423 10 de febrer de 2012 La històrica casa okupada de la plaça Rovira canviarà molt aviat d’aspecte. El propietari de l’edifici ha iniciat des de fa unes setmanes les obres de remodel . lació per construir-hi una casa de luxe en què no es- catimarà recursos i que acolli- rà fins i tot una piscina. Pàgina 8 El Districte ofereix part del Sant Josep a L’Univers L’exKasa de la Rovira, pis amb piscina sumari 12 ART Primera residència internacional d’ar- tistes a la Vila 14 BÀSQUET El CB Coll confia a no baixar de manera directa ISSN - 1695-4793 els representants de les famílies, Ajuntament i Consorci van pro- posar el trasllat a les instal . lacions buides de l’escola Sant Josep. Les famílies confien encara que el fi- nançament entri als pressupostos. Pàgina 7 XAVI TEDÓ XAVI TEDÓ El retard en la construcció de l’escola Univers ha obligat a l’ad- ministració a buscar solucions per reubicar els infants durant els propers quatre cursos, ja que els actuals barracots de Poble Ro- maní no reuneixen les condicions adequades. En una reunió amb
Transcript
423
10 d
e fe
brer
de
2012
La històrica casa okupada de la plaça Rovira canviarà molt aviat d’aspecte. El propietari de l’edifici ha iniciat des de fa unes setmanes les obres de remodel.lació per construir-hi una casa de luxe en què no es-catimarà recursos i que acolli-rà fins i tot una piscina.
Pàgina 8
El Districte ofereix part del Sant Josep a L’Univers
L’exKasa de la Rovira, pis amb piscina
sumari
12artPrimera residència internacional d’ar-tistes a la Vila
14 bàsquetEl CB Coll confia a no baixar de manera directa
ISSN - 1695-4793
els representants de les famílies, Ajuntament i Consorci van pro-posar el trasllat a les instal.lacions buides de l’escola Sant Josep. Les famílies confien encara que el fi-nançament entri als pressupostos.
Pàgina 7
Xav
i Ted
ó
Xavi Tedó
El retard en la construcció de l’escola Univers ha obligat a l’ad-ministració a buscar solucions per reubicar els infants durant els propers quatre cursos, ja que els actuals barracots de Poble Ro-maní no reuneixen les condicions adequades. En una reunió amb
de Gràcia
2
10 de febrer de 2012l’independent
adreceu les vosTres carTes, amb un màXim de 15 línies, indicanT el vosTre nom, adreça, Telèfon i dni a: L’Independentc/ la perla, 31 baiXos - 08012 bcno bé a [email protected]. També les podeu fer arribar a Través del nosTre porTal www.independent.cat/gracia
editorial ull de donacartes al director
La concepció de la seguretat des del govern municipal té moltes similituds si no ens movem del tractament que en fan els partits majoritaris: en una societat on la cultura de la se-guretat ha passat per sobre de la cultura de la llibertat, ningú vol quedar despenjat del sentir majoritari. Però també seria absurd no reconèixer que el canvi de govern que es va produir l’any passat a l’Ajuntament de Barcelona ha comportat detalls diferents, que es veuen corregits i augmentats en un sentit si el soci preferencial és el Partit Popular, que sempre ha fet bandera d’aquesta qüestió. A Gràcia, en els últims anys, hi ha
hagut un procés de coordinació entre Mossos i Guàrdia Urbana molt més destacat que en altres territoris, però sí alguna cosa simbolitza aquesta quasi unió és la construcció de les dues seus paret amb paret a l’avin-guda de Vallcarca.
Aquesta descentralització de les comissaries, que en el cas dels Mossos no va ser tal sinó que va ser una estrena total al nostre territori, va anar precedida de l’aturada del servei nocturn presencial a les estretes instal.lacions de la Urbana del carrer Trilla, en una decisió que es va prendre fa sis anys, l’any 2005, i que va anar acompanyada de crítiques veïnals. La Guàrdia Urbana marxava de nit de Gràcia, baixava la porta metàl.lica i concentrava el servei a les dependències de l’Estació del Nord.Ara sembla que el que valia abans no val ara i CiU i PP tenen a sobre de la taula un pla per tornar a obrir 24 hores totes les
comissaries de la ciutat, encara que sigui amb un mínim equip que atengui personalment el que fins ara, a molts barris, només es podia seguir fent per telèfon. La utilitat que tindria aquesta mesura si la Guàrdia Urbana estigués encara al car-
rer Trilla planteja alguns dubtes ara que la comissaria està a l’avinguda Vallcarca, a tocar de Penitents. No perquè el servei no sigui útil, sobretot per als veïns dels barris del nord, sinó perquè la instal.lació no és a prop del lloc on viu la majoria dels graciencs i que els barris del nord no acostumen a con-centrar la majoria de delictes. No està decidit si Gràcia tornarà a tenir servei nocturn presencial de la Guàrdia Urbana, però potser seria de millor utilitat obrir una oficina policial, com ha fet el PP a Badalona, a la Vila en lloc d’obrir 24 hores o les que faci falta a tocar de la Vall d’Hebron.
El 2010, vint-i-cinc anys després de la promulgació de la Llei sobre interrup-ció de l’embaràs de 1985, que només despenalitzava parcialment l’avortament, es va aprovar la nova LLei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs amb la qual, per fi, l’avortament deixava de ser un delicte i esdevenia un dret. La llei, equiparable a la d’altres països europeus i vigent fins ara, permet a aquelles dones que ho decideixin, interrompre l’embaràs durant les prime-res catorze setmanes de gestació, de forma lliure i gratuïta. Ara, el ministre de Justícia, A. Ruiz Gallardón, posa en marxa una nova contrareforma. Ja ha deixat clar que pretén liquidar la llei de terminis del 2010 per tornar a una norma en la qual només es pugui inter-rompre l’embaràs sota una sèrie de supòsits, endurint i restringint, fins i tot, la norma de 1985. Així, una altra vegada, de manera in-admisible, es pretén negar un dret bàsic llargament reclamat i reivindicat. Retor-nem als temps passats en què es negava la capacitat de decisió personal de les dones sobre el propi cos i les seves opcions podien esdevenir il.legals i delicti-ves. Una vegada més.
una altra vegada
Guàrdia Urbana non-stop Sara Reñé
Sembla que CiU i PP volen tornar a obrir 24 hores totes les comissaries
el dependent
En el bipartidisme que el poder econòmic i mediàtic promocionen, el partit socialista representa l’opció socialdemòcrata, però cada vegada actuen més com a social-liberals. Ara estan molt preocupats perquè han tret molt mals resultats i intenten reinven-tar-se, però és més aviat un maquillatge. Tant fa Rubalcaba com Chacón, el canvi radical que es neces-sita no pot sortir de dins del partit per iniciativa pròpia, ja que el partit és una marca electoral gesti-onada per buròcrates que ni es plantegen desafiar els rics i que són incapaços de fer que l’economia estigui al servei de les persones. Més aviat, aspiren a con-
vèncer les persones que han de somriure mentre l’economia fa el seu curs i els passa per sobre. El 2002 a l’Argentina, la situació econòmica tenia paral.lismes amb l’europea actual i el deute extern va comportar grans retallades fins que es va arribar al “corralito”. Llavors la societat va esclatar al crit de “¡Que se vayan todos!”. Això va fer que el Partit Justicialista, el gran partit
soci
ald
emòcr
ate
s, n
o é
s a
ixò
La polèmica entre els veïns i l’arque-bisbat pel “pelotazo” on hi havia l’antic convent d’encarnació no ha interessat massa el Districte... a l’hora de defensar les posicions veïnals, ja que s’ha insistit que l’operació és legal i el sòl és edificable. Però aquest suposat fair-play no s’ha respectat amb algun comentari intimidatori des del Districte als dirigents veïnals. també podria ser que els veïns ens haguessin enganyat, oi? O que la premsa mentís, oi?
Potser seria de millor utilitat obrir una oficina policial com a Badalona
de tradició peronista, intentés calmar la fúria social proposant nous presidents que duraven molt poc fins que el poble els feia dimitir: Puerta, Rodríguez Saá, Camaño, Duhalde, fins que van posar Kirchner, que també semblava cridat a ser un tecnò-crata més, populista i liberal, però que, amb una revolta social en curs, va comprendre que ca-lia activar mesures que respon-guessin al malestar de la gent, i ell -i la seva dona després-: van rebocar la llei d’amnistia obrint el camí als judicis a la junta mili-tar, van plantar cara a l’FMI, van devaluar la moneda i van reac-tivar l’economia amb la inversió pública, van solucionar el tema del deute extern, van combatre la concentració dels mitjans, van enfrontar l’egoisme de l’oligopoli agroexportador, i van endegar polítiques socials. En un any, l’Argentina va sortir d’aques-ta greu crisi i s’ha aconseguit capgirar totalment la situació econòmica i social del país.
Jordi Oriola
de Gràcia
3
10 de febrer de 2012l’independent
el bloc
romeus
Sempre estaré a favor de la festa de Sant Medir. És una de les millors maneres d’entrar en el pinyol gracienc. Hi vaig entrar a través de la Conxita Coronel, la mare del meu amic Jordi Torrents i sogra de la meva amiga Cristina Cos-tales. Vaig conèixer la cara més festiva del gran Albert Musons i vaig fer-me amic del malaurat Ricard Pinet, un home que se situava a les meves antípodes ideològi-ques. Curiosament al Pinet li vam dedicar el primer titular dur de l’Independent, quan el van fer plegar. Era el número zero i dèiem “Pinet, fora de Sant Medir”. Aquest 2011 ha estat convuls a Sant Medir, i a l’Independent ho hem expli-cat, amb encerts i desencerts. Amb desencerts, sí. N’hem parlat a cor obert i a morro fort amb la nova junta. Estem per informar, i per donar explicacions. Cara a cara i un a un, si cal. S’ha dit que jo era amic de l’anterior president. Amic. Quina paraula. M’agra-dava que li agradés Spring-steen. Però el Melga es va equivocar no donant una en-trevista que li vaig demanar tres cops. El nou president, el Torri, s’ha trencat més la cara per mi que aquest suposat amic etern. Torri, crec que serem amics.
