Divendres, 19 d'abril de 1996 MS4CANIÜNS Núm. 142

Any IV

independent de Sant Cugat del Vallès 225

La reconversió del centre

Jordi Boixaderes

"En la vida normal tens més armes per seduir"

L'actor català Jordi Boixaderes in­terpretarà a les deu d'aquesta nit el paper d'un soldat nazi a l'obra El Visitant, dirigida per Rosa Maria Sardà. Una proposta, segons expli­ca l'actor en una entrevista, per "fi­losofar una mica sense cap altra pretensió que el plaer de conver­sar". El Visitant, basada en un text d'Eric-Emmanuel Schmitt, està ambientada en la Viena invadida per les tropes hitlerianes de l'any 38. EI psicoanalista Sigmund Freud rep dues visites sorprenents i a partir d'aquí comença una bata­lla dialèctica entre dues postures ideològiques: la fe i l'ateisme. Boi­xaderes, que la setmana vinent co­mençarà a rodar una nova sèrie de TVE, considera que "vivim en una societat molt freudiana" i assegura que "en la vida normal tens més ar­mes per seduir". Plana 32.

comença pel Monestir El ple aprova la construcció d'un vial de connexió amb la rambla del Celler i d'un

aparcament per a 260 cotxes a la placa del Rei

Amb un pressupost de 700 milions, el projecte permetrà convertir Santiago RusiAoi

en carrer de vianants

Segons el projecte -i com espot veure a la maqueta- la rambla del Celler tindrà una amplada de 50 metres. Foto: MAN'É ESPINOSA

-Saat Cagat-Per primer cop, l'inici del llargament anunciat pla de remodelació del centre històric de Sant Cugat es plasma en uns plànols i una maqueta. Dimarts, el ple municipal el projecte que permetrà connectar la zona de darrera del Monestir amb la rambla del Celler mitjançant

un vial aeri que eliminarà els obstacles que fins ara dificulltavcn la comunicació entre el sector Nord i Sud de la ciutat. El projecte, que es va aprovar amb els vots en contra del PSC i d'IC-Els Verds, preveu també la construcció d'un aparcament soterrat de 260 places, l 'n cop finalitzades Ics obres, serà possible tancar el

carrer Santiago Rusinol als cotxes i iniciar la conversió del centre en una gran illa de vianants. Aquest procés de transformació afecta també la rambla del Celler, que s'ampliarà a un gran passeig de cinquanta metres d'amplada amb carrils de doble circulació i un vial per a bicicletes. Planes 3,4 i 5 i Editorial Plana 20

Les 13 farmàcies de Sant Cugat es queden al marge de la polèmica horària

La discussió sobre la convenièn­cia d'instaurar la llibertat horària en el sector farmacèutic no afecta els tretze establiments de Sant Cugat. Els farmacèutics de la ciu­tat prenen de forma conjunta qualsevol decisió que afecti el sector i fixen cada any els horaris de servei de forma consensuada. Actualment, les nou farmàcies que hi ha al centre urbà fan torns perquè cada dia n'hi hagi una d'urgències. Per tant, queda des­cartada la possiblitat que les farmàcies de Sant Cugat entrin en una guerra de competència per­què alguna d'elles decideixi uni­lateralment obrir les 24 hores quan li convingui. Plana 14

Demanen sis anys de presó per a un pre­sumpte traficant de la Floresta

El fiscal demana dues penes de cinc anys de presó menor per un delicte contra la salut pública i un any per un delicte de tinença il·lícita d'armes contra el pre­sumpte traficant Juan Aguirre de la Torre. Aguirre va ser detingut a la Floresta el mes de febrer de 1994. Després d'escorcollar el pis que ocupava en aquest dis­tricte, la policia estatal hi va trro-bar, ente d'altres coses, 40 grams de cocaïna que, segons el pre­sumpte traficant, anaven desti­nats únicament a consum perso­nal i no per a la venda. El judici va quedar dimecres vist per a sentència a l 'Audiènciade Barce­lona. Plana 15

La KF Mostra d'Art Contem­porani seleccio­na una trentena d'artistes

-Sant Cugat-

Els preparatius per a la desena edició de la Mostra d'Art Con­temporani Català s'han accelerat aquest cap de setmana. El jurat ha escollit 33 dels 261 artistes jo­ves que van presentar la seva candidatura per participar a la Mostra, que se celebra amb pe­riodicitat biannual Aquest certa­ment, que organitza el galerista Josep Canals des de fa vint anys, s'inaugurarà a Sant Cugat el 31 de maig i farà després un reco­rregut per Encamp (Andorra), Mollet,i Sant Feliu de Llobregat. La representació de Sant Cugat l 'ostenten l'escultor José Luis Àlvarez Priego i el pintor Michel Goday. Plana 31

• La diada de Sant Jordipotencia especialment les vendes d'obres que han guanyat premis li teraris en els darrers mesos. Edcriptors santeu gatencs també aprofiten la data per treure al ca­rrer les seves darreres produccions. Els 4 Cantons n'ha fet una selecció en col·laboració amb les llibreries de Sant Cugat. Planes 37 i 38

•L'Agrupament Escolta Berenguer El Gran reviurà en una cercavila al carrer la llegenda del drac i la princesa. Plana 38

•La Jove Orquestra Sant Cugat i la Cotton Club Big-Band combinaran el jazz i la música simfònica en el Concert de Sant Jordi que es farà dimarts al teatre-auditori. Plana 33

a S f C A N I W S Divendres, 19 d'abrilde 1996

Sumari

Unes 40 persones treballaran en l'elaboració del padró. Plana 9

Setmana 3 El ple aprova cl projecte de connexió entre l'avinguda Fran­cesc Macià i la rambla del Ce­ller, que implicarà, a més, la construcció d'un aparcament de 260 places. Es el primer pas cap a la conversió del centre en zona de vianants. Planes 3 a 5

Entorn 9 L'Ajuntament farà el recompte tlel cens per a l ' Insti tuto Na­cional de Estadística per últi­ma vegada. Plana l>

Aymerich demana que es revi­si la llei d'autopistes per solu­cionar el conflicte generat per l 'augment de peatges ai Vallès i al Bages. Plana 10

S'aprova la urbanització de dos carrers de Mira-sol. Plana 11

Els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí treballaran conjuntament per eliminar els abocaments a la bassa dels Alous. Plana l i .

Societat 16 Els farmacèutics de Sant Cugat asseguren que la polèmica per la llibertat d'horaris no arribarà a la ciutat. Plana 14

Demanen 6 anys de presó per a un presumpte traficant de dro­gues detingut a la Floresta el 1994. Plana 15

La Generalitat diu que obrirà noves línies de Bl 'P a Sant (lli­gat si es confirma que falten pla­ces per a 85 alumnes. Plana 17

La radiografia recull la història

Veïns de la Floresta es queixen del retard del correu. Plana 10

de l'Associació Veïnal Amics de Valldoreix . Planes 18 i 19

Economia 22 Les grans empreses instal·lades a Sant Cugat reinverteixen gran part dels beneficis en noves te-conologies. Plana 22

L'Ajuntament refinançarà un crèdit de 1.800 milions de pes­se tes pe r convert i r - lo en un préstec a llarg termini. Plana 22

S'aprova un pla especial per ins­tal·lar un supermercat de 2.270 a Coll Fava. Plana 22

La gerent de Mobles Carré , Lourdes Carré, diu a /'.es empre­ses que "comprar mobiliari és fer una inversió". Plana 23

S'inaugura el parc infantil construït en terrenys de Tabasa. Plana 12

Esports 2 6 L'equip d 'handbol de la UE Sant Cugat no ha pogut pujar de categoria. El Cadagua Galdar va guanyar la fase de sector. Pla­nes 26 i 27

Atanasova no descarta tronar a Catalunya després d'haver ju­gat una temporada al CV Sant Cugat. Plana 29

Cultura 31 Una trentena d'artistes joves part iciparan a la 10a Mostra d'Art Contemporani Català a Sant Cugat. Plana 31

Jordi Boixaderas, un dels actors que interpretaran avui El visi­tant al Teatre-auditori, diu que

Comença la rehabilitació de la masia Torre Blanca. Plana 12

"vivim en una societat molt freudiana". Plana 32

Valverde reivindica CJrau-Ga-rriga en la inauguració de la mostra Versos d'una vida dedi­cada al poeta. Plana 34

Sant Cugat prepara Sant Jordi amb un concert (plana 33), la tria de llibres i altres activitats. Planes 36 i 37

Els santeugatencs expliquen les seves preferències sobre l'in­tercanvi de llibres i roses per Sant Jordi a l'enquesta. Plana 38

La novel·la 43 Continua la novel.la per capí­tols Misteris de Sant Cugat, d 'E­duard Jcner. Plana 43

Dia de Sant Jordi, dimarts 23 d'abril, a les 12 del migdia a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix

TETRA TEATRE i A M I C S DE LA UNESCO volen homenatjar Mossèn Cinto Verdaguer.

Tetrateatre recitarà versos en un espectacle poètic musical.

Selecció poemes i direcció: Dolors Vilarasau Música original: Toni Xuclà Actors: Joan Llamas, Joan Berlanga, Carme Gonzàlez Arpa: Núria Rifà

Amics de la Unesco entregarà el premi del concurs l i terari sobre la vida i obra de Mossèn Cinto Verdaguer que anava destinat als joves de la nostra ciutat

Complexitats tècniques El projecte de connexió amb la rambla del Celler, que té un pressupost de 700 milions, és fruit de la col·laboració en els darrers quatre anys d'arquitectes ex­terns a l'Ajuntament i els serveis tèc­nics municipals. Plana 4

as4CAivroïNS L l — Et tema de la

hetmaiia Opinions contraposades PSC, PP i IC-KV reconeixen la neces­sitat del projecte, però hi troben man­cances que afecten més a la forma que al fons, mentre l'equip de govern el pre­senta com un projecte trascendental. Plana 5

Divendres. 12 d'abril de 1996

La remodelació del centre urbà

Llum verda per donar pas als vianants El ple aprova el projecte de connexió amb la rambla del Celler que permetrà tancar als cotxes una part del centre

Més vianants i menys cotxes als carrers del centre històric de la ciutat. Aquesta és la filosofia que des de fa mesos predka l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich: de fet, va ser la principal promesa electoral de CiU durant les eleccions municipals passades.

CÈLIA CKRNADAS

- Sant Cugat -Les promeses es tradueixen en

fets i, finalment, una proposta que ja s'havia anunciat es posa sobre la taula del ple municipal i s'aprova. És el primer pas d'un mactvprojecte que, a llarg termi­ni. ha de convert i r el cen t re històric en una gran illa de via­nants, seguint una filosofia glo­bal, en paraules de l'alcalde de Sant Cuga t , Joan Aymerich, ' 'que la gent pugui aparcar al més a prop possible del comerç i de les z o n e s de p a s s e i g " . Aquest procés de transformació afectarà un rectangle irregular que comprèn des de l'estació dels FFGG fins a la carretera de Cerdanyola, i des d'Alfons Sala fins a la rambla Ribatallada. El moment en què els vianants substituiran els cotxes trigarà, però, a arribar: Aymerich es mar­ca un termini d ' en t re "cinc i quinze anys". Queda clar que la complexitat d'aquest procés obliga a organitzar-lo en fases.

Kl projecte que es va aprovar dimarts no comporta la viana-lització immediata, però marca les pautes necessàries per dur-la a terme. A grans trets, el pro­jecte consisteix a construir un vial que connect i l 'avinguda Francesc Macià, que uneix el barri de Coll Fava amb la zona de darrera del monestir, amb la rambla del Celler. FI traçat del vial coincideix amb l'actual car­rer Mirador, que va a donar al carrer Vallès. D'aquesta manera, s'aconsegueix desviar el trànsit que entra a Sant Cugat en di­recció al centre per la carretera de C e r d a n y o l a i, en c o n s e ­qüència, s'obre la possibilitat de tancar als cotxes el carrer San­tiago Rusinol. De fet, segons Aymerich, aquest carrer "es pot fer de vianants l 'endemà d'aca­bar aquestes obres". Paral·lela­ment, es construirà un aparca­ment soterrat de 260 places. El vial anirà a parar a la gran ram­bla de cinquanta metres d'am­plada amb zona verda. Amb la realització d'aquest projecte s'a­consegueixen, segons l'equip de govern, tres objectius im­mediats. El primer, retornar al monestir la seva "centralitat ur-

La filosofia es posa ara a la pràctica a través d'un pro­jecte que, amb un pressupost aproximat de 700 mi­lions de pessetes, suposa l'inici indispensable per aconseguir convertir aquest centre en una illa de vianants: la construcció d'un vial que uneix la nova

avinguda Francesc Macià, procedent del barri de Coll Fava, amb la rambla del Celler, l'habilitació d'un gran aparcament soterrat i la creació d'una gran zona verda que suplantarà la riera. Aymerich pro­met que això només és el punt de partida.

A la maqueta del projecte es pot apreciar el vial de connexió des de darrera del monestir fins a la rambla del Celler que tindrà cinquanta metres d'amplada, dos carrils de circulació i zona verda. A sota, vista de l'actual carrer. Mirador, per on passarà el nou vial. Fotos: MA .\'F FS PI MOSA I .Vil 'IF.k I.ARROSA

Els matisos de Voposició

banística". El segon, eliminar un obstacle com la riera de Sant Cugat, "una barrera física que impedia travessar la ciutat de nord a sud" i que dificultava la connexió entre el monestir i les zones de Torreblanca (on s'ha construït el Centre Cultural) i l'Eixample Sud. El tercer ob­jectiu és recuperar per al cen­tre la zona de la carretera de Cerdanyola i el barri de Sant Francesc, reconduint "un greu­ge històric". Arribar a aquest punt, recorda

Aymerich, "no ha estat fàcil". Fn aquest sentit, l'alcalde re­corda que hi ha hagut "una po­lítica prèvia" de previsió que permet, a hores d'ara, aprovar aquest projecte i plantejar-se la vianalització. Amb aquest ob­jectiu, entre d'altres coses, es van construir les vies de comu­nicació que , com el cas de la Ronda Nord , han servi t per "desviar el trànsit que arribava de pas a Sant Cugat" . També amb aquest objectiu es va co­brir la riera.

C.C. • L'equip de govern de CiU i ERC no va aconseguir dimarts que cl projecte de connexió amb la rambla del Celler s'aprovés per unanimitat. Dos grups de l'o­posició hi van votar en contra, argumentant qüestions que afec­ten la forma més que el fons del projecte.

El l'SC considera que, en lloc d'una vial descobert, hauria estat millor canalitzar el trànsit a través d'un túnel, una opció que "de­fineix igualment la connexió nord-sud de la ciutat", però que, per contra, "potenciaria Ics vi­suals del monestir i la superfície quedaria per a ús dels vianants", segons va explicar el portaveu d ' u r b a n i s m e socialista, Joan Gaya. L'equip de govern ja va estudiar aquesta opció, segons va explicar Aymerich, i l'ha des­cartat, bàsicament, perquè el seu cost és més alt: concretament, 300 milions de pessetes més. Després d'afirmar que estava d'acord amb "la necessitat" del projecte, Gaya va criticar que el projecte es presentés a aprovació

sense conèixer encara el pla de remodelació de tot el centre. Els socialistes consideren, a més, que s'hauria d'haver fet una expo­sició pública dels plànols i la maqueta perquè entitats, asso­ciacions de veïns i comerciants haguessin pogut opinar.

Per la seva banda, el portaveu d'IC-FV, Joan Balada -que va qualificaré! projecte d'"en»res-cador"- va reclamar ducs man­cances: un estudi d'impacte am­biental i un altre sobre cl trànsit de la ciutat. FI r ep resen tan t d'IC-FV. a més, va advertir que el vial podria "accentuar les di­ferències que hi ha entre el da­vant i el darrera del monestir". Jaume Tarragó, en representa­ció del PP, va reclamar també que s'hauria d'haver fet una "di­fusió màxima" del projecte abans d'aprovar-lo, especialment entre els veïns del carrer Vallès. Els tres grups van demanar que el punt quedés sobre la taula. Des­prés que es denegués aquesta possibilitat, el PSC i IC hi van votar en contra i el PP s'hi va abstenir.

4 Setmana ELS-ÍCAIVIÜNS Divendres, 12 d'abril de 1996

La r e m o d e l a c i ó del c e n t r e u r b à

7 0 0 milions per a un projecte llarg i complex La rambla del Celler es transforma en un passeig de doble sentit i 50 metres d'amplada

El projecte de connexió amb la rambla del Celler no es fruit de la pensada d'un dia. Des de l'equip de go­vern - i en aquest punt s'hi insisteix- es va començar a parlar ja de l'elaboració d'un pla global de remo­

delació del centre històric entre els anys 87 i 9 1 . La solució que s'ha adoptat finalment per encetar aquest pla, signada per l'arquitecte Lluís Xavier Co-merón, s'ha definit a partir de les aportacions de

diversos tècnics i arquitectes externs a l'Ajunta­ment. El resultat es un projecte tècnicament com-plexe que, objectivament, suposa un canvi urba­nístic trascendental.

C.C.

Abans de portar al pic l'aprova­ció del projecte de connexió amb la rambla del Celler, l'equip de govern va encarregar estudis pre­vis a diversos arquitectes de la ciutat que treballen habitualment amb l'Ajuntament, com és el cas de Joan Carbó, que assegura, però, que ell no ha tingut res a veure amb la definició del pro­jecte final. Kn tot cas, la col·la­boració entre professionals ex­terns i els tècnics i arquitectes municipals ha estat la base del projecte, que es va començar a gestar durant l'etapa en què Àn­gel I Casera ocupava la responsa­bilitat de l'àrea d'Urbanisme. Kn tot cas. el resultat barreja ele­ments de distribució del trànsit amb la creació de zones verdes i vies de comunicació.

Kl vial aeri que absorbirà el tràn­sit procedent de Coll Fava pas­sarà per sobre del carrer Vallès, seguint el traçat de l'actual ca­rrer Mirador, que actualment no té sortida. Paral·leles al vial, que

tindrà dues direccions que per­metran també que els cotxes pu­gin des de la rambla del Celler, s'habilitaran unes escales per als vianants. Pensant en una futura conversió del carrer Santiago Ru-sinol en exclusiva per a vianants, es construirà l'aparcament sote­rrat de quatre plantes, 260 places -la majoria d'elles públiques- i accessos d'entrada des del carrer

Vallès-rambla del Celler i des del monestir. D'aquesta manera, se soluciona, des del punt de vista de l'equip de govern, el proble­ma d'aparcament que generaria el fet que tots els cotxes que vol­guessin accedir al centre des de les zones de darrere del mones­tir s'haguessin d'aturar, per força, a l'altura de la plaça del Rei.

Segurament, però, el més es­

pectacular serà la metamorfosi que experimentarà la rambla del Celler, que es converteix en una zona de passeig de 50 metres d'amplada amb dos carrils de cir­culació, un exclusiu per a bici­cletes, i zona verda amb arbres, que anirà des del carrer Borrell fins al parc de la Pollancreda. Per aconseguir aquesta amplada, s'ha hagut de guanyar espai als horts

La implicació dels comerciants

c.c. • Hores abans que el projecte s'aprovés al ple, Aymerich es reunia amb representants de Sant Cugat Comerç per ex­plicar-los els detalls. De la reunió en va sortir una valoració positiva. "Kl projecte demostra una voluntat d'arreglar el tema del centre", ha assegurat el president de l'associació, Jaume Roca, a aquest setmanari. Roca destaca que des de l 'Ajuntament "s'ha tingut en comte un interlocutor que creiem essencial: el comerciant". I ha de ser aquest comer­ciant el que porti a terme "una labor didàctica per explicar al consumidor que ha d'utilitzar l 'aparcament". Kn princi­pi, l'associació volia que aquest equipament es construís a sota de la plaça Octavià, però accepten la solució final per­què la seva "hagués costat deu vegades més".

que hi havia al llarg de la riera. La mateixa riera queda integra­da en aquest passeig.

Per tant, el vial de connexió ani­rà a parar a una zona verda que enllaçarà amb l'actual parc de l'a­vinguda del Vinyet. Queden en­cara, però, alguns punts per de­finir: per exemple, no se sap si des del carrer Borrell -on actual­ment s'està construint el super­mercat del Celler Cooperatiu-fins al carrer Francesc Moragas s'imposarà direcció única o do­ble. Això es determinarà quan es comencin a prendre decisions en consonància amb el pla glo­bal de tot el centre, que encara no s'ha fet públic.

Les dimensions del projecte fan suposar que el pressupost serà elevat: l'equip de govern el xifra aproximadament en 700 milions de pessetes, que es finançaran en gran part amb aportacions pri­vades de, per exemple, els pro­motors dels pisos del barri de Coll Fava. Kl termini per fer les obres pot oscil·lar entre els deu i els dotze mesos.

AMPLADA TOTAL NOVA RAMBLA DEL CELLER: 50 METRES

ELS4CANIWB Divendrrs, 12 d'abril de 1996 Setmana 5

La r e m o d e l a c i ó d e l c e n t r e u r b à

JOAN AYMERICH Alcalde i responsable de l'àrea d'Urbanisme

"Elprojecte de connexió amb la rambla del Celler és el començament del procés per convertir el centre en una gran illa de vianants i re­tornar així al monestir la centralitat urbanística. Som davant d'una gran història que s'haurà de fer per fases... Des del punt de vista tècnic, urbanístic, estètic i econòmic és la solució més viable"

JOAN GAYA Portaveu d'urbanisme del PSC

"Estem d'acord amb la ne­cessitat del projecte... però creiem que, atesa la seva envergadura, caldria una exposició pública no en un sentit administratiu, sinó mostrant la maqueta i els pla ne lIs a entitats i asso­ciacions. L'acció de govern se­ria així més democràtica"

JAUME TARRAGÓ Portaveu d 'urbanisme del PP

"Demanem que l'aparcament sigui de peatge tou, ja que és fonamental per revifar la vida comercial... S'hauria d'haver fet una difusió mà­xima del projecte entre els veïns de la zona "

JOAN M. BALADA Portaveu d'urbanisme d'IC-KV

"Es un projecte engrescador i important, sobretot per les conseqüències i les possibili­tats que se'n deriven. Seria convenient, però, la presen­tació d'una valoració d'im­pacte ambiental i un estudi del trànsit"

Una alternativa: aprofitar la vialitat existent

(:.c. • D e s d 'àmbits externs a l'A­juntament també s'han sotmès a anàlisi Ics alternatives de tràn­sit a Sant Cil iat . I Auquiteete Albert de Pablo, membre del gabinet Interlands, signava un dels tres treballs que es van pre­sentar a la tercera edició del pre­mi Causat de Recerca: "". De Pablo aposta per "fomentar l'ús de la vialitat existent " enlloc de crear-ne de nova: des de l'any 87, recorda, "s'hi han in­vertit 21) mil milions de pesse­tes en infraestrucuira de carrer". "No es poden doblar tants re­cursos". Per exemple: "hi ha zo­nes de ('oli Fava que no cal que siguin parcs; allà caben moltís-sims cotxes en bateria". Un al­tre argument que esgrimeix De Pablo és que, amb aquest pro­jecte. s'està permetent que els cotxes s'endinsin excessivament al nucli de la ciutat. Una alter­nativa seria tallar el trànsit a la rotonda de la carretera de Cer­danyola i convertir la Ronda Nord en l'accés a la ciutat per Coll Fava. "El taulell d'escacs existeix; falta establir les regles per utilitzar-lo", tants".

CAMPANYA CONTRA ELS I N C E N D I S 1996 CURSOS DE FORMACIÓ PER A VOLUNTARIS OCASIONALS Enguany el Parc de bombers de Rubí-Sant Cugat torna a organitzar juntament amb l'Àrea de Medi Ambient de Sant Cugat del Vallès, uns cursos de formació de voluntaris interessats en col·laborar en les tasques d'extinció d'icendis forestals. La finalitat d'aquests cursos és la d'assolir una bona organtizació i coordinació entre tots els participants, sota el comandament dels propis bombers i de les autoritats municipals. És fonamental evitar que gent ben intencionada però sense la formació adient participin en aquestes tasques, pel perill que això suposaria per a ells i per els altres. S'han establert dos tipus de cursos, un primer per al reciclatge dels voluntaris formats l'any passat i un segon per a nous voluntaris. Es lliurarà certificat i acreditació als voluntaris que reunexin tots els requisits i hagin realitzat el curs de formació.

1.- CURS DE RECICLATGE PER A VOLUNTARIS DE L'ANY PASSAT Requisits: Haver realitzat el curs l'any passat

Certificat mèdic Fotografia mida carnet Majors d'edat

Data del curs: Dissabte 27 d'abril de 1996 Hora del curs: De 16:00h a 20:00h Lloc del curs: Casa de cultura de Sant Cugat

2.-CURS PER A NOUS VOLUNTARIS Requisits: Certificat mèdic

Fotografia mida carnet Ser major d'edat

Data del curs: Dissabte 11 de maig de 1996 Hora del curs: De 16:00h a 20:00h Lloc del curs: Casa de cultura de Sant Cugat

INSCRIPCIÓ La data màxima d'inscripció serà fins el mateix dia ddel curs, i els llocs on pot recollir l'imprès de sol·licitud i entregar-lo són els següents: Ajuntament de Sant Cugat: PI. Barcelona

C/ Dos de Maig, 25 Servei d'Informació Juvenil. Casa de cultura. C/ Castellví, s/n Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix. Mossèn Cinto Verdaguer, 185 Oficines Municipals dels Consells de Districte: Mirasol: C/ Victòria, 42

La Floresta: Can Llobet, s/n Les Planes: C/ Molí, 2

ELS SOL·LICITANTS HAURAN D'ENTREGAR NECESSÀRIAMENT EL CERTIFICAT MÈDIC (demaneu-lo al vostre metge de capçalera) I LA FOTOGRAFIA MIDA CARNET. EN CAS DE MANCA DE DOCUMENTACIÓ NO ES PODRÀ REALITZAR EL CURS.

Si us cal més informació podeu adreçar-vos a l'Àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Sant Cugat, telèfon 589.22.88

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

. . .u - MANEL BARRIS VILANU*.

. - CARME MIRADA I SUAREZ - CARLES

*H M. ESPINOSA i RODRÍGUEZ - PERE GARRIDO I

.rtNOVAS MOLINA - MIQUEL SARDANS I RIBERA - JOStP

JSEP BARBA I MAGRINÀ - CARME PUIG I ARTOLA - JOSEP

JUERALT ESCODA - JOSEFINA MATEU ROYO - MERITXELL QUERALT.

- ROSER PALAU CASALS - VICENÇ PIQUET FERRET - PAU PIQUET PLANTÀ

AMADEU BONELLS I RIU - ANTONI ANDREU DEL AGUILÀ - LLUÍS ROS

PI - ROSA VECIANA PUIGCERVER - FRANCESC RIBA ROCA - ANTÒNIA ROVIRA SALA

1 ESCRICHS - JOAN ANTONI NONELL CANALS - JOAN CARLES NONELL SENBR0S - JOAl

ASANCH I RIBES - PEPA ARRUEBO CLAVERIA - LLUÍS SERRAVINALS QUERA - JOSEP

.MASES I THIÓ - F. XAVIER JUAN CLAVEGUERA - Ma. ASSUMCIO TORTAJADA FERRER - JOAN

JFP JOSEP BORRAC " * " * ' *

\ TEP"

T

AVEL-LINA CAMPI

JAUME-

> • t r»T /\ D ' ANELLA SUftE - LLUÍS F*B

nOLORS P'

Museu del F.C. Barcelona

Esport de Base

tbol Base

Ja són més de 20.000 promotors els que, a través de

la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona.

Amb la Fundació, els barcelonistes han trobat la millor

manera d'impulsar i protegir el Barca, perquè aquest no

perdi la personalitat i els valors que el fan ser un club

esportiu únic. EI nostre reconeixement a les persones que

ho fan possible, i benvingudes al Barca del futur les que

encara s'hi han d'afegir.

A totes,

* * K * *

sftt» C°W o*5 Í O ^

.0? c FUNDACIÓ FC BARCELONA

Fes-te n promotor a qualsevol oficina de

% BANCA CATALANA

Tel. (93) 227 82 81

EI54CAlVra>S

Política Divendres. 19 d'abril de 1996 7

El conseller Pomes declara com a imputat en una negligència mèdica La denúncia correspon a la seva etapa com a gerent de F Institut Català de la Salutt

El conseller i santcugatenc Xavier Pomes va declarar dilluns davant el Tri­bunal Superior de Justícia de Cata­lunya com a imputat en una presump­

ta negligència mèdica que es va pro­duir quan Pomes era gerent de l'Insti­tut Català de la Salut. Un pacient, que patia desprendiment de retina, va per­

dre la vista d'un ull perquè no el van operar: la raó és que els cirujans de l'­Hospital Vall d'Hebron eren de vacan­ces.

ELS 4 C A N T O N S - Sant Cugat/Barcelona -

Kl conseller de Governació, Xa­vier l 'omès, apareix com a im­putat en un presumpte cas de negligència mèdica que es va produir el mes d'agost de 1993. l 'n jutjat va obrir diligències per una presumpta falta d'assistèn­cia mèdica després de rebre una denúncia de l'esmentat pacient, Francesc Peral. Peralva sentir molèsties a un ull i va recórrer a l 'Hospital Vall d 'Hebron de Barcelona, on l'havien operat de catarates. Li van diagnosticar un despreniment de retina. Mal­grat la gravetat del cas, el van enviar a casa i li van dir que ja l'avisarien. Kl malalt va empit­

jorar i, davant la insistència de la seva dona, l'hospital es va com­prometre a gestionar l'operació del Clínic. La intervenció, però, no va poder salvar-li l'ull. Durant la vista al Tribunal Su­perior de Justícia de Barcelona, el conseller de Governació, que viu a Sant Cugat des de fa dos anys, va declarar que com a ge­rent que era en aque l l s mo­ments de l 'Institut Català de la Salut, el cas no era de la seva competència. Tot i això, Pomes , que es va mostrar tranquil en sortir del tribunal, va assegurar que en el seu moment va fer gestions per què el denunciant fos o p e r a t i m m e d i a t a m e n t . Pomes va declarar davant el jut-

AV/L icr Pumes viu a Sant Cugat des di fa uns anys. Pota: EPS 4CANTONS

ge del tribunal. Lluís Puig i el fiscal cap en funcions. José Ma­ria Mena. Kls defensors demanaran que

s'arxivi el cas, mentre que l'ad­vocat del malalt, Marc Viader. demanarà q u e declari el cap d'oftalmologia de Vall d'Hebron.

Recasens diu s'ha de ser "mercantilis-ta" respecte alPP

-Sant Cugat-KI president de la secció local d ' l nió Democràtica de Cata­lunya, Joan Recasens, defineix de "mercantilista" la postura que adopta respecte a la pos­sibilitat que Cil* pacti amb el PP. "Si s'ha de donar qualsevol t ipus de suport, els compro­misos han de ser justos, clars i p ú b l i c s " , ha m a n i f e s t a t a a q u e s t s e t m a n a r i el t i n e n t d'alcalde de Serveis Urbans. Recasens recorda que l 'àmbit d'actuació propi de la colació nacionalista és Catalunya. "Kl que passi a Kspanya quedaria en un quart o cinquè lloc si no afectés també Catalunya". Per això, Recasens afirma que "no s 'entendria que no fóssim de­cisius en un moment que se'n pot ser realment per als inte­ressos de Catalunva. /C.C.

Singularitats

L'àrea de Medi Ambient ens ha sorprès amb l'edició d'un car­tell amb una desena d 'arbres santeugatencs singulars, del qual -al meu parer- el més destaca-ble és el predomini de les ma­nifestacions arbòries per tan-yents als districtes, el 50%. No sé si el número 1 del marge es­querra indica que és el primer d'una col·lecció, en tot cas pro­posa un segon número dedicat a un altre tipus de singularitat. Km refereixo als plafons infor­matius institucionals. Un reco­rregut per sant Cugat és franca-m e n t i l · l u s t r a t iu en a q u e s t sentit. Vegem-ho. Kntrant des de Cerdanyola, po­dem observar tres plafons de dues institucions diferents i si­tuats entre vint i quaranta me­tres de distància, els quals ens anuncien la construcció d 'una zona verda que va ser construï­da i inaugurada fa anys. Si se­guim un trajectes més o menys recte vers la carretera de l'Arra­bassada, podem observar el se­güent . Tres plafons situats al llarg d 'un espai d 'uns 200 me­tres: el primer ens anuncia la co­bertura de diversos trams de la riera, obra acabada fa mesos; el segon, de forma força lacònica i

IORDI CASAS I ROCA

potser perquè no és institucio­nal, es limita a dir que es fan "Construcciones", la qual cosa -com ha he dit- és falsa; i el da­rrer -o el primer, segons per on comencem- anuncia des de fa mesos la implantació d'un parc en un lloc on -per desgràcia si la situació econòmicofinancera no millora de forma miraculo­sa- estem condemnats a veure durant força temps un llarg sacò-fag de formigó. Més endavant, dos plafons situats a uns dos-cents metres de distància ens avisen que estem davant el Parc de l'Arboretum. Kl més curiós, i per no parlar de la seva fron-dositat i de l'aparició d'elements més propis de la desídia huma­na que no pas de l'espontaneïtat de la natura, és que no conté cap de les singualritats mostra­des al cartell esmentat . Si se­guim trobarem dos plafons més,

aquests situats a uns tres-cents metres de distància, que ens anuncien el futur Parc del Sant Crist. Aquí cal dir, en honor a la veritat, que hi ha una gran acu­mulació de singularitats vege­tals, entre cartell i cartell, hi ha un 'Garden". I, per últim, si ens desplacem a l'altre extrem del nucli urbà, tot entrant des de Rubí, trobarem un solar trian­gular, en un angle del qual hi ha una ermita-magatzem de res­tes de sofàs i cadires, on un car­tell ens anuncia des de fa temps que són terrenys (sic) destinats a la urbanització d'una zona ver­da pública.

Kl meu suggeriment, pel qual p rome to no reclamar "copy-right", no té altre objectiu que evitar que les nostres singulari­tat locals siguin monopolitzades per una sola àrea municipal.

M.

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANTCUGAT Fax 675 28 61

CENTRE DE REHABILITACIÓ

SUSANANICOLETTI

Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 0819 Sant Cugat del Vallès

• Tractament del dolor d'esquena.

•Tractament de fibromiàlgies, osteoporosi, artro­

si i d'altres malalties reumàtiques.

•Desviacions de la columna vertebral i alte­

racions de la postura dels nens, adolescents i

adults.

•Recuperació d'accidents traumàtics.

Tècniques utilitzades:

•Hipertèrmia profunda.

•Electro-termoteràpia.

•Massatge.

•Gimnàstica específica (Mètode de Schoth) per

al tractament de l'escoliosi i d'altres desvia­

cions de columna.

•Gimnàstica de manteniment.

QUALITAT

Ptes./kg

Oferta vàlida del 19 al 25 d'ABRIL de 1996

EL34GVTYION3

20.0O0 cartes sense repartir Els veïns dels districtes fan pública la seva queixa del mal funcionament del servei de Correus. Segons els responsa­bles de l'Organisme, s'han deixat de re­partir 20.000 cartes, que és el que es re­parteix a Sant Cugat en un dia. Plana 10 Entorn

Urbanitzacions a Mira-sol El consistori aprova cl termini de pre­sentació d'ofertes per part de les em­preses interessades a urbanitzar el carrer Àvila i la Rambla del Jardí de Mira-sol. Les obres suposen lu continuació dels ponts que travessen els túnels. Plana II

Divendres, 19 d'abril de 1996

Padró

L'Ajuntament farà Púltim recompte del

cens per a Madrid 40 persones visitaran cada casa per saber

quanta gent hi viu L'Ajuntament de Sant Cugat ha de fer, a instàncies de l'Ins-tituto Nacional de Estadística (INEl, el padró dels habitants que hi ha al municipi. Aquest recompte s'ha de fer, per llei, cada cinc anys. Les dades que es recullen després d'haver revisat la gent que viu a cadascun dels domicilis de Sant Cu­gat es traslladen al ministeri de l'Interior. Segons ha anun­ciat l'INE, aquesta vegada serà l'última que els ajuntaments hauran de comprovar tan exhaustivament les dades de po­blació del municipi.

ÀNGELS CASTUERA

El consistori contractarà tem­poralment unes quaranta per­sones perquè executin la feina d'anar casa per casa i demanar les dades que sol·licita l'Insti-tuto Nacional de Estadíst ica ( INE) per elaborar el cens de població. Aquest organisme re-cull el nom, els cognoms, el sexe, la data de naixement, la nacionalitat en cas que siguin estrangers, la titulació acadèmi­ca, el número del document na­cional d'identitat i la lletra del número fiscal. En el cas dels es­trangers, es demanarà també el número del document d'iden­tificació. Aquesta informació es demanarà a cadascun dels mem­bres de la unitat de residència. Amb el full del padró que re­met l'Instituto Nacional de Es­tadística, la Generali tat n 'ad­junta un altre amb dades que també han de respondre els en-questats. En aquest document es demana l 'estat civil de les

persones, les relacions de pa-rentiu entre els habitants d'u­na casa, i els estudis que tenen. A més, en el cas de persones que siguin originàries de fora de Catalunya, se'ls demana l'any d'arribada al país i el d'arribada a Sant Cugat.

La General i ta t t ambé té in­terès a saber fins a quin punt coneixen el català els ciutadans de Catalunya, les seves profes­sions o l'activitat a què es dedi­q u e n . Altres a spec tes es re­fereixen al lloc on es treballa o s'estudia i als mitjans de trans­port que s'utilitzen per traslla-dar-s'hi. A mesura que es van recollint les dades, es van pro­cessant i s'envien al ministeri de l'Interior, del qual depèn l'I­NE. Les enquestes que recull la Generali tat de Catalunya, en canvi, es retornen íntegrament i és allà on es processa la infor­mació. La recollida de dades es farà durant el mes de maig, i els resultats s'enviaran a Madrid la primera quinzena de juny.

