ge i la vida del barri, però en el seu conjunt pot sorprendre per la confluència de tipologies. Hi ha, per exemple, la bodega del carrer Providència 19 o la cami-seria Pons del carrer Gran 49. En canvi, d’altres, com les dues ferreteries del carrer Gran, les històriques Camps i Pagès, ober-tes des dels anys 30, han quedat
Álvaro Palacio regenta l’Herbolari Llobet de la Travessera de Gràcia
Les botigues històriques adverteixen que la protecció arriba amb retard
fora de la llista. Tot i això, Carles Camps, propietari de la ferreteria Camps i president de l’Associació de Comerciants de Gran de Grà-cia durant 12 anys, rellevat fa uns 15 dies per Clàudia Guillés, apun-ta que aquesta moratòria “arriba tard i no soluciona res”. Tant Camps com Álvaro Palacio, que regenta l’històric herbolari Llobet de la Travessera de Gràcia 159 assenyalen que calen mesures per salvar el comerç tradicional davant la força de les multinacio-nals. Palacio afegeix que totes les iniciatives de protecció són bones “mentre es respecti el que hi ha per poder seguir vivint”, i comen-ta la incongruència del fet que el seu local, de propietat familiar, sigui alhora protegit per l’Ajunta-ment i afectat per la futura i hipo-tètica remodelació de la Travesse-ra. A més, alguns dels botiguers
també assenyalen que la selecció que s’ha fet és injusta amb alguns establiments amb molts més anys d’història que no pas, per exem-ple, el restaurant Botafumeiro,
L’Ajuntament de Barcelona ha assenyalat 17 comerços de Grà-cia com a establiments emblemà-tics de la ciutat. La llista sencera, publicada la setmana passada sota uns criteris poc detallats per part de la institució, recull un total de 389 botigues repartides per tot Barcelona. L’objectiu, protegir durant un any aquests establiments mentre l’ajunta-ment busca solucions davant la desaparició de botigues històri-ques als barris.
Ignasi Fortuny
La distinció suposa a aquests es-tabliments la suspensió de les lli-cències, tant les d’obres com les
inclòs a la llista. Els mateixos comerciants, però, entenen que s’hagi inclòs per la importància del restaurant en l’eix comercial de Gràcia.
L’Ajuntament protegeix durant un any 17 establiments emblemàtics
12
21 de març de 2014l’independent
la torratxa
Rafael Vallbona
Adéus
Potser penseu que els adéus de Ricard Estruch de la Festa Major i de Toni Co-min del PSC no tenen res a veure, però no deixen de ser dos importants actius humans que abandonen sengles llocs de represen-tativitat pública. I hi eren per la seva vàlua, evident-ment. I quan la gent que val marxa tothom hi surt perdent, començant pels companys que han estat al seu costat. A Estruch el no-tava fatigat i amb necessi-tat de desconnectar quan el vaig veure fa uns dies. No m’estranya, ha donat una bona part dels millors anys de la vida a la Festa Major, que és com dir a la vila. En Comin, amb qui vaig coincidir fa poc a la tertúlia del Xavier Grasset a Catalunya Ràdio, no esta-va pas cansat, ans al con-trari, sentia la necessitat de continuar empenyent la idea d’un PSC veritable-ment compromès amb el país, però l’aparell del par-tit i els seus corifeus l’han acabat empenyent a mar-xar. Són causes diferents, si, però les conseqüències són les mateixes: hi sortim perdent els graciencs i els catalans.Entenc l’adéu d’Estruch i aplaudiré sempre la seva ingent tasca en favor de la festa més popular de tot Barcelona, autèntic símbol d’identitat de Gràcia al món. No entenc, ni com-parteixo, la defenestració, acompanyada d’un cert escarni a les xarxes socials, de Comin. Però tot són maneres, és clar.