Alb
ert Balanzà
Opinió
staff
La PerLa, 31, 08012 - BarceLona
TeL. 93 217 44 10
ediTa: debarris, sccl
direcTor: alberT balanzà
amb el suporT de:
És una iniciaTiva de: avv vila de Gràcia, debarris i GràciaWeb. conseLL direcTiu: alberT balanzà, Joan lou. direcTor Lo-caL: alberT balanzà direcTora adjunTa: sílvia manzanera. redacTor en caP: Xavi Tedó. redacció: elena albouy, carina bellver, anna buJ, crisTina casaprima, adrià corTadellas, clara darder, meriT-Xell díaz, lídia Haro, èric lluenT, laura millan, paTricia monGe, marTa narber-Haus, andrea rodoreda, Ginebra vall, unai velasco, marc vidal. coL.LaBoracions: àleX boscH, lluís bou, Guillem cifré, ànGel GarreTa, pep GorGori, mike ibáñez, sebasTià Jovani, pere marTí, Joan millareT, vícTor nubla, eva piquer, roGer rofín, TrisTram, rafael vallbona, vocalia de la dona de l’avv. FoTograFia: Jordi marcH, Joan perramon. MaqueTació: serGi l. bofill i aina cordoncillo. disseny weB: maria vilarnau. PuBLiciTaT: monTse fiGuerola (692 601 261). disTriBució: ceT la-bor-90. iMPriMeix: induGraf offseT, s.a.
diPòsiT LegaL: b-32.478-00disTriBució conTroLada Per Pgd
núM. 421
núM. 421
què en penseu...Textos i fotos: Silvia Manzanera
Creus que la Plataforma d’entitats Juvenils Ja hauria de gestionar la fontana? entra a www.indePendent.Cat/graCia i vota
antonio Navarrocomerciant
Paula Manzanodependenta
estela Comettaterapeuta
raúl Martínhostaler
... de la gestió del Govern davant l’onada de fred?
Han pecat d’excés de preven-ció i també d’alarmistes, i no han sabut avaluar la situació real. Han provocat la por i han generat pèrdues en els negocis vinculats a la neu, pel temor al col.lapse. Al final és el de sempre, gasten diners en coses innecessàries.
És difícil gestionar aquesta situació perquè el temps és impredictible, i ha de ser la gent qui prengui al final les de-cisions. Segurament han estat molt alarmistes però tampoc es podia repetir el caos de 2010.
Passo olímpicament d’aquest tema i crec que s’ha dedicat massa espai quan hi ha coses molt importants: la sanitat, l’atur... i el passotisme espantós de la gent davant totes aques-tes problemàtiques. Del fred només em preocupa la gent que viu al carrer.
Aquesta campanya ha servit per a despitar-nos dels autèntics problemes de la societat; alar-misme per desviar el mal social. I per una altra banda, han per-judicat al sector hostaler.
tribuna
Voluntat
La principal diferència entre la feina realitzada per un bon gestor i per un bon polí-tic rau en la presa de deci-sions. Rera els bons polítics hi ha la voluntat transforma-dora de la societat. Aquesta voluntat és la que marca les prioritats dels diferents go-verns i es manifesta en com es prioritzen els temes. En el cas dels ajuntaments, al ser una administració molt propera al ciutadà, aquesta voluntat, quan existeix, és molt fàcil de visualitzar. Per posar un exemple, la voluntat de cre-ar una ciutat amable per als seus veïns es manifesta en la transformació dels carrers en plataformes úniques, pri-oritzant els vianants davant dels cotxes. O la creació de noves escoles bressol públi-ques fotografia la defensa de la igualtat d’oportunitats.Actualment a la ciutat de Barcelona, a Gràcia, estem patint l’acció d’un govern sense voluntat. Un govern que es dedica a gestionar, in-augurar i rebre les felicitacions per les iniciati-ves del govern anterior. I que eludeix pren-dre el lideratge que necessi-ta la ciutat, el districte i els barris, amagant-se moltes vegades darrera la crisis que actualment patim.Un exemple de la manca de
Jesús Jiménez, membre de l’executiva del PSC-Gràcia
voluntat, d’iniciativa és, sense cap mena de dubte, l’Escola l’Univers. Un projecte que aportava un nou espai educa-tiu tan necessari a la Vila de Gràcia, que incloïa una escola bressol, pel que es va lluitar
des de la Seu del Districte, amb negoci-acions molt dures per a aconseguir els terrenys i que avui es
troba totalment parat. Llegíem a les pàgines de l’Indepen-dent la setmana passada que en cap cas el govern conser-vador de la ciutat prendria l’iniciativa i que restava a
estan tancats. Però es van tancar abans de la pujada de l’IBI que ha d’aportar a la nostra ciutat 20 milions extres d’euros. Lluitarà la regidora Maite Fandos i el seu equip per a
aquest equi-pament com ho va fer el regidor Gui-llem Espriu? Com comen-çava dient, a la política
tot és qüestió de voluntat. Per cert, cada vegada que es pregunta per l’escola bressol que acompanyava el projecte, la resposta és el silenci.
Xavi Tedó
l’espera de la Generalitat per tirar endavant les obres. I sorprèn. Sorprèn que davant una problemàtica a la que la majoria dels partits volen do-nar solució ràpida (PSC, Partit Popular, Esquerra i ICV-EUiA han presentat esmenes als pressupostos de la Generali-tat demanant la construc-ció urgent de l’escola) sigui aquell que està al capdavant, Convergència, qui ho paralit-za. Que un ajuntament avanci els diners és una pràctica ha-bitual. Ens argumentaran que els pressupostos pel 2012
Lluitarà la regidora Fandos i el seu equip per l’Univers com ho va fer el regidor Espriu?
Sorprèn que sigui el partit que està al capdavant qui paralitzi les obres de l’escola
de Gràcia
4
10 de febrer de 2012l’independent
l’indePendent no es fa resPonsable ni té Per què ComPartir les oPinions exPressades a la seCCió d’oPinió d’aquest setmanari
Opinió
La derrota de sevilla
El PSC ha sortit debilitat del congrés del PSOE que s’ha celebrat a Sevilla. Era evident que ficar-se en la guerra de noms per dirigir el partit de Pablo Iglesias era una aposta arriscadíssima de l’aparell del PSC, de resultats incerts. Ernest Maragall no ha parat de denun-ciar-ho en les últimes setmanes en entrevistes, twits i al seu blog, curiosament sense gaire més suports al seu partit.José Zaragoza va començar a teixir aliances fa mesos per intentar que Carme Chacón liderés el PSOE. Va ser un dels motius del pas a la política espanyola del qui va ser secretari d’organització del PSC. L’entorn de Zaragoza en deia d’això l’intent de catalanitzar el PSOE, fent un encomiable esforç per positivar l’intent. Però ja deuen haver vist com en aquestes coses funcionen els contrapesos, hi ha vasos comunicants. I mentre l’aparell del PSC intentava catalanitzar el seu partit germà, Chacón passava a dir-se Carmen, amagava la seva catalanitat a Olula del Río, i Catalunya esdevenia un accent.Si Chacón hagués guanyat el lideratge del PSOE s’hauria produit aquesta simbiosi. El socialisme espanyol hauria guanyat una mica d’accents, i el PSC s’hauria dissolt en el projecte. No hauria tingut
altre remei que secundar el lide-ratge d’una dirigent de la formació catalana. El PSC de Joan Reventós hauria desaparegut decantant-se per una de les dues ànimes del socialisme català.Però no ha estat aquest el resultat. S’ha produït la segona versió de la derrota, amb
el triomf d’Alfredo Pérez Rubalcaba per sobre de Chacón. L’aparell del PSC ha perdut en el seu assalt a Ferraz, i a partir d’ara compta-rà poc en l’estratègia del PSOE. El socialisme català no desapareix sinó que surt debilitat de la batalla de les primàries. Les conse-qüències són diferents. No se sap com podrà contrarestar l’anun-ciada voluntat de Rubalcaba de construir un socialisme espanyol amb una sola veu i centralitzat, més semblant al PP.Ferraz inten-tarà a partir d’ara controlar totes les grans decisions estratègiques del món socialista, també del català. I la direcció del PSC ha quedat molt esquilmada per enfrontar-s’hi amb garanties d’èxit. Com que en les grans formacions prima la realpolitik, ja es poden imaginar quin en serà el resultat. L’acomodació. D’aquí quatre dies tindrem un PSC menys autònom. Tot al contrari del que va aprovar el congrés d’aquest partit, quan demanava veu pròpia a Madrid i no descartava fins i tot votar de forma contrària al PSOE en el Con-grés. A més de l’aparell del PSC, l’altre gran perdedor del cònclave del PSOE és, per això, el sector catalanista del socialisme català. Però són tantes ja les seves derrotes...
Lluís Bou la setmana
L’aposta de l’aparell del PSC per dirigir el PSOE era massa arriscada
l’enquestaTelefons d’interès
Bombers de Barcelona 080
Urgències Sanitàries 061
Telèfon d’emergències 112
Informació ciutadana 010
Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20
Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20
Atenció ciutadana 93 402 70 00
Telèfon del civisme 900 226 226
Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)
93 291 43 25
Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)
93 285 72 67
tuitsselecció quinzenal de L’Independent
[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia
@xarxagracianet cuinetescatRT: Sou uns enamorats de la #viladegracia? Estem bus-cant voluntaris que vulguin formar part de GràciaNet... ens ajudeu si us plau? :) »
@alexandrelopez alexandrelopezAnem cap a la Plaça de la Vila, avui diverses concentraci-ons sobre els equipaments educatiu a la #viladegracia
@elfildariadna ariadnaVisca la festa més dolça! :) QT @nuriacastells: graciencs, gracienques...d’aquí a un mes just és Sant Medir!
@coordinadoraccc ccccAcord dels Castellers de la Vila de Gràcia i el Consorci de Normalització Lingüística http://bit.ly/zpPGxd #castellers
@seminari_taifa seminari_taifaQui és Raul Zibechi? dissabte 11 de febrer a les 11:30h a La Torna (Vila de Gracia) podeu sentir-lo en directe...
@lfilella Lluís Filella#sosbressol #funciopublica El Pla de la Vila de gràcia és un clam: ESCOLES PUBLIQUES i DE QUALITAT. Ajunta-ment rectifica encara ets a temps!
tribunaCUP Barcelona
quant cobren l’alcalde i els regidors?
La CUP de Barcelona ha dut a terme un estudi sobre les re-tribucions que cobren els càr-recs electes i de confiança de l’Ajuntament de Barcelona, per difondre aquesta informació entre el veïnat. Amb aquestes dades s’ha editat una publi-cació que recull els barems previstos a la normativa, una aproximació als complements i dietes que cobren regidors del govern i l’oposició. Aquest butlletí inclou, també, una radiografia de com viuen aquests regidors, amb dades relatives a les mútues de sa-nitat, l’escolarització dels fills o la propietat d’habitatges. D’aquestes dades n’hi ha que destaquen molt: les retribuci-ons de l’alcalde, Xavier Trias, que cobra més de 100.000 euros l’any sense comptar-hi complements per reunions. Els i les tinents d’alcalde, els presidents i presidentes dels Consells Municipals de Dis-tricte i els Regidors i Regido-res de Districte cobren entre 5.379,71 i 7.013,71 euros bruts al mes per 14 pagues. Més dietes i assistències a reunions en molts casos. La major part d’aquests càrrecs públics s’omplen la boca parlant de sanitat i educació públiques però opten per la sanitat privada, per l’educació privada pels seus fills i filles i són propietaris d’immobles en els districtes de major poder adquisitiu. A més a més, molts d’ells cobren dietes i comple-ments per assistir a les reuni-ons de la Diputació de Barcelo-na o de l’Àrea Metropolitana.Des de la CUP de Barcelona
considerem que aquesta situació és políticament inacceptable, més encara sota el procés social que estem suportant –anomenat crisi econòmica i financera–, que colpeja amb atur i retallades
socials i de serveis públics els barcelonins i barcelonines. Per aquesta raó fem públiques les reivindicacions següents:1. Transparència: publicació de
tota la informació relativa a sous base, dietes i altres complements, com també del patrimoni, de tots els càrrecs electes de Barcelona i dels anomenats “càrrecs de confiança”.