Una feina feixuga al servei d'Interwr

• El ministeri de l'Interior re­coneix que la feina ingent que cada cinc anys fan els ajunta­ments per recollir les dades del cens i que paguen amb diners de la seva butxaca és immillo­rable. Reconeix, a més, que l'ac­tualització del cens que es fa amb les altes i les baixes que arriben a l'Ajuntament és sufi­cient per tenir constància de l'e­volució de la població en un mu­nicipi. Tot i així, aques t any tornen a demanar un esforç per­què l'Ajuntament ho torni a fer. Diuen, però, que serà l'última, perquè ja no caldrà elaborar el cens amb tanta exhaustivitat. El tinent d'alcalde de Serveis

Interns, Jordi Farrés, confia que aquest gest de bona voluntat si­gui cert. D'una altra manera, "el moviment associatiu dels mu­nicipis hauria de fer alguna cosa, perquè els ajuntaments es gas­ten molts diners per elaborar-ho". Farrés també destaca la im­por tància de consc ienciar la població nouvinguda pe rquè s'empadroni. "Hi ha moltes ges­tions que obliguen els ciutadans a venir a l'Ajuntament i empa­dronar-se". El tinent d'alcalde creu que els nous santeugatencs són resposnables en aquest sen­tit, tot i que reconeix que hi ha un 10% d'habitants de Sant Cu­gat sense empadronar./À. C.

El cens de l'Ajuntament per a l'INE es farà el mes de maig.

io Entorn &S/CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

S e r v e i s

Veïns dels districtes denuncien que les cartes no arriben mai a temps

Correus assegura que només ha estat un problema transitori

El servei de Correus als districtes he expe­

rimentat en els darrers dies irregularitats

considerables. Els veïns han manifestat que

l'arribada de les cartes s'ha endarrerit en les

A\(,l·i.s (;vs'ii I-.RA - Sant Cugat -

Teresa Sàrries és una veïna de la Floresta que es lamenta perquè li ha tocat pagar amb recàrrec l'impost de circulació. El motiu era completament aliè a la seva voluntat: cl rebut li va arribar a casa amb dos mesos de retard. Kl marit de la Teresa es queixa perquè està subscrit a la revista Time i moltes setmanes li arri­ben clos números: l'últim i cl de Li setmana anterior, que no va arribar a la data presista. "Kls dos primers dics pot t'er gràcia, però arriba un moment en què et canses de rebre dos números per setmana. No pots llegir els dos", explica. Aquesta situació es repeteix també a Mira-sol. I-'.I president de l'Associació de Veïns de Sant Joan té la inten­ció d 'enviar sengles reclama-ciosn a l 'Ajuntament i a l'ofici­na de correus, perquè les cartes no arriben mai quan toca. Rebre el correu personal amb

retard suposa algunes incomo­ditats. Massa vegades els veïns s 'assabenten que estan convi­dats a un acte que va passar fa tres dies. La documentació que remeten les entitats bancàries i financeres i que no arriben a temps també porten problemes, que Correus no idemnitza. Segons Lourdes Móstoles, que ha presentat diferents reclama­cions davant de les oficines de Correus de Sant Cugat i de la central, els veïns haurien de de­nunciar aquestes anomalies da­vant un jutjat. "Potser tampoc no en treuriem res, però com a mínim hi hauria constància". Segons Móstoles, cada vegada

i|uc lia presentat una queixa els

últimes setmanes, i que alguns documents

fins i tot no han arribat mai al seu destina­

tari. Segons la companyia de Correus, aques­

tes anomalies només han durat tres set­

manes, i s'han produït perquè a l'oficina lo­

cal de Correus hi han hagut algunes baixes

laborals dificis de supfir. Les mateixes fonts

asseguren que el servei està normalitat.

Les irregularitats han provocat que fins a 20.000 cartes arribessin tard. Foto: MANE ESPINOSA

responsables de Correus li han donat la raó. Però diuen que no poden fer-hi més.

Carters inexperts

Vicenç Ibànez, responsable de relacions exteriors de Correus a Barcelona, reconeix aquests retards, però assegura t ambé que mai van durar més de tres setmanes, i que el repartiment als districtes està ara com ara perfectament normalitzat. "Es van detectar anomalies a Mira-sol, la Floresta i una part de Vall­doreix", explica Ibàiïez. A l'ofi­c ina local d e C o r r e u s van

coincidir dues circumstàncies fatals: algunes baixes de perso­nal i les vacances de Setmana Santa. "Les baixes no es poden cubrir fàcilment, perquè com que som un organisme públic hem de segui un procediment, i aixó sempre endarrereix les co­ses", assegura Ibànez. Segons el responsable de les re­lacions exteriors de Correus a Barcelona, el fet que els dis­trictes no estiguin urbanística­ment tan ordenats com el cen­t re de Sant C u g a t ob l iga al carter a conèixer de prop el te­rreny que trepitja. Per aixó, els nous repartidors han tingut les

coses una mica difícils aquests dies, i és possible, fins i tot, que les cartes hagin aparegut al te­rra, fora de les bústies. "Aixó no té justificació. Es pot admetre que les cartes estiguin a bústies equivocades, però no fora", ad­met Ibànez.

L'oficina local de Correus esti­ma en unes 20.000 les cartes i documents que no s'han repar­tit a temps en aquests dies. "De fet, aquest és el volum de co­rreu que es reparteix en un dia a Sant Cugat, de manera que es pot dir que el servei ha fallat només un dia", segons Vicenç Ibàfiez.

Creu Roja instal·larà caixes niu als jardins

S.B

- Sant Cugat -

El gmp de natura de Creu Roja Joventut instal·larà caixes niu als jardins de Sant Cugat aquesta primavera en una iniciativa que té el suport de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament. Se­gons el director de Creu Roja Jo­ventut, Albert Civis, els objec­tius de la campanya són "afavorir el medi ambient i la reproduc­ció dels ocells i conseienciar la població respecte aquests ani­mals que viuen en el seu mateix hàbitat". Les caixes niu s'ins-tal.laran en els jardins particulars de les famílies que ho sol·licitin. que hauran de fer el seguiment dels ocells que hi facin estada omplint unes fitxes. L'Ajunta­ment ha editat el pòster de pre­sentació de la campanya "per­què té molt valor social que una entitat com la ('reu Roja es pre­ocupi també pel medi ambient". segons ha explicat Jaume Bus­quets, tinent d'alcalde de Medi Ambien.

La Generalitat presenta a Sant Cugat el Pla d'habitatge

c.c. El conseller de política territorial i obres públiques, Artur Mas, farà demà la presentació pública del Pla de l 'Habitatge 1996-1999. L'acte, en el que també partici­paran els presidents de l'Asso­ciació Catalana de Municipi, Pere Macies, i de la Federació de Mu­nicipis de Catalunya, Manel Mas, es farà al teatre-auditori del Cen­tre Cultural i servirà per avançar les previsions que té la Genera­litat respecte a la construcció d'­habitatge públic a Catalunya du­rant els propers tres anys.

C o m u n i c a c i o n s

L'abaratiment del preu dels peatges de les autopistes s'ha de negociar amb el govern central

O B E R T D I S S A B T E S T A R D A !! P R E C A R I S l » l K L ' E S T I U

COBERTES PROTECTORES MANTENIMENT PISCINA

RAMON Lrgi'K

- Sant Cugat/Barcelona -

Els ajuntaments, les cambres de comerç i els consells comarcals que protesten contra l'augment del preu dels peatges hauran de negociar amb el govern central. Aquesta és la principal conclusió de la reunió que alguns ajunta­ments, les cambres de comerç de Terrassa, Sabadell i Manresa i els consells comarcals dels dos Vallès i el Bages van mantenir dilluns amb el conseller de política terri­

torial. Aquest col·lectiu va pre­sentar a Artur Mas un manifest en què expressa la seva discon­formitat amb l'augment. El ma­nifest no l'ha signat l'alcalde de Sant Cugat. Joan Aymerich, per­què no va poder assistir a la reu­nió en què es va elaborar. L'al­calde ha assegurat que el manifest és incomplet perquè "no diu res del petage de la A-7, que és el més inútil de tots els que hi ha al nostre municipi". Aymerich, que tampoc va assistir a la reunió amb

el conseller, va declarar que el problema dels peatges implica "reformar l'actual llei d'autopis­tes". Per a ell, la solució temporal és "reduir o treure l'import de l'I­VA dels peatges". Aquesta me­sura es va estudiar a la reunió de dilluns, igual que l'allargament de les concessions. L'alcalde de Terrassa, Manel Royes, va rebut­jar aquesta idea. El conseller Mas opina que el col·lectiu que lluita contra l'augment dels peatges "ha de fer un front comú".

HLSíCANIWe Divendres, 19 d'abril de 1996 Entorn 11

U r b a n i s m e

Aprovada la licitació per urbanitzar el carrer Àvila i la rambla del Jardí El projecte significa la prolongació dels dos ponts que travessen els túnels de Yallvidrera

El ple municipal va aprovar dimarts, per unanimitat, la convocatòria de licitació d'obres del carrer Àvila i la rambla del Jardí de Mira-sol. Això significa que els dies vinents es podrà iniciar el pro-

RAMON LUQUE

cés de presentació d'ofertes per part de les empreses interessades a fer aquest projecte. La urbanització d'a­questes vies correspon a la prolongació dels ponts que travessen els túnels de

Vallvidrera. El pressupost supera els 140 milions de pessetes i el finança­ment es farà mitjançant el sistema mixt de contribucions especials i aportació municipal directa de l'Ajuntament.

El ple municipal ha donat el vist-i-plau. per unanimitat, per iniciar el procés d'urbanització del carrer Àvila i la rambla del Jardí de Mira-sol després d'haver aprovat, fa uns mesos, el projecte. Concretament, el ple va aprovar el plec de clàu­sules administratives particulars de la convocatòria de licitació d'o­bres d'urbanització. Això suposa que s'han establert les regles del joc que permeten a les empreses de construcció presentar ofertes a l'Ajuntament. Un cop superat aquest tràmit, s'iniciarà la urba­nització. Segons va anunciar l'al­calde, Joan Aymerich, durant la sessió plenària, la durada de les obres podria ser "de sis mesos". Els poc més de 140 milions de pessetes que costa el projecte se­ran finançats per la fórmula mix­ta en què el veïns es fan càrrec del 74 per cent del total -103,6 mi-

Aspecte actual del carrer Àvila de Mira-sol. Fato:J.A.MULA.

lions- i l'Ajuntament assumeix el 26 per cent restant -36,4 milions-amb una partida inclosa en el pres­supost del 96. Les característiques

d'urbanització preveuen dues vo­reres de dos metres i una calçada de sis, la reposició i millora de l'ar­brat, l'enllumenat i la formació de

guals i supressió de barreres arqui­tectòniques. Aquesta inversió és la principal de les que al % es faran als districtes.

L'associació de P P i W d e la Floresta con­voca assemblea

c.c. -Sant Cugat-

L'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta ha convocat assemblea general de socis per demà dissabte a les onze del matí. Durant l'assemblea, ober­ta a tothom, es proposarà l'a­provació de la liquidació del pressupost de l'any 9ó. així com Ics previsions d'ingressos i des­peses per a aquest any % . A mes a mes, el president de l'as­sociació. Jesús Martínez, infor­marà als socis sobre les activitats previstes per a aquest any. Fi­n a l m e n t . la r eun ió , que co­mençarà a dos quarts de dotze en segona convocatòria, servirà per renovar la meitat dels inte­grants de la junta de l'associació.

TOT PREU TOTA MENA D1 ARTICLES PER A LA LLAR DES DE

100 pts. OFERTA PER TOTA

COMPRA SUP. A 2000 pts. LI REGALEM UNA AMPOLLA

DE CAVA O VI.

Cl Can Mates, 2-4, Local I 08190 SANT CUGAT

Medi A m b i e n t

Rubí i Sant Cugat col·labo­ren per eliminar abocaments

al torrent dels Alous Procedeixen d'empreses dels dos municipis

c.c. Les àrees de Medi Ambien t dels ajuntaments de Rubí i Sant Cugat han establert contactes per treballar conjuntament en l'eliminació d 'abocaments in­controlats al torrent dels Alous i a la riera del municipi veí. En el primer cas, segons el tinent d'alcalde de l 'Ajuntament de Sant Cugat, Jaume Busquets, l'administració va detectar l'e­xistència de residus procedents d'una fabrica tèxtil i d'olis que van a parar al torrent dels Alous. Aquest torrent, tot i que no de­semboca en la bassa que porta el mateix nom, sí que passa per la zona aqüífera que es vol recu­perar des de l'Ajuntament pels seus valors ecològics i ambien­tals. Segons Busquets, s'ha de­tectat que aquests residus "pro­venen d 'empreses situades al t e t m e m u n i c i p a l d e R u b í " . D'altra banda, l'Ajuntament d'a­questa ciutat ha emès un co­municat on assegura que s'han detectat abocaments de residus sòlids urbans a la riera de Rubí

procedents d'empreses de Sant Cugat "sense que l'Ajuntament en faci el seguiment adequat". Busquets ha assegurat a aquest setmanari que aquest aspecte "s'està estudiant" i que encara no es pot de t e rmina r la pro­cedència d'aquests abocaments, tot i que hi ha la sospita que pu­guin venir de la zona de Can Calopa, a Valldoreix.

Petició a l'Incasol

En la mateixa línia, l'Ajunta­m e n t de Rubí ha d e m a n a t a l'Institut Català del Sòl que fi­nalitzi les obres de canalització de la xarxa de clavegueram del Parc d'Activitats Econòmiques de Can Sant Joan, situat entre els termes municipals de les dues ciutats. Aquesta xarxa, que està incomplerta, permetria que les empreses que hi ha a la zona i les que s'hi instalaran en un futur dipositin els residus a les canonades . L 'Ajuntament de Rubí creu que d 'aquesta ma­nera s'evitaran els abocaments incontrolats.

u piensns a 10 DRIHIDE.

El Nuevo Citroen Saxó es un coçhe para que pienses 9 lo grande. Porque te ofrece una segu-

ridad y un confort desconocidos en coches de su categoria.

Sistema de absorción de impactos laterales, estructura reforzada, barras estabilizadoras, pla­

taforma antivibración y habitéculo insononzado. anltlo de segurïdad transversal cinturones

de seguridad deíanteros ton bfooueadorei y pretensores, tercera fui de freno, «Mento de

pasajero con memòria, arranque codificado antirrobo, dirección asistida etextrohidràulkm,

frenos AB5 de cuatro captores. doble airbag Citroen.-.

Si piensas a lo grande, ven a conocerlo.

CITROEN Alberto Vilarasau S.L. Francisco Moragas, 11 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 674 13 21

IITROEII

12 Entorn BLS4CArVIDr« Divendres, 19 d'abril de 1996

Equipaments

Comença la primera fase de rehabilitació de la masia Torre Blanca

S'arranjarà P exterior del futur museu

La primera fase de les obres de rehabilitació de la masia Tor­re Blanca, que han començat aquesta setmana, servirà per adequar l 'exterior de l 'edif ici que l'any vinent s'ha de con­vert ir en el museu de la ciutat. Les obres, amb un pressu­post de disset milions, allunyaran el fantasma de la ruïna que amenaçava l 'edif ici i el deixaran enllestit per al condicio­nament interior.

C.C. - Sant Cugat -

Durant els cinc mesos vinents -aquest és el termini d'execu­ció de l'olira i|uc ha marcat l'A­juntament- , es netejarà el so­lar que envolta la masia Torre Hlanca. es reforçaran els fona­ments i l'estructura de l'edifici, s'arranjarà la teulada i es tan­carà l'entorn per impedir que hi entri la gent . Per tant, les obres, que han començat aques­ta setmana amb un pressupost de disset milions de pessetes, serviran bàsicament per reha­bilitar l'exterior de l'edifici, que amenaçava ruïna. F.K diners que s'hi destinen provenen d'u­na subvenció de la direcció ge­neral d'Arquitectura i Habitat­ge tic la (iencralitat.

La primera fase de la rehabili­tació de la masia Torre Hlanca és el preludi del que serà el ro­vell de l'ou: el condicionament de l'interior de la masia, pre­vist per a Tan\ l>7. amb l 'ob-jectiu de convertir-la en un mu­seu i un c e n t r e d e d i fus ió cultural. El que encara no està c o m p l e t a m e n t de f in i t és cl contingut d 'aquest futur mu­seu. "Està decidit a mitges", reconeix l'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich. "Jo li dic museu de la ciutat, perquè ha de servir per recordar els nos­tres orígens". En aquest sen­tit, és segur que una part del museu es dedicarà a conservar i exposar instruments agrícoles i restes del sector de la cons­trucció.

I n f r a e s t r u c t u r e s

l'alcalde, Joan Ayniirií/i, va ajudar el primer usuari del parc infantil a estrenar el tobogan. Foto: XAVIER l.ARROSA.

S'inaugura un nou parc infantil prop de Pestació de Valldoreix

RAMON L I ' O I T :

- Sant Cugat -

Valldoreix té des de dijous passat un nou parc infantil. La construcció d'aquesta infraes-tructura és fruit de l'acord que l 'Ajuntament i l 'Entitat Muni­cipal Descentralitzada (KMD) de Valldoreix van assolir amb

Tabasa, empresa gestora dels túnels de Vallvidrera, perquè aquesta cedís un terreny de la seva propietat, proper a l'esta­ció, en què s'ha construï t el parc. L'alcalde Joan Aymerich, el president de l 'EMD, Jaume Santmartí, i el director general de l'empresa Tabasa, Joan Deu,

van presidir Tacte d'inaugura­ció de la infraestructura.

El parc és l'inici d 'un projec­te de remodelació de l 'entorn de l'estació de Valldoreix. Ara TEMD negocia amb Ferrocar­rils de la Generalitat una orde­nació de l'aparcament situat a la zona.

EUIll^CET „ IHUPC ^^^^m ^ ™ ^ ^ ^ ™ ^ ^ " «» •»—™——— - ^ ^ v ^ _ ^ _ _ _ L C I l l i e d U b t r i l d UNIVERSITAT POLITÈCNICA DFfiATAllJNYA ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE NEGOCIS

DE LA CAIXA DE TERRASSA

CARRERA UNIVERSITÀRIA DE

CIÈNCIES EMPRESARIALS Titulació espanyola • Titulació britànica

(Universitat de Gal·les)

SESSIONS INFORMATIVES SOBRE CARACTERÍSTIQUES I SISTEMA D'ACCÉS

• Dies: 16, 23 i 30 d'abril i 2 de maig

• Horari: de 19.30 a 20.30 h.

• Lloc: Centre d'Estudis Empresarials de la Caixa de Terrassa (Edifici del Centre Cultural, Rambla d'Egara, 340. Tel. 733 19 20)

Sol·licitar participació a les sessions telefònicament

ELS4CA1NTCBVS

Sis anys per a presumpte traficant K! fiscal i l cnuma MS an \ s c\c presó me­

nor per .1 un p resumpte traf icant t ic dro-

^UL 'N. Juan A g u i r r e , d e t i n g u t a la l ' l o -

resta l 'an\ l ' * l M. \ i pis del d e t i n g u t , la

p i ' l ic in \a trobar una pistola i 411 cranis

de cm .una. l·Itjtirf / 5 .

14 Societat

Sobren 85 nens de BUP Knsenyamcnt obrirà noves línies als ins­tituts Arnau Cadell i Angelet;! Ferrer perdonar plaça als K5 alumnes que. se­gons dades provisionals de la preins-cripeió, en principi se n'han quedat sen­se. l·liínti 17

Divendres, 19 d'abrilde 1996

S a n i t a t

El col·lectiu de farmacèutics de Sant Cugat no discrepa en matèria d'horaris

Les farmàcies mantenen postures unificades davant les polèmiques que afecten al sector

Els ciutadans de Sant Cugat tenen el

mateix servei farmacèut ic de sempre ,

tot i les polèmiques que han genera t

en els últims mesos les discussions so­

bre la l l ibertat horàr ia de les fa rmà-

A\<;i·:i.s CAS i \ KK\ - Sant Cugat -

Els farmacèutics santeugatencs. davant la polèmica que ha aixe­cat la possibilitat de que qual­sevol farmàcia obri Ics 24 hores, amb la competència que això su­posaria, es mostren tranquils. L'atenció continuada quedarà garantida, igual com ho està ara. A Sant Caigut hi ha. cada dia de l'any, una farmàcia oberta les 24 hores del dia. De les t r e tze farmàcies que funcionen a Sant ( aigat, Ics nou que estan al cen­tre urbà són Ics que fan el torn de guàrdia.

S e g o n s el co l · l ec t iu de far­macèutics. els problemes d'obrir a una hora o a una altra no es produiran a Sant Cugat, perquè en aquest sentit sempre s'ha arri­bat a un acord. Segons els pro­fessionals, la població de Sant Cugat ha crescut en els últims anys, però la implantació de no­ves oficines de farmàcia també s'ha adequat a les necessitats d'aquesta nova població. La de­manda, segons els farmacèutics de Sant Cugat, està atesa. hi col·lectiu de farmacèutics de Sant Cugat es reuneix periòdi­cament per intentat que el ser­vei s'adequi a les necessitats de la població. Així, a pr incipis d'any sempre es decideix l'horari

q u e ors farà i s ' e s t a b l e i x e l torn d e

cies, i el fet que alguns productes que

es venien fins ara només a les farmà­

cies es puguin adquir i r t ambé a d'al­

t res es tab l iments . Els propie tar is de

les 13 farmàcies que hi ha a San t C u

Les farmades de Sant Cugat han augmentat fins a 13 en els últims anys. Foto: M. E.

guàrdies. Per exemple, a cada farmàcia que s'inclou en el tron li toca obrir 24 hores cada 9 dies. Aquestes mesures, com d'altres que puguin afectar al servei, es discuteixen en reunions a les quals participen tots els propie­taris de les farmàcies i s'aproven

per majoria. Fa tres anys, la experiència dels farmacèutics els va fer adonar-se de que l'horari a l'estiu, du­rant els mesos de juliol i d'agost, s 'havia d 'ampliar , pe rquè en aquest temps els usuaris surten al carrer més tard, i és conve-

gat mantenen reunions periòdiques per

debat re tots els aspectes que afecten

a la seva feina, i sempre arr iben a con­

clusions que garanteixen el millor ser­

vei per a l 'usuari.

nient que un establiment de ser­veis, com és quan farmàcia, es­tigui oberta d'acord a les neces­sitats del públic. Les farmàcies no tenen la ma­teixa regulació que els establi­ments comercials d'altres sec­tors . p e r q u è el se rve i q u e ofereixen és sanitari. En aquest sentit, el fet que uns determi­nats productes, com ara els der-mofarmacèutics o els dietètics, es venguin a la farmàcia es sig­ne de qualitat. Però això no sig­nifica. segons el col·lectiu de far­macèutics de Sant Cugat, que costin més diners. La decisió de distribuir els productes a una farmàcia i el seu preu és dels la­boratoris, mai del farmacèutic. Respecte a la venda de llet in­fantil als supermercats, la posició dels farmacèutics santeugatencs és respectuosa, però deixen clars els desavantatges que suposa comprar aquest t ipus de pro­ductes fora de la farmàcia. Pri­mer, els apotecaris ofereixen aquest servei ininterrompuda­ment, les vint-i-quatre hores del dia. A més, no només vénen aquest tipus de productes sinó que a més assessoren sobre la seva utilització. Les farmàcies garanteixen, a més, la immobi­lització, en un període molt curt de temps, dels productes en els que es detectin problemes de fabricació.

P r e v e n c i ó d ' i n c e n d i s

Els bombers i l'Ajuntament organitzen nous cursos per a voluntaris ocasionals

Síi VIA BARROSO

HI parc de bombers de Rubí i Sant Cugat i l'àrea de Medi Am­bient de l'Ajuntament han orga­nitzat dos nous cursos de prepa­ració per a voluntaris ocasional contra incendis. Demà, entre les quatre de la tarda i les vuit del vespre, es farà el curs de reciclat­ge per als voluntaris de l'any pas­sat, a la Casa de Cultura. I dis­

sabte de la setmana que ve (27 d'abril) està previst que es faci un curset per a nous voluntaris, al ma­teix lloc i amb el mateix horari. Per participar-hi cal ser major d'e­dat i portar un certificat mèdic i una fotografia de carnet. La ins­cripció per als dos cursos serà ober­ta fins al mateix dia en què s'im­parteixi, i la sol·licitud es pot fer a l'ajuntament, al Servei d'Infor­mació Juvenil de la Casa de Cul­

tura, a l'Entitat Municipal Des­centralitzada de Valldoreix i a les oficines muncipals dels districtes.

La finalitat dels cursos, que for­men part del pla integral contra incendis, és donar una formació teòrica i pràctica als voluntaris "perquè la seva col·laboració en cas d'incendi sigui efectiva", ha recordat el t inent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets. Aquesta filosofia en la manera d'a­

plicar la prevenció d'incendis al municipi es va posar en pràctica l'any passat a causa del gran nom­bre de voluntaris que s'havien concentrat a les Planes i la Flo­resta 1*11 d'agost de 1994, en l'i-cendi que va arrasar part dels dos districtes. L'any passat unes 200 de tot el municipi van participar al curset, i Busquets espera que "la resposta serà també molt bona aquest any".

Els bars poden demanar auto­rització per a te-rasses d'estiu

c.c. -Sant Cugat-

L'àrea de comerç, consum i in­dús t r ia de l ' A j u n t a m e n t ha obert el període perquè els bars i restaurants que estiguin inte­ressats en instal·lar una terrassa exterior durant la temporada d'estiu puguin demanar l'auto­rització necessària. Aquestes au­toritzacions, segons l'Ajunta­ment, poden tenir com a màxim un any de duració en el cas dels es tabl iments que volen tenir dret a terrassa fins i tot durant l'hivern. De totes maneres, les que es concedeixen ara són và­lides fins el 30 de setembre. En principi, qualsevol establiment que doni a un carrer on no hi hagi cap obstacle físic i amb una amplada mínima de vorera po­den tenir autorització; a més. s'­han de reunir uns requisits bà­s ics , com ara no p rovoca r molèsties als veïns i mantenir nets els espais públics que s'o­cupen. El preu que s'ha de pa­gar està regulat per una orde­nança fiscal, que d e t e r m i n a l'import en funció dels metres de carrer que s'ocupen i de si es tracta d'un carrer de prime­ra categoria (corresponent als punts cèntrics de la ciutat) o no.

El CMSC lliura les ensenyes d'or i plata als socis antics

Coincidint amb la diada de sant Jordi, el Club Muntanyenc Sant Cugat ha organitzat l'acte de lliurament de les tradicio­nals ensenyes d'or i plata que concedeix l'entitat als seus so­cis més antics. En concret, són dos els socis que compleixen cinquanta anys al club i vuit els que en fan vint-i-cinc. L'acte començarà el dimarts de Sant Jordi a les vuit del vespre , i coincidirà amb la presentació de l'últim llibre de Josep Bar­berà, Excursionistes recordats. Barberà va ser fundador del Club Muntanyenc i és veguer del Vallès de la Federació d'En­titats Excursionistes de Cata­lunya.

ELS/CArYTONS Divendres, 19 d'abril de 1996 Societat 15

E n s e n y a m e n t

Cal dir les coses tal com són Resposta al comunicat de la coordinadora de les APA

ÀNGELS PONSA

No es pot restar callat quan les coses no es volen explicar tal com són. Em refereixo a les ma­nifestacions de la coordinadora d'APA aparegudes la setmana passada als mitjans de comuni­cació locals.

És faltar a la veritat quan rei­teradament es menciona una manca de compromís o una ig­norància dels temes que acom­panyen l'aplicació de la refor­ma educativa al nostre municipi per part de l'Ajuntament. És faltar a la veritat dir que

cinc mesos abans de l'inici del curs, els alumnes de primer d'ESO no saben a quin centre aniran, perquè acaba de finalit­zar la preinscripció. El resultat ha estat que la gran majoria de nens i nenes de Sant Cugat te­nen plaça en l'institut que han sol·licitat en primera opció. També és faltar a la veritat dir

que els compromisos d'avançar el mapa escolar són de forma oral, ja que hi ha documents i actes del Consell Municipal d'Ensenyament que reflectei­xen de manera escrita la volun­tat de l'Ajuntament de fer uns determinats convenis amb el

departament d'Ensenyament de la Generalitat per tal d'a­vançar-se a les previsions. Tampoc no és dir la veritat

quan s'afirma que l'Ajuntament ignora temes com el transport, els menjadors o els accessos a un dels instituts de secundària. Tots ells són temes que fa força temps que s'estan estudiant amb les administracions que re­alment en tenen la compe­tència, la delegació territorial d'Ensenyament i el Consell Co­marcal, per tal de donar-hi la millor resposta possible. Són es­tudis que tenen un procés llarg i pels quals es necessiten dades que tot just ara, després de la preinscripció, comencem a te­nir. I que, evidentmnet, les di­ferents propostes seran presen­tades al Consell Escolar Municipal. No enumeraré les reunions

que s'han fet amb totes les parts implicades en l'aplicació del pri­mer d'ESO; tampoc no enu­meraré les gestions que des de l'Ajuntament s'han dut a terme per aquest mateix motiu: seria massa extensa i qui les vol veu­re, ja les veu. Però, francament,

tinc la sensació que hi ha algun sector de la coordinadora d'APA que ha perdut la memòria i per tant no vol reconèixer el que s'ha fet, o que té interessos ocults a no dir les coses com són.

I dic un sector, perquè quan parles amb altres pares i mares, i fins i tot els mateixos direc­tors dels centres, reconeixen la tasca feta per l'Ajuntament: si més no, la d'estar treballant al seu costat per una causa comu­na. Perquè encara que des de l'administració municipal no tinguem pràcticament com­petències en matèria d'educa­ció, per a nosaltres això no és una excusa i no podem desen­tendre'ns d'un tema tan cabdal. Considerem que és la nostra obligació treballar en tots sentits perquè aquest nou cicle de la reforma educativa s'apliqui de la millor manera. Amb aquest convenciment ho estem fent. Permeteu-me una reflexió des

del meu coneixement de l'en­senyament públic, camp en el qual he treballat des de l'any 80. Per tant, fa setze anys que en diferents municipis i en di­

ferents àmbits -des de l'escola primària a la universitat- he de­senvolupat la meva tasca pro­fessional. Us asseguro que m'hauria agradat trobar un ajun­tament on l'acollida dels pro­blemes dels centres educatius fos tan bona. I només posaré un exemple que no fa quatre dies que existeix: l'Ajuntament de Sant Cugat, des de l'any 87, fa anulament un pla d'obres per a les escoles consensuat amb els directors dels centres i els seus consells escolars, on es recullen les demandes d'aquests. Em pregunto: hi ha gaires municipis que facin quelcom semblant? Jo no he tingut la sort de tro­bar-los! Ja per acabar, vull manifestar

que, malgrat aquestes actituds tan poc motivadores i encorat­jadores cap a una institutció que els ha acollit, que s'ha fet seus els problemes -perquè, en de­finitiva, són dels ciutadans del municipi- i que els ha defen­sat on ha fet falta, continuarem lluitant i treballant perquè l'en­senyament públic a Sant Cugat tingui la qualitat que entre tots hem fet possible.

Amics de laUlNESCO convida Magda Oranich

S. B.

L'advocada Magda Oranich par­ticiparà dijous que ve (25 d'abril) en una xerrada sobre la dona or-ganitzda per Amics de la UNES­CO Valldoreix-Sant Cugat. Sota el títol La dona post-Pequtn, Amics de la UNESCO prepara una xe­rrada per analitzar la situació de la dona al món després de la 4a Conferència Mundial sobre la Dona, que va reunir represen­tants de tot el món aquest estiu, a la Xina. Al col·loqui, hi parti­ciparà, a més d'Oranich, l'an­tropòloga Maria Àngels Roque, que dirigeix l'Institut d'Estudis Mediterranis. Oranich centrarà la seva intervenció en l'expe­riència a Pequín i analitzarà les polèmiques que van sorgir en el si de la conferència mentre, pa­ral·lelament, es feia un fòrum al­ternatiu d'organitzacions no go­vernamentals sobre el mateix tema i a pocs quilòmetres de la capital xinesa. Roque, des d'un altre punt de vista, concretarà el tema parlant del paper de la dona a la Mediterrània. La xerrada serà a dos quarts de vuit del vespre, a la Casa de Cultura.

El club d'aeromode­lisme farà una exhibició

c.c. -Sant Cagat -

Aprofitant la inauguració de la nova pista asfaltada del camp de vol de Can Graells, el Club Aeromodelisme Sant Cugat organitza el proper 1 de maig una exhibició oberta al públic de les diferents mo­dalitats i especialitats que en­globa aquesta pràctica. La jornada, que és oberta a

tohom, començarà amb una exposició i vol d'avions de tots els socis del club, segui­da de les acrobàcies de Cristòbal Rombaud, campió d'Espanya en diverses oca­sions en aquesta especialitat. A més, el club ha organitzat dues exhibicions més de vol d'helicòpters R.C. i d'avions ultralleugers procedents del Club Vol Rasant de Castellar del VaJJès.

L'exhibició, que es farà l'I de maig, començarà a les 11 del matí al camp de vol de Can Graells. Per accedir-hi es es recomanable fer servir el camí del cementiri muni­cipal.

J u d i c i a l

Demanen 6 anys de presó per a u n presumpte traficant

detingut a la Floresta el 1 9 9 4 El judici es va veure dimecres a rAudiència

SÍLVIA BARROSO

/ U i

El fiscal va demanar dimecres dues penes de cinc anys i un any de presó menor per al pre­sumpte traficant de drogues de Sant Cugat Juan Aguirre de la Torre, detingut per la Policia Nacional a la Floresta, el 10 de febrer de 1994, quan sortia d'un pis amb la seva companya. En el judici, que es va veure a la sec­ció setena de l'Audiència de Barcelona, el fiscal va sol·licitar la pena de cinc anys per un de­licte contra la salut pública i la d'un any per tinença il·lícita d'armes.

En l'escorcoll del pis on va ser detingut Aguirre, s'hi va trobar, segons la policia, una pistola, que estava descarregada però sense Ja corresponent llicència d'armes, i 40 grams de cocaïna. Segons la policia, aquesta quan­titat de droga cal afegir-la als 10 grams de la mateixa substància que portava a sobre en el mo­ment de la detenció. L'acusat va declarar al judici,

que ja ha quedat vist per sentència, que la cocaïna la te­nia per a consum personal i no per vendre-la. Aguirre va espe­cificar que els 10 grams que por­tava en el moment de la deten­ció els volia amagar al garatge on aparcava el cotxe perquè no els trobés la seva companya, que li havia demanat que deixés de cosumir drogues. Aguirre va ex­plicar també que el mateix dia 10 de febrer del 1994, abans de­ia intervenció policíaca, havia rebut la visita de ducs persones, una de les quals li havia dema­nat que li tornes 200.000 pes­setes que li devia des de feia 8 anys. Va ser després d'aquesta visita,

segons l'acusat, quan ell i la seva companya van agafar el cotxe per anar a Barcelona. En aquell moment va arribar Ja Policia Na­cional, que feia temps que in­vestigava la parella, i va iniciar l'escorcoll del vehicle i del pis. Aguirre va estar en presó provi­sional des del 12 de febrer del 1994 fins al 28 d'abril d'aquell mateix any.

ENSENYAR A PENSAR

Hem de posar-nos la coherència com a objectiu a aconseguir. Cal un sistema educatiu congruent: l'escola, la família, el carrer, la fete-visió.Si educar és com una addició, hem de procurar que, per manca de coherència, aquesta addició no es converteixi en una subtracció o arri-bi, fins i tot, a desaparèixer. Oblidem que l'educand, nen o adolescent, mereix un respecte i aquest respecte s'oblida quan cada un de nosaltres li parlem amb un idioma diferent, marquem camins tan diversos que la trobada se'ns fa impossible. Apren­dre és pensar. És un cami lent, difí­cil i amb interferències que no ens ajuden a interioritzar, ans ens evadeixen, ens fan borinejar i con­tribueixen a la creació de persones insegures. Hauríem de qüestionar-nos si els nens i adolescents troben el clima de reflexió i silenci que els ajudi a pensar, o si seguim els mè­todes més adequats per obligar-los a pensar. Aprendre és molt més que entendre, és aconseguir modificar el sistema de coneixements, el com­portament, la interpretació de la re­alitat i la manera de prendre deci­sions. Les vivències fan que es vagin gravant en la nostra memòria uns models simplifícats de la realitat. La memòria és magatzem de coneixe­ments. Aprendre vol dir enriquir la nostra memòria. Aprendre es con­verteix, doncs, en un art, un mètode per integrar coneixements nous a la saviesa anterior. Comprendre signi­fica establir una relació entre una nova experiència i els nostres re­cords. Comprendre és projectar re­lacions. El gran problema relacio­nat amb aprendre a pensar ha estat sempre la manca de transmissió. Volem pensar massa coses alhora. Les informacions, tes emo­cions, la lògica, l'esperança i les presses ens atabalen. L'home no pot viure sense orientar-se, sense pensar, sense raonar. L'exercici de la intel·ligència

ha de ser /'objectiu de tota educació de qualitat. Ensenyar a pensar és posar fonaments, consolidar bases, combatre el fracàs escolar i contri­buir a unes vivències d'èxit en l'a­prenentatge. Tots som capaços d'a­prendre a pensar. Hem d'aconseguir que amb esforç i imaginació, els nostres fills i alumnes assumeixin la importància d'aquest aprenentatge, vehiculació necessària per gaudir del saber, de la convivència harmò­nica i de viure coherentment i feliç­ment.

