Diari de Sant Cugat nº43, 1 d'abril de 1994 (Els 4 Cantons)
32
* • I ij>6b< PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACiÓ 1 SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Any II. N 9 43 Divendres 1 d'abril de 1994 fireu. 100 te. El diumenge de Rams es celebra de manera multitudinària Cloenda de la VIII Mostra de la Mona de Pasqua en record de Jaume Sàbat Com és tradicional, la llotgeta del Monestir es va omplir de gent amb la intenció de be- neir palmes i palmons en ocasió de la celebra- ció del Diumenge de Rams. SUMARI • ELs Túnels de Val) vidre- ra costaran 410 pessetes a partir del 5 d'abril PÀG. 12 • Ajuntament i comer- ciants de Rubí presentaran un recurs contra Pryca PÀG. 13 # Els cinemes de Rubí no poden obrir al públic per la falta d'un permís PÀG. 18 • Els socis de la UESC accepten la fusió amb el C.B. Sant Cugat PÀG. 20 Pares en desacord amb el resultat de les preinscrip- cions escolars La publicació de les llistes provisionals dels alumnes ad- mesos a les escoles públiques ha provocat la reacció de molts pa- res que han vist com els seus fills es quedaven sense plaça en l'escola triada. Pàgina 4 Nova promoció d'habitatges de PROMUSA L'empresa de construcció Municipal PROMUSA va apro- var el dia 28 les noves promo- cions d'habitatges per aquest any. Es construiran un total de 153 habitatges a les zones de Torre Blanca i Coll Fava. Pàgina 5 Valldoreix deli- mitarà les seves competències el proper dia 14 L'Entitat Municipal Descen- tralitzada de Valldoreix apro- varà el proper dia 14 els criteris que han de delimitar-ne les competències. La Generalitat està pendent d'aquesta aprovació per poder dictaminar una resolució que clogui el contenciós entre l'EMD i l'Ajuntament. Pàgina 6 Con Mora,9 Tel. i Fox. 675 3 0 5 2 • Pço. Sont Francesc, 1 Tel. i Fax. 589 08 33 . j|jgjjMMiMUMMÉft_ TARJETft M A0ONADO Maria Vidal Abad w 0745 e*eu» 03.12.94 TARGETA D'ABONAT La targeta d'abonat de Policlínic Torreblanca- Sant Cugat, li permet rebre la millor assistència per 1.000 ptes. mensuals per família. INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS 0 589.18.88 Su abono a POUCUNiC ^L· TORREBLANCA grats.. MZA Banco NBMM Pregúrsenos. >02l
Transcript
* • I ij>6b<
PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACiÓ 1 SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS Any II. N943 Divendres 1 d'abril de 1994 fireu. 100 te.
El diumenge de Rams es celebra de manera multitudinària
Cloenda de la VIII Mostra de la Mona de Pasqua en record de Jaume Sàbat Com és tradicional,
la llotgeta del Monestir es va omplir de gent amb la intenció de beneir palmes i palmons en ocasió de la celebració del Diumenge de Rams.
SUMARI
• ELs Túnels de Val) vidre-ra costaran 410 pessetes a partir del 5 d'abril
PÀG. 12
• Ajuntament i comerciants de Rubí presentaran un recurs contra Pryca
PÀG. 13
# Els cinemes de Rubí no poden obrir al públic per la falta d'un permís
PÀG. 18
• Els socis de la UESC accepten la fusió amb el C.B. Sant Cugat
PÀG. 20
Pares en desacord amb el resultat de les preinscrip-cions escolars
La publicació de les llistes provisionals dels alumnes admesos a les escoles públiques ha provocat la reacció de molts pares que han vist com els seus fills es quedaven sense plaça en l'escola triada.
Pàgina 4
Nova promoció d'habitatges de PROMUSA
L'empresa de construcció Municipal PROMUSA va aprovar el dia 28 les noves promocions d'habitatges per aquest any.
Es construiran un total de 153 habitatges a les zones de Torre Blanca i Coll Fava.
Pàgina 5
Valldoreix delimitarà les seves competències el proper dia 14
L'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix aprovarà el proper dia 14 els criteris que han de delimitar-ne les competències.
La Generalitat està pendent d'aquesta aprovació per poder dictaminar una resolució que clogui el contenciós entre l'EMD i l'Ajuntament.
Pàgina 6
Con Mora,9 Tel. i Fox. 6 7 5 3 0 5 2 • Pço. Sont Francesc, 1 Tel. i Fax. 5 8 9 0 8 3 3
. j|jgjjMMiMUMMÉft_
TARJETft M A0ONADO Maria Vidal Abad
w 0745 e*eu» 03.12.94
TARGETA D'ABONAT La targeta d'abonat de
Policlínic Torreblanca-Sant Cugat, li permet
rebre la millor assistència
per 1.000 ptes. mensuals per família.
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS
0 589.18.88 Su abono a POUCUNiC ^L· TORREBLANCA grats.. MZA
Banco N B M M Pregúrsenos. >02l
ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 1 ABRIL 1 9 9 4
P O L I C L I N I C T O R R E B L A N C A b A N I U U ü A I
e l s i n f o r m a d e l e s
Farmàcies deTorn l ' I sal 8 - 0 4 - 9 4
Divendres
1 Dr. Murillo. 1
Tel. 674 04 30
Dissabte
2 K S. Rusinol. 38 T Tel. 674 06 45
Diumenge
3 Alfons Sala, 46 Tel. 674 04 83
c Dilluns n L 4
Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64
1 Dimarts E
5 X 1 D Rbl. (tel Celler, 97 ° Tel. 674 77 49
M () K
Dimecres
6 Sta. Teresa. 40 Tel. 675 33 44
I) () Dijous \1 E N K 7 II
Sant Magí, 50 Tel. 674 33 53
L Divendres L o R E N Sta. Maria, 27 S Tel. 67415 31
I jura- ,ü ' : . ! , , J ' ; Mi M-j l - ; . - . I r - i i u - , , : '-l'h
iKs i ' \ l H'N1- > M \ VT.I.Ii- i ' j i ! j - , . r . : . V :JP.
' J viri !.i " h l i lli.;-! Dl-.Jt-!;-- llMIU-.i < '-l'h
I ll:!iij-nlk!,i 2 2 . * " D i - a h l c - i !:-! . . - j 22 l?n;
Kl·,('(IKRK(,l I iS la-Ja-a ï | a a . . . i M : r a , . > l·sij.ioYalUirm,
l·.-l.n'l·'V,:i:l'u-„: Ma-;,:, Cr.-u K I - J . \ - MLi-is viia.
1.- 2 M l I I l RBÀ DE SANT CUGAT I ) Í M : I ' ' - \ \ ] [HiMI.SH H • YiníJes C' j ,L ' l ' iminul ·
j vini.lj '•• '• '• It in.i:i i Dissabtes1 If-nu-a1* l ' h i
('••un -i-.:.i : : r - n Ü I - . C T I ' - I · Í M K . - J " i>hi .
IVMII- Í'M \l il) S.-níJc- Ijcj.iommui-1... s..nn!j (l'H*. -un i[)isvjh(CN i teMius a^.?0hi. i iir-j-.iri.L :: ;i ii iDiN-jhk'-ifc-nu-.i::1''^, KKCOKKU.l 'I': SJIII IXimíi'o-h. G-u R..:J. Sjni hanu'v. PI C.ill. Mf..il. Mnicvir.CiíHi'ii'riiT.hiimdcKFGC
1.-3 SANT CUGAT • LA FLORESTA • LES PLANES
l )c - . : c l i (H OM Sortides 1,'aJj h.iíj i mina
I., v i i i i . i t- ;i:li III.J: MlissjhU'-. íc- : iu- jx ' -S. iKihi .
l ' Innu -ninl.i 2! '"ir. >Di«aNi - - i i c -nu- j l e s213(1 hi
lles,!-.' I .S I .U ' IO • Somdis Caria hora i iiiil|,i.
I,i -.-nul,, • ; n r . - i , a i i , l ) h s a N i - - i k s i : ^ j k ' s S 5 ( ) h )
I llu: .1 -.,i'i,l.i i : 21 '• 11. iDissabtes : leslius a ,e- 22.2(1 hi.
KF.< OKRM.l T: I <\,l,un. I.J FWesli. P Centre. Mercat. Creu K.,i.i. All·i-N N.L .i. t >IÜÍ.II-
\ -3 SANT CUGAT • Rl Bl - TERRASSA IV. I i 1 ' . - - i . l r . ; " , : n - ,.i - r r i . l . : a k ' - ; 4 l l - ' i : ; h , al- 2^ minuts
de -.-:., Ii.i.i I . : , - , . - 22 :>h.
REFRANYER CATALÀ ^ v^j del llibre
-...i ..--....,:.. „ „„|. '- . . , :-L--.. ,p ., U- r . i - a fi ; ï h ?\S5h i '. \ S h
p-vi l -u-- . . : ..'ii-'ii^-- !e-:ui- I.: -'-rtida 'i 2* al- 25 niiniii- de
. i . l . · .Kla·il i-le- 22 25(l.
A-3 SANT CUGAT-BARCELONA De Y. ' i ' . , i;., liar.el.ina
De.iil'nii- .•..: -en.lrev l.i -orlid.-. a l e - - ^ > »K al-4C minuts
s, tu.:.-- i.l.li. .'.il- -in-l f i i l . r - i.. - '-22 - i r 2 ; '•• Di -a -v . -
I,. - : ,-a - ; ; .,'•<> 'nh ' a i - l ' i 'aiim:-,!, -.-da->»« ."i:--' ull-
- . i - ' .... 22 l.'li S.T.iJa.i.:.:.. -iMll ' sG ' · j . · . ny la 2- -
| i ' . - I · I I . . . , • . I.i - rruL. a l . - - " i'l-1 ai- l·iaimu:-.!, -,a:.i
Haver-hi un terrabastall o una terrabastada
Q u a n s'usa un masculí és generalment apl icat a un soroll molt fort i sovint al largat, mentre que en femení és apl icat a una cosa de poca durada, però forta i impo r tan t , per exemp le , una t e r r a b a s t a d a de p lu ja , de vent, de mal de que ixa l , etcètera, que dóna sempre una sensació d'intensitat i agudesa, però que és de durada breu. S'usa, de totes maneres, amb un bon xic d' imprecisió, deguda al fet de desconèixer el veritable sentit
_ del mot. ús que avui es dóna a
aquest mot és f igurat, ou ix que p r ò p i a m e n t s i g n i f i c a d e s p l o m , enrunament , c a i g u d a
\ de parets o d'al t res coses, les quals es
t - 'V , p r o d u e i x e n a m b ^ c e r t a rapidesa i brev e t a t de temps i f a n
també un soroll generalment fort i intens. De manera que l 'apl icació ja respon en part a la idea que se li dóna en la seva forma f igurada. Pel Cabreres es dóna el nom de terrabastall a unes petites edif icacions, mig barraca mig corral , destinades a guardar-hi el bestiar, que tenen una planta alta on és guardada l 'herba i que serveix de jaç als pastors i a la pobrissalla. Mol t a propòsit per a dormir a l 'h ivern , puix que l 'escal for que l lança el ramat les fa molt confortables. N o sabem el perquè del seu nom ni creiem que tingui cap relació amb el sentit que se li dóna a la terra plana.
MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT - AIGUA • GAS
• AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ
• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS
l an Malas. 0 SANT t ' l V, Al - Tds . 6 7 4 SO 3 9 moh.l 9 0 8 8 9 7 8 8 2
I Tendència per al cap de setmana
Per a aquests dies s'espera
temps estable amb molta humi
tat.
En conjunt el lemps serà anti-
ciclònic i moll estable.
Temperatures superiors a les
normals per a l'època de l'any.
Vents febles.
Intfivnu :n facilitada pi i ( iniic
\h ,'i,:i,'-|í/r'ji.'(V i /c fi i / i l / . i . ' lY., '
8 SETMANES FANTÀSTIQUES
Rentar i secar Tallar Moldejar i reflexos Color Tallar nens Tallar homes
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3
Cloenda de la VIII Mostra de la Mona de Pasqua
La Mostra ha estat un homenatge al mestre Sàbat Aquesta ha estat l'edició més emotiva tenint present l'absència del mestre pastisser Jaume Sàbat
J .C.
El dijous passat va tenir lloc, en el hall del Centre Cultural, la cloenda oficial de la VIII edició de la Mostra de la Mona de Pasqua que tradicionalment és celebra a la nostra ciutat i que va instaurar el desaparegut Jaume Sàbat
L'edició d'enguany ha tingut un carisme especial considerant la seva ausència. Molts dels participants han volgut transmetre amb els seus treballs el record al mestre que sempre serà per a molts d'ells l'inspirador d'un treball fet art.
Durant l'acte de cloenda va intervenir l'Alcalde Joan Aymeich que després d'agrair
a tots els assistents el seu testimoniatge de suport que donen a la continuïtat de l'obra a través del seu fill, va glossar alguns records molt emotius de la seva infantesa i del mestre Sàbat. No cal ser nen per estimar allò que fan les persones bones i Jaume Sàbat va deixar entre nosaltres el sentiment de bondad que també va saber transmetre en els seus dibuixos i escrits.
L'Alcalde, emocionat, va recordar el premi que ell mateix li va fer entrega l'any passat com a Santcugatenc de l'Any i a la seva trajectòria professional. Mèrits reconeguts durant el transcurs d'un acte celebrat a la Unió Sant-cugatenca i organitzat per Amics de Ràdio Sant Cugat.
A l'acte de cloenda de la Mostra també hi va estar present Núria Feliu que havia estat nomenada fillola de la Mostra.
Fotografies Joan Llamas
Jaume Sàbat, fill del mestre pastisser amb la fillola de la Mostra, Núria Feliu
Una obra de teatre, molt dolça... és clar, era del Sàbat Fila Zero va interpretar uns fragments d'una obra de teatre que Jaume Sàbat va escriure l'any 1949. L'estrena d'aquesta obra es va fer en el Gremi d'Hosteleria de Barcelona. En aquesta ocasió ha estat en el Centre Cultural on s'ha fet l'última representació, tot coincidint amb els actes de cloenda de la VIII edició de la Mostra de la Mona de Pasqua.
Joan Aymerich i Silvia Flurí acompanyen al fill i néts del mestre Sàbat
La Mona nostra Els 4 Cantons esmenar la informació facilitada la passada
setmana en la qual dèiem que el primer premi havia estat la Mona "Intrusos de nit", quan havíem de dir que aquesta havia estat guardonada amb el premi Mestre Sàbat. La guanyadora del cornet Sàbat ha estat "Fantasies de Pasqua".
També dèiem a portada que la cloenda havia anat a càrrec de Núria Feliu quan havíem de dir que Núria Feliu havia visitat 1' exposició a la Casa de Cultura el dia anterior .
La cloenda que es va celebrar just en tancar la redacció és la que oferim en aquest número. En demanem disculpes i acceptem la nostra mona.
4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 1 ABRIL 1994
Un cop publicades les llistes provisionals dels alumnes no admesos a les escoles públiques per al curs 94-95
Pares afectats reclamen solucions Els alumnes més perjudicats pertanyen al curs de P-3
Maragall. han pres la iniciativa de mobilitzar-se per tal d'aconseguir la plaça del seu fill en v istes que. un total aproximadament de 57 nens.
Kmma Ansola
Després de la publicació de les llistes pro\ is ionals dels alumnes admesos a les escoles públiques per al curs són els que en principi no s)4-°ò a les aules de l ' o . son han obtingut la plaça que va-basiants els pares que es tro- ien demanar i només podran ben en desacord amb els re- recol.locar-se uns 32 a les sultats finals i que demanen places \ acan ts que de P-3 una sniucio pei a fcscolurit- queden a les escoles del niu-/ació del seu Mil a l'escola. nicipi. Aquests pares, tenint
l'n grup d'aquests pares, en compte que resta per ter que han premsar;! els seus una aula de P-3 a l'escola Jolius al P ^ de l'escola Juan an Maragall. creuen oportú
que sigui en aquest indret on se'ls asseguri la plaça per al curs vinent, ja que la resta de nens que es quedarien fora ja omplirien, enguany, l'esmentada aula.
Aquestes queixes dels pares arribaran, el proper b. d'abril. a l'inspector de zona. per tal d'arribar a un acord acceptable, tant per l'escola com per als propis pares.
Hn declaracions fetes a aquest mitjà, els pares afectats. varen manifestar la seva clara voluntat de h.iseur una solució compatible amb l'escola, "no volem atacar l'escola, intentem buscar una solució conjunta per poder esco lar i tzar als nostres fills"
Per tal que el nostre lector gaudeixi d'una millor i més clara informació. Kls 4 Cantons va intentar posar-se en contacte amb els responsables del'àrea d'Ensenyament de l'Ajuntament . Les nostres insistències varen ser inútils, ja que se'ns va comunicar que no podien fer cap declaració durant el període de reclamacions fins que no es
Llista provisional d'alumnes preinscrits de P-3 C.P. Pins del Vallès 27 nens no admesos
C.P. Joan Maragall 17 nens no admesos
C.P. Collserola 1 plaça lliure
C.P. J. Pla i Farreras 16 places lliures
C.P. Catalunya (Mira-sol) 4 places lliures ( 2 ja ocupades)
2 aules de P-3
1 aula de P-3
1 aula de P-3
1 aula de P-3
2 aules de P-3
C.P. La Floresta 1 aula de P-3 10 places lliures (2 ja ocupades)
C.P. Ferran i Clua (Valldoreix) 2 aules de P-3 S nens no admesos
50 places
25 places
25 places
25 places
50 places
25 places
50 places
Places lliures C.P. Collserola C.P. Pla i Farreras C.P. Catalunya C.P. La Floresta
1 16 2 8
Total: 27
Total nens No Admesos
C.P. Pins del Vallès C.P. Joan Maragall C.P. Ferran i Clua
Total:
27 17 8
52
Resultat:
27 Places lliures - 52 nens No Admesos = 25 Nens sense plaça
trobessin solucions. A més. cal afegir l'impediment que suposa les actuals setmana de vacances de Setmana Santa.
No obstant, en una entre-v isla cedida a Ràdio Sant Cugat , el senyor Gabriel l-'oix. regidor de l'àrea d'iai-senyamenl . \ a manifestar que aquestes llistes tenen un caràcter provisional i que cal esperar les possibles reclamacions i en el cas que quedés algun nen per escolaritzar en els cursos de P-4. de ben segur, es farà el possible
I I · I ! II i \ Si
per tal d'assegurar la placa que per llei es nb'ngatória -No és així però. en els casos dels nens de 3 anvv ja que no hi ha '.'obligatorietat de cobrir les places exigides per la demanda, ni I escolarització. Aquestes manifestacions van ser fetes el passat dimarts com dèiem a l'emissora municipal.
Les llistes definitives sortiran el proper 2b d'abril . abans però. es publicaren les llistes d'admesos i no admesos. concretament el lc) d'abril. •
Calendari de procés de matriculació
Període de reclamacions: Dies 5, 6,7,8 i 11 d'abril Publicació llista admesos i no admesos: 19 d'abril Llistes definitives: 26 d'abril Reclamacions a les llistes definitives: 28 d'abril al 4 de maig Formalització de matrícula: Del 5 al 16 de maig
CENTRE DE LA IMATGE
• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora • Diapositives a paper en 2 hores
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5
Nous habitatges de PROMUSA Es faran a Torre Blanca i Coll Fava les noves promocions
Comunicat
El Consell d'Administració de PROMUSA es va reunir el dia 28 de març del 1994 per aprovar el Règim, Bases i Barems de les promocions d'habitatges 1994.
Es construiran un total de 153 habitatges destinats a l'ad
judicació, dels quals 74 seran del Règim General de protecció Oficial i 54 del Règim Lliure Taxat.
Aquests habitatges s'edificaran damunt de dues parcel·les del Polígon C-2 TORRE BLANCA i dues parcel·les del polígon COLL FAVA.
Podran participar en el procés d'adjudicació els sol·licitants que no siguin propietaris de cap habitatge, acreditin un mínim de cinc anys d'empadronament a Sant Cugat i no superi la seva renda de l'any 93 en 5,5 vegades el Salari Mínim Inter-professional Ponderat. El sistema d'adjudicació serà per puntuació d'acord amb els barems aprovats per a cada Règim.
A partir del 16 de maig del 1994 estarà a disposició dels interessats la documentació informativa i els impresos de sol·licitud, dia a partir del qual s'inicia el període de presentació de sol·licituds que finalitza el dia 22 de juny del 1994.
Calendari d'adjudicació i obres
Juliol 94: Adjudicació provisional
Setembre 94: Adjudicació definitiva'
Octubre 94: Elecció de l'habitatge damunt plànol, segons or
dre d'adjudicació
Oct.94/Nov.94: Signatura contractes compra/venda
Desembre 94: Inici de les obres.
Juliol 96: Lliurament dels habitatges als seus adjudicataris
Les promocions d'habitatges 1994 són la tercera promoció que inicia PROMUSA des de l'any 1989 en què va iniciar les seves activitats. En conjunt haurà suposat l'adjudicació de 468 habitatges, dels quals 181 corresponen a les promocions 89 i ja estan lliurats als seus adjudicataris, 134 de les promocions 92 es lliuraran aquest any 94 i, finalment, els 153 de les Promocions 94 s'iniciaran a finals d'aquest any.
Les promocions 94 suposaran una inversió a Sant Cugat de 1.880 milions de pessetes.
Sant Cugat del Vallès, 29 de març del 1994. •
La Benedicció dels Rams omple el recinte
Fot.J.M.Mula
Entrada dels fidels al Monestir el Diumenge de Rams.