2. Reducció d’un 60% d’aquests sous.
3. Eliminació del complement d’assistència als plens i co-missions.
Reivindiquem la publicació de tota la informació relativa a sous, dietes i patrimoni
4. Retallada de l’estructu-ra, les retribucions i els complements dels càrrecs directius i de confiança.
Des de la CUP de Barcelona continuarem portant les nos-tres reivindicacions al carrer i als òrgans de govern de la ciutat, i emplacem els càrrecs públics que, si alguna de les informacions publicades no és correcta, posin punt i final a aquesta escandalosa opaci-tat i facin públiques les seves retribucions.Sovint se’ns diu a la ciutada-nia que els sous alts per als càrrecs polítics són neces-saris donada responsabilitat de les seves decisions, i que els alts càrrecs tècnics han de tenir un salari elevat per atraure bons gestors a I’Admi-nistració. En canvi, nosaltres pensem que les decisions polítiques i la gestió d’aquells afers que afecten la vida de la nostra ciutat han de recaure de la manera més directa possible en el conjunt dels seus ciutadans i ciutadanes, i no pas en una elit privilegiada que s’ha mostrat clarament ineficaç per a satisfer els interessos de la majoria de Barcelona.Per tant, des de la CUP de Barcelona considerem que els sous dels càrrecs polítics, tan electes com no electes, han de ser equiparables a la mitjana salarial de la classe treballadora, i ens compro-metem a Iluitar per a fer de la política una eina de participa-ció i decisió popuIars, portant la veu del carrer i dels barris a l’ajuntament.
de Gràcia
5
10 de febrer de 2012l’independent
Política
Els consells de barri i el ple del 29 de febrer marquen l’inici dels mecanismes de participació
Després d’algunes crí-tiques vessades des de l’oposició sobre la manca d’activitat i una certa pa-ràlisi política, l’equip de govern de Convergència i unió, comandat per la regidora, Maite Fandos, engegarà el procés de participació del Pla d’ac-tuació Municipal -i el del Pla d’actuació del Distric-te en paral.lel- amb els consells de barri que es convocaran ara a finals de febrer i amb el ple de març, que es farà el 29 de febrer.
ALBERT BALANZÀ
Un cop tancats els pressupostos municipals a Barcelona, i sabent què es pot gastar i com, el Distric-te de Gràcia ja té a punt la ma-quinària per activar els processos de participació que hauran de tra-duir-se al paper en el Pla d’Actu-ació Municipal i el Pla d’Actuació del Districtes, el PAM i el PAD, els dos fulls de ruta on l’equip de govern, l’oposició i els veïns han de consensuar les prioritats amb el màxim de detall per als quatre anys de mandat fins al 2015. Ara fa quatre anys el procés de consens va començar amb molta anteriori-tat però la dificultat de pacte, que va incloure tots els grups munici-pals de l’oposició, va allargar els terminis fins al mes de març. Ara CiU s’ha mostrat partidària, tant a nivell de ciutat com de districte, de fer un debat alhora
arXiu/serGi l.
Xavi Tedó
la Travessera de dalT és un dels emplaçamenTs que s’Ha de reformar
dels dos documents oficials i de començar a discutir els continguts ja en les imminents convocatòries dels consells de barri que es faran abans que s’acabi el mes de febrer. “El ple del 29 de febrer també se-rà una bona ocasió per recordar que s’activa aquest procés”, diu un portaveu del Districte. No obstant això, els marges amb què treballa l’equip de govern són laxes i, tenint en compte també la situació en minoria del go-vern municipal, no es preveu un acord definitiu fins al mes d’abril. També aquest cop la participació comptarà amb la novetat d’unitats mòbils al carrer, tal com va avan-çar l’Independent.
Ràdio Gràcia continuarà sent gestionada per l’empresa de serveis culturals Ludic 3, que també gestiona el centre cívic El Coll, però el consell rector que en teoria supervisa els movi-ments de l’emissora municipal manté una certa trajectòria errà-tica. Després de les crítiques del PSC, que de fet va reconèixer que aquestes males pràctiques
seguien ara després de passar el mateix quan els socialistes go-vernaven, el consell rector ha estat convocat per al dijous que ve 16 de febrer quan l’obertura de pliques i l’adjudicació nova es va fer la setmana passada, se-gons apunten fonts municipals. El consell debatrà sobre “l’estat de tramitació del contracte per a la prestació del servei””.
El consell de Ràdio Gràcia es convoca ja feta l’adjudicació
Gràcia engega el procés del PAM als barris però es dóna temps fins a l’abril
A.B.
La majoria de consellers del dis-tricte de Gràcia no tenen una vin-culació contractual amb l’Ajun-tament de Barcelona: alguns són assessors del seu grup municipal a la plaça Sant Jaume, altres estan contractats a dedicació exclusiva (només un cas) i cinc més ho són a dedicació plena. Però la resta no-més estan subjectes a un règim de dietes que depenen directament
de la convocatòria de comissi-ons i plens de districte. Aquests últims són els que tenen els sous més irrisoris, uns 700 euros al mes de miitjana. Fa un parell de setmanes, però, alguna queixa de l’oposició per l’absència de con-vocatòries (i de dietes) va motivar un correu electrònic justificatiu per part de l’equip de govern. “Al cap de l’any es cobrarà tot perquè el que no s’ha convocat al gener es convocarà al febrer i s’acumularan
L’oposició s’ha queixat pel fre en la convocatòria de comissions
les retribucions previstes”, han ex-plicat fonts del Districte arran del confidencial que la setmana pas-sada va publicar l’Independent.Ara mateix, a banda dels que perceben només dietes, els con-sellers a dedicació plena perceben uns 1.300 euros bruts al mes i el conseller de dedicació exclusiva 2.800 euros. Aquestes remunera-cions estan vigents des del passat mandat, on van suscitar crítiques per part de CiU i ERC.
El Districte diu que els consellers cobraran tot el previst per dietes
breus
El coordinador de les Juntes Ge-nerals de Guipúscoa de Bildu, Juanjo Olaizola, va participar dijous en un col·loqui sota el títol La construcció social i naci-onal en una Catalunya i Espanya de dretes organitzat per l’Ate-neu Roig. Al debat, que va ser molt concorregut, també hi van prendre part Marc Sallas, mem-bre del Secretariat Nacional de la CUP i David Companyon, membre del Consell Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa. Els polítics van parlar de les re-tallades o del dret a decidir en un debat moderat per l’activista social David Fernàndez, que va donar pas a un sopar-tertúlia, en què el representant de l’esquerra abertzale va parlar del procés de pau després de la treva d’ETA i de les conseqüències polítiques que pot tenir aquest fet.
Bildu participa en un acte de l’Ateneu Roig
imaTGe del darrer ple de la leGislaTura
L’exdiputada i excandidata a presidir el PP de Catalunya, Montserrat Nebrera, oferirà una conferència el proper di-marts 21 de febrer al Centre, que l’ha anunciada amb el lema “La polèmica està servida”. La xerrada-col.loqui se centrarà en el desencís que provoca la polí-tica o els polítics. La conferència de la líder d’Alternativa de Go-vern està programada a les vuit del vespre a la seu de l’entitat, al carrer Ros de Olano, i com remarquen els organitzadors, promet ser polèmica.
Conferència de Montserrat Nebrera al Centre
de Gràcia
6
10 de febrer de 2012l’independent
Societat
El servei nocturn a Gràcia es va suprimir el 2005 i es va traslladar a l’Estació del Nord
“No acabem de donar la resposta que voldríem en policia de proximitat” amb aquesta frase en-gegava fa sis setmanes el nou intendent de la Guàrdia urbana, Joaquim arandes, una entrevista a l’Independent. sobre la taula ara hi ha una de les propostes més ambicio-ses per donar un servei que en els últims anys s’havia perdut: l’obertu-ra de la comissaria, ara situada a l’avinguda Va-llcarca 205, les 24 hores del dia.
ALBERT BALANZÀ
La Guàrdia Urbana de Gràcia, ubicada des de fa gairebé quatre anys a la nova seu de l’avinguda Vallcarca, a tocar de la comissa-ria dels Mossos d’Esquadra, pot tornar a fer servei ininterromput si prospera la proposta que ha fet l’equip de govern de Conver-gència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona, que ja va explicitar l’alcalde, Xavier Trias, en la con-ferència del Col·legi de Periodistes d’aquest passat dilluns i que ara mateix només es troba pendent de decisió total o parcial. L’únic dub-te és obrir totes les comissaries de la ciutat les 24 hores o només unes quantes. La primera opció, a més, compta amb el suport del Partit Popular, que fins ara ha estat el soci preferencial de la federació nacionalista en totes les decisions clau en aquest inici de mandat.
aeXiu
la comissaria de la Guàrdia urbana quan es va Tancar el març del 2005
La reivindicació veïnal perquè la Guàrdia Urbana de Gràcia torni a obrir de nit i de manera presencial es remunta a les crítiques que es van derivar el març de 2005 del tancament nocturn de les instal-lacions antigues del carrer Trilla a partir de les 11 de la nit. Fins i tot la polèmica va obtenir ressò als mitjans de comunicació generals. Els que van estar més contents van ser els alumnes de l’escola Reina Violant, ja que poc després la Guàrdia Urbana va marxar i va alliberar l’espai de pati que pre-nia als alumnes. Ara les antigues instal·lacions de la Urbana al carrer Trilla són la seu de l’escola bressol Comas i Solà.
Els esforços policials a Barcelona, després d’un 2011 positiu per la davallada de ro-batoris en domicilis i de furts al Metro, se centren en els delinqüents multireincidents que fan estrebades a la ciutat. Aquesta modalitat delinqüen-cial ha crescut un 18% l’últim any. En conjunt, els delictes han baixat un 5% durant el
2011. N’és una prova que els assalts a habitatges hagin re-culat un 18%. Una altra dada que destaca positivament és la davallada d’assalts als comerços quan estan tancats, que baixen un 12%, i els atracaments en horari d’obertura al públic, que disminueixen un 22%. Els esforços se centren ara a perse-guir els delinqüents violents.