PARVULARI - EDUCACIÓ PRIMÀRIA EGB-BUP-COU

• Escola privada, catalana pOafeta i oberta • Treballem en tres llengües: Català, Castelà

iAnglès

• Aprenentatge d'instruments musicals. • Escola esportiva. • Menjador • Zona de boscos 4 Ha. - Autocar

INFORMACIÓ: Tel. 589 00 01 M A T R Í C U L A O B E R T A

C/ Ferrer i Guàrdia, s/n (Davant de TV2)

SANT CUGAT DEL VALLÈS

16 Societat &S4CÀNIWS Divendres, 19 d'abril de 1996

B a t e j o s

\ ( | i icst d iumenge, catorze i l \ i -

l i r i l , LI les sis de la tarda en la

parròquia de Sant Pere Oeta-

\ ui, han rebut el sacrement de

l 'Aigua i l 'Ksper i t :

• A l e \ Fàbregas ( í r iera, f i l l de Jordi i de Líd ia .

Josep Joan i de Justi • Laia Gispert Vila-Ferran,

fi lla de Carles i d'Ana •Pau Güell Vila-Ferran, fill de Jordi i de Magali • Marc Díaz Vallejo, fill de Da­vid i de Yolanda • Marc Carbonell Padres, fill

• Pol Teixidó Grifell, fill de Joan i de Núria • Irene Soler Masó, filla de Jo­sep Maria i de Maite • Cristina Reixach Ribas, filla de Jordi i de Rosa • Laura Martos Jover, filla d' Antoni i Montserrat.

• Carlos Pérez. Vallcera, fill de de Jordi i de Carme

Lluís Montull Casas, fill d'K rnest i Mònica, va ser admès en la comunitat dels batejats el diumenge dia 14 d'abril a la parrò­quia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat.

Marta Rúbias Bedós, filla de Carles i Olga ha rebut el sa­grament del baptisme diumenge dia 14 d'abril a la parròquia de Sant Pere Octavià.

^

"KesUuirant DEL GALL»

CUINA DE MERCAT FSPIC. EN BACALLÀ

i : v . ' i < , i > . l i - , ;

I • 1 , W I « ",W, 42 í(l

• " • l ' i i KUHI i B .mHo iu I

*if t-lX-í")^

n.t.-

V Santa Engràcia. IS • Tel. 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies

YPARADA/ FGNDAjr

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel . 589 26 97

Ora. de Rubí a Sabadell km 15,200

Tel. 697 06 52

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Paweig Olubarria. W • Sani Cugat

Tel . 5 8 9 «Mi 07^

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

RUBÍ

SANT CUGAT DEL VALLÈS

VALLDOREIX

RESTAURANT CAN EDO

RESTAURANT CAN OUVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

MASJANER

LA PONDEROSA

LA NANSA

EL PORTALET

HOSTAL DEL GALL

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZ PHILIPPE

CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPER'S

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'ÀVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LA CARBONER»

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

BRASERIA LA IIOLERA

BAR RESTAUR ANT EL MESON

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LA PASTA BOIXA

TY-BIHAN

MINIGOLF BAR MGSC

CAPITÀN COOK

SOUASH

CASINET

RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS ROIG

C/Lleo XIII

Av. Flor de maig 122

C/Altamira. 36

C/ Pas Estació ' 5

Cl Guadalajara. 14

C/Victòria, 18-20

Ctra. Sabadell 47

PI. del Dr Guardiet 14

Rambla Can Mora, 24

Camí can Ametller, s/n

Plaça Pep Ventura, 5

C/Endavallada. 10

C/ St. Antoní-plaça Barcelona

C/ Enric Granados. 7

Plaça Augusta. 2

C/Sant Antoni. 13

Cl Elles Rogent, 14

Plaça Pep Ventura, 3

Ctra, Rubí a Sabadell, km 15 200

Cl Vila. 8

Plaça Monestir 1

C; Alfons Sa<a 9

Pg Oiabarna 69

Rbla Can Mora sn

& Baixada de l'Alba. 20

Placa Oclavia, 6

Plaça Pere 5an, 6

C Alfons Sala, 24

C; Induslna. 27

C Santa Engràcia, 15

PI. Lluís Millet. 1

Cl Sant Jordi, 33-35

Camí Can Ganxet, 47

Rambla M Jacint Verdaguer, 185

Plaça Mas Roig 4

692 24 24

580 88 39

691 73 55

674 38 03

674 2315

589 25 71

6991152

588 54 68

588 42 81

589 50 11

674 91 51

674 94 84

58918 25

675 52 46

675 3141

589 54 92

674 05 85

589 38 23

5891740

697 06 52

675 14 51

584 23 32

5891502

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 10 47

589 52 40

67515 03

675 14 02

589 29 71

589 61 61

589 14 96

589 50 83

674 11 41

675 00 86

Cam a la brasa i calçots Dt|Ous tancat excepte festius

Cuina de mercal

Peix i mansc Obert tota la setmana

Cuina calalana. banquets Tancat dium. nit i dill. no festius

Cuina variada

Brasena

Paelles, marisc, fregid.

Pizzena, cuina catalana

Menú, carta i degustació

Frankfurts

Cuina mercat

Tancat dimecres tarda

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

Tancat dissabtes excepte reserves

Obert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Cuina francesa/menú diari Tancat dss . migdia i dium.

Cuina i música autèntica mexicana. Tancat düuns

Cuina casolana

Brasena

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nfl

Cuina catalanfintemac. Servei de bar

Mexicà-menú català Obert al migdia

Menú dian i prod ibèric

Cargol llauna'arròs negre

Tapes casolanes, torrades

Creps. amanides, menús Obert cada dia

Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h

Cuina de mercal

Cuina catalana

La nostra esp. és qualit.

Brasena i cuina de merc

Calçotada

Pizzeria, creperia

Crepena bretona

Carn a la brasa, lapes

Cuina colonial

Cafeteria, pizzes. menú

Menú diari i entrepans

Dies lestius bufet lliure

Xai entrecot a la brasa

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tol el dia

Tancal dilluns

MenU de dilluns a divendres

Obert tots els dies

Pasla fresca

Obert Iota la setmana

H Mmím Tota una tradició

PI. Octau, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

LA BRASERIA DEL MERCAT

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

Horari de 7 a 24 h

C A F È G I N A

I i i i lrreix (lr'411-1,11

un linn i ,m \ lc, siu •«

n.-itur.iK \ l'iM't.iU.

nt'-tr.i l)oli'>,i |)i

** * f » ,

UP 3 WM1^"

v* V? --Vi

Tancat diumenge nit

(Iquitir t .iit"

ELS4CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996 Societat 17

C o n f e r è n c i e s

Villatoro assegura que "toia novel·la té motivacions

autobiogràfiques" Va participar en í"Aula Cultural" SÍLVIA BARROSO

- SaM Cugat -L'escriptor i periodista terras-

senc Vicenç Villatoro va definir els mecanismes que motiven una novel·la com a "autobio­gràfics" en la xerrada sobre li­teratura que va fer dimarts al Club Muntanyenc, dins del ci­cle Aula Cultural. Segons l'ex-director del diari Avui, "la tra­ma d ' u n re la t és n o m é s el revestiment que cobreix i dóna forma al tema del qual l'autor vol parlar". Com a exemple, Vi­llatoro, va explicar que el tema de la seva última novel·la, Memò­ria del traïdor, és "el poder, la si tuació en què es troba una persona que ha de manar". Per reflexionar sobre "el fet de ma­nar", de sp ré s de la seva ex­periència com a director de dia-

ire/if Villatoro

ri, Villatoro va escollir la història dels caps de guetto que els na­zis nomenaven entre els habi­tants jueus d'aquests barris per mantenir l'ordre.

E n s e n y a m e n t

S'obriran més línies de BUP si es confirma que 8 5 nens no tenen plaça

Les sol·licituds han desbordat les previsions

" C a p nen que vulgui fe r B U P es quedarà sense plaça", ha assegurat a aquest setma­nar i la t inent d 'a lca lde de Serve is Perso­nals, Àngels Ponsa, després de conèixer els resultats provisionals de la pre inscr ipc ió , segons els quals 8 5 nens que han demana t

cursar pr imer de B U P el curs v inent no te­nen plaça disponible. Avui d ivendres acaba el te rmin i per presentar rec lamacions con­t ra la puntuació que cada a lumne ha acon­seguit d ' a c o r d a m b els barems establer ts pel d e p a r t a m e n t d 'Ensenyament.

C.C./A.C. - Sant Cugat -

Segons aquesta puntuació, que des d'aquesta setmana està ex­posada als instituts de secundària, la previsió de places que s'havia fet pera l'Arnau Cadell i l'Ange-leta Ferrer deixa sense plaça a 85 nens. Alguns pares s'han adreçat aquesta setmana a Kls 4 (lantons manifestant la seva preocupació. Ks el cas de Miquel Barceló. "Dono per fet que un nen que opti per l'ensenyament públic no es quedarà sense plaça", reco­neix Barceló, que considera, però,

que "hi ha hagut una errada en les previsions". Ponsa assegura, després d'haver-se posat en con­tacte amb la delegació territorial d 'Ensenyament , que si és ne­cessari, s'obriran noves línies a tots dos centres. Fins i tot, hi ha possibilitats d'ampliar de 30 a 35 el nombre d'alumnes previstos per grup. La decisió es prendrà un cop es reuneixi la Comissió de Matriculació i es tinguin les dades definitives de la preins­cripció.

La preinscripció de BUP ha re­sultat finalment més problemà­

tica que la d'ESO. Segons dades provisionals, només uns vint nens dels que el curs que ve hauran de fer l'ESO es quedaran sense poder anar al centre que havien demanat en primera opció. Les llistes provisionals no sortiran fins al ZZ d'abril, però les primeres estimacions ja permeten avançar aquesta xifra aproximada. Segons Àngels Ponsa, aquesta és una quantitat força inferior a la que esperaven els responsables de la distribució dels alumnes d 'ESO als tres centres públics d'ensen­yament secundari.

TÚNICA DENTAT Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REMOVIBLE

CIRUGÍA-ESTÈTICA

BIANQUEAMIENTO

MUTUAUPADES

Rbla. Ribatallada, 20 - l r 3a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat

Turno por las tardes

Cirurgia Odontologia

Dietètica-Nutrkió 3

OENTAfc prtte-

imsiuM a-8, ï fc tfl·S·nt Cugai

GIMNÀS BLOCK (/ tossdló, 17 • ENTUDA PH Sí. ANTONI, 78

Tel. 589 53 48

IltïllQ'·i.ilHÉií

Fisioteràpia

- - f » 1 i : ^ l » - 3 ilm-

ild»

.«meu-

' * - « ' • • i · i í " * - -

Òftalmologia

Metge capçalera

ifOrtodònciaOtorinolaringòleg

Mútues Pedagogia-Logopèdia

Pediatria

• JOSEP M. RAMONA Pediatria, asma i Rbto Ribalalada.a&t «6747216

• ORA. EUGÈNIA) PFAFF. Pediatria. AQíup MUT MED 1r1a Sant Cuga t» !

• PILAR CANOSA! Psdatna - Medicina «

2-8.3fpte.í «67457 9 8 - 5 M Í

• ORA. ANNA! Pedatna Vitalicio I ISdR21.lsrpte.SanH «6892996-6754

• DR JOSEP W.I del pau, (

dlqiN·,daptenw«,< «CtM*w. e/Aent, 4». b a h o M « M S 4 1 7 S -

• eeNTRe CUMCATrí la porta Nen», Cantem 21,3M «6743673 • tiMHMEUM Psicologia, problema* i VM.6-7 1r2a SantC «5891215

Tocoginecologia-Obstetrícia

Gabinet mèdic quirúrgic •Cirurgia general sense ingrés

•Cirurgia i medicina estètica

Dra.M. Àngela Font Pons

Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/ Sant An ton i , 74

Tel. 674 74 37

SSí/ïïl5<*

Inst i tut Psico-Mèdic

Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les

addiccions Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax589 35 18

18 Societat

La R a d i o g r a f i a

HS4CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

A S S O C I A C I Ó V E Ï N A L A M I C S D E V A L L D O R E I X

Í-& h • . ^ix^}

« i * . - ! * ^ ,*~..~r*J

Fent escrtlaclíi a les

Foto ARXIU AVAV igost de 1993

o..\

. i. -Vr.

i

ft"v(

| , v 7V»i. • >. 4SA9IMÍ' T ' *

| , v

L'Associació Veïnal Amics de Valldoreix es va fundar el 1992 com a protesta per la doble taxa que es feia pagar per l'enllumenat al veïnat de Mas Fuster

Joc de pistes pei la sena de Ce :.pis del 1993 Foto: ARXIU AVÍ

Una associació bastant jove que pretén aconseguir la participació del veïnat de Valldoreix

La qualitat de vida, la millora dels equipaments, el coneixement de l'entorn i la divulgació cultural fan de l'AVAV un lloc de trobades on es conjuga la tasca reivindicativa amb la pluralitat d'activitats

FRANCESC CARBÓ

Com en moltes poblacions i districtes, també a Valldoreix diverses associacions de veïns treballen per millorar la qualitat de vida dels seus habitants i fomentar la cultura i el conei­xement del barri on es viu. Aquests objectius intenta dur-los a terme des de l'any 1992 l'Associació Veïnal Amics de Valldoreix. L'entitat va néixer entre diversos habitants de Vall­doreix que estaven descontents

pel caràcter que tenien les al­tres associacions d'aquest dis­tricte santeugatenc. "Volíem crear una entitat més parti­cipativa, més casolana i on hi hagués un veritable caliu asso­ciatiu", ha comentat Juanjo Cortés, el president actual. Pen­sen que ho han aconseguit i que ara com ara poden presumir que l'associació és plural i que tot­hom hi té cabuda. El seu nai­xement va obeir a una pro­blemàtica concreta dels veïns del barri de Mas Fuster, que es queixaven de la doble taxa que

l'entitat local menor els feia pa­gar per l 'enl lumenat . En aquests tres anys han treballat en aquesta línia de protesta que comporta la millora de la quali­tat de vida. Van aconseguir pa­ralitzar unes obres del passatge de Rubí d'una indústria quími­ca que no tenia els permisos co­rresponents. Han treballat tam­bé pel problema de les línies d'autobusos que no atenien prou bé els veïns de la zona de Valldoreix propera a Mira-sol. En el seu moment van sol·lici­tar a la Generalitat que fes es­

tudis sobre el nivell de conta­minació sonora que provoquen els túnels de Vallvidrera, i per la mateixa època es va dur a terme el treball que l'entitat va fer en­tre els veïns de Can Montmany per aconseguir pressupostos per a la millora de la urbanització del barri. Un seguit de reivin­dicacions que han anat paral·leles a la col·laboració que han dut a terme amb l'Entital Municipal Descentralitzada. L'entitat té una junta directi­

va i un petit local a la plaça de l'Estació s/n de Valldoreix. Ge­

neralment hi són els dissabtes a la tarda, si bé també es pot lo­calitzar el president al telèfon 674 41 42, si es vol informació puntual. Actualment són 142 socis que paguen una quota de 3.600 pessetes anuals. Periòdi­cament editen un butlletí que informa de les activitats, les pro­blemàtiques i convida la gent a conèixer aspectes de Valldoreix de tipus social, geogràfic o històric. Quan fan sortides o ex­cursions editen un fullet in­formatiu de l'activitat titulat Per acut.

OS4GUVITO6 Divendns, 19 d'abril de 1996 Societat 19 La R a d i o g r a f i a

A S S O C I A C I Ó V E Ï N A L A M I C S D E V A L L D O R E I X

SEGUIT ^W'^'ü"

* %

" A v •-Z. 'entitat col·labora sovint amb el Museu de

Valldoreix fent exposicions temporals i amb l'EMD per organitzar la festa major, l'Aplec de la Salut i

la cavalcada de Reis Calçotada el 1993 ,i Valldoreix amb assistència de diveisos membres ds

'' ntitat. Fotos ARXIU ASSOCIACIÓ VEÏNAL AMICS DE VALLDOREIX

El guardó Aqualonga vol premiar la gent que treballa desinteressadament per Valldoreix

Sopars a la lluna, volades d'estels, fires de brocanters, excursions, calçotades i visites culturals omplen anualment el ritme imaginatiu de l'entitat

FC.

La part de difusió cultural i de l'entorn és una part important de la dinàmica de l'Associació Veïnal Amics de Valldoreix. Al­gunes van lligades a les que organitza l'Entitat Municipal Descentralitzada. La fira de bro­canters s'ha dut a terme en el marc de la festa major del 15 de setembre. La van començar a fer el 1992 i amb alguna interrupció s'ha repetit a l'era de la rectoria

amb notable èxit d'expositors i de visitants. També dins de la Festa Gran ja van organitzar l'any passat una volada d'estels en col·laboració amb una organitza­ció barcelonina especialitzada en aquestes aficions. Es du a terme als patis del CEIP Ferran Clua i la pretensió és donar-hi conti­nuïtat. En el marc de les festes popu­

lars, participen en la cavalcada de Reis amb una carrossa petita des d'on llancen caramels, i pel 12 d'octubre, en el tradicional

Aplec de la Salut, a més de di-namitzar la trobada ajLiden eco­nòmicament a pagar la cobla. Amb aquest esperit de buscar la participació lúdica dels veïns amb força imaginació, el mes de juliol convoquen a la Salut la gent que vol fer un sopar sota la lluna plena. Els que s'hi animen porten el menjar, mentre que l'associació es fa càrrec de les postres i la beguda. Amb aquest esperit s'ha volgut recuperar una tradició dels anys seixanta que ja organitzaven estiuejants vall-

doreixencs. Les excursions i sortides, una

per mes, han anat agafant adep­tes entre el veïnat. A banda de donar a conèixer indrets de Coll-serola com l'antic casino, la cova dels Xampinyons o les escletxes del Papiol, on seixanta persones van participar en un curset d'es­calada, s'ha anat a Collsacabra, a Sant Pere de Graudescales i a Tragó de Noguera, un poble abandonat de la Catalunya inte­rior. A les sortides s'hi va amb cotxes particulars, amb una mit­

jana de cinquanta assistents. El 1993 l'entitat va crear el pre­

mi Aqualonga, que durant tres anys ha recaigut en valldorei-xencs que treballen pel poble sense cap ànim de lucre i de for­ma desinteressada. Un premi que porta el nom d'un topònim d'un terme de Valldoreix i que el 1993 va recaure en Josep Altet, im­pulsor del museu local; el 1994, en Rosa Maria Marquès, dina-mitzadora de moltes activitats, i el 1995, en Antoni Zamora, pre­sident de la Creu Roja local.

ELS4GVlVraNS

20 Opinió

J H ^ Divendres, 19 d'abril de 1996

E d i t o r i a l

rXS/CATVTOíNS

Sctm.ui.iri independent de Sant ( i n ^ j t del V i l kS

V T ó» SwH Cugat. SL.

Consell d'Administració Rjmun ( I Í . H I Ipre·.identí

J i^ep M (:.diren/o. \ J V KT I <>rnc]ls, l'erc Ks(|iicrda

Directora ( é lu("emjd j ,%

Redacció SIIM.I H.HI..M». (.AU Mmel l . \ni ;els<:^ti iLT:i .

R.HIH.H l·iupie. I x i m c » l.. trh... \ ! e \ l . n p c / . M .in>e S.mt. l 'ere IV li. I- J i u r d Jencr

Equip comercial V i . u i - M t . . . ! •. , I ' . / , .

Consell Editorial K. i i i in i i í . i . i i i ip reMdenr t

Inscp M ( .dne i i / i ' iM^ -p reMi leu t l MniifM.Tr.il l í i iml· . i i i i.\ iceprcsidenuil

I Min i-s, ('.irh... J.,rdi < .ivis. Njreís Castanyer. l'c re I ni i ic ída, \ . u ier l urncIU, k r i s t un Herhol /he imei ,

Rnneli l 'eJrn. Ramon l'fos. L l u í - l»ii iK, Knul i Re ne. j . tumc Vihar. l\ io> Soler. Josep A. Teixidó.

Jojn ' I t inns j . Ju;in l i ov j nd CèluCcni .u iL is isc í . rc iJr i j l

Subscripcions i Club del Subscriptor •\nn.i H.irncd.i

Fotografia Xavier Larmsa

Responsable de disseny I J m c p l e r r i i v . b

Impressió K w i m p r c s 19721 44I.O.S.M5

Distribució \ | . . i l iny Vallès S i , . lel SM J.V7I

D i p ò s i t l e n a l : ( i l - H í . S - W

HI-.VI i:in> .IIIU'IK IJ «-•- < ..iniin· i-ri e h ciluiiü-iU Kli jnn lc · . i tgiuls

Un projecte històric L'enllaç entre la Rambla del Celler

i l'avinguda Francesc Macià a l'alça­da del Monestir és un projecte que, objectivament, comporta un canvi històric en l 'entorn urbanístic del centre. Per diversos motius. Primer. es recupera i revalorit/a una /ona que havia quedat molt retrassada res­pecte LIIS nous barris que s'han cre­at a Sant Cugat. Segon, desaparei­xen definitivament els obstacles que de sempre havien separat els sectors Nord i Sud de la ciutat. El pas previ per aconseguir-ho va ser, evident­ment, el cobrient de la riera. I, tercer, permet plantejar-se per primera ve­gada la possiblitat real de tancar als cotxes el carrer Santiago Rusinol, una experiència que ja s'ha viscut, pun­tualment, en les dues darreres Fes­tes Majors. Més contundentment : sense la construcció del vial i l'apar­cament que desviï el trànsit que arri­ba des de la carretera de Cerdanyo­la i Col l Fava ser ia i n v i a b l e la vianalització de Santiago Ruseinol. Per tant, és un pas previ imprescin­

dible cap al tancament del centre als cotxes. Com encaixa, però, el projecte de connexió amb la Rambla del Celler en la remodelació global de tot el centre de la ciutat? Fs evident que, a la llarga, reordenar el nucli impli­carà introduir canvis en la circulació i la direcció dels carrers. Fn princi­pi. el projecte que es va aprovar di­marts no té perquè tancar cap pos-siiblitat: està previst que, tant el vial de connexió amb la rambla com la rambla mateixa siguin de doble di­recció. Per tant, no s'està condicio­nant en absolut la reordenació defi­nitiva del trànsit. El projecte, però, no s'ha presentat contextualitzat en un pla més ampli, tal i com recorda el grup socialista. I de fet, a hores d'ara, moltes preguntes no tenen res­posta: com es definirà la Rambla del (leller en direcció al carrer Francesc M o r a g a s - c a m p d e fu tbo l i p o -liestportiu inclosos-? l 'na altra reflexió: apostar decidida­ment a favor del vianant fa necessà­

ria una campanya d'informació ex­haustiva que incideixi en les rutines de comportament que fins ara ha de­mostrat el conductor. A tothom li és familiar la imatge del cotxe que apar­ca en segona fila -amb el risc conse­qüent de multa- abans d' utilitzar al­gun dels aparcaments públics que existeixen a la ciutat. Un planeja­ment que introdueix modificacions d'aquesta magnitud en l'entorn físic del centre ha de tenir en compte, per força, el factor didàctic. L'exemple podria ser la Ronda Nord, una via de la qual, fins ara, no se n 'ha tret el r end imen t que potenc ia lment té . Potser millorarà un cop entri en fun­cionament l'avinguda Francesc Ma­cià que connectarà d i rectament el barri de Coll Fava amb el Mones-tir.En tot cas, les dades demostren que els cotxes creixen al mateix rit­me que la població -quasi dos mil anuals- i que cal avançar-se al futur amb solucions si no volem que el fu­tur ens atrapi. El projecte que s'ha aprovat n 'és el primer pas.

Sobre l'escola Avenç i els seus valors educatius Vull aprofitar aquest espai per

denunciar un fet lamentable i sig­nificatiu que he viscut a l'escola Avenç de Sant Cugat. Fins fa ben poc hi he estat treballant com a monitor tic menjador; un parell d'hores diàries animant els nens a menjar i respectar-se mútua­ment... una barreja d'educador i vigilant. I )oncs bé, ara fa tres set­manes se'm comunica que per se­guir treballant a l'escola he de can­viar el meu aspecte físic, ja que, segons diuen, resulta "poc edu­catiu"... Poc educatiu? Puc ad­metre de bon grat una desaví-nença estètica. Amb cabell llarg i despentinat, barba clapejada i pan­talons foradats, no pretenc ser mo­del de bones maneres. Però con­siderar que això resulta perjudicial per a l'educació dels nens és simp­tomàtic de quina és la línia pe­dagògica que està adoptant l'es­cola els darrers anys. Rebutjant les condicions que aquesta m'impo­sa, vull denunciar aquests valors, precisament molt poc educatius des del meu punt de vista.

Si considerem que el pare-pro-fessor-monitor educa especialment a través del seu propi exemple, puc deduir que el meu model és negatiu per als nens; una invita­ció a la mola vidti o senzillament un exemple perillós en un món pro-

E i l e c t o r e s c r i u

Kls textos trameses a aquesta secció no han d'excedit de les 20 ratlles mecanografiades. L'autot els podrà

signat amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original lia de venir signat i és imptescindible que

hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. KI.S 4 CANTI'ONS es

reserva el dret de publicar els textos tramesos, i et dret de resumir-los quan ho consideti oportú.

fessional competitiu on la imatge és condició prèvia de l'èxit. I na escola orientada a pujar nens com­petents i preparats no pot arriscar-se a educar, de veritat, en la di­versitat. d'És preferible aquesta uniformització empobridora a una educació que fomenti la creativi­tat i la llibertat, fins i tot en coses tan secundàries com l'aspecte fí­sic? L'escola podria ser un bon lloc per desfer els prejudicis que rela­cionen certes imatges amb caràc­ters possotes, agressius, infantils... però m'han dit: "La societat és així i ens hi hem d'adaptar..." Doncs, quina ambició educativa té un centre que es dedica a pre­

servar i enquilosar els valors do­minants, siguin bons o dolents? Quan deixarem de valorar les

persones per criteris tan simplistes, fàcils i injustos com el de la seva aparença externa? Els simbolis­mes que s'amaguen darrera cada opció estètica són un element més, no necessàriament negatiu, dels infinits trets externs i interns que dibuixen cada persona.

La intolerància en aquest tema està tan subtilment normalitzada que potser pensareu que els meus arguments són la cara amable d'un revers antisocial i rebel... Però jo tan sols vull reivindicar la llibertat en tots els àmbits i el paper ne­

cessàriament capdavanter dels centres educatius. No vull fer ban­dera d'uns cabells llargs, que ni tan sols em queden bé, però si la societat fa bandera de la bona imat­ge, el tema es converteix en una qüestió de principis. / ARNAU MONTSERRAT VILASECA. Sant Cugat.

Deixats de la mà de Déu Sóc una veïna de la Floresta que

ja comença a estar cansada que el nostre barri estigui absolutament deixat de la mà de Déu. L'últim exemple d'aquest abandonament té com a protagonista el servei de Correus, que m'ha enviat el rebut

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l e s

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de to t a l l ò

q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

EI^4CAINT0NS

de l'impost de vehicles amb dos mesos de retard, la qual cosa ha suposat per a mi haver de pagar el recàrrec corresponent. Fa uns mesos, el servei era immillorable, però d'un temps ençà, ja ens hem acostumat a rebre les publicacions setmanals de tres en tres (la pri­mera amb tres setmanes de re­tard); les invitacions, dies després que tingués lloc l'esdeveniment al qual ens convidaven, i les cartes, tant personals com laborals, amb un retard considerable o, de ve­gades, mai (hem arribat a trobar cartes d'altres veïns llençades en­mig del carrer). Diverses vegades he formulat queixes, i em consta que d'altres veïns també ho han fet, tant verbalment com per escrit al servei de Correus, però pel que sembla aquest problema no es resol.

Amb aquestes ratlles m'agrada­ria encoratjar tots els usuaris d'a­quest servei que reben el correu amb deficiències que vagin a Cor­reus a formular les seves queixes, ja que tots tenim dret a rebre la correspondència puntualment i en condicions. Sóc subscriptora d'Els 4 Cantons i, per sort, no uti­litzeu el servei de Corceus per fer-me'l arribar, si no, vés a saber quan el rebria. Ah!, i aquesta carta l'en­vio per fax, no fos cas que es per­dés o arribés l'any 2000. / Una florestana.

ELS4CANIÜN5 Divendres, 19 d'abril de 1996

La l l o t j a

"Made in Sant Cugat" IOSEP M. CABRERIZO

Opinió 21

No fa gaire, ens trobàvem al restaurant El Mesón uns quants amics fent petar la xerrada, i, com passa en aquestes ocasions, si el tema és Sant Cugat, van sorgir idees d'allò més interes­sants del que convindria ara per donar una altra empenta al di­namisme santcugatenc. Un deia que ens cal un pavelló firal per acollir peti ts cer tàmens, con­gressos i mostres de tota mena. Que ens cal treballar sobre la base de fer participar el ciutadà en una idea d'imatge de la ciu­tat. Un altre deia que la situació tan propera a Barcelona és força bona per atraure projectes temà­tics, que per costos i per situa­ció geogràfica es podrien fer aquí. No va faltar qui opinava que el mític any 2000 era una bona fita per a la consolidació del model de ciutat de què tan­tes vegades hem sentit a parlar. Moguda sembla que és el que ens falta. Moguda, com es diu avui, que sembla que en els úl­t ims mesos està en una fase d 'estancament perillosa. Sem­bla com si un cop inaugurat el Centre Cultural, la ciutat hagi entrat en un cicle apàtic o de desinflament general semblant al que va viure Barcelona un cop acabats els Jocs Olímpics. Una situació que ara, gràcies a n o u s p r o j e c t e s com el Ma­remàgnum, sembla que ha su­perat. Salvant les diferències, a Sant Cugat també vam tenir un parell d 'anys de moltes inau­guracions, de molta moguda. Al-

/ TAA/r oue TÍ ü>£h/oHf*/Aaó D'oA/aeu "7 jossr jefiNtL /i _____-J

c&i/tettito

gunes, fins i tot, qualificades de faraòniques, però a la vegada també embegades i necessàries, com s'ha demostrat. Noves vies de comunicació, nous espais pú­blics, tots de mica en mica han anat canviant la fesomia del po­ble. Avui quasi ningú, quan en parla i en presumeix, l'assenyala com a poble. Potser només ho fem aquells que, com jo mateix, hi hem nascut, que per més que ens el canviïn sempre serà el poble. Poble o ciutat, el que és cer t és q u e S a n t C u g a t de l

Il·lustració: J.M. CABRERIZO

Vallès és un bonic municipi al peu mateix de Collserola a no­més un cop de pedra de Barce­lona. Amb una població que, de la manera que sap, lluita per mantenir-se distant de la gran metròpoli barcelonina, no en quilòmetres, sinó, sobretot, en identitat. El que passa és que potser no en tenim prou llui­tant sempre amb la mirada po­sada en el melic de la història, les arrels o les tradicions. Potser ens calen nous reptes, aixecar la mirada i posar els objectius

en l 'horitzó per tal d'afrontar millor el futur, sense deixar de ser el que som i el que volem ser. Ens falten projectes que ens portin a consolidar-nos com a ciutat, d'acord. Però no qual­sevol ciutat. Els santcugatencs, em consta, la volem cultural, re­sidencial i, fins i tot, de serveis. Amb imatge pròpia i reconegu­da arreu del món: quelcom sem­blant a Made in Sant Cugat. Per d e s c o m p t a t q u e la s i t u a c i ó econòmica actual no ajuda gai­re a crear noves expectatives,

però és necessari trencar amb aquest tòpic.

Veient l'engrescament dels qui ens trobàvem reunits en aque­lla xerrada, penso q u e és un tema que pot ser contagiós. Dit d'una forma entenedora, que si es vol i es parteix de bones ide­es, és possible emprendre nous p r o j e c t e s , p e r d i f í c i l s q u e aquests semblin. Sobretot, te­nint en compte que qui no mos­tra apatia en aquests moments és el sector immobiliari, sector que a la nostra ciutat treballa a marxes forçades, com si la crisi no tingués res a veure amb ell. Sant Cugat , si no vol acabar convertint-se en un barri dor­mitori de Barcelona més, hauria de plantejar-se noves expecta­tives u rgen tmen t i, sobretot , assolir-les.

Es diu que hi ha setmanes que es fan moltes activitats: espor­tives, lúdiques, culturals... I això és un bon símptoma, però el sol fet de distreure i entretenir el personal no és per si sol garan­tia que anem en la direcció cor­recta. Ho seria, potser, si això signifiqués també més partici­pació en les del dia a dia. I pen­so que no és així. Deixo anar una apreciació meva que no sé si és compartida, però la deixo anar per si algú té quelcom a dir... Em fa la sensació que qua­si sempre trobo les mateixes persones, les mateixes cares, en els mateixos llocs, és cert? Si ho és, què vol dir, això? Algú pot explicar-ho?

L 'Acudit

QV)£ S e v e w P AQuesT mes er KEttefes

I ft S e S C M N l S f t R . - -

EH u

ÍV T Í T O \\

ftrtva E-LS Nfc-rs, Zft Aé-crvotoj

\HsÍTRft eLS tsr rncs,

€L· Cf tSPl*- , P i N T f l R . . .

En \ FPU.TR «*ft T e m e s .

0H> s&*

L a F i n e s t r a

Versos gravats IOSEP M. IAUMÀ

Quan fa poc parlava aquí mateix de les tres exposicions de Josep Grau-Garriga, no sabia que el final de festa encara havia d'arribar: aquest cap de setmana ens presenta uns gravats amb versos de José Maria Valverde.

Que gairebé tot el que sé ho degui al professor i amic Valverde no m'invali­da, crec, per celebrar aquesta tornada seva a Sant Cugat, on, durant deu anys, va bastir els pilars de la seva vida i obra. Aquí va traduir els grans clàssics (Shakespeare, Goethe, Dickens, Mel­ville, Txèkhov...) i va escriure versos meravellosos:

siempre volarà el dial, siempre ha brà prisa y sueno y agonia I Però astme conten to,/ con ver que esfiel la vida y canta y rezaf con su primer acento

Ja sé que ens hem tornat sords a la poesia. El soroll continu de les ràdios, les teles i les músiques de fons, com el

sensacionalisme cada vegada més cri­dane r de la premsa, han aconsegui t que ja no sentim la veu que ens parla de veritat. Però sense ella perdem el fil i no som més que autòmats desorien­tats.

J.M. Valverde, que va ser pioner a re­flexionar sobre la importància del llen­guatge, ens ha ensenyat que som en la mesura que trobem les paraules jus­tes . El l lenguatge és el nostre aire i aliment. Allò que recordem mot a mot és com la nostra carn i sang. Si no re­cordem res, és com si fóssim de palla. Per això, una exposició de versos seus gravats esdevé simbòlica: hauríem de fer com Grau-Garriga i gravar al cor versos com aquests a la mort de l'altre poeta santcugatenc Gabriel Ferrater: que aquella charla intermitente,! cortada, no se puede haberl acabado, y queda en el aire,I mensaje y clave de cuanto es,I y se harà un mensaje mas clarol para que hablemos otra vez.

HS4CAIYraN§

Reconvertir »l crèdit L'Ajuntament tic Sant Cugat ha decidit rcconvcrctèdit de l.HlXI milions de pes­setes en un crèdit a llarg termini. I.'àrea d'Kconomia afronta el pagament a tres anys, amli la qual cosa enguany només s'hauran de pagar interessos. Plana 22

22 Economia

Amoblar la casa La propietària de la botiga de mobles Mobles Carré afirma a l'entrevista de la secció L'Empresa que "moblar la casa és un inversió" i que no s'ha d'entendre només com una despesa. Plana 23

Divendres, 19 d'abril tie 1996

In v e r s i ó

Les noves tecnologies absorbeixen gran part de la reinversió

Hewlett-Packard Espanyol destaca en el conglomerat internacional, pels seus guanys Les empreses i multinacionals instal·la­

des a Sant Cugat han mostra t un in­

terès especial en la reinversió dels be­

neficis en noves tecnologies. Exemples

clars d 'aquesta dinàmica són Lucas i

Hewle t t -Packard , però la tendència es

conf i rma en la major ia d 'empreses de

la comarca . Els beneficis empresar ia ls

d e Lucas han aconsegui t q u e l 'empre­

sa recollís la medal la a l'èxit exporta­

dor l'any passat , i aquesta temporada

les vendes a l 'estranger han superat

amb escreix les de l 'exercici anterior.

En el cas de Deutsche Bank hi ha un de-

crement a causa de les reinversions.

CM. - Sant Cugat -

L'empresa que, sens dubte, ha sumat beneficis cada any des que s'ha instal·lat a Sant Cugat es I !ev\ lett-Packard Kspanyola. La divisió barce lonina de la multinacional nordamericana no sap que és restar en els darrers anys. I, a més, les sumes de cada nou exercici li donen prestigi com a centre important de l'ex­pansió empresarial . Hewlet t -Packard Kspanvola va facturar un total de 151.380 milions de pessetes durant l'exercici del 1995, un 40' í més del que va facturar al 1994. D'aquest total, l l i ' va r eg i s t r a r un to ta l d e 91.750 milions de pessetes de les exportacions, xifra que sig­nifica un increment del 58% res­pecte a l'exercici anterior.