Habitatges de Promusa en fase de construcció
Montse Sant
L'església celebra el Diumenge de Rams l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem on fou rebut amb palmes i rams.
Aquest any, com ja és tradicional, la llotgeta del Monestir s'omplí de palmes i palmons de gom a gom.
Grans i petits estrenaven la muda de primavera convidats pel sol i el clima calorós del
diumenge. Durant els últims anys s'ob
serva un augment de palmons sense treballar i només guarnits amb un llaç vers les tradicionals palmes artesanes trenades i or-namentades.
Aquesta circumstància pot ser motivada perquè la palma, molt més costosa i delicada de fer, pateix la manca de mà d'obra artesana que és necessària per la seva elaboració. •
Els Jocs Florals Un certamen de l'època medieval ben català i ple de romanticisme
Montse Sant
El mes d'abril és el mes de la paraula escrita i el mes dels llibres i dels poetes. Una de les activitats més comunes és la celebració de Jocs Florals.
Justes Poètiques Els Jocs Florals són una
competició poètica que té els seus orígens en el món cavalle-resc d'Aquitània i el Rosselló, Durant el regnat de Leonor d'Aquitània a la seva cort es cele-
El Modernisme va redescobrir els Jocs Florals.
braven justes poètiques entre els millors trobadors. En aquestes justes poètiques no hi havia millor premi que una corona de roses cenyida per la mà suau de la Dama del seus pensaments.
Durant el segle passat, un grup d'intel.lectuals i poetes van instituir a Tolosa de Llenguadoc, tot volent recordar aquell bell costum i la celebració dels Jocs Florals. Un concurs on els poetes hi concursen només per la glòria i el dret de nomenar la Reina de la Festa, la Dama que els coronarà com a poetes i els lliurarà el premi al seu esforç. Als Jocs Florals es lliuren tres guardons: El més preuat la Flor Natural que premia el millor poema d'amor és el que diu el seu nom, una rosa vermella, els altres guardons són l'Englantina d'or, guardó al millor poema patriòtic i la Violeta de plata.
Aquest costum s'ha arrelat tant a la nostra terra que no hi ha mes d'abril en què amb un o altre motiu moltes poblacions no convoquin uns Jocs Florals.
El Casal d'avis amb els Jocs Florals
Per segon any el Casal d'Avis i la Residència convoquen els Jocs Florals de la terce
ra edat. Una competició oberta a tots
els socis del Casal de tota la comarca.
El senyor Llunell, president del Casal, ens va explicar què són i com són aquesta segona edició dels Jocs Florals.
-Per què una convocatòria només per a socis ?
Jo ja voldria poder-lo fer obert a tothom, però per ara els problemes d'espai ens impedeixen de fer-ho. Espero que més endavant puguem fer una convocatòria oberta a tothom.
La directora del centre conjuntament amb la vocalia de cultura s'encarreguen de recollir els treballs presentats que són qualificats per un jurat de gent de Sant Cugat relacionats amb el món de la cultura i la literatura.
El dia 24 de Abril en el transcurs d'una festa es proclamen els guanyadors que com és tradicional reben la Flor Natural, l'eglantina en aquest cas un llibre.
L'entitat edita més tard el llibre amb els poemes presentats.
Com va sorgir la idea de convocar uns Jocs Florals de la tercera edat?
Va ser amb una reunió que ens van plantejar que si teníem un grup de teatre, una coral, un
El mantenidor dels Jocs Florals poeta J.V. Foix.
grup de català, ens feia falta també una secció literària i què pot ser més nostre que uns Jocs Florals.
La nostra llengua i la nostra cultura ha estat malmesa per més de quaranta anys de dictadura i ara és cosa de tots recuperar-la i revitalizar-la al món modern i és una tasca difícil.
Ensenyar-la podria ser la tasca dels avis? Vostès podrien portar la flama cultural als joves?
Podria ser, però és difícil que en aquesta edat amb setanta o vuitanta anys agafem aquesta
de l'any 45 a Sarrià va ser el
tasca. Nosaltres vam tenir una juventut més difícil perquè als deu anys ja deixaves l'escola per anar a treballar. Si volies saber més calia fer-ho tot sol. Ara els joves tenen més oportunitat i pot ser per això donen menys valor a aquests fets. La tasca és molt difícil però hi ha molta gent que té aquesta inquietud. Hi ha gent molt maca i de molta voluntat que intenta portar endavant aquesta tasca. Jo crec que poc a poc aquest esdeveniment cultural dels Jocs Florals estarà millor organitzat i serà més gran. •
6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES. 1 ABRIL 1994
Ple ordinari de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix
Valldoreix aprovarà els criteris que definiran les seves competències el dia 14 Gisèle Ilcbrard
L'Equip de Govern de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix (EMD) presentarà a aprovació els cri-teris-marc per definir les competències de l 'EMD el proper 14 d'abril en el transcurs d'un ple extraordinari en el qual també es presentarà el Pressupost General per 1994. HI President de la iunta Veïnal de l'li MI) tic Valldoreix. Miquel Masanés. així ho \ a anunciar en la sessió ordinària celebrada el passat dijous 24 de març. en resposta a la pregunta de la representant de Conv e r g è n c i a i l ' n i o . Mercè C a l a f e l l . D'aquesta forma, l 'aprovació per part de la Junta Veïnal de l 'EMD de la seva proposta competencial eumplirà el tràmit requerit per la Conselleria de Gove rnac ió de la Gene ra l i t a t , previ a l'emissió de la seva resolució.
R e c o r d e m que I" Ajun tament de Sant Cugat va aprovar el seu document. amb el \ ot en contra del Partit Popular-, el passat 25 de gener. HI conveni ilel consistori santeugatenc reivindicava principalment les competències en matèria de transport urbà, seguretat ciutadana i urbanisme, sense tancar les vies de col·laboració amb l'EiMD. Miquel M a s a n é s , p e r ò , no va vo le r avançar als mitjans de comunicació les línies generals de la proposta sobre el marc competencial de Valldoreix, si bé va afirmar que "és el document que no
saltres creiem que havíem de fer". Respecte al Pressupost General per enguany . Masanés va a f i rmar que s e g u e i x una línia d ' a u s t e r i t a t tot i que "el c a p í t o l d ' invers ions cont inua sent e s t r e l l a p e r q u è considera moltes obres d'urbanització".
D'altra banda, en el decurs de la sessió que fou avançada en motiu de les festes de Setmana Santa. Jaume San-martí. vocal de C1U. va demanar informació a l 'Equip de Govern sobre la recent contractació d'un gerent. HI President de la Junta Veïnal v a explicar que el cobriment d'aquest càrrec. previst en la relació de llocs de treball. respon a la necessitat de coordinar les diferents àrees de l'Entitat a causa, principalment, de les obligacions laborals dels membres de l 'Equip de Govern. L'augment de la tarifa d'autobús. que passa de les 80 a les 90 pessetes, la convocatòria aviat dels consells de participació ciutadana d'urbanisme i cul
tura, així com l'inici de les obres d'urban i tzac ió de l ' en torn del Casal de C u l t u r a de V a l l d o r e i x el p r o p e r 5 d'abril, foren altres dels temes que van centrar l'interès de la sessió. •
Continua el cicle de conferències "Sant Cugat, més de mil anys d'Història"
Els dominis del Monestir a l'Edat Mitjana Xavi Cava
La forma de vida dels pagesos que treballaven per al Monestir de Sant Cugat entre els segles XII i XVIII va ser el tema de la conferència que Montserrat Duran, professora d' Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, va fer als locals parroquials. La xerrada es va centrar en els aspectes econòmics de la historia de Sant Cugat a l'Edat Mitjana. i molt concretament en els diferents impostos que els qui conreaven la terra havien de pagar als seus sen-vors. dels quals el principal Montserrat Duran va parlar sobre la vida quotidiana era el delme. que representava una desena part de la collita. Però feudal semblant a les que eren regides laiiibe existien impostos per poder ira- per nobles. Es a dir. cedia l'us de la te vessar els ponts, fer servir molins o na a canvi d'una part de la collita, co-caçar als boscos. A mes. sovint els pa- brava impostos i rebia cl jurament de
gesos havien de treballar un número de dies cada any per al seu senvor. i en cas de necessitat incorporar-se a Ics seves forces per defensar el territori.
Com la major part de comunitats eclesiàstiques d'una certa entitat, entre
fidelitat dels pagesos, els quals, per poder abandonar Ics terres monàstiques i "alliberar-se", havien de pagar una important suma de diners.
Les possessions del Monestir, en el moment de màxim esplendor, anaven
la seva e x t e n s i ó , sembla que no foren un exemple de bona gestió.
Frau fiscal Mentre la ma
j o r i a de s e n y o r s feudals delegava el cobrament dels impostos en persones amb experiència en aques ta tasca, els m o n j o s de Sant Cugat es decantaren per un control d i r e c t e , que a la pràctica va suposar uns ingressos cada cop més minvats i un creixement del
''frau fiscal", sobre tot a les llunyanes terres del Penedès.
A partir del segle XIV el Monestir va iniciar una decadència econòmica i d'influència política creixent, atenent al número de monjos que hi vivien. En el moment de major presència monacal. cap al segle XIII. la comunitat comptava amb 50 membres. Sis segles després s'havia reduït a 14. •
del monestir
Un estudi dels terrassencs Arribas i Modenes, premi Gausac de Recerca
El treball, sota cl títol de "Les disparitats en els creixements de Cerdanyola. Rubí i Sant Cugat: tres vies en el procés de consolidació urbana del sud del Vallès Occidental 1960-1991" dels terrassencs Ramon Arribas i Joan Antoni Modenes. ha estat el guanyador del primer premi Gausac de Recerca organitzat pel Grup d 'Estudis Locals.
A r r i b a s i M o d e n e s r eb ran les dues-centes mil pessetes del premi i tindran publicat cl seu treball a la revista Gausac.
El jurat format per Joan Rovira. Antoni Borràs . Domènech Miquel . Gemma Foj i Alexandra Vivar també va atorgar un diploma de reconeixement a Montserrat Rumbau pel seu treball "Aproximació a la història de les set parròquies medievals de Sant Cugat".
Dos treballs més sobre "Els establiments hotelers del Vallès Occidental 1929-1994". de Josefina Romero i "Sant Cugat, una nova perspectiva". de Marga Forner es van presentar al premi.
Tots els treballs versaven sobre temes relacionats amb la nostra ciutat i amb la comarca.
L ' ac te de l l iu rament del premi tindrà lloc el dia 22 d'abril. •
Bateig de l'aire amb CINESA per celebrar la primavera
els segles XII i XVIII el Monestir va vle Cerdanyola a Sarna, així com e \ -esdevemr a la pràctica una estructura tensions al Penedès i l'Anoia. Però tot i
El globus, tota una experiència
Cinemes Sant Cugat oferirà a tots els cinèfils la possibilitat de fer un " b a t e i g " de l ' a i r e els d ies 2. 3, 4 d'abril per celebrar l'inici de la primavera. El "bateig" consisteix en pujar en globus aerostàtic a una alçada d 'uns 20 metres del terra. El globus estarà instal·lat a la porta del cinema. Per poder pujar-hi només caldrà presentar el resguard d'una entrada de cinema dels dies 1, 2. 3 i 4 d'abril de qualsevol de les sessions. •
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7
EDITORIAL Puntualitzacions
W " V ' « « temps ençà hem notat que m mcerts ciutadans tenen un sentiment
A-~S contrari al que nosaltres voldríem que tinguessin, en referència a la nostra gestió informativa. Són sentiments, els d'aquests santcugatencs, molt respectables, però pensem que neixen d'una manca d'informació quant a la pluralitat del nostre setmanari. I és que encara ara, any i mig de vida de Els 4 Cantons hem d'insistir un cop més quina és la nostra línia de treball. Tenim constància que certs ciutadans posen en dubte la nostra voluntat de servei criticant-nos d'escriure només contra la gestió Municipal.
Els 4 Cantons no té cap línia contra res, ni per sistema, ni per ideologia política, i menys contra la gestió Municipal. Ans tot al contrari, som conscients de les dificultats que ha de suposar estar al capdavant de la gestió del consistori, com també de la tasca que excerceix l'oposició, aquesta en una posició molt més tranquil·la. És un fet que tant els uns com els altres prenen part en el "joc polític " i defensen, segons les seves creences, els interessos que els ciutadans els han dipositat a cada un d'ells. Això realment és una feina feixuga i difícil que els hem de reconèixer sense cap mena de dubte, però ens agradaria que també, els polítics, comprenguessin la nostra, que no és altra, que transmetre el que fan uns i altres als nostres lectors i que en definitiva són també els seus electors.
El nostre setmanari si publica més o menys articles d'unes determinades
tendències polítiques és perquè no tots els partits polítics volen publicar les seves opinions a Els 4 Cantons (!) Actitud que nosaltres respectem, però que ens perjudica de cara a certs ciutadans que interpreten per aquestes decisions unes "tendències" errònies del nostre setmanari i confonen la nostra pluralitat d'expressió.
És cert, que en les nostres pàgines, no hi ha articles de totes les tendències polítiques, però és que qui no vol estar-hi, ni amb articles d'opinió o en suficient informació de la gestió municipal, no podem pas obligar-los a fer-ho. Possiblement sigui aquesta una postura molt respectable, però aquesta actitud fa que certs ciutadans pensin que som un mitjà contra els seus ideals polítics només perquè no publiquem en el nostre setmanari el que ells voldrien veure publicat i els estranya que això no sigui així.
Nosaltres opinem, doncs, que a més dels plens, lloc on s'ha de defensar o debatre la gestió municipal, també és a través dels mitjans d'informació on els ciutadans esperen assabentar-se d'allò que els seus polítics fan i opinen. Nosaltres només podem ajudar, dins de les nostres limitacions, a difondre una millor informació àmplia i plural sempre que ells ho vol-guin i no cal dir que com més tinguem col·laboracions i suport a la informació més ens ajudaria a completar la nostra tasca de per si prou limitada, difícil i complicada.
Les eleccions italianes: novetats i incerteses Oriol Gifrà
A mb les passades eleccions italianes, hom es pot preguntar si verita
blement la democràcia és el sistema més representatiu de la voluntat del poble o, al contrari, només es tracta d'un joc numèric on els partits fan les seves "sumes" per tal de fer-se amb el poder.
La coalició de Silvio Berlus-coni era una d'aquestes "sumes" per a fer-se amb el poder.
Amb un partit (Forza Itàlia) fundat tres mesos abans, Berlus-coni va cercar el suport numèric necessari en un sistema majoritari com l'italià, on el que compta no és la representativitat de la diversitat, sinó la quantitat i la intensitat de vots.
Analitzant el suport rebut per Berlusconi, és ben curiós observar com la conveniència és la millor motivació per ajuntar-se amb els neo-feixistes de l'Aliança Nacional (MSI) i els "nacionalistes" de la Lliga-Nord. Provablement, cap d'ells per separat haguessin pogut fer res en un sistema majoritari com l'italià, on només es reparteixen el 25 per cent dels vots de manera proporcional.
El bloc de dretes de Berlusconi tenia com a rival directe el bloc d'esquerres representats pels antics comunistes del PDS amb Achille Occhetto al capdavant. En el centre i sense gaires possibilitats d'entrada, hi havia els hereus de la Democràcia Cristiana (PPI).
Amb la victòria de Berlusconi
hi ha dues coses que cal destacar: La primera, la gran davallada
de la Democràcia Cristiana de l'antiga DC, que després de cinquanta anys ha conegut la derrota. Això és a causa, principalment, a la seva posició de centre en un espai polític molt fraccionat ideològicament i amb l'aparició de nous partits que agafen un bon grapat d'antics votants de la Democràcia Cristiana italiana, sobretot electorat jove, de fet, la posició de "centre", en qualsevol sistema polític és sempre o acaba sent-ho perjudicial per al partit que la representa. Això és perquè l'espai ideològic que representa el "centre", se'l mengen els grans partits que representen la dreta i l'esquerra de l'arc ideològic. La nova Democràcia Cristiana Italiana (PP) haurà de redefinir la seva posició i renovar-se abans no sigui massa tard.
la segona, el personatge de les eleccions: Silvio Berlusconi. Per primer cop a la Itàlia democràtica, un sol home controla el poder mediàtic (mitjans de comunicació) amb diverses cadenes de televisió, ràdio i diaris; el poder polític (possible cap d'estat); i econòmic (no controla l'economia italiana, però és un dels homes més rics d'Itàlia). Si a això se li afegeix un passat més aviat fosc, el resultat és, si més no, curiós. Caldrà seguir d'aprop els moviments de Berlusconi al front d'un possible govern , el qual, d'altra banda, no sembla fàcil de pactar. •
kftg
A B A N S : La línia entre Sant Cugat i Valldoreix tenia a principis dels A R A : Els temps han canviat i els vehicles que fan servei a la ciutat anys 50 un esplèndid autobús que feia del viatge tota una excursió. també. El que no ha canviat és l'excursió que es pot fer per la ciutat.
Cada divendres Els 4,Cantons al seu quiosc
8 ELS 4 CANTONS OPINIÓ DIVENDRES. 1 ABRIL 1994
Mercat i consum d'art Arnau Puig
Un Senyor del Renaixement. aquella revolució en els gustos que es va produir en el moment
en què l'art deixava de ser un símbol de la traseendèneia de l'esperit per a esdevenir un goig dels sentitis. un senyor del Renaixamenl. el canonge (ira-lla. hareeloni amb easa pròpia en un ilels vells earrers de la cuitat medieval, sentint de passada ja l'estretor dels finís mundi. decidí d'obrir-se a la joia de Ics sensacions. Reformà la vella casa d'estil gòtic on vivia i cridà els artistes amb nova sensibilitat perquè la hi adeqüessin a les noves maneres del moment.
El resultat fou que aquella antigalla esdevingué una modernitat. Però el canonge. conscient de la seva decisió i del que estava lent volgué que. a més. els seus conciutadans s'adonessin, els seus ulls despertessin a la nova sensibilitat. Com que això no tothom ho té prou afinat i. en canvi, hom se n'adona més si li ho diuen amb paraules, a la façana del carrer de la reformada casa renaixentista hi féu gravar una sanefa amb la següent llegenda escrita en llatí: publicat' vemistatc et privatiu' volupta-te: paraules que volen dir: perquè les coses del carer siguin boniques i jo en senti la v uluptuositat íntima personal. Doncs bé: això és el que s'hauria de fer ara. Ara també ens trobem amb nous gustos, en un tombant de sensibilitat. de cara a un món nou que ens imposa imatge i sensibilitat adients. Ara això no s'anuncia en llatí, sinó en anglès, i en diem look i feeling: però. compte!
això no s'ha de reduir només a quelcom corresponent a la figura física, al cos i vestimenta, sinó que també el look és una qüestió d'entorn, d'hàbitat i
En els models artesanals de producció d'abans, les obres d'art anaven a cerca-se a contractar-se als tallers dels artistes. Ara els artistes ja no troballen
feelinjí l'hi dona aquelles coses amb per encàrrec (el darrer que ho féu, en-els quals et complaus de rodejar-te. tre nosaltres, però ja fent el que el
M^níi ftttnotxe
Breu i en síntesi, com se n'adonà el creia en funció de criteris de sensibili-canonge Gralla, només és l'art, les tat absolutament nova. fou Gaudí, ar-obres d'art, les que poden donar el ca- quitecte i artista total, creador d'autèn-chct (la subtilitat i la finor encara tics ambients), sinó que les obres que s'auncien en francès), allò que et fa di- ralitzen les mostren al públic els mar-ferenciat i et qualifica. xants d'art.
En una societat socialment tan estratificada i amb nivells tan diferenciats de gustos i de desitjós, on les uni-formitzacions, si s'està en possessió d'un autèntic feeling i realment es cerca una veritable look. han desaparegut, és molt difícil de trobar l'artista que per afinitat satisfarà la pròpia sensibilitat. Aquesta tasca, en una divisió més del treball, l'assumeix ara el marxant d'obres d'art (no el dissenyador. per a l'ocasió, puix que per al cas que comentem no es tracta de la funcionalitat de l'interior, sinó del gust de què ha de testimoniar.
Les obres d'art són al mercat perquè hom les observi, les consideri, s'assessori de la seva dimensió estètica i es prenguin les decisions adients i escaients.
El mercat de l'art és consubstancial a la riquesa i varietat del món de l'art. La crisi d'aquest mercat només suposaria i implicaria la crisi moral i estètica de la societat contemporània.
No és endebades que el mercat de l'art ha deixat de ser un mercat centralitzat en les ciutats cosmopolites i s'ha estès també als petits nuclis econòmics i socials. Aquests nuclis que neixen i es desenvolupen al voltant de nous conceptes també de la producció.
Avui, l'art modern, el gust del nostre temps el tenim a l'abast d'on residim. Els marxants d'art són gent que vibra amb els artistes en estreta relació amb els temps, sensibilitat i gustos en els quals vivim.
La sensibilitat per a l'art nou es troba al costat de casa; només cal verificar-ho. •
Aclariments a un simpatitzant del PP Carmen Perdkes
Deixant de banda agraïments i altres consideracions sense importància, m'agradaria passar a
respondre al senyor Seijas, simpatitzant del PP, algunes de les qüestions que planteja en la seva rèplica a un article escrit per mi mateixa a ELS 4 CANTONS, que sota el títol "El PP i la qüestió regional" fou publicat el dia 18 del passat mes de de març.