Menys delictes, però pugen els robatoris amb violència
La Guàrdia Urbana estudia tornar a obrir la comissaria les 24 hores
SILVIA MANZANERA
El veïnat del carrer Rambla del Prat ha començat a mobilitzar-se fa uns dies per tal d’aturar una pràctica que, tot i està prohi-bida per llei, està prou estesa i consideren altament perjudicial: donar de menjar als coloms. Els veïns, que des de fa dues setma-nes recullen signatures que faran arribar a l’administració, també han penjat cartells per la zona
amb l’objectiu d’alertar del perill per la salut que representa això. De fet, la normativa de l’Ajunta-ment de Barcelona és prou clara: es prohibeix donar menjar als coloms i altres ocells, igual que a gats o qualsevol altre animal que visqui en llibertat a la ciutat. Per aquest motiu, els veïns també han fet l’oportuna reclamació a l’administració per tal de posar solució al problema. Els cartells mostren fotografies on s’acumu-
Recullen signatures i han fet la denúncia a l’Ajuntament
la tot de menjar que han deixat al terra de les jardineres dels arbres del carrer per atreure nombrosos coloms, així com en alguns trams d’aquest carrer de la Vila, i dei-xant després tot el terra ple de brutícia.
suport dels comerciants
Tot i que la iniciativa ha sorgit d’un veí d’aquest carrer, els co-merços de la zona s’hi ha sumat
Veïns i comerços de Rambla Prat es mobilitzen contra els coloms
breus
carTell per aTurar donar de menJar als colums al carrer rambla del praT
a la campanya i en pocs dies han passat de quatre a gairebé una desena les botigues que recullen
signatures, ja que, com assegu-ra una d’elles, “el problema ens afecta a tots”.
La Diabòlica de Gràcia celebra aquest any 30 anys d’història, juntament amb el Drac de Grà-cia, els gegants i els bastoners. Per a commemorar l’efemèri-de, la coordinadora de colles de cultura popular va impulsar la organització de tota una sè-rie d’actes conjunts durant el 2012. Un d’ells, una mosta re-trospectiva de les tres dècades de cada colla a partir d’imatges. Per això, la Diabòlica ha enge-gat fa uns dies una campanya a través de la xarxa social perquè els facin arribar fotografies an-tigues [diabolica.gracia@gmail, facebook.com/diabolica.gracia i twitter.com/diabolicagracia]. La colla gracienca s’encarregade fer les gestions oportunes per tal d’aconseguir les fotos.
La Diabòlica recull fotos pel 30è aniversari
Gràcia va detectar en 2010, a través del Programa de Detec-ció Precoç de Càncer de Mama de Barcelona, un total de 35 casos d’entre 7.000 dones d’en-tre 50 i 69 anys, un percentatge que es correspon amb la mitja de la ciutat. L’Agència de Sa-lut Pública de la ciutat realitza aquest programa amb l’objec-tiu de millorar la comunicació i sensibilització sobre el càncer de mama i la seva detecció pre-coç tant a nivell de població com de la xarxa sanitària de professionals d’atenció primà-ria, especialistes de ginecologia (PASSIR) i Oficines de Farmà-cia Comunitària (OFC).
Gràcia detecta 35 casos de càncer de mama en 2010
de Gràcia
7
10 de febrer de 2012l’independent SOcietat
L’Ajuntament vol reubicar l’Univers a l’escola Sant Josep durant quatre anysLes famílies tenen una reunió el proper 24 de febrer amb Xavier Trias i Maite Fandos
el retard en la construc-ció de l’escola univers ha obligat a l’administra-ció a buscar solucions per reubicar els infants durant els propers qua-tre cursos, ja que els ac-tuals barracots de Poble romaní no reuneixen les condicions adequades. en una reunió amb els representants de les famílies, ajuntament i Consorci van proposar el trasllat a les instal.lacions buides de l’esco-la sant Josep.
SILVIA MANZANERA
L’escola Univers no tindrà l’edifi-ci nou com a mínim fins el 2015 i els barracons del Poble Romaní només estan preparats per funci-onar durant tres anys, el temps previst per fer les obres. Així que Ajuntament i Consorci s’han vist obligats a fer tota una sèrie de propostes alternatives a les famí-lies. En una reunió mantinguda amb l’AFA el passat dilluns, l’ad-ministració va exposar quatre so-lucions possibles: l’ampliació als barracons actuals (tot i que no hi ha prou espai), el trasllat a l’esco-la Pirineus (però no lliga amb el “projecte d’escola de barri”), bar-racons al solar de Bailèn (impedi-ria la construcció de l’edifici nou) i el lloguer i millora de les instal.lacions a l’espai lliure que disposa
l’escola Sant Josep. L’opció que més va defensar els responsables del Consorci va ser aquesta úl-tima ja que el centre del carrer Montseny permetria encabir quatre cursos de primària més els d’infantil, i hau-rien de compartir la cuina, el men-jador, el pati/pista esportiva (excepte infantil que tindria pati d’ús exclusiu) i el gimnàs. L’asso-ciació de famílies de l’Univers no ha volgut acceptar ni rebutjar cap de les propostes fins que no se celebri una assemblea la propera setmana amb tota la comunitat educativa. De tota manera, l’AFA insisteix en la urgència d’iniciar la construcció de l’equipament.
Xavi Tedó
nova pinTada reivindicaTiva de l’univers
“Encara no hem tirat la tovallo-la perquè la Generalitat inclogui l’Univers en els pressupostos de 2012, que no seran definitius fins el proper 14 de febrer”, explica la portaveu de l’associació, Ana
Dalmasses. En aquest sentit, tots els partits polítics de l’oposició han votat aquest di-jous a favor d’una esmena perquè ai-xò sigui possible.
Per una altra banda, el 20 de fe-brer a la seu del Districte l’Ajun-tament i el Consorci es reuniran amb les famílies per exposar tota la informació referent a l’estat del projecte executiu –aturat de de fa onze mesos- i la ubicació provisional a l’escola del carrer
El Districte no descarta que els joves portin el Casal
XAVI TEDó
La Plataforma d’Entitats Juve-nils de Gràcia (PEJG), que re-clama gestionar l’Espai Jove La Fontana des de la seva creació, es va reunir dilluns per inicia-tiva pròpia amb la regidora del Districte, Maite Fandos, per re-iterar la demanda que els joves assumeixin el control del casal. Durant la reunió, a la qual van assistir també el conseller de Jo-ventut, Esteve Suñe, i el conse-ller tècnic del Disticte, Miquel Àngel Raga, Fandos va donar legitimitat a la seva petición. Segons Helena Ramírez, por-taveu de la PEJG, remarca que “per primer cop se’ns contem-pla com a posibles gestors del Casal”, però matisa que “pot-ser som els últims de la llista”. El contracte de l’empresa que justament gestiona La Fontana des de fa un any, Iniciatives i Programes, acaba a finals d’any i la PEJG vol aprofitar aquesta circumstància per evitar que es torni a externalitzar la seva ges-tió. En els plens i en els consells de barri fins ara celebrats, la re-gidora s’ha aferrat a aquesta data abans de pronunciar-se en un o altre sentit. Sigui com sigui, els representants de la plataforma valoren que la trobada va servir per “presentar-nos al nou go-vern” i “explicar de primera mà els nostres objectius”.
Bonificació per Jaén i Caspolino
L’AFA no s’ha volgut posicionar sense
comptar amb l’opinió dels docents
La síndica de greuges, Maria Assumpció Vilà, ha recoma-nat a l’Ajuntament que estu-diï la possibilitat de bonificar durant el proper curs les quo-tes d’escolarització a les famí-lies afectades per la no cons-trucció de tres escoles bressol municipals, les gracienques Caspolino i Jaén, i Els Patu-fets, i que havien d’obrir en-tre febrer i març de 2012. Vi-là ha emès aquesta resolució després d’estudiar les queixes de 24 famílies, “que van patir un greuge per l’oferiment no realista, per part de l’anterior govern municipal, de places en centres municipals que no s’havien començat a edificar i quan era altament improba-ble i que obrissin quan estava previst”.
Montseny. Així mateix, l’AFA té prevista una reunió amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, la re-gidora de Gràcia, Maite Fandos, i el regidor d’educació, Gerard Ardenuy, el 24 de febrer.
de Gràcia
8
10 de febrer de 2012l’independent
ALBERT BALANZÀ
“Tenim diners per fer la festa i això és el més important, però ara toca fer una política d’auste-ritat”. Amb aquesta missatge de tranquil·litat, el president de les colles de Sant Medir, Josep Anto-ni Torralba, que ha agafat les reg-nes de la històrica entitat i seguirà portant la presidència de la colla Tradicional, com fa des de 1999,
XAVI TEDó
La històrica casa okupada del nú-mero 7 de la plaça Rovira canviarà molt aviat d’aspecte. El propie-tari de l’edifici ha iniciat des de fa unes setmanes les obres de re-model.lació per construir-hi una casa de luxe en què no escatimarà recursos. La casa, que serà per a una única família, comptarà amb
SOcietat
Sant Medir eixuga l’alt dèficit de Melgarejo i paga tots els proveïdors
La Kasa de la Rovira es converteix en una casa de luxe amb piscina
L’auditoria de la nova junta va certificar un forat de 26.000 euros
L’immoble estava en desús i tapiat des de feia més de nou anys
imaTGe d’un dels carrers del cenTre duranT la diada de sanT medir del 2010
sis mesos després d’agafar les regnes de la federació de colles de sant Medir, la nova junta de Josep antoni torralba ha aconseguit eixugar el dèficit que va deixar l’anterior junta de Jordi Melgarejo, que va dimitir el març de 2011 amb un greu desfalc econòmic i sense donar explicacions públiques. La nova junta ha pagat els deutes a tots els proveïdors.