Qui també suma és l'empresa Lucas —empresa que la tem­porada anterior va rebre la me­dalla al mèrit exportador—. Du­rant l ' exe rc ic i de l 1994-95, Lucas va registrar uns beneficis

empresarials de 2.450 milions fitis globals abans d' impostos de pessetes, xifra que va per- de 1.171 milions de pessetes. metre fer inversions per valor dels quals va destinar-ne 975 a de 1.150 milions de pessetes en la inversió en noves tecnologies. noves tecnologies. L'exercici an- La seu de la mul t inac iona l terior, Lucas va tenir uns bene- Deutsche Bank a Sant Cugat

Les exportacions com a base

CM.

• Les exportacions són una de­ies parts més importants dels ingressos de les empreses de Sant Cugat. Aquesta tendèn­cia no es pot mesurar en el cas de les enti tats financeres, ja que no hi ha dades d'impor­tacions i exportacions. Però en aquest cas són les transaccions les que permeten pensar en un mercat internacional sòlid. El cas de Deutsche Bank n'és un exemple. La instal·lació de Deutsche Bank a Sant Cugat va incrementar les transac­

cions in t e rnac iona l s , però l 'empresa que ha lligat més clarament les relacions amb l'estranger ha estat Lucas, ja que la planta de Sant Cugat destina tot el que produeix a la venda a l 'exterior. Igual­ment, la multinacional nor­damericana va començar a tre-bal lar a Ba rce lona a m b la intenció de destinar tots els productes a l'exportació, però l'èxit de les vendes a l'Estat Espanyol ha pe rmès que la empresa pensés també en es­tablir-se també al mercat in­tern.

Comerç

Es fa un pla especial per instal·lar un supermercat a Coll Fava

La superfície destinada al sector comercial s'ha reduït d'un 68,4%

CM. - Sant Cugat -

El pla especial d'ordenació que es va aprovar dimarts passat al ple de l'Ajuntament servirà per requalificar la superfície que es destinarà al sector comercial a la zona de Coll Fava. El pla d'or­denació incial contemplava dues parcel·les que suposaven un to­tal de 10.800 metres quadrats, dels quals, 8.640 metres qua­drats eren superfície edificable. Però la reordenació que suposa l'aprovació del pla especial d'or­denació ha suposat un decre-ment del 68,4% de la superfí­cie d e s t i n a d a a imp lan tac ió comercial. Actualment, es con­templa la possibilitat de destinar una sola parcel·la a aquest sec­

tor, la qual cosa suposa un total de 3.421 metres quadrats de su­perfície —2.720 metres quadrats edificables—. A més, el pla es­pecial suposa la reconversió de l'alçada edificable. Segons l'à­rea d ' l rbanisme, els 12 metres d'alçada edificable passarien a ser només 6 metres d'alçada. D'aquesta manera el percentat­ge de superfície edificable s'in-cremenatar ia de forma horit­z o n t a l . El [íla e s p e c i a l d 'ordenació afecta exclusiva­ment la illa delimitada pels ca­rrers Salvador Espriu, Josep Vi­cenç Foix i Pau Ylè, i permetrà "modificar paràmetres, sense afectar l ' ed i f icabi l i ta t de la zona", segons ha explicat el cap d'àrea d ' l rbanisme, Francesc

Borràs. La proposta inicial —aprova­

da per unanimitat al ple de di­marts passat— dóna peu a la presentació i exposició pública. Per tant, no es podrà parlar en termes més precisos fins d'aquí a uns mesos, segons ha afirmat Borràs. Precisament, aprofitant la situació el regidor socialista Joan Gaya va proposar a la res­ta del consistori "que es podria fer un estudi sobre la saturació de superfícies comercials que hi ha a Sant Cugat". L'alcalde. Joan Aymerich, creu que la idea del socialista "és bona, però — segons diu— s'ha de tenir en compte que la llei no permet que des dels ajuntaments s'hi faci res.

t a m b é ha registrat xifres as­tronòmic] ties durant els dos da­rrers exercicis fiscals.

La facturació de l 'entitat fi­nancera a lemanya va ser de 1.266 milions de pessetes du­rant el 1995. 253 —1.519 mi­lions de pessetes— milions de p e s s e t e s menys que en l 'e­xercici anterior. La diferència entre els dos exercicis fiscals es deu als "ajustaments que ha ha­gut de fer l'entitat per integrar les dues xarxes d'oficines que pertanyien als dos bancs que es van fus ionar per c o n s t i t u i r Deutsche Bank Espanyola S.A. —Banco Transatlàntico i Banco de Madrid—.

Amb tot, els responsables de l'entitat financera alemanya ha volgut destacar que la disminu­ció dels beneficis registrats al fi­nal de l'exercici de 1995 no es pot llegir com un decrement de la funcionalitat de la feina feta, respecte a l'exercici del 1994, sinó a causa de les reinversions fetes en la mateixa empresa.

La Cambra de Comerç legalit­zarà el llibres del Registre

- Sant Cugat -

La C a m b r a Oficial de C o ­merç i Indústria de Terrassa ofereix el servei de legalitza­ció de llibres al Registre Mer­canti l . La iniciativa, q u e es va engegar fa dues tempora­des, cont inua vigent, perquè. segons la Cambra , ha donat bons r e s u l t a t s s e m p r e q u e s'ha fet.

El s e rve i , q u e s ' e m m a r c a dins del conveni que la Cam­bra de Comerç de Terrassa va signar amb el Registre, per­met evitar al màxim els des­p laçaments i les pè rdues de t e m p s que suposen aques t s tipus de tràmits a causa de les cues que habitualment es for­men a les oficines del Regis­tre Mercantil, segons fonts de la Cambra de Comerç .

Les empreses in teressades a utilitzar aquest servei tenen fins al 30 d'abril per presen­tar els llibres -mitjançant fulls e n q u a d e r n a t s a m b p o s t e ­rioritat a la reali tzació d 'as­s e n t a m e n t s i a n o t a c i o n s - . Malgra t això, la C a m b r a de Comerç, que ja té a disposició de les empreses els impresos oficials, n o m é s a d m e t r à els llibres fins al dia 25 d'abril vi­nent . / C M .

F i n a n c e s

L'Ajuntament refinançarà 1.800 milions de crèdit en tres anys

L'àrea d'Economia té el permís de la Generalitat

CM. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat refinançarà un crèdit de 1.800 milions de pessetes per trans­formar-lo en un préstec a llarg termini. Segons es va aprovar en el ple de dimarts passat, l'à­rea d'Economia ha demanat el corresponent permís a la Gene­ralitat de Catalunya per refi-nançar un préstec sindicat, pos­sibilitat que ja es preveia en el pla econòmico-financer que es va aprovar el mes de setembre passat. El préstec, que puja a un total de 1.8(K) milions de pes­setes. complia el primer venci­ment aquest any. Això suposa­va que l'Ajuntament havia de fer efectius dos pagaments de 210 milions cada un - u n ara i

un altre a finals d ' any- . Dels 210 milions de cada pagament, 92 milions corresponen a inte­ressos i la resta a amortització, segons ha explicat el tinent d'al­ca lde d ' E c o n o m i a , P a s q u a l d'Ossó.

El refinançament suposa que ara es pagaran els 92 milions cor­responents a interessos, i la part corresponent a l'amortització no es començarà a pagar fins d'a­quí a tres anys. Per poder de­manar aquest refinançament, l'Ajuntament ha demanat la tu­tela financera de la Generalitat, tot i que en un principi, l'àrea d'Economia no l'havia sol·licitat "per desconeixement", segons D'Ossó. La proposta es va apro­var per tretze vots a favor, cinc en contra i tres abstencions.

ELS4CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996 Economia 23

Les Empreses

L'empresa Carré Mobles funciona a Sant Cugat des de fa 47 anys. Gairebé amb el canvi de mil.lenni, complirà 50 anys. La gerent, Lourdes Carré, continua amb professionalitat la feina que va començar el seu pare en una botiga de la plaça del Monestir. Carré Mobles, una empre­sa pionera en el sector a Sant Cugat, exporta el seu estil arreu d'Europa. Lourdes Carré considera que comprar mobles és fer una inversió im­portant. Per això, els clients valoren la qualitat del producte.

LOURDES CARRÉ. Gerent de Mobles Carré

"Comprar el mobiliari és fer una inversió per a la casa"

ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cugat -

-Una bona part dels mobles que veneu en aquesta botiga els fabriqueu vosaltres matei­xos. -"Sí, però no són els únics. El

primer taller era a Rubí, des­prés vam venir aquí, al carrer Francesc de Moragas. A la plan­ta baixa hi havia el taller, que tenia gairebé mil metres qua­drats. Aleshores eren unes di­mensions considerables. A dalt hi havia la botiga. L'any 1975 vam inaugurar la fàbrica de To­relló, que és un altre món. Són 12.000 metres quadrats de fà­brica i hi ha més de cent perso­nes treballant. Ara, la botiga està separada i no només venem mo­bles fabricats per nosaltres, sinó també d'altres primeres mar­ques."

-De la mateixa manera que els mobles que fabriqueu es venen en altres botigues. -"Exacte, van arreu del món.

Aquest mateix cap de setmana anem a una fira de mobles a Lu­xemburg. Actualment estem ex­portant, i els nostres mobles es distribueixen arreu de l'Estat espanyol." -El procés de fabricació ha

canviat gaire, en aquests anys? -"No és que hagi canviat molt,

és que no té res a veure amb el que es feia al principi. Actual­ment, la fàbrica està completa­ment mecanitzada. Es una pro­ducció en una línia contínua; la matèria primera entra per un costat, unes màquines li donen forma, i després passa a la sec­ció de vernís, a la de muntatge

LLOGO PIS CÈNTRIC A RUBÍ

1 2 0 m2

5 9 . 0 0 0 pts.-+ DESPESES ESCALA

TL 453 16 35

Lourdes Carré, gerent de Fempresa de mobles, a la botiga on s'exposen. Foto: XAVIER LARROSA.

i al magatzem." -EI material que es fa servir

per fer mobles és conglomerat de fusta. Com es donen els tocs de qualitat? -"Avui en dia, mobles de fus­

ta massissa es pot dir que no n'hi ha, i els que es fabriquen es fan artesanalment. El moble modern no pot ser tot de fusta massissa, s'ha de tenir en comp­te que el planeta s'està defo-restant. El que dóna un segell de qualitat al moble és que tin­gui algunes parts, que acostu­men a ser les més febles, de fus­ta massissa. Jo entenc que hi ha mobles d'estil clàssic, francès,

castellà o català, que són mas­sissos, però són peces indivi­duals, que no han de casar amb res. Són peces d'ebenisteria." -Com ha canviat el gust de la

gent? -"Actualment hi ha una ofer­

ta molt àmplia, ara trobem de tot. Quan jo acompanyava el meu pare a les fires fa molts anys, quedàvem bocabadats amb qualsevol cosa, no només amb els mobles. El moble clàs­sic presenta un problema, i és que no resulta assequible. El que la majoria de la gent busca és que el moble tingui una fun­cionalitat, un bon preu i que tin­

gui un disseny acurat i ben fet." -Un bon moble és necessària­

ment car? -"Un moble és una cosa que

ha de durar molt, és una inver­sió, des del meu punt de vista. Per aquest motiu, la gent no compra d'una manera lleugera. Hi ha molta gent que és exi­gent, però en el fons no sap gaire el que està comprant. Actualment, per exemple, és moda la melamina, que no és altra cosa que paper, i dura molt menys. Per això els mobles són molt més econòmics. És molt important que la gent sigui conscient d'això."

Una empresa que va començar a fabricar mobles a Rubí

L'any 1949, Carré Mobles va obrir una petita botiga a Cal Gerré. a la plaça del Monestir, on ara hi ha un restaurant. Amb els anys, el propietari va deci­dir instal·lar una botiga i des­prés un taller a Rubí, al carrer de la Justícia. L'any 1965, el ta­ller i la botiga es van traslladar al carrer de Francesc Moragas, a Sant Cugat. Van ser els pri­mers. Deu anys més tard, al 1975, el taller es va transfor­mar en una gran fàbrica a To­relló. Des de les primeres pas­ses de l'empresa, cinquanta anys d'història contemplen l'e­volució de Sant Cugat. L'any 1999, Carré Mobles farà mig segle. A la botiga, a l'escala que comunica amb la planta sub­terrània, hi ha una petita mos­tra dels instruments que es van utilitzar al principi. Un cartell indica: "Quan aquestes eines es feien servir, Carré ja fabri­cava mobles." /À.C.

CREACIÓ I DISSENY

APA? JOIERS- TALLERS PROPIS

OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

BREITL ING KRONOS MEGA A

ífJUNCHANS m°uS;í..'5c,c, i I JlamiLton

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Saní Cugat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

glM'?-

SISTEMES I EQUIPS D'ALTA SEGURETAT

& CONTROLS VIA RADIO

PORTES AUTOMÀTIQUES

Auttmmtzsctt

n s S a l a , S O T e 5 8 9 1 7 9 9 S a n t C u g

El^4CAIVraNS

Classificats Divendres, 19 d'abril de 1996

guia pràc tica

• MENJARS PREPA­RATS TASTA'M 5 8 9 2 9 2 9 / 5 8 9 3 5 35

• S U P E R M E R C A T V I L A R Ó 5B93SB2

• DISPENSARI VE­TERINARI DEL VALLÈS. S .L Urgències 24 h C/ Sabadell. 23. Sant Cugat

Tel. urgències 906 89 81 36

• L A F A U N A . Rambla del Celler, 3 5 - 3 7 . 674 13 05

• A N T E N E X C / Àngel Guimerà , 2

• C O P Y - G R A F I C C / C a n Matas . 8 fi/5 36 53

• C O P I S T E R I A T H E R C/ Sant Antoni, 24 . 5B9 74 42

• J O R D I M E R C A D É Cl Creu, 6-8. 2n 3a 5 8 9 65 61 0 908 49 45 19

• B O N A V E N T U R A A R A N C O R B E L L A Rbla. Rivatallada 6-5 569 49 12

T O R R E B L A N C A Av. Torreblanca. 2 -8 - local garatge 589. '4 SI

• D .G . D ' A S S E G U ­R A N C E S Rambla del Celler, 95. 675 42 03

SANT C U G A T

C'.FSTIÓ, S A .

Servei

d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

generals i

administració

de f inques.

[ / Santiago Russinyol, 32. Tel. 675 17 02 474 óó 49

Fnx: 589 V 74

• D O M È N E C A V A L A C / C a r m e . 3 1 67* 71 42

• J . G . A S S O C I A T S PI. Barcelona, 9 - baixos 675 30 12

• A U T O E S C O L A C A S A S

C/ Martorell , 4 7 674 14 91

• F1LACAR Ctra. Cerdanyola , 8 5390991

• L U C A S A U T O M O T I V E Ctra. Cerdanyola , s/n 5692000

A L U M I N I I V I D R E

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

T E . 675 29 02

FAX675 2861

Sant C u p l i W Vallès

• R E N A U L T - A C E R -S A Ctra Cerdanyola , 55

• M O T O R A L L Y P E U G E O T Ctra. Cerdanyola, 67-71 735 93 00

• P À R O U I N G

• B A R G R A N J A C A N D I M C / L a m i n a . 19

• B A R M U S I C A L K a -r a o k e La B o h è m i a Av. Catalunya, 14 6 7 5 2 4 0 3 _

• C E Y L A N C/ Cast i l leps, 9 589 64 55

• G R A N J A L A S O R T C/ de la Sort, 3 675 28 64

• M E R M E L A D A E X P R É S C/ Valldoreix, 56 589 II 85

• C A B A N A S C/ Santiago Rusinol, 54 674 06 49

• C U G A R T Cl Torrent de la Bomba, 14 674 43 90

• C I C L E S C A R D O N A C/Val ldoreix , 41 674 15 09

• C E L L E R C A N C A B A L L U Nova ubicació: Cl Plana Hospital, 3-5 674 01 69

• V I N S N 0 6 . S A . Baixada Sant Sever, 4 589 1963

• I N S T A L · L A C I O N S T E T E Ptge. Torreblanca, 9 5 8 9 0 0 7 5

• J .P . P A R R A C / Enric Granados, 1 5 - l o c a l 7 5 8 9 0 6 4 2

• S A G A R R A C / Endaval lada. 2 2 674 0 1 SO

• T U B A U C /La tor re , 14 674 12 as

Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7 67531165

Mercat Torreblanca, pda. 104 589 14 IB _ _

• P O L L E R I A S A N T C U G A T Mercat Torreblanca,

pda. 1-5 675 13 89

• A R M A N ' S Plaça Augusta, 2 5 8 9 7 0 1 0 . 5 8 9 8 9 8 9

• P A P I O L - V E N D A 1 N E T E J A

C / C à n o v a s del C a s t r o , 4 8 7 4 8 5 0 0

• T A L L E R G E R O N I

M O R A G A S

Av. VUadetprat 7 9 fi74.SH 4 *

• C L DENTAL BANARES

C/Francesc Moragas, 8 - 2n «74 M 77

• CUINES JAUME DÍAZ RNa. delCeler, 17 suma

• F O A P SJX. B A N Y S Cl Rius i Taulet , 2 7

• N O V A E L È C T R I C A S A N T C U G A T Rbla. del Celler. 91 KKXtB

• TIEN21 C / Valldoreix, 4 4 674 7 ) 6 4

• T O B E L L A O Santiago Rusifiol, 49 674 0 6 5 7

• V I L A R E L E C T R O -L L A R , S .A. C / Santa Maria , 20 58902 71

• C O A P Cl Villa. 2 2 5 8 9 2 1 15

ÀGORA ew cou

Fefrei t Guàraia slf-

Tel 589 00 01 Fa» 674 2186

08190 Sani Cugal del Valies

ldavan|TV2l

• L ' A C A D È M I A C/ Balmes, 3 9 6 2 5 4 4 3 8

• M Ú S I C A . Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), piano i teclats electrònics. Harmo­nia i composició. 6 7 5 2 1 8 1

• M Ú S I C A I D A N S A F U S I Ó C Cànovas del Castillo, 2 0 5 8 9 2 8 1 9

• W A Y - I N C / Girona 16 C / Rius i Taulet 2 , pral. Sant Cugat 674 8 2 ! 5 o 8 7 4 0 6 8 3

• N O V A U L A C/ Valldoreix 2 2 Sant Cugat 674 0 3 8 1

• P A T U F E T O Sant Jordi, 2 2 674 1 2 8 9

• S P R I N T I D I O M E S Cl Francesc Moragas, 8 5 8 9 2 2 6 4 .

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C / C a m í Crist Treballador, s/n 674 1453

• E S P O R T S T E R R A N E U C / S a n t Antoni. 15 674 6 2 0 2

• S Q U A S H S A N T C U G A T C / Sant Jordi, 33 -35 674 98 62

• G I M N À S S A N T C U G A T Cl Anselm Clavè, 2 0 Baixos 6 7 5 0 3 5 1

• U E S C C / Cànovas del Castillo, 9 6 7 5 2 3 90

• C A L C R I S P I N CJ Santiago Rusinol, 23 6740308- -

• E S T A N C M O N E S T R Plaça Octavià , 3 874 01 74 __

• E U R O P A C / Alfons Sala , 2 4 6 7 5 5 2 6 0

• F L O R S R I E R A Ptge. Sant Antoni, 13 674 13 8 1 - 6 7 5 1 8 2 0

• F L O R I S T E R I A S A N T J O R D I Cl Sant Jordi, 39 674 10 5 3

• R O S A M . S E G U R A C/ Santa Maria . 8 589 64 75

•FLECA LA G A R R U A . Obert tot l'any Rambla del Celler, 15 674 7 8 8 1

• F L E C A M A R Í Plaça Borràs, 1 . Mira-sol

• LA L I O N E S A C/ Valldoreix, 7 9 674 07 71

• F O T O V Í D E O F.R. R a m b l a d e l C e l l e r . 9 3

674 7968 . . -

• J . L L A M A S Cl Valldoreix, 14 674 03 93

• Z O O M . C e n t r e d e la I m a t g e C Santa Maria, 14 675 56 74

• F U S T E R I A E B E N I S T E R I A . Feines per encàrrec 6 9 9 6 7 4 8 - 6 7 4 7 0 8 8

• F U S T E R I A E B E N I S T E R I A L S Cl C a m í de la Creu , 14 - baixos 1a 589 47 53

• A N T O N I C A M P O S C / F r a n c e s c Moragas , 21 &7LÜBJ2

• HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Cüfafcf us-Ffica La Balena

• J . I Mercat de Torreblan­ca, parada 1-42 mi K* .«a .

• G E R D Plaça Pere S a n , 9 674 00 60

• S U P E R - N A T U R A L aAnBarnaBvé,1.0bert

• H Í P I C A S E V E R I N O Pg. Calaòo, 12 674 11 4Í1 -

• F I N Q U E S B A C H S O Hospital, 41

• F I N Q U E S G I R O N E L L A RsiaddIHoGpkl 10

• H I D R O F L O R Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 674 7 5 9 8

• HÍPICA CAN CALDES

Masia Can Caldes, s/n 589 00 4 5 .

•FINQUES SAKA

a Valldoreix, 60

•FMQUESSANT

CUGAT C/Dr. Murillo, 14 8 7 4 0 8 S Z

• F M O U E S S E R I N Plaça Augusta, 4 - baixos K74 1?nt-FMxfi74 11 81 .

• Ò R G A N Plaça Octavià, 7 R7ÀX7QR

• A P P L E C E N T E R Plaça Unió, 3

• P R O G R A M A C C É S C / S a n t i a g o Rusinol, 14

• V A L L È S T E C -N O L Ò G I C P laça Unió, 3 5S9JJ300_

• T A L L E D A R I C O M A Cl Ba lmes. 11 67458 .62

• G A R D E N R O C A M O R A C / U a c e r e s . 12 674J16 9 4

• H N O S . M A R T Í N D E L V A L L È S Cl Stravinski, 8. Pol. C a n Jardí. Rubí 5 8 8 8 5 . 0 1

• M À R M O L E S S A N T C U G A T Cl C a n Fatjó dels Aurons - C / C a m p o a -mor, 12 - N a u 3 6 7 5 5 1 - 0 8 .

• A T E U E R B L A U Av Torreblanca, 2 589 1931

• M A R C S V A L L È S C/ Vallès, 2 3 6/5 4 9 43

• S O L S O N A C / Rosselló, 2 5 8 3 3 2 8 9

• M A T E R I A L S D E LA C O N S T R U C C I Ó ,

• D I D Ó C /V inyo les , 10-12

• E U R A S I A T O Y S Plaça Coll, 9 6 7 4 4 7 0 4 -

• J O G U I N E S M A R G A C / Santa Maria , 44 874 15 3 2

• ANNAFUSET JOIES Cl Santiago Rusinol, 45 5 8 9 5 0 7 2 7 5 8 9 5 0 12

• J O I E R I A A U G U E T C / Sant iago Rusinol, 4 0 6746854

• J O I E R I A M I R E I A S C / Valldoreix, 3 3 8 7 4 9 9 4 0

• JOIERIA SPADA Cl Balmes. 39 - 1rdta. 5 8 9 5 5 49

• S A N B E R - 5 C / Anselm Clavé, 2 0 674 4 5 71

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M . 1 Cl Valldoreix, 67 A 589 4 7 4 2

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M . 2 Cl Major. 33 (Junt Monestir)

• R E S I D È N C I A S A N T S A L V A D O R 3 a E d a t C / Sant Salvador, 4 7 - torre 674.4223. .

i Tapisseria

i Papers pintats

i Pintures

i Parquets

i Moquetes

i Cortines

I Coordinats

Francesc Moragas, 4

(Quatre Cantons) Tel 67438 92

C/ Elies Rogent, 5 2 5 8 9 6 1 8 3 - -

• B L U E M O O N C / M a j o r , 16. Horari: 9 .30 -13 .30 h 16 .30 -20 .30 h 675 02 67 ._ _

• C A M P M A N Y Cl Valldoreix, 16 Cl Martorell, 15 674 14-82-

•ESTELA a Santa Maria, 18

•PAPARATZI PI. Dr. Galtes, 2 KTKtK·a

• T O T P U N T Cl Sant Antoni, 19 S 7 4 O 0 S 7

•VORAVUC Sant Antoni, 25-27 « n » » «

FOAP Cl Rius i Taulet, 27 674 05 03

• S U M I N I S T R O S V A L L D O R E I X C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 107 674 14 9 0 .. _

• C A R R É M O B L E S Cl Francesc Moragas, 33 674 09 95- 674 1 5 5 0

• C A S A J U A N A . G a l e r i e s S a n t J o r d i . C / Santiago Rusinol, 37 - C / Major, 6 5892232

• E G A M O B L E S Cl Cànovas del C a s ­tillo, 2 - local 2 5 8 9 0 0 14

• M A J I K Cl Sant Jordi, 29 - Rbla. C a n Mora 5690266

• I N D U B R U C Av. Ragull , 9 - 1 9 5690023

• A R W E N B O U T I O U E

• C A S T E L L V Í H O N D A C / R o s s e l ó , 15 5 8 9 8 2 1 1

•RANGO10 O Pous, 13 -local 1 6Z55Z.S5

C / Sant Ramon, 4 6 7 4 8 9 1 8

•FKJ I IO a Sant Jordi, 32 <pQfW0ff

• T H E C A R T O O N C E N T E R a Martorel , 1 - can t Cl Santa Maria 5 8 9 7 0 2 8

• L A F E S T A Cl Santiago Rusinol, 8 8 7 5 3 3 0 4

• C O N S T R U A L P A O Santa Maria, 9 - 1 r 1 a 5 8 9 0 1 5 1

• C O N S T R U C a O N E S Reformes - Torres -Noves 674 83 08

• D 4 C O N S T R U C ­C I O N S C/ Valldoreix, 10 6746598

• M A R C O V E a Sant Esteve, 2 9 674 0507

• P R O M U S A Av. Torreblanca, 2-8 5891732

•SERRALLERIA T E ­RRA I COMAS C.B.

C/Mozart9. Barcelona 2 1 8 1 9 a 6 _ _

• T E I X I D Ó Ò P T I C A Cl Sant Jordi, 3 0 5 8 9 4 4 9 5

• F O R M A S P E R R U ­Q U E R I A O Elies Rogent 18 A (a tocar mercat Torre­blanca) 6754006^._. .

• P E R R U Q U E R I A A . S A L I N A S Cl Sant Jordi, 25 674 89 15

• T A B O A D A . P E R R U Q U E R I A M A S C U L I N A Rbla. C a n Mora, 10 5895785

•PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH C/Francesc Moragas, 29 5 8 9 8 0 8 8

• C O P E R S E C/ Sant Esteve, 11 6 7 4 8 2 3 9 - 9 0 8 9 9 6 3 8 1

• F E R R O N Jardins i Piscines Cl Rius i T a u l e t 2 0 6 2 4 S 8 4 Z

•PERRUQUERIA DURDAN C/ Santiago Rusifiol, 2 -entl. 2

• PERRUQUERIA PRESENZA a Martorel, 20 589-48-51

• P N E U M À T I C S

a Anselm Clavé, 16-18

• M S T A L A C t O N E S A . Z A M O R A , S J -a Mossèn Ctntor Ver­daguer, 18. VaMore ix 5 8 9 - 2 6 3 8

• M A N T S E R V . S J L Av. Catalunya, 18 Kr*ms&

• M A I L I N G V A L L È S , S.L. C / S a n t Domènec, 1 0 - b a i x o s 58923_7 t_ -

• L A B R A S E R I A PI. Pere San, 6

• C U C A R R Ó Cl Santiago Rusinol, 3 0 fiZ4_55ai

• P E R Y B E N a Valldoreix. 45-47 6 7 4 5 3 3 5 - 6 7 4 5 1 0 4 - -

• REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc Moragas, 6

•REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de daus C/Sol, 16 6 7 4 9 0 S 7 - _ . .

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674 00 14 _

• S A B A T E R I A B O L O N I A a Sant Jordi, 24 5 8 9 , 2 9 5 4

• T A T E R S Cl Sant Antoni, 6 2 K76 6K06

• A U X - V Y D C/Alfons Sala, 5 0 « " ' «

• TALLER ELEC-TROSOL a Sol, 19 674 3 6 8 8

• T A L L E R M E C À M C P. C A N A L S C / Sant Llorenç, 2 7 6 7 . 1 8 3 6 2 .

• T A L L E R S T O R N E R Cl Plana de l'Hospital, 35 6746950

• T A L L E R E S M E N A Passeig Torreblanca, 13 674 53 01

• LÍNEA DIRECTA C/ Enrique Granados, 15 - kxal 8

7 4

• T M T O R E R I A S A N T C U G A T C/ Sant Antoni, 1 674 1182

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T O Santiago Rusinol, 35 674 1 1 8 3

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T Rambla Ribatallada. 34 675PP9R

• T I N T O R E R I A S A N T C U G A T C / A H o n s S a t a . 2 674 41 67 -

• ASSOCIACIÓ RA­DIO TAXI 5 8 9 4 4 - 2 2 . - S 7 Í 5 1 5 1 -

• V I A T J E S E U R O C L O T Mercat Torreblanca txainx

• U S S I A T O U R S Cl P lana de l'Hospital, 10

• C A N S A L A D E R I A J U L I A N A C / F r a n c e s c Moragas , 2 6 6 7 4 0 8 8 1 _ _

• ORNALLAR a Martorell, 59 -cant. C/ Alfons Sala 675 44 96

À T I C S

• À T I C O Ú P L E X . Z o ­n a M e r c a t N o u . 120 m 2 + 2 0 m 2 te­rrassa, 4 hab. , saló menjador a m b xeme­neia, cuina "Office»,

1 bany, 1 lavabo, ca­lefacció, marbre, par­quet, P V C i climalit, pàrquing i traster op­cional preciós. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 675 33 5 5 - 589 26 43

(KSA Gestió Immobi­liària).

• P I S À T I C . C / Alfons Sala, 4 hab. , 1 bany, 1 lava­bo a m b dutxa, 4 0 m 2 d e terrassa, 1 plaça de pàrquing. 2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 674 7776 (Inmarba, SA.)

• P R O P M O N E S T I R . 2 hab., menjador sa ­ló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11 .000 .000 6 7 4 - 7 2 5 4

(Fmcas Gironella)

À T I C S N O U S • À T I C D U P L E X -N O U . Z o n a O Solsona. Su­peri . oonst. 158 ,50 m 2 , 3 hab. , 2 banys, saló 3 0 m 2 , preins-tal.lació aire condicio­n a t p a r q u e t armaris d e p a r e t terrassa, etc. Piscina c o m u ­nitària. 3 1 . 0 0 0 . 0 0 0 fí7d OH Q7

(Fincas Sant Cugat)

• À T t C D Ú P L E X N O U .

Z o n a Parc Central . Super i , oonst. 2 1 5 m 2 , 3 hab. , estudi 1 0 0 m 2 , 2 banys, sa­ló ampü, luxe. Preins-ta l . ladó a b e condicio­nat, parquet, P V C , armaris d e paret, te ­rrassa. Sol. Piscines comunitàries. 3 1 . 0 0 0 . 0 0 0 fl74U8-9?

(Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CEN­TRAL

Nou, 4 hab., amb ar­maris de paret cuina •office», ampü men­jador saló, 2 banys, lavabo, terrassa,

dues places de pàr­quing, pis amb excel·lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunità­ria. 46.000.000 674 7254

À T I C S O C A S I Ó

• A L A V O R A P L A Ç A M O N E S T I R . Àtic de 2 hab. , m e n ­jador saló, cuina, bany nou i terrassa. 11 .000 .000 674 7234 (Fincas Gironella)

•ÀTtCDÚPLEX de luxe. Zona C/ ÀJvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xeme­neia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2, terrassa. Barbacoa, tres places de pàr­quing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 6 7 4 0 8 9 7

(Fincas Sant Cugat)

• Z O N A C E N T R E . Àtic de 4 hab. , m e n ­jador saló, cuina, bany, lavabo, terras­sa de 3 0 m 2 . 2 3 . 0 0 0 . 0 0 0 674 7? 14 _

(Fincas Gironella)

• À T I C Z . A L T A , 150 m 2 + 18 m 2 te­rrassa, 4 hab. , 2 banys, calefac., llar de foc, 1 pi. pàrquing, mott bon estat. 2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 674 6 7 1 5

(Finques Saka)

• C A S A E N V E N D A z. C a n Cortés, 1 0 0 m 2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 5 0 0 m2. 10 .000 .000 6 7 4 8 7 1 5 (Finques Saka)

• C A S A A L A F L O ­R E S T A . 9 0 m 2 , 4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 2 0 0 m 2 , 17 .000 .000 674 67 15

(Finques Saka)

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0 m 2 , a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot e n perfecte estat. 4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 875 4 8 2 4 . . . .

(Finques Roca)

• S A N T C U G A T . C a s a 3 hab. , 16 .000 .000 ptas., to-talmente reformada, fmandable , sin entra­da. lAprovéchala! Trato d i recte 5 8 9 8 7 - 0 1

• L O C A L 170 m 2 , C / C a m í Colomer, 2 por­tes al carrer, e n ven­d a o lloguer. 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 o 160 .000 ptes . /mes 8 2 5 4 0 2 4 (Finques Roca)

• E S V E N L O C A L de 500 m2. S2D_12-55^

• E M P R E S A N E C E S ­S I T A L L O G A R M A ­G A T Z E M , de 2 0 0 a 5 0 0 m 2 . Z o n a entra­des a Sant C u g a t fà­cil accés, càrrega i

« M M M (Srta. Maribe))

• Z O N A T O R R E ­B L A N C A . Places d e garatge d e s d e 1.700.000. 8Z4-ZZ7B

(Inmarba, SA.)

• PARC CENTRAL

ELSíCANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996 Classificats Pisos de 120 m2,4 hab., piscina comu­nitària i places de pàrquing. Preu a con­venir. 6 7 U 8 S 7 (Fincas Sant Cugat) • PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcio­nal. 14.500.000 fi7S i* ?4 .

(Finques Roca)

•P IS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 6741204-674 1161 (Serin) • PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 6ZL7254 (Fincas Gironella)

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 + 80m2jard i , 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000. 6154024 (Finques Roca)

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefac­ció... 674 7254 (Fincas Gironella)

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, balcó, ascensor, ex­terior i assolellat. 12.700.000 SBOMSS-5809654 (Foto Piso Cerdanyola)

•SANTCUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­

plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascensor, cale­facció, lot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000 %5Baa6£9 • 5609854 . (Foto Rso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis al d Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m2, bany com­plet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember.19.000.000 560 66 69-560 B3 54 (Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 m*i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing,

assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000

(Foto Piso Cerdanyola)

•SANT CUGAT P. Canovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m2, 2 banys, cuina «office», balcó, en-tresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000

(Foto Piso Cerdanyola)

• APROP C/ Cànovas del Cas­tillo. Té 160 m2, cons­ta de 4 hab., saló menjador de 45 nf , cuina «office», 2 banys complets, te­rrassa. Pàrquing. 32.000.000 674mjZ

(Fincas Sant Cugat)

• A PROP OE P. DE LACREU. Pis de 150 m2, com­post de 4 hab. do­bles, cuina «office», dos banys i un lava­bo, saló menjador de 45 m'. Jardí de 120 nV. 37.000.000 62*0637-(Fincas Sant Cugat)

• C/ DOCTOR MURI­LLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menja­dor, 35 rrr\ cuina «of­fice», 2 places de pàrquing. Zona co­munitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 6745704-875 4302 (Imdesa)

• C/ RIUS I TAULET 160 m', 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000 fí7i57m. (Imdesa)

• C/SANTIAGO RU-SINOL 110m'. 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000 67i570i-fí7<;i.1np

((mdesa.)

• C/ VILLA. Oportuni­tat. Apartament estu­di estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 08 97 (Fincas Sanf Cugat) • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. SB9 74 10

• PIS 110 m', 4 hab, 2 banys, parquet, ar­maris. pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 675 4324

(Finques Roca)

• PIS DE 120 m \ 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàr­quing. 22.000.000 tt7d \?m .fí7i 11/11 (Serin)

• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m ! , menjador 20 m*. cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m ! , ascensor, sol, tardes, vistes a Mont­serrat. perfecte estat. 11.600.000 675 3355.-58826 43

(KSA Gestió Inmobi-liaria)

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona re­sidencial, 4 dormito­ris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 12 04 -£74ALB] (Serin)

• RUBÍ. Av. L'Estatut.

edif. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. En­trada 3.000.000. Resta hipoteca 5BSJÚJ7 • 568 54 99

(Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 nf , 3 hab.. molt de sol. 7.250.000 699 65 48

(Incusa)

• RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 nf. De 4 a 5hab . , 2 i 3banys , 2 terrasses. Calefac­ció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14.200.000 568 40 17 - 5865439 _

(Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. Cl Duran i Bas, 90 m !, 4 hab., cambra bany com­pleta, sol de matins, menjador 24 m !, pla­

ces de pàrquing op­cionals. 10.500.000 699 65 4S

(Incusa)

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2, 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11 500.000. 674 67 15

(Finques Saka)

• PIS 2. CORREUS, 87 ma, 3 hab., 1 bany, calefac, exte­rior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 674 67 15 (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 90 m', 3 hab., 1 bany, calefac, pk op­cional. 14.500.000 674 67 !5

(Finques Saka)

• jOCASIÓN! Direc­te propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin

entrada. A 14 min. de Barcelona. 569BAM

• SANT CUGAT. Pi­so, part. a part, cer­ca estación. jOportu-nidad! Diversas posi-bilidades de finan­ciación, muy intere-santes. Uamar al 569 74 10

• SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exte­rior y soleado. jOpor-tunidad! Llamar al 589 74 10

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 58967 01

• A 14 MIN. DE BAR­CELONA. j Excepcio­nal! Estudio directo propietario, 29.000 ptas/mes, pàrking in-cluido. 5898460

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Citizen X», que es projecta en versió original el dissabte 13 d'abril a 2/4 d'l de la nit.