En primer Hoc, hauria de quedar clar que l'opinió expressada en l'esmentat article, és la d'una persona interessada en la marxa del nostre país i que, per tant, segueix amb interès els esdeveniments polítics diàriament. Basant-me en aquest modest coneixement, crec que tinc el dret d'expressar una opinió. Sempre amb el respecte i educació necessàries i. sobretot, amb el màxim rigor informatiu.
Vostè m'acusa de manca de rigor. però senyor Seijas, en el seu escrit no hi veig cap dada objectiva, cap fet. que rebati directament amb arguments la meva suposada manca de rigor, no veig cap resposta que desmenteixi ni una sola de les dades que jo exposo.
Vostè parla de confusió per part meva, però em sembla que dir que els conceptes de regió i autonomia són gairebé iguals demostra que és potser vostè qui no té molt clar el tema del qual parla, tema que gustosament miraré d'aclarir dins del que em sigui possible.
Barrejar aquests dos conceptes (regió i autonomia) i situar-los a la mateixa alçada és. si més no, desconèixer-los. Però ficar al mig el concepte de regions europees, ja és fer un joc de paraules que inevitablement condueix a la confusió del possible lector, ja que aquest concepte està del tot allunyat de la nostra realitat com a país.
Diu que l'estat de les autonomies -aprovat pels espanyols a la Constitució-és més o menys (vostè diu: "no existe una gran diferencia, si bien tal vez se pueda matizar") igual a les regions que existien a Espanya ja fa uns quants anys. I això reforça la meva opinió sobre el que anomeno -en relació a vostès- la qüestió regional, ja que la diferència va molt més enllà del matís. tant senyor Seijas, que és una diferència de fons.
Però bé, tornant a les regions europees. cal aclarir que aquest és un con
cepte basat en una sèrie de territoris (regions merament geogràfiques) que per interessos industrials, agrícoles, econòmics o d'altres, han decidit ajuntar-se, constituint unes agrupacions regionals que no gaudeixen de cap capacitat política ni tenen la possibilitat de prendre cap decisió autònomament, entre d'altres coses, perquè aquestes regions agrupen territoris de diversos països.
En canvi, el concepte autonòmic a Espanya té uns orígens i unes característiques absolutament diferents, basats en una realitat històrica, cultural i política que reconeix i respecta la diversitat dins l'estat espanyol. Aquestes autonomies gaudeixen, doncs, d 'un sèrie d'atribucions polítiques constitucionals (desenvolupades o pendents del traspàs de competències) que res no tenen a veure amb Europa, per això no entenc la barreja que vostè fa i que no és, des del meu punt de vista, més que un joc de paraules. Per cert, no entenc la relació entre l'opinió que vaig expressar i els càrrecs del senyor Pujol.
Per la seva carta també sembla creure que hi ha una conspiració contra vostès, cosa que trobo si més no, una
mica exagerada. I del tema de la Llei de Normalització, no podrà negar que dins del seu partit hi ha diferències fins i tot aquí, a Catalunya. I això no és una opinió meva, senyor Seijas.
Em pregunto com sap vostè qui guanyarà les properes eleccions, i envejo la seva capacitat d'analitzar el futur de manera tan rigorosa. D'altra banda, si els electors els voten doncs tindran, evidentment, la meva enhorabona. Tot i així, encara està per veure qui serà el guanyador i en quines condicions, no troba?
Per acabar, accepti les crítiques amb la mateixa normalitat que vostès la fan diàriament, critiques, que almenys en el meu cas, provenen d'una persona amb cap interès partidista, cosa que vostè com a simpatitzant -sembla que força simpatitzant del PP- no pot dir. I no oblidi que divendres passat (després d'un any d'infructuoses negociacions amb el PP) tots els partits varen acordar la necessitat de cobrir les vacants d'institucions com el Defensor del Poble, el Consell general del Poder Judicial, etc. Tots rels partits menys un: el Partit Popular. •
Els propers dies 2, 3 i 4 d'Abril, Cinemes Sant Cugat
celebra l'inici de la primavera oferin-te la possibilitat
de volar en el espectacular globus aerostàtic que hi
haurà instal·lat a la mateixa porta del cinema. Per
accedir-hi, només et caldrà presentar el resguard de la
teva entrada dels dies 1,2,3 ó 4 d'Abril de qualsevol de
les sessions. Aixi de fàcil i així d'emocionant
Vine a contemplar çl Vallès desde l'aire. Serà una
experiència... de cine!
fHCINESRI Al servei de l'espectador
i ! II « StfNT CUGAT SALA PEL·LÍCULA
D APTE
Sister Act 2 De vuelta al convento
D 13 ANYS
El informe Pelícano
El 13 ANYS
La lista de Schindler
D APTE
Voluntad de hierro
P! S S 1 I S S Fàcil Accessos Dia de Carnet Descomptes Venda
aparcament mòiusva&tts l'espectador d'estttdktnt més grans 65 anys per telèfon
2*» Servei anticipada targew crèdit PopSaack
Informació 24 h M 495 22 22
1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 1 ABRIL 1994
CARTES DELS LECTORS
La 3a. classe dels FF.CC
I )urant molls anv s he nu l i t / a l i'K l l i t per des plaçar me al treball Soc resident a M li a MI'I i ii ehallo a Sarna.
I u tel que sempre m ha didal l'atcncio es aquesta se paracio de classes enl re els \ agoiïs de' nen. \ o piu adme Me una mena de ' a p a r i e n ' entre el - niladan- I s inlolc rahle que exisiei \in c lul.idaits de seet ma i ile leie ei a
I )e in., m ' q ne vle - de I i iinsi'a SIK iel.il es i.iei piessin pel u a'nai oinh aquesl w.k le desc i miiiiaa 'i i callo el- iisiia ! - e c l - ! I ( (
V i : e l - M e i v ,:.lei N.dci
\ 1 u a - o '
Felicitats per la vostra tasca
Se : ,u \' i aín'1 i llei es ha. Vi que la a V- l'.ni c n'- i uiloi neu u i v|ue Sani C 'ug.it genera i vull lei '. i is . •. III ha i ia me\ a lelu llac m pel la lema que des del veslie duu i esleu lent. I s . aquesi. un ser\ei que jun-taineni amb els altres mitjans locals hem d'agrair tols els ciutadans, perquè es la manera d estar assabentats del que passa a la ciutat. HI fet que
exis te ix in d iversos mitjans ajuda a con t ras t a r not íc ies que altrament no ens n'assa-hantericm. l-'ncoratjo a tots ells a continuar enda\ant amh la seva ac-ti\ it.it.
Ramon Vidal - Sant Cugat
El negocio de los comerciantes
Sov euid.idano argeniino i i esido en Sant ( 'ugat descle h.i^e seis ahos. Por lo que no .ee considero niuv capacitació e ü a discutir cual es el prohlc-ü.a real que cxisie entre la ac-•'ii.id de unos comerciantes , que no desè.in ver grandes su-pei I icies comeiciales en Sani ( ne.:l • I.; apieeiacion real del consumidor, que por cierto la de- ono /co . \ a que no se si
i i se íia pioiuinciado. \ l i 'pinion es que existe
ii : ili\ i M'cio claio entre Li activ i de cierios comerciantes i la opimone- de los consumidores. que pur cierto in unos ni olros [Virecen mostrarse in-leresados en contrastaise mú-tuamente. /.Saben los comerciantes que desea el consumi el or'.' /.Saben realinentc por-qué de la actitud ele los comerciantes'.' /.Han intervenido las ae lmin is t iac iones c o m o mediadoras'.' Yo creo que estàs solo lo han hecho como
parte implieaela. no para buscar soluciones entre ambos.
Mi opinion es efue ctiando un problema existe entre la c o m ivencia de la sociedael hay que atajarlo con modèstia. valentia, elecisión y con la verelael siempre por delantc i csio no es. a mi parecci". lo e|ue se esi;i hacieudo en este caso ele las grand.es superfícies cònica iaies i los comerciantes.
Raül Santos Cabra!
El CAP va per bon camí
Vull fer arribar als responsables ilel ("cnl'v .1 Atenció Primària '.. me\ a lelicitacio pel se: \ c .pic estan oferint. Si he es eei i pic encara es poden l robar a I LI unes delí c iències , com el poc temps que eleelie|iien als paciens. no es pot negar que l 'evolució que esta experimentant es to talment posili\ a.
Una ele Ics in 111 o res . es sens eluble la i educc io elel temps d'espera en les visites. Ara concertant la visita per telèfon en uns moments t'alenen. Recordo quan havia ele visitar-me a Alfons Sala. Ics cues per demanar número i el llarg temps que calia esperar perquè el metge em visités. Han millorat amb això. no hi
STOP
Aquest espai esta pensat per recollir, a tall. de flash aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra. en que de vegades cal cridar l'atenció de petits fets. no forçosament amb ànim només de critica, sine també que puguin ajudar a millorar ia convivència ciutadana. Aquesta secció es oberta a tots e/s lectors que desitgin fer les seves observacions
E n el Monestir s'hi han fet obres i moltes per cert. Algunes són com es pot veure a la fotografia criticables i això és el que ens fa arribar un lector que va quedar impressionat per algunes d'aquestes obres. Cal veure a la fotografia la diferència d'estils que no cal
dir quin és el d'avui amb les vidreres d'alumini.
•JS&.
L·.CDMiKÒ. Multinacionals
Tothom, .tk'umi vedada. ha sentit partia dubte , molesta molt que atr Je Uün.\ que te- iTi.iliinaeioi'.als son. \ulr per uns minuts ele vegades esperessis hores, per dir-te: "Si-ga con el tiatamiento" "Però d o c t o r me e n c u e n t r o muy mal" ' Siga con el tiatamiento y cuanelo aeabe vtielva". Quasi la dinyo.
Per últim v ull relerií nic a la diferència d'atenció que et d i s p e n s a el ma te ix me tge quan vas a veure'l ele partíeu !ar a quan el vas a veure pel CAP. Hauria ele ser igual, però no ho es. per e|uè'.' A aquests metges se'ls hauria d'ensenvar ele nou el jurament hipocràtic. Com jo. estic segur que peu sen la majoria ele pacients, recordo aK metges, que si són als que poden. haurien ele co mciiçar a caiiv iar. no els sembla'.'.
M. Anheles. V. P.
i 'nen on els \.i be i. si ne. marxen a n ien m.nvar. depèn del IK un -on nb:e. .:es
t ra niiik'.tweiiiiu! e- una empre-a eoiv. I.L.IKÍMI1 allí.:, pern ari" and;- ler.kicle-andí i I- ouaK uh-a peles en el- d :crcnl-nvrcal- '• - l'irtete-M. pei i|ue-lion- :.::i -en/i le- ..ore .ei.ai ma d'orna mn.iai. elieaeia. duul la' no:.'.'
I ' en:! iee- ovh e- Li . esol-i i/,:.e q.ie :'0>e\ nen . i a i ir i"».e'i .: ui re- l'el' -ei: qac V dcii-n-o is menor I oi.. do .,.-.; i i'' lener er coirpu- n- -'li.j.n'a- e. an imcees. podlique-. -om,.I-, dd.r ma-
Seii'hl.i qae -"a., "o-a". .le 'oni.: nad.a di e- mal·er.ail·'a.;!-. ..ia que en- ena "a-. .i" i o- .l'ie eia no : ,i ..,:e 11 ..re i -;.: -m
l'ai en i i a
n'In i.a : :.a
Les cartes destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitzar l'autor, nom complet. adreça, telèfon i DNI En tot cas el periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publicar-les. senceres o bé resumides. Adreceu les vostres cartes a: Fibla, del Celler. 91-08190 Sant Cugat
no-ihil.la - de -a '- -li , . e l '.
mel'l. ii"'l . -...i e-, - ...uli -. ..r i. p. ple. qiie 11 YlHse- i .:..-: i... e- .. ei, 4.15 pe1' sen ,. a.'io.a. ee e.a perd i.r lU pereea: de 1 o.- oe : vi"
I ,. ei s: i la ae-i.'lo'i.i/.Vo , \er-lon- v'-lr.i:çeere- ...a-liiae \ia me- neiiaiiiis de i.: In-na , e. a o diiMrial d'aquest sede a ! -ji.u \ a
Només fa 4 dies V'aw.1 li-1 a: /a / rcuirüíir (/.n'è írfs i eo/'i'r/.'i'í.'/'/A tlt- /le/S'1';;-: i t'iiii'iii*. uiu' i <>n!riiru;ir< >i! .< I/IÍC i ee'/' n: OM'HICI/I'S ,i //. e;'/. hnen un íem/u i art ta ilde n\t<niiir per,, nu/il· /V i: '^hic iiijtk en ;'.':,'i ;i lhr:i'r C'íii' tibhtltils ;x7v imitiixaipnitiütimi.slc.s c/i ai hi·.íi'ria i.'i: ar:i ,att ae UiuUii i/íVv
mmmm \ l l ( ) l VI ( \ I 1 \ N \ S \ I IHM
/ . * < - « / I . M * .
Dccl(iraci<>n.\ Jcl pintor Miquel í'ahumis en cl sva llibre "Voliaina. iloi:c tries de poemes" i'oetuhrc de 19X9
Paraules de l'artista
h>to Amic- de Sani C'uíat
... Quan pinto, començo l'obra per on vull. per on sento que he de començar-la. Vaig seguint, és com una xarxa que s'estén, però vaig deixant les /.ones acabades i després, provablement, retoco alguna cosa si sento que he de fer-ho. però si no, no. Prefereixo el que és verge.
L'escola, la tècnica, és necessària, ho he defensat sempre, però això no pot ser com un "corsé" que priva la llibertat. Quan es pinta s'ha de deixar de banda tot allò
que soni a imposició. Es coneix la tècnica, no hem d'oblidar-la. però no es pot supeditar tot a ella.
Abans, pintant, m'enamorava d'unes flors i el meu desig era fer-les d'allò més perfectes. Però tot això ha canviat en mi i he deixat la part d'academicisme i la part de rutina de pintor, i pinto completament lliure. I si hi ha alguna cosa d'acadèmic al meu quadre, fins i tot em molesta. prefereixo un gargot i l'expressió senzilla ...
En la societat actual es detecta un pregon afebliment de la vo luntat, aspecte molt desacurat
en la formació d'avui. Avesat a les comoditats,
l'home de la societat del benestar se sent descontent de tot i és inesgotable en les seves exigències. I aquesta immaduresa el fa summament fràgil davant les dificultats: qualsevol contrarietat el desequilibra, qualsevol obligació o renúncia li sembla una muntanya insuperable. Potser ignora que la voluntat es demostra quan cal exigir-se per les dificultats de la vida, però s'atrofia quan tots són comoditats.
I això és així perquè ja des de la infantesa predomina una pedagogia dels sentiments, i no es fa cap referència a la formació de la voluntat. Paraules tan elementals com "disciplina", "virtut" o "deure", han desparegut del vocabulari pedagògic modern, i en lloc seu s'usen expressions com "estímul", "motiva
ció", "realització", o d'altres semblants.
I aquí comença l'error greu dels moderns "formadors": pretenen formar sentiments, i no formar voluntats. Amb aquest sistema no hi ha dubte
KW-*™*- • " " !
R A •
I I
i
j
W¥ i 1
WStrtSr 1 * J
•K^^SsI&^Sïïf""5"""
que s'està influint en la configuració de personalitats febles; no s'afavoreix l'exercici de la raó i de la voluntat, és el regen de les sensacions el que ens
arrossega, a tots, en la seva dinàmica. Influït també per la cultura de la imatge, no és estrany que els ideals de superació hagin estat constituïts pels desigs de les coses.
Estem enganyats quan pensem que som lliures o independents perquè "fem el que volem", o perquè ens pengem el títol de "molta personalitat". La realitat és que disminuïm la capacitat reflexiva quan imitem el que "es porta" o el que "es fa", sense saber si està o no d'acord amb uns objectius nobles. Una persona sense voluntat serà sempre esclava de les circumstàncies.
Aquesta manca de formació de la voluntat no permet veure que l'ètica facilita la vida i no la dificulta. I per a la formació moral és imprescindible l'exercici d'una voluntat constant, el sentiment mai no podrà aconseguir posar ordre en el nostre interior i en el nostre comportament.
Com que el bé és el més acceptable que existeix, només una persona amb voluntat amb voluntat forta l'arriba a assolir. •
Carta del diablo a las familias José-Martín Giménez Doctor en Teologia
Queridos amigos: Me apresuro a escribiros con la intención de contrarrestar los efectos de la Carta a la família, que en fecha reciente os ha dirigido
Juan Pablo II. Muchos de vosotros Ie teneís por el repre-sentante de Dios, y es reconocido como el líder espiritual del mundo por una mayoría de los humanos. Para nosotros, sin embargo, aunque significa un peligro, es en realidad un pobre sonador, un inadaptado a los tiempos modernos. Sed, pues, sensatos y no os dejeís enganar.
El Papa es el jefe de los curas católicos, a quienes no permite que se casen. Son todos, por tanto, unos reprimi-dos, y no saben nada del matrimonio ni de la relación de la pareja. De ello, sin duda, en el infierno sabemos mas. Dia-blos y diablesas formamos desde hace milenios una espècie de comunidad "hyppie" y vivimos en absoluta promis-cuidad, al margen de vínculos indisolubles, fïdelidades y monsergas por el estilo.
Desconocemos qué es el amor. Aquí solo practicamos el odio libre y engendramos diablillos, que alcanzan su plenitud, abandonados a su mala suerte, sin necesidad de demonio o demonia que les cuide. Son huérfanos de pa-dres vivos por toda la eternidad, porqué los diablos somos inmortales. Però la orfandad, lejos de afectar al desarrollo de su personalidad diabòlica, contribuye al ràpido creci-miento del rabo y la cornamenta.
Os aconsejamos, sin embargo, evitar los hijos. Son un incordio. Tomad ejemplo de Espana, que ostenta el mas bajo índice de natalidad del mundo. disfrutad de la vida mientras soís jóvenes. Pensad que el dinero toto lo arregla y. mas adelante, si teneís el capricho de un nino, siempre podreís contratar los sevicios de una madre de alquiler o comprar un embrión congelado, incluso clónico, última so-fisticación de la ingeniería genètica.
Nos encanta vuestra pasión ecològica, en especial el amor que sentís por los animales. Asistí emocionado en Barcelona a la despedida de la orca Ulises y, de haber po-dido, hubiese llorado a gusto con vosotros. Es admirabel el interès que teneís por la conservación de la vida animal unido a vuestro desapego por la vida humana. Resulta una contradicción monumental, aunque muy aplaudida por es
tos lares. Celebramos el creciente protagonismo de la televisión
en el hogar. Entre los demonios también es muy raro el dialogo familiar. Seguimos con suma atención las estadís-ticas y los índices de audiència. Son un instrumento de tra-bajo que nos permite fijar la plantilla de demonios necesa-rios para atentar a los hombres. Ultimamente el paro ha crecido de modo alarmante y Satanàs ha sido amenazado con la huelga general. Se garantizan, en todo caso, los ser-vicios mínimos.
Nuestro Sindicato del Azufre ha propuesto que se re-parta el poco trabajo que nos deja la televisión, porqué aquí el pleno empleo no es solo un derecho, sinó un mandato constitucional.
Aquí, hasta no hace mucho, la televisión era única y, por supuesto, estatal. En el infierno no se permite la pluralidad ideològica. Però, desde el éxito de vuestra tele-basura, hemos introducido las antenas pa-rabólicas. Algunos programas son tan idóneos para nuestors fines que han sido galardonados con el Pedró Botero de la Acadèmia del Averno. Los mas escabrosos son analizados en mesas redondas y cine-forums para diablos jóvenes e inexpertos; resultan muy eficaces para adies-trarles en el arte de seducir a los hombres.
Està demostrada, por tanto, la alta función educativa de la televisión y su poder para lograr la cohe-sión familiar. Esos escrupulós de Juan Pablo II respecto a los mass-media son infundados. Así que, de-jadle pontificar, però no le hagaís caso.
Espero que sigaís mis consejos. Si lo haceís. nos veremos pronto, como lo deseo ardientemente. •
La Primmirada -Raons estrafolàries
Fina Pérez
«La Història és un malson del qual tracto de despertar.»
Són les paraules de Mr. Stephen Deda-lus al primer capítol d'Ulisses, on Mr. Deasy canta les excel·lències de la na
ció anglesa, tot atribuint la decadència que s'hi acosta a les sospitoses maquinacions dels jueus, els quals xuclaven "la força vital del país".
La Història continua igual. Com també les raons estrafolàries que, amb massa freqüència, li donen forma. A Pale, on hi ha el quarter general dels serbis de Bòsnia, nombrosos soldats llueixen insígnies que commemoren la batalla de Kosovo en la qual, l'any 1389, els turcs derrotaren els serbis i cristians bosnians, inaugurant així cinc segles d'ocupació otomana als balcans. O sigui, les agressions sèrbies que han deixat un balanç de 200.000 morts, la majoria d'ells civils, i 3 milions de persones foragitades de casa seva, tot això són les justes represàlies de la Història que ara els somriu.
I no ens penséssim, segons diu Jovan Zametica, que l'ultimàtim de la OTAN tingués res a veure amb el recent procés de pacificació de Sarajevo... mentides del bloc occidental traïdor! Per Zametica -assessor al número u dels serbis de Bòsnia, Radovan Karadzic- els mites són més útils que la realitat: la retirada de l'artilleria sèrbia «va ser una iniciativa sèrbia per posar Sarajevo sota control internacional. Pacificar Sarajevo i convertir-la en model per a la resta del país, aquesta és la nostra idea».