àngels Zamora està al capdavant de l’escola bressol sant Medir des que va obrir portes al 2007. se sent satisfeta i reivindica l’obertura al barri i a les famílies com a drets identitaris del centre. I també la vinculació a sant Medir. Però tem que amb el canvi de model de ges-tió deixin de ser escola per tornar a ser guar-deria. el proper 19 de febrer farà el pregó del sant Medir 2012.
arXiu/èric lluenT
defineix l’actual situació i dóna per tancat un període de certa convulsió interna. Segons l’audi-toria que va encarregar la junta, i a la qual de forma resumida ha tingut l’accés l’Independent, l’ac-tual junta denuncia la gestió de Jordi Melgarejo com una etapa de “falta de control en les despeses i els ingressos”. “S’han detectat di-versos xecs els quals no s’havien indicat a la matriu dels talonaris, pel que hi havia despesa però no el motiu, o es tractaven de xecs al portador sense justificant”, apun-ta el document.Tot i que l’expresident va arribar a dir que en els seus tres anys de mandat la federació va ingres-sar “més diners que mai” (vegeu L’Independent núm. 396), el cert és que l’auditoria adverteix que la junta de l’expresident va partir d’un estat de comptes de 24.500 euros i va traspassar el poder amb 18.500 euros. Ara bé, “amb els 20.000 euros, aproximadament, que faltaven per pagar a prove-
“El nom ens ha marcat: és la nostra festa gran”
Àngels Zamora, pregonera de Sant Medir
sant medir 2012
la direcTora de l’escola bressol municipal sanT medir, ànGels zamora
les obres a la kasa de la rovira s’Han iniciaT recenTmenT
cedida
Xavi Tedó
SILVIA MANZANERA
Quina és la teva vinculació amb la festa?La coneixia com a veïna de Grà-cia i també de Sarrià, i hi havia participat. Crec que és una festa molt arrelada al barri, i la nostra relació amb ella és molt forta.
Començant pel nom.De fet, el nom ens ha marcat. Des del primer moment vam establir contacte amb la federa-ció de colles. A l’hora de triar els noms de les aules vam buscar-los en les colles de Sant Medir. Així, els més petits es diuen Dol-
ça. Les classes d’1 a 2 anys, Drac Ensucrat i Colla Cao; i de 2 a 3 anys, Pessigolla, La Moderna i Els Amics. Sant Medir és la festa gran de l’escola. No ens podíem negar a fer de pregoners.
Com has plantejat el pregó?Primer de tot he de dir que fa-ré de portaveu perquè el pregó serà participatiu i col.lectiu. Des d’un primer moment hem volgut comptar amb l’opinió de les famílies per elaborar el text, que ens expliquin com viuen ells la festa. És interessant a més per la diversitat de les famílies: graciencs de tota la vida amb nouvinguts. Serà una reflexió de com vivim des de l’escola la celebració de Sant Medir.
D’alguna manera la cultura popular forma part del pro-jecte educatiu de l’escola?Evidentment. Les festes tradi-cionals, els costums arrelats al barri, la cultura popular... Tot això està incorporat al nostre projecte educatiu. Nosaltres volem aportar el nostre gra de sorra a tot això que passa al barri. I en aquests moments tan grisos que vivim no hem de perdre les ganes de seguir, l’es-perit crític ni l’esperança.
ïdors, la mala gestió de la junta directiva anterior va portar un dèficit d’uns 26.000 euros”.
quotes i subvencions
El miracle per eixugar un total de 18.000 euros que es devien a proveïdors, segons Torralba, s’ha aconseguit a base de cobrar sub-vencions i quotes endarrerides, fer pagar pel sopar de les colles d’aquest dissabte (inclosos els mit-jans de comunicació), eliminar ex-tres que es feien a les colles, redu-int de 1.000 a 500 euros el premi del concurs del cartell i eliminant altres iniciatives com el concurs de pintura. L’auditoria també po-sa de manifest que “la falta d’arxiu i de control de les factures i dels documents bancaris, els llistats de caramels, la loteria, el sopar o les quotes estaven incomplerts, erro-nis o, simplement, no existien”. Torralba ha assegurat que no hi haurà cap denúncia judicial con-tra l’expresident Melgarejo.
quatre habitacions dobles i acolli-rà fins i tot una piscina a la part del darrera de l’immoble. Aquest espai va ser un dels feus del mo-viment okupa d’arrel anarquista de la Vila després del tancament de l’Ateneu Llibertari del carrer Perill. Les pintades que encara es conserven a les seves parets així ho evidencien. L’immoble va ser desallotjat per la policia espanyola
a principis de desembre de l’any 2003 aprofitant que la casa era buida. Un mes abans ja es va in-tentar desallotjar, però es va sus-pendre perquè els propietaris no ho havien sol·licitat. El desallotja-ment de la Kasa de la Rovira va coincidir amb el de Les Naus, que va viure el mateix final just una setmana més tard, deixant la Kasa de la Muntanya i la Calma com
els únics immobles okupats de la Vila. Tot i passar-se més de nou anys en desús, el moviment okupa no va tornar a entrar a la Kasa de
la Rovira i des d’aleshores romania tapiada amb un cartell que anun-ciava unes obres que mai acabaven d’arribar.
de Gràcia
9
10 de febrer de 2012l’independent
de Gràcia
10
10 de febrer de 2012l’independent
DocumentsexpOSició d’art
“REPORTER & FRIENDS”
enric Vall Karsunke va néixer el 25 d’agost de 1967 a Barcelona. En la seva carrera artística ha tingut dos grans mestres: Carme Martí i Rubens Tosi. Des de l’any 2002 ha fet exposicions individuals a indrets com Gràcia, el Born, Cadaqués, Cen-telles i París, aquesta darrera a la sala Geraldine Banier, l’any passat. També ha participat en desenes de mostres col.lectives. Una de les se-ves col.laboracions més destacades ha estat amb la directora de cinema Isabel Coixet que va incloure un dels quadres de Vall Karsunke en l’escena final de Map of the sounds of Tokio. Entre els seus futurs projectes hi des-taca la participació en una exposició homenatge al director i actor francès Jacques Tatí.
l’autorJoan vall
Sent passió pel món del còmic, sobre tot pel personatge d’Hergé. L’artista gracienc Vall Karsunke ja tenia febre de Tintin molt abans que la despertés l’estrena del darrer film d’Steven Spielberg. Una casualitat. Aquesta setmana ha inaugurat a la galeria Jordi Barnadas l’exposició Reporter &
friends, juntament amb una altra jove pintora, Cristina Sampere. Ell se centra més en els retrats dels personatges de les històries del cèlebre periodista i ella s’apropa a través d’uns originals bodegons. Tots dos aporten dues visions sobre mites contemporanis que travessen generacions com autèntics
clàssics. Es poden gaudir a la sala barcelonina fins el 3 de març.
de Gràcia
11
10 de febrer de 2012l’independent
recomanem
Cortázar a la Casa de los Cuentos. Numancia Rojas oferirà aquest diumenge un recital de contes de l’escrip-tor Julio Cortázar. Las historias de Cronopios y Famas, las de Un tal Lucas i d’altres més donaran vida a aquest ho-menatge especial a Cortázar, tot just quan es compleixen 28 anys de la mort del cèlebre autor a París. Sota el títol “La vuelta a Cortázar en 80 minutos”, la contacontes ins-tal.lada a Gràcia, Numancia Rojas, traslladarà els oients al món que tan bé va descriure l’escriptor llatinoamericà.
Diumenge 12 de febrerLa Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35),
a les 17.30 h
silvia manzanera
eXPOsICIONs
Fins el 11 de febrer Exposició de l’obra de Brit-tany Eaton. L’associació Jiwar Creació i Societat con-vida tothom al jardí d’Olo-kuti a descobrir la proposta artística de la pintora nord-americana.Olokuti (Astúries, 64)
Fins el 12 de febrerExposició Papai chacha (raíz mapuche). Imagen y roles de las mujeres Ma-puches en la actualidad. CIRD (c/ Camèlies, 36-38)
Del 13 al 24 de febrerExposició Ja saps què fa-ras? Exposició formada per 10 plafons informatius on es presenten totes les opcions acadèmiques pos-sibles un cop els i les joves acaben l’ESO.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)
Fins el 15 de febrer Exposició col.lectiva Café para 2. Inauguraió del 4 de febrer a les 20 h.Untitled BCN (Topazi, 14)
Fins el 16 de febrerExposició: Intercanvi. Ar-tistes d’Amics de les Arts i JM (Terrassa) i de la galeria Paspartú, Associació de Pro-jectes Artístics (Barcelona) exposen conjuntament i simultàniament a les dues entitats.Galeria Paspartú (Verdi, 25)
Fins el 18 de febrer Exposició de Francesc Ca-sacuberta. “Mai m’he sen-tit un pintor, sinó un jubi-lat que es distreu”, assegu-ra l’autor en el subtítol de l’exposició. La mostra re-cull d’una vintena de pintu-res sobre paper amb tècni-ca pastel de diferents pai-satges catalans.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord, 7)
Fins el 20 de febrerExposició col.lectiva: Fo-ment Gracienc de les Arts. Aquarel.les, dibuixos, es-cultures, oli sobre lenç, pin-tura sobre roba i gravats.Sala d’exposicions del Districte (Pl. de la Vila de Gràcia, 2)
Fins el 25 de febrer Exposició The Ghost Ri-der & otros fantasmas. Mostra d’escultures realit-zades amb materials reci-
Presentació de l’editorial Cómplices, amb la presèn-cia dels editors. Pequod Llibres (Milà i Fonta-nals, 59), a les 20 h
VisualSound. Projecció i entrega de premis de l’En-demà 2012. Concurs de curts. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h
L’aventura de llegir: Sam Fuller i Don Siegel: arte-sans del cinema negre. Dins la programació del BCNegra 2012. L’escriptor i crític de cinema Lluís Bonet explicarà què tenien en co-mú dues personalitats tan diferents: l’amor envers el cinema noir.Biblioteca Jaume Fuster (P. Lesseps, 20), a les 20 h
Tradicionàrius: Mercè Mo-rera + Les Violiles.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h
Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h
Dv 17 de febrerEspecial de l’editorial Navo-na y Erskine Caldwell. Le-tura a càrrec d’Anna Panti-nat de El sacrilegio de Alan Kent. Pequod Llibres (Milà i Fontanals, 59), a les 20 h
clats, amb una instal.lació in-teractiva, una motocicleta de 1957 penjada del sostre.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25)
Fins el 29 de febrer Exposició: Derechos Huma-nos de las Mujeres. Aques-ta exposició d’Amnistía Inter-nacional vol mostrar els drets fonamentals de les dones en diversos aspectes.Centre Moral i Instructiu de Grà-cia (Ros de Olano, 9)
Fins l’11 de març BCNegra 2012. Exposició Detectant detectius. Una investigació al voltant de la revista Gimlet (1981-1982) i els seus autors, amb pà-gines de còmic originals de Mariel Soria i guió d’Andreu Martín. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22)
INFaNtILs
Ds 11 de febrerLletra petita - Tallers de des-coberta: Farm Stories, a càrrec de Hellen Thomassen. A partir de 3 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 18 h
Teatre: Les aventures d’Hèrcules, de Pau Plana, dirigida per Jordi Andújar.Almeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 12 h