Posa't apunt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

Cursos WAY-IN

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Girona 16. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

Demana la targeta

Aquesta campanya començarà el 15 d'abril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Griful de la Ctra. de Cerdanyola, la targeta és gratuïta, la podeu demanar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al

589 62 82.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

589 62 82 Informació matins: 9 a 10 h. (Srta. Anna)

n^cAJvravs La PB Sant C u g a t • Paria El grup de seguidors blaugrana de Sant Cugat que es van afegir a la resta de l'a-fició per animar cl Barca a la final europea que es va disputar a París, van passar ho­res de desconcert i d'impotència davant l'afició nrc^n. Plmiii Jti

26

L'adéu d'Ekatarina Atanamaova La jugadora búlgara del CV Sant Cugat Ekaterina Atanassova deixa el club sant-cugatenc a causa dels problemes econò­mics de la junta. Tant l'entrenador com la directiva no descarten cridar-la en prò­ximes temporades. Plana 29

Divendres, 19 d'abril de 1996

Handbol

El Sant Cugat veu esvair-se el somni de l'ascens de categoria Ris jugadors de Joan Sancho van caure en la semifinal davant el Maristes d'Alacant

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat no va poder fer realitat el somni de l'as­cens després de cinc dies de partits que, si més no, van demostrar la su­perioritat tècnica del Sant Cugat i van confirmar la feina que l'equip ha fet en

C M . - Sant Cugat -

Kl factor pista va demostrar no ser decisiu a l'hora de determi­nar la classificació dels aspirants a l'ascens a la prunera divisió estatal. Amb tot. cl pavelló mu­nicipal de Sant < iugat \a vibrar el cap de setmana passat com no ho fe i LI des de fa anys. Kls jugadors de l 'equip d'handbol de la l K Sant (lligat van poder g;iudir d'un públic incondicio­nal i emocionat davant d'un gran e s p e c t a c l e . Sis de l s mil lors equips de l;i la divisió regional \ an disputar amb sang. suor i llàgrimes els partits que havien de fer realitat el somni de tota la temporada. Al Sant Cugat no li \ LI costar gaire posar-se el púl-hic LI la butxaca. Kn el primer pLirtit de la fase, els santcuga­tencs van fer un joc ràpid i efec­tiu -habitual en ells- i van re­petir el bon paper en el partit anterior a la semifinal. Per això, la semifinal que enfrontava el Sant Cugat -com a campió del seu g rup - i el Maristes d'Ala­cant -com a segon classificat del grup 2 - va ser vibrant. Kl pú­blic que havia vist els jugadors de Joan Sancho en els partits an­teriors no en va dubtar. Però el cansament dels jugadors clau i, sobretot, l'estratègia intel·ligent que va plantejar l 'entrenador alacantí, Javier Cabanas -exju-

set mesos de lliga. De fet, en tot el cam­pionat a la l a catalana, el conjunt sant-cugatenc només va perdre dos partits, exactament el mateix nombre que a la fase de sector. Els santcugatencs van caure a la semifinal davant el Maris­

tes. Amb la derrota, els jugadors de Sancho perdien l'oportunitat de pujar. Diumenge, perdien davant el Maravi-llas. "El consol que queda és saber que el resultat de la fase no reflecteix la feina que s'ha fet", diu Joan Sancho.

El Sant Cugat va ser capaç de vèncer el Cadagua Gàldar abans de la semifinal davant els Maristes d'Alacant. Foto: XAVIER LARROSA.

gador blaugrana i internacional en diverses ocasions-, van ser decisius. Kl Maristes va saber contagiar l 'equip local d'un rit­me lent i cansat que va trencar la concentració habitual del joc vermell-i-negre. Kls jugadors santcugatencs van jugar a re­molc del rival i van caure de­rrotats en el partit més impor­tant de la fase de sector. Amb la derrota a la semifinal, el Sant Cugat veia com s'esvaïa qual­

sevol possibilitat d'aconseguir l'ascens i es veia obligat a lluitar diumenge pel tercer i quart lloc.

Kl vestidor santeugatenc des­prés del partit de dissabte ja feia preveure una derrota en el par­tit següent davant el Maravillas de Madrid. L'entrenador ver­mell-i-negre assegurava que no li quedava més remei que fer una feina psicològica que no li agradava fer. De fet, al Sant Cu­gat no li ha importat la classifi­

cació final i prova d'això és el fet que els locals perdessin l'úl­tim partit. Segons Joan Sancho, "tant és ser tercers com quarts, quan ja no hi ha opcions de llui­tar per l'ascens". Després d'a­questa fase de sector, tant la di­rectiva com els jugadors ja han començat a pensar en el futur i ningú no descarta la possibilitat d'intentar-ho novament la tem­porada que ve. Abans , però , s'haurà de definir l 'equip.

El resultat d'un dia va trencar la bona ratxa d'una intensa temporada de feina

C M . • L a bona ratxa del Sant Cu­

gat des de principi de tempo­rada és indiscutible. Kl Sant Cugat va aconseguir eliminar un dels equips que ja s'havia previst com un dels perdedors de la fase de sector, el Rótu-los Plasneón (Aragó), amb una victòria clara per 10 gols de diferència. Igual que l 'equip aragonès, el Calvià també va caure en la primera tanda de p a r t i t s - C a l v i à 11-Maris tes 2 3 - . Ris a lacant ins , dirigits per un exjugador blaugrana (Javier Cabanas), van aconse­guir fer el paper de jugadors ve terans amb pocs recursos tècnics, imatge que es va con­firmar en el partit que els va enfrontar d ivend re s amb el Maravil las de Madrid - M a ­ristes 17-Maravillas 2 7 - . Kl mateix dia l 'equip santeuga­t e n c s ' imposava davan t un dels favorits del grup, el Ca­dagua Gàldar, per 4 gols de d i ferència - S a n t Cuga t 26-Gàldar 22- . Després dels re­su l ta t s de les tres p r imeres jo rnades , les semifinals en­c r e u a v e n el Gà lda r a m b el Maravillas de Madrid i el Sant Cugat amb els Maristes d'A­lacant. L ' equ ip canari es va imposar per 23 gols a 20 i va e l iminar de la final l ' e q u i p madrileny, i els Maristes d'A­lacant van e l imina r el Sant Cugat , amb la qual cosa la fi­nal estava cantada. Els cana­ris s'ho van passar tan bé com van poder i van aconseguir el títol i l 'ascens que b u s q u e n des de fa dues temporades i que ha estat benvingut .

N U

EL MILLOR QUE ET POT P A S S

DE PESCOBREIX-L 0 EM EL TEU CONCESSIONARI. .. TE L EMPORTARÀS VOLANT. MOU DISSENT: • Diferent, atrevit, potent. MOU EQUIPAMENT: -Doble Coixf de seguretat. -ABS. -Paddings d absorció d impactes laterals. -Antiengegada codi ficada. -Aire condicionat... MOVA SEMERACIÓ PE MOTORS: SASOLIMA (1.1, 1.4, 1.6) i DIESEL (1.5)

X06

CERDANYOLA C/Sant Ramon

M0TO8BAUY Ctra. Cerdanyola, 69, Tel. 6741$ 03

P i t A HtS M F O t H A C I Ó , TtUCA A *

PEUGEOT

ELS4CANIÜP6 Divendres, 12 d'abril de 1996 Esports 27

Handbol

Cadagua Gàldar es proclama campió i es confirma com un dels favorits

A més dels canaris, els Maristes d'Alacant, botxins del Sant Cugat, també podrien aconseguir plaça L'equip del Cadagua Gàldar va confirmar les previsions i es va alçar amb la primera posició a la fase de sector, després de vèncer clara­ment els Maristes d'Alacant per 23 gols a 19. Els canaris, tot i que havien estat derrotats di-

C.M./R.M. - Sant Cugat -

La temporada passada el Ca­dagua Gàldar va viure una si­tuació de decepció similar a la dels santcugatencs aquest any, perquè va perdre la semifinal de la fase de sector. Kls canaris van arribar a Sant Cugat amb la intenció que no es repetís la història. Dijous van tenir un bon començament , en vèncer clarament el seu primer rival, el Kótulos Plasneón d'Aragó, però l 'endemà es van trobar al davant els jugadors del Sant Cugat. Kls homes de Joan San­cho van saber guanyar els ca­naris amb un partit en el qual als santcugatencs els va sortir tot bé. Aquesta derrota situava el Cadagua segon classificat, i per tant els va tocar enfrontar-se en semifinals amb el cam­pió de l'altre grup, que va ser el Maravillas de Madrid. Els ju­gadors canaris van vèncer sen­se dificultat els madrilenys, i van aconseguir així el passi a la final, que els havia d'enfrontar als botxins del Sant Cugat, els Maristes d'Alacant. Després de veure jugar els alacantins el dia anterior, el Cadagua va saber contrarestar el joc dur dels Ma­ristes, amb jugades lentes i ela­borades que els rivals no po­dien aturar.

Domingo Velàzquez, entrena­dor del Cadagua, havia declarat en arribar a Sant Cugat que l'e­quip local era el favorit. Segons ell, tot i que sent imentalment li hauria agradat disputar la se­mifinal a m b els jugadors d e Joan Sancho, professionalment preferien els Maristes, perquè, a més de ser un equip inferior, s'adaptava millor al joc del seu conjunt.

E ls b e n s v a n s e r l lops

Javier Cabanas, entrenador de l 'equip dels Maristes, que va eliminar els santcugatencs, re­coneixia poca estona després de la semifinal que "el Sant Cugat és un millor equip" . Se­gons Cabanas, el que ha passat és que el seu conjunt va "sa­ber jugar, el dia adequat , mi­llor que els s a n t c u g a t e n c s " . L'entrenador alacantí, exblau-grana i in ternacional , ha d e ­mostrat una gran astúcia en fer veure, abans de cada partit, que el rival era el favorit i, fins i tot, després de proclamar-se fina-

vendres pels santcugatencs, van demostrar ser dignes de l'ascens. Domingo Velàzquez, entre­nador del Cadagua, va saber contrarestar el joc dur dels alacantins com no ho havien pogut fer el dia anterior els jugadors de Joan Sancho.

Tant el tècnic canari com la resta d'entrenadors han coincidit a considerar injust que el Sant Cugat no hagi aconseguit la plaça, perquè l'e­quip té prou nivell per jugar a la primera divi­sió nacional.

La defensa dels alacantins no va poder parar el bon ritme de l'equip de Domingo Velàzquez. Foto: XAVIER LARROSA

Els canaris van guanyar clarament la final.

lista es mostrava reservat sobre les possibilitats que tenien els seus jugadors d 'aconseguir el títol de forma directa.

El r e t o r n a l 'or igen

L'exentrenador santeugatenc i actual en t renador del Calvià, Pere Arbona, va reconèixer des del primer dia la superioritat tècnica de l 'equip de Joan San­cho í va destacar la bona pre­paració dels locals sobretot en defensa i contraatac. Pere Ar­bona no va poder negar la il·lu­sió que li feia tornar a la ciutat on "havia entrenat per primera vegada". Arbona va veure com el seu equip quedava desquali­

ficat en la segona jornada de la fase de sector, però tot i això es va quedar fins dissabte per veu­re fins a on podien arribar al­guns dels seus excompanys.

E l s g e r m a n s pobres

Sens dubte , els germans po­bres del grup van ser els juga­dors de l R ó t u l o s P l a s n e ó n . L'entrenador aragonès va par­lar del Sant Cugat i l 'equip ca­nari com a favorits després de jugar el primer partit de la fase, partit que el seu conjunt va per­dre contra els locals. Els ara­gonesos van haver d'afrontar molts problemes de plantilla i van arribar tal com van marxar.

El plaer de la lluita RAI A M O R K N O

• Algú em comentava fa uns dies que l'esport és un reflex de les injustícies de la vida. Fa curt. L'esport és la representació de tots els aspectes de la vida, però, més concretament, de la lluita de l'home per superar-se sense cap objectiu específic, només per l'ànsia de millorar, de vèncer el pas del temps, d'ajornar la mort. Aquests dies hem vist al pave­

lló municipal de Sant Cugat l'es­forç dels jugadors d'handbol de la UE Sant Cugat per aconseguir l'ascens de categoria. Amb quin propòsit? Per descomptat, no pels diners, perquè ningú a l 'equip no viu de l'handbol. Tampoc per prestigi, perquè ja en tenen per dar i regalar. Llavors, quines són les raons que fan que uns homes renunciïn als caps de setmana de diversió? Quins són els motius que els porten a entrenar-se al vespre després de la feina? Per què hi ha un jugador amb una estrebada al braç i un altre amb una fissura al dit i continuen ju­gant? Això, em podríeu contestar, ho fan perquè s'ho passen bé, perquè és la seva manera de fer amics, de divertir-se. Però, algú em pot dir per què uns homes que han vist com s'enfonsava en 60 minuts tota la feina feta amb

esforç i constància durant set me­sos es declaren il·lusionats per tornar-ho a intentar la temporada que ve? O, més senzill encara: algú em pot explicar com és pos­sible que , pe rden t de 4 gols menys d'un minut abans del fi­nal del partit, uns jugadors se­gueixin corrent i movent-se igual que el primer segon de joc, quan tota la resta de mortals ja tenim clar que tot està perdut?

Els aficionats de la UE Sant Cu­gat van fer molt soroll dissabte, quan l'equip jugava la semifinal. El rebombori el va sentir el res­ponsable d'una empresa santeu-gatenca que, poc després, pro­posava als o rgani tzadors fer propaganda el dia de la final, en cas que el Sant Cugat la jugués, és clar. Els representants polítics només van ser presents cinc mi­nuts abans de la clausura de la fase de sector, quina casualitat!, per lliurar els premis.

Hi ha gent en aquest món que només s'apunta als èxits. A. mi no em molesta apuntar-me als fracassos, perquè em donen l'o­portunitat de tornar a lluitar, i el veritable plaer no és en l'efímer moment del triomf final, sinó en els incomptables i inoblidables moments de la lluita.

28 Esports HS4CANTONS Divendres, 19 d'abril de 1996

Vint-i-dues persones d'arreu de Catalunya, i tam­

bé d'Osca i València, van viatjar la setmana pas­

sada a París per seguir el Futbol Club Barcelona

a la "final four" de la Lliga Europea de bàsquet en

una expedició organitzada per la secció de bàs­

quet de la Penya Blaugrana de Sant Cugat. Els afi-

B à s q u e t

donats van veure com el Barca perdia per cin­

quena vegada l'oportunitat de transformar-se en

el millor club del continent. Un estrepitós error

dels col·legiats que no van concedir una cistella

que hauria donat el títol als catalans i un excel·lent

plantejament tàctic del tècnic serbi del Panathi-

naikos, Boxidar Maljkovlc. ho van impedir. Els

santcugatencs que van presenciar la derrota blau­

grana van viure, Juntament amb la resta dels mil

culés desplaçats a la capital francesa, la il·lusió,

el patiment, la por i la impotència que pot des­

pertar en pocs minuts el món de la cistella.

París-Sant Cugat: viacrucis de propina La PB Sant Cugat viatja a la capital francesa per veure com es frustra el somni europeu del Barca

JoFRE Ll.OMBART

- Paris/Sant Cagat -

(!ares llargues, ràbia, veus ron­

ques i a lguna l làgr ima. És el

v iatge tic tornada eap a Sant

Cugat. Ouedcn unes tretze ho­

res de viatge en autocar i l 'únic

11 no desi tgen els 11 culés de­

cebu ts és a r r i ba r a casa per

dormir bé i obl idar el malson

de l'aris. N i n g ú no vol parlar.

De fet, tampoc cal. N i tan sols

cl fet <|ue les cameres de T V 3

pugin a f i lmar anima cap dels

santcugatencs, i deixen que un

parc de famí l ia , que encarna

perfectament la moderació i el

saber perdre, faci de portaveu

de la desesperació blaugrana.

I I Marta ha tornat a pertlre una

f inal , i de totes, aquesta ha es­

tat la mes injusta.

I Juny queda ja el viatge d'a­

nada. en que els cànt ics , els

h i m n e s , els insu l t s a l ' e te rn

enemic madr i leny (r ival a se­

mi f ina ls ) i el bon humor van

fer més curts els 1.100 qu i lò ­

metres que separen la nostra

ciutat tic la de la l l u m . Un cop

arr ibats a la capi ta l francesa,

l 'expedic ió s'allotja en un pe­

t i t poble residencial dels afo­

res. V i l lcp in te. Al là, els 11 màr­

t i r s t ic la causa b l a u g r a n a

viuran and) impaciència les ho­

res p r è v i e s al p a r t i t que ha

d ' e n f r o n t a r el Barca amb e l

Re ia l M a d r i d ; un ma tx q u e

acostaria els catalans a la gran

f ina l i enfonsar ia els m e r e n ­

gues al desmot iva t par t i t pe l

tercer i quart lloes.

L'arribada al palau d'esports

de Mercy el dia de semif inals

va marcar la resta de l'estada a

l'aris. La v io lenta rebuda que

els van o f e r i r els a f i c i o n a t s

fXNAlB Jf A v r H 1 M 6

Aquesta és l'entrada de la cinquena Final a quatre

grecs del Panathinaikos, el pos­terior comportament dins el pa­velló i sobretot la terrible sen­sació de desprotecció que van tenir en sortir, els van amargar profundament. HI dia de des­cans dels jugadors t ambé va ser-ho per als seguidors. Era un

bon dia per fer turisme, anar a comprar i escriure postals, però els distintius blaugrana havien desaparegut. Feia por ser del Barca a París. Arribaven notí­cies que els grecs s'havien en­carregat de destrossar Euro-disney. Al vespre, l'hospitalitat

Membres de la PB Sant Cugat amb Dan Godfread, pivot del FC Barcelona, a la Torre Eiffel Foto: JAUME BARTUAL

d'un pub irlandès va permetre que els santcugatencs veiessin via satèl·lit com el futbol feia de premonició a la desfeta del bàsquet . L'Atlético de Jesús Gil guanyava la Copa del Rei.

I l 'endemà va arribar la trista jornada de la final. Un nou dia negre per a les vitrines del FC Barcelona. Com si es tractés d 'una tragèdia grega, els sant­cugatencs, com la resta de bar­celonistes, van tenir el cel a les mans però van tornar a la me­diocre terrenalitat de ser sem­pre els segons. Les imatges de la injustícia ja han donat la vol­ta al món. Els santcugatencs ja e s t an a casa sans i e s t a lv i s . Aquesta és la millor notícia que es pot donar.

El camp es va convertir en un clam grec a la recerca de la victòria

J.L. •El Palau de Bercy va ser un

autèntic feu del Panathinaikos grec. Així ho van aconseguir els més de 8.000 seguidors grecs que van fer el que van voler a dins i a fora del pavelló parisenc. L'expe­dició santeugatenca estava situada a la part superior de la graderia destinada al públic procedent de Catalunya. Des d'allà van poder veure com alguns incontrolats hel·lènics van sembrar la por entre els aficionats culés. El pillatge in­discriminat tle bufandes, pancar­tes, banderes i altres objectes com màquines fotogràfiques o bosses de mà es va transformar en l'acti­vitat preferida dels seguidors verd-i-blancs durant la primera jornada de la final'four. Alguns dels culés de Sant Cugat tampoc es van lliu­rar de les bretolades dels grecs i la final ja van haver de seguir-la sen­se els característics atuells blaus i granes. Després de constatar la violenta omnipresència grega, el Barca va decidir prendre mesures de cara al partit de la final que els emparellava amb el club atenenc. Va haver de ser el FC Barcelona el que vetllés per la seguretat dels simpatitzants. En aquest sentit, les autoritats policials franceses i sobretot els responsables de la FIBA van caracteritzar-se per la seva passivitat. Amb una pressió tan gran com la que exercien els grecs, ningú s'estranya que els àr­bitres decidissin no concedir el bàsquet triomfal del Barca, la qual cosa va ser una victòria per a la in­tegritat física dels catalans.

L'AGENDA BÀSQUET

FUTBOL SÈNIOR REGIONAL PREFERENT 19.00 C H C o l l l K S a n i ! ' u g a t l D i s .1

12.00 Sant Ciuir/c-Sant Cugat (Diu.) Sl'B-23 Scn-21 17.30 O B C o l l - l K Sant Cugat 1 Dis !

17.0(1 Reus Kspnrtiii-Sant Cugat (Dis.) JÚNIOR Jl'VKNIL 10.30 Sta Perpètua 1 1 Vint (amat iD i n I

lS.30.S.i i i i ( :ugat-Oan Boada ( D i i . l C A D E T ( l ' U l l 1 , o 1 ••ninv-l'B Sant ( aigat (Diu.) 10.45 l 'K .San t i ugat-H \ l iueda (Dis. l O'MSJi i i i io i-Oampoamor iD iu . ) 09.15 l 'K San:( aitat ( M I I . I I t l ) i , i

U im < : J „ K U I I - I ' B Sant Cugat iD i l i . ) INFANTIL C A D E T 12.15 l'K. SantCugai .Bels. i i i l . i iDis i

H).4S Sam Ciiuat-l.cs l·imts (Dis. l 3a Catalana Jl

lb .30< an Vamlada-Jiiniot lO iu ) SÈNIOR 17.-4S l'U Sant ( amat - l 'H R 1 .lorem, (Dis. l 19.30 l 'K Sant Cugat H-Sania l i >i- I

INI W T I L 3a Català»» •

18.00 Mereanril-Sani Cugat ( l l is . ) SÈNIOR 17.15 Tcrrassa-I'B Sant Cugat 1 Dis.) 12.00 Oln t -Mi ta -so l lD iu ) 15.00 Sant Cugat -Rub i l Dis.)

11.00 Ji i i i i i i r-Sjnt l . l n ien s ( l ) i s > SUB-23 10.30 Clo t -Mi ta-so l lD iu . )

Al.EVÍ 3a Catalana fam.

09.30 Sant <aig.it-S Sabadell iDis . l

11.(10 l'B Sant Cugat-K. K Sabadell !Dis.)

09.30 Sant Cugat-Terrassa tDis.)

09.30 Júnior-Scrragalltncrs (Dis >

lh .00 l'B Sant Ougat-Jabae (Dis.)

SÈNIOR 18.001 K. Sant Cugat 1 .'Hospitaler 1 Dis. 1

JÚNIOR 16.15 l 'K Sant Cugat- l . 'Hospi talet lDis.)

HOQUEI SOBRE PATINS

Campionat de Catalunya

19.30 l'la Sta Maria -(.11 San; ('. mat (I )ls.)

12.30 Mol le t - I 'H Sani Cimal iD iu . l

112.00 Vïc-PH SanlCugi r l l l h . i

19.151'niversi tar i -CII Sam ( ai tat lDis.)

JÚNIOR 16.4STH Sant Cugat-Valls (Dis.)

JUVENIL 10.15 Oramaner l 'U Sant Cugat (Dts.l

15.30 l 'U Sani ( amat -Sia Isabel I Ois.)

INFANTIL 18.00 Noia Krcis.enet-1'll Sant Cugat (Dïs.l

18.30 l> ie i . i - l ' I IS . „ i : ! . tma t !D is . l

ALEVÍ 17.30 l ' ieta- l 'H Sant Cugat I Dis. I

BENJAMÍ 10.30 Manstes-I'H Sant Cugat li >.s ) 12.00 l'U Sam Ciigal-Stl-'clinDis.i

PREBENJAMÍ 11.00 l ' I I Sani ( a.gat-Sant 1 d i u 11 )is I

HOQUEI SOBRE HERBA 12.30 Júnior-OK Terrassa ! l ) iu . )

FUTBOL SALA

19.30 l'H Sant Cugat-l 'uig-Reig (Ois. 1 12.00 COTotreblanta-Catal i insa (Dis.) DhrisiA d'honor de Barcalana 13.00 Torre 1 -lebrc-Montscrrat (Ois.)) 00.00 Winter thurMacs l'ils (Dis.) FUTBOL SALA 18.00 Ce rve l l ó ! J l fn ipM(Ois.) ALEVÍ

J lVENI l . 10.00 Avenç-Pins Vallès (Dis.)

00.00 Wïnter thut-Bi i igaslDis. l I N F A N T I L HANUUH. 09.00 Kcrran C luaZona Nord (Dis.)

Copa Catalana 11.00 Sta lsabel-l.es Torres (Ois.)

SÈNIOR 11.00 Pins Vallòs-Sta Isabel (Dis.)

SÈNIOR 12.00 Torre Llebre-Pinat (Dis.) 00.00 CK Sant Cugat- (Diu.)

Jl'VKNIL CADET/JUVENIL

00.00 CK Sant Cugat- (Diu.)

Jl'VKNIL 12.00 Lconardo-Teresa Altet 18.00 Molins K c i l K San! Cugat lDls.1

VOLEIBOL ESPORT ESCOLAR BÀSQUET INFANT IL

BENJAMÍ 1 1 J 0 Pla Farrcres-Pinar (Dis.)

BENJAMÍ 10.30 CV Sant Cugat-J. Matagall (Dis.)

11.00 J Mar.mi!l-Sant Jnrdi ( l l is . )

12.00 M.,i„K-s-Si.i Isabel (Dis.) 09.30 l'la Farreres-Joan Maragall (Dis.)

13.00 C a l a l i . m a - V e n i i D i s . ) HAMOBOL 13.00 Sant Joidi- \«ora t l )U.) BENJAMÍ ALEVÍ 11.00 Col lscrola-Avcnt lDis.)

13.00 Sam l..r,l,-(:() Torreblanca (Dis.) 12.00 Sta Isabel B-Sta Isabel A (Dis.)

l l . tX l V c i v l ' i i i , U l l és ( l ) i v ) 13.00 Kcrran Clua A-Kerran Clua B (Dis.)

10.00 Joan Mai mall -Sta Isabel (Ois.) ALEVÍ 12.00 Ycidaguer A-Yerdaguet B (Dis.) 10.00 l'ins-J. Maragall (Dis.)

INFANT IL 09.00 l.a Floresta-Catalunva B (Dis. 1

11.00 ( X ) lotreblanca-Verdaguer (Dis. 1 PREINFANTIL 12.00 Sant Jotdi (M)-Sant Jordi (C) (Ois.) 11.00 Voramar-Avenç (Dis.)

ELS4CANIW6 Divendres, 12 d'abril de 1996 Esports 29

La jugadora búlgara Ekaterina Atanasso­

va ha deixat el Club Voleibol Sant Cugat

just una setmana abans que l'equip fina­

litzés la seva primera temporada a divisió

d'honor, a causa dels problemes econò-

V o l e i b o l

mics del d u b . Atanassova té actualment

2 8 anys i aquesta ha estat la seva prime­

ra experiència en una lliga estrangera,

després d'haver jugat sis anys a l'Aka-

demic Varna (1981-1988) i sis més a l'A

kademic Sofia (1988-1995) . La jugadora

va triomfar com a internacional al Cam­

pionat del Món juvenil de Seül el 1987 i

ha estat diverses vegades convocada amb

la selecció absoluta (1988-1990) .

EKATERINA ATANASSOVA. Exjugadora del CV Sant Cugat

i i No descarto tornar a Catalunya II

ORIOL VIDAL

-Quines raons han motivat la seva marxa del club abans d'aca­bar la temporada? -"KI club té problemes econò­

mics i no pot permetre's pagar-me l'últim mes de la temporada, tenint en compte que hem per­dut tota possibilitat de classifi­car-nos per les semifinals de la Copa de la Reina. M'hauria agra­dat acabar la temporada, però no ha pogut ser." -Quant temps pensava quedar-

se quan va arribar a Sant Cugat? - " D u e s o tres temporades, si

hagués estat possible. De totes maneres, ni el club ni jo no tan­quem les possibilitats que tomi la temporada vinent, si els proble­mes econòmics s'han resolt." -Ks va pensar en algun moment

que els problemes econòmics condicionarien tant la trajectòria de l'equip? - " S é que són temps difícils a

tot arreu, també a Bulgària. Però no em podia imaginar que el Sant Cugat tingués tants problemes en aquest sentit." -Malgrat tot, se'n va contenta? - "S í . molt contenta, ' lot i els

problemes que el club ha tingut en l'àmbit econòmic, mai no han deixat de pagar-me el meu sou i tothom ha estat molt correcte amb mi, tant el president com

Ekaterina Atanassova amb Rupil i Castro abans de marxar. Foto: O. V.

l'entrenador i les jugadores." -Li ha costat adaptar-se a Cata­

lunya? -"Sí, bastant, perquè Catalunya

és molt diferent de Bulgària. Quan vaig arribar no sabia ni una paraula de castellà i, a més, ha es­tat molt dur haver de viure lluny del meu fill." - I a l'equip, li ha costat adap-

tar-s'hi? -"Jo crec que hauria pogut con­

tribuir molt més a l'equip. \ o he estat del tot Fina. probablement més per raons d'adaptació psi­cològica que no pas tècnica."

-Què li ha semblat el nivell de la lliga espanyola? -"Força bo. Hi ha tres o quatre

equips realment bons i d'alcres

Hoquei s o b r e herba

El tècnic Horst Wein deixa la per raons econòmiques

Lalemany ha engegat un macroprojecte deformació de base

C M .

L'exseleccionador d'hoquei so­bre herba, l'alemany establert a Sant Cugat Horst Wein, ha deixat la selecció espanyola, on era mà­xim responsable de l'hoquei de base. Els responsables de la fe­deració han decidit prescindir dels serveis de Wein per raons pura­ment econòmiques. El tècnic ale­many havia creat en els darrers anys un model propi de desen­volupament i formació de l'ho­quei en funció de les edats dels jugadors. Kl sistema s'ha exportat a setze països, però a l'Estat es­panyol ha trobat resistència. La federació diu que no té prou di­ners per destinar-los a aquest pro­grama. Sigui com sigui, la conti-

Horst Wein

nuïtat de Wein en l'estructura fe­derativa ha estat descartada. L'a­lemany ha estat una de les per­sones més crítiques i amb una visió de futur clara sobre el camí de l'hoquei estatal. Horst Wein

es mostra dolgut amb la situació que s'ha creat però assegura que la seva reputació i la feina feta fins ara li permetran continuar lli­gat a l'esport, tot i que no sigui a través de la Federació Espanyo­la d'Hoquei sobre Herba. Horst Wein va començar a jugar a ho­quei sobre herba als 8 anys. Va ser internacional als 22 amb la se­lecció alemanya. Més tard cl van nomenar seleccionador del seu país i el 1973 va arribar a l'Estat espanyol com a director tècnic de la selecció estatal, on va treballar durant deu anys. Durant aquest període va aconseguir la medalla de plata als Jocs Olímpics de Mos­cou (1980), el títol de campió d'Europa el 1974 i la cinquena plaça a la Copa del Món cl 1978.

que són com nosaltres i hem pogut guanyar-los en a lguna ocasió." -Com valora la cinquena posició

de l'equip a la lliga? - "No m'ha sorprès. Primer pen­

sava que no ens classificaríem gaire amunt, però ara crec que hauríem pogut estar en t re els quatre primers. Hem estat l'e­quip revelació d'aquesta lliga, en aquesta temporada." -El nivell de joc de l'equip ha

baixat sensiblement a la Copa de la Reina. Per què? - " E s normal que a finals de

temporada les jugadores comen­cin a pensar en altres coses. Es una qüestió de cansament psi­cològic." -Repetirà l'experiència de ju­

garen una lliga estrangera? -"Sens dubte. M'agradaria tor­

nar a jugar fora de Bulgària la temporada vinent, perquè allà l'esport passa per una situació di­fícil. No hi ha diners, i per això tots els bons esportistes juguen a l'estranger." -Quin ha estat l'acord a què ha

arribat amb el CV Sant Cugat? -"Hem acordat que em tornaran

a trucar si resolen els problemes econòmics. El club ha quedat satisfet amb els meus serveis i em guardarà la plaça d'estrange­ra si l 'equip continua a la divisió d'honor."

Bàsquet

David Barbens haurà de pagar una multa de 30.000 pessetes i deixar la banqueta

- Sant Cugat -

L'entrenador del sènior B de la l 'E Sant Cugat, David Bar­bens, ha rebut una sanció de sis partits per part del comitè de competició a causa del com­portament del tècnic en l'últim partit abans de les vacances de Setmana Santa. En aquella oca­sió. Barbens es va dirigir a la pa­rella arbitral amb to amenaça­dor, segons fonts de la Federació Catalana de Bàsquet i, el co­mitè ha decidit sancionar-lo a causa de la re incidència del comportament de l 'entrenador de la l 'E Sant Cugat. El comitè ha decidit que Barbens no tor­narà a dirigir l 'equip en el que queda del campionat de lliga -sis partits- i, a més, ha enviat la notificació al club d'una mul­ta de 30.000 pessetes. Segons la federació catalana, s'ha deci­dit sancionar econòmicament el club perquè el comportament de Barbens no es pot tolerar. La decisió del comitè de competi­ció. però. no ha sorprès cl club santeugatenc, que ja s'espera­va una sanció d 'aquest tipus, segons ha explicat la junta. De fet, aquesta no és la primera ve­gada que David Barbens té pro­blemes amb la parella arbitral aquesta temporada. Des d'ara i fins que acabi la temporada , Barbens s'haurà de buscar un substi tut - q u e el cap de set­mana passat va ser Leo Soler-, però els problemes amb la Fe­deració Catalana de Bàsquet po­drien produir-se de cara a la temporada que ve, si és que Barbens continua com a tècnic de la l 'E Sant Cugat. / C M .

Futbol

Josep Alonso es queixa perquè els jugadors no

cobren des de fa 4 mesos

El club espera els diners de FAjuntament

C M .

- Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport va acon­seguir frenar el que podia ha­ver estat la visita del Roses al municipal de Sant Cugat el cap de setmana passat i va saldar el compromís amb un empat a dos gols. Tot i la suma d ' un punt a la taula classificatòria, el tècnic vermell-i-negre creu que els seus jugadors no tenen h motivació que tenien a prin­cipi de temporada i ha afirmat que una de les possibles raons és "que no cobren des de fa quatre mesos" . L 'entrenador del Sant Cugat creu que el fet que es retardi tant la part del pressupost que avala l'Ajunta­

ment "està empitjorant la si­tuació al vestidor", ja que els jugadors poden rebre ofertes d'altres clubs fins que quedin sis jornades per al final de la lliga. Josep Alonso creu que si algun club ofereix més segu­retat econòmica, els jugadors no ho dubtaran i marxaran.

De fet, els santeugatencs en­cara tenen una setmana per po­der fitxar per qualsevol altre e q u i p de la categoria. A l o n s o

ja ha abandonat l 'objectiu de l'ascens, però no es vol resignar a perdre la posició alta de la classificació que té actualment el Sant (Jugat. Per això, Alon­so vol conservar la plantilla fins a final de temporada.

30 Esports ELS4GUVIWS Divendres, 19 d'abril de 1996

CLASSIFICACIONS

FUTBOL

El Roses empata davant el Sant Cugat remuntant una diferència de dos gols

2S a n t C u g a t : P à m i e s . J a c o b o , L l a n ç a

( M n n n é 70 ' ) , M i q u e l , ( i ó i n c v . [> jn i ( N a n -

d o 7(1'), l ' a q u i t o , K s c u b a r ( (Lar ios H6 ' ) , B a y o

i R n b é n

2R o s e s : M i r a n d a . (Carnós , A t b u s i , M a s p l à ,

A r s e n i , K i k o , K t i ( ; c n i ( T o n i 5 4 ' ) . V i l a ,

H e m a n d e / . , M o n t s e r r a t i V'ÍLtor ( A r i a s 5 6 ' ) .

C o l s : 1-0 K s c o h a r ( 4 6 ' ) . 2 - 0 K i i h é n ( .S4' l . Z-

1 K i k o ( 6 3 ' ) . Z-l K i k o l H . V )

À r b i t r e : V a / q u e / l ' o r r a s .

Sant Cugat

Ki S a n t C u g a t K s p o r t va v e u r e d i u m e n g e

p a s s a t t o m g a i r e b é al final d e l p a r t i t , e l s e g o n

e l a s s i f i e a t d e la r e g i o n a l p r e f e r e n t , e l R o s e s ,

e r a c a p a ç d e r e m u n t a r u n e n c o n t r e i p i e e l s l o ­

c a l s g u a n y a v e n p e r 1 g o l s d e d i f e r è n c i a . A la

p r i m e r a p a r t e l S a n t ( l l i g a t e s v a a v a n ç a r al

m a r c a d o r a m b I'l a 0 . to t i i | u c e l s g i r o n i n s v a n

fer u n j o c d u r i e f e c t i u e n d i v e r s e s o c a s i o n s

d a v a n t la p o r t e t i a v e r m e l l - i - n e g r a .

A la s e g o n a p a r t . e l s l o c a l s v a n fer e l s e g o n

gol q u e h a v i a d e d o n a r t r a n q u i l · l i t a t al c o n j u n t

d e J o s e p A l o n s o . Tot i n d i c a v a q u e e l p a r t i t

a c a b a r i a a m b v ic tòr ia c lara d e l s s a n t e u g a t e n e s ,

p e r ò e l R o s e s va r e a c c i o n a r a la p a r t f i na l d e l

m a t x . K l s g i t o n i n s n o e s v a n d o n a r p e r

v e n ç u t s i v a n p o d e r r e m u n t a r la d i f e r è n c i a .

V a n m a r c a r d o s g o l s i v a n p o d e r m a r x a r d e l

m u n i c i p a l d e S a n t C u g a t a m b u n p u n t m é s

p e r a la c l a s s i f i c a c i ó . D e s p r é s d e l p a r t i t e l

t è c n i c s a n t e u g a t e n c J o s e p A l o n s o va e x p l i ­

c a r q u e la d e s m o t i v a c i ó d e l s s e u s j u g a d o r s

p o d r i a s e r u n a e x p l i c a c i ó d e l s ú l t i m s r e s u l ­

t a t s . J o s e p A l o n s o e s t à p r e o c u p a t p e l f e t q u e

e l s s e u s j u g a d o r s n o c o b r e n d e s d e fa q u a t r e

m e s o s . / K L S 4 C A N T O N S .