Es veu que les idees estan de rebaixa. Un altre artesà de frases mítiques és l'alcalde de Foca, ciutat que abans era de majoria musulmana: segons aquesta màxima autoritat municipal no hi ha hagut mai a Foca ni una sola mesquita. En realitat, els serbis van fer saltar amb dinamita les tretze mesquites que hi havia quan varen saquejar la ciutat l'any 1992.
Mentrestant, els serbis continuen bombardejant tranquil·lament la població musulmana a ciutats com ara Maglaj. I s'ho enginyen perquè la Història jugui a favor seu.
Com és de difícil despertar d'un malson.
ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès
Edita: Diari de Sant Cugat. SL. Rambla del Celler, 91
08190 Sant Cugat del Vallès CIF: B60281367
Director: Josep M. Cabrerizo Cap de Redacció: Joan-Marc de Semir Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda
Col·laboradors: Víctor Morerajalo, Emma Ansola, Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau.Núria de Mas, Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català
Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès
Redacció: 589 14 01
Publicitat: Tel i Fax 674 02 04
Distribució: Mailing - Vallès S.L.
Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal
Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsables. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.
Entrevista amb Josep Ma. Vinué, Director del CAP. Sant Cugat:
"La població dels districtes mereix una atenció més digne"
Joan-Marc de Semir
A mitjans ili.11 mes i.lc març L'N \a presentar la memòria d'un an\ d'activitat dol Coiilro d'As-sistencia ['rimaria aiiih la Miitua do l e r russa Ara dopros de conèixer l'exit del centro amh mos do dues-contes mil prestacions hom s iilyut copsar l'opinió dol sou director. Josep Ma. Vi-iiuo sobre un an\ com diu oli mateix "ple do sorpreses".
Com ha estat aquest primer an\ d'activitat?
I la sigut un anv ple de sorpreses. Per un costal doseohrir que el centre te un ni\ell de professionals moll alt. amb moltes i:anes de col.laboral', i de ean-\ iar la dinàmica que ha\ lom tingut I itis ara. 1 la sigut molí important per propiciar tol el se emi do can\ is que hi ha hagut aquest au\
Sol pie^a l.imhe por I actitud de la mateixa població que penso que is adulta, madura i que sap cl que \ o| SOL depositan de siiegc; lluents, queixes, reclamacions Midiv lemes puntuals que cu- o-ian aiudaiil a replanleiar
nos les coses i|tie estem fent. També sorpresa per l'acolli
da institucional. Hem establert vies de col.lahoracio moll importants amb I aiunlament i en especial amb la regidoria de Sanitat.
Quins canvis hi ha hagut al CAP?
Hi ha hagut un cain i inicial que ha portat tot un seguit de canvis secundaris. Penso en especial en el canvi que \a tenir lloc el febrer del 93 amb el sistema d'accés amh cita prèvia. LI fel que la gent pogués demanar visita per al metge ha comportat que es pogués programar millor la feina, ha permès que el metge tingués mes temps per poder controlar el volum de persones que atén cada dia. \ ixn ha I et que es produíssiu altres canvis com poder disposar vi una historia clínica accessible a tols els treballadors de' ( crlic I n altre desencadenant ha estat la incorporació d'Infermeria que atén la seva pròpia població. que ens ha tel replanleiai nos moll seriosament el tema d'urgencics per la-cilitar l'acces a les pei sones amb
problemes greus de salut i que pugui ser atesa amb el mínim de temps de demora possible fins i tot per poder atendre tots els domicilis que realment siguin urgents. Kns trobem moltes vegades que hi ha una mala utilització de les visites a domicili que es demanaven . Per exemple quan plov ia o no es tenia el cotxe es reclamava la visita del metge al domicili. Això s'ha d'anar canviant.
Les fites pel proper any? Una fita important es l'aten
ció als districtes. Hem de consolidar el canvi que hi ha hagut al nucli urbà als districtes. Jo crec que. si pot ser abans de l'estiu. estarem en disposició de poder muntar la cita prèvia tant a la Floresta com a Valldoreix. A aquestes alçades aquesta població dels districtes mereix una atenció més digna i estem treballant por canviar la tendència. També hem de millorar l'oferta. d'aquí a desembre hem d'intentar canviar el servei d'urgències per millorar ne l'assistència. H
Les tarifes dels Túnels de Vallvidrera s'incrementen un 6,5 per cent Redacció
L'empresa TABASA incrementarà en un 6'S per cent les tarifes de peatge del Túnels de Vallvidrera el proper 5 d'abril. Per als turismes, la tarifa s'apuja vint-i-cine pessetes, quedant establert el seu preu en 410.
Paral·lelament, les bonificacions i els descomptes dels abonaments amb les targetes Multi-10 i Multipas s'adequaran també a les noves tarifes vigents i es beneficiaran per tant de descomptes superiors leoneretament 40. h5 i fins a 82 pessetes per viatge respectivament (depenent del nombre de viatges al mes).
Aquest augment és motivat per la incorporació de prescrip
cions i alegacions posteriors a l'aprovació de l'avantprojecte i que van donar lloc a incrementar el volum d'inversió per obres per tal de reduir l'impacte ambiental i millorar els accessos a la concessió) i a un major cost pel manteniment del tram de la concessió lliure de peatge que representa el 51 per cent dels quilometres totals.
Aquest component extraordinari justifica les set posseïes de la puja de la tanta dels turismes ja que la resta, equival a les divuit pessetes, el 95 per cent. de la puja de I'l l'C en el període 3 1 de gener de 1993 fins al 1994 d'acord amb el previst en el Decret 210/1990. •
El preu del peatge pels turismes passa de 385 a 410 pessetes
Fn compliment dels preceptes estatutaris i seguint les instruccions del Sr. President, em complau convocar tots els associats a l'Assemblea General Ordinària, que se celebrarà el dimarts. 12 d'abril del 1994, a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura d'aquesta ciutat a les 20.30 hores, on primera convocatòria. i a los 2 1 hores en segona convocatòria, per a tractar els settüents tenies:
ORDRE DKL DIA 1.Lectura i aprovació, si s'escau, de les actes de les darreres Assemblees Generals Ordinàries i Extraordinàries. 2 .L iqu idac ió Comptes , anv 1993. 3.presentació i aprovació de Pressupostos, any 1994. 4 .Presentació Campanya de promoció contínua del comerç local. 5. Prees i Preguntes.
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 ACTUALITAT ELS 4 CANTONS 1 3
L'alcalde de Rubí i els comerciants s'entrevisten amb el conseller de Comerç
Els comercians i l'Ajuntament de Rubí presentaran un recurs contra Pryca
Fot. J.A. Mula
Pep Català
L'alcalde de Rubí, Miquel Llu-gany, i una delegació de l'Agrupació Rubinenca de Comerciants de Rubí van reunir-se amb el conseller de Comerç Consum i Turisme Lluís Alegre el passat 21 de març per tractar del tema de la gran superfície de la Guinardera.
Aquesta trobada va servir per exposar directament al conseller el malestar que hi ha entre els comerciants i en el mateix Ajuntament per la decisió presa per la Comissió d'Equipaments Comercials en favor de les empreses PRYCA i IN-TERING, SA.
L'alcalde de Rubí va ressaltar que el conseller va ser molt receptiu a les preocupacions dels comerciants de la ciutat, que es troben espantats perquè aquest gran centre comercials pot afectar molt més a ells que no pas als de Terrassa que
es troben més lluny i veuen que les quotes de vendes baixaran força.
La recepció mostrada pel conseller es va concretar que des del seu departament es facilitarà tota la infraestructura tècnica necessària per fer un estudi de l'impacte ambiental que pot provocar la instal·lació de les galeries comercials i l'hipermercat a uns pocs centenars de metres de Rubí, dins del terme de Sant Cugat.
D'altra banda, els comerciants i l'Ajuntament presentaran un recurs cadascú contra el permís atorgat per la Comissió d'Equipaments Comercials. L'alcalde va recordar que hi havia temps fins a la primera setmana d'abril i que ja estava preparat, només calia repasar-ho.
"PRYCA NO"
En la mateixa reunió amb el conseller, segons Manel Martori,
president de l'Agrupació Rubinenca de Comerciants (ARC), els representants dels botiguers van manifestar al conseller el seu malestar per les informacions que havien sortit de la Direcció General de Comerç, sobre que en l'assemblea de comerciants de Rubí hi havia cent botiguers i dos-cents activistes, sense arribar a demanar directament la dimissió del director general, Enric Grass, sinó que van proposar que es podrien exigir responsabilitats.
Diàleg i contrapartides
L'activitat dels comerciants no s'atura en aquesta setmana passada, i així, per una banda, s'han reunit els representants dels botiguers de Sant Cugat, Rubí i Terrassa a la Cambra de Comerç ega-
rense, i d'altra, els membres de la comissió "PRYCA NO " han fet la seva primera trobada per tractar les actuacions que han de portar a terme.
Quant al primer encontre, Gabriel Obiols, president de la comissió de comerç interior de la Cambra ha informat que s'havia pres la decisió de dialogar i obtenir el màxim de contrapartides. El diàleg serà a tres bandes, amb la Generalitat, amb la Conselleria pròpiament i amb els ajuntaments respectius.
La reunió de la comissió PRYCA NO, que s'ha format darrerament a Rubí, va acordar conèixer els resultats d'aquestes entrevistes que proposa la Cambra sense baixar la guàrdia i deixant les accions més ressonades per a més endavant, malgrat que l'assumpte de les contrapartides no els agrada gaire als comerciants de Rubí, perquè afirmen ser els més afectats. •
Trobada Ajuntament-Sant Cugat Comerç
L'alcalde ofereix col·laboració amb el comerç local
Aymerich i Roca van parlar de l'impacte de Pryca
Fotos arxiu
Joan-Marc de Semir
L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Roca es van reunir el passat divendres per intercanviar postures respecte a l'impacte sobre el comerç que tindrà la implantació del centre comercial, Pryca, a la Guinardera.
L'Alcalde va manifestar que aquesta reunió era una de les moltes que s'han tingut amb Sant Cugat Comerç. Aymerich va qualificar la trobada com "una més de les que hem fet per tractar aquest tema i per escoltar el que preocupa legítimament a Sant Cugat Comerç". També va reconèixer que des de l'Ajuntament es farà tot el que es pugui per accelerar la posada en marxa de "quelcom al centre de Sant Cugat per poder paliar els possibles efectes negatius d'aquesta implantació en el comerç local".
Per la seva banda el president de l'associació de comerciants, Jaume Roca va declarar que estava satisfet amb la reunió perquè havia vist que l'Alcalde de la nostra ciutat "està sensibilitzat amb la qüestió".
Kampio Tant l'Alcalde com el president de Sant Cugat Co
merç es van pronunciar sobre el tema de la ubicació de Kampio a la nostra ciutat.
Joan Aymerich va dir que "el tema de Kampio està aparcat", mentre que Jaume Roca va assegurar que "la Comissió d'Equipaments Comercials de la Generalitat no té la intenció de donar el permís a Kampio". Roca va cloure dient que "Kampio cada vegada ho té més difícil".
La propera cita es farà després de Setmana Santa on possiblement es presentarà un Pla d'Ordenació del casc urbà per a la millora de l'entorn.H
V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S
Balmes,
CREACIÓ I DISSENY
/J>/J> OCTAVIO SARDA
Irt iroc TAI i c n c DDr>niO PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS JOIERS - TALLERS PROPIS RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB
LES MILLORS MARQUES
BREITLINQ ^amUtOtl KRONQS 4UUNCHANS Olourlce locroix Santiago Rusffiol, 40 Tal, 874 58 54 Sant Cugat del Vanes
1 4 ICLS 4 CANTONS L O C A L DIV 'HKS. 1 ABRIL 1994
Vallès sense fronteres participa a la segona Festa de la Diversitat
L'entitat de Sant Cugat va organitzar el joc de "l'oca sense fronteres"
Anna ( almssa
M ;in oq ii i us. senega lesos . jueus, gitanos i I uis a prop de seixanta col.lcctius mes \ an a'-k'htai els passats dies 2o i 2 7 tic març la segona L'esta tic la Diversitat al l'alau d'Esports de Barcelona. Ln una de les casc tes del l'alau va uistal. lar-se Valies seiise fronteres. l'organització de Sant Cugat LJHO es de ilica a ajudar els immigrants.
La lesla de la Diversitat \ a estar organitzada per SOS Racisme que. per segon any consecutiu. i en vista de l'èxit que va tenir l'anv passat, ha volgut tornar a promoure l'intercanvi cultural entre les diferents minories ètniques que conviuen a ('alalunya.
Al llarg de tot el cap de setmana. els v is i tants , que van comprar una entrada per als dos dies pel preu de 1 100 pessetes, van poder acostar-se a la realitat cultural dels diferents grups ètnics, alguns dels quals ja la moltes generacions que viuen a Catalunya. Mes de deu mil per
sones \aii desli lar pel carrer Lleida de Mimtiuïe i al palau van troliar .i ...tda caseta intor-maeio diversa, especialitats culinàries de cada cultura, artesà ma i musica de tol tipus.
l'na altra de les vessants de la testa es la deK debats. LI l'alau d'L.sports va transformar-se lamhe en un lloc de debat sohre el perill racista i on es va promoure com a única bandera la tolerància. Altres temes que es van tractar van ser l'accés a la t'eina per als immigrants que arriben al nostre país, com combatre els actes racis tes , com aconseguir eK permisos de residència. etc.
Oca sense fronteres Una de les act ivi tats mes
originals va ser. sens dubte, el joc de l'oca que va organitzar Vallès sense fronteres. Lis jugadors havien de passar el periple que tot immigrant ha de fer per aconsegu i r el permís de residència. Jutjats, cues. fins i tot la presó, però també excursions amb Vallès sense fronteres, o el
programa que tan a Ràdio Sant Cugat, configuraven les diferents caselles del tradicional joc de l 'oca, aquesta vegada, és clar. modificat per adaptar-se a l'ocasió.
A la mateixa caseta els visitants també podien trobar informació sobre el que cal fer en cas de patir o presenciar un acte racista, samarretes de Vallès sense fronteres, les SO propostes del Document Girona presentades per diverses ONGs al govern per millorar el tema de la immigració i el tradicional te amb menta marroquí.
Diversitat musical "HI coro no tiene papeles" és
el nom del grup musica l de Vallès sense fronteres format per diversos músics marroquins i catalans. Hls seus components van oferir, dissabte al matí, un concert en el qual. com és habitual en les seves actuacions, van barrejar temes de música popular en català, marroquí i castellà. •
La Generalitat premia l'empresa santeugatenca Bràfim per la fabricació d'ecoproductes Redacció tes. dotat amb 1.5 milions de guetes. Actualment, aquests cas-
pessetes. li ha estat atorgat a setons es fabriquen en formigó, l'empresa santeugatenca pel seu entres peces que pesen 75 quilos
L'empresa Bràfim SCCL. de producte Lorpan. un cassetó cadascuna, fil principal avantat-la nostra ciutat, dedicada al rec i- lleuger destinat al sector de la ge del Lorpan és el fet que es clatiie de poliesiirè expandit, ha construcció) i obt ingut mil- tracta d'un cassetó l'el d'una so-obtmgut el segon premi Lcopro- jancatit el reciclatge del polies- la peça massissa només de tres ductes. creat pel Departament de tiro expandit procedent d'emba- quilos de pes. Medi \mbient de la Generalitat latges. Des de fa deu anys. Bràfim de Catalunva la un an\ . L'oh- Aquest cassetó es un mòdul recull el màxim de residus injectin del premi es est imular estàndard de 70 per 70 centime- dustrials de poliestirè expandit i l'aplicació de tecnologies netes tres utilitzat en estructures reti- investiga les diferents alternati-en els processos industrials. culars o unidireccionals i en re- ves per a l ' ap l i cac ió directa
LI segon premi l.coproduc- voltons per col.locat eniíe bi- d'aquests residus. •
Una dona troba una targeta en un caixer i li dóna 10.000 pessetes
Marc de Rojas
L'estrany l'et va succeir la nit del dia 27,quan una senyora,que respon a les inicials M.C.P. de 32 anys, i natural de Terrassa es trobava al caixer automàtic del Banc de Sabadell, al carrer Valldoreix de la nostre ciutat.
L'honrada ciutadana va introduir la seva tareeta dintre el
ca ixer , i al teclejar el seu codi,va sortir la seva targeta. més una altra acompanyada de deu mil pessetes. Seguidament es va desplaçar fins a la prefectura de la policia nacional on va fer un comunicat sobre l'estrany succés.
La pol icia mitjançant el banc d'on era la targeta va tornar els diners a la seva propietària.
Una dotació de la policia deté a traficants de drogues
Dissabte passat la prefactu-ra del cos Nacional de Policia de Sant Cugat, va posar a disposició judicial tres persones que responien als noms de: Manuel M.M.. de 48 anys, José Maria M.R.. de 45 anys i José Luís R.A.. de 40 anys. aquest últim utilitzant un nom fals, identificat posteriorment pel gabinet de Policia científica com a José Luís M.R. amb ordre de busca i captura per diversos jutjats de la província de Barcelona. Hls altres dos delinqüents tenien nombrosos antecedents per delictes contra Li propietat.
Hls fets van succeir la matinada de divendres a dissabte,
quan dues dotacions del grup de prevenció de delinqüència pa t ru l laven pel carrer San Eduard, de la nostra ciutat, van procedir a la detenció dels ocupants d'un cotxe que figurava com a robat, traslladant-los a la prefectura de la Policia Nacional on sels va prestar declaració. Una vegada comprovada la procedència del vehicle ocupat, es va procedir a la detenció d'un quant delinqüent que era l'autor de l'apropiació indeguda del cotxe, identificat com a Luís Pedró G.S.. de 49 anys. resident a Barcelona amb antecedents. principalment, per tràfic de drogues i homicidi.
Detingut per robatori HI dijous passat va ser de
tingut i posat a disposició judicial Paulino M. V. de Barcelona que va ser sorprès robant en un local del carrer Santiago Rusiíïol de la nostra ciutat. L'individu de 24 anys d'edad resideix a Sant Cugat.
Hls l'ets es van produir, segons informacions de la Direcció Genera l de Pol ic ia , en aprofitar un descuit del personal del local i emportar-se. el
detingut, uns altaveus, d'una coneguda marca, valorats en unes 100.000 Ptes.
Es dóna el cas que l'acció va ser vista per un client que es trobava a prop de l'establiment i va donar l'avís.
El det ingut , que compta amb nombrosos antecedents per robatoris i consum d'estu-pefacents va ser posat a disposició judicial.
Robatori en una botiga de mobles
L'empresa Bràfim SCCL es troba al polígon Industrial de Can Fatjó dels Hurons
Llis l'ets es v an produir la matinada de dijous a divendres quan algú. encara no identificat. va entrar a la botiga de mobles Rotllana, al carrer Martorell. Segons ens han informat fonts policials. el delicte es va dur a terme forçant el pany de l'entrada principal, posterior
ment i una vegada registrada la botiga, suposadament buscant una caixa de cabdals, va buidar la caixa enregistradora, emportant-se un total de 14.000 ptes en efectiu.
Un fet molt semblant va passar en una botiga del carrer Dr. Murillo el mateix dia.
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 1 5
Les tradicions a casa nostra Cantar les Caramelles pels
Per Pascua mones i caramelles carrers és una tradició centenària Montse Sant
Obsequiar els fillols amb una mona és un dels costums més arrelats a Catalunya.
Els nouvinguts ben aviat entren en el joc de regalar la Mona tradicional als fillols i no és estrany que avis i pares, amb l'absència dels padrins els supleixin comprant ells mateixos la mona per als menuts.
La tradició mana que la mona es faci fins que el fillol cumpleixi els 13 o 14 anys, edat en la qual es considera que ja deixa de ser un nen i comença la seva etapa d'adolescència
La festa de la mona és festa gran dels pastissers i les pastisseries. Ells són els protagonistes amagats d'aquest esdeveniment. Sense les seves mans hàbils i artesanes, la festa no seria possible.
Alegret És la pastisseria més antiga del poble i potser
una de les més tradicionals per anar-hi a comprar
Mona de l'Escolania de Montserrat -Fot.Alegret
una mona. Per aquesta raó vam decidir parlar amb en Joan, tercera generació dels pastissers Alegret.
El cognom Alegret i les mones han fet un llarg cami junts?
"Sí, portem més de cent anys. El meu avi ja era pastisser com també va ser-ho el pare. Jo recordo des de molt petit les mones del pare i llavors eren menys els personatges populars, deixaven més lliure la imaginació de cada pastisser. Recordo una mona de fa treinta anys que era els túnels de Vallvidrera i una altra que era tota l'Escolania de Montserrat. Aquesta tenia instal·lada un equip de música i tocava el Virolai.
Ara avui, les mones són diferents pel que fa a la creativitat. A mi sempre m'han agradat més les clàssiques que es fan a base d'ous de xocolata . És una tècnica més imaginativa i més tradicional. També és més difícil. És més complicat fer una figura a partir d'ous que no pas retallar una plantilla."
La Lyonesa Una altra de les pastisseries més po
pulars del poble, per la seva ubicació propera a l'estació, és La Lyonesa.
Aquesta és una pastisseria tradicional en la seva tècnica. Aquest any Aladdins i dinos omplen els seus aparadors. Ton, el pastisser, treballa a partir de plantilles i formes enmotllades en plàstic, polides després amb cura i envernissades amb cacao. Tot un zoo de xocolata brillant que omple d'il.lusió els ulls dels menuts i també, per què no, d'algun més gran que recorda amb enyorança aquelles mones que portava el padrí.
En Ton em diu "últimament no fem mones moumentals però recordo una mona feta pel meu pare que era un moli de vent de xocolata que les seves aspes es movien per un petit motor elèctric. Un altre any, va fer una mona que era un gat que mirava una peixera amb un peix viu dins.
Des de l'any passat fem ous de xocolata blanca que són tot una novetat. Com anècdota curiosa, aquest any un matrimoni em va encarregar una figura que representés un llit trencat per regalar els seus fills que fa poc temps van trencar-ne un a l'hotel on s'estaven." •
Montse Sant
El diumenge com cada any des de fa molt de temps les caramelles sortiran als carrers.
Fa mes de cent anys que grups de caramelles surten. Diumenge de Pasqua per celebrar d'aquesta manera la Festa de Pasqua.
Les Caramelles són un grup de cantaires, camisa blanca pantaló fosc, barretina a l'espatlla, que omplen amb les seves veus l'aire, a l'acabar els cantaires recullen els petits obsequis amb un cistell guarnit amb cintes i llaços
La Lira és la societat coral més antiga del poble i la que
durant molts anys ha conservat el costum de cantar caramelles junt amb les altres que tenim.
Fa uns anys les lletres mol tes vegades satíriques es referien amb el que passava a la nostra ciutat o en la societat en general.
En trascriure la lletra d'algunes de aquelles velles cançons podem veure que els problemes no eran gaire diferents dels d'ara. Unes vegades per manca de cases accessibles a totes les butxaques i en d'altres els temes polítics eren inspiració de moltes cançons que per Pascua es cantava i es canten pels carrers de la nostra població. •
"La mona, la mona que em porta el padrí !!"
^oatUrfrfzhia
u ofawix, HM» md& cwíf SM çm&
SANTIAGO RUSINOL, 6 TELÈFON 675 14 53 SANT CUGAT DEL VALLÈS
"JL^L^
PASTISSERIA BOMBONERIA
(aujjDoesi V a l l d o r e i x , 7 9 T e l f . 6 7 4 0 7 7 1
S a n t C u g a t d e l V a l l
16 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES, 1 ABRIL 1994
Els "súpers" de barrí contraataquen
A Europa, l'empresa familiar comença a competir amb les grans superfícies comercials
fot. J.A.Mula Josep M. Cabrerizo
El president de la cadena basca Eroski, el senyor Anto-nio Cancedo, ha manifestat en el decurs d'una roda de premsa, que s'estan construint més de cent centres comercials i galeries comercials al nostre país. Aquesta xifra suposa una inversió propera al mig bilió de pessetes. Les declaracions foren fetes en el decurs de la presentació del IV Congrés de (entres Comercials, del qual ell n'és el president. Aquest congrés és previst que se celebri a San Sebastian el proper mes de juliol. Les manifestacions de Cancedo coincidien. en el temps, amb la publicació d'un informe publicat a la revista "'l'he Lconomist". on es la notar l'avanç que experimenten. enfront de les grans superfícies, els "súpers" a Alemanya. Aquests establiments. novedors. varen aparèixer a partir dels anys 50. i ho varen fer molt abans que les grans superfícies comercials que avui tots coneixem. Aquells nous negocis sota el nom de supermercats, varen iniciar un fort creixement durant les dècades posteriors a finals de la 11 Guerra Mundial. Convertir-se ràpidament en cadenes d'associats que van dominar la major part del comerç de l'alimentació i arribant a implantar-se a la resta dels altres països; es va posar de moda un nou model de vendre que, de mica en mica va anar arraconant la botiga tradicional. Fins que varen començar a néixer les primeres grans superfícies,
que esdevingueren els seus rivals més directes: havien nascut els "hipermercats".
Aquestes grans superfícies, com poden ser PRYCA. CON-TINENTE, ALCAMPO i d'altres semblants, representen el que foren els "súpers" per a les petites botigues. La comparança no és prou correcta però sí que pot servir per agafar com exemple de supervivència del supermercat, el "súper" alemany, que avui s'està convertint altra vegada en el principal motor de la venda, sobre-
Arrossegar un carret de la compra, deixa de ser un "esport" més ?
Molts consumidors utilitzen avui les grans àrees comercials com llocs d'esbarjo per passar un "dia familiar" tot fent les compres del cap de setmana. Aquesta és una pràctica que es veu modificada per les ofertes d'oci i cultura, a més de les relacionades amb activitats d'esport i natura que el ciutadà trova cada cop més al seu abast. Els parcs temàtics també son alternatives cada cop més atractives que no pas passar un matí o una tarda "passejant" el carret carregat de paquets i envoltat de nens per entremig de prestatgeries i botigues.
AQUEST ES EL NOSTRE EQUIP AL SEU SERVEI Conxita, Imma, Joan, Alonso, Ma. José,
Gemma, Gemma M. i Mercè
~t£*m'> *>"i:^
30 ANIVERSARI Ja hem inaugurat les noves parades al Mercat Torre Blanca i volem agrair la confiança dels nostres clients obsequiant-los amb un petit detall en la seva propera visita. Sempre amb productes
de màxima qualitat.
SERVEI A DOMICILI
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 REPORTATGE ELS 4 CANTONS 1 7
Anar de compres és, per a molts ciutadans, una manera "d'esbarjo car"
tot de l'alimentació d'aquell país. En un viatge recent a Alemanya, he pogut contrastar la diferència de comprar en grans superfícies o de fer-ho en "súpers"; he notat que no només és una qüestió de preus, sinó de la vitalització que el propi ciutadà transmet, quan fa les seves compres en recintes més propers al seu entorn social.
L'èxit dels "súpers" alemanys, ells diuen, es basa en escollir llocs d'implantació propers al ciutadà, als barris o al nucli de la població. D'oferir serveis com el d'aparcament, cafeteria, selecció de productes més limitada però suficient, rotació de la mercaderia més ràpida, estocs mínims però justos, control de la qualitat diària, imatge i servei, a més d'integració en la població i oferir preus competitius que moltes vegades, per la reducció de costos, els permet vendre més barat.
A França, un altre país proper a nosaltres, la saturació de grans superfícies ha obligat el govern francès a posar fre a més implantacions; segons sembla, també s'està experimentant en aquell país, el retorn del "súper" de barri, però per motius diferents als alemanys.
Els francesos, que pateixen
una clara crisi en els grans hipermercats, per la gran competència motivada per la saturació de grans centres comercials, ja comencen a notar repercussions negatives en el teixit industrial, el qual pateix un estrangulament econòmic en moltes de les seves indústries per la dependència que moltes tenen amb les grans superfícies comercials.
Aquesta problemàtica és contemplada des de fa temps pels representants francesos com un dels perills més grans que té l'economia del país. Fins i tot es varen establir normes per a escurçar el període de pagament, als proveïdors, pel fort endeutament que algunes d'aquestes cadenes va arrossegant. Entre d'altres qüestions, l'endeutament ha propiciat la recuperació del "súper" com alternativa diver-sificadora de risc i també el canvi d'hàbits, ja que el ciutadà francès retorna als antics costums de compra. Els francesos noten la competivitat cada cop amb més agressivitat i la combaten amb llurs compres, fent dels seus sous autèntics jocs de mans i comptant cada cop més les despeses addicionals, com el transport i les compres supèrflues, que sempre acaben inflant la despesa familiar a finals de mes.
Al nostre país, o centrant-nos a les rodalies de Sant Cugat, la implantació de noves grans superfícies comercials són cada cop més. El senyor Enric Gras, Director General de Comerç de la Generalitat, ja pot anar dient "missa", que per més que pensi que a Catalunya ja hem arribat al sostre, en equipaments comercials, la qüestió ja no depèn només del seu department, considerant
que aquestes grans superfícies són d'un pes econòmic tan important, que el més provable és que es torni a repetir l'experiència francesa en pocs anys a Catalunya, si no es preveu a temps.
Doncs per més que diguin alguns polítics, que encara estem molt lluny de tenir les mateixes superfícies que a França, cal aclarir-los que no és el cas de les rodalies de
Barcelona, on en pocs anys superarà la mitjana francesa per habitant, amb la qual cosa és possible que aleshores, si no ha passat abans, es torni a posar de moda anar a comprar als "súpers" de barri, tot i que sigui només per una qüestió de "revitalització de la ciutat", això si és que els comerciants locals han entès a temps l'exemple alemany. •
A Espanya, d 50 per cent de la capacitat de consum alimentari es concentra només en sis
Les sis empreses de distribució' més, jjpa-portants són PRYCA, C^tT^fENTÉi ÀLCAMPO, EROSKI, MÉSLCAbONA i HBPERCOR. Les tres primeres de capacitat, bàsicament francès, que avui dominen la meitat de la distribució del mercat espanyol, en especial l'alimentació.
Aquest és un fet preocupant per a la majoria dels fabricants espanyols, que veuen perillar el seu tradicional mercat, tot i que també cal afegir que el nostre país és deficitari en la cobertura d'aquest sector, ja que només arriba a ser-ho en un 81 per cent. Això és motivat pel tancament, en els últims anys, de més de set mil empreses, bàsicament relacionades amb sots-sectors
'farines, greix»»* .olis. ,i è%m§z9e*p st dèficit deixa un clar buit, que fa
preveure que les maieixes empreses de distribució l'utilitzin per a introduir-se en el· mercat de ia producció, amb la qual cosa, dominarien mitjançant fussions i tancaments, el mercat espanyol, de la mateixa manera que passa a França.
Sembla ser doncs, que Túnica sortida encoratjadora per al mercat productiu de l'alimentació passa per la internacionalització dels seus productes i conservar les cotes d'introducció en el mercat tradicional espanyol. Tasques, aquestes, que cada cop semblen més difícils però no impossibles.
1 8 ELS 4 CANTONS RUBÍ DIVENDRES. 1 ABRIL 1994
Rubí
Els cinemes s'inauguren oficialment però no obren al públic per falta d'un permís
l'ep Català permetre obrir les portes el passat cap de setmana segons que va manifestar
HI divendres passat va inaugurar- el gerent de Cines del Vallès, Enric se oficialment el nou Rubí Palace, un Gratacòs, a l'aete inaugural. cinema multisala. situat a la placa de HI Rubí Palace ofereix als rubi-la Constitució, molt a prop de Testa- nenes l'oportunitat de tenir cinemes ció de les Ferrocarrils de la Generali- un altre cop, malgrat que queden aliat. Ara bé. la mancança d'un permís guns detalls per acabar l'equipament de la conselleria d'indústria no va totalment i que. segons va subratllar
Fnt J .A.Mulü
el mateix gerent, serà molt aviat. Entre d ' a l t r e s detal ls hi ha el
«condicionament d'accés a les cinc sales de cinema per als minúsvalids, ja que encara no s'ha instal·lat el mecanisme adient per que aquestes persones baixen unes escales molt pronunciades en un primer moment i altres més suaus quant al pendent en un segon nivell, segons Enric Gratacòs. El gerent va recordar les rampes que hi havien a l'entrada i que tot quedaria solucionat aviat.
Per la seva banda, l'alcalde va saludar el retorn del cinema a la ciutat, va desitjar la seva bona marxa i que l'oferta cultural s'ampliava.
El Rubí Palace té cinc sales de cinema d'aforament variable: una per a cinc-centes persones, dues sales per a tres-centes, una de dues-centes i l'última per a cent. El dia de l'espectador serà cada dijous que no sigui festiu, segons que han anunciat des de l'empresa. La seva intenció es projectar entre 110 i 120 títols a l'any. •
Encara no se sent el "vist per sentència" en el cas UHPON l'ep Català
HI passat dimarts. 29 de març. cl titular del jutjat penal de Terrassa va ajornar fins al 8 d'abril el judici oral que es segueix contra els directius de l'empresa Productos UHPON de Rubí, Enric Tusquets i Joan Colldeforns, per un presumpte delicte contra la salut pública i el medi ambient comès al 1991 i per la qual cosa es va dictar cl tancament del seu procés productiu
En aquesta sessió, van declarar els quatre testimonis que mancaven, dos de part del fiscal i altres dos de la defensa. i quatre dels perits convocats, dos per cada part també. El judici va començar a dos quarts d'onze i es va tancar la sessió a dos quarts de dues. El proper dia s'espera que acabin les declaracions de la part pericial que resta i tant el fiscal com l'advocat presentin les seves conclusions, per donar pas al tradicional "vist per sentència" que tanca les sessions dels judicis orals.
"M'ha desfet la meva teoria" El més destacat de la jornada va
ser la declaració del primer perit de la defensa, un professor emèri t de l'Universitat Politècnica de Catalunya. que argumentava que era molt difícil treure una mostra del col·lector d'UHPON per la seva posició a l'arqueta (per sota d'un altre conducte). sense que es barregés amb aigües re
siduals d'altres dos tubs que hi aboquen allà. Quan el fiscal li va demanar la seva opinió sobre si era possible treure la mostra amb un braç mecànic va admetre que sí, que amb un instrument d'aquest tipus es podia fer i exclamà "m'ha desfet la meva teoria". D'altra banda, aquest professor també va treballar en la construcció d'un antic dipòsit d'aigua a la mateixa empresa Productos UHPON ja fa uns anys, segons va reconèixer a les preguntes del fiscal.
El segon perit presentat per la defensa va ser un doctor en geologia
que defensava que possiblement els bassals que es produïen al passatge Stravinsky eren conseqüència d'un aqüífer (acumulació d'aigües pluvials o d'altres filtrades al súbsol) i d'alt nivell freàtic del sector. El fiscal va preguntar sobre el resultat de l'anàlisi del líquid dels bassals i el geòleg va respondre que eren aigües fecals.
Per la seva banda, l'advocat defensor va continuar amb la seva estratègia per demostrar que no hi havia prou proves per assegurar que els residus anal i tzats eren només de l'empresa Productos UHPON.•
10.000 Cartes abandonades
Detingut el pressumpte autor de l'abandonament dels sacs de Correus
Ha Policia Nacional va detenir a Joan Manel P. C . funcionari de Correus. a Barcelona com a pressumte autor de l'abandonament de 37 sacs de correus en un terreny de hi urbanització Can Mir de Rubí.
Els sacs eren plens de correspondència i es calcula que podrien haver-hi uns deu mil documents, entre cartes, certificats, impresos i revistes. El material correspon a l'oficina de Cerdanyola i són del període 88-89.
Correus ha suspès provisionalment a aquest treballador fins que s'aclarin les acusacions. Ha instrucció del cas la porta el jutjat número tres de Rubí. La Policia Nacional continua investigant per si ha passat el mateix amb correspondència de les oficines de Barcelona que és on treballa ara el sospitós.
La Troballa Els sacs de correus van ser desco
berts pel veí de Rubí que va comprar el terreny a un particular, la passada setmana. Quan va netejar una petita construcció que hi ha al terreny els va descobrir. Immediatament va trucar a la Policia Local que es va fer càrrec del material i s'encarregà d'identificar l'antic propietari: un funcionari de Correus que abans treballava a Cerdanyola i ara ho feia a les oficines de Barcelona.
La quantitat de documentació trobada indica, segons la Policia, que la persona encarregada de repartir-la no ho feia i ho traslladava al terreny de Rubí.B
Llugany pensa que no és prudent parlar de les trobades amb Raimon Obiols
Miquel Llugany no va voler comentar el contingut de les converses que havia mantingut amb Raimon Obiols, del Partit dels Socialistes, el passat mes de desembre, segons que es va publicar en El Peridiodico de Catalunya, a principis de la setmana passada.
L'alcalde de Rubí va subratllar que ell no desvetllaria res, tot i dient "que no estava el moment per fer cap declaració ni donar cap opinió". Va confirmar que no havia estat l'única trobada, ja que havia fet d'altres amb diferents persones, i que les qüestions concretes que havien tractat es podien enquadrar dins del tema genèric com és la actual situació política i social del país.B
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 E S Q ü í ELS 4 CANTONS 1 9
Ji aiLE ni li i ui i ; I S U I BUSUT
Ens acomiadem fins la temporada vinent
l !^i r Í Í: i : Í Í!1lil;lH :^íl>;J'rt#-PI. Barcelona, 5
Tel. 674 53 96 Fax. 589 05 68
Aquest any, com tots els anys, amb l'arribada de la Setmana Santa, la Secció d'Esquí del Club Muntanyenc Sant Cugat, dóna la temporada per acabada. Això no vol dir que la secció resti inactiva, ja que a partir d'aquest moment ja hem de començar a plantejar-nos la propera temporada i treballar perquè sigui sempre millor que l'anterior.
Enguany hem complert els objectius que ens vàrem establir a principis de la temporada, fent totes les activi,^ previstes, en part gràaeès*ía abundant neu que imn Mnpt, les quals el lector ha pogut anar seguint a través de les publicacions dels divendres en aquest periòdic.
No obstant, hem de pm-tualitzar que, per la cada vegada més àmplia oferta de tot tipus d'organitzacions (clubs, universitats, agències de viatge, etc.) per a fer sortides . d'esquí i també a fa crisi &$$*? tent, hem detectat una diSfÉ- „ nució en el nombre de gent' que ha utilitzat el club per a fer les seves fugides a la neu. Tot i així, hem de dir que, comparat amb les agències de viatges, en proporció, la nostra davallada en nombre d'assistents és inferior, i això ens fa pensar que l'any vinent serà força mogut per al Club.
D'altra banda, enguany hem estrenat el nostre equip de competició d'esquí alpí, amb un balanç molt favorable que esperem que sigui millo
rat la propera temporada. De totes maneres necessitem ampliar la nostra plantilla de corredors per a tenir una base sòlida en la qual puguem recolzar el nostre sistema. Per tant, us preguem que tots els interessats s'adrecin al Club per tal d'obtenir més informació.
La resta d'activitats s'han desenvolupat amb total normalitat i esperem que es puguin continuar organitzant durant molt de temps, com són
roves socials d'esquí alpí i de fWtój els cursets d'esquí de Mè^jtw tant de fons com
ipació dels nos-mpetició alpi-a Lliga Cata-
r a la qual una cursa
£ | £ £ > m és la Co-^ p t , l'organització
es al llarg de ada, tant als
trineu, i per úl-ra ja tradicional i més popular Fira
d'Esquí, que organitzem cada any durant la primera quinzena de novembre, i que és Tacte amb el qual comencem any rera any les nostres activitats.
Per acabar, només ens resta acomiadar-nos de tots vosaltres, desitjar-vos que passeu un molt bon estiu i es-perar-vos, com cada any, al nostre estimat Club per a poder gaudir conjuntament d'una bona temporada d'esquí.
Secció d'esquí del CMSC
PETITS CONSELLS
ÒPTICA ( A ) RUSJNOL
Com guardem l'equip Arriba el final de temporada i és hora de pensar com
guardem el nostre equip d'esquí. Pel que fa a la roba (anoracs, monos, pantalons...) ca
dascú trobarà un petit racó a casa seva on deixar-lo. On sí que insistirem és en la necessitat de tenir cons
ciència que hem de deixar, tant esquís com botes, en bon estat per a la temporada següent. Hauríem de netejar tot l'equip per no trobar-nos-el, per exemple, tot rovellat. Ara, tot i que pogui semblar contradictori és un bon moment per fer soles i cantos als nostres esquís i tenir-los llestos per a l'any vinent. Així evitarem els possibles problemes d'última hora que gairebé sempre apareixen a principis de temporada. També hem de tenir cura de les nostres fixacions i una bona manera de fer-ho seria destensant-les.
Tenim tot tipus d'ulleres per a l'esquí. Fins i tot te les podem graduar
si Alfons Sala, 40
Sant Cugat del Vallès Tel. 674 51 17
Francesc Macià, 8 Rubí
Tel. 697 0 9 51
Adéu a la neu Joan- Marc de Semir
Tot i que no correspongui exactament al final de la temporada, que potser s'allargarà encara una mica més fins després de Setmana Santa, nosaltres hem decidit donar punt i final a aquesta plana especialment dedicada al món de l'esquí.
Aprofito aquest espai on hem parlat de temes i informacions molt diversos per a fer un balanç d'aquesta primera experiència que van engegar ja iniciada la temporada.
Primer per a nosaltres ha estat molt important rebre, tant les mostres d'encoratjament per la nostra feina com les diverses queixes que, perquè no dir-ho, també hem tingut per la falta d'algunes estacions en el nostre Info-neu.
Informativament, aquest any ha estat realment important. A nivell general, hem tingut els Jocs Olímpics de Lillehammer on els representants espanyols no van poder gaudir de bons resultats,
després de la medalla de bronze de Blanca Femàndez Ochoa a Albertville.
També, ara a nivell local, hem parlat d'un xicot santcu-gatenc amb un futur esportiu molt esperançador. Parlem de l'Aleix Pros campió d'Espanya júnior d'esquí de fons i que l'any vinent, gairebé amb tota seguretat estarà en la selecció nacional absoluta amb les mires posades als jocs olímpics e 1998 a Naga-no (Japó).
Finalment ens agradaria donar les gràcies a tots els col·laboradors que ens han ajudat a tirar endavant aquesta plana i de manera molt especial al Club Muntanyenc Sant Cugat, al Sant Cugat Esports i a l'òptica Rusinol sense els quals mai no hagués sortit a la llum una plana setmanal dedicada a l'esquí.