Dm 14 de febrerTaller de descoberta: Pla-neta Terra. Nusos, acti-vitats científiques i cul-turals. Com es formen les muntanyes, què hi ha al cen-tre de la Terra o d’on ve l’ai-gua del mar són algunes de les coses que descobrireu amb aquest llibre interactiu i diversos jocs. 7-9 anys. Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 101), a les 18 h
aCtes
Dv 10 de febrerFestival Tradicionàrius con-cert + ball folk: ALM + Taz-zuff.CAT (Pl. Anna Frank, s/), a les 22 h
Concert: Sunny Graves aka jahbitat.Switch Bar (Francisco Giner, 24), al es 22.30 h
Concert: Divendres Corals
del Barcelonès.Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 21 h
Ds 11 de febrer VisualSound. La Nit de la Imatge Subterrània. Projec-ció d’audiovisuals de coves d´arreu del món en una nit dedicada al retrat audiovisu-al de l’espeleologia.A càrrec de l’Espeleo Club de Gràcia.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), de 17 a 23 h
VisualSound. Taller efectes especials: cremades i al-tres ferides. Per A. C. Spo-oky Entertainment.Espai Jove la Fontana (Gran de Gàcia, 190), a les 19 h
Concert: Victor Coyote. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h
Concert: Nieve & Miuk.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22.30 h
Dg 12 de febrer VisualSound. Spooky Cine-ma especial San Valentin: Los Asesinos de la Luna de Miel (1970) i San Valen-tine Sangriento (1981).Espai Jove la Fontana (Gran de Gàcia, 190), a les 17 h
Projecció de DVD’s musicals comentats: Les noces de Fi-garo, opèra de W. Amadeus Mozart. Oratori de Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 17.30 h
Espectacle 88 infinits, a càr-rec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 18 h
Dl 13 de febrer Conferència: Llocs de tre-ball “verds”?Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 101), a les 19 h
Dm 14 de febrer Aula de salut: Fem Salut! Nu-trició fisic-mental i emo-cional, a càrrec d’Eva Díaz Sabadell, psicòloga i naturò-pata.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20), a les 19 h
Teatre: Cartes, James Joyce i Nora Barnacle, amb Boris Ruiz i Laia Marull.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h
VisualSound. Un recorre-gut pel Film Noir: la lli-
bertat per a crear idees. Per Fernando Pomares.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), de 18 a 22 h
Dc 15 de febrer L’Aventura de conèixer: Jus-tified, de nou. Projecció d’un capítol de la sèrie i tau-la rodona amb Antonio Lo-zano, periodista cultural i escriptor, i Alberto Rey, peri-odista i crític de televisió.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a partir de les 18.30 h
VisualSound. Què és el ci-ne Under Low Cost. Liliana Torres explicarà com un di-rector passa de l’experiència dels curtmetratges i el docu-mental als 90 minuts. Qui-nes dificultats apareixen i quins avantatges es troben.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h
Concert: Petit.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h
Concert: Sombras de are-na sobre clave de sol. El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 22 h
Dj 16 de febrerConcert: The Hot Voodoo Club.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 19 h
de Gràcia
12
10 de febrer de 2012l’independent
Xavi Tedó
L’Associació Jiwar obre la primera residència internacional d’artistesL’objectiu és donar a conèixer l’obra dels creadors per establir un veïnatge cultural
Jiwar significa veïnatge en àrab. I sota aquest concepte, neix al car-rer astúries la primera residència internacional d’artistes de la Vila amb l’intercanvi multicultural i la creació multidisciplinar com a eixos vertebradors. L’objectiu és donar a co-nèixer el treball d’aquests creadors a través d’expo-sicions, tallers i trobades que fomentin el diàleg entre l’artista i el públic gracienc per establir un veïnatge cultural, com ja succeeix en d’altres llocs del món, com ara berlin o amsterdam.
CARINA BELLVER
“El que ens caracteritza com a re-sidència és que demanem als ar-tistes un projecte de participació amb el barri, perquè el compar-teixin amb l’entorn. Els oferim un espai de contacte amb el seu públic. Per això, ens considerem l’antigaleria”, assegura Mireia Estrada, l’alma mater d’aquesta innovadora iniciativa que va ar-rencar fa cinc mesos al número 36 del carrer Astúries i que ha transformat el jardí interior de la botiga de comerç just Olokuti, al mateix edifici, en la principal sala d’exposicions dels residents. Durant tot aquest temps, Jiwar ha acollit artistes de diferents punts del món, com Corea, Su-dàfrica, Irlanda, els Estats Units o Austràlia, prioritzant, això sí,
aquells projectes de recerca social i no només artística. El repte ara és poder oferir beques a futurs re-sidents per ajudar aquells artistes que no es poden permetre l’esta-da i aliar-se amb d’altres entitats per treballar-hi conjuntament, com ja han fet amb Gràcia Ter-ritori Sonor o la biblioteca Jau-me Fuster. “Per a nosaltres és tan important fer entrar els artistes residents en la xarxa més profes-sional i creativa com també que coneguin l’expressió de la cultura popular. I a Gràcia en tenim di-versos referents”, confessa Estra-da, que es mostra convençuda de l’èxit del projecte.
mireia esTrada, alma màTer d’aquesT proJecTe, acompanyada de dos arTisTes
L’artista visual francès Marceau Vedriese mostrarà les seves cre-acions, que combinen fotografia i pintura. El nord-americà Tom Block farà una xerrada el 24 de febrer a les 19 hores a la biblio-teca Jaume Fuster per explicar la seva teoria del Prophetic Activist Art. El cineasta Sameer Farooq presentarà el seu primer docu-
mental, I want to grow old in China, que mostra la gimnàsti-ca que fan cada matí centenars d’avis xinesos en un parc de Bei-jing. Farooq també parlarà a Rà-dio Gràcia, al programa Gràcia Territori Sonor, sobre el seu se-gon documental, que s’endinsa en la música underground de la minoria iugur a la Xina.
Exposicions, conferències i documentals tot aquest mes
Cultura
S.M.
La tele més transgressora, en pantalla gran als Girona. Així de-fineix la sala de cinema el cicle de projeccions de sèries de nou for-mat catalanes que van néixer el 2011 en el marc de la plataforma per a nous realitzadors DO (De-nominació d’Origen) de la Xarxa de Televisions Locals. Es tracta de projectes arriscats i transgressors que s’han emès per televisió i per
DO, el cicle de sèries catalanes de nou format, repeteix als GironaS’hi podran veure els treballs produïts el 2011 per la XTVL
foToGrama d’un dels Treballs presenTaTs al do d’enGuany
cedida
internet i que experimenten amb la ficció, el documental, la comè-dia, el ‘reality’ i la poesia urbana. Cada sessió, d’accés lliure i gra-tuït, estarà dedicada a una sèrie i comptarà amb la presència dels seus creadors. Els passis -progra-mats a les 22h, gratuïts i d’accés lliure- s’han inaugurat aquest dijous amb Human Core, un ex-periment audiovisual que barre-ja documental, ficció, concurs i ‘reality’ on cinc concursants són
desconnectats de la seva intel-ligència artificial i sotmesos a un aïllament sever. El 23 de febrer serà el torn d’Història sobre blanc de Bitxu Negre, que pren com a punt de partida els versos trobats damunt les parets blanques d’un pis de lloguer. El 29 de març es projectarà Brots, de Crampton, una sèrie documental que con-vida a conèixer la faceta més humana i divertida de persones afectades per un trastorn mental.
Els convidats, d’Atzucac Films, el 26 d’abril, és una comèdia de terror rodada íntegrament amb SnorriCam, un suport de càmera que dóna el màxim protagonis-me al jove incomprès Cristian Regat i a tot el que passa al seu
darrere en el context del tenebrós Hotel Mustang II. ‘Els convidats’ ha estat la primera sèrie de ficció interactiva de Catalunya. I per últim, el 31 de maig, tancarà el cicle Poskarten, de Laneta i Baret Voltaire, de Piscolab Films.
breus
La galeria Paspartú i la granja La Nena posen en marxa des del 13 de febrer Els Berenars amb Art, una proposta que pre-tén millorar la convivència tot apropant l’art a la quotidianitat. La iniciativa està adreçada a un públic familiar i consta d’una sèrie d’activitats artístiques i multidisciplinars per tal d’in-cidir, a través del joc, en l’edu-cació en valors o el respecte pel medi ambient. L’activitat està programada pels dilluns i di-marts a les tardes.
Paspartú i la Nena engeguen Berenars amb art’
El cicle de Lluïsos Objectiu Freedònia acollirà el proper 25 de febrer el concert del grup d’estil folk-pop acústic, Tant Tendrum. La banda, que es va formar després d’una trobada de músics de diferents àmbits i estils, se situa arrelada a la base de la sonoritat folk però sense renunciar al pop o al rock com a base del seu eclecticisme.
Tant Tendrum, concert folk a Lluïsos
El Casal de Joves del Coll proposa per aquest diumen-ge 12 de febrer una calçotada diferent. La popular trobada gastronòmica se celebra amb vermut musical i amb la col.laboració dels grup escolta Jau-me I i de l’esplai Sant Jordi.
Calçotada i vermut musical al Coll
de Gràcia
13
10 de febrer de 2012l’independent cultura
‘el llepafils’, al regina. Teatre Al Detall estrena aquest dissabte al Jove Teatre Regina El llepafils, dirigida per Joan M. Segura a partir d’un text de Jordi Palet, amb les interpretacions de Xavi Idàñez i Txell Botey. És la primera producció de teatre familiar de la jove companyia catalana i situen la història en una cuina. El fil argumental explica com els protagonistes -uns cui-ners amb experiència- elaboren plats deliciosos i ocurrents per intentar aconseguir que el nen protagonista deixi ser un llepafils. Fins el 26 de febrer, els dissabtes a les 18 h i els diumenges a les 12 i a les 18 h a la sala del carrer Sèneca.
cedida
reportatgeAnna Buj
Collita pròpia al gènere ballableEl grup Tazzuff presenta el seu primer disc al Tradicionàrius
el Grup Tazzuff, en un descans de l’assaiG, aquesT dimecres
el festival tradicionà-rius acollirà una setma-na més les propostes més destacades del panorama de la música d’arrel. aquest diven-dres a les 22 h és el torn del grup tazzuff, que proposen un re-pertori de composició pròpia, totalment ins-trumental i basat en el llenguatge tradicional, que s’enriqueix amb elements propis d’al-tres gèneres musicals. a més, el grup presen-tarà oficialment el seu primer treball discogrà-fic, Camaleons Daltò-nics, després de gua-nyar el III Premi sons de la Mediterrània. I prometen sorpreses.
anna buJ
Tazzuff defineix la seva pro-posta com a música tradicio-nal renovada. Com s’aconse-gueix donar aquest aire fresc?Els gèneres ballables tenen unes estructures concretes, tenen una manera de tocar les melo-dies específiques. Nosaltres ai-xò ho respectem, però a partir d’aquí hi afegim de la nostra collita harmonies, melodies i timbres que fan que es creï una oferta totalment novedosa.