R e g i o n a l P r e f e r e n t

O R I P 1

M a s n o u - S t Q u i r z e 1-2

S a n t C u g a t - R o s e s 2 - 2

R o d a T e r - L l o r e t 1-0

S a n t C e l o n i - A b a d e s s e n c 1-0

F a r n e r s - A t . V a l l è s 2 - 0

C e n t e l l e s - S i l s 1-3

C a n o v e l l e s - A r b ú e i e s 2 - 1

R i p o l l e t - L l a n c à 5 - 0

V i d r e r e s - A m e r 0 - 0

Equip PJ PC PE PP

Ma-nou 2K 1K 7 1

Kosgs 28 16 4 K

\ r l »R ic s 2B I s i .1

Ripollet 2K 14 X 6

S a n t C u K u l 2 H 12 6 10

Sant Celoni 2X 12 6 1(1

Miauesscn i 2S I I H 'I

Ai V.llcs 2X 10 10 H

Canovel les 2X II

SiK 2S i)

CC PanU

12 61

39 52

i l 50

Farners

Roda ICT

l. lorci

\mer

V.nt (J.ui

Mancà

V ufrercs

2X 1(1

I I

III

12

12

13

I I

1 i

19

55

45

.15

41

42

42

41

40

39

.56

36

.16

5 H

65 17

L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : S i l s - C a n o v e l l e s , Ar -

b ú c i e s - R i p o l l e t . L l a n ç à - V i d r e r e s , A m e r - M a s -

n o t i , S a n t Q u i r z e - S a n t C u g a t , R o s e s - R o d a

Ter, L l o r e t - S a n t C e l o n i . A b a d e s s e n c - F a m e r s ,

A t \ ' a l l è s - C e n t e l l e s .

BÀSQUET

La U E Sant Cugat s'im-

f»osa al Bufalà i confirma a bona ratxa a casa

Q " | l ' E S a n t C u g a t : C r e s p i ( 6 ) . C o m a s

O - L ( I O ) , S o l e r ( h ) . M u n c r a ( 1 7 ) . H i d a l g a

( 4 ) , - c i nc i n i c i a l - . A r g e n t o P í l . B a l l a r t . A. (K).

T o r r e s ( 7 ) . Q u i n t o ( 9 ) . C a l c e r r a d a (-) , S a l v a t

( 5 ) .

^ ^ B u f a l à A : ( i o n / . a l e / IV», T e j e d o r

/ 0 ( 2 4 ) , A r q u é ( 1 2 ) , H a n o s ( 4 ) , O l i v a r e s

(21 - c i n c i n i c i a l - , R i v a s ( 0 ) , P i n t o r (-) , C a b e -

/ . u e l o ( l O ) , l ' u n t i (2 l .

P a r c i a l s : 7 -4 . 1 7 - 1 4 . 3 0 - 2 3 . 3 4 - 3 8 ; 4 1 - 4 4 , .50-

4 9 , 6 5 - 5 6 , 8 1 - 7 3 .

A r b i t r e s : G ó m e z i R o j a s .

P ú b l i c : U n e s 2 0 p e r s o n e s

I n c i d è n c i e s : 2 8 f a l t e s p e r s o n a l s p e r l ' e q u i p

local a m b l ' e x p u l s i ó d e C o m a s al m i n u t 19 d e

la s e g o n a p a r t . I 2 6 f a l t e s p e r s o n a l s p e l s b a ­

d a l o n i n s a m b l ' e x p u l s i ó d ' A r q u é al m i n u t 4 0

d e p a r t i t i Ba f to s i C a b c o i c l n al m i n u t 18 d e

la s e g o n a p a t t .

Sant Cugat

E l s è n i o r A d e la l ' K S a n t C u g a t h a c o n f i r ­

m a t la b o n a r a t x a d e r e s u l r a t s a c a s a d e s p r é s

d e la v i c t ò r i a q u e e l s s a n t e u g a t e n e s v a n a c o n ­

s e g u i r e l c a p d e s e t m a n a p a s s a t . D e s q u e

L l u í s F o l c h e s fa c à r r e c d e la b a n q u e t a v e r ­

m e l l - i - n e g r a , e l s j u g a d o r s d e la l ' K S a n t C u ­

ga t n o h a n p e r d u t c a p p a t t i t a la s e v a p i s t a . E l

f a c t o r p s i c o l ò g i c d e la p i s t a r e s u l t a d e t e r m i ­

n a n t e n e l s d a r r e r s p a r t i t s , i u p a r t i r d ' a r a la

c o s a e s c o m p l i c a . E l s b a d a l o n i n s v a n s o r t i r

d i s s a b t e c o m a f a v o r i t s a c a u s a d e la s i t u a c i ó

a la t a u l a c l a s s i f t c a t ò r i a , p e r ò n o m é s v a n s e r

c a p a ç o s d e d e s t o r b a r e l s l o c a l s e n d o s m o ­

m e n t s p u n t u a l s - a l p r i n c i p i d e la s e g o n a p a r t

i al final-. A m b e l s r e s u l t a t s q u e s ' h a n e n ­

c a i x a t e l c a p d e s e t m a n a p a s s a t , e l S a n t C u ­

g a t h a a c o n s e g u i t s o r t i t d e la z o n a d e d e s ­

c e n s d i r e c t e , p e r ò a p a r t i r d ' a q u e s t c a p d e

s e t m a n a , e l s j u g a d o r s d e L l u í s F o l c h s ' h a u ­

r a n d ' e n f r o n t a r a l s r i v a l s d i r e c t e s d e la z o n a

b a i x a d e la c l a s s i f i c a c i ó . P e r t a n t , e l s s a n t e u ­

g a t e n e s e s v e u r a n o b l i g a t s a g u a n y a r e n c a m p

c o n t r a r i . / E L S 4 C A N I O N S

2 a C a t a l a n a

G R U P 2

S . M a n r e s a - A r t é s 8 3 - 8 9

A r a c e n a - S t F r u i t ó s 8 8 - 7 2

S . C o n d a l - F . F r a g a 6 5 - 6 2

L . F r a n c è s - F . C a s t e l l a n a 7 3 - 7 9

S t N i c o l a u - L a i e t à 7 3 - 7 0

U E S a n t C u g a t - B u f a l à 8 1 - 7 3

C l a r e t - G a v à 8 1 - 7 6

C . C a t ò l i c - C B C o l l 9 7 - 7 7

E , . i p

Araccna

Artés

Círcol

K Fraga

Bufalà A

K Caste l lana 26

Cavà

St. Frui tós

S. Conda l

l 'K Claret

L. Francès

S. Manresa

S a n t C u g a t 2 6

Laietà 26

Sani Nicolau 26

C B Coll 26

P C

22

20

19

17

16

16

15

13

lli

II

PF

1.956

1.917

2.1)40

I 927

2.003

P C P u i · l *

1.674 48

1.747 46

1 .«l'J 45

I.KX5 43

1824 42

.K(I7

u s i

13 2.(XJ6

15 1.7,15

15 1.806

17 1.89.1

18 1927

18 1.897

18 1 7 5 9

18 1.769

19 1 786

1.651

I 912

1 922

I 789

1.98.1

2.1111)

2 .063

2.138 34

1.892 .V»

1.933 34

2.039 33

L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : C B C o l l - U E S a n t

C u g a t , B u f a l à - S a n t N i c o l a u , L a i e t à - L .

F r a n c è s , F o n t C a s t e l l a n a - S a l l e C o n d a l , F i n ­

q u e s F r a g a - A r a c e n a , S a n t F r u i t ó s - S . M a n r e ­

s a , A r t è s - U E C l a r e t . G a v a - C C a t ò l i c .

3 a C a t a l a n a

( i r t i p 3

C a s t r o - P r a t 8 3 - 7 7

S t . C a b r i e l - M o n j o s 8 7 - 6 9

S a m a - S t a . E u l à l i a 5 3 - 9 8

J o v e n t u t - S a n t C u g a t 7 4 - 9 1

S a n t J u s t - C o s m o s 8 5 - 9 7

P a r d o - S t J o a n 5 7 - 5 6

C o l l b l a n c - R o s e s 8 6 - 6 4

B e l l s p o r t - P a l l e j à

Eqalp P J PG PP PF ••c P«at»

Sant Just 26 21 5 1.854 1.608 47

l'rar 1! 26 19 7 1 911 1.740 45

(ii iMims 26 18 8 2.010 1.976 44

Collblam.- 26 18 8 2.11.3 1.701 44

Sant C u g a t 26 18 8 1.820 1.655 44

Sta Kulàlia 26 15 I I 1.635 1.6.31 41

Monjos 26 14 12 1.782 1.735 40

(lascro 26 12 14 1.812 1 929 18

Roses 26 12 14 1.651 1.643 58

Joventut 26 11 15 1.993 2.059 57

Bellsport 25 12 13 1.669 1.692 57

Pallejà 25 1(1 15 1.721 I .7i2 35

St. ( labnel 26 9 17 1951 2 ( H I 35

St. J. Despí 26 8 18 1.766 1 930 34

Pardo 26 7 19 1.670 1.805 33

Sarna 26 3 21 1 5 1 9 2 0,30 28

L a p r o p e r a ( 21 a b r i l ) : Pallcjà-Pardo; St. J. I )esp í -

Sant Just , Cosmos-Jovcn tu t , l 'K Sant Cuga t -Sama,

Santa Bulàlia-St. ( íabricl , Monjas-Castro, Prar-<>ill-

blanc, Roscs-Bellsport .

3 a C a t a l a n a B

G r u p 1

P o b l e - S e c - A b r e r a 6 3 - 5 3

S a g r a t C o r - B a r b e r à s u s p è s

G r a m a - S t a . P e r p è t u a 5 9 - 6 5

M i r a - s o l - V i l a n o v a 8 3 - 7 4

C a r m e l o - C l o t . 4 1 - 6 1

P . P l e g a m a n s - R o q u e t e s 6 9 - 7 0

L l o r - C u b e U e s 8 9 - 4 3

Sagrat Cor

Sta. Perpètua

Barberà

Clot

Llor

R o q u e t e s

Abrera

Mira-«ol

Vilanova

Gramajove

Mon tped ros

Pob le Sec

Carmel

Cube l l e s

P. Plegamans

PJ PG

23 22

PP PF

1 1.661

4 1.911

(I 1.730

10 1.449

10 1.691

10 I 589

13 1.629

12 1.464

12 1.488

10 1.317

14 1.395

18 1.471

18 1 252

18 1 2.31

11 1205

P C Pi· irts

1 2 3 9 45

1.497

1.209

1..375

1.633

1.543

1.630

1.460

1.499

1.356

1.470

1.634

1.485

1636

1.817

44

42

36

36

36

35

34

J4

34

32

30

28

26

24

L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : R o q u e t e s - C a r m e l ,

C l o t - M i r a - s o l , V i l a n o v a - G r a m a j o v e , S t a .

P e r p è t u a - M o n t p e d r ó s , C a s t e l l e t - S a g r a t C o r ,

Barberà-Abrera, C u b e l l e s - P . P l e g a m a n s , L lor -

P o b l e S e c .

3fl C a t a l a n a F e m e n f .

G R U P 3

S a n t J u s t - L ' H o s p i t a l t t 5 4 - 4 1

S a n t F e l i u - U E S a n t C u g a t 3 2 - 4 2

R o n d a - S a n t A n d r e u 6 9 - 5 8

C o l l - S t G a b r i e l 4 2 - 5 1

P r a t - B o s c o H o r t a 5 7 - 4 3

C o v e s a F o r d - S . G r à c i a 3 0 - 7 6

M a n l l e u - S t F r u i t ó s 5 0 - 5 6

Eqalp PJ PG

Sant Just 23 2\

Sant Gabriel 24

S. Gràcia 24

S a n t C u g a t 2 3

L'Hospitalet 23

Sant Andtcu 24

Sant Frui tós 24

Prat

Col l

A D Ronda

Covesa Ford

B. Bosco

Manl leu

B Ribes

Sant Fel iu

PP

23

23

2.3

23

24

23

2.3

2.3

PF PC

I) 1591 879

4 1423 1172

5 1569 1053

6 13S4 1121

6 1061 882

11 1385

12 1257

1 I 1266

14 941,

14 119(1 1302

15 1022 11.30

15 934 1077

16 979 1215

20 739 129.3

23 685 1378

1401

1223

1209

1064

P..1» 46

44

4.3

40

.38

37

.36

.35

32

32

31

31

26

24

23

d o m i n a d o r s d e t o t e l p a r t i t . A la p r i m e r a p a r t

e s v a n a v a n ç a r al m a r c a d o r p e r ò e l s c a n a r i s

v a n p o d e r e m p a t a r , i j a e n t e m p s d e d e s ­

c o m p t e , J a n n y V i d a l i M a r c o s H o í T m a n v a n

r e m a t a t e l b o n j o c s a n t e u g a t e n c a m b d o s g o l s

m é s . L a v i c tò r i a b l a u - i - n e g r a . c o m b i n a d a a m b

la d e r r o t a d e l B a r c a al P l a d e l B o n a i r e , s i t u a

e l J ú n i o r fo ra d e la z o n a d e p r o m o c i ó i d e i x a

e l T a b u r i e n t e c o m a e q u i p c o n d e m n a t al d e s ­

c e n s d i t e c t e . / C M

D i v i s i ó d ' h o n o r m a s c u l i n a

G r u p l

T a b u r i e n t e - J ú n i o r 2 - 4

J o l a s e t a - A t . T e r r a s s a 0 - 2

P o l o - C l u b C a m p o 3 - 0

C E T e r r a s s a - V a l d e l u z . 3 - 2

E g a r a - F C B a r c e l o n a . 6 - 1

E«l-lp

C l u b Kgara

A L Terrassa

R C P o l o 17

R C J o l a s e t a 17

C E Terrassa 17

C l u b C a m p o 17

Valdeluz 17

J ú n i o r 17

F C Barcelona 17

T a b u r i e n t e 17

L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : S a n t F r u i t ó s - P r a t ,

B o s c o - C o l l , S a n t G a h r i c l - R n n d a . B . R i b e s -

S a n t F e l i u , l ' E S a n t C u g a t - I . ' H o s p i t a l e t , S .

G r a c i a - C B M a n l l e u , C o \ cs.t F u r d - S a n t J u s t .

HOQUEI SOBRE HERBA

El Júnior guanya i evita la promoció quan falta una jornada per acabar la lliga

2T a b u r i e n t e : C i h r . i l , d l , G a r c í a I ( 1 - 1 ) .

M a r t í n . D e n Í A ( l . i r d c n . i s , \ a r a n j o , I i o s a .

N a v a r r o , S u a r e z , T o s h i o A o k i , B e n í t e z . . G a r ­

c í a I I . G u i d o b o n o , D a n i e l s ( 2 - 2 ) . R e y .

4J ú n i o r : Boz.al, R a g u n y à . N e g r e , \ o g i i e -

r a s . O r s o l a . P a t l l é . R o m a g o s a , W e i n . S e r ­

ra ( 1 - 2 ) . S c r r a h u n a ( 0 - 1 ) , V i d a l I ( 2 - 5 ) . V i d a l ,

P a l a u - R i h e s , C o l l i e n i H o f f m a n ( 2 - 4 1 .

A r b i t r e s : M o r a l e s i M e n a .

Sant CuoatrGran Canària

L ' e q u i p m a s c u l í d e l J ú n i o r h a a c o n s e g u i t

s a l v a r la p r o m o c i ó g r à c i e s a la v i c t ò r i a c l a r a

q u e v a n a c o n s e g u i r e l s j u g a d o r s d ' A n d r é s

B a r r i e n t o s e n e l s e u d e s p l a ç a m e n t a ( i r a n

C a n à r i a . K l s s a n t e u g a t e n e s e s v a n m o s t r a r

P J PG PE P P GF C C P a M i

17 15

17 14

8

7

7

5

5

4

3

2

0

1

6

8

8

7

7

9

II

1.3

72

75

43 27

13 32

14 30

23 41

28 33

19

16

16

19 27 15

30 37 15

18 47 12

17 42 9

14 58 6

L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : A t . T e r r a s s a - T a b u -

r i e n t e , F C B a r c e l o n a - J o l a s e t a , C l u b C a m p o

E g a r a , V a l d e l u z - P o l o , J ú n i o r - C E T e r r a s s a .

HOQUEI PATINS

L'Sferic s'endú els punts de la victòr ia gràcies a l'encert dels últims segons

8C H S a n t C u g a t : T o r r e n s , H e r n a n , M e ­

rino ( 2 ) , M u i í o z (3 ) , E s p o t (1 ) , J o a n M a r c ,

R o b e r t R u é ( 2 ) .

9S f t r i c : : C a r u l l , G i n é s ( 2 ) , P é r e z ( 1 ) , G o -

r i n a . F a v a ( 3 ) , Z a n ó n ( 2 ) , À l i a s ( 1 ) , A g u s -

t í n , M e s t r e s i F e r r e r .

P a r c i a l s : 1 -1 , 2 - 1 , 3 - 1 , 3 - 3 , 3 - 4 ; 4 - 5 , 5 - 5 , 6 - 6 ,

8 - 7 , 8 - 8 , 8 -9 .

À r b i t r e : T o n i C o r t .

Sant Cugat

E l C H S a n t C u g a t va c a u r e d e r r o t a t e n l ' ú l ­

t i m m i n u t d a v a n t l ' S fè r i c d e T e r r a s s a . E l c o n ­

j u n t s a n t e u g a t e n c v a c o m e n ç a t d o m i n a n t e l

j o c i v a a c o n s e g u i r a v a n ç a r - s e a l m a r c a d o r .

L a i g u a l t a t v a m a t c a t e l p a r t i t i e l s d a r r e r s

s e g o n s v a s e r d e c i s i v a p e r q u è e l s t e r r a s s e n c s

s ' e m p o r t e s s i n e l s d o s p u n t s d e la v i c t ò r i a ,

a m b n o m é s u n a d i f e r è n c i a d ' u n go l f a v o r a b l e

a l s v i s i t a n t s / E L S 4 C A N T O N S

l a C a t a l a n a

G R U P 2

M o l i n s R e i - R e u s P l o m s 3 - 5

A n d o r r a - P l a S t a M a r i a 1 - 9

C H S a n t C u g a t - S f t r i c 8 - 9

L l i s t a B l a v a - C a l a f e l l 4 - 2

V i l a f r a n c a - C E S a j o r n a t

C o r n e l l à - F l i x 1 3 - 2

I g u a l a d a - R e u s 6 - 2

L ' E s p l u g a - V i l a - s e c a 2 - 5

Equip PJ

I.. Blava 24

Reus I ' l(,ms24

Cornellà 24

Igualada 24

Vilafranca 22

P. Sta Maria 24

Sfcrie 23

Molins Rei li

Vila-scea 23

L'Kspluga 24

St C u g a t 2 3

Calafell 24

CF.S 22

Reus 24

Flix 24

Andorra 22

PC PE PP

16 5 3

GF G C P U M »

112 59 37

90

76

71

67

80

137

125

113

102

88

107 112

89 84

lli 110

126 128

112 138

111 116

% 106

98 128

97 156

62 165

34

33

30

30

29

29

28

23

23

19

18

16

15

L a p r o p e r a ( 2 1 a b r i l ) : C K . S - C o r n e l l à , F l i x -

I g u a l a d a , R e u s - L ' K s p l u g a , V i l a - s e c a - M o l i n s

R e i , R e u s P l o m s - A n d o r r a , l ' l a d e S t a . M a -

t i a - S t C u g a t , S f è r i c - L B l a v a . C a l a f e l l - V i l a -

f r a n c a .

l a C a t a l a n a

G R l P 1

V i l a s s a r - R o d a 3 - 1 0

V o l t r e g à - H o r t a 8 - 5

G i r o n a - S h u m 3 - 5

P r e m i à - M o l l e t 2 - 6

P H S a n t C u g a t - A r e n y s a j o r n a t

C a l d e s - G E i E C 4 - 6

T o r d e r a - S a n t F e l i u 7 - 2

F a r n e r s - S e n t m e n a t 2 - 9

E q - i p

Voltrepà

Tordera

Ca ldes

d r o n a

C K i K C

S e n t m e n a t 24

Vilassar 24

P J P C

24 20

Mol le t

S h u m

Premià

Roda

St Fel iu

Horta

F'arncrs

Arenys

24

24

24

24

24

24

24

23

P H S t C u « a t 2 3 1

PE PP GF GCP>»ta

0 4 150 66 40

3 4 132 86 37

112 91 .3»

129 81 33

126 77 32

112 90 27

99 87 27

86 85 25

74 89 24

89 98 23

115 107 21

14 100 117 18

14 87 108 16

17 72 150 13

17 70 114 9

21 55 162 3

4

6

6

6

8

9

I I

I I

10

I I

L a p r o p e r a (21 abr i l ) : Arcnys-Caldcs, CíKiF.C-Tor­

dera, St . Fc l iu - I ' a rnc r s , Sentmenat -Vi lassar . Roda-

Voltregà, Horta-Girona, Shum-Premià . Mollet-St. Cu­

gat.

FUTBOL SALA

El Winterthur Sant Cugat descansa i l'Olímpyc gole­j a a la pista de l'Esclop

Sant Cugat

E l W i n t e r t h u r S a n t C u g a t v a d e s c a n s a r e l c a p

d e s e t m a n a p a s s a t i l ' O l í m p y c d e la F l o r e s t a

e s va i m p o s a r p e r 1 g o l a 5 a la p i s t a d e l ' E s ­

c l o p d e S a b a d e l l . L ' e q u i p d ' À n g e l R u i z e s v a

m o s t r a r m o l t s u p e r i o r a l r i v a l s a b a d e l l e n c i

n o m é s la b o n a a c t u a c i ó d e l p o r t e r l o c a l i e l

d e s e n c e r t d e l s f l o r e s t a n s v a n i m p e d i r u n a

v i c t ò r i a d e l ' O l í m p y c p e r g o l e j a d a e n p i s t a

c o n t r à r i a . / E L S 4 C A N T O N S

L l i g u e t a p e r l a p e r m a n è n c i a .

G r u p A .

C e n t e l l e s - S f c o r i s 3 - 3

G a v à - E p i c 4 - 6

W i n t e r t h u r S a n t C u g a t d e s c a n s a

Equip PJ G i p GF G C P unta

Sícoris 3 2 i 0 17 11 7

F.pic (àisino 3 2 0 i 16 14 6

Winterthur 3 1 l 1 7 9 4

Centelles 3 0 3 0 10 10 3

Gavà 4 0 1 3 14 20 1

la Estatal

GRUPB

T a l l e r s C o r t a d a - S t J u s t 4 - 3

B a r c e l o n a - P r o s p e r i t a t . 4 - 3

L i g t o n - S t A n d r e u 9 - 6

M a r ï s t e s - S í c o r i s 1 - 6

T - 2 G r à c i a - S t V i c e n ç 4 - 4

L ' E s c l o p - O K m p y c 1 - 5

R u b í - R i p o l l e t 7 - 2

M " ' p P J P G

St Andreu 22 16

Ligton ZZ

Prosperi tat 2Z

T. Cor tada 22

T-2 Gràcia 22

O l í m p y c 2 2

F C Barcelona22

Ripollet 22

Rubí 22

Maris tes 22

St. Vicenç 22

Sfcoris 22

Sant Jus t 22

L'Esclop 22

PP GF JSÇPvnt·

4 95 67 50

136 100 46

116 83 43

128 85 43

96 81 40

106 80 39

84 87 34

97 92 33

88 97 24

98 113 24

89 104 20

67 91 16

68 120 15

59 127 15

4

5

7

6

5

8

9

12

12

12

16

17

17

ELS4CALVIÜNS

Concert d» Sant Jordi Dues orquestres de Sant Cugat, la Jove Orquestra i la Cotton Club Big-Band, estrenaran la peça Rapsòdia de Sant Cu­gat en cl concert de Sant Jordi que ofe­riran conjuntament dimarts, al Teatre-auditori. Plana 33

g^i f Espectacles

Cultura Valverde i Grau-Garriga El poeta José Maria Valverde va reivin­dicar la figura i l'obra de Grau-Garri^a en la inauguració de la mostra que l'Ajun­tament li ha dedicat, on es presenten deu de Ics seves poesies amb dibuixos de l'artista santeutratenc. Plana 3-1

Divendres, 19 d'abrilde 1996 31

A r t

Trenta artistes joves participaran en la X Mostra d'Art Contemporani

El jurat els va seleccionar dissabte d'entre els 261 candidats que havien presentat el currículum El 3 1 de maig , una inauguració amb so­

par a l'aire ll iure inclòs posarà en mar­

xa la 10a edició de la Mostra d'Art Con­

temporani , la biennal d 'art jove que el

galerista Josep Canals organitza des de

fa vint anys a Sant Cugat . A m b un pres-

Síi.viA BARROSO

- Sant Cugat -

Trenta-tres artistes dels 261 que es van presentar són els se­leccionats per participar en la X Mostra d'Art Contemporani Català. El jurat, format pels crí­tics Josep Maria Cadena i Con­xita Oliver, el vicedegà de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, Pere Falcó, l'artista Daniel Argimon i el mateix director de la mostra, Josep Canals, es va tancar dis­sabte a la Casa de Cultura per fer la tria: divuit pintors i tret­ze escultors exposaran al claus­tre del monestir a partir del 31 de maig, i només dos dels se­l e c c i o n a t s t r e b a l l e n a l t r e s d isc ipl ines , com la ceràmica (Maria Pallejà, de Reus) i el m u n t a t g e (Enr ic Massot , de Barcelona).

Segons l'acta de la reunió del jurat, Sant Cugat serà a la mos­tra representada per l'escultor José Luis Alvarez Priego i pel pintor Michel Goday. L'origen de la resta dels participants és, majoritàriament, Barcelona, tot i que hi ha també seleccionats de Terrassa, Ponts, Granollers, Olesa o Ta r r agona , i t a m b é d'Andorra: dos dels seleccio­nats, que permeten que la con­vocatòria es continuï definint com una exposició feta a Sant Cugat per mostrar art jove de Catalunya i el Principat d'An­dorra.

Aportacions innovadores

L'objectiu de la deliberació del jurat era, segons van explicar en una pausa que van fer dis­sabte després de dinar, buscar aportacions innovadores, evitar, almenys, les "relectures fàcils de coses ja vistes", va explicar Conxita Oliver. Segons Canals, s'han seleccionat "els estils més personals dins dels fregits i re­fregits d'aquest final de segle". "Almenys -afirma el galerista-hem eliminat referències o in­fluències massa directes a es­tils o artistes concrets."

Amb tot, els mateixos mem-

supost total de vuit milions de pessetes

que Canals dubta "que s'arribi a cobrir",

la preparació de l'exposició és en la rec­

ta final, un cop han estat seleccionats els

3 3 art istes que hi han d e participar. La

t r ia l'ha fet el jurat , aquest cap de set­

mana a la Casa d e C u l t u r a , d e s p r é s

d'haver revisat les 1.700 fotografies dels

261 dossiers presentats. La mostra serà

un mes a Sant Cugat i després farà un

recorregut per Mollet, Encamp (Andorra!

i Sant Feliu de l Llobregat.

Josep Maria Cadena i Josep Canals, membres del jurat de la 10a Mostra d'Art Contemporani Català, dissabte a El Mesón, després de dinaren la jornada de deliberació. Foto: XAVIER LARROSA

bres del jurat van reconèixer que la tria, tractant-se d'art jove i, per tant, no consolidat, és di­fícil i sovint intuïtiva, sobretot en una època "marcada per l'e­clecticisme". Pere Falcó, però, com a vicedegà de la Facultat de Belles Arts que conviu amb els artistes joves cada dia, va as­segurar que s'observa "sensibi­litat i investigació" en el treball d'aquestes generacions i en les "noves tendències que s'apun­ten i que quedaran definides més c l a r amen t d ' aqu í a uns anys, amb la perspectiva que dóna el temps" .

De fet, molts dels participants en la mostra són alumnes de la facultat on treballa Falcó. "Per als alumnes de Belles Arts -va dir el vicedegà- és una oportu­nitat única poder participar en aquesta mostra, una plataforma molt més àmplia que qualsevol concurs dotat de diners i que s'ha d'anar a buscar a Sant Cu­gat, perquè no hi és ni a Barce­lona ni enlloc més."

Estimular Vartista i l'espectador • Al llarg de vint anys d'història, la Mostra d'Art Contemporani Català que organitza Canals ha estat a punt de deixar-se d'or­ganitzar en més d 'una ocasió. De fet, de la primera edició, al 1977, fins a la segona, al 1982, hi va haver un salt de quatre anys. Ara, Josep Canals continua in­sistint en el "desencís" general que hi ha en el món de l'art. Amb tot, organitza l'exposició per "estimular i educar la mira­da de l 'espectador i potenciar el treball de l'artista". Així és com, segons ell, "s 'ha portat Sant Cugat a la moderni ta t" .

M e n t r e s t a n t , la res ta de l s membres del jurat oposen re­sistència al desencís de Canals i, malgrat "la falta de recursos i de suport de les institucions" que denuncia el galerista, asse­guren que no és cap impedi­ment per a l'evolució de l'art. "Hi ha hagut èpoques molt pit­

jors en què les subvencions ni existien i, a més, no hi havia lli­ber ta t " , va recordar d i ssab te l'artista Daniel Argimon. Josep Maria Cadena s'hi va afegir: "Els joves que ara comencen no han de pensar que la lluita de la generació de fa vint o tren­ta anys els va obrir un camí que ja està consolidat, ells s'han de fer el seu." Conxita Oliver, crí­tica del diari Avui i membre del departament de Cultura de la Generalitat, va sentenciar la dis­cussió assegurant que "durant anys hi ha hagut un excés d'a­juts institucionals per fer fun­cionar el món de l'art, però ara ja hauria de començar a autore-gular-se".

Per unanimitat, el jurat va de­cidir que cal estimular l 'espec­tador i el comprador pe rquè comprengui que l'art no s'ha d 'entendre com a inversió, sinó "com a producte sensible".

La sala Rusinol homenatjarà Serrasanta i Miquel Gabanas

S.B.

- Sant Cugat -

Josep Serra Santa i Miquel Ca-banas Alibau seran els protago­nistes de les ducs exposicions d'homenatge a aquests pintors que la sala Rusinol prepara per celebrar cl desè aniversari de la galeria. Nascut a Buenos Aires el 1916 i establert a Valldoreix des de fa 25 anys. Serrasanta -com signa en les seves pintures- fa ara la seva primera exposició in­dividual a Sant Cugat, tot i que li han dedicat exposicions en ciutats d'arreu del món. des de Terrassa i Barcelona fins als Es­tats Units i el Japó.

La mostra de la Rusinol (del 25 d'abril al 12 de maig) recull l'obra recent de l'artista, que als vuitanta anys continua fent la pintura colorista elaborada amb pinzellades directes i amb mol­ta pasta. Així és com reflecteix ta seva visió dels paisatges, les natures mortes i les figures que pinta. Per completar l 'home­natge, la sala Rusinol ha editat una monografia il·lustrada en color sobre l'obra actual de Ser­rasanta, escrita pel crític d'art Francesc Galí.

I immediatament després d'a­questa exposició, el 13 de maig, la família Cabanas penjarà a les parets de la galeria l'obra pictò­rica de Miquel Cabanas i Ali­bau, el pare del propietari de la sala, Ignasi Cabanas. La mos­tra oferirà una visió global dels darrers deu anys de l'artista i es convertirà, t ambé , en un ho­menatge que arriba en el pri­mer aniversari de la mort del pintor i poeta.

Els paisatges de Sant Cugat, els ambients quotidians i els es­pais tranquils de Miquel Caba­nas, sempre amb l'aire naif que distingeix la seva obra, es po­dran veure fins a l ' l i de juny. F,s tracta d'una mostra que es presenta com a excepcional ja en la durada, de gairebé un mes: trenca així els ritmes marcats per la sala, que habitualment no manté les exposicions més de quinze dies. La mostra d 'ho­mena tge a M i q u e l C a b a n a s anirà acompanyada també d'un llibre catàleg escrit per Zenei-da Sardà i Francesc Galí, que han recollit la pintura de Caba­nas d'entre el 1985 i el 1994 i la història dels primers deu anys de la sala Rusinol en un volum que es pot adquirir a la galeria.

32 Cultura HS4CANIWS Divendres, 19 d'abril de 1996

Teatre

Jordi Boixaderas interpretarà avui al Teatre-auditori un sol­dat nazi en la comèdia filosòfica El visitant, del francès Eric-Emmanuel Schmitt i dirigida per Rosa Maria Sardà. A més, la setmana vinent començarà a rodar una sèrie de TVE, di­rigida per Rosa Vergés, i posteriorment participarà en la ver­sió castellana de L'hostalera de Goldoni, sota la direcció de Sergi Belbel.

JORDI BOIXADERAS. Actor

"Vivim en una societat molt freudiana"

PkP 'I'l (.1 ks

- Sant Cugat / Barcelona -Jordi Boixaderas es una perso­

na que somriu per dintre, men­tre contesta amb ironia. Nor­malment no exterioritza els seus sentiments, i quan ho ta. ens cn-gan\a. perquè som ,il teatre, i allà, amb la seva \eu , els detalls dels seus personatges i els seus moviments, ens captiva.

-Ks més fàcil seduir o ser se­duït en un escenari que en la vida real: - "S í , perquè tens molts ele­

ments que t'ajuden. Dalt d'un escenari tothom t'està mirant, amb una llum, un fons musical, un vestuari i un text; per tant, tens més armes per seduir que en la vida normal."

-Quan va comunicar als seus pares que es dedicaria al món de l'espectacle, què li van dir? - " N o els ho vaig dir mai, més

aviat m'ho vaig anar trobant. De­cidir que volia ser actor, de fet [riu], encara no ho he decidit." -Ks fan amics dins del seu món

professional? - "S í , molts! És una professió

gairebé familiar. L'experiència d'estrenar una funció i encarar-te cada dia amb el públic és una mica taurina. I anar de gira amb altra genr crea una vinculació molt especial i una complicitat molt maca."

- O n estudia els papers que in­terpretarà? - " D e s que comences a fer-te'n

una idea, sempre el tens al cap. Tot el que veus, ho incorpores i et dóna una informació. Parles molt del paper i és una preocu­pació constant."

-Com a actor, té gaire cura dels detalls del seu personatge?

-".S'ha de ser precís perquè l'espectador ho veu tot." -Va llegir alguna cosa sobre els

nazis per preparar el seu paper a El visitant}

-"Vam llegir i comentar obres de Freud, i ens vam documen­tar molt perquè l'obra ho està molt, de documentada. No hem d'oblidar que vivim en una so­cietat molt freudiana i tots fem servir el seu llenguatge i els seus conceptes: 'estic deprimit", 'no em vull reprimir', 'tinc complex de no sé què", 'haig de dominar la libido'... Tenim aquest uni­vers molt assumit, però t'hi has de posar dins per entrar en el llenguatge de l'obra."

-L 'escenografia de l 'obra té

com a base la pintura. - " K s una escenografia molt

suggerent, però gens encotillada en un lloc i època determinada, fent referència al món i a la cul­tura occidental, al subconscient i a tota una sèrie de coses que són presents en l'obra, amb una sensació d'irrealitat. I això és bo perquè la nostra versió és aques­ta: la irrealitat i els somnis in­tervenen en allò que passa, i el subconscient també li juga una mala passada a Freud."

-Kl divan, és imprescindible que hi sigui? -"Imprescindible com a sím­

bol del món de Freud, de la su­perioritat dels psicoanalistes, del domini una mica diví que tenen sobre els seus pacients."

-S 'ha sotmès mai a una sessió de psicoanàlisi? - " N o , mai. Em fa una mica de

por per això que deia." - E n tot cas, l'actor és el perso­

natge de la societat que menys necessita un psicòleg? -"Podria ser, perquè això d'as­

seure's i vomitar ho podem fer amb tota impunitat. D'una ma­nera més ordenada i metòdica, trèiem tot allò que tothom ne­cessita treure per higiene inte­rior."

-El visitant és una comèdia fi­losòfica? -"Sí. És filosofar una mica sen­

se cap altra pretensió que el pla­er de conversar, com podria ser jugar als escacs. La invitació és, després d 'una hora i mitja de funció, iniciar una conversa du­rant la vetllada."

-Si Déu fos el visitant, creuria en Déu?

Jordi Boixaderas a la porta del Cafè de l'Òpera, a la Rambla de Barcelona. Foto: JJ. MULA.

- " É s un Déu que tothom com­praria, amb sentit de l'humor, que pica l'ullet, que és simpàtic i intel·ligent i estima particular­ment Freud. Si se m'aparegués segur que acabaria per seduir-me."

- H a estat mai al 19 del carrer Bergasse de Viena? - " N o . N 'hem vist fotografies,

com era la seva habitació... Però penso anar-hi, percjuè Viena en aquesta època era formidable."

Por de la dreta

- D e qui té por? - " E n aquest moment, tinc una

por raonable de la dreta espa­nyola, i que la compartim tots perquè, quan manin, no sabem què faran amb la cultura. Hi hau­ria d'haver una sensació d'esta­bilitat que, mani qui mani, els

mínims es mantenen. Espero no tornar a la caverna!" - E l millor remei de la ignoràn­

cia és amagar-la? - " É s a d m e t r e - l a . C o m diu

Freud en la funció, 'si visqués cinc-cents mil anys més que les estrelles, les tindria comptades, però em continuaria preguntant què faig en aquesta terra amb els peus en aquest fangar'. Sem­pre som ignorants, però hem d'a­prendre que és necessari, sa i di­vertit conèixer."