mirada enfora
L’Alguer, entre el mite i la realitat
Quan es parla de l’Alguer, hi ha qui pensa que és un miracle de la història, un lloc on el català és per tot arreu, i qui creu que és part d’una història romànti-ca, d’un passat que mai més no tornarà, que, especialment, els catalans del Principat ens hem entossudit a divulgar i que els algueresos aprofiten per pro-mocionar-se turísticament. En els fons, les dues tendències tenen una part de raó. D’entra-da, cal recordar que l’existència d’un enclavament lingüístic en una altra comunitat lingüística no és un cas rar a la història. L’Alguer no és cap raresa histò-rica, ni els catalans hem tingut més ganes que ningú de man-tenir l’idioma fora, diguem-ho així, de l’àrea on va néixer la llengua i el país. Pel que fa a la catalanitat, cal saber-la buscar i, tot i que hi és, massa cops queda reduïda al folklorisme, a l’anècdota personalitzadora
Arnau Mayans
d’un negoci o d’una entitat. Pel que fa a la llengua, hi és més del que podem copsar en un viatge turístic. A més, cal tenir present que, per a molts algueresos, l’al-guerès és una llengua per parlar entre els que saps que el parlen, no per parlar amb gent que no és de l’Alguer. Malgrat tot, si parem bé l’orella, ens endurem una gra-ta sorpresa ja que molta gent gran encara segueix parlant-lo. Una al-tra manera de copsar que l’algue-rès encara és viu és parlar sempre en català, usant-lo amb naturali-tat, donant per fet que l’altre és de la teva comunitat lingüística. Ara bé, del que segur que t’adones rà-pid és que la gran majoria de qui et contesta en alguerès és gent gran. Així doncs, què passa amb els joves? Podem dir que hi ha hagut una generació que, majori-tàriament, ha deixat de parlar l’al-guerès als fills. Aquesta generació és la dels pares dels nascuts els anys 60 (abans d’aquest moment,
l’alguerès encara era la llengua del carrer i de la transmissió in-tergeneracional), que van deixar de transmetre’l a causa de les fortes polítiques d’instauració de la llengua italiana (recordem que és una llengua relativament nova) com a llengua nacional de l’Estat, fet que va rebre l’ajuda, és clar, de la televisió, la ràdio i l’escola. Així doncs, aquesta marginació i intent que no es transmetessin els dialectes o llengües regionals (llengües minoritzades com el ca-talà de l’Alguer o el sard...) als fills va fer que els actuals avis dels jo-ves d’avui ja no la transmetessin. Pel que fa a la situació en els àm-bits més oficials, la situació no ha millorat en els últims anys. La tímida “oficialització” del català arran de la llei italiana 482/99 de tutela de les minories lingüísti-ques només ha permès una certa visualització de la llengua, que, a voltes, ha quedat en accions tem-porals i sense continuïtat (com,
per exemple, la versió catalana del web municipal, que fa for-ça temps que no s’actualitza). També ha deixat d’emetre de forma convencional i parcial-ment en català CatalanTV (ara ho fa per internet i exclusiva-ment en llengua italiana). A l’escola, a causa de la crisi i d’un cert desgast del model, el curs 2011-2012 es van deixar d’im-partir les classes d’alguerès en horari escolar, però no curricu-lar, que, mitjançant el Projecte Palomba, organitzava Òmni-um, amb suport municipal i de la Generalitat i que arribaven a la majoria d’escolars. De fet, l’única presència en l’ensenya-ment reglat de la nostra llengua continua sent “La Costura”, una línia d’ensenyament plurilin-güe –alguerès, italià i anglès–, oberta, com a secció experi-mental, el curs 2004-2005 a l’escola privada d’educació in-fantil San Giovanni Bosco. Tant en el curs 2011-2012 com en el 2012-2013 hi ha hagut 19 alum-nes que han seguit aquest mo-del. Des d’aquest darrer curs, però, l’escola no rep cap suport institucional per mantenir la lí-nia en català i la seva continuï-tat és iniciativa del centre. Cal, doncs, que la resta de parlants del català prenguin conscièn-cia que estem perdent una va-riant de la llengua a l’Alguer.
Una manera de copsar que l’alguerès encarà es
viu és adreçar-se a la gent sempre en català
A l’escola s’ha deixat d’impartir classes en la nostra llengua en horari