També dieu estar influenci-ats per música del País Basc, Occitània, la Bretanya o els Balcans.En aquestes músiques tradici-onals hi ha diverses maneres de fer, es toquen instruments diferents i unes melodies espe-cifiques de cada lloc. Nosaltres hem compartit, estudiat i prac-ticat aquestes diferents mú-siques folklòriques amb gent pròpia del País Basc, la Breta-nya, dels Balcans o de l’Occi-
tània. Ens va agradar, i les hem incorporat a la nostra música.
El vostre nom és molt curiós. Què significa Tazzuff?Ens agrada sobretot la seva fonè-tica: és molt musical, com el nos-tre grup. A nivell de significat, no es pot trobar en cap diccionari, sinó que vindria a ser una mica el personatge del malvat del conte, un exemple català seria el mons-tre del llac de Banyoles.
Com neix el grup?A l’any 2006 neix un primer em-brió del grup que és avui en dia, una trobada en músics que prove-nen de diferents llenguatges però tots interessants en aquesta mú-sica que anomenem tradicional, amb una mica amb aquest esperit avantguardista o innovador.
Ara que ja esteu instal.lats en
l’escena folk catalana, quins projectes de futur teniu?Seguir-hi estant, ens fa molt contents que ja se’ns conegui una mica. Però l’objectiu seria obrir portes i buscar espais de concerts a l’estranger.
Però aquest divendres toqueu al CAT. Què té d’especial el Tradicionàrius per a vosal-tres?Estem molt vinculats amb el CAT, on ja hi hem tocat com a Tazzuff i amb altres forma-cions. A més, cal dir que tres membres del grup som profes-sors de la casa, amb la qual cosa la relació no pot ser més bona!
Què es trobarà la gent que vagi a veure-us la nit de di-vendres?Ni més ni menys que la pre-sentació del nostre primer disc, Camaleons Daltònics, que fa-rà que la festa sigui molt més especial, plena de sorpreses, grups convidats... i una altra mostra de la tasca que està fent el CAT per normalitzar el folk a casa nostra, que està sent molt important.
El Taller d’Història suma un nou itinerari gracienc
REDACCIó
El Taller d’Història de Gràcia sumarà a partir d’aquest diu-menge un nou itinerari per Gràcia. Els refugis antiaeris durant la Guerra Civil és la sisena proposta d’aquest tipus que l’entitat gracienca ofereix als interessats en conèixer una mica millor el passat de la Vila. Després d’haver ofert un recor-regut per la Diagonal de Grà-cia, el Taller se centrarà aquest diumenge en un itinerari que inclou la fàbrica Elizalde, l’Es-glésia de Santa Maria de Jesús, la plaça del Raspall, Joanic, el refugi de Revolució (“un dels millors”), la Virreina o el de Diamant, entre un total de 15 punts que conformen aquest mapa. L’itinerari explica amb dades i descripcions detallades la història d’aquestes consturc-
ció, les quals, a finals dels anys noranta, es van aconseguir pre-servar gràcies a la pressió d’enti-tats veïnals i de centres d’estudis, per tal de recuperar la memòria històrica. El Taller ofereix actu-alment les rutes La construcció de Gràcia, les places, La Setmana Tràgica, Francesc Berenguer, mo-dernisme, Passejant pel barri de la Salut, la Diagonal de Gràcia i ara els Refugis antiaeris, el darrer itinerari que el Taller incorpo-ra a la seva llista d’activitats. De tota manera, a partir de finals de març, l’entitat inclourà una nova proposta: un itinerari per la his-tòria de la plaça Lesseps, per tots aquells que vulguin apropar-se a l’evolució que ha sofert aquest punt estratègic del districte du-rant els anys. Aquesta ruta ja ha despertat interès i s’ha format un grup que la inaugurarà el proper 25 de març.
Es centra en els refugis a la Guerra Civil
“El nom seria el personatge del malvat
del conte, com el monstre de Banyoles”
la cartelleraCINeMes
bOsque MuLtICINeMes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• War horse (caballo de batalla). Dv i
ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La res-ta, 16.00, 19.00 i 22.00.
• Los muppets. 16.00 i 18.15.• Promoción fantasma. Dv i ds, 20.25,
22.20 i 00.45.• Moneyball: rompiendo las reglas.
Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.
• El invitado. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05, 22.05.
• The artist. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.
• Sherlock Holmes: juego de sombras. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.
• Los descendientes. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00,
19.00 i 22.00.• J. Edgar. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i
00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Star Wars. Episodio: La amenaza
fantasma (3D). Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.
CINeMes GIrONa. Girona, 175• Alvin i els esquirols 3. Ds i dg, 16.00.• The turin horse. Dv, ds, dg i dc, 18.15
i 21.15. Dj, 17.00 i 21.30.• Ithemba (el documental del mes). Dj,
20.00.• Katmandú, un espejo en el cielo. Dv,
dc i dj, 17.00, 19.00 i 21.00.• Vicky el viking i el martell de Thor.
Ds i dg, 16.00.• Midnight in Paris. Dv, ds i dj, 18.00 i
20.00. Dm i dc, 18.00.• Mientras duermes. Dv, ds i dj, 22.00.
Dg i dc, 20.00 i 22.00.
LaureN GràCIa. Carrer Bailén, 205.
• sala 1: El invitado. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.
• sala 2: Katmandú: un espejo en el cielo. 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25.
• sala 3: Floquet de neu. Ds i dg, 16.10.The artist. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.10, 18.15, 20.20 i 22.25. Ds i dg, 18.15, 20.20 i 22.25.
• sala 4: Bajo amenaza. Dv, ds i dg, 20.30 i 22.30. Dl, dm, dc i dj, 16.30, 18.30, 20.30 i 22.30. Los muppets. Dv, ds i dg, 16.15 i 18.20.
VerDI HD. Carrer Verdi, 32 • sala 1: War horse (caballo de bata-
lla). 16.10, 19.05 i 22.00. Mientras duermes. 0.40.
• sala 2: J. Edgar. 16.10, 19.10 i 22.00. Attack the block. 0.30.
• sala 3: El Havre. 16.15, 18.20, 20.25 i 22.20. Los descendientes. 0.15.
• sala 4: Declaración de guerra. 16.10, 18.10, 20.15 i 22.20. Dv i ds, 0.20.
• sala 5: Drive. 16.10 i 20.15. Un dios
salvaje. 18.20 i 22.20. Caballo de ba-talla. 00.00.
VerDI ParK. Torrijos, 49. • sala a: Albert Nobbs. 15.55, 18.05,
20.20 i 22.30.• sala b: Los descendientes. 15.50,
18.05, 20.20 i 22.35.• sala C: Three. 16.00, 20.00 i 22.15.• sala D: Moneyball: rompiendo las
reglas. 17.35, 20.05 i 22.30.
Verdi Kids :• Kerity, la casa dels contes. Ds i fes-
tius, 12.00.• Un gat a París. 16.10. Ds i festius,
12.00.• Papa sóc una zombi. 16.00 i 18.15.
Ds i festius, 12.00.• Panic a la granja. Ds i festius, 12.00.
teatres
teatreNeu. Terol, 26. • sala Cafè teatre: El Club de la Ma-
gia 2 (dc i ds 22.00). Magia de Cerca (dj 22.00). Fresh Comedy (dv 22). En-corseté (dv 23.30). Magic Fabra: Ilu-sión o Mente (ds 20.30). Carlo Mo & Mr.Di: Monologías (ds 23.30). Alvaro Carmona: ABC (dg 19.00). Monólo-gos (dg 20.30). • sala del mig: Optimisme Global (dg 18.30) •sala Xavier Fàbregas: Impro-Show (dj 21.00 i dg 19.00). El Club de la Magia Junior (ds 18.30 i dg 12.00 i 17.15). Monólogos 10 (ds, 22.00). Zzapping, el concurso (ds 20.00). Impro Horror Show (ds, 23.30).
POrta 4. Església, 4-6• Yo, sola, amb Verónica Pallini. Ds, 11,
18 25, a les 20 h.• La sorpresa del roscón, d’Elvira Lin-
do. Dv de febrer, a les 22 h.• Adreça desconeguda. Dissabtes a les
22.30. • Genoma. La Venganza de los clones.
Dg del 5/2 al 26/2.
de Gràcia
14
10 de febrer de 2012l’independent
EsportsEl Catalunya se la juga a casa contra el Navarra
X. T.
L’abultada derrota a casa per 7 a 17 contra el CN Sabadell aquesta darrera jornada situa el Catalunya a només un punt d’haver de jugar la promoció de descens. Amb el Túria ja sen-tenciat després d’haver perdut els onze partits que ha jugat, la lluita per evitar l’onzena plaça que obliga a disputar la promo-ció de descens contra el segon classificat de la Primera Divisió Nacional serà aferrissada. Ara mateix el Sant Andreu ocupa aquesta plaça i els graciencs es-tan just per sobre, empatats a onze punts amb el Mediterrani, amb tres victòries, dos empats i sis derrotes. La part positiva és que el Catalunya està a només un punt del Navarra i a dos del Montjuïc i dissabte s’enfronta precisament a la piscina Sant Jordi al conjunt navarrès. Si els graciencs són capaços de5 gua-nyar superarien en dos punts el Navarra i s’allunyarien de la penúltima plaça. La resta d’en-frontaments d’aquesta jornada també els pot beneficiar tenint en compte que el Sant Andreu s’enfronta al líder, l’Atlètic Bar-celoneta, i el CN Mediterrani, al Sabadell, segon classificat de la Divisió d’Honor. L’equip de Jose Montero té, doncs, una oportunitat d’or per ampliar el coixí de punts respecte els seus rivals directes i així en-carar la segona volta amb més tranquil·litat.
Les gracienques ocupen el penúltim lloc i baixarien directes en el seu debut a 1a Catalana
Dues victòries i catorze partits perduts. aquest és el balanç del Club bàs-ket Coll en el seu primer any a Primera Catalana. uns resultats que posen de manifest les dificul-tats que tindrà el club del nord de la Vila per mantenir la categoria. Les jugadores de Grego-rio Fajardo se la juguen en una segona volta del campionat que es preveu molt igualada per la forta competitivitat.