Ara només ens queda acomiadar-nos fins la temporada vinent.•
SANT CUGIT ESPORTS LIQUIDACIÓ DE ROBA I
MATERIAL D'ESQUÍ PER FÍ DE TEMPORADA
Plaça Quatre Cantons s/n. Tel. 674 30 81
Rambla del Celler, 23 Tel. 674 7215
ESTACIONS ALÇADA DE NEU ESTAT DE NEU
REMUNTADORS OBERTS
PISTES OBERTES
ACCESOS ESTACIONS COTA
INFERIOR
COTA
SUPERIOR
1 P
OLS
DU
RA
TR
EP
IT
JAD
A
PR
IMA
VE
RA
REMUNTADORS OBERTS
PISTES OBERTES
OBERT CADENES
FONT ROMEU 50 60 X 15/32 22/40 X
EYNE 30 30 X 5/17 5/26 X
LES ANGLES 30 60 X 12/19 17/29 X
FORMIGUERES 20 80 X 7/7 15/17 X
PORTE PUYMORENS 45 170 X 12/13 14/17 X
PUIGMAL 40 60 X 5/9 13/19 X
ARINSAL 50 80 X 14/15 21/22 X
PAL 40 80 X 15/15 18/20 X
ORDINO/ARCALÍS 50 190 X 11/11 19/19 X
PAS DE LA CASA 80 130 X 30/30 45/45 x
SOLDEU/EL TARTER 50 145 X X 22P1 30/32 X
LA MOLINA 15 40 X 6/15 7/27 X
LA MASELLA - ... ... -- | ANCADA
PORT DEL COMPTE 15 20 X 1/15 2/30 X
VALLTER 2000 15 50 X 6/8 4/12 X
RASOS DE PEGUERA - -- -/5 -/9 TANCAI \>A
BAQUEIRA BERET 110 240 X X 22/22 43/43 X
2 0 ELS 4 CANTONS ESPORTS DIVENDRES, 1 ABRIL 1994
Ciclisme: Setmana Catalana Handbol
L'italià Baffi arriba el primer a Sant Cugat
Banesto va ser el guanyador per equips
Redacció
L'italià Adriano Batti va ser el primer ciclista que travessà la meta de la cinquena etapa de la Setmana Catalana. enguany situada a la nostra localitat. L'etapa, que havia sortit de Santa Coloma de Gramenet i comptava amb un recorregut de 59'4 kilòmetres. es va fer en un temps d'una
hora 18 minuts i Í3 segons. Aquest era el segon triomf de Baffi en aquesta Setmana Catalana del 94', i ha estat també qui s'ha adjudicat el premi general de regularitat.
Però la victòria en la general d'aquesta edició se l'emporta el també italià Delia Santa, amb un temps total de 21 hores 2 minuts i 19 segons. •
LaUESC accepta fusionar-se amb el CBSC Redacció
Els socis de la Unió Esportiva Sant Cugat es van reunir en assemblea el proppassat dimarts 29 de març per decidir si estaven d'acord o no en la fusió de l'entitat amb el Club de Bàsquet Sant Cugat.
Entre el 40 i el <7A) per cent dels socis es van reunir per discutir-ho i ho van debatre durant més de dues hores fins decidir-se per a la votació.
Segons el President de la UESC, Jaume Espina, l'ambient de la reunió "va ser molt agradable". Els socis van plantejar a la junta tots els problemes que haurien pogut sorgir, com ara el tema dels equips inferiors, el de la venda de la ca tegor ia del C.B. per pagar els deutes econòmics, o el dels jugadors sèniors de l'entitat que s'incorporarà a la seva estructura (recordant que la política de la Unió Esportiva Sant Cugat mai no ha reco
manat de pagar els seus esportistes). Però, assegurà Espina a Els 4 Cantons, "en cap moment no es va deixar de tenir en compte la situació de l'altre club implicat".
Després d'aquesta llarga xerrada els socis van fer un vot unànim i van arribar al consens : el Club Bàsquet Sant Cugat s'incorporarà a l 'estructura de l 'UESC un cop acabi aquesta temporada.
En aquell moment es parlarà dels pactes , acords i condicions sota les quals es produirà la fusió, i acte seguit la Unió Esportiva Sant Cugat passarà a tenir una secció de bàsquet més que preparada: "seran els tècnics qui decidiran com haurà de funcionar aquesta nova secció", assegura Espina quea-firma que a partir d'aleshores "costarà una mica perquè serà difícil al principi. però serà una passa endavant per al bàsquet a la nostra localitat". •
La UESC es torna a quedar a les portes de la Fase de Sector
Adrianense 23 • UESC 22 Anna Borau
Com ja van vaticinar tant Jaume Espina com Armand Móra (president i jugador de la UESC respectivament) en el darrer numero de Els 4 Cantons, l'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat ha tornat ha quedar-se en la lliga d'enguany a les portes de classificar-se per a jugar la fase de sector: tercer a la taula darrera del Manyanet i el La Roca. l'equip que s'entrena sota les ordies de Ramon Grau no podrà accedir a la fase que facilita l'ascens de categoria.
Mentre La Roca vencia en
el seu compromís contra el Gavà per 21 a 28, els jugadors d'handbol de la nostra localitat van perdre per la mínima a casa de l'Adrianense.
La causa d'aquesta derrota va ser condicionada per la poca concentració defensiva i el poc encert golejador de la UESC en aquest darrer partit de la fase d'ascens. L'Adrianense va saber jugar les seves cartes per imposar-se al seu rival, una UESC que a més de la seva victòria necessitava també la del Gavà per a poder millorar el resultat de l'anterior temporada, quan també va estar a punt de classificar-se. Així. l'equip local va anar
imposant de mica en mica el seu ritme fins a fer-se amb el control ilel matx. escapant-se en el marcador i portant la iniciativa, mentre els santeu-gatencs anaven a remolc provant de reaccionar per a poder aspirar a la desitjada classificació.
En definitív a. el que ha condicionat aquest resultat no ha estat aquesta derrota sinó. com va dir Jaume Espina, "el fet d'haver entrat a la fase d'ascens amb només un punt a la nostra classificació", la qual cosa va fer que l'equip que s'ha classificat, La Roca. anés davant la Unió Esportiva durant tota la fase d'ascens. •
SI QUIERES lIN COCHE YA NO NECESITAS COGER EL TREN O EL AUTOBÚS PARA IR A I„\
S I Q U I E R E S
C I U D A D . VEN A M O T O R RAI.LY Y ELIGE, CON TODA COMODIDAD Y SIN TENER QUE
U N C O C H E
DESPLAZARTE, EL COCHE QUE SIEMPRE HAS QUERIDO ENTRE TODA LA GAMA PEUGEOT.
^ P O R Q U E C O G E S
Y ADEMAS. CON UN EXCFLENTE SERVICIO POSTVENTA QUE TE PROPORCIONARÀ T O D O
E L T R E N
A) Q U E N E C E S 1 T E S PARA D I S F R U T A R TU N U E V O P E U G E O T SIEMPRE A P U N T O .
O E L A U T O B Ú S ?
VEN A MOTOR RAI.LY. TU AGENTE PEUGEOT EN SANT CUGAT DEL VALLÈS
MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventes) SANT CUGAT DEL VALLÈS
SI! ACÍENTE P E l ' G E O T PEUGEOT
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 1
Futbol Futbol Sala
El Sant Cugat encaixa cinc gols en el seu desplaçament a Sabadell
Sabadell 5 - Sant Cugat 3 Raubó
Els jugadors d'Antoni Garri-gó van encaixar cinc gols en el seu desplaçament, després de jugar la major part del partit contra un Sabadell en inferioritat numèrica.
Tot feia veure que l'equip de futbol de la nostra localitat treuria algun punt el camp del seu rival, i més encara quan després de l'expulsió d'un jugador local marxaven al descans amb un parcial favorable d'un gol a dos, gràcies a la transformació del penalt.
Però a la segona meitat tot va canviar i el Sabadell va reaccionar i només sortir al camp va aconseguir l'empat, després d'això seria l'equip local qui portaria tot el pes del partit, imposant el seu joc a un Sant Cugat que es va veure desbordat. Les errades defensives i el poc encert a l'hora d'atacar van fer que el Sabadell aconseguís els cinc gols que tornen a posar en perill a la taula classificadora l'equip de la nostra localitat. • El Sant Cugat torna a ser a prop de les posicions de descens
Bàsquet Fot. arxiu
Tant el C. B. com l'UESC guanyen els seus compromisos fora de casa Redacció
Potser ha estat l'arribada de la primavera o potser la imminent fusió, però de fet sembla que hi ha hagut una petita reacció en els jugadors de l'UESC i el Club Bàsquet, els quals es van imposar en els seus compromisos contra el Bon Pastor i l'Alcúdia, respectivament.
Bon Pastor 76 -UESC 93
Els jugadors d'Enric Tomàs, últims classificats a la taula de la seva categoria, van vèncer a domicili el penúltim classificat, el Bon Pastor, per un clar 76-93. La UESC va demostrar que també sap el que és fer un bon plantejament per a guanyar: així van basar tot el seu potencial en l'atac, sortint molt bé a l'atac, sobretot al segon període, i adjudicant-se la victòria d'un matx que tot i el resultat no va ser del tot fàcil. La UESC necessitava la victòria, tercera del que porten jugat d'aquesta lliga, per provar de reaccionar.
Alcúdia 87 -Sant Cugat 90 De la mateixa manera, els
jugadors sub-23 del Club Bàsquet, amb Caballero, Soler i Potoc, van sortir victoriosos del seu desplaçament a Mallorca, guanyant l'Alcúdia per tres punts de diferència en aquest
disputat matx.Els santcuga-tencs van fer des del començament una defensa seriosa i van plantejar el seu atac al contracop per a sorprendre el setè classificat i emportar-se de la seva pista els dos punts que s'estaven jugant. •
L'A.E.C es fa amb els dos punts del derbi
Bokatas 4 - A.E.C. 6 Towanda
El derbi de futbol sala de la passada jornada es va resoldre a favor dels floresencs després de remuntar a la segona part del partit un parcial que els era desfavorable.
El matx va començar d'una manera molt igualada, Bokatas i AEC coneixien de sobra-es l'equip que tenien davant i és per aquest motiu que van encetar el joc amb molta prudència tàctica. El primer en marcar, però fou l'equip que en aquest cas es considerava
local, el Bokatas que realitzant una bona primera meitat s'aniria al descans amb el marcador al seu favor: 2-1.
Al segon període tot va canviar, el joc però continuava esssent molt equilibrat: tots dos equips volien guanyar. El primer en intentar-ho va ser el Bokatas, que aconseguí escapar-se al marcador amb un 4-2 que ho podria haver deixat tot resolt. Però els jugadors de l'AEC, millor classificats a la taula que els seus rivals, van reaccionar oportunament anotant 4 gols que els donarien la victòria. •
Futbol Sala
El Centelles sorprèn i empata a Sant Cugat
Sant Cugat 3 • Centelles 3 Idgie T.
El futbol sala Sant Cugat, fins fa poc líder de la la Divisió Nacional, es va deixar sorprendre per un Centelles que va venir a la nostra localitat amb la intenció de guanyar. Des del començament del matx es va poder apreciar que el Centelles no es volia deixar impressionar, i així, seria l'equip visitant el primer en inaugurar el marcador.
Amb el 0-1 a l'electrònic el joc va esdevenir molt més ràpid, les jugades del Centelles es succeïen i els jugadors de Carles Navarro van haver de reaccionar per a tornar a centrar un joc que se'ls estava escapant de les mans. Fruit d'a
questa reacció va arribar l'empat a un gol que tot seguit, només posar la pilota en joc, va esdevenir el 2-1 que donava l'avantatge als locals i els feia despertar.
Però, tot i que la segona meitat va començar amb aquest parcial, les coses no estaven encara decidides: el Centelles continuava atacant sense renunciar en cap moment a les seves possibilitats i va posar el seu rival contra les cordes en més d'una ocasió. El Sant Cugat va mantenir el mínim avantatge fins a pocs segons abans de la conclusió del matx, quan el Centelles faria el seu tercer gol, empat que els permet endur-se un punt del nostre pavelló. •
2 2 ELS 4 CANTONS MOTOS m w Antoni Llavería
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994
Ahora en versión Coupé HONDA CÍVIC El Honda Civic Coupé
està fabricado en Es-
tados Unidos, siendo
el primer coche Hon
da de dicha proce
dència que llega al
mercado europeo.
Las previsiones de
venta para Espana
son de 600 unidades
y solo existen dos
versiones: el LSi 1.5
de 102 cv. y el ESi 1.6
VTEC de 125 cv. (si-
glas indicativas del
sistema de admisión
variable), elemento
éste exponente de la
avanzada tecnologia
desarrollada por Hon
da y que mejora la
respuesta del motor
en bajo y medio régi-
men. Sus prestacio-
nes 200 Km./h. con un
consumo promedio
de 7,5 I. y preciós en
tre 2.585.000 y
2.785.000 ptas. Equi-
pan de sèrie : direc-
ción asistida, techo
solar, retrovisores
eléctricos, alza vidriós
eléctricos, cerramien-
to centralizado y vo-
lante regulable. •
• • • • breves • • • •
Monovolúmenes. El grupo francès PSA (Peugeot-Ci-troén) y el italiano FIAT (Lancia), han desarrollado conjuntamente sus monovolúmenes que. partiendo de una misma estructura, consiguen un diseho propio de cada marca, inclu-so siendo los motores específicos de la marca dentro de cada grupo. Estos familiares son muy versàtiles ya
por el mundo de la competición auto-movilística. se encuentra sin poder concretar sus planes deportivos en la F-3000 ó la F-1. Es triste que, después de anos de esfuerzo acu-
TALLERS
PERECANMò Reparació General d'automòbils
E S P E C I A L I S T E S D E
L'AIRE CONDICIONAT PER A L AUTOMÒBIL ~ 674 63 62
Sant Llorenç, 27 -SANT CUGAT DEL VALLÈS-
que dada la disposición de los asien-tos, permiten transportar hasta a ocho personas. Cada uno de ellos tiene un nombre distinto: CITROEN EVASION, PEUGEOT 806, FIAT ULISSE, quedando aún por definir el nombre que utilizarà la versión creada por LANCIA.
JORDI GENÉ, el piloto de Bellaterra que, después de subir paso a paso
mulando experiència, no pueda demostrar su valia en F-1 por falta de sponsor.
RENAULT Sant Cugat Coincidiendo en fechas con la pre-sentación nacional de su nuevo modelo LAGUNA, el concesionario de Renault en Sant Cugat, ha inaugura-do en un nuevo local una amplia ex-posición donde se pueden contemplar todos los modelos de la marca. Como complemento a estàs nuevas instalaciones, se ha montado el taller para atender a los clientes de la marca, incluyendo el Servicio ràpido Renault Minuto.B
P L A N X A P I N T U R A
JOSEP MfSOflO i TORT Sant Pere, 6 Sant Cugat Tel.675 10 13
SI SE VA DE VACACIONES, RECUERDE... DOCUMENTOS Y REPUESTOS OBLIGATORIOS. Los vehículos deben circular con los documentes obligatorios siguientes: - Permiso de circulación del coche, tarjeta de inspección tècnica, certificado de seguro obii-gatorio, permiso de circulación de remoique/caravana; si và de viaje al extranjero lleve el certificado internacional de seguro o carta verde, no olvide el distintivo de nacionalidad que sea el reglamentario. Igualmente las personas estan obligadas a llevar la documentación exigida: -Permiso de conducir del conductor, pasaporte y DNI de todos los que viajan. En cuanto a los repuestos obligatorios debe llevar: - Neumàtico de recambio en perfectas condiciones, juego de bombillas y fusibles, gato elevador junto con pequena dotación de herramientas que nos permitan sustituir ruedas o bombillas en mal estado, triàngulo de emergència, ademas si utiliza gafas graduadas para conducir, no olvide la obligación de llevar otras de repuesto. Si arrastra un remolque o caravana es obligatorio instalar en su coche dos espejos retrovisores exteriores.
BOTIQUIN Y MEDICAMENTOS. No olvide llevar ei material necesario para curar pequeftas heridas o quemaduras, así como medicamentos contra el mareo, resfriados y alteraciones gastrointestinales. Lleve consigo la cartilla de la seguridad social con los volantes de desplazamiento junto con un resumen medico de todos los miembros de la família.
OTROS CONSEJOS. Lleve en su coche una lata de aceite que le permita reponer el nivel durante el viaje, con el mismo fín una botella de agua de circuito cerrado; también una linterna puede serle de utili-dad. Anote en su agenda cualquier telefono o dirección que le permita viajar mas tranquilo, ayudas en carretera o talleres de la marca, càmpings, hotéles, delegaciones de clubs de automóvil. etc...; junte a la documentación obligatòria cualquier otra de interès, carnet de socio de càmping, automóvil club...; asi como cualquier mapa de ruta y zona de visita o acampada. Si lo estima oportuno, realice una extensión a su póliza de seguro de manera que tenga una mayor garantia o cobertura frente cualquier posible accidente tanto mecani-co como humano, así como de las averías o enfermedades. Recuerde cuando circule arrastrando la caravana que debe ser mas prudente ya que las frenadas se alargan. no adelantarà con el mismo nervio y las cuestas requeriran mayor empleo de las marchas cortas para que no se caliente el motor. BUEN VIAJE.'.' •
CONSEJOS PATROCINADOS POR:
SERVEIS ADMINISTRATIUS
SIMÓN S L ^tra' Cerdanyola,24"26
' * Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 MOTOR ELS 4 CANTONS 2 3
una potencia específica, es decir por litro de cilindrada, de mas de 95 CV. Gracias al sistema VANOS, a 1.000 rpm se dispone ya de casi el 80 % del par motor màximo.
TELEFÒNICA SERVEIS MÒBILS
MoviLine l·lSeniíUtik' TvU'fuuút Mniil.
6tsi Ctra. Cerdanyola, 47
Tel 6 7 4 0 6 6 6 -San t C u g a t -
E's seus clients Els seus negocis. La seva oficina. La seva casa. El món a les seves mans amb un telèfon mòbil i el servei de
telefonia mòbil MoviLine. Línia en menys de 24 hores, cobertura
a nivell nacional i la més alta tecnologia al seu abast.
Diverses modalitats d abonament.
Línia des de 2.200 ptes. al mes.
Telèfons mòbils des de 59.900 ptes.
'C„:i-a"ensJ=,en la mental ta: d ADc-ame"! Persoral \o nex ','A
OFICINA GESTORA DE SEGUROS TODAS LAS COMPANÍAS
T0D0 TIP0 DE SEGUROS PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES
PAGO FRACCIONADO SE RESPETAN BONIFICACIONES
Ramb la del Celler, 95 ( lado Farmàcia)
Tei. 675 42 03 Fax 589 48 02
SANT CUGAT DEL VALLÈS
BORSA DEL MOTOR
FILACAR 589 09 91
FIAT 1 TIRBO, Blanco
B-JF
FIAT PANDA SISLEV 4x4j
Blanco B-NX
LANCIA Y-10 Lx, verde Meta!...
B-LV
LANCIA Y-10 U gris Meta]
B-KF
LANCIA DELTA HF Turbo
rajo B-KX
FORD Fiesta 1.6 Diesel ,
rojo B-JH
CITROEN AX GT blanc BIS
SUZUKI SANTANA 410 blanc,]
B-HN
SEAT MARBELLA rojo, BIS
FIAT CINQUECENTO Km 0|
lanc
~\r SEPAUTO Y
SERVICIOS, S.A. Camí de Can Calders, 1 Sant Cugat - 674 34 75 Ctra. de Montcada, 591 Terrassa - 785 23 00
F U R G O N E T E S FORD COL RIER
FIAT DLCATO
Combi 6
IFORD TRÀNSIT
Isotèrmic
ICAMIOIVECO
79-14
B-MZ
B-NB
B-KP
B-JN
AUTO COMARCA DEL VALLÈS
SEAT 674 68 50
r PERE CANALS 67463 62
Seal Panda Vermell fl-HM
Lancia HPE 2.000 ...B-DN
Autobianchi Al 12 ..B-EW
Ford Fiesta B-FW
Renault R.S B-DX
AUTOMÒBILS T M G
6 7 5 5 6 5 3 FORDESCORTCat.no I blanc
B-4694-GF
FORD SIERRA 2.i 4x4
gris B-0326-Jm
OPEL KADETSR 1.6. rojo
B-8690-n
AUTOMÒBILS J . G U I X
6 7 4 0 9 1 0 SUZUKY SWIFT GTI blanco
B-1P
SUZUKI SAMURAI413 rojo
Techo fibra B-JK 35.000 Km.
PEUGEOT 205 XLD Diesel 1.8
^fio 90 B-KZ ,
Se vende este "FORMULA LIBRE" 160 cv. 255 Km./h. 1.200.000.-ptas.
FELIU GRIFU1 ere San, 11 T. 6 PereSan T.6 Torreblanca, 38-39 T.6 Torreblanca, 14-15 T.6 ant Cugat del Vall
L 7556 63 75 5267 75 2955 75 3206 ès
SUPERMERCAT VILARÓ
589 35 82
Menjars Preparats TASTA'M 5892929-5893535
serveis mèdics MASAJETERAPEU71CO
Carolina Uonch 5894341
Confiaria vostè l'avi o persona malalta a
qualsevol? Si no és així, truquin's
675 23 29
úrifinr i niirfiT ftuifiiHft.
£W^W9C0Í5'9NS1IJIW „ Professionalitat i molts anys
d'experiència
Sbsefruik
Mercat Pere San
Parada 123
589 44 81
vans
CARPWTERIA RAFAEL MUNOZ
6751428-6743810
CONSTWJCCIONES-Retomias-
Torres-Nuevas 6746308
classificats BORSA DEL
TREBALL ofertes
Se ofrece chica para cai guros. Sra. Pilar. Tel. 674 87 88 (Noches)
Pintor estucador. Pressupostos econòmics. Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08
Se dan clases de Francés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE
El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04
Chica s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dona classes de Alemany. Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87
Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarde, nit) Tel. 674 40 08 FRINE
Me ofrezco para trabajar en cualquier cosa, bar, parada, en un mercado, canguros.. . Tel. 691 79 56 (Esperanza Navarro)
Lampista. Atendemos sàbados y domingos.
Únicamente urgéneias. T. 733 14 25
LLOGUERS-VENDES
Venc Montesa Cota 311. Tel. 588 20 OI Lluís
Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, telefono, pàr-quing. Impecable. Tel. 674 94 97
pàrquings
Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92
DIVERSOS Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes. Color negre, antic. Tel. 675 24 42 i 675 27 37
Se traspasa LIBRERIA - PAPELERIA
en Tel. 674 30 66 (horarios oficina)
en Sant Cugat
classificats «CMfiÇA AP\
674 78 50 • 674 91 61
TORRES EN VEN D fl
Sant (usat - \alldurm.;il o>MJl
íïc lrs: .ki" I•!•('( k-e : r , ><Ki m.
vru' |!XI in . Hicii: s.il.i deshir ï (l
M' . u:m.i 4 luih 2 Ki:r. s, .Lir JL-
KIC. orKTi.Kl·i; '.Mcv eu'el li-nl--
Sant Cugat • Valldoreix / . ' t u
I ' J^L ' I I : Kiihi. :"irc l In :n . ic
ru'iu >INI in . i:icM'.KÍor. N.IIJ dcs-
l . l l . , n i r , . i n t l k e . > d n r n i l t o r i v -
h.ir\s, oüiJ'. ...di'U-M [Ml'l-( Mil l Sant Cugat -Nalldoreix. AI · I J
M.I* R.'ii: Ol 'OKIÏ'NITVl To
tli'ir. I'i2^ Mi . Iniíc ^ l ni .in;
plkihk'sl. Mk'm.uhir. ->.il.1 d e^uir,
k inn.i, ' h.iH , njm oak'ldcCk\
:i.^vr. [iisor.a .:inr> depuradora
Sant Cugat, /una c/. Granollers.
InlT.- , K l n s s . k l a L . I IÜI ' lkT . l . 2-111 r.l
l ' I . n i l . i . l ' i l v II111J ''II ' 1 ) 2 . *.[l.i C L ' S
t a l ; ' ! II', . - d i ' l l ' l l t i ' l l * • I - .UIL ' I .
d>'\ Kn \ s , un v r . c . L.ai.letJCCH\
tiah . | ' :ati\ai. irastcr. lardi pnval
Sant < ugal - Valldoreix. /ona
Rambla Va Ja^uci. tcrrcav I1M
ni . l·itrc l ' l i n . menjador -.ala
dc^iai 4H in .ini.i nlfiee equipa
da. '' Jormiinn- doblev estudi 2ó
MI , d"s h.in\s, ^-nei. cal Idaccio.
liai de l,i
San Cugat - Mas Janer terreny lAHi ni torre '«I ir , menjador sala
de^tar, cuna equipada, tres hab ,
nans i Irasler
Sant Cugat • /ona Kl Colomer,
torre adossad.i M*\ m', menjador
sala .1 estar, ur.n.i , 'lliu', . hah .
una s u 11 e i, >ala d estar tres
han\s . ser\ei , estadi anth sola
nutr. .irmaiis eiw.ol.ih amb inte
riors, iiaraitte tres eoKes salareiii.
Iraster sistema de leie seguretat i
eai\a torta
Sant Cugat - /ona d. Orquídia.
s.tsa de dissetn. terreny MM) nr.
:oirc >IK) m . menjador sala J'eslar
Si) ir , sini. diirmitons iun.i suite).
vUiíij otlice do- banys, ser\ei .
. a l e l a a i o . ii.ir.nge tres .oiu**. i
salareie.
Sant Cugat • Valldoreix, /ona R
I va;..-la terreny Uns ,„ Uim
2','S n en cua sola planta, menia
dor ll> in i s.il.i desiai in m , cui
•i.: ,,;: ce .'s m . 4 dormitoris do-
•il.s. .losh.mss dos trasters. eclle:
t.-oost. eohe-, eaiel.u'cto. parquet.
e.ca'ee '2 m . pis.in.'. amh depu-
PISOS EM VEMDfl
/una MiTt-al lurrehlanca, ^4
i-, i k i'i .'••! - d,; de-t.ir amh
I i , . 1 . . . o i ' . , ' l ' a l l s I O I I I
/ona Mi i m l lnrrehlanca. 2 :
i ia,„•• ... .. k.s'.ai !n in .
APARTAMENTS VENDA
VAI.l.VÏDRF.RA, 135 nr meu
jad.-r sala d'estar sS ir, . cuina
anierkana 'J m . 2 hah . Johle*.
estudi, hanv, calefacció, nre .lis
tal laeio llar de loe
SANI Cl GAT • I.A H.ORK.S-
T-\ HKI ni de '.-.rdi. men ador sa
la d'estat, ai.''.... Jos Joiniitor.s.
\ur . . ! llir i ' \l
TERRENYS EN VENDA
SANT C K . x l • Z O M I.A
BOVWOVA, Solar Je ni «I m ,
exccl lent o r ien tuc
SANT (T'dA'l I.A H.ORKS-
TA. sola* "SIÍ m orientació sud.
sistaexcellen:
SANT C U ; \ T . solat Je fi2'4 ni
,i ','«III ni's Noiikla 4 Tuneis Je
\ a ! , s .d : e -a I \CII .ITATS D fi
l'ACiAMI-.N'l
CASAS JOSEP M. CASAS EROLES
PIS0S-T0RRES-L0CALS-TERRENY5
Administració de finques
Lloguers i Comunitats de Veïns
Gabinet Jurídic
Agents d'Assegurances
C & F
CASAS FERRERAS, S.L
GABINET ADMINISTRATIU
GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE
Estimació objectiva.
Mòduls I V A .
Imp Societats
Imp. Renda i Patnmoni
ASSESSORAMENT LABORAL
Seguretat Social: Nòmines
Autònoms
Pensions: -Jubilacions
-Viudetat
-I L.T.
Magistratura -Conciliacions
-Acomiadanen's
GABINET JURÍDIC
AGENTS D'ASSEGURANCE5_
Av Alfons Saia 22, b/, 2,
Apartat de correus. 12
San: Cugat del Valies
674 15 6 6 - 6 7 4 10 54
ttnLÏ Incusafc
Av. Barcelona. 70 Tel. 699 65 48
RUBÍ
OFERTflS (ILQÜILERES
iqnt cugat Alfonso Sala, l l _ m . 4
hab.. baiio y aseo. piso c\l.
9ü.0üüptas/mes. Piso
amueblado
Carrer Gorina 100m:, 3
hab. (Isuite), l baiio. cale-
faudón. balcón. armarios
empotrados. 95.000 ptas
/mes
1 Atico dúplex lOOnf, 4
hab., bano v aseo. calelae-
ción, terra/a. A 5 minutus
estación. 100.000 ptas /mes
Pisos a estrenar. Zona residencial 90m!. 2 hab., ba
iio y aseo. ealefacción. co-
cina equipada, terra/a uso
exelusivo. pàrking. Desde
9().(XX) pias/mes. Amuebla
do 110.000.- ptas/mes
Piso 80m:. 2 hab.. 1 bafio y
aseo, caletacicón. Centro
pueblo. "\s.000 Ptas./mes
TORRES Torre individual semi-
nueva, inmejorable zona.
25()m:, 4hab.. 2 banos. 1
aseo, bodega, pàrking,
buhardilla. jardín y piscina.
Buen preeio.
Plana l'Hospital, 10
6747254-6747466
VENDA I LLOGUER DE:
TORRES - LOCALS TERRENYS-PISOS
I APARTAMENTS (amb mobles i sense)
ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les
característiques
iExtensa cartera amb molt bones
ofertes!
SEXJN 4PI67412 04 Plaça Augusta, 4
Torres • Locales
Terrenos
Apartamentos
en
Venta y Alquiler
Administración
de Fincas
Consúltenos!
AVGVSTA SERVEIS STIO IMMOBILIÀRIA
JIJ
TORRES Valldoreix. 4i'i' rr' o^:.. ^Ui SIKI •vi - hii"i d.ihie^ 1 '•uik', 1 rurïu\ ;:a-rací.-. terr^/is Bellalerra. a 2 iitv ^u.um YKC. -S;l ni, ^vs[, pjr.clu Jo 2IXH! ni, fi hab.. .; Kim^. l a t c . dc·.pu.n,
PBOS SI <2u«at. Z. (iolf. '."li ni. -t hab.. 2 Kinn,. I JMV 2 pi PK*lrWcM pivi-•u v jardm .omun.
St Cugat. Knsanche. M)5 ni'. 2 hih J.ihk's. 1 hah Nuitc, lhaíii!. terra/a. 2 pi Pk-lra-lc-r. Z.r.a .on'.un. 'piM'ina St Cugat. /.. mercado nue^o. I'*i m 4 hah . 2 harVs. terra/a
LOCflLES COMERCIÍ LES St Cugat. Z. Pia. del Coll. P'.. Baia ia:k'f*'lm PI Piv: "fuma 35 rrr. Tn-tairik'iitL' .'quipad" aire aciínJkionado St Cugat. Junto rnercado. V: m Muy .."'icrcial
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 CULTURA i ART ELS 4 CANTONS 2 7
agenda cultural Diumenge 3 d'abril
CANTADA DE CARAMELLES. Coral La Lira i La Unió Santcugatenca. A partir de les 10 pels carrers de Sant Cugat. A les 13 hores a la Llot-geta del Monestir. A les 14 hores davant de l'Ajuntament
Dilluns 4 CANTADA DE CARAMELLES. Coral La Lira. A partir de les 10 hores
pels carrers de Sant Cugat
Dijous 7 III CICLE de conferències de temes educatius. "Ensenyar a pensar una moda? conferenciant: Irene Puig. Org. Ajuntament
Divendres 8 TEATRE a l'Auditori del Centre Cultural. "Les Amistats Perilloses" de
C. Hampton. direcció de Pilar Miró. A les 22 hores. Inf. 589 22 88. Org. Centre Cultural
MÚSICA: Actuació de "Double-Soul". A les 23.30 hores a la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. Org. UREF
ALTRES ACTIVITATS
CURS DE GUITARRA MODERNA "ELÈCTRICA I ACÚSTICA". Dirigit per: Dalibor Majtenic. Inf. i inscripcions fins al 3 de maig al 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions fins al 9 de maig al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch 1r. CONCURS EXPOSICIÓ D'ART. (Exclusiu per a alumnes Escola d'Art). Tema: Bar-Hosteleria: tècnica lliure. Informació i bases al Bar de la Casa de Cultura. Org. Bar Casa de Cultura. Col. Ajuntament
I CURSA DE PATINS A SANT CUGAT. Inf. i inscripcions a partir del 14 de març a l'OMET (C/ St, Antoni, 10.Tel. 589 09 73 de 17 a 20h.) CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol FESTA MAJOR 94. Concurs de Cartells de la Festa Major. Reco-lliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Org. Comissió de Festes Sant Cugat. Concurs-adjudicació instal·lació Bars de Festa Major. Recolliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Org. Comissió de Festes Sant Cugat
JOCS FLORALS DEL CASAL, RESIDÈNCIA
I CENTRE DE DIA DE SANT CUGAT
BASES: 1. Hi podran participar tots els pensionistes que pertanyin a Casals, Clubs, Reisdències i Centres de Dia del Vallès Occidental. 2. L'extensió de la poesia serà de vint versos com a mínim i de seixanta com a màxim. L'extensió de la prosa serà d'un o dos folis. Es presentarà escrit a mà amb lletra clara. Si pot ser possible a màquina. No haurà d'estar signat cap dels escrits presentats.
TEMES: Lliure o el nostre Municipi. Escrits en català o castellà. DADES A POSAR: Nom i edat de l'autor. Títol de l'escrit. Centre al qual pertany. Enviar per correu a l'Atenció animadora o Assistent Social. Casal, Residència i Centre de Dia de Sant Cugat, carrer Sta. Rosa, s/n. Sant Cugat del Vallès. Tel. 589 16 38. Termini de presentació fins al 12 d'abril. 4. Les poesies presentades quedaran a disposició del Centre. L'entrega de premis serà el dia 24 d'abril a les 11 hores. 5. La participació en aquest concurs pressuposa la total acceptació de les citades bases.
CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.
Tel. 589 13 82
INVITACIÓ AL VIATGE Escultures de Jordi Gispert.
Fins al 7 d'abril. Org. Ajuntament
EXPOSICIÓ "Josep Lluís Ribó"
(Pintures) Fins al 27 d'abril. Org. Ajuntament
SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52
Tel. 675 47 51 "Miquel Cabanas" (Pintura).
Fins al 12 d'abril
SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors).
DelOaDh. i de 17a20h.
CANALS GALERIA D'ART
Carrer de la Creu, 16 -Tel. 675 49 02
"Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica
sobre paper) Fins al 30 dabril
SALA ASSOCIACIÓ DTDEES
Sant Bartomeu. Tel. 674 24 50
"Harry Tozer" (Titellaire). Exposició sobre els titelles
Del 8 al 30 d'abril
GUIA EDITORIAL ROYO A MIRÓ A SANT CUGAT. Commemoració de l'any Miró a Sant Cugat. Text: Josep Canals i Gual. Col·laboració del fotò
graf Català-Roca. Edició: Ajuntament de Sant Cugat. Preu: 4.800 Ptes. Venda a la Casa
de Cultura
VOLIAINA, dotze tries de poemes, d'en Miquel Cabanas i Alibau. Il·lustracions de l'autor. Editorial: Un llibre santcugatenc per naturalesa. Venda a les llibreries de Sant Cugat.
GAUSAC; Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat. Número 3, de desembre de 1993. A la venda a les llibreries locals. Preu: 1.200Ptes.
5 CÈNTIMS: Butlletí del Servei de Català de l'Ajuntament de Sant Cugat. Número 6 de febrer de 1994. A disposició de tothom
"INDEPENDÈNCIA I UNIÓ DELS E.U. D'AMÈRICA" de Ro-nald Puppo. Editorial: Llibres de l'índex. A la venda a les llibreries Paideia i Alexandria
A N A L GALERIA D'ART
CLAVÉ Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69
MIQUEL CABANAS fins al 12 d'abril
Sala RusïrTol Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès
Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
2 8 ELS 4 CANTONS CULTURA i ART DIVENDRES, 1 ABRIL 1994
D'art... parlem-ne
Obra d'Antoni Clavé Canals. Galeria d'Art. Carrer de la Creu, 16 Preu aproximat de les obres: 250.000 a 4 milions de pessetes
Premi "Serra d'Or" de la crítica
IVre Pich Rnsoll
l'arlar d'Antoni Clavo. es l a rel ciència a l'avantguarda catalana. moviment que lluita per a trencar uns clixés estètics convencionals. l.'avanlguaida. neix amb la torça dels ircnca-gcls i obre camí en la gèlida mar. cl'un convencionalisme, mancat tic les càlids corrents renovadors. d'art modern.
I . 'evolució i eU esdev eminents històries del nostre país. impregnen i donen sentit a
l ' ob ra d 'An ton i Clavé. Dels seus inicis, anteriors a la nostra guerra civil, es la realització de cartells cinematogràfics, per a la inauguració de les pel·lícules de la Metro (ioldvvyn Maver i Ci-naes. Lis seus cartells anuncien un art inspirat en el cubisme, utilitzant el "collage" amb papers pintats i vells teixits, tècnica que recuperarà anys després.
Durant l'any 14X3. pinta decorats per al Teatre de la Guerra. quadres escenogràfics donats posteriorment a l'Institut
del Teatre de Barcelona. La primera exposició la va realitzar a Perpinyà: exiliat del règim, fitxant la seva residència a Saint-Pièrre. població de la l'rovença francesa, on treballa actualment.
La seva primera obra pictòrica manté elements figuratius, evo luc ionan t a l ' ab s t r acc ió . aconseguint Lina pintura personal i de gran plasticitat. La pintura i obra gràfica que podem veure a "Canals Galeria d'Art". son una bona mostra dels treballs dels últims anys.
L'obra gràfica d'Antoni Clavé. que ens mostra la "Canals Galeria d'Art", esta realitzada amb tècniques mixtes, damunt paper de gravat, estampant objectes quotidians, realçant-los i emmarcant-los. dignificant, en resum, la subtilesa i bellesa dels objectes de cada dia. LI golratge del gravat, utilitzat per Clavé. esdevé la impressió) sense tinta. la petjada de la matèria damunt el paper, la forma subtil i sinuosa d'un objecte que deixa el seu record, com si fos l'ombra del que fou i ja no és.
L 'obra d 'Antoni Clavé ha tingut importants premis, com el de la Biennal de Venècia, l'any 1956, o la medalla d 'or de la Generalitat de Catalunya; pròximament realitzarà una exposició de gravats al Museu Nacional i Centre d 'Ar t Reina Sofia de Madrid. •
L'Esbart organitza la setena edició del concurs de corda Germans Claret \iniii í'abassa
L.studiants de musica catalans. andorrans i de la ( 'ataluny a r.oid podran participar a princi-p:s de maig en la setena edició del concurs d ' instruments de ioida Germans Claret. l.'Lsbart Sant Cugat ha estat un any mes fein.arregat de ter la convocato-na destinada als estudiants de violi, violoncel, viola, contrabaix i música de cambra. Ln la darrera edició. 32 estudiants van participar en el Germans Claret.
Lis premis que reparteixen sumen mes de tres milions de pessetes, repartits entre les diverses especialitats i les quatre categories del concurs i oscil·len entre les quaranta mil pessetes per a la primera categoria i les quatre centes mil del primer premi per a la musica de cambra.
LI jurat que decidi rà qui s'emporta aquestes quantitats en premis està format pels violon-celistes Gerard Claret, Lrancisco Comahesa i Montserrat Cervera. per la professora de violoncel
del Conserv atoi i de Montpe l l i c r . Dominique Mou-gien. per el d i r c lor de l'( Hqucstr.i Sinfònicu .le' Valies. .1.Hiíi Moià. i per l 'cv Lonolle-da. del Lomiic oi ganilzador.
Europa abans del 2000
Ja des d 'anteriors convocatòries l 'Lsbart \ a voler donar al concurs. l'únic de les seves característiques en tot l'Estat Espanyol. una major rellevància fent-lo extensiu a l'àmbit estatal . Aquesta proposta, penà, ha quedat una vegada mes ajornada i a més s'han plantejat ja objectius més ambiciosos. Ln aquest sentit, Joan Rovira, president de l'Esbart Sant Cugat, afirma que abans de l'any 2000 el concurs Germans Claret vol convertir-se
"Després de la pluja" guanya un premi de teatre
en una convocatòria per a lot el territori europeu.
LI concurs porta des del seu inici el nom de Germans Claret en homenatge a Gerard i Lluís Claret que viuen a Sant Cugat i que l'any passat van celebrar els vint-i-cinc anys del seu inici professional amb l 'Orquestra Ciutat de Barcelona. B
"Després de la pluja" va estrenar-se el passat mes d'octubre
Anna Cabassa
La primera producció del Centre Cultural de Sant Cugat. l'obra de teatre "Després de la pluja", ha estat guardonada amb un dels premis més importants de la crítica, el "Serra d'Or". L'obra, dirigida pel director te-rrassenc Sergi Belbel, ha estat escollida com el millor text de teatre en català del 1993.
L'obra va estrenar-se al Tea-tre-Auditori de Sant Cugat i després va començar una gira per diferents teatres de Catalunya. Situada en un futur proper, la peça es centrava en els conflictes vitals i sentimentals dels
treballadors d'una empresa que tenien prohibit fumar i es reunien al terrat de l'edifici de forma clandestina.
Aquest premi l 'organitza des del 1967 la revista patrocinada pel monestir de Montserrat "Serra d'Or". Actualment la revista és una de les més destacades en l'àmbit de la cultura, la informació general i l'erudicció.
Sergi Belbel, un dels noms que més sona en el món del teatre jove, ha preparat una altra obra, "Homes!", que es pre estrenarà també a l'escenari del Teatre-Auditori el proper dia 29 d'abril.•
La Nansa
Fregidoria Marisqueria
Ctra. Sabadell,47 - Rubí -Telèfon 69911 52
La recepta Pollastre Marengo
(ingredients:1 pollastre. 4 cullarades d'oli d'oliva. 5 cebes petites. 1 dent dali rac-' gola. llorer, julivert. 200g. de xampinyons, 200 ml de vi blanc. 1 copeta de vi de Madeira. 1 tomàquet, 1/2 llimona, 30g. de mantega, sal i pebre.
1. Tallar el pollastre a trossos. Calentar amb oli i posar a saltejar els trossos. ies cebes i l'all; afegir les herbes. Remou-re els trossos de pollastre perquè quedin ven daurats. 2. Netejar els xampinyons i escórrer a la cassola; ruixar amb els vins i una mica d'aigua. Salpimentar. 3. Deixar coure a loc lent quan el pollastre estigui fet. posar-lo en una font prèviament escalfada. Treure les herbes. Esprémer la llimona en la cassola, afegir la mantega i barrejar enèrgicament. Recobrir el pollastre amb la salsa i els xampinyons Sevir molt calent
Qbsefruits
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 2 9
Èxit de Claret i l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat
Redacció
Prop de quatre-centes persones van assistir el passat divendres dia 25 de març al concert que van oferir conjuntament l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat i el violinista Gerard Claret com a solista al Teatre-Auditori de la nostra ciutat.
Dirigits pel santcugatenc Jo
sep Farré, van interpretar el concert número 3 en Sol Major, de Mozart. El violinista Gerard Claret, que viu des de fa anys a Sant Cugat, era la primera vegada que actuava a l'escenari del Teatre-Auditori.
Posteriorment l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat va oferir amb el concertí Pere Bardagí un recull de peces de Teleman, Tu-
rina i Holst. Un cop finalitzat el concert,
el públic entusiasmat va oferir un segon recital aquesta vegada d'aplaudiments que van donar un punt més al reconeixement que es mereix la formació sant-cugatenca. Properament, el dia 26 d'abril, l'Orquestra de Cambra tornarà a actuar al Centre Cultural. •
Sant Cugat acollirà el Circuit de Música Jove del Vallès Redacció
Sant Cugat és una de les dotze ciutats que acolliran concerts de la Connnexió V.O, el nou circuit de Música Jove del Vallès Occidental. Durant els mesos de maig i juny al Casal de Cultura
de Mira-sol tindran lloc tres concerts de rock amb els grups Moguda Blues, Borderline i Normando Bulla.
Dins aquest circuit s'incorpora el grup santcugatenc I per què no? que actuaran a Castellar, Montcada i Santa Perpètua.
L'objectiu dels organitzadors és la creació d'un circuit estable de locals amb programacions musicals que donin preferència per a nous grups. En total són 14 els grups que participaran en aquesta iniciativa. •
"Els Bruts", a la Sala Res Redacció
El grup local de rock català, "Els Bruts", va tocar a la Sala Res el passat dimecres al vespre davant un auditori d'unes vint persones.
Amb aquesta actuació i la d'ahir dels "Nois de la mare" es clou el cicle de concerts i teatre organitzat per la Sala Res sota el nom de 'Res-so d'hivern".
Amb passat per la Sala sant-cugatenca cantants com Pau Riba, les Stupendams i obres de teatre com la de Solubles Teresa "A boca di Boca" amb quatre actuacions. •
Daniel Muíïoz guanya una beca de l'Òpera de Cambra de Catalunya Redacció
El tenor santcugatenc Daniel Munoz ha guanyat una beca d'estudis que oferia l'Òpera de Cambra de Catalunya.
El curs que impartirà el conegut tenor Jaume Aragall servirà perquè el jove santcugatenc assoleixi uns nous coneixements dins el món de l'Òpera en el qual sembla tenir cada cop mes possibilitats
En total han estat 33 cantants els que van participar en la VI Marató de Noves Veus que va organitzar l'entitat barcelonina per potenciar les noves veus a Catalunya. En el jurat hi havien personalitats tan prestigioses com Manuel Asenci i el crític musical Roger Alier.
Cal destacar que Daniel Munoz ha estat també seleccionat per actuar en el concert de finalistes i també en el concert que es farà properament a l'Auditori
de Caja de Madrid. El jove tenor, de la nostra
població, va actuar recentment en el conservatori Victòria dels Àngels, confirmant en la seva actuació la gran qualitat i dots de què disposa per assolir un dels llocs més destacats de les joves promeses del món de la lírica del nostre país. •
T.V. SANT CUGAT 3 8 - 3 9 UHF
I I dijous a les 21 hores REDACCIÓ en directe Recull de l'actualitat setmanal
TAULA RODONA
amb Maria Sansa la. secretaria del PSC a Sant Cugat
Repe t i c ió a l es 10.00 - 14.00 - 21.00 - 24.00
cada d ia de la se tmana NOU TELÈFON 589 04 38
Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47
3 0 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R A D I O - T . V . DIVENDRES, 1 ABRIL1994
Rei" re-a G.jnr-a
: o ae la mstoria d Os*ar Sch r-dler. ur empresari a•errany <;..<• ^ r u n a II Muno al va salvar mol's jeus Darrer Mm de Steven Soielben; a~ir: ei qua
jl:» " I Í el s, \ ; Liimic Osca: (Majors de 13 anys)
Horaris: 17.00, 21.45
SALA 3 Sister Act II
(Apta)
Horaris: 16.15,18.25, 20.35, 22.45
SALA 4 El informe pelícano
Dos jutges del Tribuna^ Sup-c " han esta: assassinats Una sohta- a estudiant de lleis esta er possessió de la veritat. Un periodista Tvestigador vol la seva historial Pel l icua nterp'etada pe ' Júlia Ro-
berts i Den/o '.".'ast" -gton (Majors de 13 anys)
Horaris: 16.30,19.30,
22.30
s "RANKING"
DE LES PEL·LÍCULES DE
VÍDEOS MÉS LLOGADES
1 - Màximo riesgo 2- El fugitivo 3- Bambi 4- Un proposición indecente 5- El ultimo gran héroe 6- Pasajero 57 7- Sin testigos 8- Como agua para chocolate 9- Este muerto esta muy vivo II
10- Un abril encantado
video-club sant cugat
De Q7h a 9 30h "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, notícies de Sont Cugat i el Món, lo tertúlia. De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio" El Magozine
Del3h.al3.30h. "Sont Cugat Avui" L informatiu. Del3.30h.a l4h. "Lo tertúfio" (Repetició) D e U h a l 5 h . "La gramola" Lesionats de In teva vida. De l5h .a l 9h . "Vol de tarda" E! plaer ilelu rrjsica i res mes. De 19h. a 21h. "Al lloro" La rr JS'C3 dels 90 als 91.5.
De 21.1 Oh a21.20h. Tesportiu" 1C -ninu's rjiib -ot I esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Musica sibtr et, (Inssics.
RÀDIO SANT CUGAT
Alfons Sala, 52
Tel. 674 66 49
Sant Cugat
De 23h. o 24h. "Un pom de món" Enlrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistades. Dimarts. Testafeto" Unespo1 de lectura de cartes. Dimecres "Això es pot salvar" Programa d ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cop de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t
Programació cop de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. 'Vallès sense fronteres' -11 .OOtt. "Això és pot salvar" -12.00h. Testafeto' -13.00h." Avant-Matx" -14.00h. "Un oam de món" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. "Marató" -23.00h. "Et sona?"
Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda d amics' (Racó de la poesia, Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) -ROOfi. "Esports en marxa" -15.00H. 'Súper OJ" -18.00h. " No m'agraden els dilluns' 21 OOh. "Esports en marxo" -22.30h." Històries" ;
Comentari de cinema
Més del mateix El informe Pelícano
Títol original: l'hr l'rlirtin Hricf. Director: Mati .1. Pakula ( lu ió : Alan .1 Pakula. segons una no-vel la or;:iitial de .lnhn (ir isham. Producció: \ ian 1. Pakula i Pielcr Jan Briígge.
Fotografia: Stcphcn (ioldhlatt. Música: Janic^ llorncr. Intèrprets: tulia Robats. Denzel Washington, Sani Shepard. John llcard, Tony (ioldvvin, John l.ithgow.
Xavier Borràs
" L o pel·lícules que es t'c i en abans M que eren bones" s'està convertint en una frase tòpica. I. com tots els tòpics. aquest és una mica injust: abans també es feien moltes pel·lícules dolentes, i ara, de tanl en tant surt alguna bona. Però veiem El informe Pelícano no em vaig poder estar de pensar que, amb aquest argument i aquests mitjans. Alfred Hilch-cock hauria pogut fer un clàssic memorable, ple d'amor. morho. ironia i ambigüitat moral, com ell acostumava. Ln canvi Alan .1. l'akula. que aquí la de deixeble aplicat (però sense l'àngel del mestre) només aconsegueix fer una pel.liculeta que entreté durant dues hores i s'oblida dues hores després: una pel·lícula "Kli'i'iw.x".
Com en e! cas de Ixi Tapadera, una altra estrena recent, es tracta d'un luxós thrillcr de conspiració, bassal en un /w'-s<7/Vr del mateix autor en tols dos casos. John (irisham, realitzat amb molt bon ofici i molt poca imaginació) per un professional competent iSidney Pollack alia. Alan J. Pakula aquí), organitzat per al lluïment i propaganda d'una jove su-petvsirella iTom Crutsc alia. Julià Robcrts aquí). Peto. curiosament, qui es llueix de debò és l'actor
secundari que, teòricament, només havia de ïev de puntal (Gené Hackman allà, Denzel Washington aquí). Encara que. tot s'ha de dir, va ser la preity wonutn qui va imposar a Washington com el seu partner (la nena. a més de maca. es veu que és intel·ligent). En un principi, el seu personatge estava pensat per ser l'oponent romàntic de la protagonista. Però Washington és negre, i una norma no escrita de Hollywood estableix com a tabú els festejos entre dos homes o entre un home negre i una dona blanca. Així que el guió va ser e.xpurgat de tota insinuació de relació eròtica entre la parella protagonista, i el bes final (tan típic i tan tòpic, en aquest tipus de film) va ser substituït per una encaixada i una abraçada fraternal. Tot i això. segur que amb aquest material Hitchcock hauria fet meravelles. Però Hitchcock és mort, malauradament. •
DIVENDRES, 1 ABRIL 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 1
HORÒSCOP Per Jordi Alins
MOTS ENCREUATS Per: Lin Mithal-Hir
ÀRIES (21-3/2-4) *y% L'època del fred i la tristor s'aca-f l ba. Comencen temps d'alegria i
benestar. Ara tot pot sortir millor si reprens la feina amb una nova il·lusió. El temps és propici per a tu.
TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ La primavera enforteix els llaços ^ ^ j d'amistat. És temps d'oblidar els
enfrontaments passats i reempren-dre un nou camí més joiós i de bons averanys, però per això has de perdonar.
BESSONS (21-5/21-6) ta^ Sents el delit de la primavera a les 11 teves venes i com l'energia d'un
temps nou t'impulsa per a saltar més fort i més lluny. Deixa't portar per aquesta energia i sigues creatiu.
CRANC (22-6/22-7) ^ • ^ Aquest és un temps propici per al w^fc repòs i la meditació. Atura't ^ • ^ aquests dies i reflexiona si realment el que fas i pel que lluites tant aferrissadament és allò que veritablement desitges.
Q I pensa, reflexiona, que allò que * veus només és un reflex de llum
de lluna damunt l'aigua, una brillantor falsa, un parany de la teva imaginació.
VERGE (23-8/21-9) M « Els viatges que travessen el desert I \w 1 u a n v e u e n e m r e la calitja el re-
flex dels arbres, saben que s'apropa el repòs. Per què, doncs, tu no vols reconèixer el teu oasi i t'entestes a continuar sol i desesperat?
BALANÇA (22-9/22-10) f» Els fonaments d'una construcció
^ ^ J són els que donen solidesa i força, però no es veuen. No pensis que
perds el temps treballant en els fonaments. Encara que ningú no els noti, són els que aguanten el teu castell.
ESCORPIÓ (23-10/21-11) <H Per més que vegis la branca saps l l i t ^e c e r t 1 u e 1 a m e t l ' e r florirà amb • I " els primers raigs de sol. Treu d'aquesta imatge una lliçó, i no jutgis només pel que veus.
SAGITARI (22-11/20-12) • La flor de neu creix en els cims
^ ^ més inaccessibles, i si la vols transplantar a un jardí més càlid i
arrecerat del fred, la flor de neu es mor. Són flors delicades, però que només poden viure als cims més alts.
CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ Una gàbia és una presó, encara que j^S tingui els barrots d'or pur, i per
^ culpa del teu amor massa obsessiu, pots convertir en presoners aquells a qui vols protegir. Aprèn a deixar volar els que depenen de tu.
AQUARI (20-1/18-2) És clar que un maó no fa una casa, però un al costat dels altres poden bastir una paret alta i forta.
El teu esforç pot semblar petit, però conjuntament als dels altres pot ser el que canviï el món.
PEIXOS (19-2/20-3) • * Aquests són dies de renovació i
T T de foc nou. Escombra bé la llar de foc i disposa tot el que cal per a
encendre un foc nou i renovador en el teu esperit. Prepara't per acollir una nova vida.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11
HORITZONTALS .- 1. Femení, que prové d'ultramar- 2. Aigua blanca que recobreix alguns indrets de la terra. En singular, relatiu a les vocals- 3. Relacionat amb la Itàlia antiga. La llista de plats que ofereix un restaurant.- 4. Femení, extens, dilatat. Vocal oberta. Tros de terra on se sembren hortalisses.- 5. Part d'un avió. Al revés, seient múltiple d'un estadi. Consonant dental.- 6. Sfmbol de temperatura. Un dels vèrtex d'un políedre. Al revés, matèria de procedència orgànica fins que es va sintetitzar- 7. Sortir subtilment. Unitat de pressió- 8. Nota musical. El nom d'una ciutat estat. Maquinació secreta- 9. El nom d'un golf situat a la vora de la zona del conflicte. Toro sense tants atributs. Al revés, símbol del calci.-10. Pronom de tercera persona. En números romans, cent. Arsènic-11. Acció d'omplir de joia.
VERTICALS.-1. Decisions preses sense tenir en compte l'opinió de l'altre- 2. Mortal. Pla que divideix el cos de l'home en dues parts.- 3. Rèptil amb ungles. Lletra que pot representar dos sons vocàlics. Consonant dental.-4. Símbol que representa el radi d'una circumferència. Nota musical o article. Invent publicitari que invita a consumir.- 5. El pare del pare o de la mare. Aràcnid petit. Lletra que pot representar dos sons consonàntics.-6. Pepa de tela usada per recollir determinades secrecions. Alè- 7. Símbol de l'actini. Vocal oberta. Població de la comarca de la Segarra- 8. Bagassa. Casa de les abelles -9. Antecedent dels lleidatans. Al revés, el nom de la tercera lletra de l'abecedari.- 10. Variant dialectal de nen. Planta olorosa mediterrània.-11. Procés de canvi cultural. Solució S.- 6. Mocador. Baf- 7. Ac. A. Torà.- 8. Ramera. Rusc-9. Ilergeta. eC.-10. Nino. Romaní-11. Acurturació.
Prediccions biològiques per a la propera setmana
Aquesta setmana comença a ser-hi present a l'aire un dels pól.lens més agressius: el pol.len de la parietària, i també els pól.lens d'algunes gramínies més primerenques. És preveu, doncs, un augment de les afeccions respiratòries per a tots aquells que siguin sensibles. També és una setmana propícia per a l'astènia primaveral i les erupcions. La lluna minvant farà que les persones més influenciables notin un cert decaïment físic i anímic.
SOLUCIONS
o i 3 D ^Vj i s I X V s ~p N [ 3 S a' V • =>•
HNJT I i
D V ÍI
a o a
• =>• HNJT a V
"v 1M V ÍI
a x l a n s a a O I a V K •v w 3 ÍI M 3 V
V o ^5 v,a • x
A l D a V a V V 1 V i O a 3 • v | X V T ÍI N 3 w D i i V i I
3^ I T V D o A
f * 3 NI ^ N I a V Vi V f X "T íl
II 01 6 8 L 9 S P c z I
II 01 ( 8 : 9 S t ( U
Mestres i universitaris
fan classes d'EGB, BUP i COU durant els mesos de Maig, Juny i
Juliol. Truqueu als
telèfons
588 72 98 674 96 25
;; ATENCIÓNÜ
FORMAS, EL RECONO-CIDO ESPECIALISTA EN
TEMAS CAPILARES
SR. JORGE NOALAR ATENDERÀ SUS CONSUL-TAS Y LE REALIZARÀ UN ANALISIS/DIAGNÓSTICO TOTALMENTE GRATUITO.
PEIUQUERIA
FORMAS HOMBRE - MUJER
PILAR HEREDIA ESTILISTA
c/. Elías Rogent 18 A (junto mercado nuevo)
Tel. 675 40 06
£ à b ASESORAMIENTO DE IMAGEN PERSONAL
£ à b TRATAMIEHTOS PARA LA BELLEZA Y CUIDADO DE Sü CABELLO
g ^ . IMPIANTACION Y MANTENIMIENTO DE UNAS DE PORCEUNA
Y FIBRA DE VIDRIO (SABAD0S)
g ^ b TRATAMIENTOS OE MANOS
^ L MICROVISOR F0T0GRAFICO
j ^ b TRATAMIENTO ESPECIAL "SENSOR"
| ^ k ESTERIUZACION TOTAL DEL UTILLAJE
g j ^ b EXCELENTE REWCION OUJDAD-PRECIO
NO CERRAMOS AL MEDIODIA
FÀCIL APARCAMIENTO
Nuestro deseo es ofrecerle un alto grado de satisfacción, basado en unos productos de màxima calidad y en el reconocido prestigio de nuestro equipo humano.
"Febo galeria d'art", quinze anys a Sant Cugat Pere Pich Rosell
Una de les facetes més desconegudes en el món de l'art, és la tasca re
alitzada pels col·leccionistes i compradors, per un cantó, i la de les galeries d'art, de l'altre. Rarament podríem entendre l'art, com l'entenem actualment, sense l'actuació dinamitzadora i inversora dels compradors o col·leccionistes i la de promoció, realitzada pels mitjancers entre l'artista i els compradors, coneguts com a marxants o galeristes d'art.
L'artista, tancat al seu estudi, rarament ha realitzat la funció de promoció i venda de les seves pintures, escultures o gravats. El comprador, l'apassionat per l'art, poques vegades ha tingut accés a l'espai acotat on treballa l'artista. De resultes d'aquesta situació, apareix el treball del galerista o marxant, persona entesa en l'art, realitzant la funció d'aconsellar els compradors, promoure i mostrar en espais adients les obres dels artistes.
Catalunya, ha tingut una llarga tradició de mecenatge de les arts plàstiques; la galeria carismàtica i iniciadora d'una llarga tradició de promoció i venda d'art, és la Sala Parés, antiga botiga d'estampes, on es consagraren els realistes i els modernistes. Posteriorment apareixen "el saló de la Vanguàrdia", "Saló Rovira", o les "galeries Laietanes"; tots aquests recintes, es convertiren en dinamit-zadors dels diferents corrents de l'art català.
L'any 1979, fruit d'un interès per a fer conèixer l'art, apareix a la nostra ciutat la primera galeria d'art. Obre les seves portes amb el nom de "Febo Galeria d'Art" i la seva
primera exposició fou dedicada a una mostra de dibuixos de l'artista santcugatenc Grau Garriga. Pocs anys després entra com a assessor i director de la Galeria, el col·leccionista i amant de l'art, Josep Antoni Clausó.
Com en totes les professions, hi ha qui la realitza correctament però sense entusiasme, i qui viu el seu treball amb una intensitat important. Clausó treballa en el món de l'art amb la mateixa emoció que el pintor realitza un quadre. Al llarg dels anys, ha confeccionat una important col·lecció de pintures i escultures, que mostra amb orgull només comparable al d'un escultor o pintor en mostrar la seva última obra. En un futur immediat, la galeria Febo reestructurarà la seva trajectòria d'exposicions, apostant pels nous valors en el camp de les arts plàstiques. •
EI tinqafe cantí üQuiero ser periodista!!
Per Víctor Morera
Dedicatòria: A mi amigo y companero Marc de Semir, por su nuevo cargo en nuestro periódico.
Esa es la gran ilusión de muchos de los mas de 25.(XX) estudiantes que hoy cur-san sus carreras en la Facultad de Cien-cias de la Informaeión de las diferentes
universidades de nuestro país. Quiero ser periodista. Pese a lo que pueda pa-
recerte, adelante. porqué en el fondo, quienes va tenemos cierta experiència en esto, no podemos olvidar nuestros inicios. aquellos en los que ver nuestro nombre en letras de molde era mas impor-tante que nada en la vida. Adelante y suerte. Algo que a muchos nos es negado cada dia. Adelante sin triunfalismos, però sin miedo. con el coraje de la juventud y hasta con su inexperiència. No olvi-des. pese a todo, el mensaje (que no el consejo) de los que ano tras ano nos arrastramos por este oficio y no proïesión. Lucha cada dia por publicar tu articulo, no mires a nada o a nadie, no escuches a los demàs antes de escribir, hazlo después; pierde el panico a la hoja en blanco. es maravilloso euan-do al fin consignes llenarla.
Ten presentc que si dices lo que quieren oir te llamaràn oportunista, si no lo dices seràs revolu-cionario. si dices la verdad haràs apologia, si cuentas mentiràs seràs partidista, si piensas lo que escribes, diran que opinas. si narras simplemente lo que vives, mediocre. Si hablas de uno, papista. si hablas de todos, demasiado genérico. si dices nombres y apellidos, demasiado agresivo, si no lo haces. muy blando. Si criticas el poder, terrorista. si lo avalas, fanàtico. Es igual, adelante. Alguien dijo que la letra escrita en un periódico tumbaría mas torres que las bombas de una guerra. Tú sigue buscando tu "Wàter Gate", tu "Palitzer", tu hallaz-go de corrupción, tus fondos reservados, tu exclusiva mundial. Si al final no lo consigues. lucha desde tu miedo, desde cualquier medio y desde cualquier sección del periódico. desde internacional se hace buen periodismo, desde local también, desde ecos de sociedad se puede dar buena informaeión. desde las pàginas de motor se puede ha-cer buena comunicación.
Adelante, y cuando tengas en el bolsillo aquel carnet y colgado de tu despacho aquel titulo, re-cuerda que solo acabas de empezar.
Sé humilde, juega limpio, di la verdad, haz periodismo sin miedo, sin coacción, sin pensar en el que diran o en el que pensaran. Llena pàginas en blanco como tu sabes hacerlo. No aceptes presio-nes. no admitas chantajes, no luches contra unos pocos, hazlo contra todos. Di la verdad, el resto no tiene importància.
Adelante, periodista. No creas que el periodismo es narrar la historia de cada dia.
Narra sí, però crea, opina, emite juicios de va-lor.haz periodismo activo, denuncia, critica, alaba, premia y castiga. Jamàs nadie podrà hacer nada contra ti si tu estandarte es la verdad. Recuerda: "Nunca es triste la verdad, lo que tiene es reme-dio".