- Q u a n s'avorreix un especta­dor al teatre? - "Quan li expliquen coses que

no en tén o no es creu; que li semblen mentida i veu la tram-pa."

-Defineixi Rosa Maria Sardà amb tres adjectius. -"Exuberant, intel·ligent i ele­

gant."

66 El visitant^ o el teatre de text amb escenari únic • Jordi Boixaderas és un dels dos visitants que, en l'obra d'E-ric-Emmanuel Schmitt, rep Sig-mund Freud (Enric Arreden-do) la nit del 11 d'abril de 1938. És un oficial de la Gestapo que li destrossa la biblioteca, li fa xan t a tge i d e t é la seva filla Anna. Som a la Viena envaïda per les tropes hitlerianes. amb un Freud malalt de càncer i can­sat que no trigarà a marxar cap a París, fugint del Tercer Reich. Però després de l'oficial de la Gestapo, al número 19 del ca­rrer Bergasse encara hi arriba un altre visitant aquella matei­xa nit: un personatge misteriós

-interpretat per Pere Arquillué-que sembla que coneix a la per­fecció els records més íntims i llunyans del doctor i també el seu futur immediat. El visitant es desenvolupa en temps real i en un escenari únic, i és teatre de text en estat pur, el que s'a­nomena una conversation piece, una batalla dialèctica entre dos pe r sona tges que són t a m b é dues pos tures ideològiques , dues maneres de pensament : l ' a t e i sme , de fensa t per Sig-mund Freud, i la fe, argumen­tada per Déu , el personatge misteriós que visita el doctor. El marc històric, fixat per la pri­

mera seqüència ent re Freud, l 'agent de la Gestapo i Anna, introdueix la idea que serveix de leit motiv: com es pot conce­bre l'existència d 'un Déu que permet el nazisme i l'holocaust? Mentrestant, al carrer se senten els cants nazis, que recorren Viena detenint jueus. Un dub­te plana sobre l'espectador i so­bre el mateix Freud durant l'o­bra: el visitant és Déu encarnat en el cos d 'un home, o és un boig que ha fugit d'un manico­mi? Rosa Matia Sardà dirigeix aquesta comèdia filosòfica, no exempta d'ironia i humor en el seu tractament. / S.B.

-L'obra passa la nit del 22 d'a­bril del 1938. Casualitat, no? - " L a data ve donada pel dia en

què els oficials de la Gestapo van trucar a casa de Freud per emportar-se la seva filla; no exac­tament com s'explica en la fun­ció, però l 'Anna els va acom­panyar a fer un r eg i s t r e . La de tenc ió és el fet que fa que s'esdevingui el conflicte de la funció."

-A partir d'aquí, l'obra podria ser un somni del mateix Freud? -"Nosa l t res no ho imposem,

però ho suggerim." -Vostè interpreta els seus som­

nis? -"Penso que no tenen gaire im­

portància i no me'ls prenc gaire seriosament. No vull reconèixer que tinguin cap mena de jerar­quia sobre la voluntat humana. És com quan algú t'imposa la seva visió, això pot afectar-nos i modificar-nos el nostre compor­tament. En el cas dels psicoa­nalistes, crec que és així; quan algú que n'està molt segur et diu que les coses són així i et passa això, probablement es fa reali­tat perquè en ho creiem."

- Q u è trobarem a El visitant? -"Parlar de Déu és un tema su­

perat. I l'autor Eric-Emmanuel Schmitt ha sabut presentar-ho com una conversa de cafè, sen­se perdre el rigor. El punt de vis­ta de l'ateu i el del fidel estan molt ben documentats amb re­ferències a diferents filòsofs. Així com El món de Sofia de Jostein Gaarder és un exercici filosòfic en clau de novel·la juvenil, El visitant és un exercici filosòfic en clau de comèdia."

EÏS4CANKINS Divendres, 19<f abril de 1996 Cultura 33

Música

Dues formacions de Sant Cugat tocaran "jazz simfònic" per Sant Jordi

La Jove Orquestra i la Cotton Club Big-Band actuaran al Teatre-auditori dimarts

La Jove Orquestra Sant Cugat tornarà a protagonitzar el concert de Sant Jor­di que cada any programa el Centre Cultural. Després d'haver interpretat l'òpera infantil La flor l'any passat, di­marts portaran al Teatre-auditori una altra proposta inusual: una actuació

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

Són dues orquestres creades a Sant Cugat que no havien entrat mai en contacte fins que van coincidir actuant en l'última edi­ció de la Festa de l'Espectacle, al Teatre-auditori. "Aquell dia ens vam proposar fer un concert con­junt -recorda Josep Ferré, el di­rector de la Jove- i ens vam po­sar el dia de Sant Jordi com a termini."

A partir d'aquell moment va co­mençar la recerca de F~erré i Jor­di Barceló - el director de la Cot­ton Club Big-Band- per trobar un repertori que poguessin in­terpretar les dues formacions. Però, tot i "haver consultat totes les fonts i partitures a l'abast", Ferré assegura que es va detec­tar només "una obra de Liber-man que tampoc no s'adaptava al que es volia". Paral·lelament, Víctor García Acín ja havia co­mençat, a proposta de Jospe Fer­ré, la composició d'una peça que havia de ser "complementària".

"L'entusiasme" de García Acín -que l'havia portat a escriure una peça molt més llarga del previst-i la falta de resultats en la recer­ca per trobar repertori han fet que la Rapsòdia Sant Cugat, ins-trumentada per Agustí Cohí I Grau, sigui el tema central del concert de Sant Jordi.

Les intencions innovadores de

conjunta amb la Cotton Club Big-Band, una formació també santcugatenca, en quò s'estrenarà la Rapsòdia Sant Cugat, composta especialment per Víctor García Acín com a peça per a orquestra simfònica i banda de jazz. Asseguren que és una combinació inè­

dita i la defineixen com a "jazz simfò­nic". I, per marcar contrastos, el con­cert s'obrirà amb la Serenata per a cordes d'Edward Elgar i la Simfonia número 1 de Beethoven, dues peces clàssiques que tocarà només la Jove Orquestra.

Cohí i Grau, García Acín, Barceló i Ferré en /'acte de presentació del concert de Sant Jordi. Foto: MANÉ ESPINOSA

tot el projecte arriben també a la mateixa estructura de la rapsò­dia. Segons García Acín, tot i res­pectar les normes de la melodia i l'harmonia, "les peces que s'es­criuen actualment no han de se­guir necessàriament els esque­mes repetits una vegada i una altra". El compositor afirma que vol "innovar", tot i que admet que d'aquesta manera "es pot triomfar o fracassar del tot". Amb aquest objectiu, García

Acín ha escrit una rapsòdia que comença amb una obcrtura-rag-time que és un "diàleg entre dos pianos, un mecanisme totalment atípic en aquest tipus de com­posició".

En el fragment següent - e l t ema- el paper més actiu és per a l ' o r q u e s t r a s imfònica . La rapsòdia continua amb un blues, "inspirat en Leonard Bcmstein" i que té un acabament sobtat. Així es dóna pas a l 'obertura-

swing, que s'inicia amb un al­tre diàleg: en aquest cas entre el bateria de la Cotton Club Big-Band i el timbalista de la Jove O r q u e s t r a San t C u g a t . La Rapsòdia Sant Cugat s'acaba amb un final on es revisen tots els temes apareguts en els temps anteriors i on es van incorporant tots els instruments de les dues formacions: uns seixanta músics seran a l'escenari tocant alhora en aquest moment.

Joventut

L'Espai Jove presenta una programació continiiista per a aquest trimestre El servei d'intercanvi Xarxanet és la novetat més destacada

RAMON LI 'OIÍK

- Sant Cugat -L'Espui Jove de la Casa de Cul­

tura ha fet públic el nou progra­ma d'activitats i tallers per a aquest trimestre. Segons Manel Turón, tècnic de l'àrea de jo­ventut de l'Ajuntament, l'oferta "té una intenció de donar conti­nuïtat a la gent que ja estava fent tallers, sempre amb la voluntat d'anar afegint els nous". Aques­ta línia respon també "al fet de no arriscar-nos a iniciar gaires co­ses noves -explica Turón-, en un trimestre que no és el més

indicat ja que coincideix amb els exàmens de final de curs dels estudiants i el volum d'inscrits acostuma a ser més baix". Així doncs, l'Espai Jove torna a ofe­rir pràcticament els mateixos ta­llers. Es continuarà amb els de guitarra -elèctrica i acústica-, bateria, baix, solfeig, còmic, in­terpretació actoral i iniciació a la fotogtafia. També continua obert el Labo-club, en què es poden fer revelats i treballar tot allò re­lacionat amb la tècnica fotogrà­fica. Entre les novetats, es recu­peren els tallers de teatre i el de

malabars que ja s'havien fet en d'altres ocasions. Pel que fa a l'apartat d'altres activitats, les novetats són el curs Com buscar feina a Festiu, que ja es va fer l'any passat, i cl servei Xarxa­net. Aquest servei consisteix en un taulell d'anuncis en el qual els joves podran anunciar inter­canvis de coneixements . "Es tracta que si una persona sap to­car la guitarra pugni anunciar que s'ofereix a ensenyar-ho a una altra a canvi que aquest dar­rer li pugui ensenyar una altra cosa que l'interessi", explica Ma­

nel Turón. D'altra banda, diu­menge es va inaugurar, al pas­sadís de l'Espai Jove, l'exposició dels treballs de còmic i fotogra­fia realitzats pels alumnes par­ticipants en el trimestre anterior. El programa obert de concerts i pel· l ícules t ambé funcionarà aquest trimestre. Els interessats a inscriure's en alguna activitat o rebre més informació han d'a­dreçar-se a l 'Espai Jove de la Casa de Cultura del dilluns al divendres de 6 de la tarda a 10 del vespre o bé trucar al telèfon 589 13 82.

Poca assistèn­cia al cicle sobre el Monestir

S.B. -Sant Cugat -

La xifra d'assistents a les xe­rrades del cicle Actuacions en el M o n e s t i r d e S a n t C u g a t (1990-1996), o rgan i tza t per Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat, ha estat "franca­ment baixa", segons el coordi­nador de la iniciativa, Domènec Miquel. Segons Miquel, "el re­sultat és estrany perquè sem­blava que hi havia molt d'in­terès per saber tot el que s'ha fet en el Monestir, però els que més cridaven demanant aques­ta informació, no han vingut a les confetències, i han perdut una oportunitat única d'assa­bentar-se de totes els detalls del procés de restauració que no s'­havien explicat mai en públic". En aquest sentit, Miquel ha as­senyalat que a part de la infor­mació exhaustiva que s'hi ha ofert, "el cicle ha permès que els santeugatencs poguessin dis­cutir personalment amb els res­ponsables de la restauració les solucions estèt iques triades". El cicle es va tancar la setmana passada amb una xerrada del mateix Miquel sobre la història del Monestir com a monument (des que va deixar d'estar regit per una comunitat de monjos) i com hi han influït els usos pú­blics i privats. Segons la revisió històrica de Miquel, "està com­provat que la institució que in­vertit més en conservar el mo­n u m e n t és l ' A j u n t a m e n t " , contràriament a la creença po­pular Amb tot, l'historiador va recordar que "encara s'ha de fer la definició exacta del que es considera monument des que, al 1931, es va declarar d'interès nacional". Aquesta concreció, que s'ha compromès a fer el pa­tronat del Monestir, "permetrà fer un pla per arranjar l'entorn", va explicar Miquel.

El premi "Gausac" 9 6 es lliura dilluns

- Sant Cugat -

F̂ I tercer premi de recerca Gausac es lliurarà dilluns, a les 8 del vespre, a la Casa de Cul­tura. A l'acte, que serà presidit per l'alcalde. Joan Aymerich, hi assistiran Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco i Maria Sardà. els arqueòlegs autors de l'obra guanyadora. El jurat va atorgar el premi per unanimitat al tre­ball titulat Les excavacions ar­queològiques al Monestir de Sant Cugat del Vallès o dVctàv'ú (1993-1994). I SM.

34 Cultura ELS4CANIW6 Divendres, 19 d'abril de 1996

A r t

José Maria Valverde, Josep Grau-Garriga i Joan Aymerich observen una de les obres de la mostra. Foto: XAVIER LARROSA

Valverde reivindica Grau-Garriga en la inauguració de la mostra d'homenatge al poeta

"Versos d'una vida " serà al vestíbul del Centre Cultural fins al dia 25 El poeta i professor d'estètica José Ma­ria Valverde va recordar els "onze anys Intensos" viscuts a Sant Cugat dilluns, en Tacte d'inauguració de Versos d'u­na vida. En el mateix viatge sentimen­tal, Valverde va reivindicar també la fi­

gura de Josep Grau-Garriga, l'artista santeugatenc a qui "la crfttca espanyola encara no ha col·locat en el lloc que es mereix, tot i el reconeixement in­ternacional". Valverde, Grau-Garriga, l'alcalde, regidors i molts santeuga-

tencs es van trobar al vestíbul del Cen­tre Cultural, per inaugurar l'exposició d'homenatge organitzada per l'Ajunta­ment: deu poemes de Valverde i la in­terpretació plàstica que n'ha fet Grau-Garriga.

SÍLVIA BARROSO

-Sant Cugat-"Grau-Garriga és el meu artis­

ta predilecte i em sento molt or­gullós que hagi utilitzat poemes meus com a punt de partida per a obres seves". Així va definir José Maria Valverde la sensació provocada per la mostra Versos d'unti vida que li dedica Sant (lligat, la ciutat on va viure "els anys més intensos" de la seva vida. l 'n dels "grans descobri­ments" d'aquella època, entre cl 195d i el 1%7, va ser Grau-Garriga. que aleshores s'inicia­va en el tapís, l'obra "major" i

més "mal valorada" del santeu­gatenc, segons Valverde. Amb aquest discurs, l'escriptor con­vertia el seu homenatge en un reconeixement a Grau-Garriga. A Versos d'una vida (al vestíbul

del Centre Cultural fins al dia 25), es pot descobrir que Gabriel Ferrater, a més de ser el nom d'un poeta vinculat a Sant Cu­gat fins a la seva mort, és també-el títol d'un poema de Valver­de: un intent d'apropar-se a l-'er-rater, tot i que cl poeta de Reus ja s'havia suïcidat quan el va es­criure i malgrat Ics diferències que els separaven en la manera

d 'entendre la vida i la fe, fona­mental en Valverde i rebutjada per Ferrater. Grau-Garriga ob­serva aquesta relació i en fa un dibuix tenyit de colors foscos.

Aquesta és la dinàmica de la mostra, amb deu poemes de l'escriptor extremeny i la inter­pretació plàstica de l'artista. Se­gons l'alcalde, Joan Aymerich, és una manera d'agrair al poeta "la consciència ètica i estètica que va desvetllar a la ciutat i de la qual es van impregnar in­tel·lectuals com Gabriel Ferra­ter. Victòria Camps i cl mateix Grau-Garriga".

L'artista ha volgut participar en la mostra fent "interpretacions lliures" dels poemes de Valver­de. "En cap cas no vull que es considerin il·lustracions, perquè aquestes poesies no ho neces­siten", va puntualitzar.

Els dibuixos exposats són en­cara un "projecte" de la sèrie de litografies que s'està preparant. 1 aquesta provisionalitat és la causa que alguns dels poemes es mostrin acompanyats de dues interpretacions plàstiques, men­tre Grau-Garriga no decideix quina s'incorpora definitivament a la sèrie.

Fotografia

Comença la "Primavera fotogràfica" amb Pobra de tres santeugatencs a la Casa de Cultura

Les imatges de Joan Cabanas, Pep Pujol i Angelina Solà es podran veure fins al 16 de maig

C.C. / S . B . - Sant Cugat -

l 'ncs 200 fotografies inèdites de Joan Cabanas es podran veu­re a la Casa de Cultura a partir de dilluns que ve. Aquell dia c o m e n ç a r à la Primavera fo­togràfica a la ciutat amb la mos­tra de Joan Cabanas i Alibau, primer fotògraf de Sant Cugat.

Però, a més de Cabanas , els santeugatencs podran descobrir dos autors més, l 'ep Pujol i An­gelina Solà, en una altra expo­sició que s'inaugurarà dijous, 25 d'abril, també a la Casa de Cultura. Les tres mostres s'in­clouen en el cicle que el de­partament de Cultura de la Ge­neralitat coordina cada dos anys

sota el títol genèric de Prima­vera fo to gràfica.

De les tres mostres prepara­des a Sant Cugat, la que recull l 'obra de Joan Cabanas serà, p robab lement , la de més re­percussió, per la seva magnitud -amb més de 200 imatges- i per la popularitat del que va ser el primer fotògraf de la ciutat. La

selecció de les fotografies que integren l'exposició ha estat feta pel seu fill Carles Cabanas, que ha triat les fotografies costu­mistes "més representat ives" del fons que va deixar el seu pare -amb 35.000 negatius- per mostrar "el que passava al llarg de l'any al Sant Cugat de mitjan segle".

Joan Tortosa presenta avui l'exposició "Claustre 144"

- Sant Cugat -

La mostra de dibuixos Claustre 144, una "reinterpretaeió" de Joan Tortosa dels capitells es­culpits per Arnau Cadell, s'i­naugurarà avui, a les vuit, en un acte que serà presidit per l'al­calde, Joan Aymerich. L'Ajun­tament ha organitzat aquesta exposició que l'artista i expro-fessor de l 'Escola Municipal d'Art ha estat preparant durant cinc anys i que es podrà veure al claustre del monestir fins al 19 de maig. Pensada t ambé amb objectius didàctics, l'obra de Tortosa va acompanyada d'u­na v intena de fotografies de Mané Espinosa que recullen els capitells més representatius i una breu explicació que resu­meix la tasca d'investigació teò­rica que ha fet el d ibuixant . Dels 144 capitells que hi ha al claustre, Tortosa n'ha dibuixat 97 i n'ha emmarcat, per a aques­ta exposició, 65. La segona se­lecció respon, simplement, a les limitacions de l'espai. La pri­mera tria, en canvi, ha estat de­terminada pel mateix material de par t ida i per l ' i n te rès de Tortosa d'evitar la repetició. En Tacte d'inauguració de la mos­tra també es presentarà el lli­bre de Tortosa Pas apas, tres iti­neraris per Sant Cugat, que acaba d'editar el Grup d'Estudis Lo­cals. /S .B .

Una coral de París cantarà al monestir

- Saat Cuaat -

La coral Jean Cocteau de Pa­rís oferirà un concert al monestir diumenge, a les 10 del vespre. La formació visita Catalunya convidada per la coral Sant Cu­gat del Club Muntanyenc. De fet, el concert s'obrirà amb una actuació de la coral Sant Cugat, dirigida per Enric Azuaga, que interpretarà peces clàssiques i populars catalanes harmonitza­des per compositors com Fre­deric Monpou. Després, la co­ral Jean Cocteau (estructurada en dues formacions: la Chorale de l'Est Parisien i TEnsemble Vocal de l 'Est Parisien) inter­pretarà un repertori integrat ma­joritàriament per peces per a coral d'autors francesos. El con­cert acabarà amb dos cants co­muns. Abans de l'actuació noc­turna, la coral parisenca farà una primera demostració en la mis­sa de 12 de diumenge. / S.B.

ELS4C4NT0N5 Divendres, 19a"abril de 1996 Cultura 35

Dansa

L'encís del mestissatge intel·ligent .46'f7.4 DE LUNA, amb fa companyia Color Dansa F.Sparlyola

Ballarins:.Mans/t.\darne. Cristina Blanco. Síl-

zra Calvo. Canncri Ftrridndcz. Filo Cama.

Frannsro Cania. Fàt'imaGonzillrz-. Dazrdlsón,

Helena Martín, Afn/a Padiat. Rafael Pera! i Yolantla Ramon

Direcció artística: Rosa Maria (irait Muntatge musical: Gestrntísir F.ndemol SA Disseny de llums: Roger Puiggener Disseny vestuari: Assumpta Taule'i Color Dan­sa F.spanyota Lloc: Teatre-auditori Dia: 12 d'abril

El·ll ARDjRNER El grup Color Dansa Espanyo­

la és de creació recent però la seva directora i fundadora, Rosa Maria Grau, nascuda a Barcelona, és una jove i lúcida veterana en això del ball anomenat espanyol i que molts confonen en una reducció, molts cops induïda, al flamenc.

L'espectacle comença amb En la quietud, música de Diego Car­rasco amb Enrique Morente i cors de Las Cigarreras de la Herman-dad de Sevilla. L'essència de la Setmana Santa, els moviments quasi hicràtics, els jocs de llums tenebrosos, la tragèdia del Cru­cificat, X&jondura del sentiment que sembla sortir de dins dels cos­sos tensats i rígids fins a l'esclat anorreador dels trets per matar un cop més l'innocent, ara amb els fusells-creus.

Estem encara clavats al seient quan comença Soy artista, amb Filo García que fa voleiar el seu mantón i Carmen Fernàndez amb les castanuelas, i ens adonem de la suau ironia, lluny del sarcasme, que mostren les artistes, i això ens revifa i, després, Nana, amb qua­tre dones que mostren diverses maneres d 'entendre el fet pro-

Un moment de ractuació de Colnr Dansa Espanyola al Teatre-attditori divendres passat. Foto: MANF. F.SPIXO.S'A

fund de la maternitat i ara, tot i la tristesa de la dona estèril, els moviments són tendres, les llums menys dures, la sensació d'har­monia i dolcesa ens impregna i relaxa.

En flamenco segueix la percep­ció que ens trobem davant d'u­na creadora plena d'intuïcions i certeses, des d'un irreverent i di­vertit Mijaca, versió karaoke, fins a la utilització de la música del poc reconegut Tbti Soler amb tota la companyia a l'escenari que fi­nalitza amb una renovada Tara­rà, d'una força impressionant.

Soniquete, a m b la música de Marc Grau, és una mostra de rit­me que aixeca l'espectacle a un nivell coreogràfic remarcable amb

fites estètiques d'una qualitat i vigor que arriben al públic i, fi­nalment, a Cac/ios, hi trobem frag­ments de Falla i Turina amb se­villanes i alegries populars. Així culmina aquesta amalgama de músiques tòpiques i típiques que Rosa Maria Grau ens dibuixa amb uns moviments de cossos i de braços que ens captiven per la seva proximitat i aparent sen­zillesa.

Creiem que Color té un futur esplèndid tot i que, probable­ment, molts puristes no ho tin­dran gaire clar, contràriament al que va passar divendres al Tea-tre-auditori, amb un públic abso­lutament entregat i entusiasta que va demanar dos bisos.

Exposicions

La dansa del lliri Nom de l'artista: Anna Miquel Galeria: Canals Galeria d'Art Dates: Tot el mes d'abril Obres: Pintures

PERE PICH

La pintora Anna Miquel pro­posa, en l'exposició de Canals Galeria d'Art, un treball típic dels art is tes con temporan is . Apa­rentment, la mostra és un con­junt de pintures centrades en la representació de la natura morta. Cal recordar que pintors de la mateixa generació fan servir aquest motiu, però la diferència amb les generacions anteriors és que l'aborden sense esquemes prefixats. La natura morta és per a la pintora una bona excusa per fer un exercici de pintura inti-mista.

Les aportacions realment im­portants són, d'una banda, una cal·ligrafia d'inspiració japonesa i, de l'altra, una coherència en el color que demostra un llarg treball

A Van Gogh és una de les obres d'Anna Miquel exposades a la sala Canals. Foto: CANALS GALERIA D'ART

d'investigació. Dos excel·lents treballs són les variants de Lliri rosa. Aquestes obres demostren un nivell d'abstracció de l'essèn­

cia molt important. Un model tan simple i senzill com és un lliri és, per obra i gràcia de la pintora, una dansa de sensualitat.

Exposicions

U Coflage" de símbols onírics

! 'rt dels diferents quadres de Bosque que trobem en la mostra. Foto: SALA RUSINOL

Nom de l'artista: Sergio Bosque Cama •Galeria: Sa/a Riisiüttl fiates: tiris al S.i d'abril Obres: Pintures

P E R E P I C H

Bosque exposa uns quadres en els quals domina la presència dels objectes amb presumpció d'elegància i bon gust. Són, en conjunt, composicions aleatò­ries amb elements naturals i ins­

truments musicals que estan al servei d'una plàstica que pre­tén seduir-nos per la via de l'a­mabilitat. El pintor posa el seu vir tuosisme al servei d ' u n e s obres de rebedor , fetes amb composicions equilibrades i ob­jectes refinats. Les obres ens recorden els t emps en què la pintura estava feta per a la con­templació sense grans compro­misos.

SERRASANTA EXPOSICIÓ - HOMENATGE

del 25 d'abril al 12 de maig

1 SalMusínol Sortngo Rusinol, 52 - Sant Cugat del Volis

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: mati, de 9 a 2h tarda, de 5 a 9h

Tel. 675 47 51

36 Cultura

S a n t J o r d i 9 6

ELS4CAIYIÜNS Divendres, 19 d'abril de 1996

w Les llibreries de Sant Cugat, Paideia, Alexandria i L'amic imaginari, preparen el dia de Sant Jordi. La selecció que s'ofereix en aquesta plana ha estat feta amb els seus suggeriments. Dimarts, segons les seves previsions, els llibres més venuts seran els que han rebut recentment un premi literari i els dels autors més consolidats. També han recomanat títols molt recents que poden ser el llibre revelació que hi ha cada any per Sant Jordi.

Les recomanacions de les llibreries de Sant Cugat

: NÈJ3BS8ELUIAN-'

Els fantasmes del Tnanon NÉSTOR LUJAN

COLUMNA

1.850 PESSETES

•Premi Sant Jordi 1995. L'última no­

vel·la de Néstor Lujàn, mort l'any pas­

sat. Relat d'intriga amb fenòmens pa­

ranormals i recreació històrica.

El senyor de Malaussene DANIEL PENNAC

EMPÚRIES

2.900 PESSETES

•Novel·la policíaca on molta gent és as­

sassinada per robar una pel·lícula que

s'està rodant des de fa setanta anys.

Repàs a la història del cinema.

Memòria del traïdor VICENÇ VILLATORO

EDICIONS 62

1.600 PESSETES

•Acostament a la figura del cap de guet-

to jueu que els nazis utilitzaven per

mantenir l'ordre en aquests barris. Una

nova visió del poder i l'holocaust.

El patró Sant Jordi

NARCIS SAYRACH I FATJO DELS XIPRERS

EDICIONS 92

11.000 PESSETES

•Publicació de la Generalitat que re­

cull amb grans il·lustracions en color la

història de Sant Jordi, la llegenda, la

presència universal i la festivitat.

Cita a Tombuctú

PEP SUBIRÓS

DESTINO

2.600 PESSETES

•Premi Josep Pla 1996. Novel·la que

s'acosta també al gènere del llibre de

viatges a través de l'Àfrica i d'uns per­

sonatges que s'han citat a Tombuctú.

Santa Maria, pa de cada dia Bjjjl Matando dinosaunos con. JOSEP MARIA BALLARIN

PLANETA

2 . 4 0 0 PESSETES

• I n dels que més es vendran. Premi

Ramon I.lnll 1996. Mossèn Ballarín re­

peteix l'èxit de Mossèn Tronxo recreant

l.i \ida de Li Mare de Déu.

PEDRÓ MAESTRE

DESTINO

1.900 PESSETES

•Premi Nadal 1996. Miiitiiuto tünostiurios

aní tinichimis es cl llarg títol d'aquesta

novel·la sobre les solucions impossibles

als problemes dels joves urbans.

El premio MANUEL VÀZQUEZ MONTALBÀN

PLANETA

2.600 PESSETES

• Cjrvalho assisteix al lliurament del

premi literari més ben dotat, on el pro­

motor del guardó és assassinat. Retrat

del món de les finances i les editorials.

Lo peor de cada casa

T O M SHARPE

ANAGRAMA

1.800 PESSETES

•Sharpe torna a atacar amb el seu humor

sarcàstic, aquest cop, amb el relat de la

caiguda A\m fill de papà poc brillant in­

troduït en les finances artificialment.

El cartera de Neruda ANTONIO SKARMETA

PLAZA & JANÉS

1.900 PESSETES

•Història intimista d'un carter d'una

illa solitària influït pel poeta, l'únic a

qui porta correspondència. Retrat del

Xile convuls dels anvs setanta.

El mico entremaliat

Gus CLARKE

TIMUN MAS

1.550 PESSETES

Ninos como yo BARNABAS I ANNABEL KINDERSLEY

BRUNO

1.700 PESSETES

Les joies de la princesa berbe.

MONTSERRAT BELTRAN

CRUÏLLA

955 PESSETES

Entre el cel í la terra

PONÇ PONS

LA GALERA

1050 PESSETES

Males terres

JORDI SIERRA I FABRA

CRUÍLLA

955 PESSETES

•Llibre actiu en què els nens han de

col·locar els objectes de la casa al seu

lloc, després que un mico entremaliat

els hagi desordenat.

•Llibre amb missatge educatiu sobre «Premi Gran Angular 1995. Introduc- •Històries sobre Menorca vistes a través «Relat tràgic sobre la mort d'una ado-

la tolerància editat pel Fons de les Na- ció a la cultura berber a través d'una de les aventures i els relats de Damià, lescent, atropellada després d'un con-

cions l'nides per ala Infància amb mo- història d'intriga que viuen tres ado- un jove de l'illa, i els personatges que cert de Bruce Springsteen. Sierra és un

tiu del 50è aniversari de ITNICEF. lescents en un viatge al Marroc. va trobant. dels autors més llegits pels adolescents.

ELSíCArYTOIXS Divendres, 19d'abril de 1996 Cultura 37

S a n t J o r d i 9 6

Títols per a un dia del llibre amb literatura local SÍLVIA BARROSO

Llibres sobre Sant Cugat, fets per santcugatencs o escrits aquí. És l'aparador local de Sant Jordi, on aquest any hi apareixen set obres. I In d'aquests llibres és Pas a Pas, 3 itineraris per Sant Cugat, de Joan Tortosa, el primer títol d'u­na sèrie de monografies que edi­tarà el Grup d'Kstudis Locals. Amb més 40 fotografies, Tortosa proposa tres recorreguts (el me­dieval, el romàntic i el de la mo­derni tat) que uneixen monu­ments, edificis singulars o punts d'interès diversos.

I dimarts, el mateix dia de Sant Jordi, es presentarà al Club Mun­tanyenc Excursionistes recordats (Publicacions de l 'Abadia de Montserrat), un nou volum de Jo­sep Barberà on s'amplien les bio­grafies de muntanyistes iniciades a Montserrat pam a pam. Mossèn Cinto Verdaguer i Pau Vila són dos dels 45 personatges retratats.

Però els autors més prolífics vin-cula ts a m b Sant C u g a t són, aquest any, el guionista i escrip-

EXCURSIONISTE! RECORDATS"

PU60CAOONS DC tAMMADt

tor Piti Espanol i la il·lustradora Marta Balaguer. A La pista afri­cana (La Magrana), Espanol ex­plica per primera vegada els seus records dels anys que va passar com a trapezista en un circ, ac­tuant a la Sud-Africa de Yapart-heid. Ell, que es defineix com un dels "casos estranys en què un

Excursionistes m i

• 1 - -w~^l .•': •

1 l i 'S . , " v *

• • • • ' I

•"??•

1 ^ ^ ' • ' -

i^B

guionista es converteix en es­criptor i no al revés", ret un ho­menatge humorístic al seu modus v'rvendi a Discu/pi// les molèsties (Co­lumna), una sèrie de relats curts on la televisió hi té sempre un paper central. I també des de Sant Cugat però parlant de temes uni­versals, Marta Balaguer ha publi­

cat recentment Terrosos de sucre (Publicacions de l 'Abadia de Montserrat) i Roberluxtiba i la reu­nió de bruixes (Cruïl la).

L'aparador es tanca amb Perseo, patrón de Cataluna, de la madri­lenya Josefina de Silva. L'autora reconstrueix el tram mediterrani de la rutaxacobea en una novel.la

que passa en el dia de Sant Jordi. La recerca d'informació va por­tar de Silva al Museu de Valldo­reix, i allà hi va trobar els camins medievals reconstruïts per Josep Altet. El resultat és que una part important de la novel.la passa a Sant Cugat, i el Monestir n'és la il·lustració de la portada.

La cercavila de Sant Jordi canvia

el lloc de sortida Música, poesia i espectacles infantils centren

les activitats de celebració del 23 d'abril

RAMON L I Q I K

-Sant Cugat -I JÍS activitats de la Diada de Sant

Jordi d'enguany s'han distribuït en diferents dies. Duran t tot aquest cap de setmana, dimarts -dia de Sant Jordi- i diumenge vinent, els santcugatencs podran gaudir d'una oferta variada que inclou, entre d'altres, concerts de música, recitals de poesia, pre­sentació de llibres i espectacles infantils. Tot això, evidentment, acompanyat de les senyeres i les parades de llibres i roses que di­marts ompliran els principals car­rers de la ciutat. Una vegada més, com des de ja fa 21 anys, l'Agru­pament Escolta Berenguer El Gran -conegut popularment com el Cau- és l'entitat que centralit­za la major part de les activitats organitzades. Demà dissabte serà el punt d'arrencada de la cele­bració del Sant Jordi d'enguany. El foc s'obrirà al Casal Cultural de Mira-sol, on a partir de les 6 de la tarda hi haurà un recital de cant i poesia - a càrrec de Joana

Vilaplana (soprano) i Carles V. Xi-rinachs (pianista)- i un recull de poemes d'autors catalans -a càrrec del grup Mira-sol Teatre, acom­panyats al piano per E. Eckhart-. A les 10 del vespre entrarà en ac­ció la primera activitat del Cau. Es tracta del tradicional concert de rock de Sant Jordi als jardins del monestir, en el qual per pri­mera vegada participaran grups locals. Paquita's Knipples i T h e Apples And Filter Co. són els grups convidats. Segons Josep Manel Manzano, membre de l'A­grupament Escolta Berenguer El Gran, enguany "hem volgut donar a conèixer grups d 'aquí , a di­ferència d'altres anys en què es portaven grups de fora de Sant Cugat". Diumenge serà un dels dies estrella perquè es faran les tradicionals cercaviles de sant Jor­di, el drac i la princesa, organitza­des pel Cau. Com acostuma a ser habitual, les cercaviles del drac i la princesa sortiran a les 11 del matí de la plaça del Coll i de la plaça Doctor Galtes, respectiva-

Sant Jordi i el drac tom/iran a lluitardiumenge ahjardins del monestir. Foto:MANÉ ESPINOSA.

ment. El canvi el protagonitzarà la cercavila de sant Jordi, que en­guany sortirà de la plaça situada a l'avinguda Pla del Vinyet, just a l'altra banda d'on és la plaça del Mil·lenari. Per a José Manuel Manzano, el canvi en la cercavila de Sant Jordi "és degut al fet que abans sortia de la rambla del Ce­ller i allà era una mica estret". Les tres cercaviles s'ajustaran als jar­dins del monestir, on hi haurà la batalla final entre el drac i sant Jordi, seguida d'una xocolatada i

l'actuació del grup d'animació in­fantil Àngel Daban. També diu­menge al matí, hi haurà activitats al Casal Cultural de Mira-sol amb l'actuació -a partir de les 12- de l'Estenedor Titelles i el seu mun­tatge Mediterrànies. El mateix dia de Sant Jordi, Binixiflat Titelles presentarà, a partir de les 6 de la tarda als jardins del monestir, l'es­pectacle El peix d'or. Dues hores més tard, el Club Muntanyenc serà el centre d'atenció amb la presentació del llibre Excursionis­

tes recordats, a càrrec de l'autor, Jo­sep Barberà. La Diada s'acabarà al Teatre-auditori amb el tradicio­nal concert de Sant Jordi. Les ce­lebracions finalitzaran diumenge vinent amb l'espectacle infantil Kei, Kei!!, que el grup Toc de Re­truc, presentat per La Xarxa d'Es­pectacle Infantil i Juvenil, farà a partir de les 12 del migdia al Te­atre-auditori, i el segon assaig al carrer que els Castellers de Sant Cugat faran també a les 12 a la plaça de Barcelona.

38 Cultura QS4CANIÜN5 Divendres, 19 d'abril de 1996

L ' E n q u e s t a

Per Sant Jordi, prefereix que li regalin la rosa o el llibre?

SÍLVIA BARROSO - Sant Cugat -

Com cada any per Sant Jordi, els carrers s'ompliran dimarts de pa-radetes on es venen roses. Tot i que el preu d'aquesta flor augmen­ta en aquesta data, les catalanes estan acostumades a rebre una rosa el 23 d'abril, i els catalans lellsl a regalar-les. Seguint la tra­

dició, elles els han de regalar un llibre a ells. Hem preguntat als santcugatencs les seves preferències en la manera d'aplicar la tra­dició: el resultat és que les santcugatenques esperen també el lli­bre, però són reticents a regalar elles la flor. Ells esperen el llibre, sovint regalen les dues coses i els sorprendria rebre una rosa, tot i que alguns diuen que els agradaria.

N I A ( io i ZKNS

43 anys PSICÒLOGA

"La rosa que no falli. I des­prés, m'agraden molt els lli­bres, també. Kl llibre és una altra mostra, potser més d'a­mistat, que també m'agrada. Jo espero que no em falli cap de les dues coses."

JOSEP SAGAI.ÉS

11 ANYS ESTUDIANT

"Home, a mi em toca el lllibre. Però potser també m'agradaria que em regalessin una rosa, tot i que la tradició és al revés. No estaria malament fer innova­cions en aquest sentit."