XAVI TEDó
“Si no fem una segona volta d’es-càndol, de la promoció no ens salva ningú”. D’aquesta manera, Josep Maria Bigas, responsable de la secció, reconeix que el séni-or femení ho té més que compli-cat per evitar la lligueta de des-cens. L’equip ocupa ara mateix la penúltima posició i baixaria de manera directa perquè perden la categoria els dos últims equips classificats, però les bones sensa-cions que ha deixat en els dar-rers partits els fa ser optimistes. N’és un exemple el darrer par-tit que van disputar: “A la pis-ta del líder, el SESE, vam jugar un bon partit, tot i que no han perdut cap partit encara” remar-ca Bigas. El calendari també les afavoreix. Només les separa una victòria del Salt i dues del Círcol Catòl.lic de Badalona, el Parets i l’Argentona. Amb aquests tres darrers conjunts s’enfrontarà a casa, a la Creueta del Coll, i pre-cisamente aquest cap de setmana
tindrà com a rival l’equip bada-loní. Bigas considera aquests partits clau i afegeix que “si fem les coses amb cap, podem no baixar directes”. Amb tota la se-gona volta per endavant –només s’ha jugat un partit-, les gracien-ques esperen fer-se fortes a casa i esgarrapar alguna victòria fora per evitar baixar directes i dispu-tar amb els altres quatre equips de la part baixa la promoció de descens. La primera oportunitat la té aquest diumenge contra el Círcol. Una victòria suposa-ria una injecció de moral per a les gracienques, que s’apropari-en als seus rivals i tindrien més aprop el seu objectiu d’entrar a la promoció de descens.
J. m. biGas
les JuGadores del sénior enTrenanT aquesTa seTmana a la creueTa del coll
Les tres derrotes consecutives que ha patit el sénior masculí allunyen el primer equip mas-culí de la lluita per pujar a 2a Catalana. L’equip entrenat per Joan Padró ha perdut contra els dos primers classificats, el Caldes i els Lluïsos, i la darrera jornada, contra el Pedagogum, que ocupa el quart lloc. El res-
ponsable de la secció de bàs-quet, Josep Maria Bigas, però, es mostra optimista i creu que l’equip pot situar-se com a segon classificat per intentar l’ascens si “no deixem escapar més punts”. Els propers partits seran claus per trencar la dinà-mica negativa en la qual ha entrat el conjunt del nord.
Tres derrotes que allunyen el masculí de l’ascens a 2a
L’equip femení del Coll té assumit que jugarà la promoció de descens
Moltes famílies hauran de fer front properament a una no-va despesa no prevista. És el cas dels inquilins del número 29 del carrer Vallfogona. La finca està datada de l’any 1931 i per tant tenen de termini màxim per pas-sar la revisió el 31 de desembre del proper any. Els que visquin en edificis anteriors a 1930 enca-ra hauran de córrer més perquè la data límit és a finals d’aquest any. La realització d’aquestes inspeccions mira d’evitar situa-cions de risc, identificar i quan-tificar les patologies existents indicant la necessitat d’actuació fomentant la cultura del mante-niment per allargar la vida útil dels edificis. La despesa pot ser doble. En primer lloc, un tècnic competent (arquitecte, aparella-dor, arquitecte tècnic o enginyer d’edificació) inspecciona visual-ment l’estat dels elements cons-tructius que conformen l’edifici i les instal·lacions per tal que les comunitats puguin establir un projecte de reparacions i, si cal, assolir les condicions d’aptitud necessàries. Marta Redolad, pre-sidenta de l’escala, remarca que “aquest informe que es lliura a
Gràcia, un dels districtes més afectats per la inspecció a edificisTots els immobles amb més de 45 anys han de passar revisió
una de les finques afecTades per la inspecció Tècnica d’edificis (iTe)
el novembre del 2010 el Govern aprovava el decret de les Inspeccions tècniques dels edificis (Ite), que implica que tots els habitatges plu-rifamiliars de més de 45 anys han de passar una revisió obligatòria per controlar-ne el seu estat. Gràcia és veurà molt afectada per aquesta mesura.
Xavi Tedó
l’ajuntament puja a 650 euros, a 65 euros per família” i aleshores tot depèn de les deficiències que es trobin. L’informe inclou l’estat actual de les façanes, mitgeres, patis i Roberts, l’estructura ver-tical i horitzontal, les instal.laci-ons comunitàri-es (aigua, gas o electricitat) o les condicions d’ac-cessibilitat de l’edifici. Redo-lad assenyala que “el pressupost va en funció del nombre de veïns” i lamenta que “les dificultats que existeixen per acollir-se als ajuts de l’administració”. En aquest sentit, explica que fa uns mesos ja van rehabilitar la façana i no van rebre cap subvenció perquè les fi-nestres o els porticons havien de
Més de cent mil pisos de la demarcació de Barcelona hauran de
sotmetre’s a la revisió
ser els originals. En els casos en què es detectin deficiències que comportin risc per a les persones, el tècnic ho ha de comunicar im-mediatament tant a la propietat com a l’ajuntament del munici-pi on és l’edifici perquè adoptin
les mesures adi-ents. Així ma-teix, també ha de comunicar a l’Administració si es troba amb situacions d’in-frahabitatge. A
partir de l’Informe Tècnic, l’ad-ministració emetrà el Certificat d’Aptitud, que té una vigència de deu anys, qualificant l’edifici d’apte o no apte. El govern esti-ma que més de 110.000 pisos a la demarcació de Barcelona hauran de sotmetre’s a aquesta revisió.
de Gràcia
16
10 de febrer de 2012l’independent
la torratxa
Fer vida fora
La realitat és crua, però és: tornem a ser un país d’emi-grants. I en tenim ben bé per vuit o deu anys. Enfront aquesta situació els articu-listes amb poca imaginació ja fa temps que recorden el clàssic ‘Vente a Alemania, Pepe’ per mofar-se de la trista realitat que, franca-ment, no fa cap gràcia. Però els emigrants d’avui tenen poc a veure amb l’entranya-ble personatge d’Alfredo Landa. A més de pisos, els anys de creixement econòmic han servit també per formar acadèmicament i intel.lectual les millors generacions de la història d’aquest país. No tot ha estat dolent.És en aquest oasi en l’habitual nivell baix de formació del país on rau la desgràcia. Són molts d’aquests doctors, inves-tigadors i enginyers els que ara marxen, farts de viure en un país que els va posar la mel als llavis amb una bona universitat i amb idiomes (alguns a còpia d’endeutar les famílies), per condemnar-los després a sous de misèria, contractes draconians o a l’atur, i a una versió actualitzada del ‘que inventen ellos’ amb l’excusa de la crisi. El resultat és que més de 20.000 fills de les millors generacions han marxat ja a l’estranger. Allà se’ls reconeixerà el talent, viuran dignament i contribuiran al creixement d’aquests països gràcies a l’excel.lència que hem pagat i suat nosaltres.
Rafael V
allbona
Viure a Gràcia
la vida que veiem
sortir de l’armari (de la pobresa)
Elsnouspobres.wordpress.com; aquesta és l’adreça d’una pla-taforma que, sorprenentment per a nosaltres, ha despertat un interès molt gran en pocs dies. A través de les xarxes socials, aquesta proposta ha anat cor-rent sumant desenes de suports i aconseguint fins a 10.000 visi-tes en tan sols una setmana. Pe-rò, el més important és que un grapat de persones han decidit fer un pas valent i costós, amb el cap ben alt, reconeixent la se-va situació de pobresa, dient “jo també sóc pobre” i fent-ho amb noms i cognoms i amb el rostre descobert –publicant una foto-grafia seva-. A banda dels cre-adors del blog, la primera per-sona a escriure la seva història ha estat, precisament, una gra-cienca, la Mar Gil, una persona activa i prou coneguda a Gràcia que, malgrat això, ha volgut fer pública la seva situació sense embuts i amb orgull. Ella, com la resta de persones que han en-
Fa unes setmanes, en una de les inacabables converses que tinc gai-rebé cada dia amb els meus amics sobre la situació d’excepciona-litat que vivim –social, econòmica, laboral–, el santi i jo vam pensar en la possibilitat de crear un blog a internet per recollir en primera persona experiències derivades de la crisi econòmica i de la man-ca de valentia política dels nostres represen-tants. el blog dels Nous Pobres neix amb una voluntat de denúncia però també documen-tal, perquè els pobres d’aquest país som més que xifres expressades per portaveus amb cor-bata i rellotges d’alta gamma.
Èric Lluent
viat els seus textos, és un exemple a seguir. Perquè la gent del nostre entorn privat sap que som pobres però encara continua sent un te-ma tabú en àmbits públics. Ac-ceptar la nostre situació –com qui té una malaltia- és un pas impor-tant per poder analitzar el proble-ma i actuar en conseqüència. Així, mentre ens segueixi fent vergonya la nostra pobresa i seguim perme-tent cert sentiment de culpabilitat per les situacions que estem vivint continuarem amb el cap cot, tra-gant –com a molt remugant- les inacceptables mesures que estan prenent els nostres suposats repre-sentants i callant amb l’angoixa que ens converteix en presos d’un sistema que ens pren el pèl ober-tament i que, a sobre, se’n riu de nosaltres. És per això que conside-rem cabdal fer un pas endavant i sortir de l’armari de la pobresa.Si heu arribat fins aquí, bé podeu acusar-me de ressentit. Doncs sí, teniu tota la raó. Estic ressentit amb la classe política d’aquest pa-ís, que crec que no està a l’alçada de les circumstàncies i que avança obsessionada pels interessos in-
terns dels seus partits i dels “ami-guetes” que formen part d’aquests. És cert que hi ha una elit finance-ra integrada per ludòpates a gran escala als quals se’ls pot acusar di-rectament d’enfonsar l’economia mundial. Els polítics, doncs, ad-dueixen que ells no poden contro-lar els mercats. Com? Perdó? És a dir, hi ha un monstre descontrolat fent-se amb el menjar i oxigen de
la nostre gent i l’únic que fem és dir-li a la gent que no mengi tant i que deixi de respirar? De debò que ens voleu fer creure, polítics de tots colors, que aquesta és la màxima aspiració democràtica del nostre poble i que l’única solució és resignar-nos mentre veiem com vosaltres seguiu cobrant sous de vergonya que multipliquen per vuit, deu, vint o cinquanta el sou mínim interprofessional?
Enlloc d’escoltar, tenir em-patia, entendre que no són res més que representants de tota aquesta gent que ho està passant MOLT malament, la majoria dels nostres polítics segueixen capficats en retallar, assegurar que els bancs seguei-xin a rebentar de diners i pen-sar com mantenir el seu status social. I si ja de pas poden en-dollar algun amiguet o amigue-ta al consorci o la diputació i atorgar-li alguna subvenció o concurs públic a l’empresa del cunyat –que té carnet-, doncs millor que millor. Som pobres, però no ens faran creure que som pobres perquè hi ha una ciència superior a la raça humana –anomenada “mercats” i molt difícil d’en-tendre- que és la responsable fi-nal del que estem passant. Som pobres i no ens faran callar, per moltes porres i fusells que tin-guem al davant. Som pobres i ho diem ben alt, perquè la nos-tra situació, més que definir-nos a nosaltres, els defineix a ells, als pobres d’esperit.
Som pobres perquè la nostra situació els defineix a ells, als pobres d’esperit