JOSEP ROURE

27 ANYS

PROFESSOR

"Jo prefereixo un llibre, o to­tes dues coses, de fet. Toc és bonic. Si em regalessin Lina rosa cambé m'agradaria molt. I pel meu compte, jo procuro regalar les dues coses."

ADELAIDA AGUILERA

74 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Home, sempre s'ha regalat roses a Ics senyores i un llibre als senyors. A mi m'agrada que la tradició continuï així, tal com és. A mi m'agrada molt el dia de Sant Jordi, tot i que no sóc cata­lana de naixement."

MARIA JOSEP O T E R O

32 ANYS

ADMINISTRATIVA

"Una rosa, i el llibre també. En principi em regalen una rosa, però un llibre també es-caria bé. En canvi, regalar jo una rosa a un home, no ho faria."

E M I L I O SUBIRA

26 ANYS

E S T U D I A N T I CAMBRER

"JO prefereixo el llibre. Es que m'agrada molc llegir. La tradi­ció ja m'agrada tal com està. I jo regalo les dues coses, fins ara sempre he fet això."

MARIA T E R E S A ESPINAL

.W ANYS

LINGÜISTA

"Jo espero les dues coses. A casa, la tradició és que em re­galin la rosa i el llibre. I jo re­galo només el llibre. Personal­ment, m'agrada fer-ho així."

Esi'HER C O S T A

20 ANYS

ESTUDIANT

"Jo prefereixo el llibre, és més útil que una rosa. Ésv clar que seria perfecte que tothom rega­lés les dues coses, tant als nois com a les noies. Però també t'hi ha d'arribar la butxaca, que ja és un altre problema."

SÒNIA GONZÀLEZ

22 ANYS

E S T U D I A N T

"Jo prefereixo que em regalin un llibre. Però de fet, el que m'agradaria més és rebre les dues coses. En canvi, jo no re­galaria una rosa a un noi."

DANI MONTOBIO

18 anys ESTUDIANT

"Jo estic acostumat a la idea que a mi m'han de regalar el llibre. Però si em regalessin una rosa, no em semblaria malament."

p a d a

Horari: de dilluns a divendres

Tardes de 5 a 8 h

Matins hores convingudes

t/Balmes, 39, 1 r dreta Tel. 589 55 49

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

oie un espai on trobareu joia d'autor, tina àmplia mostra de tendències que netfcen de |a creació artístida.

C. dels p e u t j r

68190 S a n t e d a t del Vallès

CUCAI

I I II I I I I I I I I I I I I I I I ,1

ireia s Joieria Rellotgeria Alta bijuteria

Taller de joieria i rellotgeria propi

cl Val ldoreix, 33 - Tel. 674 99 40

Ja ORN J a , E « Joiós ei Soní Cu^ot dcsüc 194,

14 febrer Sant Valentí. Per un regal amb amor.

Avda. Cata lunya, 1 • Tel. 674 00 26

SANT C U G A T DEL VALLÈS (Barcelona)

TRADICIÓ I DISSENY, UN NOU ESTIL DE JOIERIA

F̂V RAYM0NDWE1L

&

dflPïfc BERTOI.UCCI

*fc A N N A F U S E T J O I E S

c/ SANTIAGO RUSINOL, 45 • TEL. 589 50 72 - 589 50 12

A9/^ OCTAVIO SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT

LES MILLORS MARQUES 6 ANYS AL VOSTRE SERVEI

BHEiTi.iNG Hamilton K R O N Q S

MEGA m Ü L • JUNCHANS ""-"SS^OCOI.

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 SANT CUGAT

40 Cultura Q S / C A N I W 6 Divertí/res, 19 d'abril del 1996

L ' A G E N D A

LA RADIO

RÀDIO SANT C U Í A T

• D e 7 a 7:30 li.. Kl Des­pertador, anili Joan Yallvé. •De 7:30 a 10 li.. Kl Call del Monestir. Revista d'ac­tualitat. De 7:30 a (':30 li.. repassa les principals notí­cies d'àmbit general i de 0:30 a 10 inclou la primera edició de l'informatiu. Sant ( aigat A\ui, amb totes les notícies d àmbit local de la ciutat. Kl programa el diri­geix i presenta Xavier For­nells.

•De 10 a 12:43 h., Dies de Ràdio. Kl maga/ine. Kspais de divulgació, entreteni­ment i participació. Pre­sentat per Maribel ("ayiie-las. • D e 12:45 a 13 h.. Amb Molt tic Cust. Fspai de gas­tronomia amb Pep Blanes. •De 13 a 13:30 h., Sant Cu­gat Avui. I,'Informatiu se­gona edició, l-.ditat i pre­sen ta t pels serveis informatius de Ràdio Sant ( aigat.

•De 13:30 a 14 li., Kntitats. Dirigit i presentat per Xa­vier Miralles.

•De 14 a 18 h„ Vol de Tar­da. Música suau seleccio­nada per Josep Maria No­guera.

• D e 18 a 21 li.. Al Lloro. I n programa de Salva Vall-vé. Kls divendres de 20 a 21 h., inclou l'espai, Riff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. • D e 21 a 21:20 h., I . 'Es­portiu. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. • D e 21:20 a 23 h., Sons i Estels. Presentat per Pere Pahissa. • D e 23 a 24:

Dilluns: Aquest Any, Sí!. Un programa de Salva Vall-vé.

Dimarts: L'Estrena. L'es­pai de cinema de RSC.

Dimecres: Hores Extres. Amb Eduard Carcia i Rosa Maria Jané.

Dijous: Viure a la Terra. I in programa de Xavier Ca­sanovas.

Divendres: Vallès Sense Fronteres. Presentat per F'athia i l·lamed Ben Ham-mou. •De 24 a 7 h.. Música al teu costat. • D e 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalun­ya Informació i butlletins de Sant Cugat i el Vallès dels serveis informatius de

l'emissora municipal.

•DeOa 10 h.. Viure ala Fe­rra (repetició). • De 10 a 11 h.. Hores Ex­tres (repetició). • D ' l l a 12 h.,Came()ver.

Programa dedicat al món informàtic. •De 12 a 13 h., El Magat­zem, amb Oriol Costa i Amanda Sans. •De 13 a 14 h.. Avant Matx. L'avanç de l'actualitat es­portiva del cap de setma­na.

• De 14 a 15 h.. Vallès Sen­se Fronteres (repetició).-De 15 a 16 h., Aquells Me­ravellosos Anys. Amb Jo­sep Maria Alvira. •De 16a20h . , Súper DJ. Iota la música màquina

d'actualitat.

•De 20 a 21 h.. Bones Vi­bracions. Amb David Vi­llena.

• D e 21 a 22 h., Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón. •De 22 a 8 h.. Música al teu costat.

La p r o p o s t a

• D e 8 a 9 h., El Dia del Senyor. •De 9 a 9:30 h., Esports en Marxa, primera edició. •De 9:30 a 10 h.. El Racó de la Poesia. Amb Joana Francesca Garcia. • D e 10 a 10:30 h.. Arrels. Un programa de Rogeli Pe­dró. •De 10:30 a 14:30 h., Roda d'Amics. Amb Pere Pahis­sa i Joan Fàbregas. •De 14:30 a 15 h., Esports en Marxa, segona edició. • D e 15 a 16 h., Aquells Meravellosos Anys. •De 16 a 20 h.. Súper DJ. •De 20 a 21 h., Bones Vi­bracions. • D e 21 a 22 h., Esports en Marxa, tercera edició. •De 22 a 7 h., Música al teu costat. •Dissabte i diumenge de 8 a 22 h., connexions amb Catalunya Informació i but­lletins amb informació lo­cal" i comarcal.

Divendres 19 • L l e ó X

Dissabte»

• Agnès Diumenge 21 • Anselm

Dilluns 22

• Caius

Dimarts 23

• Jordi Dimecres 24

• Fidel de S. DIJOUS 25

• Marc

Divendres 2S

• Isidor

ACTIVITATS

19 DlVENDRKS

E x p o s i c i ó

• A les 20 del vespre, al c l au s t r e de l m o n e s t i r , inauguració de l'exposició de Joan Tortosa Claustre 144. Organitza: l'Ajunta­ment.

20 DISSABTE

Sant Jordi 96 • A partir de les sis de la tarda, Joana Vilaplana, so-prano, i Carles V. Xiri-nachs, piano, oferiran un concert. Després, mem­bres del grup Mira-sol Te­atre i el pianista E. Eck-hart faran un recital de poemes d'autors catalans, al casal cultural de Mira-sol.

• A les deu de la nit, con­cert de rock en d i rec te amb els grups musicals Paquita's Knipples i T h e Apples and Filter Co, als jardins del monestir. Or­ganitza: Ajuntament de Sant Cugat.

HORARI AUTOBUSOS

• L l i b r e s i r o s e s p r o t a g o n i t z a r a n l a d i a d a d e S a n t J o r d i . L e s lli­brer ies de S a n t C u g a t ins ta l · la ran pa rade te s a la p laça del Mones t i r pe r pre­sen ta r les úl t imes noveta ts editorials. A q u e s t any, la cercavi la que reune ix als J a r d i n s del Mones t i r a S a n t Jo rd i , la p r incesa i el d r a c , t i nd rà u n a sor t ida di­ferent, però n o faltarà a la cita. A b a n d a de la l i teratura, la mús ica t ambé serà pro tagonis ta pe r S a n t Jord i . L a J o v e O r q u e s t r a S a n t C u g a t i la C o t t o n C l u b Big B a n d ofer i ran un concer t , d ima r t s a les 10 de la nit , al Tea t re -audi tor i . Fil j a z z , el swing i la mús i ca s imfònica es b a r r e j a r a n en aques t espectac le .

21 DIUMENGE

S a n t J o r d i 9 6

• A partir de les onze del matí, gran cercavila. Sant Jordi sortirà de la plaça dels Cegants , davant de la biblioteca del Mil·lena­ri. El drac ho farà des de la plaça del Coll, i la prince­sa, de la plaça del doctor (ialtés. La cercavila aca­barà als jardins del mo­nestir, on es farà un tor­neig final.

• A partir de les dotze, xo­colatada per a tots els nens i animació infantil amb Àngel Daban.

• Durant tot el matí, re­partiment de roses i ape­ritiu per al col·lectiu de

gent gran del Casal Cul­tural de Mira-sol. • A les dotze del migdia,

la companyia L'Estenedor T i t e l l e s presenta Medi­terrànies, al casal cultural de Mira-sol.

•A les deu del vespre, al monestir de Sant Cugat, concert de Sant Jordi de la Coral Sant Cugat del CMSC. La coral actuarà amb la Chorale et Grou-pe Vocal de l'Est Parisien. Ball g e n t g r a n

• A les cinc de la tarda, ball per a la gent gran al casal Cultural. V i d e o c i n e m a •A les sis de la tarda, ses­sió gratuïta de videocine­ma, dins les activitats per a gent jove que organitza

l 'Ajuntament al casal. •A les set de la tarda, al

bar Dada de la Floresta. Se rg io O. C a s a s and Fr iends actuaran en di­recte.

nii .UNS

F o t o g r a f i a

•A les vuit del vespre, a la casa de cultura, inau­guració de l'exposició Joan Cabanas i Alibau, primer fotògraf de Sant Cugat .

DIMARTS

Sant Jordi 96 •A dos quarts de set de la tarda, animació infantil

T LÍNIA 1 . SANT CUGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

hora «nsalw 2 ^ 2 » . Sani Cugat decaoahorsfJnsalesa210h.

:. de Sant Cugat

•QfMMMtt. Ja*ortd^èSSu^Íu^p»56 minutB tte cada hora fins a les 21.501).

• Í faM| lU» l l i i t . tg»»f t fc^ tmnewwiftiaaBet seu i luiwf * | psii M d» EaC.de Sani Cugat

• ' • — - * - - ' ^ — • — — - -

T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

- fRMMMrt . la sortida: 06.T6M».4ehiats 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. ' 11 t—nu». 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a to 22.16te

- M M M m * , ta sortida: 06.23h-08.53ri i ais 23 i 53 minuts dècada nora fins a tes 22£3h. Ilf·«au·.1asor&te()923r^09.53hials23i53(r*i^decadar«rafïisatee22.23h.

,' fa rr itMiié ntt - O M f i i l t e la eor&Ja: 06 .05M)6 .^

(||«·«BS.1asortida:09.05M)9.35hials05i35nnimtódBcadar«fafinsalBs22^Si ; San* Ownénec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coí, Mercat Torreblanca. Mones*, Eetactf

FGC. Cotoner, Sant Domènec.

T A 3. SANT CUGAT-RUBI-TERRASSA

- D ü * feiners. 1a sorattar QS.4Ch-0S.aBh i -DfessbtM 1 les*»-1» sonSfe: 06JZ5h i als -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h. 07J

• A 3. SANT CUGATBARCELONA

-Dlet feiners. 1 a sortida: 05.1 S-05.40 i t -Dissabtes. 1 a sortida. 05.1545 «0 i 06 lOn t -Diumenges i festius. 1a sortida 07.10b 11 -Sortides addicionals a Csrdarswar 22>Hh (

"or-**

T A 3. BARCELONA-SANT CUGAT 3:V:: ^ > : - --.'i;.:-- \*"?£™t^&**ï< ^f>v^4^#%m

-Otos feiners. 1 a sortida: ( -Dissabtes. 1a sortida: 05.45i«M t datada ta* ftwt tos 2t.4Sh.

> TM D » W U UV UENB llWia W » H

-Sortides addfcioaal* é Cerdanyola: 2£l5h (feiners).

ELS4CANroPS Divendres, 19 d'abril del1996 Cultura 41 L ' A G E N D A

amb Binixiflat Titelles. La companyia presenta El peix d'or als jardins del monestir. •A les vuit del vespre, al Club Muntanyenc Sant Cugat, Josep Barberà pre­sentarà el seu llibre Ex­cursionistes recordats. •A les deu de la nit, al Te-atre-auditori, concert de Sant Jordi amb la Jove Or­questra Sant Cugat i i la Cotton Club Big-Band. Conferència • A les deu de la nit, a la Casa de Cultura, con­ferència audiovisual de Lluís Puig.

24 DIMECRES

Música • A les set de la tarda, al bar Dada de la Floresta, música en directe amb l'actuació del grup Bars Reflex.

TELÈFONS O'INTERES

SERVEIS

FARMÀCIES DE TORN

25 DIJOUS

Conferència • A dos quarts de vuit del vespre, a la Casa de Cul­tura, l'advocada i exparla-mentària catalana Magda Oranich participarà en una xerrada col·loqui sobre la seva experiència a Pequín. En aquesta xerrada inter­vindrà també Àngels Ro­que, presidenta de l'Ins­titut de la Mediterrània. Fotografia • A les vuit del vespre, a

la Casa de Cultura, inau­guració de l'exposició de fotografies d'Angelina Sola i Pep Pujol.

26 DIVENDRES

Espai Jove • A dos quarts d'onze de la nit, dins les activitats que organitza l'àrea de Cultura a l'Espai Jove, es farà un concert doble de música en directe, amb els grups Cunt 2000 i Paseo Matutino por el Jardín de un Amigo.

Altres activitats

Cor Infantil

•Les activitats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers com-

:ifirfBtaM# »s? í i f fWBI» tÍÉi^aV(irt ni rihfïi 'ÍW flpWWWïWflHBW( * •̂HhKftfr nVnVàaVcvaTJ'^nnBi·BBaat r m fBWUtlWW . , mm #r «*i*ndW

« M * 0 * A mm <j i * tm«fc ; 6744599

#ttmfli&i TÍ62944

5»M<?

$jm»cMcu*to*g 8» 5108

flwMfrdfrfHHHtn mi 5» 201*

fe^ftfr^ifc; t8ta»7>

ifr alifcl ililBaaltnatÉÉTlKíri l i - I I Hi J l J M

• » « *

^hkMaa>B··MHBa«kaaiÍHatfWNVM>MaM«aMaM«MnMUdw

<»—;.fc •••••^JB, lft»WIPlfBr*»·'?1* ' à . . a i ^«BfflIBIMrTTi iffWtfflrlt

$40465

plementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon 589 13 82.

•Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. In­formació al telèfon 589 13 82.

•Curs-taller de dibuix i pintura a càrrec del pro­fessor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de modelatge i es­cultura a càrrec d'E. Llo­part i filatèlia i numismà­

tica tots els dijous. Ins­cripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telè­fons 674 60 28, 675 43 88 i 674 72 08. •Cinquena trobada de poetes. Recollida de les bases de participació a la seu de l'Ateneu, plaça Pep Ventura, 1.

VALLDOREIX

•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i ins­cripcions al telèfon 674 45 99.

I )ni ii 11 ip I il ni |u Is distric­

tes i Valldoreix oberta els diumenges i

festius de li del matí a 9 de la nit la

farmàcia Pinto del carrer Ksplèsia n° 3

de \alldoreix. Telèfon (.74 28 71.

•Tallers de dibuix, pin­tura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19.

LA FLORESTA

Centre Chric

•Tallers de ceràmica, ex­pressió corporal, expres­sió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Orga­nització a càrrec de

AEEA L'Esplai i l'Ajun­tament. UKB=

•Curs de balls de saló, ioga, karaoke i cafè lite­rari de l'Ocell Radiant. Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

LES PLANES

Centre Chrtc

•Tallers de música de banda, costura, manuali­tats, gimnàstica de man­teniment i pintura. Casal per a joves i adults, i al­tres activitats. Informació i inscripcions, des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon 675 51 05. Organitzen: AM L'Esclop i l'Ajuntament.

MIRA-SOL

Casal Cnltural

•Tallers de teatre, natu­ra, plàstica, ceràmica, cos­tura, literatura, còmics i veu i interpretació. Ses­sions de contes d'arreu del món. Informació des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Activitats per a joves: es­pai de jocs, biblioteca i aula d'estudi, curset d'i­niciació als jocs de rol, curset de tècniques per apendre a buscar feina a l'estiu i tallers de mala­bars i de circ. Informació i inscripcions al Casal Cultural, de dilluns a di­vendres, des de les 5 de la tarda fins a les 8 del ves­pre. També podeu trucar al telèfon 589 20 18.

Teatre-auditori

•Divendres 19 d'abril, a les 10 del vespre, El visi­tant, d'Eric-Emmanuel Schmitt. Direcció: Rosa Maria Sardà. Intèrprets: Enric Arredondo, Rosa Vila, Jordi Boixaderas. Preu: 2.000 pessetes.

Exposicions

•Casa de Cultura. Pintu­res de Marín Mercadé. Fins al 19 d'abril. •Vestíbul del Centre Cul­tural. Vasos d'una vida, po­emes de José Maria Val­verde i interpretació plàstica de Josep Grau-Garriga. Del 15 al 25 d'a­bril.

•Claustre del monestir. Claustre 144, una mostra de dibuixos de Joan Tortosa, que fa una versió lliure de les imatges i els símbols dels capitells del claustre esculpits per Ar­nau Cadell. Del 19 d'abril al 19 de maig. •Canals Galeria d'Art. Anna Miquel. Pintures. Del ' l al 30 d'abril. •Valldoreix, passeig del Canari número 26. Lídia Carreté exposa una nova col·lecció de nus femenins al pastel. Obert fins al 26 d'abril, de 7 a 9 del ves­pre. •Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'o­bres de Lluís Ribas. •Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de set­mana. •Firart. Exposició i ven­da d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als ma­tins.

Biblioteques

Biblioteca del Centre Berta

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil·lenari Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d' 11 a 2. Tar­des del dilluns al diven­dres de 4 a 2/4 de 9. Dis­sabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49. Biblioteca del CMSC Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'infor­mació 674 53 96. Andn Mnnlcipal de Sant ÇjMjat

A l'Arxiu Nacional de Ca­talunya. Telèfon d'infor­mació 674 69 93.

Plaça Pep Ventura. Ober­ta dijous, divendres i dis­sabtes de 4 a 8.

L A FLORESTA

Biblioteca de l'Associació

de Propietaris I Veïns

Plaça d'Aiguallonga, 1. De dilluns a divendres de 10 a l . Telèfon 674 20 89.

i Fax 589 85 40 Sant Cugat

42 Cultura ELS4C4NTONS Divendres, 19 d'abril del 1996

C I N E M E S

S A N T C U C U T S A B A D E L L

SMÉGaat l U i

fWPÈmS AçeVaniaca/

RuMPabc«4 Toystocy/Matena..

BuMPataceS Penademoerte S e s s i o n s G o l f e s d e d i s s a b t e

RubiPatac8l No hi ha sessió goMa

RubfPalace2 Unvamptrosueao9n8iòoi#i»y:1fca0

Rubí Palace 3 Alma gitana " * * ' RublPalace4 Matena es un nombre de tango \m Rubí Palace 5 Pena de muerte - Mtt''

Cmeart

S A B A D E L L

Libertanas . . « P Ü K A · M S . 10.30

Matena es un nombre

UnvatnpirosueSoen

Días extranos

Toy story / Copycat

m, 8.15,10.30

&00,8.15,10.30

T E R R A S S A

.Jl^^pttetwroinar

Cmeart-tres Fuera de onda *-Jiimiia.ift» Euterpe Antes y después .:. m ^ t t S , 10.30 Pnncipal Braveheart ...... :mmv>*> Rambla City HaB * - 5y;4«itao, 8.3o, 1050

a M*·J Í»a 8 t t *

Rambla ^Hft^laetamanecef "•SttNpi» derroto» JÉI»»***

* " >

• Copiat

ABIERTO HASTA EL ...

I ) i r e c t o r : R o b e r t R o d r í ­

guez .

Intèprets : ( icorgc (!loo-ne\. i l . i r \e\ Keitel, Owcn-tiu I arantino. Sales: Kursaal (Cerdanvo-la), Kix Macià (Sabadell) i Rambla (Terrassa). ( Comèdia d'horror adoles­

cent i descontrolat. amb el segell personal del tàndem Rodríguez- Taranti no.

ANTES V DESPUÉS

Director: Barbet Schroe-der .

Intèprets: Meryl Streep. Liam Nesson.

Sales: Rubí Palace, Sant Cugat. Kursaal (Cerdan-\ola), Kuterpe, Eix Macià (Sabadell) i Rambla ('l'e­rrassa). I na mort estranya i l'acu­sació d'assassinat sobre el fill desorienta una família model americana.

CITY HALL

Director: Harold Becker. Intèprets: Al Pacino, John Cusack. Bridget Fonda. Sales: Kursaal ((Cerdanyo­la). Kix Macià (Sabadell) i Principal (Terrassa). Alta política i repartiment de poder a l 'Ajuntament de Nova York.

COPYCAT

Director: Jon Amiel. Intèrprets: Sigourney We-aver, Holly Hunter. Sa les : Kursaal ( C e r d a ­nyola), Eix Macià i Cineart (Sabadell), i Rambla (Te­rrassa).

Una policia i una psicò­loga amb agorafòbia con­tra una onada de crims a San Francisco.

DÍAS EXTRANOS

Director: Kathryn Bigelow. Intèrprets: Ralph Fiennes, Àngela Basset, Juliette Le-wis. Sales: Kursaal (Cerdanyo­la), Cinear t i Eix Macià (Sabadell). Trama d'intrigues en un

món futurista dominat per la violència.

FUERA DE ONDA

Director: Amy Heckerling. Intèrprets: Alicia Silvers-tone, Stacey Dash. Sales: Sant (Cugat, (Cine­art- tres, Eix Macià (Saba­dell).

(Comèdia adolescent sobre una noia de bona família matriculada en un institut on hi ha més telèfons mò­bils q u e c a r p e t e s . La protagonista es dedica a in­tentar que tothom ha de ser feliç al seu voltant.

UBERTARIAS

Director: Vicente Aranda. In tè rp re t s : Ariadna Gil, Ana Belen, Victoria Abril, Loles León. Sales: Kursaal (Cerdanyo­la), Cineart-tres, Eix Macià (Sabadell) i Principal (Te­rrassa). Hisstòria d'un grup de mi­licianes anarquistes que, al juliol del 36, van sortir de Vic i van incorporar-se a la (Columna Durruti.

MALENA ES UN NOMBRE...

Director: (ierardo Herre­ro. In tè rpre t s : Ariadna Gil, Marta Belaustegui, (Carlos López. Sales: Sant (Cugat, Rubí Palace. Kursaal ((Cerdan­yola) i Cineart (Sabadell).

El procés que va des de la infància de Malena fins a la seva maduresa.

UN VAMPIRO SUELTO EN...

Director: Wes (Craven. Intèrprets: Kddie Murphy. Àngela Basset. Sales: Sant (Cugat 2, (Cine­art-tres i Kix Macià, de Sa­badell. i Kursaal, de (Cer­danyola.

Un nos fe ra tu arr iba a Nova York i intenta con­vertir una policia en la seva companya no-morta.

I ? Torreblanca Josep Puig i Cada ta l ch , s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p i c s T O T A . I . A IN I T

ai SANT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES» 405 22 22

ESTRENA ESTRENA ESTRENA 2a. SETMANA

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 DISSABTE GOLFA 00.45- 13 ANYS

3.55 - 6.10 - 8.20 - 10.30 DISSABTE GOLFA 00.45- 13 ANYS

4 . 1 5 - 6 . 1 5 - 8 . 1 5 - 1 0 . 1 5 DISSABTE GOLFA 00.45- APTA

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 13 ANYS

Dissabte, 20 a M M 0O43h, «GOLFA»: A TUMBA ABIERTA en V.O. / Dissabte, 27 «GOLFA»: SOMEBODY TO LOVE en V.O.

ÜCINESR At i t r v t i d t l ' t t p t c t i d o r

Q r<»«ti>ci«»\

2 h. gratis Dimecres Ma Carnet d'estudiant

universitari as Carnet més

grans 65 anys

PopSnack

E1S4CAIVIONS

la Novel·la C a p I V 43

- ElM'AKO JKNKR -

On l'exorcista té una conversa inicial amb la pre­

sumpta endimoniada, sense poder t reure 'n l'ai­

gua clara, ans al contrari: amb novetats sorprenents

N omés volia acomiadar-me, vaig al concert del Teatre-auditori. - I , dirigint-se al religiós-: Perdoni

la interrupció. Adéu.

L'amo de la Torre Negra es va aixecar amb una agilitat insospitada, es va atan­sar cap a la noia i la va agafar pel braç per, suau però convincent, acostar-la fins a un sofà, on la va obligar a seure.

-T inc ganes que parlis amb el pare An­dreu. No tindràs pas tanta pressa que no li puguis dedicar uns minuts...Que jo sà­piga, els concerts no comencen fins a les deu del vespre i ara només són les vuit. -Havia quedat per sopar amb una ami­

ga abans d'anar al concert. -Bé , només serà una conversa curta. Jo

els deixo, crec que és millor que parlin sols.

El jesuïta va in tentar aixecar-se per convèncer el Sr. Castells que no era la millor manera d'iniciar un contacte d'a­questes característiques, però l'inidivi-du havia desaparegut per una porta si­tuada al fons de l'habitació. El silenci va restar entre els dos presents.

-A quin concert va, senyoreta? -Avui canta Victòria dels Àngels acom­

panyada per Albert Guinovart al piano. -Amb quin programa? - É s un recital de lieders i cançons de

Schumann, Brahms, Hugo Wolrf, Richard Strauss, Toldrà... -La noia va parar d'en­raonar per afegir tot seguit-: ...Però, de veritat l'interessa tot això?

-Sí, m'agrada força la música... Abans he escoltat la seva magnífica interpreta­ció de Lespleurs...

- N o és veritat, vostè és molt amable, però crec sincerament que em falta molt per poder dir que sóc una intèrpret me­diocre de la viola de gamba. -P,m sembla que és excessivament hu­

mil i avui, per desgràcia, aquesta és una virtut que no es cotitza gaire a la nostra societat...

La jove es va aixecar de cop i volta del sofà i va caminar una mica cap a la buta­ca on seia cl pare Andreu. Encreuant els braços per sota del considerable bust, li va dir en un to una mica irònic: -Bé , digui'm d'una vegada de què va

la història aquesta vegada. Tinc una mica de pressa i, tot i que no voldria ser mal educada, m'ensumo que caldrà desfer el malentès que el meu oncle li ha engi­ponat.

- N o la comprenc, senyoreta Vesta... -Vesta? Li ha dit que el meu nom és

Vesta? -Una riallada un pèl extemporà­nia va estremir el seu cos esvelt, abillat amb un vestit llarg fins als turmells i es­tampat de flors de tots els colors-. El meu nom és molt més corrent. Em dic

Mònica Jtnar

Núria, sap? Senzillament, Núria. Hi ha cops que sóc Euterpe, altres Cal.líope i, fins i tot, Juno, germana i esposa de Jú-piter... Això és el que voldria, el molt porc!

El jesuïta no sabia quina posició adop­tar. - L a veritat és que m'ha semblat que el

seu oncle estava preocupat per la seva salut... -Es t i c perfectament, pare, estic molt

millor del que podria imaginar qualsevol si sabés quina és la vida que faig en aquesta casa maleïda per culpa d'aquest ésser maligne. -Vol dir que no en fa un gra massa? -va

aventurar el jesuïta. -Miri, no voldria ser desagradable amb

vostè. Tinc la sensació que és una bona persona, però qualsevol cosa que vingui del meu oncle està enverinada des de la seva gènesi. Cregui'm, no hi ha exagera­ció: és el dimoni! Li aconsello que se'n vagi d'aquí i s'oblidi per sempre més d'ell, d'aq uesta casa i de Ics seves històries per­verses...! .i prego que em faci cas, ara que encara hi és a temps...

-T inc la impressió que vostè està una mica fora de si... -Men t r e li parlava, el pare Andreu es va aixecar i es va acostar a la jove amb intenció de calmar-la. - N o em posi les mans a sobre! -Ara la

veu s'havia enfilat i la noia havia reculat unes passes fins a arribar a la porta d'accés al saló-. Li adverteixo que no ho penso consentir...

- L i demano, si us plau, que no em jutgi tan malament. Només volia ser amable amb vostè, perquè tinc la sensació que li convé tranquil.litzar-se.

Probablement, el to i les paraules del je­suïta, com també el seu aspecte absolu­tament inofensiu, van fer modificar l'ac­titud inicial de rebuig.

—No em faci cas, li prego que em perdo­ni, però cada vegada és més difícil supor­tar la situació en què visc. -M'agradaria poder ajudar-la. La jove, sense dir res, li va fer un gest

perquè la seguís i va sortir de la sala ca­minant amb idèntic estil que el jovencell androgin que els havia rebut a l'entrada de la casa. També, com ell, semblava levitar, com si les lleis físiques que regnen en aquest món no comptessin. Van passar per un llarg passadís fins que va obrir la por­ta d'una habitació i el va convidar a en­trar. Era una estança molt àmplia dividida en dos sectors clarament diferenciats. El primer era una espècie d'estudi on hi ha­via prestatges amb llibres, peces de cerà­mica i objectes decoratius, una viola de gamba recolzada a la cadira prop d'una fi­nestra i un faristol de peu on encara hi ha­via una partitura, una taula quadrada amb llibres i papers i una butaca. L'altra part, se­parada per la llibreria, era el dormitori.

- N o volia seguir parlant amb vostè a la sala. Probablement, per no dir segura­ment, ell estava espiant. Ho té tot con­trolat i aquest és el meu problema -va dir la Núria, parlant en veu baixa. Va fer seure cl jesuïta a la butaca mentre ella ho feia en una cadira-. Ara digui'm, per què l'ha fet venir?

- N o sé si puc trair la confiança del Sr. Castells, però crec que la sensació de control i setge que vostè pateix ho fa aconsellable: el seu oncle té la convicció que vostè té uns problemes de compor­tament preocupants , que demanen la meva col·laboració. Suposo que des de la seva pràctica religiosa, considera que és millor un sacerdot que no pas un psi­quiatra. En definitiva, com bé sap, en aquests moments nosaltres som comple­mentaris...

La jove va acostar-se les mans juntes a la cara, com si pregués, i va respirar pro­fundament. Després d'uns segons que al pare Andreu li van semblar llarguís-sims, va dir amb veu serena:

- H a de saber que el meu oncle no es diu Castells, sinó Saltells. És descendent directe de l'assassí de l'abat Biure, he­reu d'una nissaga maleïda que va tornar fa uns anys a aquesta, la seva terra, encara no sé per quins estranys designis... No­més puc assegurar una cosa: o bé és el dimoni o bé té un pacte amb el diable!

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novella són ficticis)

44 Ï1S4CANIONS

S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

Divendres, 19 d'abril de 1996

•Tar 3&

R \ M O \ L r o i i: - UAB -

-Dirigir una universitat amb més de 3.000 alumnes suposo que ileu ser com fer d'alcalde d'una ciutat... - " D ' a q u e s t a universitat en

concret haig de dir que sí, per­què, com que té la característi­ca de ser un campus, segura­ment tai» més d'alcalde que de rector. L'enjardinament, les \ ics de circulació, el transport, l'electricitat, el clavegueram, la seguretat... són coses que depenen del rectorat i d'algu­na manera són qüestions de les quals també s'ocupen els al­caldes de les ciutats."

-Per tant, tindria una certa experiència com a alcalde de Sant Cugat? -"(riu) Segurament, sí." - ( ) sigui, que vostè fa una tas­

ca molt política? -"Si la política l ' en tenem

com el fet de prendre deci­sions per tirar endavant un projecte, és evident que fer de rector és una tasca de política universitària." -1 com és la relació que té la

l AB amb els polítics? -"L 'equip de govern de l'Au­

tònoma. almenys des que jo me'n vaig fer càrrec, ha volgut tenir sempre una relació inten­sa amb els polítics no univer­sitaris. Penso que és molt important la relació entre la univeisitat i la societat que la manté." -Quina és la situació de la

universitat catalana en aquests

CARLES SOLA I FERRANDO Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

"Faig més d'alcalde que de rector" Va néixer fa 50 anys a la localitat valenciana de Xàtiva i en fa molls que viu a Sant Cugat. És doc­tor en Ciències Químiques i va accedir al càrrec de rector de la UAB el març del 94. Abans de dirigir aquesta universitat ocupava una plaça com a catedràtic de la seva especialitat al mateix centre. Casat i amb dues filles, té com a afició jugar partides al joc de cartes de la botifarra.

Cuir, So!,/ ui seu despatx d, la l Afí. Foto: XAVIER I.ARROSA.

moments : - "Pe l que fa al Comissionat

per a la Universitat i Recerca, hi ha una relació fluida, tot i que a vegades tenim punts de desacord, sobretot quan es to­quen temes econòmics. Tam­

bé haig de dir que hi ha un bon clima de relació entre les uni­versitats catalanes perquè s'ha superat una etapa de confron­tació per entrar en una etapa de col·laboració." -Amb la Pompeu Fabra tam­

bé és així? - " T a m b é hi ha una bona rela­

ció, actualment, amb la Pom­peu. Nosaltres vam marcar, fa dos anys, quina era la línia d'interessos de la l 'AB i que calia defensar-la sense preocu­par-nos tant pel que estava passant en altres llocs."

-Per tant, s'ha acabat el supo­sat privilegi per a la Pompeu? - " N o ho sé. No em preocupo

pel que passa a la Pompeu més enllà dels projectes que po­dem tenir en comú."

-Quin és el principal objectiu de la UAB ara mateix?

- "Manten i r i millorar una universitat pública de quali­tat." -Parlem de Sant Cugat. ;Ha

deixat en els darrers anys de ser ciutat universitària, tot i la implantació de la UPC?

-"Jo ahir vaig tornar amb tren a casa i Déu n'hi do la gent que va baixar a l'estació de Sant Cugat. Em va sorprendre per­què tenia la mateixa sensació que vostè apunta."

-Tot i ser una ciutat atractiva per als estudiants, per proximi­tat amb la UAB i l'elevada qua­litat de vida, potser per a molts no és econòmicament al seu abast?

- " H i estic p lenament d'a­cord. Segurament no s'ha fet un programa per atreure estu­diants a Sant Cugat, una ciutat molt ben comunicada no tan sols amb la UAB sinó també amb Barcelona. No sé per què

no s'ha produït aquesta iniciati­va, però com a política de ciutat seria interessant. Ks evident que hi ha Promusa. però no sé quin efecte té. Més aviat sem­bla que els joves han de marxar quan s'independitzen. Això és el que es dedueix de llegir, per exemple, Kls 4 (lantons."

-Per cert, en quina situació es troba el projecte de fer un car­ril bici que connecti Sant Cu­gat amb la UAB?

-"Aquest projecte està plani­ficat, el que calen són els re­cursos econòmics. Dins les po­ques possibilitats econòmi­ques existents, és lògic que la prioritat sigui el carril bici Autònoma-Cerdanyola, on te­nim més de 2.000 persones, entre estudiants i personal, que hi viuen. De tota manera, m'agradaria que també es fes el tram fins a Sant Cugat i estic compromès que quan estigui fet aniré, com a mínim un dia, amb bicicleta fins a la l AB."

- H i ha altres projectes co­muns entre la l 'AB i l'Ajun­tament de Sant Cugat? - "Diguem que hi ha una rela­

ció cordial amb l'alcalde. Joan Aymerich, i ens ha ajudat en algunes ocasions donant-nos suport polític. Jo diria que ell té molt clar que la universitat de Sant Cugat és l'Autònoma i per això ens ha ajudat sempre que ha pogut. Possiblement la col·laboració que estaria bé se­ria intentar que Sant Cugat fos atractiva per als estudiants."

M A les illes, Salmaia és el lloc on conflueixen les aigües dolces i salades. A Ràdio Sant Cugat, Salmaia és el programa on s'interrelacionen les músiques ètniques i tradicionals amb les noves músiques. Dels timbals ancestrals al New Age, de les noves tendències musicals als sentiments dels pobles. Salmaia, la màgia de les altres músiques. Cada setmana amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón.

1 "SALMAIA" Dissabtes de 21 a 22 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM