Post on 12-Mar-2016
description
transcript
EL VIAL SUD DE LA NOVA RAMBLA DEL CELLER S'OBRE AVUI Plana 10
US 4 CANTONS , Divendres, 12 de setembre de 1991
Setmanari Independent de Sua CUGAT oei VALLÈS 225 ptes.
Pere Macias, conseller d'Obres Públiques
Macias: "Amb Torre Negra farem cas a
l'Ajuntament9'
Sorprenents declaracions del nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques sobre el paper que ha de tenir el govern català en el futur de Torre Negra. Pere Macias va assegurar a aquest setmanari ara fa una setmana que la Comissió d'Urbanisme de l'exe-cutiu català acatarà qualsevol decisió que es prengui sobre Torre Negra a nivell municipal perquè, la Generalitat "vol respectar l'autonomia dels ajuntaments". Sobre la possibilitat d'aprovar una modificació del Pla General Metropolità que requalifiqui la zona, l'exconseller de Medi Ambient va posar com a única condició "complir la legalitat". Plana 9
CCOOes desmarca del comitè d e L u C a S Plana 25
La senyera oneja sola a l'Ajuntament per la Diada
El Partit Popular recrimina la Ualcalde Aymerich reclama decisió del consistori de penjar Vautodeterminació de la nació
només la bandera catalana catalana en el seu discurs Planes 7 i 8 i editorial
El balcó de l'Ajuntament oferia ahir aquest aspecte en motiu de la Diada Nacional: era la primera vegada que onejava sola k senyera. Foto: AVE BELTRAN
Els de 'Nissaga de Poder' llegiran a Miquel Martí i Pol al Centre Cultural
Els actors santcugatencs Emma Vilarasau i Jordi Bosch
Cugat •
Els santcugatencs Emma Vilarasau i Jordi Bosch i l 'actor Jordi Dauder obriran la programació d 'aquesta temporada amb un recital de poesia de l 'escriptor de Roda de Ter -Osona - , Miquel Martí i Pol. Seix considera que "aquest no és un recital pur i dur de poesia sinó que intenta anar més enllà" perquè "la pretensió és retre homenatge a l'obra d 'un dels poetes més importants del nostre país". Plana 35
nCATALONIA C E R À M I C VISITI
LA MÉS G R A N EXPOSICIÓ
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris • Banyeres
d'hidromassatge • Materials per
a la construcció OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. W. 580 15 00
2 ELS4CANION5 fíiventlm, 12 He setembre He 1997
Sumari
Els consells de districte es reprendran a l'octubre Plana 8
El vial sud de la nova rambla del Celler s'obre avui als cotxes Plana 10
Trini Escrihuela fa aquest vespre el pregó de Valldoreix Plana 16
La UE Sant Cugat vol consolidar-se en la categoria Plana 31
Jordi Savall presenta música barroca al Teatre-AudHori Plana 36
Setmana 3 Comença un nou curs escolar i el tema de la setmana en recull les principals perspectives. Planes 3 a 6
Política 7 Sant Cugat celebra un onze de setembre més reivindicatiu que mai: l'Ajuntament només penja la bandera catalana al balcó. Plana 7, 8
Els tres periodistes que declaren pel "cas Castaneda" coincideixen en els seus testimonis. Plana 8
Entorn 9 El govern català donarà llum verda a qualsevol decisió mu
nicipal sobre Torre Negra. Ho va dir divendres Pere Macias. Plana 9
Els veïns del carrer Àvila es queixen que els cotxes entren molt ràpid des del carrer Bilbao. Plana 9
Societat 16 El Club Muntanyenc Sant Cugat i el locutor Lluís Martín, guanyadors del guardó Manxecs de l'any que atorga el Centro Castcllano-Manchego. Plana 17
Ràdio Sant Cugat estrena programació per a la temporada 1997-98 amb nous informatius, magazine i programes. Plana 19
El col·lectiu Vallès Sense Fronteres estrena una nova seu a
Rubí per atendre les demandes dels immigrants de la ciutat veïna. Plana 19
Aquest número dedica La Radiografia a l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Planes 20, 21
La justícia arxiva el cas de l'au-toescola Perfecto per manca de proves. Se'ls acusava de facilitar els exàmens als alumnes. Plana 24
Continuen els preparatius de la comissió organitzadora de la Festa de la Tardor 1997. Plana 24
Economia 25
El sindicat Comissions Obreres es desmarca del comitè d'em
presa de Lucas Diesel Systems i accedeix a negociar amb la direcció de l'empresa. Plana 25
Boehringer Ingeiheim té previst invertir aquest any 7.000 milions de pessetes en la seu que s'està construint a Sant Cugat. Plana 25
Esports 31 El Sant Cugat Esport d'Albert Vinas debuta amb victòria a la Primera Catalana. Plana 32
L'entrenador del Júnior no té dissenyat encara l'equip per a la temporada que vé. Plana 32
Entrevista a Josep Gonzàlez, nou jugador de la secció de futbol sala del FC Barcelona. Plana 33
Cultnra 35 El Centre Cultural estrena una espectacular programació per al darrer trimestre de l'any. Plana 35
El folklore rus, siberià i ucraïnès entusiasma al públic sant-cugatenc amb la visita del grup Irtysh. El conjunt va venir convidat per l'Ajuntament de Sant Cugat. Plana 36
L'associació d 'amics de la UNESCO Valldoreix - Sant Cugat iniciarà a l'octubre una sèrie de conferències sobre la llengua catalana. Plana 36
L'església Verge del Carme de Mira-sol s'obrirà al públic d'aquí a sis mesos, després de 10 anys de romandre tancada. Plana 36
Els complements més naturals per al ja rd í
INDUBRUC, S»A* Zona Ind. Can Magí - Av. Ragull, nau 19
Tel. 589 00 23 - Fax 674 38 71
SANT CUGAT DEL VALLÈS Sol·liciti el nostre catàleg 97 de productes de fusta tractada i bruc per a tanques
OS 4 CANTONS
,t 1 — El tema de la
hetmana Divendres. I-' t/e setembre f/e 1997
S 0 g o n any. d ' E S O
Tot i que l'l·.Sf) e's el'període d'ensenyamentque preocupa més. l'educació pnnmnais una btise molt impwtant boto E4C Un dels irptes de l'en* nvament públu és absorbit In demanda existent. Foto- F.4C
Objectiu: repetir curs La setmana que ve s'inicia el curs amb la consolidació de FESO com aprincipal objectiu Dilluns tot torna a la normalitat definitivament amb el primer dia de classe d'ensenyament primari i secundari. Quan els alumnes dels centres públics de Sant Cugat arribin
de les seves vacances es trobaran amb algunes novetats en diversos aspectes: reformes als edificis, avantatges en transport públic i, en el cas de secundària (ESO), un nou
curs, el segon. Després de la insistència a fer una valoració "molt positiva" del primer any d'aplicació de la Reforma, sobretot per part de les administracions i del professo
rat, ara l 'objectiu és consolidar aquest èxit i acabar de millorar els serrells pendents de l'any passat. Només el retard a les obres de l'escola Collserola ha suspès l'examen.
JOIRK LLOMBART
- Sant Cugat -
Si no fos per les connotacions n e g a t i v e s q u e c o m p o r t a , la majoria dels m e m b r e s de la comuni ta t educat iva desitjaria enguany repetir curs, concretament cl passat. El bon regust de boca que va deixar el ba lanç pos i t iu e n acabar el curs passat p e r m e t ser opt i mistes davant dels reptes marcats pel que comença en unes hores. De fet, des de l'any passat i fins que l'aplicació no estigui comple ta (els a lumnes que l 'any passat van fer primer d ' E S O començaran quart el setembre de 1999), cada any suposarà l 'entrada en funcion a m e n t d ' u n g rau nou d e l ' E n s e n y a m e n t S e c u n d a r i Obligatori. I per tant, cada any es plantejaran interrogants importants que es contestaran els mesos de juny. Per al del 1998 quedarà pendent saber com ha
ana t el segon curs d ' E S O a Sant Cugat, d ' implantació immediata al municipi. De la mateixa manera que el primer, el segon curs d ' E S O l'impartiran (pel que fa a l ' e n s e n y a m e n t públic) els instituts Leonardo da Vinci, l'Arnau Cadell i l'An-geleta Ferrer. Tots tres han hagut d'adaptar-se amb noves in-f raes t ruc tures prefabr icades que han d'afrontar l'alt volum de demanda d 'a lumnat .
Punts de vista diferents
l 'na demanda, aquesta, que la t i n e n t d ' a l c a l d e de Se rve i s Personals, Àngels Ponsa, qualifica de "bona però que s'ha de r egu la r " , m e n t r e q u e el pres ident de la coordinadora d'Associacions de Mares i Pares d 'Alumnes (AMPA), Joan Barba, considera "previs ib le però no prevista pel Departament d 'Ensenyament , que ha tornat a equivocar-se en els
s e u s c à l c u l s " . D a v a n t d ' a questa "massificació". Barba considera que les seves con-s e q ü è n - c i e s s ' h a n r e s o l t aquest any, "però és trist actuar amb la política de pressa i corrents".
L'escola Collserola
T a n t l ' a d m i n i s t r a c i ó c o m l'AM PA consideren com a panacea d 'aques ta saturació el compl iment del mapa escolar de la General i ta t de Cata lunya, i que l 'Ajuntament s'ha compromès a avançar. Garanteix pet a Sant Cugat un nou c e n t r e d ' e d u c a c i ó pr imàr ia (que s'ha de fer al Pla del Vi-nyet) i un quart institut (que naixerà de la conversió de l'actual Pla i Fa r re ras ) . Abans , però, cal que es construeixin les noves d e p e n d è n c i e s de l'escola Collserola com a primer pas d'aquesta cadena. Per aques ta raó, diu Barba, "els
nostres esforços se cent ren a tocar totes les tecles pe rquè les obres comencin d 'una vegada". Per la seva part. Àngels Ponsa, en nom de l 'Ajuntament , explica que el calendari de la Collserola no ha tin
gut l'èxit esperat, però no perquè no hi haguem estat a sobre, sinó per altres factors més generals. Amb aquesta reforma hi ha molts centres que són prioritaris i no es pot fer tot alhora", conclou.
S I S T E M E S DE SEGURETAT
C:MF.E»:N·ÍCC«CT:SICÏF;OTEC:C
S E R V E I S • S i s t e m e s s e g u r e t a t
• Po r t es b l i n d a d e s i c u i r a s s a d e s • C a i x e s f o r t es
• C l a u s m e s t r e s • V i d e o portes
• C i r c u i t t a n c a t d e T V • S i s temes c o n t r a i c e n d i s
• C o n t r o l s d ' a c c é s • A u t o m a t i s m e s p e r a p o r t e s
S i s t emes d ' a l a r m a sense f i l ( v ia r à d i o )
Av. Alfons Sala, 50. Tel. i Fax 589 17 99 Sant Cugat del Vallès
: ^ 3 i < -
4 Setmana U S / C A N T O N S Divendres, 12 de setembre de 1W7
Ensenyament s e c u n d a r i
El segon curs de PESO, la novetat S'han hagut de fer algunes reformes a VArnau Cadell i a lAngeleta Ferrer
- f • -l-'
l'Angeleta Ferrer e's també un dels centres que s'ha hagut d'adaptar a les necessitats de l'ESO. Foto: AVE BELTRAN Blai Gasol va presidti íaete dtnauguiaaó del curs Foto A B
JolKK Ll.OMBART
- Sant Cugat -
Les principals novetats que aciuest curs es trobarà la comunitat educativa es poden separar
darrers cursos d ' E G B i als dos també presenta novetats. S'hi pr imers de B I T ) . Com ja és han ubicat dos pavellons, un sabut, els tres instituts d 'en- edifici prefabricat que acollirà senyament públic de Sant Cu- també dues aules destinades als gat que oferiran l 'ESO són el alumnes de COL". A part. els Leonardo da Vinci (a la carre- menjadors dels dos centres han
en dos nivells diferenciats: el tera de Rubí) , l'Arnau Cadell estat també reformats davant pedagògic i el de recursos. En el (a Valldoreix) i l 'Angeleta Fer- del c re ixement de l ' a lumnat primer destaca la posada en fun- rer (al Colomer). Aquest curs que es queda a dinar. c ionament del segon curs de t a m b é , e v i d e n t m e n t , con t i -l 'Ensenyament Secundari Obli- nuarà c u r s a n t - s e el p r i m e r Transpor t gatori (ESO) un any després d 'ESO, i fins i tot s'han supe-que aquesta mateixa promoció rat les previsions del Departa- Una altra de les innovacions inaugurés el seu primer curs. m e n t d ' E n s e n y a m e n t de la que aquest curs es trobaran els Fel que fa a l'aspecte estricta- Genera l i t a t , de manera que alumnes d 'ESO serà en matè-ment tècnic, les obres que s'han per a aquest curs finalment se- ria de transport. Si l'any passat hagut de fer a dos dels tres ins- ran deu els grups d 'aquest ni
vell: 3 corresponen al Leonar do da Vinci, 3 a l'Arnau ( 'adel i 4 a l 'Angeleta Ferrer.
tituts públics que imparteixen ESO han centrat les preocupacions més immediates de la comunitat eseolar, especialment la vinculada amb secundària. Però anem a pams: d e s p r é s d 'un primer curs d ' implantació del nou model educatiu de secundàr ia , ara ha arribat cl m o m e n t de la conso l i dac ió amb el seu segon curs (en total l 'ESO en te qua t re , que , comparan t -ho amb el model ant ic , co r respondr ia als dos
R H o n i H ' s als «•«•ntr··s
Per poder acollir aquesta nova demanda, els centres s'han hagut d'acomodar. Es per això que a l'Angeleta Ferrer s'han habilitat dues noves aules en un espai reservat que té el centre al costat del menjador, en un se-misoter rani . L'Arnau Cadel l
hi havia dos passis per poder accedir als Ferrocarrils de la Generalitat (EGC) i als autobusos municipals, ara l'Ajuntament ha tramitat poder tenir un únic títol de transport, a un preu - també unitari- de 2(1.000 pessetes (l 'any passat era de IS .500) . A m e s . a part de l s avantatges ja adquirits tant en busos municipals com en els EGC, l'oferta s'amplia ara a la línia A4 de Sarbus sempre dins del terme municipal. Actualment se n'han tramitat 130.
Presentat el pla de dinamització educativa
• Amb la "voluntat de reforçar el servei que dóna l'Ajuntament als centres educatius", dimecres es va presentar a la Casa de Cultura el pla de dinamització educativa per a aquest curs. El pla és un recull d'activitats educatives que han de servir com a complement de la formació dels alumnes d'educació primària i secundària. A Pacte d'inauguració del curs escolar, la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va explicar que les novetats del pla per al 97/98 se centren a "consolidar la seva estructura potenciant Ics activitats de suport a les àrees comunes". Com a exemple d'això, va citar les noves propostes previstes per a aquest any, i que són el teatre a les escoles, activitats mediambientals o les jor
nades de fantasia als centres. Respecte a l'any anterior, han augmenta t les activitats te-forçant també les de primària, p e r q u è segons Ponsa "en aquest cicle també hi haurà un canvi, no només serà a secundària". També va presidir la presentació del pla l'inspector de la delegació territorial d 'Ensenyament, Blai Gasol, qui va destacar el paper fonamental que han de tenir les institucions en matèria educativa. També es va presentar el pla d'activitats de formació permanent. L'acte va finalitzar amb una conferència sobre Josep Pla a càrrec de Joan Ferrerós, professor de literatura, i Josep Valls, amic personal del geni empordanès, del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement . /J .L.
Gel Premsa Gelats
^ g p i
Gasoil Llenya calefacció Butà Carbó
Griful Oil, s. L. Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa Entrepans Congelats
Gelats Accessoris
ELS í CANTONS Divendres. 12 de setembre de / W Setmana
E n s e n y a m e n t : E n t r e v i s t a a À n g e l s P o n s a
r>*> Ponsa: "Fem més del que ens toca La tinent d'alcalde de Serveis Personals valora Fesforç de la comunitat educativa
JOI'RK LLOMBART - Sant Cugat -
- Abans de c o m e n ç a r el segon curs en què l 'ESO és present a Sant Cugat, cal fer una v a l o r a c i ó del p r i m e r . Qu in ba lanç en fa l 'A jun t amen t?
- "Tant de l'any passat com de l'inici d 'aquest -si bé sempre poden sorgir imprevistos-, l 'Ajuntament en fa una valoració positiva. Això no és mèrit només de l'Ajuntament, només faltaria, sinó que penso que hi han intervingut els centres educatius. els claustres de professors... I és que tot això no valdria gran cosa si pedagògicament no funcionés i, pel que coneixem, aques t és de gran qualitat. Hi ha una coordinació extraordinària entre la comunitat de primària i de secundària a tots els nivells (pedagògic, tècnic, de recursos, de suport. e t c ) . Es una de les raons que explica l'èxit de la reforma a Sant Cugat."
- I sobre els p rob lemes de l 'any passat? - "Els problemes es resolen
aquest curs. El del menjador. per exemple, s'ha solucionat no només des de l 'aspecte infra-estructural sinó també en contingut, perquè no hi ha hagut fins ara una tradició de menjadors a secundària que ara s'ha creat gràcies a la col·laboració de primària a través de comuni ta ts de moni to rs . Així, els
nens no només es queden a dinar sinó que se sap que estan tutelats i que a més tenen activitats extraescolars."
- Aquest any vindrà el segon d ' E S O . S u p e r a r el p r i m e r a m b aques ta sat isfacció generalitzada redueix els temors que hi havia a ra fa un any? - "Ens ha de donar ales. Si al
primer curs tens aquesta por, d'altra banda natural, haver-ho solucionat així ens ha de donar confiança. Això no vol dir deixar d'estar a l'aguait, però sí que ens permetrà agafar-ho tot amb més tranquil·litat que l'any passat."
"L'extraordinària
coordinació que hi
ha entre primària i
secundària explica
/'èxit de raplicació
de la reforma"
— D'aqu í a dos anys hi hau rà un altre repte que serà el batxi l lerat . Com hi t rebal la l'Ajuntament? - "Ens hem d'assegurar totes les especiali tats del batxillerat. N o vol dir això que estiguin a tots els centres. Es tem treballant en un projecte per veure quines són les possibi-
Ponsa creu que Sant Cugat "fa molt més del que li toca". Foto: AVE BELTRAN
litats dels centres educat ius . Es evident que les branques de lletres i ciències estaran assegurades a quasi tots els municipis que fan ESO, però no passa el mateix amb les altres. Ara bé, els municipis que ens e s t e m a v a n ç a n t p r e s e n t a n t projectes treballats amb tota la comunitat educativa som els que t en im més possibi l i ta ts d'aconseguir-les totes."
- Fa mig any, l 'a lcalde par lava de r e s t r i cc ions e c o n ò miques en aquelles ma tè r i e s on , pe r llei, r A j u n t a m e n t no té obl igació de satisfer i posava l ' e x e m p l e de les escoles b r e s so l . Quina és la situac ió ac tua l?
- "L'alcalde va posar un exemple, com en podia posar d'altres, però una part de la ciutadania sí que és més sensible a aquest tema. En el moment en què estem assumint un munt de coses que no ens pertoquen i que, a canvi, no rebem gaire de les administracions que en tenen competència, algun plantejament s'ha de fer. En el cas d ' E n s e n y a m e n t , Sant Cuga t t t a d i c i o n a l m e n t ha es ta t un municipi que se n'ha preocupat i això no s 'ha de reduir . H e m de mantenir la mateixa ofetta reduint costos pe rquè Barcelona i Sant Cugat són els municipis que es posen d ' e xemple en escoles bressol. En aques t senti t , la mesura que s'ha pres ha estat establir una quota única a les escoles bressol municipals de 25.000 pessetes al mes per als a lumnes nous d'aquest any, sempre que la família es pugui fer c à r r e c econòmicament d ' a q u e s t a d e s pesa. Hem decidi t e l im ina r el s i s tema de barems perquè per a l 'Ajuntament era molt difícil c o m p r o v a r e ls ingressos reals de cada família.
No és aquesta la nostta feina."
- Es necessàr ia aques ta implicació municipal quan no li p e r t o c a ? - "L'Ajuntament s'ha carac
teritzat sempre per aquest suport al món educatiu del municipi. Des de l'elaboració del Pla de d inami t zac ió per als cen t res (un e x e m p l e del fet que ens importa la qualitat pedagògica) fins a les subven-
"Barcelona i Sant Cugat es posen com cions e c o n ò m i q u e s de cada c e n t r e (una cosa q u e d u b t o q u e pass i a q u a l s e v o l a l t r e lloc), el consistori supera de l larg les seves o b l i g a c i o n s . Aquest estiu s'ha fet la teulada de l'escola Collserola quan l'obligació de l 'Ajuntament és ún icament de m a n t e n i m e n t . És a dir, hi dedica molts més d iners dels que hi està obligat. A part també hi ha la implicació més general que és la de sentir-se membre de la com u n i t a t educa t iva . E n s importa molt."
a exemple d'escoles bressol". Foto: A.B.
"Apartde tota la
implicació material
que té rAjuntament
en ensenyament,
n 'hi ha una altra:
se'n sent membre"
- Ha q u e d a t j a oblidada la polèmica amb el PSC a l ' en to rn de la moció relativa a l 'aplicació de la reforma?
- "Era un text en què tothom hi estava d'acord. Però el que no puc tolerar és que quan hi
""- ' ha un regidor *irí (Francesc Serra) a qui se li dóna informació bastant reservada, aquesta s'utilitzi d'una manera tergiversada. Amb el PSC, i més concretament amb el seu responsable municipal d'ensenyament, tinc la sensació que hi ha certa intencionalitat a desinfor-mar. Crec que els problemes que hi ha s'han de solucionar sense que això afecti la imatge de l'ensenyament públic. És amb l'únic partit amb el que això passa."
ESCOLES BRESSOL
"Per començar
a reduir costos,
aquest any
hem acordat crear
una quota única "
BATXILLERAT
"En dos anys
hem d'assegurar
per a Sant Cugat
tenir totes les
branques "
PSC
"El responsable
municipal
d'ensenyament
dels socialistes
té certa intenció
de desinformar"
Setmana E L S / C A N I W S Ditnirfm. l'íleMemhnririm
E n s e n y a m e n t s la v i s i ó d e l s p a r e s
Les associacions de mares i pares critiquen "l 'excés cPentusiasme"
Barba: "Ens preocupa que Ensenyament faci previsions errònies" J.L.
- Sant Cugat -
Sense amagar la satisfacció pel funcionament del primer curs d ' E S O , les associacions de mares i pares d ' a l u m n e s (AMPA) s 'han mos t ra t p rudents davant "l 'excés d 'en tus iasme - s e g o n s Joan Barba, pres ident de la coordinadora de les AMPA de Sant C u g a t -que sovint mostra l 'Ajuntament" . Per Barba, l 'administració local "anuncia com a lligats punts que en realitat no ho estan tant", si bé és el Departament d 'Ensenyamen t el que s'emporta la major part de les queixes. Les dues princi
pa l s p r e o c u p a c i o n s de les AMPA per a a q u e s t curs se c e n t r e n en " les p r e v i s i o n s errònies de demanda que fa el Departament d 'Ensenyament" i en el seguiment del mapa escolar, " q u e caldria revisar" . Tot plegat es resumeix en un únic objectiu: vetllar per un ensenyament públic de qualitat. En aquest sentit . Barba es felicita, com a membre de la comuni ta t educativa, per haver trobat una solució al transport ("nosaltres ja l 'apuntàvem l'any passat") i pels resultats pedagògics "que han estat millors del que alguns auguraven". Malgrat això, el representant de les associacions de
pares creu que "hi ha feina a fer, i entre tots la farem"
Càlculs equivoca ts
Per millorar el funcionament de l ' e n s e n y a m e n t p ú b l i c a Sant Cugat cal abans ser conscients de la realitat. Darrere d'aquesta idea. Barba critica el Depar tament d 'Ensenyament per haver "calculat malament el volum de demanda per segon any consecutiu". Aquesta "equivocació" es tradueix, per exemple , en "els 1.000 alumnes que aniran a l'Angeleta Ferrer, quan l'edifici està dissenyat p e r a c o l l i r - n e 7 0 0 " . I assegura: "això generarà ten
sions, la manca d'espais sempre en provoca". La solució a aquest i "a altres problemes" rau, per Barba, en el compliment del mapa escolar previst per la Generali tat que l'Ajunt amen t ha proposat avançar. Segons els p lan te jaments de l 'execut iu català, l 'any 2001 s'ha de construir un nou centre d 'educació primària al Pla del Vi-nyet que afrontarà la d e manda creixent de places. Però p e r q u è això s igui f a c t i b l e , abans hauran d'estar habilitats dos centres més, el C E I P Coll-serola i el Pla i Far-reras, que es convertirà en el quart institut de secundària. Per aquesta raó, diu Barba, "insistim tant
Joan Barba en les obres del Col lserola , p e r q u è a p a r t q u e són n e cessàr ies , si no es fan actua com un tap de la resta de projectes". Finalment, Barba dóna un toc d'alerta: "Cal incorporar els cicles formatius en el seu grau superior i Sant Cugat ha de poder dir-hi la seva. Ens fan por els g lobus-sonda del depar tament que semblen justificar-se del que no podrà ser; el discurs ha de ser un altre."
O p i n i ó
Ara que fa vint anys que va néixer l'ensenyament secundari a Sant Cugat
lORDI BKIJI RAN
L a implan tac ió del segon d ' E S O al nos t re munic ipi suposa l 'as
so l iment d 'una primera etapa en l 'aplicació del nou sistema educat iu . A partir d'ara, Ics noies i els nois de 12 i 13 anys cursaran estudis secundaris a uns nous centres , els I ES, que p rovenen dels antics ins t i tu ts de batxil lerat i formació professional. La segona e tapa començarà l 'any v i n e n t , a m b la imp lan t ac ió del tercer d ' E S O , el pr imer del nou Batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà. ' lo t comparant el comença
ment del curs passat amb el de l'actual, és palès que ha desa
paregut en bona mesura el neguit que manifestaven tant el professorat com l'alumnat i els pares. Ara sabem quines són les dificultats de l'aplicació del nou sistema i comencem a saber com afrontar-les. Per això t e n i m un c o m e n ç a m e n t de curs e s senc ia lmen t t ranqui l , que estem dedicant a acumular energies, perquè el que sí que està clar és que l 'ESO demana més esforços de tot t ipus que l'antiga EGB.
El curs 1W7-98 també significa la culminació d'un altre cicle en l 'ensenyament públic de s e c u n d à r i a a S a n t C u g a t . Aquest cicle s'inicià quan es va crear f ' i n s t i t u t o nacional de
bachillerato mixto Sant Cugat" per ordre del Consell de Ministres de 19 de setembre de
"El repte actual és
continuar Faplicació
de la reforma
mantenint la qualitat
de rensenyament
públic"
1977. Ara fa vint anys, doncs. que començà les seves activitats als ba Je l'edifici de
correus i que esdevindr ia el que avui és l 'Arnau Cade l l . Vint anys en què les successives generacions de professors i professores, d 'a lumnes i pares i mares han intentat de dur a terme un projecte d 'ensenyament pluralista de qualitat, gestionat de forma participativa i adreçat a tots els grups socials. En altres paraules, un projecte d 'ensenyament públic.
En aquell moment va ser un repte aconseguir un centre de batxillerat a Sant Cugat (encara hi ha una pintada d'aquella època a la carretera de Vallvi-drera que diu "No dan el ins-tituto si no se exige"). El repte actual és cont inuar l 'apli
cació de la reforma tot mantenint la tradició de qualitat que l 'ensenyament públic de Sant Cugat ha tingut sempre.
Ara que tenim vint anys com a centre (i que -ai las!- la sonoritat de la cançó d'en Serrat ens fa recordar que per a molts t ambé comença a ser veritat allò de fa vint anys que tinc vint anys) ens pe rmetem demanar a la nostra ciutat que s'uneixi a la celebració, que no només és de l'Arnau Cadel l . sinó de tota la secundària de Sant Cugat.
. Jordi Beltran és director de C institut públic
Arnau Cadell de Valldoreix
9^ fisijil Nn 9^ fisijil Nn INFORMA-TE'N
4ïi7 ^m0 l v * Serrei d'Ocupació Municipal
SOM Rbla. Can Mora, 11, 3r
COMENÇA A TREBALLAR AVUI MATEIX PELTEU FUTUR
(edifici Correus) Sant Cugat
Estàs sense feina i vols treballar? Tel. 589 18 17
Al SOM t'ajudem! Que trobis feina,
és també la nostra feina
• amb cursos de formació • orientant-te cap al tipus de feina ideal
• animant-te a crear noves empreses Ajuntament d* Sant Cugat dd Valle» • animant-te a crear noves empreses
EIS4CANT0NS
Política Divendres, 12 de setembre de 1991
Diada Nacional
El PP creu que treure la bandera espanyola és "emprobrir-se P esperit
L'alcalde reclama l"autodeterminació"per a Catalunya
99
Que la iniciativa de fer onejar des de l'Ajuntament només la bandera catalana per la Diada seria polèmica ningú no ho dubtava. La sorpresa va arribar, però, quan la reacció va ser immediata. La multitud que s'havia aplegat a la plaça de Barcelona tot just acabava d'entonar les últimes notes d'Els Segadors quan un regidor del Partit Popular començava a repartir un escrit en què es criticava la decisió de penjar sola la senyera.
A.C./C.L.
- Sant Cugat -
Ha estat un onze de setembre tal com s'havia previst, tal com es volia: lúdic, però també reivindicatiu. Aquest caire reivindicatiu. que ahir es va fer palès amb l'o-neig d'una única bandera - la senyera- al balcó de l'Ajuntament de Sant Cugat, va tenir també alguns detractors. És el cas de la secció local del Partit F'opular que, una vegada acabats els actes institucionals, van repartir un comunicat en què criticaven "certes persones que s'ajusten tant la barretina'' que "al marge de la legalitat volen treure (la bandera) espanyola". Aquesta iniciativa, segons el grup municipal del Partit Popular, "és una forma d'empobrir-se l'esperit ". Kl portaveu d'aquesta for
mació a Sant Cugat, Jaume Tarragó, va sintetitzar el contingut de l'escrit assegurant que "el Partit Popular no podrà donar mai suport a la sobirania de Catalunya si això significa la independència d'Kspanya" i, per aquesta raó, "la presència de la bandera catalana no hauria d'excolure l'espanyola". P l comunicat del PP afegia, per últim, que l'Ajuntament es veia obligat a "crear problemes artificials amb els símbols" per desorientar i evitar centrar les mirades en els seus "seriosos problemes econòmics".
Minuts després de demanar " l 'autodeterminació" per a la nació catalana a través del seu discurs, (vegeuplana 8) l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, acusava el Partit Popular d'"intentar crispar les persones sen-
Repivsentants polüirs, regidors i equip di
se motiu" peruqè, segons va assegurar, en un dia tan assenyalat com el d'ahir "calia fer unes reivindicacions i el que tocava era penjar la senyera".
L'alcalde va voler destacar en el seu parlament a la plaça de Barcelona la importància de l'inconformisme en la lluita per l'auto-
ílintrn a la plaça lianelona. Foto: AH.
nomia catalana i va reclamar "anar més lluny" en matèria d'autofi-nançament i pel que fa a la llengua. Especialment emotives van ser també les actuacions del cos de dansa de l'Esbart, el Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat i cinc corals del municipi, que van posar el caire festiu a la jornada.
Flors per a un monument restaurat
-Sant Cugat-
El monument a Rafael Casanova va rebre ahir dues ofrenes florals i el reconeixement dels militant s d'Esquerra Republicana de Catalunya i dVnió Democràtica de Catalunya. Els més matiners van ser els republicans, que van oferir un centre de flors grogues i vermelles al peu del monòlit. El monument lluïa dues noves plaques amb el nom de Rafael Casanova i una breu llegenda que el recorda. "Hem de fer d'aquesta Diada una jornada reivindicativa, perquè fins que Catalunya no tingui plena sobirania aquesta lluita no s'acaba", va dir el president de la secció local d 'ERC, Eduard Pomar. El tinent d'alcalde de Medi Ambient, Jaume Busquets, va recordar que s'ha de treball sempre "per la unitat de la llengua". El periodista Víctor Alexandre va recitar alguns poemes per vestir Tacte, en el que es van aplegar unes 25 persones. Més tard, els membres d 'UDC van repetir l'ofrena floral al monument. El president de la secció local, Joan Recasens, va defensar també la unitat de la llengua i el caire reivindicatiu de la jornada. Les ofrenes van acabar amb el cant de l'himne EhSegarlon.lK.íl.
D i a d a N a c i o n a l
L'Ajuntament penja només la senyera
per una "qüestió de coherència"
Es el primer cop que es retiren les altres dues banderes G.L.
- Sant Cugat -
"La Diada de l'any passat, que em va semblar més lúdica que reivindicativa, em va fer pensar que calia fer alguna cosa per recuperar l 'autèntic esperit d'aquest dia." Aquesta percepció
que va tenir l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, de l'onze de setembre del 1996 al municipi ha fet que enguany a l'Ajuntament hagi onejat només la bandera catalana. "Trobaria incoherent" , afegeix Aymerich, que "es demani als ciutadans que pengin la senyera als bal
cons i nosaltres en pengem dues més". Era la primera vegada (pic l'equip de govern municipal decidia retirar la bandera espanyola i la de Sant Cugat per fer onejar en solitari la senyera. Malgrat tot, l'alcalde va lamentar veure "poques banderes catalanes" als balcons de la ciutat. / / / n-nwa i a onejat <ola dinant tot el dia a /'. \juntameiit Foto. A17:111: FI RA X
MÈ5ervei NWÍPreus
M«'MOualitat i ara nou establiment a la plaça Dr. Galtes
CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Galtes, 9 - C. Santa Maria, 14
Tel. 675 56 74 - Tel. 675 57 24 E-mail: zoom@lix.intercom.es
Sant Cugat del Vallès
DIA del fotògraf (divendres) ptes. + IVA Còpia 10 x 15 brillant: en revelar el rodet entregat i recollit el mateix dia
12 fotos + revelat 24 fotos + revelat 36 fotos + revelat
718 + IVA 1.066 +IVA 1.414+ IVA
Revefatenlhora ^ _ ^ _ ptes. còpia + (VA
4V% H (còpia 10x15) *W ^ J amb un rodet 135/24
K | r ^ exposicions de regal o un • J _ l magnífic àlbum i un val per W • • a 1 ampliació 15x20 ^ ^ ^ ^ (mínim 12 fotos per rodet) 12 exposicions + revelat 790 + IVA 24 exposicions + revelat 1.210 + IVA 36 exposicions + revelat 1.630 + IVA
8 PoKlica ELS / G W I W S Divendres. /J tle setembre f/e 1997
Opinió
Missatge institucional de l'alcalde
amb motiu de la Diada Nacional lOAN AVMKRICH 1 A K O C A
B envolguts conciutadans i conciutadanes,
La Diada de l 'Onze de setembre ha de tenir per a nosaltres, necessàriament, una ambivalència de missatges. D 'una banda, és la nostra Festa Nacional, un gran dia per a l'afirmació dels nostres signes d'identitat. Però a q u e s t to " 'festiu" no ha d ' a m a g a r les e x i g è n c i e s reivindicatives.
Hem avançat molt , però C a t a l u n y a e n c a r a no és , avui, ni "rica" ni "plena" . no és encara sobirana. Tot i q u e a q u e s t fet no l ' h e m d ' o b l i d a r mai al llarg de l'any, avui, onze de setembre, és un dia especial per recordar-lo i posar-hi èmfasi. Així doncs, festa sí, però reivindicació, també.
Si ara fa un any en aquesta plaça us recordava aquell històric 11 de se tembre de 1976 a Sant Boi, enguany no hem d'oblidar la manifestació més gran de catalanisme viscuda al nostre país des dels t emps de la república. Ara fa 20 anys, un milió de cata lans - a l guns dels que es tem aquí hi é r e m - vam e x p r e s s a r co l · l ec t ivament el nos t re desig d'autogovern.
Aquell 1977 vam tenir les p r i m e r e s e l e c c i o n s d e mocràtiques després de la Dictadura, unes eleccions q u e van obr i r el p r o c é s constitucional. I pocs dies després de la Diada, es restablia la Generalitat de Ca-
gura r - t e q u e d e s p r é s en faràs dues endavant. És evident que, amb el pas
s e g u r , h e m d ' a n a r m é s lluny. Més lluny en el tema de la
llengua. Avui, encara, no es pot viure plenament en ca-
ta là e n el talunva amb caràcter pro- AviÚ etlCüra HO espOt nostre país. visional. El
president viure plenament Tarradelles,
després de en català al nostre país prop de qua- -
Es per això que r an ta a n y s d 'exil i , tornava al seu país. De tot això només fa 20 anys i convé recordar-ho.
És evident q u e s 'ha a v a n ç a t en aquest llarg procés obert que el poble de Catalunya té envers la seva a u t o d e t e r m i n a c i ó i plena sobirania. A n ingú no se li amaga,
però, que no és un camí fàcil. Un camí ple d ' e n t r e bancs i paranys, i també de falses dreceres. I n camí en q u è a v e g a d e s convé fer una passa enrere per asse-
és tan important que
s'emprenguin mesures
legislatives que
afavoreixin Vús social
de la llengua
Es per això q u e és t an important q u e s ' e m prenguin mesures legislatives q u e a favor e i x i n l ' ú s social de la llengua. Hem d'anar m é s l l u n y en la q ü e s tió de l 'au-tofinança-ment. Va ser un gran nacionalista,
en Ramon Trias Fargas, qui, a meitats dels anys 60, va posar el di t a la llaga en aquesta qües t ió . Des d'aleshores, la situació no ha canviat massa. Avui l 'Estat retorna a cada català només el 80 pe r c e n t d e l q u e aquest aporta en impostos. Això va més enllà de qual
sevol criteri mínim de solidari tat . Tot i així, des de Madrid, se 'ns continua titllant de garrepes i insolida-ris. En aques ts i en altres temes hem de continuar insistint. Sense treves i sense baixar mai la guàrdia.
El futur depèn de nosaltres mateixos. De les institucions púb l iques , de les entitats privades i de les associacions de tota mena. I, sobretot, dels homes i dones, joves i grans que constitueixen la base del país en la seva diversitat. I n futur que volem amb
cohes ió social , a m b convivència, amb solidaritat i sota els principis de la democràcia que vam conquerir ara fa, tot just, vint anys. Santcugatencs, us convido a renovar el vostre compromís democràtic i a eixamplar l'horitzó del catalanisme des de casa vostra, des del vostre lloc de t rebal l , des de les enti tats.
Fent gran Sant Cugat, fem gran Catalunya.
Visca Sant Cugat! Visca Catalunya!
Sant Cugat del Vallès, 11 de setembre de 1997
Declaracions coincidents dels periodistes
RKDACCIÓ
- Sant Cugat -
Els tres periodistes locals que divendres van passar pels jutjats de Rubí com a testimonis del 'ras Castaneda' van coincidir a dir en les seves declaracions (jue el regidor del Partit Popular havia acusat l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. de no seguir el procediment legal per nomenar el sotsinspector de la policia local. Àngel Pastor. Tant el corresponsal del Diari de Terrassa, Albert Mallol, com el redactor del setmanari Els 4 cantons, Jofre Llombart, i també la periodista de Ràdio Sant Cugat, Geni Lozano, van explicar a la jutgessa que Eduar-do Castaneda creia que l'alcalde "podria haver incorregut en un delicte de prevarica-ció". Tot i així. cap d'ells no recorda que el regidor popular parlés als mitjans de "tràfic d'influències".
El testimoni dels tres periodistes de Sant Cugat ha de servir a la jutgessa per resoldre si en les afirmacions de Castaneda hi va haver algun indici del delicte de difamació pel qual l'ha denunciat l'alcalde. Un dels pilars en què es fonamenta l'acusació és que els representants del Partit Popular van poder expressar els dubtes sobre el nomenament de Pastor durant el torn de precs i preguntes del ple municipal celebrat el 15 d'abril passat. però que tot i així cap d'aquests regidors no va dir res.
D i s t r i c t e s
Els nous consells de districte entraran
en funcionament a partir de Poctubre Aquest mes es reunirà la comissió de descentralització
G.L. -SantCuaat-
I .a reforma dels consells de districte podria ser una realitat, segons les estimacions de l'alcalde-dc Sant Cugat, Joan Aymerich, a partir del mes d'octubre. Tal com ja va avançar abans de marxar de vacances, l'alcalde té previst convocar una reunió de la comissió de descentralització territorial algun dia d'aquest mes de setembre, de tal manera que "els nous consells puguin entraren funcionament a partir del mes vinent".
La principal novetat de la reivindicada reforma dels consells és la remodelació del títol cinquè del Reglament d'Ordenació Munici
pal (ROM), que tracta de la des-concentració administrativa i la participació territorialitzada. La reestructuració que va llançar
Aymerich ara fa quatre mesos consisteix a atorgar una major repre-sentativitat política als consells de districte permetent la presència d'un representant de cada partit polític a les reunions periòdiques dels barris. Aquesta nova proposta dels consells tindria un caràcter consultiu.
Tema de debat a Puigcerdà
La reunió que l'equip de govern va mantenir el cap de setmana passat a Puigcerdà va servir precisament, segons va assegurar Joan
Aymerich, per "tractar a fons" el futur de la política de descentralització al municipi, que veïns i oposició posen en dubte des de fa mesos.
Els representants de les associacions de veïns dels districtes de la Floresta, les Planes i Valldoreix esperen mentrestant que l'alcalde els citi, tal com els va prometre abans de l'estiu, per decidir com i quan emprendre les trobades ajornades des del mes de març. No obstant això, Aymerich ha volgut puntualitzar que tot i que encara no s'hagin reprès els consells, "el treball als districtes no s'ha paralitzat", i ha destacat la feina que s'ha fet aquests mesos des de les oficines dels barris. Els consells de districte es podrien rrptrndre el mes d octubre. Foto: E4C
OS4CANT0NS
Entorn Divendres. 12 de setembre tle 1VJ7
Medi A m b i e n t
FJ govern català acatarà "qualsevol decisió municipal" sobre Torre Negra Pere Macias:' 'Es respectarà VAjuntament si es compleix la llei''
La Generalitat no posarà cap impediment a l'Ajuntament de Sant Cugat perquè es tiri endavant qualsevol modificació del Pla General Metropolità, sempre que "es respecti la llei". El nou conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Pere Macias, ha expressat aquesta voluntat en nom de l'executiu català.
G E N I LOZANO
- Bellaterra/Sant Cugat -
EI recentment estrenat conseller de Política Territorial i Obres Públ iques de la Generalitat, Pere Macias, no va dubtar ni un moment a dir el que cap dels seus antecessors havia expressa t encara: "el govern català respectarà qualsevol decisió que es prengui a nivell municipal sobre la zona de la Torre Negra". En el marc d'una visita a l'estació dels ferrocarrils de la Universitat Autònoma, Macias va assegurar d ivendres que des de la G e n e r a l i t a t s e m p r e s ' i n t e n -ta"respectar l 'autonomia municipal" i aquesta filosofia passa per donar llibertat als ajuntaments per decidir sobre el futur del seu territori.
Davant la possibilitat d 'apro
var la modificació del Pla General Metropolità (PGM), que permetria requalificar els terrenys de Torre Negra i convertir-los en no urbanitzables, l ' e x c o n s e l l e r de M e d i Ambient va assegurar que "no ens pertoca a nosaltres prendre cap tipus d'iniciativa", sinó que és feina de " l 'Ajuntament resoldre si a Sant Cuga t li convé créixer més o menys" . Per a Pere Macias, la necessitat del vist iplau defini t iu de la Comissió d 'Urbanisme de la Ge neralitat per fer efectiva quals e v o l p r o p o s t a m u n i c i p a l d 'aquest t ipus és cada dia "un t r àmi t més bu roc rà t i c " i , en pr incipi , "es respec ta la yo-luntat dels ajuntaments" sempre que "aquests no vagin en contra de les directrius general d 'ordenació del territori i respectin la llei".
"No ens pertoca a nosaltres prendre rap
Aquesta actitud del conseller de Política Terrirorial podria ser d e t e r m i n a n t per a la comissió de seguiment de Torre Negra, que té previst reunir-se aquest mes de setembre per decidir si finalment es proposarà fer un avançament de la modificació del PGM.
iniciativa", assegura el conseller Foto: A.B.
La condició sine qua no// que ha posat l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, per tirar endavant aquesta proposta és el consens de tots els membres de la comissió, integrada per un representant de cada partit polític i dos de la Plataforma Cívica en defensa de la zona.
Obres
El carrer Àvila demana a PAjíuitament senyalització
d'àrea residencial - Mira-sol -
Els veïns del carrer Àvila a Mira-sol han sol·licitat per escrit a l'Ajuntament de Sant Cugat que el carrer, després de re-asfaltat. es converteixi en zona residencial. Els sol·licitants, que de moment encara no han obtingut cap resposta per part de l 'Ajuntament , p r e t enen que s'instal·lin al carrer senyals que indiquin que per la zona passen
nens. Els habitants del carrer Àvila estan disposats a fer entendre als conductors que no corrin per la calçada. La'situació està ara més controlada després dels ensurts dels primers dies, en què va haver-hi accid e n t s . Un cop a c a b a d e s les obres, els cotxes entraven al carrer massa ràpid. Però l'Ajuntament va pintar de seguida una senyal de S T O P a terra i els accidents es van eradicar. / A.C.
Sant Cugat es ressent de la retallada de la Diputació
M.J. CilïïKRRKZ
La senyal de STOP pintada al terra ha evitat molts accidents de trànsit. Voto: A.B.
La Diputació de Barcelona no rebrà de cara a l'any vinent ajuda estatal per al manteniment de les carreteres locals i comarcals. La pèrdua d'aquesta font de finançament, que representa el 26% del pressupost d'inversions que la Diputació destina a la xarxa de carreteres, pot afectar algunes de les vies que comuniquen Sant Cugat amb altres municipis.
Arran del Reial Decret de l'I d'agost, la Diputació ha deixat d'ingressar 353 milions de pessetes que han passat a la Generalitat. Tot i així, la Diputació continuarà sent l 'encarregada del manteniment d'aquestes carreteres. Segons el diputat president de l'àrea d 'Obres Públiq u e s de la D i p u t a c i ó de Barcelona, Josep Mayoral, "la Diputació tindrà més problemes per fer la mateixa feina d'abans i haurà de reduir les tasq u e s de m a n t e n i m e n t " . Algunes de les vies que poden quedar afectades són la carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, la de Rubía Molins de Rei al seu pas per Sant Cugat i la de Vallvidrera.
Es reobre el període per vacunar gossos
- Sant Cugat -
L'Ajuntament iniciarà a finals del mes de setembre la segona part de la vacunació antirràbi-ca de gossos. (Jorn sempre, el calendari s'ha repartit per sectors. S'ha fet un horari entre els dies 26 i .3 d'octubre per a cada districte. El preu de les vacunacions és 1600 pessetes. Si s'ha de comprar una cartilla nova, val 200 pessetes./A.C.
PROHIBIT ENCENDRE FOC Entre el 15 de març i el 15 d'octubre a tot el terme municipal
Telèfon Bombers 085
. . « . M * » » ' E W T É S c o s * O E r < » .
«jtj, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès
10 Entorn &S-/CATVIONS Dhmdin. !.' tl,- setembir rl? I<><>1
i n f r a e s t r u c t u t & s
El primer tram de la nova rambla del Celler s'obre al trànsit avui
Lobra final, que costa 1.130 milions, estarà enllestida el 1999 La nova rambla del Celler, una via de gairebé un quilòmetre entre l'avinguda de les Corts Catalanes i el carrer Cèsar Mar-tinell, ja comença a mostrar l'aspecte que tindrà quan estiguin enllestides les obres que s'hi estan fent. El primer tram del vial, des de Cèsar Martinell / Sant Medir fins al carrer Montserrat, es pot utilitzar des d'avui.
AM.HLsC.YS'HKRA
"Aquest és un projecte molt ambiciós, i era impossible tirar-lo endavant si abans no haguéssim tingut uns vials de circumval·lació per poder accedir a Sant Cugat sense haver de passar pel centre", va explicar dimarts l'alcalde. Joan Aymerich, en la visita a les obres. I ..'alcalde va recordar, a més, que amb la remodelació de la rambla del Celler es podrà tirar endavant el projecte més ambiciós de l'equip de govern: la iniciativa de convertir el centre històric de Sant Cugat en una zona per a vianants, que ha de ser cada cop menys dels cotxes i més dels passejants.
"I ,es distàncies són cada cop més curtes a Sant Cugat, i aquest vial ho farà possible", va afegir l'alcalde. "Era difícil connectar els nous edificis d'habitatges que s'estan cons-tniint a la Torre Blanca amb el cen
tre, i crec que ho aconseguirem". La rambla del Celler serà un bulevard per passejar-hi a peu o en bicicleta.
Obertura als cotxes
L'obertura al trànsit del primer tram del vial refet, el que va del carrer Sant Medir fins al carrer Montserrat, és encara provisional. De fet, en els propers mesos fins que acabi l'any, hi haurà moltes indicacions provisionals. Els conductors hauran d'acostumar-s'hi, però el resultat final permetrà als santcugatencs "de l'altra banda del Monestir" tenir un passeig plenament verd que enllaçarà amb el parc del Pla del Vinyet i l'avinguda Francesc Macià.
Aquesta és l'última fase del projecte, que estarà enllestit a finals del 1999. quan s'hagi construït l'aparcament de 160 places a la plaça
El nou aspecte de la rambla, a l'alçada del Rei i estigui enllestit el vial de connexió. La rambla s'ha desplaçat en 15 metres de l'antic traçat. Hi haurà set hectàrees de zona verda perquè, segons Xavier Batlle, un dels arquitectes que ha dissenyat el projecte "hem volgut fer un nou vial amb un concepte verd d'urbanització". L'últim tram de la riera, que cobreix la major part de la rambla, quedarà obert perquè "puguem co-
delcairer Vallès. Foto: AVE BELTRAN néixer com és una riera del nostre país", segons Batlle.
El projecte ha estat finançat íntegrament per les promocions immobiliàries de l'eixample de la Torre Blanca i Coll Fava. El cost total és de 1.130 milions de pessetes, dels quals 700 s'invertiran a construir el vial de connexió, i 130 es dedicaran a restaurar la part final de l'avinguda, que connecta amb el parc de la Pollancreda.
Dos mesos per restaurar la zona malmesa a Mas del Bosc
Rl'TH BOLUNKÍER -Sant Cugat-
L'empresa propietària de la casa de colònies de Mas del Bosc, Es-tablecimientos Culturales del Me-diterràneo SA, haurà de restaurar la zona que va malmetre el maig de 1996 i pagar una sanció de 500.000 pessetes en un termini de dos mesos aproximadament. Així estil acordat en un document de compromís firmat al juliol amb l'Ajuntament com a punt d'encontre per resoldre els tràmits legals que s'havien iniciat entre les dues parts des que es va detectar que els propietaris de la casa de colònies havien remogut 1.500 metres cúbics de terra, havien talat divuit pins i set alzines, havien obert un camí de 200 metres i havien eixamplat una esplanada de 2.000 metres quadrats.
El document estipula que la reestructuració mediambiental de la zona costarà 1.500.000 de pessetes i que l'empresa haurà de presentar un aval de 300.000 pessetes. A més, l'empresa també s'ha compromès a retirar tots els contenciosos administratius que havia fet contra l'Ajuntament.
INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS
Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès
S
IQA (període del 20 d'agost al 2 de setembre) *****BONA (Excel·lent)
Excel·lent ("*") : 75 <IQA<100 Satisfactòria (**"): 50<IQA<75
Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa ("): <KIQA<25
EQBBB Deficient O: -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<-50
V a l o r a c i ó del c o n t a m i n a n t O z ó ; El descens de la temperatura ha afavorit la disminució del nivell d'ozó a l'atmosfera. El proper període es veurà caracteritzat per la presència d'un anticicló que abastarà Catalunya durant gran part dels dies; és previsible que els nivells d'ozó augmentin lleugerament, sense assolir, però, el llindar d'informació. En tot cas s'informarà puntualment.
<& HÜ Ajuntament de
Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient
PROHIBIT ENCENDRE FOC
ENTRE EL 15 DE MARÇ I
EL 15 D'OCTUBRE
A TOT EL TERME MUNICIPAL
Telèfon Bombers 085
ELSÍC4TVION5 Dwendres, 12 de setembre de 1997 Entorn n
L ' e n q u e s t a
Milloraran la zona les obres de la rambla del Celler? Tet aquest estiu s'ha treballat forca en la prunera fase del prefecte de remodelaclé
de la rambla del Celler. Aquesta rambla, que s'estén per sobre de la riera i que fins
ara, fora del primer tram que estava enJardlMi 1 enrajolat, era un carrer d'un traçat
corbat vorejat primer per la riera descoberta i nespres coberta perd sense arre
glar, es convertiré ara en una «ran avinguda amb dos carrils I un ample passeig ar
brat. En el seu primer tram, la rambla del Celler ha estat sempre un dels carrers més
transitats del poble on s'han fot gran part dels actes populars I sobretot <
La mitja maraté, curses do bicicletes, correfoes, desfilades, etc. han passat per
aquest primer tram de la rambla tot girant després pel carrer Sant Hodn* cap al ele-
nsstlr. Però després d'aquesta rndna, to rambla es convertia en un iimiei do chuulaiilé
Intensa amb voreres estretes I una curvatura perillosa I poc pràctica. Ara és possi
ble que aquesta zona sense comerços I que creava una gran frontera divisòria del
poble es converteixi en un passeig popular i comercialment atractiu. / KH.S.
R A E K L R U / .
32 ANYS
COMERCIANT
"Comercialment parlant seran un avantatge. Ara com ara, quan estiguin acabades, la zona amb un passeig de vianants farà que açççdeuíijnés j;ept al Centre Comercial delCelier."
MARIBEL LAMBEA
31 ANYS
COMERCIANT
"De moment, l'impacte és negatiu per les dificultats de les obres, però crec que, un cop finalitzades, ens donarà una estructura comercial a la zona molt més sòlida."
YOLANPA PICHET
28 ANYS
ESTKTK'.ISTA
"Crec que aquestes obres de re-modelació representen un bé per a tots, tant si són comerciants com veïns. La circulació serà menys conflictiva i guanyarem en comoditat i categoria urbanística."
ELISENDA NAVARRO
24 ANYS
ÒITICA
"Espero que siguin positives; si fan un passeig amb zona de vianants serà molt millor. Fins ara, tal com estava la riera era molt lleig."
BKATRIZ CAI'KL
65 ANYS
Jl'BlLADA "Crec que serà una millora i que pot quedar molt bé. M'agrada que hi facin un passeig i un parc, sempre que per fer-ho no hagin d'enderrocar cap casa ni fer fora ningú."
MARIA DOLORS SERVANT
28 ANYS
MKSTRA '/f; "Encara no sé si estic massa d*a-" cord amb tota aquesta febre renovadora i urbanística. Em sembla que a la llarga els qui vivim aquí de fa temps sempre hi sortim perdent. El poble no para de créixer i no m'agrada."
MERY LECHUGA
36ANYS, DEreNDENTA
"Àrttvpeiseítaiment; m'agradà fàlífea; pot quedar molt bé i donar més qualitat estètica a la zona. I jo suposo que els problemes de càrrega i descàrrega de les botigues estan previstos en els plànols."
VAN ESSA
22 ANYS DEPENDENTA
"Encara no es veu prou clar com quedarà el projecte, sobretot quant al problema dels aparcaments dels clients i a la càrrega i descàrrega de les botigues. Espero que representi una millora per a la zona."
DANIEL SÀNCHEZ
21 ANYS
VENEDOR DE COTXES
"Bé, crec que pot millorar una mica la zona des del punt de vista del comerç, però fins que no sapiguem con se soluciona l'entrada i sortida de vehicles no puc dir res."
ANA CARING
18 ANYS'
ESTUDIANT
"No crec que fer un passeig i una zona de vianants millori el comerç de la zona. Ja s'han fet massa grans àrees comercials al poble per voler ara solucionar el problema amb zones de vianants."
12
HSJCANTONS
Opinió J | ^ Divendres. 11 de setembre de }W1
E d i t o r i a l
a s CANTONS Sjinunjri iiulcpoulciu itc Sjnt (lugjt del \alies
^ S " de S*m Cu»*, SL
( i ! k i V l r i , . v l l IP-l'íllVintCuBJUlcIValki icl ^"<.- 'S. , · I i v ^ ' i .M 1 * !
Consell d'Administració KJIIH.II (UMI (president)
Jt^eiv M Cjhrt-ri/n. Pere Ksqiicrda
Coordinadora Redacció Angeli Cjstuera
Redacció I j i un j Blaiujiie. Rurh Bullinucr. Auta (x>sta,
Montse ííorujkv. MJ . José í Junérrez, Kduard Jcner, Alc\ l/ipc/., (ienI I .II/JIIO, Jofre Llumban,
Josep Maru Miro, KÍII'J Moreno, ! . J U Portjixlli. Clara Roig, \|<>ntsc Sjni. Isabel Sac/, Marina Vallès,
Comercial \nni Juanola
Consell Editorial Ramon (irau (president)
Josep M Cabreri/o (viecprcsidentl Montserrat Kumhau <\ icepresidenta)
I''rantese Cjrbó. Jordi Casas. Nmís Castanyer, l'ere Ksqucnlj. Kristian Hcrhol/hcimcr, Ro^eti Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig,
Kmili René, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Joan Trosano, Pep Tugues, Núria Zabala
ÀnçeK Castuera (secretaria)
Subscripcions I Club del Subscriptor Montse Sesé
Xavier l.arrosa, Ave Beltran
Responsable de disseny I maquotaclò Kduard Marín
R(.(imprcs((í72)4«.05.t>5
Distribució Mailint; Vallès SL. Tel. StN.23.7l
Dipíisit legal: Í ; M 0 S - 9 3
( s )ACPC
tlM.-Jiii.iulN Kh jnnlc-. «en.il*
Un poble, una bandera
L a decisió de la gran majoria d'ajuntaments catalans de posar tan sols la senyera al balcó de les res
pectives cascs consistorials és un senyal que alguna cosa, pel que fa a la consciència nacional de les nostres institucions, està canviant. És, sens dubte, un pas endavant en la reafirmació del que som i volem ser. Amb el lema "Catalunya, un país una
bandera", es fa palès el que es pretén especialment en un dia com aquest: demostrar que darrera de la celebració i dels actes lúdics continua viu l'esperit reivindicatiu, l'origen de la Diada. És per això que el fet de compartir el nostre símbol característic -que és un i
únic- amb altres que la major part de la ciutadania no sentim com a propis és, fins a cert punt, una provocació gratuïta i innecessària.
És lògic que la senyera comparteixi espai amb la bandera estatal i europea en determinades celebracions de caire més ampli, però en una data tan assenyalada com aquesta l'únic element que defineix, distingeix i representa el poble català és aquest. En els pitjors anys de la història més recent de Catalunya, aquest tros de roba ho era tot per als milers de catalans que volien recuperar aquells drets i aquelles llibertats que un dia els van robar. Per tots aquests que segueixen recordant i vivint inten
sament cada onze de setembre i sobretot per als joves que sortosament no van conèixer aquells anys, i convé buscar-los un racó en la memòria perquè emmagatzemin les conseqüències del present que viuen ara, és important que onegi sola la bandera catalana.
És evident que aquest fet provocarà enrenou entre alguns sectors de l'opinió pública, i fins i tot de més d'un representant del ventall polític local, que tal vegada no comprenguin el concepte de nació. Però que ningú no s'esquinci la vestidura. Estem parlant en tot moment de símbols. I d'aquests, ningú no n'ha tret cap. Senzillament no els han posat.
Anar a pujar nota
La comunitat educativa de Sant Cugat es congratula dels bons resultats que s'han assolit en la implan
tació del primer curs d'ESO, i que permeten afrontar el nou curs amb optimisme. Els educadors han posat tots els esforços, els pares han demostrat comprensió en una etapa difícil per novedosa i l'Ajuntament ha anat sempre una mica més enllà de les seves competències perquè el prestigi que té l'ensenyament públic a Sant Cugat no devalli. Els alumnes, de la seva ban
da, han gaudit dels esforços de tots. Ells han fet la feina final perquè el curs s'hagi arrodonit al juny amb bona nota. Al setembre, però, n'hi ha que s'ha de tor
nar a examinar per poder aprovar el curs. En aquest sentit, el departament d'Ensenyament, que és qui té totes les competències perquè l'educació pública a Sant Cugat mantingui el nivell, ha portat el curs amb deficiències. La gran assignatura pendent és la construcció del nou edifici del Coll-serola, que la comunitat escolar espera amb
candeletes des de fa molts anys. La direcció sabrà a finals del mes d'octubre quan començaran unes obres que s'havien anunciat per abans de l'estiu. De la construcció del nou edifici depèn el calendari de la resta del mapa escolar a Sant Cugat. La coordinadora d'AMPA dubta de que aquest mapa respongui realment a les necessitats reals del municipi, perquè les previsions de creixement no s'han fet bé. El departament d'Ensenyament haurà de treballar de valent si vol anar a pujar nota aquest curs.
El l e c t o r e s c r i u
Matisos necessaris
Senyor director: Després de l'editorial que el setmanari que vostè dirigeix va publicar el 25 de juliol titulat Injust, pobre, ridícul i trist, les entitats so-tasignants ens veiem obligades a sol·licitar el dret de rèplica ja que considerem que era una editorial no només ofensiva, sinó també fins i tot desinformadora. Si l'autor de l'editorial s'hagués
llegit realment amb atenció la sentència del TSJC hauria captat, entre altres coses:
1.- La sentència es basa en una planta esterilitzadora per tractar un màxim de 109'5 tones/any, quan la llicència ja ha estat ampliada, de moment, fins a 730 tones/any (com nos-altres ja vam avisar quan es va conèixer la capacitat real de la planta).
2.- L'informe del perit independent, que ens va ser favorable, indicava que es tracta d'una activitat industrial de la categoria
Els textos tramesus a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el
número de DNI <> passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
5a, i per tant, incompatible amb la qualificació urbanística 7C de la parcel·la de l'Hospital General; la sentència la rebaixa a categoria 4a, argumentant que la categoria s'estableix "en función de las molestias, nocividad, insa-lubridad y peligrosidad", tot i reconèixer que els residus a tractar són potencialment moles- tos, insalubres i nocius. En tot cas, la ratlla de separació sembla molt tènue.
3.- En cap moment es rebat el nostre argument, ni el del perit, que la planta hauria d'estar almenys a 2.000 metres de les cases, segons estipula clarament el Reglamento de actividades Mo-lestas, Insalubres, Nocivas y Pe-ligrosas, que data del 1961 i és
mencionat per les normatives de la Generalitat.
4.- A la pàgina 10, la sentència diu: "Sin que proceda formular expresa condena en costas -tal com demanava l'Ajuntament-por no apreciarse temeridad ni mala fe" en els demandants, és a dir, en nosaltres. Per això creiem lamentable ha
ver qualificat la nostra actuació d'un fet injust, pobre, ridícul i trist. Cal aclarir que totes les malalties esmentades es podrien agafar si fallés la planta o el transport dels contenidors, excepte el càncer que, evidentment, no és una malaltia infecciosa.
Respecte a la presumpta manipulació política, hem d'aclarir que, en assabentar-nos de
l'existència de la planta, ens vam reunir amb els diferents partits polítics representats al consistori, però cap d'ells va posar-se clarament al nostre costat, potser perquè el tractament de residus és actualment un tema delicat. Aleshores, a quina entitat política se suposa que volíem afavorir? Hem de deixar clar, una ve
gada més, que nosaltres no estem en contra de la instal·lació de plantes de tractament de residus, però estem convençuts que la planta de Mira-sol no està ubicada correctament; per això la demanda es fonamentava en temes tècnics i formals. També ens va doldre assaben-tar-nos-en pels diaris i quan la
Uti l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s ,
p r eg u n t e s , q u e i x e s de t o t a l to q u e us in t
589 62 82
OS 4 CANTONS
eress i i a f e c t i
planta ja estava instal·lada. Per acabar, en el districte de
Mira-sol sí que ens recordem de la Planta d'Esterilització de Residus Sanitaris del Grup III (infecciosos), i també assumim plenament la nostra responsabilitat d'haver-nos-hi oposat. De fet sabíem que no era fàcil que ens donessin la raó en un assumpte d'aquest tipus i amb la planta funcionant, però, sense cap demagògia, ho tornaríem a fer en defensa dels interessos dels nostres socis i de tots els veïns del nostre barri. / AA.VV VERGE DEL CARME, AA.W DE MAS JANER i AA.VV SANT JOAN DE MIRA-SOL.
ntwwrxwtKKí B $0gí if» nwéo& ta Cua no Qt&ç^m'&meis de la Casa de Cultura de Valdoreíx.talcom
í número an-
ELS/CANTONS Diveii/ím. 1 > tte setembre tte 1M7 Opinió 13
í o t j a
La Norma i el seu amic en Curto MlOl 'EL MONTSKRRAT
NORMA era aquella noia maca que ens feia publicitat d'una normalització
lingüística del català. En CURTO és Don Josep, diputat al Parlament pel PP, molt expert en números, però a qui li va tocar parlar de lletres en les ponències que intentaven consensuar noves normes per a l'ús del català. Tal encàr-rec l'està obligant a fer algun "número", però de circ.
Antoni Maravall, catedràtic valencià, gens sospitós de pancata-lanisme, va fer una impressionant definició de país: grup de persones a qui els passen les mateixes coses. Així de curt i de clar. Alguns matisaran que no és tant que els passen, sinó que "creuen que els passen". Però tenir creences comunes potser encara defineix més un país que no estanys, muntanyes o unes institucions. Algun català que llegeixi aquella definició estarà temptat d'interpretar "els passen" en el sentit de "pateixen" unes mateixes frustracions. Aquest és el nostre fee-ling habitual com a poble. Diguem-ne una discreta neurosi. Almenys quant a comunitat. Perquè individualment sí que n'hi ha alguns que aquesta temporada s'han pogut canviar el iot per un de nou, uns quants que estan contents de com els va la vida. Però la col·lectivitat com a conjunt arros
sega mancances proverbials. És com un fantasma escocès que arrossega cadenes. Sembla que són aquests sorolls familiars allò que fa que un país "ho sigui de debò", o així és com nosaltres ho sentim des que naixem. Som un meltingpot, i ens ha tocat patir. Per això celebrem la Diada. A la platja segur que no les rumiàveu aquestes coses. Però si us acostàveu al xiringuito que està sota una sombrilla per encarregar elasa-do, o un bocata, o bé quan la carta, en català, us proposava sorbete, o quan dèieu besuc perquè teníeu dubtes raonables que us entenguessin si suggeríeu una do- rada (o caballa per un verat, o bugavant per llamàntol, e tc) , aleshores és quan ràpidament podeu tomar a la crua realitat, a aquell dolorós sentiment del qual de fet discuteixen els prohoms ponents de la nova normalització. Perquè, en veritat, no és de lleis que parlen. S'esbronquen per trobar algun punt mig entre els sentiments lingüístics de tots. Ja que també hi ha les recances paral·leles de molts immigrants. Aquells que quan senten desgavell, llumins, obac, rovell de Pou, desnonament, relliscada, miratge, ultrapassarocapipota, ja tremolen, i no saben si han de contestar "sí, per favor" o bé "no, si us plau". (Ni quines conseqüències els por-taria en cas d ' equ ivocar - se ! )
Aquells que no arribaran mai a comprendre per què a travessar o rot/dicionamo els manca una "a" al davant, o perquè a subhasta o hamioniaconvé afegir-los una "h", o bé un mòbil va amb be alta. Sé perfectament que alguns lectors no m'acceptaran aquest comentari, perquè creuen que qui no aprèn bé el català és perquè no li dóna la gana i prou. Però si bé hi ha nouvinguts que gairebé es proposen no fer cap esforç, també hi ha els que realment no poden. (Alguns per l'edat o perquè els forcen a aprendre més d'un idioma.)
Resumint-ho brutalment, aquest és un sol país que sentimentalment són dos països. Tothom té raons lingüístiques, però són raons contràries entre si. Mala peça al teler. I una altra peculiaritat desgraciada. A diferència d'arreu, aquí tothom se sent manat des d'algun lloc, incòmode. Quasi tot "va bé", però "res no va prou". Una vaga i contínua boirina d'insatisfacció que només podem combatre, uns i altres, mercès a les lloades bondats del clima mediterrani. Recordeu, si no, per què el PP pujarà a les properes eleccions. Pujarà perquè, precisament, els exfans de Felipe -no perquè fos social-demòcrata sinó per castellanopar-lant- buscaran com a candidat a otrodelos nuestros. Jo ja ho he sentit dir, amb normalitat, i en català
i tot. I això explica el paper d'estrassa que Josep Curto està fent davant la Norma. Perquè no ho fa per cap amor al bilingüisme, sinó per guanyar vots. Sí, a Catalunya, frenar el català fa guanyar alguns vots. A veure si ens n'assabentem. I de fet no ens hauria d'estranyar en un país només mig normalitzat on els nens surten de l'escola dient les nou i mitja en lloc de dos quarts de deu perquè les seves tan normalitzades professores ho diuen exactament igual! I tampoc no és estrany el cas del diputat Curto. De fet en la seva actuació hi ha l'antic clam de les terres del migdia que, tipes de no ser capital d'enlloc, es dediquen a portar la contrària a qui toqui portar-la. La rebel·lia tortosina ja ve de l'any 5 o 6, quan el cabdill Pere (sic) va ser el darrer hispanoromà que es va oposar a la implantació definitiva dels visigots. Però els problemes forts no els tindrem al sud, al nord o a l'oest El nus principal el tenim a Barcelona i rodalia. A la sortida de moltes escoles, discoteques i tallers, on no se sent gairebé altra llengua que el castellà. No n'hi ha prou que Un-dargarín catalanegi, no n'hi ha prou que sigui fàcil dir allioli, pa amb tomàquet, negoci, Barca, t'estimo,feina, plegar, Ka mono, Ka maco i peles ala butxaca.Toxs ho sabem, però costa d'entendre a què juguen les
autoritats, refiades d'uns efectes màgics de la normalització a les escoles. (Ep!, no dic que no s'hagi avançat, dic que són dues passes enrere per cada una que s'ha fet cap endavant. Dic que m'agradaria sentir les autoritats parlar de les dues primeres i no només, cofois, de la darrera.).
Crec que el tema mereix ja un debat clar, públic. Els tímids intents legislatius o bé el fet d'ocultar el conflicte en petits comitès tècnics només ha portat a un ver-gonyant bilingüisme. Així doncs, un país o dos països? Més aviat un país i prou. Però petit, l'Andorra del futur. Ja és hora, doncs, que sapiguem en quin idioma vendrem el producte. Si no ho decidim, passarà el de sempre: que decidiran per nosaltres. Deia la historiadora Núria Sales en el I Mil·lenari de Catalunya:"devem ser l'únic país no independent al món que celebra la seva independència". Sí, som així de babaus. També deia Pierre Vilar, que els antics pastor i sirena de l'Empordà a hores d'ara els hem ja convertit en un esquiador i una banyista; per tant, l'única sortida és redissenyar objectius. El país que volíem ja no fiem fet, n 'hem de voler un de nou. I sense centralitzar afers com aquest. O sigui que Curto no, però Norma, tampoc no tanta.
Ei Sever i en T i t o
AQV)€ST AV)7
A l' íO,\>NTftN6vr
AQVJÍ FA
Te rs\^s Q.MC Y\0 Yh 10
s*è* .X*
Les v o l t e s
Onze de setembre
uan llegiu aquesta modesta aportació al nostre setmanari, farà poques
horèTcle la celebració de l'onze de setembre. A Sant Cugat, com cada any, la celebració se centra bàsicament en la participació lu-dicofestiva d'entitats de casa nostra: les corals, l'esbart, els castellers ens apropen a un aspecte cultural i folklòric dels nostres trets més peculiars i això és bo; mai no està de més poder gaudir i potenciar les nostres entitats. L'homenatge al monument de Rafael de Casanova, enguany restaurat després d'un llarg abandó i d 'un a temptat per part d 'un grup de brètols d'extrema dreta, esdevé potser la part més reivindicativa de l'acte anual d'afirmació nacionalista. És evident que en els darrers anys la diada ha agafat un caire festiu a tots els pobles i ciutats del país; cal, però, no perdre de vista precisament aquest aspecte reivindicatiu que és el fonament i l'essència de la diada, una diada que enguany ce-
E.STKVK R O D O
lebra el vintè aniversari de la gran concentració reivindicativa que l'any 77 va aplegar un milió de ciutadans de Barcelona. Vint anys després, les coses no són ben bé iguals afortunadament, però en alguns aspectes no hem avançat massa, especialment en l'ús social de la nostra llengua. Malgrat avui la gran majoria de ciutadans
La Diada no deixa de ser un dia trist per moltes mostres folklòriques que
la facin més festiva
entenen el català, no podem dir el mateix en la seva utilització. El català continua sent un idioma de segona i els catalans encara hem de demanar en moltes ocasions disculpes per utilitzar-lo, feu memòria, encara no podem només expressar-nos tranquil·lament en el nostre idioma a casa
nostra. El nostre país ha avançat molt; és evident, però, que de vegades hem abocat gran part dels esforços polítics a aspectes econòmics i a estabilitats estatals que mai no agrairan. Potser hem perdut massa temps a esforçar-nos perquè Espanya ens entengui. Potser en benefici d'una convivència, que sempre ha existit, hem sacrificat l'impuls de la nostra llengua descafeïnant una llei que ha de fer donar un pas endavant a la normalització del nostre idioma. Siguem conscients que els qui defensen el bilingüisme en bé de la mal utilitzada convivència generalment només n'empren una de llengua, i precisament no és la nostra.
Per mi, malauradament, la Diada no deixa de ser un dia trist i ho seguirà sent, per moltes mostres folklòriques que la facin més festiva, fins que el nostre país assoleixi la plena normalització en aspectes tan e lementa ls com la llengua i tots els signes que ens diferencien com a país.
14 '6 ELS/CANTONS Dkrii/tres. 12 rie setembre/te 1W1
El c a m p a n a r
Per una terra lliure PLATAFORMA PKK LA L NUAT D'ACCIÓ (PUA)
La Diada Nacional d'enguany celebrem el 20è aniversari de les immen
ses mobilitzacions que el poble català portà a terme per reivindicar la seva llibertat I'l 1 de setembre de 1977. Unes mobilitzacions, l'objectiu de les quals eren els punts programàtics de l'Assemblea de Catalunya. Aquests punts eren la reivindicació de llibertats democràtiques, amnistia per als presoners polítics i el dret a l'autodeterminació.
Un any més tard, el 1978, Espanya reconvertia aquelles mobilitzacions del poble català en una constitució monàrquica, capitalista i anticatalana. I na constitució on s'imposava el "lliure mercat" com a mode de producció. L'exèrcit com a garant de la "unidad e integridad de la nación espanola, pàtria común e indivisible de todos los cspanoles". I ,a negació del dret a l'autodeterminació, la prohibició de federació de les diverses comunitats autònomes, l'obligatorietat de saber l'idioma espanyol. En definitiva, se'ns imposà una constitució que és la llei mare de la qual emanen els diversos estatuts que regeixen en aquests moments Ics diverses regions espanyoles en què es troba esquarterada la nació catalana. La Catalunya Nord pateix una situació pitjor.
L'any 1979, com a resposta a la maniobra de les classes dominants espanyoles, naixia l'organització armada catalana Terra Lliure. Durant 10 anys, aquesta organització impulsà, mitjançant la realització de centenars d'accions de propaganda armada, el salt qualitatiu a nivell de consciència del nostre poble en la reivindicació dels seus drets històrics fonamentals: la justícia social i la sobirania nacional. Aquest increment de la consciència nacional en cada cop més àmplies capes del nostre poble féu reaccionar novament les classes dominants espanyoles (burgesia catalana inclosa), per abocar els seus esforços a destruir l'embrió del Moviment Català d'Alliberament Nacional i la seva organització d'a\ -ant guarda: Terra Lliure.
En aquesta operació no escatimaren recursos. Des de centenars de milions de pessetes per a l'autonomista ERC. passant per la compra dels dirigents independentistes i la reinserció dels presoners polítics fins a la repressió més salvatge, característica de l'Espanya profunda i benemèrita que ens oprimeix.
Des de l'any 1992 fins al 1997 han estat 5 anys de debat intern i reorganització de l'esquerra independentista. L'any 1996 la PUA
es constituïa com a cootdinadora de col·lectius de l'esquerra revolucionària d'alliberament nacional, com a primer pas per a la re-activació de l'alternativa social i nacional que demanen amplis sectors del poble treballador català. Durant aquest any, la repressió exercida contra la militància de la PL'A ens ha assenyalat que el camí que portem és l'adequat. Ens ha confirmat que l'Espanya que ensarronà milions de catalans el 1977 continua sent el mateix projecte polític de misèria, tortura, corrupció, presó i assassinat que espera els millors fills i les millors filles del nostre poble.
Ara fa 20 anys, l'enemic, l'Estat capitalista espanyol, reformava la seva façana per exigències del marc polític internacional. Diversificava els seus aparells de dominació i explotació. Implantava parlaments regionals d'opereta, amb els quals els dirigents polítics "nacionalistes" i "d'esquerres" s'inserien dins del sistema, tot culminant la traïció al seu poble. Legislaven contra el català, marginant-lo i ridiculitzant-lo fins a la indignitat. Reconvertien els sectors industrials, enviant milers de catalans a l'atur. Domesticaven els sindicats, aconseguint d'aquesta manera una classe treballadora endormiscada amb les mama-i'hirlm,
el futbol i les telenovel·les. Compraven els mitjans d'informació, desvirtuant la llibertat d'expressió i convertint-los en puntals de la guerra bruta contra la dissidència al sistema. Tot això començava a passar ara fa 20 anys, i continua passant el 1997.
20 anys després sabem que l'enemic continua sent el mateix però amb molts més tentacles. Empresaris, bisbes, reis, polítics professionals, policia "nacional", mossos d'esquadra, E T T , exèrcit, col·laboracionistes diversos i periodistes corruptes, feixistes tots en favor de la mateixa Una, Craniie y Libre.
Però l ' l i de setembre de 1997, la PUA recull el testimoni d'aquells que continuem resistint, aquells que fem de la rebel·lió contra la injustícia el nostre motiu de viure, aquells que encara creiem en la lluita per la llibertat, sabem que només amb el combat quotidià, ferm i compromès és possible esperar un esdevenidor millor. Per tot això, l'li de setembre de 1997, la PUA recull el testimoni d'aquells que durant aquests 20 anys no han claudicat, i fem una crida al poble treballador català a continuar en la lluita amb tots els mitjans necessaris per fer possibles els objectius d'I'nificació Nacional, In-
E f b u s c a i r e
A. Reixach PACO SOLKR
P ossiblement malhumorat i insatisfet de no poder fer vacances, aquest
senyor va escriure un article. el 18 d'agost, a La Yanguardia que només transpirava rancúnia i hostilitat contra el nacionalisme català -potser també contra els altres, però no queda tan clar perquè feia tuf d'espanyolisme. Des de Guifré el Pelós, passant per Montser-rat, la sardana, els castells i fins i tot l 'Encic lopèdia Catalana, quedaven com a fets irrellevants i circumstancials del moment, o bé com a fets tan moderns que no es poden considerar com a símbols representatius de la nostra nació. Per a aquest senyor, les no sé quantes nacions que hi ha al món són un invent de quatre pirats fanàtics i fonamentalistes. Pobre senyor! Haver de viure s e n s e r e f e r e n t s , ni pa re ni mare, ni poble ni país, ell solet dins el cove del món, però quina incomoditat . Un altre aspecte és el fet cpie nosaltres, malgrat tantes mostres d'anti-catalanisme d'aquest diari, seguim comprant-lo i seguim invitant el senyor Godó a prendre xocolata al pati dels tarongers a la Diada. Sobre tot fa'ir p/ay.
L e s c o s e s d ' e n S o t
No s'ha començat a construir el nou edifici de l'escola Collserola.
El barri de Sant Francesc no té carter.
Encara no han començat? Escriuré una carta queixant-me!!
d No et molestis.... En aquest barri no tenim cap carter assignat.
£ / p o r x o
Què costa la cultura?
A ra fa un any em lamentava aquí mateix de la quasi desaparició d 'u
na de les t radicions que em semblaven més meravelloses de Sant Cugat: els concerts de les nits d'estiu al claustre. Proposava que, si no hi havia diners per pagar orquestres (cosa que puc comprendre) , potser professors i a lumnes de l 'Escola de Música s'oferirien per tocar-hi de bon grat. Ignoro si els va arribar el missatge. El fet és que enguany hi ha hagut també molt pocs concerts. Però ha resultat que , casual
ment , m'ha tocat a mi d'organitzar-ne un (per als congress i s t e s d ' u n S i m p o s i I n t e r nacional celebrat a la L]AB). I m 'he queda t horroritzat dels preus. Saben què costa només instal·lar un piano i unes cadires? Els ho diré: llogar un piano de mitja cua val 100.000 pessetes. Naturalment, ha d'a-
lo.SKl' M. IAUMÀ
nar damunt d'una tarima que , de llogar i transportar, en costa 40.000. Un centenar de cadires que , no sé per què , ha de portar un transportista de cinquanta qui lòmetres lluny,
M'he quedat
horroritzat dels
preus. Saben
què costa llogar
un piano? ...
100.000 pessetes 11
valen 35.000 pessetes . I, com que es fa de nit, calen focus, que costen unes 30.000 pessetes més. Ah! i me n'oblidava: la Ge
neralitat cobra 25.000 pessetes més com a l loguer per l 'ús
de l 'espai. És a dir, que abans de començar el concert (que era d'entrada gratuïta), els organitzadors ja havien hagut de desprendre una quanti tat més que considerable.
Pregunto: És just , això? És possible que en algun racó del Monestir mateix, o al magatzem municipal que hi ha a la vora, no s'hi puguin guardar aquests quatre objectes e lementa l s? Amb el l l o g u e r i transport d ' u n e s poques vegades, els tindríem nous, gratuï ts i per sempre .
El fet m'ha recordat la queixa d'una escola que demana la sala d'actes d 'una Caixa d'Estalvis comarca l per fer-hi un acte acadèmic un matí. Li van cobrar una quantitat semblant a la que ens costà a nosaltres. La llum i la neteja ho justifiquen? No hauríem de proposar-nos facilitar actes així? No hi sortiríe m tots guanyant?
ELS /CANTONS Divendres. 12 de setembre de 1997 OpilliÓ 15
A grans t r e t s
Joan Aymerich Lincombustible
Quan queden només dos anys perquè I'«tapa que ha protagonitzat l'actual alcalde quedi definitivament tancada, és amb tota probabilitat un bon moment per posar les cartes damunt de la taula. Després d'aquest estudi de grafologia, Joan Aymerich ja no pot negar que és "orgullós, lluitador i crít ic".
M i l i t a n t de C o n v e r gència Democràtica de Catalunya des de
1977 i alcalde de Sant Cuga t des fa una dècada , Joan Aymerich i Aroca afronta els problemes que li han sorgit d'aques ts anys, tant en l ' àmbi t polític com el personal, adoptant sempre una actitud de repte . Malgrat tot, amb aques ta expressió trista, els darrers anys fins i tot cansada, l'alcalde no pot amagar que suporta malament els fracassos, fruit del seu elevat grau de responsabilitat.
In te l · l ec tua lment , Joan Aymerich destaca per un notable sentit de la practicitat, el mateix que l'ha dut a concebre alguns dels projectes més imp o r t a n t s q u e s ' h a n fet a la ciutat en els darrers deu anys. Lloat i criticat alhora, l'alcalde no és una persona que desperti indiferència. Ha tingut i segueix tenint la necessitat de comprovar i verificar les seves sospites, per estranyes que siguin, amb un esperit bastant crític i sovint una tendència a magnificar els p rob lemes i a caure en el pessimisme.
La coneguda expressivitat física de l 'a lcalde es t r adue ix també en un dinamisme i força interior que el duu a afrontar
les situacions conflictives i les males estones amb una actitud de lluitador i, fins i tot, producte del seu caràcter impulsiu, amb esperit de venjança.
Altiu i segur de si mateix, almenys aparentment , l'anàlisi grafològica indica que Aymerich verbalment comunica confiança en si mateix, en el que diu i el que pensa, amb el convenciment d'haver reflexionat a consciència i tenir sempre la raó. Aquesta segure ta t en si mateix l'obliga a un reciclatge c o n t i n u , a l ' au toex igènc ia i l 'esperit de superació, implicant-se a fons en les tasques en què més creu i participa, essent capaç de projectar aquest entusiasme als seus col·laboradors més immediats. A aquests, els exigeix com a mínim aquesta mateixa il·lusió.
En el terreny més ínt im, la lletra de Joan Aymerich revela que és un home reservat, amb una certa tensió interior que manté per definició una cond u c t a social a la d e f e n s i v a . L'orgull li juga sovint males passades perquè li comporta la necessitat de demostrar constan tment la seva vàlua, aconseguint-ho sovint gràcies a la intel·ligència, la tenacitat i l'alt nivell de responsabilitat.
Per què a les botigues
catalanes es venen
barrets mexicans com
a 'souvenir*?
El 25 d'agost de 1944, el general De Gaulle va desfilar pels carrers de Par ís . Acabada la guer-ra a França, els republ i cans espanyols que lluitaven a la Resistència tornaren a mirar al sud dels Pirineus i, a l'octubre, 4.000 maquis organitzats pel P C E i el PSUC creuaren les muntanyes per envair la Vall d'Aran. L'operació va fracassar i es va esperar el final de la guerra d 'Europa perquè els aliats fessin caure l'últim dels règims feixistes. Les seves peticions no foren escoltades. El capítol dels maquis no es tanca definit i v a m e n t fins al 1960, q u a n Quico Sabater cau abatut a Sant Celoni per la Guàrdia Civil. Als anys 60, mentre els líders històrics romanien exiliats a París, Moscou o Mèxic, a l'interior els partits i sindicats tornaven a organitzar-se. A principis dels 70,
el final biològic del dictador es veia pròxim i els dirigents de l'exterior intentaren aconseguir el control de l ' interior. Per a això s'havien d'arriscar a creuar la frontera, no ja per camins de contrabandistes, sinó en cotxe, t r en o avió. El d e s e m b r e de 1976, el líder del PCE, Santiago Carrillo, és det ingut a Madrid després de creuar la frontera per la Jonquera lluint una espectacular perruca rossa. Un líder del P S U C tornà des de Mèxic camuflat sota un barret típic d'ala ampla, i 1*11 de setembre de 1976 començaren a vendre's aquells barrets a Sant Boi com a burla dels grisos. Durant la transició podien comprar-se en tota manifestació po-l í t i ca . Avui , ja n o m é s e n botigues de souvenirs. Aquest és el motiu.
F. ORTEU Consultori turístic del professor Oberbuquin (El. PERIÓDICO DE CATALUNYA. 24 d'agost)
' h e m e r o t e c Per què unes morts
semblen valer més
que altres davant de
Vopinió pública?
(...) Avui dia, les comunitats, gairebé sempre efímeres, són fetes no de persones que pensen el mateix, sinó de persones que senten el mateix. Només l'afec-te ens integra. Això val per a la família, que des de fa poc ha acceptat l'amor com a argument principal. Es dóna suport a un partit polític menys per un projecte o una ideologia que per l'emoció que s'experimenta pels mítings o els seus líders. El nacionalisme és una ideologia sense ideologia , p e r q u è la seva matèria primera i el seu motor són sent iments . La religió és avui una litúrgia de vivències íntimes... A molts els xoca que el futbol desencadeni tantes energies socials; però, en canvi, l'explicació del seu èxit és també per la capacitat de generar emocions intenses. Tota la premsa, incloent-hi la política o l'espor-
tiva és, d'alguna manera, del cor. Les notícies se serveixen com un serial per capítols, que busca provocar en el consumidor d'actualitat una certa sensació d'ansietat davant del desenvolupament i desenllaç del que se li presenta com una trama passional.
(...) Però tornem a l 'enigma de l p t i nc ip i . . Pe r q u è u n e s morts semblen valer més que unes altres davant l'opinió pública? La resposta seria que algunes són reconegudes en clau de drama o de tragèdia, que poden aterrir o indignar, però no emocionar. Perquè emocioni, la notícia d'una mort ha de tenir una estructura de ficció pròpia del melodrama, el gènere basat en les situacions de caire exageradament sent imental . Les masses que surten al carrer han estat educades en el serial radiofònic, la novel·la rosa, les pe l · l í cu les r o m à n t i q u e s , les cançons d'amor, els culebrons televisius, i ja només poden reaccionar amb entusiasme davant estímuls del mateix ordre. Per
què un esdeveniment provoqui una gran resposta és imprescindible que assumeixi el format de meló -millor si és amb un certa dosi d'intriga policial. Per exemple, la mort inesperada o envoltada de suspens d'una persona jove i estimada.
És més, només el melodrama pot fer possible el miracle que aconsegueix, de sobte, que coses de les que s'havia sentit parlar però l'existència de les quals es dubtava, perquè ningú no les havia vist mai enlloc - la societat anglesa, la nació belga, el poble espanyol- prenguin vida. Decididament, l 'únic que pot despertar del seu llarg somni les multituds del segle XX és una bona història d'amors desgraciats, la pena d 'uns pares, el dolor d'una núvia, quelcom que ens torni a reunir a tots, encara que només sigui per plorar.
MANEL DELGADO, Pro/. d'Antropologia de la UAB (El. PERIÓDICO DE CATALVSYA. 10 de setembrel
EIS 4 CANTONS
Societat 16 Divendres, I i de setembre de IM7
F e s t e s j o r s
l·iiiu ih la w i I ui iltls pintors i/ne van inaugurar la Festa Ma/or ili Valldoreix. Foto: .Vil Ih.R l ARRÒSA l ahaldi dispii\ di viludai imilialimnl el \lt\lei i la 1//M II\ l'iam-. I <>l<i \ II
Valldoreix i les Planes, de festa Ualcalde promet en el pregó que es legalitzarà les Planes abans que acabi el 1999
Tot està apunt perquè aquesta nit a les deu la directora del grup de teatre Espiral, Trini Escrihuela, faci el pregó de la Festa Major de Valldoreix. Aquest serà el moment culminant d'unes fes
tes que van començar divendres passat amb la inauguració de la tradicional Mostra d'Artistes locals a la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix. Les activitats, dirigides
a tothom, continuaran fins al proper dimarts. La programació de les festes de les
Planes també està plena d'activitats. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Ayme
rich, les va inaugurar amb el pregó i va prometre que eb terrenys de les Planes seran legalitzats abans que acabi el seu mandat i que s'intentarà fer la urbanització integral del districte.
R. BOI . I . IN<;KR/D. MIRÓ
-VaMorabc/U
I ,es darreres festes majors al municipi, les de Valldoreix i les de Ics Planes, continuen aquest cap de setmana amb programes plens d'activitats a totes hores. La Festa Major de Valldoreix va començar divendres passat amb la Mostra d'artistes de Valldoreix. Dissabte va ser el tom dels més esportistes, amb activitats per a tots els gustos, des del futbol sala, fins al tennis taula, passant per la natació. La nit, però, va convidar un altre tipus d'esforços, i els grups santeugatencs Acrilik i Paquita's Nipples es van encarregar de fer ballar el nombrós públic juvenil que hi va assistir.
Però si algun nom acapara pro-tagonisme en la festa d'enguay aquest és, sens dubte, el de la pre-gonera Trini Escrihuela. Per obrir boca, diumenge al vespre va presentar un passeig per la música que es remuntava fins a la cançó d'una trobadora del segle XV i
acabava amb música de dècades més properes. A més a més, diumenge a les deu de la nit cl grup Espiral presenta ElTaituj de Mo-lière al Casal de Cultura.
Curs d'Història de Valldoreix
Al llarg d'aquesta setmana els valldoreixencs també han tingut l'oportunitat de retrobar-se amb la història en la quarta edició dels Cursos d'Història de Valldoreix. Concretament, han estat una quarantena de persones Ics que s'han matriculat i han pogut fer un recorregut per l'art gòtic, els inicis del cristianisme o la civilització egípcia. El més interessant que ofereix el Museu de Valldoreix és l'exposició del famós dibuixant Opisso que es va inaugurar ahir.
Però la major part d'actes festius es concentren aquest cap de setmana, sobretot a partir d'aquesta nit, quan després del pregó a càrrec de Trini Escrihuela comencin les actuacions musicals de Port Bo, de Gran Cremat i dels grups
The Cox i Benito y por narices. Un cop d'ull al programa d'actes demostra que qui ho vulgui, pot fer festa totes les hores del dia. Destaquen el concurs de paelles, els balls, la cercavila dels gegants, la trobada castellera amb les colles de Sant Cugat i de Cornellà i la sardinada popular. Les activitats acabaran dimarts amb un vermut popular a la una del migdia.
Els veïns del districte de les Planes també estan de festa aquest cap de setmana. La cercavila amb la Banda de les Planes va donar dimecres el tret de sortida de la Festa Major del districte. La comitiva va sortir del Casal del Pi a Can Borrull i va acabar a la plaça Creu d'en Blau on es va celebrar el pregó de la festa, tret de la festa que s'ha recuperat enguany després de molts anys. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va ser el pregoner d'enguany, per aquest motiu se sentia "molt honorat", i es va dirigir als veïns del districte en català i castellà. En el seu discurs va prometre als veïns de les
Planes que es legalitzarien els seus terrenys abans que acabés el seu mandat a l'Ajuntament i que apostaria per la urbanització integral de! districte amb l'esforç de tots. En el seu pregó, l'alcalde també va destacar la millora de les Planes i va demanar la col·laboració de tothom per seguir endavant. Tot i que l'assistència dels veïns a Tacte no va ser molt nombrosa, hi van estar presents vuit dels onze regidors de l'equip de govern, com també tres membres de l'oposició, tots membres del Partit Socialista de Catalunya. La nit va acabar amb karaoke i disco mòbil. Durant aquest primer dia festiu també es va celebrar un torneig de futbol sala en la modalitat sènior a la pista poliesportiva a partir de les vuit de la tarda.
Una festa esportiva
La Festa Major de les Planes va continuar ahir amb activitats esportives, com ara mountain-hike, futbol-sala, ping-pong i petanca, i
campionats de dòmino, dames i parxís, que es continuaran celebrant al llarg de tot el cap de setmana. A les dotze també es va fer escuma a la plaça Creu d'en Blau i a la tarda es va projectar E/Jotv-bado de Notredame a la pista poliesportiva.
Les activitats continuen avui a la tarda amb animació infantil acompanyada de berenar i la representació d'EJcaracolaventun-ro i a les onze començarà la nit d'espectacle. A part de les activitats esportives, el programa per al cap de setmana presenta moltes propostes. A dos quarts de dotze del matí s'inaugurarà la mostra de tallers al Centre Cívic i a les dues del migdia es farà la botifarrada popular. A la nit, s'ha organitzat el sopar dels avis que acabarà amb el segon concurs de ball acompanyat per orquestra. El darrer dia de festa a les Planes s'acabarà amb un parc d'atraccions pels nens i nenes, una cercavila pel barri, el lliurament de premis dels sorteigs i un piscolabis per a tothom.
ELS/CANTONS Dtvendres. l'dr setembre de 1997 Societat 17
n t i t a f s
El Centro Castellano-Manchego celebra les lOes jornades culturals El CMSC i el locutor Luis Martin, manxecs de Pany Un any més, i ja en van deu, els manxecs que viuen a Sant Cugat han organitzat unes jornades culturals per donar a conèixer la seva cultura a la resta de santcugatencs i també per convidar una delegació de Moral de Calatrava a visitar la nostra ciutat. Música
i gastronomia es van donar la mà aquest cap de setmana en una cita cultural que el Centro Castellano-Manchego ha convertit en habitual. Els actes continuaran fins al dia 20, amb el sopar on es lliuraran els guardons de Manxec de l'Any.
DAVID MIRÓ
- Sant Cugat -
El tret de sortida de les desenes Jornades Culturals del Centro Castellano-Manchego el va donar divendres el regidor d'Iniciativa per Catalunya i historiador, Joan Martí Balada, que va fer el pregó. Ralada va destacar en el seu parlament la importància de l'intercanvi cultural al costat del coneixement de les pròpies arrels. Kl regidor va posar un especial èmfasi en el fet que el pas previ a la integració cultural és sempre l'estima dels orígens d 'un mateix. Fer la seva banda, el president del Centro . Juan Carrasco, va recordar que els millors ambaixadors de Catalunya són els catalans nascuts fora d'aquí.
La gastronomia típica de la regió va ser la protagonista del dinar que l 'entitat va organitzar
per a dissabte. Es van preparar més de vint quilos de les tradicionals "migues manxegues", de les quals van donar compte més de seixanta comensals. El dinar també serveix per anunciar els nous Manxecs de l'Any, que té dues categories, entitat i persona. Els afortunats van ser el Club Muntanyenc i el locutor Luis Martín.-que diumenge dia 20 rebran els seus guardons en un sopar festiu.
Ball i oervavila
L'altra protagonista del cap de setmana va ser la delegació de la localitat manxega de Moral de Calatrava, amb la seva banda de música La Lira al capdavant. Dissabte al vespre van oferir un concert a la plaça de Barcelona i d i u m e n g e es van acomiadar dels santcugatencs amb una cercavila pels
carrers del centre. La gent de Moral de Calatrava coneix bé el nostre municipi perquè ja han vingut convidats pel Centro en altres ocasions. Aquesta vegada, però. no es va poder fer la tradicional recepció a l 'Ajuntament perquè l 'equip de govern en ple era a Puigcerdà fent balanç del curs anterior. L'alcalde, Joan Aymerich, es va excusar per carta davant de les autoritats manxegues i va repetir el seu desig de visitar Moral de Calatrava. El president del Centro, Juan Carrasco, va recordar que l'acollida institucional sempre ha estat exquisida. Al llarg de la s e t m a n a han
c o n t i n u a t les j o rnades amb conferències i tallers. El dia 19 es farà un concert coral i el dia 20 es clouran Ics Jornades amb el l l iurament dels guardons del Manxec de l'Anv.
El'regidorJoan Balada /i/i estat enguany el'pregoner de les jornades. Foto:X.L.
Les jornades també van comptar amb llargues estones de música. Foto: X.L.
S O R T I D A 9 - A U T O P I S T A DE M A T A R Ó - V ILASSAR DE DALT - TEL. (93) 751 45 53
On podràs entrar a un cine, a un submarí i a un refugi antiaeri?
REFUGI
On trobaràs junts els nacionals, els republicans i els Beatles?
En un Museu diferent.
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura
TífiT
^ e L is potsaníI1 \
Port Vell. Barcelona M u s e u d 'His tòr ia Tel. 225 47 00 de Catalunya
LÀSZLÚ MOHOLY-NAGY Mi
8 juliol - 28 setembre 1997
FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES
A R A G Ó 2 55
0 8 0 0 7 BABC.E IONA
m 4 J 7 5 3 Í 5
F A X .18 7 0 0 0 *
.. . , ï * ! *;. •
ELS /CANTONS Diírmlm. I > ,/e setembre rle 1W Societat 19
C o m u n l c a c ï
Ràdio Sant Cugat aposta per la consolidació dels seus programes
La nova programació començarà dilluns vinent Dilluns de la setmana que ve comença la setzena programació de Ràdio Sant Cugat amb noves veus i nous programes. La franja horària també s'amplia a les nits amb un nou espai nocturn que es dirà Pasta Fullada. A més, la informació local i general també serà tractada amb més profunditat en diferents programes.
R I T U BOIJ.INÍ.KK
- Sant Cugat -
l"na programació nova estable i continuista però amb novetats importants per acabar de consolidar l'emissora és el que Ràdio Sant Cugat proposa a la seva audiència per a aquesta nova temporada. El director de l'emissora, Xavier Fornells, assegura que la intenció és "millorar el que creiem que és millorable sense canviar els esquemes als quals tenim acostumats els oients".
Una de les novetats que destaquen de la nova programació és l'ampliació de la franja horària a les nits. El programa Pasta Fullada a càrrec de joves universitaris - Francesc Xavier Martí, Sílvia Pairó, Jofre Font i Marta Fontagut - oferirà una anàlisi irònica de l'actualitat i de la cultura, prescindint dels espectacles futbolístics que fan les altres emissores.
Nou informatiu al matí
Els espais informatius a Ràdio Sant Cugat es consolidaran amb nous programes. De les vuit a dos quarts de deu del mai, l'in-formatiu Primera Plana aportarà l'actualitat local, comarcal i ge
neral. Els seus editors seran Jofre Llombart i Geni Lozano que ja van treballar durant diverses temporades en l'anterior programa matinal, el Gall del Monestir. A continuació, Maribel Cayue-las oferirà una anàlisi en profunditat d'un tema monogràfic d'informació local a Sant Cugat es mou durant mitja hora. A la una de la tarda, Sant Cugat avui, l'informa-tiu continuarà informant dels successos més importants del dia sobre el municipii el més destacat de la comarca i els esports. A part, els Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat també continuaran emetent cada hora els butlletins informatius de set del matí a dotze de la nit entre setmana i els caps de setmana de set del matí a deu de la nit. Els programes especialitzats en informació esportiva mantindran el seu format de temporades anteriors per oferir tota l'actualitat del món de l'esport al municipi.
El magazín de Ràdio Sant Cugat també canvia de format. Amb el nom La Revista, els dos nous locutors Vanessa Raja i Lluís Gui-lera apostaran per un espai de caràcter més informatiu, de manera que la primera hora de programació inclogui les anàlisis generals de temes d'actualitat amb
Els butlletins horaris s'emetran de set del watfa dotze de la nit. Foto: A.B.
la participació directa dels sant-cugatencs. Però el magazín no descuidarà en cap moment l'entreteniment i les seccions de cultura o espectacles.
Aposta pel rock local
La música també continuarà ocupant una franja important de la programació de Ràdio Sant Cugat. Buc d'assaig amb Carles Roca serà el programa que apostarà pel rock local. La intenció és "fer una plataforma dels joves músics amateurs que tenim a la ciutat", afirma Fornells. La ràdio municipal emetrà també altres programes musicals especialit
zats, com ara també espais de cinema, gastronomia, immigració, joves, missa i altres. Pel que fa al procés de digitalització de l'emissora, que aquest estiu ja ha entrat en proves, s'anirà introduint en el procés tècnic al llarg de l'any sobretot amb les falques publicitàries i les músiques dels programes. Primer es digitalitzaran les emissions dels programes i finalment t ambé s'introduirà aquest sistema en els informatius. "Penso que Ràdio Sant Cugat ha anat millorant de mica en mica i s'ha fet un espai dins del món de les emissores locals", afirma el director de la ràdio.
Nova seu de Vallès sense Fronteres a Rubí
RlTH BOIXINCÍKR
- Rubf/Sant Cugat -
Vallès sense Fronteres amb seu a Sant Cugat va obrir el dimarts d'aquesta setmana una delegació a Rubí. L'associació, que principalment està formada per immigrants magrebins i que va néixer fa sis anys, ha fet aquesta descentralització perquè més de 50 membres s'han traslladat a viure a Rubí en els últims anys on les cases eren més barates. Aquests socis, que abans tenien dificultats per assistir a les reunions a Sant Cugat pels desplaçaments, es trobaran cada quinze dies a l'Ateneu, en un espai cedit per l'Ajuntament de Rubí.
La nova delegació es coordinarà des de Sant Cugat a través dels representants de Rubí. A les reunions d'allà, també es tractaran les dificultats relacionades amb la immigració, ja que a Rubí "hi ha molts més problemes", segons assegura Fatima Ilyas, secretària de Vallès sense Fronteres. Els problemes legals es continuaran tractant des del grup jurídic que es troba a Sant Cugat, però la voluntat de la direcció de l'associació és que el grup a Rubí funcioni de forma autònoma i organitzi les seves pròpies activitats. La nova delegació és un pas endavant de Vallès sense Fronteres, ja que el col·lectiu va plantejar aquesta idea fa tres anys, però el projecte no es va portar a terme per evitar duplicacions amb el Centre d'Informació als Treballadors Estrangers (CITE).
S a n i t a t
Catalunya Amiga dels Animals recollirà diners amb un mercat
Lesterilització reduirà el nombre de sacrificats M.J. <>l IIKRRKZ
- Sant Cugat -
L'Associació Catalunya Amiga dels Animals - i la Na tu ra (CAAN) està ult imant els darrers preparatius per al mercat que tenen previst muntar els pròxims d iumenges 28 de set e m b r e i 5 d ' o c t u b r e . Amb
aquesta iniciativa, l'associació té previst recaptar diners per ajudar a operar animals, majoritàriament gats i gossos, de persones que no puguin afrontar les despeses que suposa intervenir quirúrgicament el seu animal de companyia. A les últ imes s e t m a n e s , el socis de CAAN s'han dedicat a aplegar
i r e p a r a r o b j e c t e s d e t o t a m e n a . S e g o n s Amàl ia l ' s a -mentiaga, secretària de CAAN a Sant Cugat , " e s t e m treballant molt en el fet d'esterilitzar animals per evitar que neixin tants i d 'aques ta manera no hagin d'anar a parar a la Ra-bassada perquè els sacrifiquin, com passa ara". I·.hgoiso'. *ón //rm fr ian\ de lauimpaiwn munit/apei CAAX foto E4(
GAS 011 Rorts gratuïts
Tel . 77 6! ^ \ <Z?^\ .Sr^-A : s \y^^\
Contestador les 24 h ESPAI Distribuïdor oficial
20 Societat ELS /CANTONS Divendres. 1 > de setembre de 1991
La r a d i o g r a f i a
Ass . V E Ï N S P L A Ç A DEL C O L L , S A N T F R A N C E S C , M O N E S T I R
Una associació de veïns que vol vetllar per la bona convivència i els drets del tots els santcugatencs
El grup vol dinamitzar els barris
Entitat: Ass. Veïns Plaça del Coll, Sant Francesc i Monestir .Sortí: 260 Horari»;d'lia 13 h", i de 4.30 a 7.30 h Seu: al local de la plaça del Coll
MONISK SANT
- Sant Cugat -
L'associació va néixer ara fa catorze mesos, impulsada per un grup de veïns de Sant Francesc i la plaça del Coll que volien treballar per defensar els interessos del seu entorn. De seguida va unificar-se en un sol grup amb l'antiga associació de veïns del Monestir per dinamitzar el concepte de barri únic davant del de macrociutat, de petits corpuscles aïllats per les grans barreres urbanístiques de l'avinguda Macià i el parc de Coll Fava, que sembla que pot ser el resultat de la nostra ex
pansió urbanística. Vol ser un grup de gent que treballi per l'entorn dels nostres interessos com a veïns, sense pertànyer a cap partit polític ni a cap identitat especial, i és per això que volen estar ben oberts a tots i a tothom, sigui la que sigui la seva identitat política i sense posar-hi traves, visquin on visquin. La idea de l'associació és anar captant socis per crear una macroasso-ciació de veïns que englobi tots els barris i que pugui treballar i vetllar de manera molt més efectiva que ara pel patrimoni de tots, que és el Monestir, i per tot el poble de Sant Cugat. També vol vetllar
pels interessos dels residents per fer una ciutat més humana sense que s'imposi el model de ciutat dormitori.
Entre els seus 260 socis de veïns de la rambla del Celler, de Coll Fava, del barri de Sant Francesc i de plaça del Coll, vol atreure'n molts altres. La quota de socis és simbòlica: 100 pessetes al mes. L'associació encara és molt
jove, ja que exactament es va fundar el mes de juliol de l'any passat. Però, tot i ser tan jove, ja s'ha fet sentir als plens de l 'alcaldia, a on la junta sempre envia un o diversos representants. Va ser una de les associacions que va encapça
lar la protesta contra la taxa d'escombraries extraordinària. També ha engegat algunes campanyes per reclamar actuacions puntuals pels carrers del sector de Sant Francesc i Coll Fava i és una de les entitats que tenen representants a la Festa de la Tardor. Un dels temes que més els
preocupen és el nou model de ciutat modular que s'està creant a Sant Cugat amb el nou desenvolupament urbanístic, de grans avingudes i vials, envoltats d'extensions de gespa que poden crear unes barreres arquitectòniques molt importants que divideixin el poble en sectors sense res en
ELS4CANTONS Dhttit/rrs. UtiesetembrrdrWl Societat 21
La r a d i o g r a f i a
Ass . DE V E Ï N S P L A Ç A DEL C O L L , S A N T F R A N C E S C , M O N E S T I R
%
La seva idea és aglutinar en un sol macrogrup tot el veïnat de Sant Cugat centre.
i ajudar a fer una ciutat més humana MONT.SK SANT
L'associació es reuneix com a mínim un cop al mes en la sala d'actes de la Casa de Cultura per reunir impressions i discutir els temes i les accions que s'han de portar a terme. La seu de la plaça del Coll és oberta cada dia de les onze fins a la una del migdia i de les quatre fins a dos quarts de vuit de la tarda els dies laborables. Els directius de l'associació també mantenen un estret contacte entre ells amb reunions per tal d'avaluar les diferents iniciatives i denúncies que reben al local, on més
tard es r eune ixen tots els membres de l'associació. Els components de l'associació vigilen i avaluen les diferents realitzacions urbanístiques, i ajuden i donen suport a les iniciatives dels veïns per demanar més equipaments i millores als carrers del barri. Últimament han engegat una
campanya de recollida de Firmes ente els veïns del carrer Pau IV per demanar un millor enllumenat públic del carrer, ja que els dos fanals que componen la il·luminació nocturna del primer tram d'aquest carrer són de totes totes insuficients i la llum que arriba de la veïna avinguda Macià no
arriba enlloc. Col·locats a la banda dreta del carrer, separats per molts metres un de l'altre i envoltats per nombrosos arbres, fan que la llum arribi a terra de forma molt minsa. També tenen en el seu punt
de mira exigir que els bancs de fusta del sector del parc de Coll Fava es posin en bones condic ions , ja que en poc temps la fusta s'ha obert, sigui per raons de la gran humitat o per raons del tractament de la fusta, i això els fa molt perillosos. Les llargues estelles de fusta que es desprenen dels respatllers han provocat més d'un accident entre els
nois i noies que juguen pujant i saltant pels bancs. Fa uns dies, fins i tot, van haver d'atendre un nen d'urgències al Cap. Un altre dels problemes que
vol solucionar l'associació és l'absència de semàfor, fet que ja ha provocat en la part alta de l'avinguda més d'un accident de trànsit. També vetllen de prop per les deficiències del barri perquè Sant Francesc no sigui un barri marginal, i per l'entorn del Monestir i la seva pertinença al poble. Però no tot és protestar i treballar en coses serioses. L'associació també vol promoure actes i festes que acos
tin els veïns i creïn ambient de barri i de veïnatge entre tots, amb l'organització d'algunes festes. El dia dotze d'octubre, a la
plaça del Coll, tenen previst fer una gran paellada per reunir tots els associats i veïns en un gran àpat de festa. Serà una macropaella i una festa que promet ser un gran èxit. La Festa de la Tardor i la Festa Major també són dues de les festes del nostre poble que estan en el punt de mira d'aquesta associació de veïns per participar en diferents actes i campanyes a fi de recaptar membres i donar-se a conèixer a tots els santcugatencs.
22 Societat ELS'ÍCANTONS Dwendrrs, IJ de setemhre de 1997
L A S E T M A N A EN I M A T G E S
ELS MANXECS TRIEN LA MÉS GUAPA El Centro Castelhno-Man&ego està celebrant aquests dies les
jornades culturals que són ineludibles el setembre. Una delegació a"autoritats de Moral de Calatrava, amb un regidor encapçalant la comitiva, va arribar dissabte a Sant Cugat. La reina per un dia va tenir la seva corona. (Plana 17) Foto: XAVIER LARROSA
VALLDOREIX, LA FESTA AMB ELS ARTISTES L'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix s'afegeix a la Festa Major amb una mostra dels treballs d'una vintena d'artistes. Aquesta col·lectiva posa de manifest una vegada més l'interès d'equilibrar la festa amb les bones oportunitats. (Plana 16) Foto.XAVÍIARROSA
TRINI ESCRIHUELA FA DE TROBADORA L'actriu santcugatenca Trini Escrihuela va demostrar de nou
diumenge a la tarda al Casal Cultural de Valldoreix els seus dots professionals. Aquesta vegada va serà traves d'un recital, que
recollia fragments de textos que es remunten des del segle XVfins a l'actualitat. Lacte també formava part de la programació de la
Festa Major de Valldoreix. (Plana 16) Foto: XAVIER LARROSA
Luis MARTÍN, NOU MANXEC DE L'ANY El locutor LuL· Martín s'ha convertit en el Manxec de l'any 1997. Emmarcat en les desenes jornades culturals del Centro Castellano-Mandiego, aquest gran col·laborador de l'entitat va rebre el guardó juntament amb el Club Muntanyenc Sant Cugat. (Plana 17) Foto: XAVI LARROSA
ELS/CANTONS Divendres, 12 de setembre de 1997 Societat 23
L A S E T M A N A EN I M A T G E S
TOT PER UNA SIGNATURA DEL SASHA El jugador de bàsquet del Futbol Club Barcelona Sasha Djordjevic es va deixar veure dissabte passat al Sant Cugat Centre Comercial, on els seus seguidors més incondicionals van poder aconseguir un dels seus autògrafs. El base serbi és considerat actualment el millor jugador de bàsquet d àmbit europeu. (Plana 32) Foto: AVE BELTRAN
SERÀ PERQUÈ VE DE MEDI AMBIENT?
Què és el que va moure el conseller de Política Territorial i Obres
Públiques a gosar dir el que no s'havia dit mai encara des de les més
altes instàncies de la Generalitat de Catalunya? En qualsevol cas,
Pere Macias va donar via lliure a rAjuntament de Sant Cugat
perquè decideixi sobre el futur de Torre Negra, un fet que apropa una
mica més les possibilitats de preservar-la. Serà perquè és l'antic
conseller de Medi Ambient? (Plana 9)
Foto: AVE BELTRAN
LA TRADICIÓ RUSSA A LA PLAÇA BARCELONA Més de 200 persones van decidir apagar la tele i sortir al carrer ara fa tot just una setmana amb l'objectiu de conèixer en viu i en directe els balls més tradicionak de Rússia. El folklore d'un dels
països més emblemàtics del món va entusiasmar el públic aplegat a la plaça de Barcelona. (Plana 36) Foto: AVE BELTRAN
L'ART D'EN CANALS De mica en mica, Josep Canals s'està convertint en el
principal posseïdor de sales d'art de la ciutat. Les noves sales de què disposa aquest santcugatenc al centre comercial del Celler Cooperatiu ja han obert la temporada amb noves
mostres. (Plana 38) Foto: AVE BELTRAN
24 Societat ELS/GUVTON5 fínetuim. I>drsriembrrtiel997
Publ i r e p o r t a t g e
Les notícies de Vallès Tecnològic
Apple desmenteix els rumors de la seva venda; Diego Piacentini, vicepresident d'Ap-ple i responsable de totes les operacions
d'Apple a Kuropa, Orient Mitjà i Àfrica, va aprofitar la darrera setmana de juliol a Madrid per desmentir els rumors que corren a Espanya de la venda d'Apple per part de la premsa. Piacentini va destacar la tasca feta per G. Amelio que ha fet bai-
O . U I A - t iRLÜ».
aviat un acord que no pas una compra d'accions, un acord on Microsoft hi surt guanyant, aconseguint un mercat de quasi un 8% mundial i fent que el nou Office 98 i l ' Internet Explorer vinguin en Bundle en alguns Macs ja de fàbrica.
- Web -
Attp.i/miwe.vivr/'-as.comIguia-sun: Aquesta web ha xar les pèrdues d'Apple de 700 milions de $ a tan estat modificada fa poc temps; la seva velocitat ha sols 56 m. $. F.s mes. se- »»—••••riiMhriÉh ~ .H.P . : CI . ..n...... „. »•,.• ca . i vss^esmimmmmm millorat moltíssim. En-
cara que el disseny és molt pobre, les empreses que s'hi anuncien tenen els logotips mal posats, sense cap mena de cura i amb molt poca personalització. La arb, en definitiva, pretén ésser una guia de diferents serveis de Sant Cugat en el qual hi ha 4 grans apartats, Agències de viatges, Hostaleria, Immobiliàries i un apartat de Diversos. Caldria que projectes d'aquest
' « "« I tipus es fessin amb una
Wii»Mtoyto
I—ifclliwm
Hoste le r ía .
A««£m«*b •*«*»««*o»b:
wyH_
gons Piacentini, la re-estructuració que ha fet Amelio ha donat molt bons resultats, ja que Apple es manté com la companyia informàtica mes sana del món. amb un ( ' a sh de m é s de 1.500 milions de $. suficients per seguir les seves i nve r s ions de I + I) i c o n t i n u a r remuntant com ho ha fet els darrers trimestres. P iacen t in i t a m b é ha destacat que la filial espanyola, és, sense cap mena de tlubte. la que millors resultat ha obtingut a Europa, amb un creixement del 20% quant a unitats i un !'•'< en ingressos. Com a punt i final, va comentar que l'estratègia d'Apple de cara al futur és reforçar els canals de distribució, potenciar c\s jHirtiitrs i posar menys entrebancs a l'hora de llicenciar productes Apple. L'objectiu d'Apple continua sent el mercat domèstic i els entorns del disseny gràfic així com l'ensenyament, i ha fet una afirmació una mica desconcertant com que les administracions públiques no són el seu objectiu. l'aral-lelament. no sabem si és que Apple ha fet mal o no a la premsa espanyola, ja que les notícies que es donen sobre Microsoft i Apple són una mentida darrere d'una altra. Microsoft tan sols ha comprat un y/f d'accions de la companyia Apple (i no un ly/t com ha comentat la premsa a Espanya) i a més són accions no cotitzables en borsa. Es més
I
mica més de gràcia, ja que la imatge de la revista queda una mica malmesa. La setmana vinent: htt[>:ll\?w.ab<ifontm.t·s, un dels primers proveïdors d'internet d'Espanya, ha millorat moltíssim les seves pàgines K'fb.
Si voleu que us posem una pàgina srefr, tan sols heu de fer-nos arribar la informació a un d'aquests lloc, o bé per e-mail a: tecno.4aintons@vfilles.fom; "ÉS G R A T U Ï T "
E L S 4 C A N T O N S
C / X e r r i c , 5, l r Tel : 589 62 82
T O T S A N T C I ' G A T
C/ Sant Antoni , 42-44 Tel : 674 86 61
V A L L È S T E C N O L Ò G I C
Plaça de la Unió , 3 Tel : 589 33 00
*U£ V 2L...1 1 è S
Tecnològic comPAa
ORDINADORS EPSON
SIEMENS NIXDORF TOSHIBA
Seguim tenint els millor preus: En productes de marca... APPLE PERFORMA 5 4 0 0 180 MHZ 16 MB 2GB HD CD 8X MONITOR 15" COLOR modern 189.900,-I B M APTIVA 4 4 0 PENTIUM 133 12MB 1.2 MB HD MULTIMEDIA MONITOR 14" COLOR G40 199,900,-C O M P A Q DESKPRO 2000PENTIUM 133 16MB 1.6GB HD MONITOR 14" COLOR 167.900,-HP VECTRA 500 PENTIUM 133 16MB 1.2GB HD MONITOR COLOR 14" MM modern 175.000,-
com en els clònics... Pentium 166MMX minitorre Ordinador Minitorre Processador Intel Pentium "in a box" 166 MMX 32 MB de RAM Placa Base QDI explorer model 430VX amb 512K de caché Disc de 1.6 GB Quantum Stratus (5400 rpm) Tarjeta de video ATI 3D Ragell amb 2 MB de video ampliable a 4 Teclat Ratolí Logitech Pilot CDx20 •Preu amb monitor de 14" NE
128.500.-151.000.-
Pentium 166MMX ATX Ordinador Miditorre ATX Processador Intel Pentium "in a box" 166 MMX 32 MB de RAM Placa Base ACER model ATX 430TX amb 512K de caché Disc de 1.6 GB Quantum Stratus (5400 rpm) Tarjeta de video ATI 3D Ragell amb 2 MB de video ampliable a 4 Teclat Ratolí Logitech Pilot CDx20 •Preu amb monitor de 14" NE
144.500.-.167.000.
Vallès Tecnològic.s.a. Pça.de la Unió, 3-08190 Sant Cugat del Vallès. Tel. +34 3 589 33 00 - Fax +34 3 589 48 37.
Festes
Èxit de participació en el concurs de cartells de la Festa de Tardor
S'hi pot presentar tota la comarca Rir iH BOLUNGKR
El concurs de cartells de la Festa de Tardor ja ha recollit els primers fruits de les creacions dels artistes santeugatencs que han de recollir la idea del lema reivindicatiu d'enguany. Primer: el vianant. Enguany, la convocatòria també s'ha fet extensiva a la participació de totes les persones del Vallès. El 26 de setembre serà el dia límit de presentació dels cartells i dos dies més tard es publicarà el nom del guanyador, que rebrà un premi en metàl·lic de 50.000 pessetes i material de belles arts valorat en 20.000 pessetes. El segon premi del concurs serà material valorat en 10.000 pessetes.
IViïnrrs preparat ius
Pel que fa als preparatius de la festa, un cop acabades les vacances d'estiu, tots els meca
nismes han entrat en funcionament. Dimarts d'aquesta setmana es va celebrar la primera reunió amb les entitats i associacions de Sant Cugat interessades a participar en l'edició d 'enguany i fer activitats. Algunes d'elles ja han presentat les seves propostes per a la festa que se celebrarà els dies 7, (S i 9 de novembre. Com cada any. la preparació
de la Festa de Tardor "dóna molta feina", assegura Carme Talleda. membre de la comissió de festes , tot i que ja és "una festa consolidada a Sant Cugat". Totes les activitats que s'aglutinaran en el segon cap de setmana de novembre giraran entorn del lema reivindicatiu en defensa del vianant. Per tant, enguany es tractaran els temes relacionats amb els accessos als districtes, la contaminació acústica. Ics barreres arqui tectòniques i l 'educació viària, entre altres.
T r i b u n a l s
El cas de Fautoescola 6 Perfecto' queda arxivat
per manca de proves
No s'han trobat indicis inculpatoris M O N T S E GONZÀLKZ
- Sant Cugat -
El cas de Tautoescola Perfecte - a m b sucursal a Sant Cuga t -en què s'acusava els propietaris de l ' empresa de facilitar fraudulentament els resultats de l s e x à m e n s de teòrica als alumnes, ha quedat arxivat definitivament.
L'escàndol q u e va transcendir als mitjans de comunicació a principis de juliol, va iniciar-se arran d ' una denúnc ia interposada contra aquesta au-toescola.
En l 'escrit acusatori, s 'assegurava que el propietari de Tautoescola, Perfecto A.F., la seva dona, els seus fills i dues treballadores de l 'empresa estaven implicats en aquest afer. La principal sospita en què es fonamentava la denúncia era Televat percentatge d'aprovats en t re els a lumnes d ' aques ta auto- escola, que, segons fonts de la subdelegació del govern era quasi del cent per cent. La
guàrdia civil va procedir a la det enc ió de l s r e sponsab les de Tautoescola Perfecto i va continuar investigant la possible implicació d 'un funcionari de. la Prefectura de Trànsit, que seria la persona que els hauria facilitat els tests i els resultats de les proves de teòrica del carnet de conduir abans dels exàmens .
Denúncia inconsistent
E l p rop i e t a r i d e la cadena d 'autoescoles , Perfecto A.F., e s va defensar d e les acusacions, al·legant que Tèxit dels exàmens "era el resultat d 'una feina ben feta" i que la denúncia havia estat "la maniobra d 'uns envejosos".
Finalment, la decisió dels jutjats de Sabadell, on s'instruïa el cas, va ser arxivar definitivament Tassumpte. Amb aquesta mesura, es confirma la decisió presa pel jutjat d'Instrucció de Sabadell de sobreseure provisió- nalment el cas, donada la manca de proves inculpatòries.
HS4CANTO>$
Economia Divendres, l'J(le setembre r/e I'9<J7 25
C o n f l i c t e
Comissions Obreres es desmarca del comitè de Lucas i s'avé a negociar Ja han començat les negociacions per l,expedient de regulació
Les negociacions per acordar l'expedient de regulació de Lucas han començat aquesta setmana enmig d'un batibull de reaccions: mentre Comissions Obreres e s desmarca de la resta dels representants i demana una negociació urgent, el comitè d'empresa signa un comunicat en què acusa el director general de ser l 'ún ic responsable" de la situació actual.
GKNI LOZANO
- Sant Cugat -
La que fins ara ha estat una posició aparentment unànime del comitè d'empresa de Lucas Diesel Systems s'ha trencat aquesta setmana amb l'anunci dels representants de Comissions Obreres. FJs membres de CCOO han decidit desmarcar-se de la resta del comitè i acceptar les negociacions amb la direcció de la companyia. Segons el portaveu d'aquest sindicat a Lucas. Jordi Casas, "cal buscar una sortida negociada a ca-dascLin dels problemes que tenim" intentant de causar "un impacte al menys traumàtic possible de l'expedient de regulació" que preveu reduir un KWc de la plantilla actual. Per a Casas, cal "apostar decidi
dament per una sortida negociada
del conflicte". Malgrat tot, les possibilitats que aquest canvi de rumb de Comissions resulti determinant són escasses ja que, de 23 treballadors que formen el comitè, només sis pertanyen a aquest sindicat, mentre que la majoria són integrants del Col·lectiu Obrer Popular (COP).
Comunicat del Comitè
Al llarg d'aquesta setmana, mentrestant, s'ha distribuït un full pels carrers de la ciutat, signat pel comitè d'empresa de Lucas, en què es critica durament el director general de la companyia, Josep Maria Brun, acusant-lo d'acomiadar "sense cap motiu real" 250 treballadors i de ser "l'únic responsable d'haver-nos dut a aquesta incomprensible situació actual". És davant aquest plan-
SANT CUGAT
"B/T/H te'a les mans iwonsiderar l/i tcjament que els sotasignats reclamen el suport del poble treballador de Sant Cugat per defensar "els 250 llocs de treball que Brun vol arrabassar-nos".
Enmig d'aquest ambient d'incertesa i acusacions mútues, di-
sevapostura", diu el comitè d'empresa mecres passat van començar les converses per negociar l'expedient de regulació proposat per la direcció de Lucas Diesel. Les dues parts implicades tenen un termini màxim de 30 dies a partir d'ara per posar-se d'acord.
E m p r e s e s
Boehringer invertirà aquest any 7 . 0 0 0 milions
en la factoria a Sant Cugat M O N TSK GONZÀLKZ
-Sant Cugat -
La mul t inacional a lemanya Boehringer, especialitzada en el sector farmacèutic, té previst invertir aquest any 7.000 dels 12.000 milions de pessetes destinats a la construcció d'una nova planta d'elaboració de medicaments, que s'instal·larà a Sant Cugat.
La factoria de Sant Cugat vindrà a substituir l'existent a Sant Joan
Despí, esdevenint una de les 5 grans plantes de producció que Boehringer té a Europa. La nova construcció elaborarà tot tipus de fàrmacs com xarops, injectables o càpsules, i s'espera que assoleixi uns-volums de producció de 37.000 unitats.La primera pedra de la factoria santeugatenca es va col·locar el 3 de juny de 19% en una cerimònia a la qual va assistir el president de la Generalitat , Jordi Pujol.
E m p r e s e s
Dues empreses de nova creació dedicades a serveis
s'instal·len al municipi MARÍA JO.SK GI n IKRRKZ
Sant Cugat compta amb dues noves empreses a partir d'ara. Aquestes companyies de nova creació són l'Agronomical and Biological Systems Agrobiosys S.L i Visualtossa, S.L. La primera d ' aques t e s , Agronomi-cal and Biological S y s t e m s Agrobiosys, és un consorci que es ded ica a la t ransferència
tecnològica. El seu object iu és la compra i venda , distribució i comercia l i tzac ió de patents , a més del seu desenv o l u p a - m e n t , e x p l o t a c i ó i aplicació industr ial . Aquesta societat compta amb un capital social d e dos mi l ions d e pesse t e s . D 'a l t ra banda, Visualtossa, SL, és una empresa promotora i immobiliària que a partir d'ara actuarà des de Sant Cugat.
Nou servei a domicili de Càrnicas Gonzalez
L'empresa líder en el sector de la distribució Càrnicas Gonzalez ha començat aquest mes de setembre el servei de venda a domicili a Catalunya. L'establiment que Càrnicas Gonzalez té a Sant Cugat també gaudirà d'aquest servei. L'atenció personalitzada i l'aportació de facilitats a la compra són els objectius de la companyia. Els clients podran encarregar els articles que vulguin per telèfon, i rebran la comanda en un termini màxim de 24 hores. L'empresa ha editat una revista amb tots els productes i les ofertes perquè el consumidor ho tingui més fàcil a l'hora de fer les comandes. Aquest és un servei prou útil per a professionals, mestresses de casa o persones de la tercera edat que compren més còmodament. El telèfon d'informació és el 900 133 133. / À.C.
Pryca redueix beneficis i vendes
-Sant Cugat -
Pryca, el primer grup de distribució a l'Estat, que té un hipermercat al Sant Cugat Centre Comercial, i a Terrassa, ha tancat el primer semestre de l'any amb una caiguda en les vendes de I ' l ,6%. El benefici net de Pryca en t r e gener i j uny de l'any 1996 es va reduir en un 12%, fins als 6.197 milions de pesse tes . L'empresa ja havia apuntat a principis d'any una reducció dels beneficis nets de l'ordre del 10%. La companyia de capital francès va tancar l'exercici de 19% amb un descens de les vendes del 0,8%, i continua sense notar l'anunciada re-activació del consum, xifrada en un2%al l l a rgde l l 997 . /À .C .
K | F I R O M E ^ H ^ ^ ^ B promocions immobiliàries
Construim qualitat de vida p a ç a B a r c e l o n a , 1 3 • T e l . 6 7 5 1 7 0 1
EIS í CANTONS
Classificats 26 l)kriu/>r>. 1 ' de setembre <le l't'/l
gu ia
p ràc t i ca
40WCATS • EULÀLIA P I N Y O L
RIBAS
C/ Manel Farrés. 1 5 D 674 44 69
• I L T R A S T E V E R E
Pasta Fresca
Carrer dels Pous, 2 675 53 56
• M E N J A R S
P R E P A R A T S
T A S T A ' M 5S92929 -539 35.35 • S U P E R M E R C A T V I L A R Ó
589 35 82
• A L I M E N T A C I Ó
G U I M E R À Ànge l Gu imerà . 19 674 05 96
• D I S P E N S A R I
V E T E R I N A R I D E L
VALLÈS. S . L
Urgènc ies 24 h.
Cl Sabadel l , 23 .
Sant Cuga t
Ober t nit i fest ius
en 69 45
Tel. urgències
908 89 8136.-674 69-15 • LA F A U N A .
R b l a de l Celler, 35 -
37. 674 13 05 • D I N O ' S
Av.Can Graells,9 674 1305 • V E T E R I N O S
Rius i Taulet,31 5897K1
•ANTENEX C/ Àngel Guimerà, 2
• J .G. A S S O C I A T S
PI. Barcelona,
9 - ba ixos
ASSESSORES • J . P I N Y O L
Cl Maneí Farrés. 15 D
• A S E S O R I A J U R Í D I
C A G Ó M E Z
C/ Montserrat , 37
589 33 65
• J O R D I M E R C A D É
C/ Creu, 6-8, 2n 3a 589 65 61 - 908 49 45 19 • B O N A V E N T U R A
A R A N C O R B E L L A
PI. Octavià. 4 67511.15 • D A N I E L
C A L A T A Y U D
Rbla. Ribatal lada 31
B3 4 r 1 a 675 1803 _ •SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg . Habana. 41
Mirasol 675 32 97 • M A R T Í F INET M I R A
C / S t a . M a n a . 3 8 3r
2 a
58930 65
• G A L E R I A A R Q U I
T E C T U R A
Rbla. de l Celler, 87 569 4411 • J O S E P M . C A S A S
M E D I N A
Av. Torreblanca, 2 -8
despatx . 1F 675 1161 -JORDI F R O N T O N S
Av. Rius i Taulet, 13 589 4147
• M * D E L M A R
E J A R Q U E
St.a Mar ia, 38,3r. 2a. WlVIfï*. _ .
• J O R D I C U F Í B O
R R E L L
Av.Vall d ' or. 2 67426.01
• R A M O N S A S T R E
S A T R E
Escola d 'Arqu i tec tura
C/Pere Serra s /n 401 78 80
; ÀSSBàURANCES • M E D I F I A C T
R b l a del CeBer. 25. 58934 62
• D.G. D 'ASSEG
R A N C E S
RWa del Celler, 95. 675 4203
• D O M È N E C A Y A L A
C / Ca rme , 31 674 7142
Servei
SANT CUGAT
GESTIÓ, S.A.
d'assessorament
administratiu.
Assegurances
generals i
administració
de finques.
C,*' Santiago Russnyol, 32.
Fel 5 8 9 1 7 02
Fox. 589 27 74
mm
ALUMINI I VIDRE
EXPOSICIÓ I VENDA:
VALLD0MIX, 53
TALLER: ORIENT, 68
TEL. 675 29 02
FAX675 2861
Sant Cugat del Vallès
• P À R Q U I N G
T O R R E B L A N C A
Av. Torreblanca.
2-8 - local park.
589 24 8
: BliíSilS • C A B A N A S
C Santiago Rusriol, 54 674 06 49 • C U G A R T
C/ Torrent d e la B o m
ba, 14
674 43 90
scfes • C I C L E S C A R D O N A
C/ Val ldoreix. 41
BOOpESVINS • C E L L E R
C A L C A B A L L U
Nova ubicac ió:
C/ Plana Hospital . 3-5 674 0169
• V INS N O É , S A
Baixada Sant Sever. 4
589 1983
• INSTAL·LACIONS
T E T E
Ptge. Torreb lanca. 9 589 0 3 / 9
• J .P. P A R R A
CV Ennc Granados. 15
- local 7
589 06 42
• S A G A R R A
C/ EndavaJlada, 2 2 674 01-6B..
• T U B A U
C Latorre, 14 674 1285 Merca t Torreblanca.
pdes . 1.6-1.7 675 3065
Merca t Torreb lanca.
p d a . 1 0 4
589 14 18
mm • A R M A N D ' S
Plaça Augusta, 2
589 70 10 -
A U T O E S C O L A C A S
TELLVÍ
C/S ta M a r i a 38 1r 1a
Sant Cugat e T i f i a m
A U T O E S C O L A C A
SAS
C /Mar to re l l , 47 674 1497 ... . ._. A U T O E S C O L A
P E R E L L Ó - F A R R É S
C/Balmes, 32 589 4171
moms • L U C A S
A U T O M O T I V E
Ctra. Cerdanyola , s /n
5892000 _ • M O T O R A L L Y
P E U G E O T
C t a Cerdanyola 67-71
785 93 00
• P A P I O L
Venda i neteja
C/Cànovasdel
CasMo,4
£74 65.00
• TALLER G E R O N I
M O R A G A S
Av. Vi ladetprat. 79
62A5ÜM
• W C A T - 3 S T .
C U G A T S J -
Pg. Torreb lanca, 2 9
• C O P Y - G R A F I C
a Can Matas , 8. 675J f i53 . . • C O P t S T E R I A T H E R
C / S a n t An ton i , 24 . 58974.42 • A R P A U
C/Val ldoreix ,45 674 96 02
OMS • CUINES JAUME DÍAZ Rbla. de l Celler. 17
674 74 49...
• S U B M I N I S T R A
M E N T S P E R A L A
C O N S T R U C C I Ó
Del Rio cl 1 n u m . 61
C a n Barata
588 02 49 • F O A P S A . B A N Y S
C/ Rius i Taulet, 27
674 05 03-675 58 54
k MCIIAI ; • N O V A E L È C T R I C A
S A N T C U G A T
Rbla. del Celler. 91
675 25 02
EOTXMSTO • T I E N 2 1
C/ Val ldoreix, 44 674.7164 • T O B E L L A
O Santiago Rusinol. 49 674 06 57
• V ILAR E L E C T R O -
L L A R . S A
C/ Maria, 2 0
589 02 71
>
C/ Santiago Rusihol. 23 674 03 08 • ESTANC M O N E S T R
Plaça Octavia. 3
ÀGORA i mjJll'IMIMlfliiJUwl |
• L 'ACADÈMIA
C/ Ba lmes, 39 575 44 58 • M Ú S I C A .
Classes de guitarra
(elèctrica i clàssica),
p iano i tec lats e lectrò
nics. Harmonia i c o m
posic ió .
6752181 • P A T U F E T
C/ Sant Jord i . 22 674 12 39 • M Ú S I C A I D A N S A
FUSIÓ
C/ Cànovas del
Casti l lo, 20 5S92SL19. . • W A Y - I N
C/ Rius i Taulet 2, pral
Sant Cugat 674 8215 • N O V A U L A
C/ Val ldoreix 22
Sant Cuga t
674 03J1 .
• S P R I N T I D I O M E S
C/Francesc Mo ra -
gas,8 5292264 F R A N C È S P E R A
N E N S
(Jocs i cançons) C o n
versac ió per adul ts. 6751299 • T R I N I T Y
Rbla. Can M o r a 18 6752201 .
ESCOLA THAU
SANT CUGAT ESCOLA THAI: SASTCCGAT.
DES DELS.<Am nus ALS lóAsrs.
ESCOLA CONCERTADA. LSC0US ESPORTIVES. SERVEI DE TRAHSPORT
I HESJAO0R
'.u r.itrp.ljrMn TU WHIIS
ÏAUERSDERBATÍ
• C O A P
CV Villa, 22 58921.15
• M O N O G R À F I C S
C A D A D I S S A B T E
A P A R T I R D E L
10 D E M A I G :
Tafefs d ' r f t o d u c d ó al
g u o Cursos d'escnptura
creatwa
Av.Por ta lde l 'Angel ,1
3wpis (Barcetonal
(A càrrec d'Isabel Sàez
informació i insaipàons
al mateix centre)
412 19 39 c 674 94 35
(1«Í8P0|Í • C L U B N A T A C I Ó
S A N T C U G A T
C/ C a m i Crist
Trebal lador, s 'n 574 !4 53 • E S P O R T S
T E R R A N E U
Cl Sant Anton i , 15 674 62 02 • S Q U A S H
S A N T C U G A T
C/ Sant Jord i , 33-35 67498 62 • G I M N À S
S A N T C U G A T
Cl Anse lm Clavè,
20 Baixos 675 03 51 • U E S C
C/' Canovas del Castillo. 9 e ,'5 23 so
• G I M N À S ESCOLA
S A N T C U G A T
C.'Elisenda, 11 614 61 72 •SANT C U G A T
E S P O R T S S . L
PçaCualre Cantons S N
Tei. 674 30 61
mm-• C A L C R I S P I N
• E U R O P A
CV Al fons Sala. 24 675 52 60 • EL P O N T
C/ Girona. 3
675 CI 75
• F L O R S R IERA
Ptge. Sant An ton i . 13 674 13S1 -675J82C
• FLORISTERIA
S A N T J O R D I
C / S a n t Jord i , 39 674 10 53
• R O S A M . S E G U R A
C/ Sta. Maria. 8
•FLECA LA GARRIGA
Obert to t l'any
R b l a de l Celler, 15 674 7KW __ _
• F L E C A M A R Í
Plaça Borràs, 1 .
Mira-so l
• L A L I O N E S A
C/VaWoreix . 79
674(17 71
• F O T O V Í D E O F.R.
Rbla. del Celler. 93 674_Z9fi8_ • J . L L A M A S
C/Valldoreix, 14
• Z O O M .
Centre d e la imatge
C / S t a Maria, 14
675.56 74
• F U S T E R I A
EBENISTERIA. 6996748-£74 TDffl • F U S T E R I A
EBENISTERIA LS
C/ Camí de la Creu,
14 - ba ixos 1a
5894753
ÍFWfE • A N T O N I C A M P O S
C / F r a n c e s c
Moragas , 21 6740182 • J , M I R E T
Mercat d e Torreb lan
ca, pa rada 1 -42
6Z5 5353
MtlísiiTEitcA • G E R D
Plaça Pere San . 9 674 00 60 • S U P E R - N A T U R A L
O/VtsernCfeé. 1 Cbert
terrbéateabtelada
675 59 53
• H I D R O F L O R
Av. Joan Borràs, 54.
Valldoreix
674 75 98
• HÍPICA CAN CALDES
Masia Can Caldes, s/n 589 00 45
• HJPtCA SANT CUGAT
Av. Cor ts Cata lanes -
Finca La Pelleria 6742335 • H ÍP ICA S E V E R I N O
Pg. Calado, 12
674 I I 40
• EOUPPOS
cl S1. Bonaventura, 24.
Sant Cugat
• F I N Q U E S B A C H S
Cl Hospi ta l , 41 589 03 07-5aí 5891104 • F I N Q U E S
G I R O N E L L A
PaBdrjfHosfÈtlO 6747254
• F I N Q U E S SAKA
C/Val ldore ix . 60 674 67 15 - 589 33 a6 • R IVER I M M O B I L I À
R I A * S E R V I C E
PI. Octavià
539 54 54
• F I N Q U E S S A N T
C U G A T
C/Dr . Muri l lo, 14 674 06 97
• F I N Q U E S S E R I N
Plaça Augusta .
4 - ba ixos
674 12 04 Fax 674 11 81
• Ò R G A N
Plaça Octav ià , 7
6743208
• A R E N A S A N
Especial i tats en llo
guers.
Endava l lada21 bxs . Tel. 58945 66
• 1 0 1 P ISOS
Sant Cugat
ral 589 73 74
C/Sl . A n t o n i , 10
I Plaça Barcelona) Tel. 675 17 01
F I R O M E
C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona)
Tel. 675 17 01
F I R O M E
3 Fincas
Sant Cugat .-t,lmim<íniui>/í ile fí'Kii*
API COMPRAS VENTAS
ALQUItERES
VALORACIONES
ASESORAMIENTO
O Doctor Murillo, 14 Tel. 674 OS 97
• A P P L E C E N T E R
Plaça Unió, 3 58933 00
• P R O G R A M A C C É S
C-' Sant iago
Rusinol, 14 675 15 56
• V A L L È S T E C -
N O L Ò G I C
Plaça Unió. 3
• TALLEDA R I C O M À
Cl Ba lmes, 11
• G A R D E N
R O C A M O R A
C/L lace res , 12
674 36 94
• JOGUINES M A R G A
CV Sta. Mana. 44
jdFfSMOTíaes • A N N A FUSET
J O I E S
C/Sant iago Rus»ïol,45 589 50 72 - 589 50 12 • JOIERIA A U G U E T
C/Sant iago Rusinol,40 6Z15854
• JOIERIA MIREIA 'S
C/Val ldore ix , 33
£74 99 40
• JOIERIA S P A D A
C / B a l m e s , 3 9 - 1 rd ta . 589 55 49
• S A N B E R - 5
C/ Anse lm Clavé, 2 0
674 45 71
KifB • A D M I N I S T R A C I Ó
N Ú M . 1
C/Val ldoreix. 67 A 589 47 42
• A D M I N I S T R A C I Ó
N Ú M . 2
C/ Major. 33
(Junt Monestir)
674 01 74
' RES IDÈNCIA S A N T
SALVADOR 3a Edat
C/ Sant Salvador,
47 - torre
£74 4223
• M A R M O L E S I
G R A N T r O S G U I M A R
C/ Stravinski, 8. Pol .
Can Jardí. Rubí 5880501
• M A R M O L E S
S A N T C U G A T
C/ Can Fatjó dels A u -
rons - C/ C a m p o a m o r ,
1 2 - N a u 3
675 5108
• ATER B L A U
Av Torreb lanca, 2 589 1 9 3 '
• M A R C S VALLÈS
Cl Vallès, 23
675 4943
• S O L S O N A
Cl Rossel ló, 2
• M A T E R I A L S DE LA
C O N S T R U C C I Ó , FO
A P
Cl Rius i Taulet, 27 674 05 03 • S U M I N I S T R O S
VALLDOREIX
Cl M o s s è n Jac in t Ver
daguer. 107 674 149Ü . .
• M R W
C/I ldefons Cerdà,4 lo
cal 11 675 10 11
• L A PERLA
Cl Major, 3
• C A S A J U A N A .
Galeries Sant Jordi .
Cl Sant iago Rusinol ,
37 - C Major, 6 5S92232
• EGA M O B L E S
C/ Cànovas del Cast i
llo. 2 - local 2
589 00 14
• C A R R É M O B L E S
C/Francesc
Moragas, 33
674 09 95-574 15 50
rMOBlESJARQí • I N D U B R U C
Av. Ragull . 9 -19
589 0023
• A R W E N B O U n O U E
Cl Elies Rogent , 52 589 61 63 • BLUE M O O N
CV Major. 16. Horan:
9 .30-13.30 h
16.30-20.30 h 675 02 67 • C A M P M A N Y
C/Val ldore ix , 16
C /Mar to re l l , 15 674J4Í2. . • E S T E L A
C/S ta . Maria, 18 62553Ü9
• P A P A R A 2 Z )
PL Dr. Gates , 2 625JH52__ . • T O T P U N T
C/San t Antoni, 19
6740097 • V O R A V I U
Sant Antoni, 25-27
•CASTELLVÍ HONDA
C/Rosse ·ó , 15
S89J2ÍÍ_ • R E N A U L T - A C E R S A
Ctra. Cerdanyo la , 55
• T A L C T a l e r s C B o r r e l 6
ÜSÍU3UUSZ4J34Z5-•TJvta Exposició i
Alfons Sala 36 Tdtt'x·a
• M O T O S ÀLVAREZ
O S a r * D o r n è n e c h ^ 8
Tel. 6740636
• R A N G O 1 0
a Pous, 1 3 - local 1 67S5Z55. • V A L L È S N E T
C / S a n t Ramon, 4
6745918.
• M A V I objectes d e
regal i UjutBna
a Alfons Sala, 12 Bot i -
g a 3 675JM54. •FIOTTO C/ Sant Jordi, 32 589D6fl5_
• T H E C A R T O O N
C E N T E R
C/ Martorell, 1 - cant.
C /S ta . Maria vam™ • L A FESTA
a S a r * a ^ r \ j s r r o l , 8
6Z5J3JÜ
• F O R M A S P E R R U
QUERIA
C/El ies Rogent. 18 A l a
tocar mercat Torreblan
ca) 6754006 • T A B O A D A .
PERRUQUERIA M A S
CULINA
Rbla. Can M o r a 10 589 5785
• PERRUQUERIA
C A R N É I B O S C H
Cl Francesc
Moragas, 29 589 60 88
• P E R R U Q U E R I A
D U R D A N
Cl Santiago Rusinol, 2 -
ent j .2 67523 53
• P E R R U Q U E R I A
PRESENZA
C Martorell, 20 5S94£51___ • P E R R U Q U E R I A PA
TRÍCIA M A R f N
C / S t a Joaquima, 18 67406155
• P E R R U Q U E R I A
N U E V A t M A G E N A N A
Y E N C A R N A
DepHaciones, Limpieza,
aromaterapia
S t U o r e n ç , 7
67462J8
• P E L U Q U E R I A A N A
Camí de la Creu 14
Baixos. H. ccnvemdas
,«9,1583 • P E L U Q U E R I A
L O U R D E S
C/Mones t i r 33,
entresol 4 674 4n?>!
218 1996
OPÜQUES •TEIXIDÓ ÒPTICA C Sant Jordi , 3 0 589449
•COPERSE Cl Sant Esteve, 11
67462 39-908 SS 8381
674 53 35-674 5104
SABAÍFJES • REPARACIONS DE
CALÇAT i còpies d e
claus
C / S o l ,
Mercal de Torreblanca 674 00 14 • S A B A T E R I A
BOLONIA
C/ Sant Jordi, 24
58929 54
• T A T E R S
0 Sant Antoni. 62
675 55 06
•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc
Moragas, 6 67532 74
• REPARACIONS DE
C A L Ç A T
i còpies d e claus
C / S o l , 16
6749037. _
1 ?=SÉUÍW: • A U X - V Y D
c/A l fons Sala, 50
• T A L L E R
E L E C T R O S O L
cl Sol, 19 674 36 8S
• T A L L E R M E C À N I C
P. C A N A L S
c / S a n t U o r e n ç , 2 7
"74CTIW
• T A L L E R S TORNER
Plana de l'Hospital, 35 62Ï69SI • T A L L E R E S M E N A
• F E R R O N
Jardins i Piscines
Cl Rus i Taulet 20
67A6&47
• P N E U M À T I C S
S A N T C U G A T
ClPceekn d a v é ,
16-18
• P O L L E R I A
S A N T C U G A T
Merca t To r reb lanca
pda . 1-5
675 13BS
• C O N S T R U A L P A
C / S t a Mar ia
9 - 1 r 1 a SS9 0 Í Í 1
•ccterwjcooNES Reformes torres noves 6746308 • D 4 C O N S T R U C
C I O N S
C/VaJWoreix, 10 674 6598 • M A R C O V E
C/San t Esteve, 29 674 0507
• P R O M U S A
Av. Torreblanca 2-8 5891732 • S E R R A L L E R I A T E
RRA I C O M A S C 3 .
C/Mozar t , 9,
Barcelona
• I N S T A L A C I O N E S A .
Z A M O R A , S J _
C/ Mossèn C h t o r Ver
daguer, 18.
Valldoreix
• M A N T S E R V . S A
Av. Cata lunya 18
67460.58
• M A I L I N G VALLÈS,
S J _
C / Sant Domènec,
1 0 - b e i x o s
• L A B R A S E R J A
H . P e r e S a n , 6
• C U C A R R Ó
C/Santiargo Ruano), 3 0 67455J0..
• N E N S
C/Endeva«ada,12
• A R P A U
C/Valldoreix ,45
• D O N A T E T O T P E R
LA LLAR
C/MARTORELL 49 6740023 __
• P E R Y B E N
Cl Valldoreix, 45-47
Torreblanca, 13
6745301
• M R T E L E C O M
Telefonia i
comuri icacions
Carretera de
Cerdanyo la 49
-MQfi7r»
• L Í N E A DIRECTA
Cl Enrique Granados,
1 5 - t o c a l 8
• T INTORERIA S A N T
C U G A T
a Sant Antoni, 1 Í Z < J i f l 2 _ . • T I N T O R E R I A SANT
C U G A T
aSaríagoRLJSirW.35 6 7 4 I 1 8 3 „ • TINTORERIA SANT C U G A T
Rbla Fübatalada 34 6752228 • T INTORERIA SANT
C U G A T
a Alfons Sa la 2
674ÍÍBZ. ._
• A S S O C I A C I Ó R A
D I O TAXI
• V IATJES
E U R O C L O T
Merca t Torreb lanca sfloir):*
• U S S t A T O U R S
a Plana de
l 'Hospital . 10
589 6150 -Fax 589 59 65
MOTES - C A N S A L A D E R I A
J U L I A N A
C/F rancesc
Moragas , 26
674 0881
• O R N A L L A R
C/ Martorel l , 59 - cant.
C / A l f o n s Sala
67544 96
U S /CANTONS Divendres. 1 > de setembre de 1997 Classificats 27
ÀTICS •ÀTIC ESTACIÓ 4 hab.Bany í lavabo amb dutxacuina offi-ce,terrassa,saló-men-jador ampli.jardí amb piscina comunitària i park. 589 73 74
(101 PiSOS)
•ÀTIC DÚPLEX. Zona Mercat Nou 120 nf + 20 rrí terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia cuina «offi-ce», 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i climalit, park i traster opcional preciós. 22.000.000 67533S5-5»26_41 • PISÀtJC. C/ Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dubta, 40 m2 de terrassa, 1 pi. de pàr-quing. 22.000.000 674 77 76
• PISOS A ESTRENAR Z. Centro, 3-4 dorm, amplio sa-lón-com. 24 m* cocina lavadero, 2 banos compl armarios emp. calef. terraza 2 park.. Todo ext.. A partir de 28.950.000 pta. 674 7254 (Jnmarba,-SA) •PARC CENTRAL COMUNIDAD DE PROPIETARIOS, 4 dorm, gran sakbn-com. de 32nf coc-off. de18rrf ,2banos compl. gran terraza, jardin particular, armarios emp. 2 park y trastero. Acabados 1* calidad. a partir de 37.600.000.-IVAincl. 674 7254
(Fincas Gironella) •COLL FAVA Pisos de 2 a 5 dorm, pi. bajas y dúpiex. Amplio salón-com, coc-off.,2 banos terraza park y trastero. Acabados de calidad. z. comunitària, a partr de 16.000.000.- ptas. 674 7254
r^íicas_GtaaalaJ
•FRENTEAMBULA-TORIO.3 dormitorios, salón-com. cocina, lavadero con patío, armarios empot.. Todo refor. Se vende con muebles. Todo en muy buenestado. 12.600.000.-pta. 674 724*
•PLADELVINYET. 4 dorm., gran salón-com. con chimenea, coc-off, lavadero, bano completo, aseo con ducha reformado, arm. empot. parquet todo el piso, terraza de 32 rrí , park. todo exterior. Muy buen es-tado. Z. común. con jardin juegos infantües y piscina. 35.700.000 pta.
674 7254 (BncftB Gimneia) •Z.AMBULATORK) COLL FAVA. 4 dormitorios, gran salón-com. con chimenea codna-off, 2 banos compl. 2 terrazas, 2 park En perfecta es-tado. Todo exterior. Muchosol. 27.600.000.-pta. 674 7254
(Fmcas.Gironeta)
<m
§mmm i • CASA ADOSSADA 240 nf, a prop estació, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6ií4l2à • SANT CUGAT. Casa 3 hab., totalmen-te reformada, financia-ble. sin entrada. Trato directo. 16.000.000 ptas. iAprovéchala! 5898701 (
Finques Roca)
• ES VEN LOCAL de500nf. 570 12 55 (Finques Roca) • EMPRESA NECESSITA LLOGAR MAGATZEM, de200a500m2.Z. entrades a Sant Cugat fàcil accés, càrrega i descàrrega. (Srta. Maribefl 6740839
• 2. TORREBLANCA Places de park. des de 1.700.000,-(Inmarba SA) 674 77 76/
• FIROME Venta pisos Comunitats de propietaris Comprem solars L6Z5/70!
•CONJUNT RESIDENCIAL Set-Vai Valldoreix. A cinc minuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada 3 Banys, Estudi 30 m2, Park., Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i drstribució al seu gust 42.503.000,-T67S I70T
• 101PBOS UnrramifarsAJosa-dss,Duplex a totes les zones desde 21.200.00. -pis, fins a 150.000.000.-pts zsaazuà
•PARK CENTRAL Pisos de nova construcció. 3 hab i 1 suite, 2 banys comptets.te-rassa coberta de 15 ny.cuina office amb safareig.Totalment ex-terior.park + traster 28.500.000.-pts (101 Pisos) saamià • PtS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, parquhg opdo-nal.14.500.000,-675 4324
(Som) •P IS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat 2 dormitoris. 13.500.000,-674 1204-674 I I 8) (FkTQfJBSÍ
•CANGATXET
En construcció pis de 3 hab i 1 suite.bany i lavabo, cuina office amb safareig.jardí comunitari amb piscina,park. i traster 24.400.00.-pts 589 73 74
(101 PiSOS) •P IS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000,-67543 24 (Senil) •SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i
12.700.000 ptes. (Finques Roca)
• CENTRAL PARK, Obra nueva 90 rrí + 25 rrí Tza, Jardin común con piscina, sób 9 vecinos, 3 hab., 2 bartos, 22 rrí de salen, muy soleado. 22.500.000 ptes. (101 Pisos)
• PISCANTONER 85 rr í+8 rrí 3hab.,salóde20 rrí.cuina office, park.. 13.800.000 ptes. (101 Pisos) 5SS_73 74 • APARTAMENT DUPLEX CÈNTRIC de dos anys.1 sufte, 1 estudi de 14 rrí.cuina equipada,safareig,soià rium 16.800.000.-ptes (101 Pisos) SB373JÀ
• SÚPER CÈNTRIC 122 rrí, sató de 26 rrí, 4 hab, 2 banys.cuina i safareig,armaris em-potrats. 17.900.000 ,-(101 Pisos) 58223J4_
• RHJSITAULET, At. 100 rrí, 3 terrazas de 16 rrí (1 solàrium), salón25rrí,4/5hab., 2 bartos, Park. y trastero hclukJos. Totarnent reformado. Mijchísrno sol.
26.000.000 ptes. (101 Pisos) 589 73 74 • SOBREÀTIC 63 rrí de terrassa, 2 hab.bany.reformat, ideal parelles 12.0O0.000.-pts (101 Pisos) 5897374 •C/.MARINÉ130rrí. Menjador-Estar 35rrí 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equip., Safareig, Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble), Traster, Armaris encastats. Calefacció, Fusteria ext. d'alumini, Jardí com. amb piscina. 33.000.000 Ptes. (Frome)
fi25-!7_fll
• C/ DOCTOR MURILL0130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrí, cuina -offoe», 2 places de park.. Z. comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 ptes. tni·nm.RTfiaro (Imdesa) • C / RHJSITAULET 160 rrí, 4 hab., 2 banys, saJó-rnenjador, cuina -office», terrassa, pi. de park.. 27.500.000 6745704-675 4302
• C/ SANTIAGO RU-SINOL110rrí,4hab., 1 bany, 1 lavabo, saJó-menjador, cuina «office» nova, terrassa, pi. de park.. 24.150.000 6745ZOÍ £Z5_í3fl2
• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., asaoielBt en casa amb jardí. 589 74(0 (Imrlqsa)
• PIS 110 m\ 4 hab., 2 banys, parquet armaris, park., alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 6Z5Í3.24
•P tSDE120m , , 4 dormitoris, 2 banys, mort bona vista, parit. 22.000.000 674(204-674(18) (Fnrf*xQnra)
•PISOS OCASIÓ.
Z. Monestir, 75 rrr, menjador 20 rrr, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 nf, ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000 675 33 55 -5892643
(Serio; •PLANTA BAIXA amb jardi a z. residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, parit. 38.000.000 6741204-674 Jí 87
(KSA Gestió Inmobi-tiana)^ • RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 rrí, 3 hab., molt sd. 7.250.000 69965 48
ÍSeóU •RUBLAv. L'Estatut edif. nou, 85 rrí, 3 hab., bany i lavabo. (Calefacció. Etec. Entrada 3.000.000. Resta hipoteca. 58840(7-58854 99 CJrjCUSaJ • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Dúplex de 118i135rr í .De4a5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefacció, gas, pocs vers. Acabats de qualitat. Park. opcional. RFA. Nous 14.200.000 588 4 0 ( 7 - 5 8 8 5499 (Finques VaUhrmfíit) • RUBÍ. C/Duran i Bas, 90 rrí, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de park. opcionals. 10.500.000 69965 48
•PBNOUaCoa Fava, planta baixa, 103rrí, 3 dorm. dobles, jardi particular de 97rrí , calefacció. Possibilitat pàrking. 21.400.000. ptes 67467(5 (tnnma) •TOCANT ESTACIÓ, FFCC St Cugat prs usat 90 rrí, molt tranquil, 3 hab.mott bo par llogar. 13.750.000. ptes 674 6 7 ( 5
(Finques Saca)
• À t Z. MARAGALL 160 rrí, 4 hab., armaris encastats, 2 banys, calefac., parket, llar de foc, terrassa 18nf, tot exterior, park. i traster. 27.000.000. 674 67 (5 (Finques Sara) _
• A100 m. ESTACIÓ de St. Cugat casa de 6 hab., jardí particular, aiUada No té park. 50.000.000 pts. 674 67 (5
(Finques Saca) • À 200 m. ESTACIÓ St Cugat Triplex 300 rrí 4 hab. 3 banys, park. 2 cotxes, 2 tras-ters, assolellat. Jardí i piscina comunitaris. Molt ban equipat. 65.000.000 pta 67467(5 (FntjuacSarg)
• CASAABELLATE-RRA Predosa 500rrí construís, 1000 de jardí, 9 hab. menjador 50 rrí parint, calef., banys, park. 67467(5
• CASA ADOSSADA Z.ALTA150rrf, 3hab. +estudi, 2 banys jardí particular. Park. calefacció, parket, llar de foc, 1 ase-os, terrasses. 27.000.000 pta. 674 67 (5
(FlnquasSaca) • rOCASrÓNl Directo propietària 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Rnanciación: 45.000 ptasVmes, sin entrada.A14min.de Barcelona 58984 60 (Bt, • ST.CUQAT.Rso, part. a part, cerca es-tación. rOportunidad! Diversas posbüidades de finandaoión, muy hteresantea Uamar al sssajfl • ST. CUGAT. Sri gtos. de corarato, piso 4 hab., beJcon, exterior y soleado. . rOportajnidadl Uamar al 589 74 ió
• ST. CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. iOcasión! 5298701
•DESPACHO. Z. Can Ganxet. Sup. 62 rrí Diàfono, total-mente exterior, mucha luz, suministros con-tratados, ascensor,partt. Alquíen 65.000 ptas. 589 45 66
(Arenasan) •DUPLEX NUEVO Z. Centro. Sup: BOrrí. 2 hab dobles, 1 aseo,1 bafto^al-com.cocina equp.armarios y focos empotrados,calef.elec tricatrastero. Alquiter 80.000 ptas. 589 45 66
(Arenasan) •DESPACHO NUEVO C/Endavaladaaa( junto mercado Pere San).Totarnente exte-rior.muy luminoso.Sup: 64 m ' , 1 asec^suministros contratados. AJquüer 75.000 ptas. 589 45 66
(Arenasan) •PISO NUEVO. C/Abat d'Avinyó (z.monasterio) Sup. 80 rrí, 2 hab. dobles, 1 bano completo, reci-bidor.Salon-com. amplio y luminoso.cocina equipada, 1 lavadero, calefacción de gas to-talmente ext, suministros contret Alquiler 75.000 ptas Park. opcional
589 45 66
( Arenasan) •PIS PERA LLOGAR A La Floresta 70rrí 3 hab. 53.000 pta 23765 72 4 (524 74
ífincas Cahret) •PISO CON TERRAZA Z.Monasterio.Sup 90rrí.+ tza70mi., 3hab.dobles, 2barV»,arnpiosal-com., coc-off, galeria totext.calef.gas.sum.
contratados.Aiquiler 90.000 ptas. Pàrking opcional 58945 66
(Arenasan) • TORRE. junto estación Mira-sol con o sin muebles, 3 dorm, amplio sal.com. con chimenea, cocina cuarto bano, aseo, lavadero, despensa, calef. doble vkj. Jardin de 585rrí 157.000. -pta 674 72 54
(Fincas Gironella) •ÀPARTAMENTOS ajquüer. Con o sin muebles 1 -2 dorm, sal-com con parquet cocina bano compl. terraza parit opcional. Desde 50.000.-pta 674 7254
(Fincas Gironella) • Z . CENTRO 4 dorm, sal-com. cocina lavadero, bano compl. aseo, galeria csJefacc. 75.000.-pta 674 7254
(Fincas Gironella) • J U N T O MONAS-TERIO C/ Plana de l'Hosp.2 dorm. con armarios, sal-com. con parquet bano compl., cocina terraza todo exterior. Muchosol. 65.000.-pta 674 72 54
1 Fincas Gironella)
mmwmm "EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors festes infantils. Pallassos, titelles., un regal inoblidable
674 30 9 1 - 3 ( 9 5 8 76
•SI VOLS SER BASTONER: Si tens més de 5 anys i vofs ser bastoner.ara és el moment Vine a l'Esbart a ins-crluretdeldia15al19 de setsmbre.de 6 a 9 de la tarda •NECESSITEM persona responsable ncVa par cafeteria Sant Cugat
589 7322
Í T S S - :
JÏÏTÍ
M»
Cirurgia • OR. FERNÀNOEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Ssnitas. Av Torreblanca, 2-B.2n, Al . Sant Cugat. 0 589 47 00
Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, laserterapia cl Santiago Rusinol, 2, antol 1a Sant Cugat 9 674 15 26
Dietètica-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica. Hores convingudes, c/ Francesc Moragas, 25-27. tr 2a. Sant Cugat. g 589 13 07
• ORA. M . O O M W G O GALLART Medicina general, dietètica. Dilluns, dimecres i dijous, hores convingudes, d EndavaBada, 21, ler pts. Sant Cugat. n 674 63 2 9 / 589 2 9 95
• C E N T R E D'OBESITAT I M E DICINA ESTÈTICA Ora Arma R. Cerdà • Dra, Rosario S«-gsrna • Ora. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torreblanca, 2-8. 2a planta, desp. ft-9. 08190 Sant Cugat. » 5 8 9 4 3 5 7 -5 8 9 4 3 5 8
Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Flate Asisa c/ ViHà, 49. Sant Cugat, « 6 7 4 4 8 7 2
Metge capçalera • J . R . ESQUIROL CAUSSA Genatrií. Av. Tomtbianca 2-« Ass. sanít. Agr. Mútua, Sàrtitas. M.
F«*c, Prav., Mut. HGC « 5 8 8 3 9 2 8 . t r 9 0 9 3 3 1 0 8 0 Urg.a4h,domlctt.
• Dr. MONTSERRAT GARRKSA Metge de capçalera. Vísïes a rfomfci»-rnú-tues. Major. 36,2n. Sant Cugat. H6740025
Mútues • U N I O N M U S E B A I B E S V I C O . Mútua d'accWents de treball nüm 271 Plaça Augusta, 3. Sant Cugat. « 6 7 5 1 0 0 2 F a x 6 7 5 1 0 0 2
Odontologia • CÜN3CA PARC CEKTRAL. Dr. Thierry Hascoet. Odontaestomatoio-gia. Ora. Nathha Vergnas-Baqué.Orto-dancia. C/ Joan Miró, 16. Sant Cugat. « 5 8 9 5 9 4 2 U r g - 9 2 9 3 9 4 8 7 6
• CENTRE DENTAL t OAIIRÚR-OtC Av. Catalunya 81, baixa*. Sani Cugat P 5 8 B 0 O 0 0 F W 5 8 9 0 3 1 3
• CÜNJCA OEMTAL AUTRAN Odomotogla general, implantologia, pròtesis, odontopedtítría ortodòncia mútues. Av. Torreblartca, 2-8, 2a, 11. Sant Cugat.« 676 0 8 0 3
• CLiNJCA DENTAL M A Y O R Odorrtotogta general, ortodòncia, «n-pjantotogjaodonwpecaarrta. De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i d * 16 h a 20 ï i . Majtir, 23-25, 1r. 3a. Sant C u g a t « » T * fZ 4 0
• CtfNtCA DENTAL trOmOOÒHCtA Doctor Ftaínsf Brandí. Ortodòncia exclusivament nens i adults. C/ Santa Mana 9. Sant Cugat. « 5 8 9 7 0 4 0
• CLÍNICA ORTODÒNCIA i DES-FUNCIÓ TEMPORO-MANDtBU-LAR Av. Torreblanca 2-B< 2rt A, despatx 6. Sant Cugat.» 5 8 9 0 3 9 8 • 675 2 2 12 •
• DR.CARLOSROSSETTI Odontologia nana i adults.. Rbla flibataltada. 20, t r 3 a Sant: Cugat.
«674 7216
• DRA. LUZONOO CHnica dental ínfantit. Exclusiu nens i ortodòncia c/ Francesc Moragas, 5, en-tjesol. Sant Cugat.» 674 05 08
• DRA. M. J A U M E SAURA Cínica dental Dtadv,9-13hi16-30h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 2 3 3 5
Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Conveni amb les principals mútues C/ Santa. Maria 10. Sant Cugat « 5 8 9 5 1 0 6
Otorinolaringòleg
• OR. FERRAN FERRAN V l U Winterthur - Previasa - Assistència sanitària Medifiac. Francesc Moragas, 48. errtr. 2. Sant Cugat « 6 7 5 4 8 5 3
Pedagogia-Logopèdia • SEGONA VlftALLONÚA Pedagogia logopèdia Problemes fan-guatge i aprenentatge C/ VHIà. 5-7, 1r 2a. Sant Cugat. W 5 8 9 1 2 1 5
Pediatria • JOSEP M . C O R O M I N A S C A -SARAMONA Pediatre, asma infantil. Horas convingudes Ftola. RibataSada 20.1r 3 a Sant Cugat « 6 7 4 7 2 1 6
• ORA. EUGÈNIA F D E 2 U 3 0 U L A PFAFF. Pediatirta. Sanías, Ca>a Satud, Agrup. MUT MEDtFIAT Av. Catatunya 22,1r1a Sant Cugat. « 5 8 9 3 1 1 3
• W U R CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. To-
rreblanca 2 - 8,3r pis. Sant Cugat « 6 7 4 57 9 8 - 5 8 9 35 4 8
• D R A ANNA PUJIBET1 CALDES Pediatria. Vitalicio Salut Mapfr». ffnda-vallada 21, ler pe. Sant Cugat. « 5 8 9 2 9 9 5 - 6 7 4 2 0 79
Podologia • JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, piantjUes ortopèdiques, papllomes cirurgia del peu. Hores a convenir « 3 2 5 4 1 7 5 - 9 2 9 1 6 9 5 3 6
Psicologia • C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de ia parla Nens. adolescents i adtUs. Av Catalunya 21, 3r 1a SantCugaL « 6 7 4 36 73
• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d'aprenentatge, Vil·la 5-7,1r 2a Sant Cugat. « 5 8 9 1 2 1 5
• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia Pla;*. Or. Galtes, 5, 2rt, 3a Sant Cugat. « 5 8 9 4 0 5 1 _ _ _ _ _
• M . ANTÒNIA EOUAROO CARD O N A Psicologia ctmica. Rbta Can Mora, 1. Sant Cugat « 5 8 9 4 3 4 4 - 4 3 0 9 6 25 -
• ORA. PALERM Psicologia. Ansietat, depreslo, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència psicoteràpia. Hores coflwigudes. c/ Francesc Moragas, 25-27, 2n ta. Sant Cugat. « 6 7 4 3 6 5 3 - 4 1 8 4 8 4 8
Pulmó i cor • Or. JOAN VALLDEPERAS COMBAS
Pulmó i cor. Major, 36.2n. Sant Cugat « 6 7 4 0 0 2 5
Tocoginecoiogia-Obstetrícia
• Dr. JUAN JOSÉ G Ó M E Z CABEZA Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes. Francesc Moragas, 26-27, 1r 2a. Sant Cugat, tt 5 8 9 1 3 0 7
• Dr» . MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cugat.« 589 13 07
• DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAI-ZAN Tocogtnecolagia. Hores convingudes Av Catalunya21.*t l a Sant Cugat « 5 8 9 4 8 0B Particular: 6 7 4 74 0 9
• D R . E N R t Q U E C A Y U E L A FONT Ginecòleg, obs4atríc*l·4oografia esten-iitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3i 3r 2a Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 F a x S 8 Q 1 1 4 5
• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av. Torreblanca, S, 3r i. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 6 8
Traumatologia • O R . J O A N C A S A N O V A SALLARES Traumatologia, ortopèdia ASC, Previasa, Medytsc Av. Torreblanca, 2-8,2a-1t>. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 8 8
• ML. GOZZJ DE LA T O U B ROY O Traumatologia Columna! esquena Av. Torreblanca 2-8. PoSeSnic. Sant Cugat « 6 7 S S 7 5 6
• JOSEP DOMINGO P £ C H Trattm«tok)9ía ortopèdia Assistència sanitària Previasa Mèdytac fWWtBic
Institut Psico-Mèdic
Sant Cugat
• Unitat de Tractament de
l'Alcoholisme.
• Psicologia Clínica i
Psiquiatria. Psicoteràpies,
Depressions, Parelles
• Servei de Toxicomanies.
Drogues de disseny.
Cocaïna. Manteniments
amb Metadona
Patologies associades al
consum de drogues
• Servei de Transtorns
d'Ansietat: estrès, fòbies...
• Unitat de Tabaquisme.
Joc Patològic
IRK U I I H H O \ R I . U
589 37 87
INFORMACIÓ
KB0NAUTZADA
Av Torreblanca, 2-8, 3r A
desp.ll 12
Sant Cugol del Vallès
email:impross@carnbrescat es
28 Economia FXS ÍCAMOVS Divendres, 12 de setembre tie 1W7
Rr'i'H BOI.I.INÍÍKR
-SwrtCugat-
- Quines característiques té el darrer producte que Gestetner ha llançat al mercat? - "Kl nou model Gestetner 9766
és un fax làser molt adient per a produccions baixes. Per primera vedada, el mercat té a la seva disposició un producte que li permet substituir el fax vell. que era tèrmic i que oferia una qualitat inferior. per un amb memòries que utilitza paper normal." - Quin és el producte més in
novador de Gestetner? - "Kl producte més innovador
de Gestetner és potser el modular. que vam llançar ara fa uns mesos. Està basat en la tecnologia digital que supera el s is tema analògic. Nosaltres vam començar a investigaria tecnologia digital ja a principis dels 'JO, i quatre anys més tard vam presentar el primer producte modular amb fotocopiadora. fax, impressora i escàn-ner. Kl nou producte és, des del punt de vista tecnològic, perfecte i te molts avantatges, ja que permet incorporar les funcions -fotocopiadora digital, impressora làser i fax- segons les necessitats. Kl seu preu també és molt important, ja que rebaixa tres pessetes el preu d'una impressió normal. Al llarg de l'any això són estalvis de milions de pessetes." - Quina és la relació de l'em
presa amb el medi ambient? - " Io tes les màquines poden
contaminar d'una manera o altra. I.a fotocopiadora és potencialment la que més afecta el medi ambient. Ks tracta d'aconseguir <|iic Ics màqu ines no contaminin
0 contaminin al mínim possible. 1 )es de fa temps, hi ha un departament de l'empresa a Londres que es dedica a estudiar els temes de contaminació a les nostres fàbriques, com també l'embalatge o el tònet dels productes. Kls alemanys, que són els capdavanters en aquest tema. fan un control del nivell de contaminació dels productes per vendre'ls en el seu país. Iots els productes de Gestetner han superat aquestes proves. Les nostres investigacions van dirigides a la protecció del medi ambient. Així, per exemple, tots els embalatges són reciclables. el plàstic de les carcasses es reutilitza després per a altres productes, es tracta el seleni dels tambors que és altament contaminant, ete. També intentem eonseienciar els nos-
Les empreses, Gestetner
David Manchón, de 33 anys, és el director general del Grup Gestetner Espanya des de l'any 1994. Va entrar a l'empresa dos anys abans com a director del sector financer després de t rebal lar a Schiffenhaus Industries dels Estats Units i a la Consultoria Estratègica i de Gestió de Canvi de Mac Group, Germini.
DAVID MANCHÓN. Director general de Gestetner Espanya
"Al Vallès hi ha una gran
preocupació tecnològica" d'aquí controlem la Península Ibèrica, les illes Balears i les Canàries."
- Per què Gestetner va escollir Sant Cugat? - "Buscàvem una ubicació on el
terreny no fos tan car com a Barcelona, bones comunicacions per al transport de les mercaderies i per als treballadors i una selecció de personal adient amb un nucli de població bastant important." - Sant Cugat és un municipi in
teressat en les noves tecnologies? - "Al Vallès hi ha una preocupa
ció tecnològica molt important. Ui va haver uns anys en què les institucions ho van impulsar. Jo crec que ara s'han adormit una mica. Per exemple, la zona verda de davant de la nostra empresa, que és de l'Ajuntament, es eon-verteix en una espècie d'aiguamolls cada cop que plou, i s'hi ha d'entrar amb xanques. Fa tres anys que intentem que l'Ajuntament ho arregli. Abans tot van ser facilitats, ara no hi ha interès polític. Al nostre municipi hi ha una gran activitat entre les empreses que som a la zona i intentem que hi hagi una bona comunicació. Ara s'estan mantenint converses entre les empreses per impulsar interessos que ens pertoquen a tots però sense la participació de les institucions."
^ "Els nostres esforços esl·in dirigits apromoure equips digitals". Foto: A.fí.
tres clients de la preservació del econòmic de l'empresa dels darrers anys? - "Els últims quatre anys s'ha
produï t un gran c re ixement . L'empresa va facturar l'any 1993 2.700 milions de pessetes, mentre que el 1996 va registrar-ne 4.040 milions. Enguany esperem tancar amb 4.350 o 4.400 milions en funció dels darrers mesos de l'any, que acostumen a ser molt forts en aquest sector."
- La competència en aquest sector és molt gran?
- "Sí, potser és dels sectors que té més competència. Per història, a Espanya hi ha moltes empreses que distribueixen els productes i, a més, existeixen moltes marques diferents . Però aquesta competència, que és sana, ha produït una selecció natural on els forts quedem i els petits i mitjans a poc a poc desapareixen. Ara es dóna també un canvi tecnològic amb el món digital. Així, s'obre el ventall de competència a altres empreses."
- La central de Gestetner es troba a Sant Cugat i distribueix els productes a tot l'Estat espanyol. . . - "Sí, aquesta és la central i
després tenim 13 delegacions repartides per tot Espanya. Des
medi ambient, com ara una campanya que vam fer a Ics escoles amb un còmic que explicava la història del paper."
— Qui compra els productes de Gestetner? - "Els nostres productes van di
rigits a qualsevol organització que faci impressions, còpies o que enviï faxos. Poden ser particulars que tenen una oficina a casa, professionals liberals, organismes públics com ara ministeris, conselleries, església, col·legis i altres."
"Les nostres
investigacions
van dirigides a
ta protecció
del medi ambient"
Serveh i facilitats
• Kls inicis de l'empresa es remunten a l'any 1881 quan David Gestetner va crear la mul-ticopista. Després, va introduir el sistema d'impressió òfset. que ha estat el més utilitzat en aquest segle. Actualment. és l'empresa líder mundial en la comercialització i distribució de productes ofimàtics i informàtics que es produeixen a França, Xina i Japó. Els seus productes principals són impressores, duplicadores digitals, copiadores, faxos i enquadernadores.
Gestetner va ubicar a Sant ('ugat la seu central de distribució del Grup d 'Espanya l'any 1992. En els darrers anys. ha comercialitzat els darrers productes que han millorat sempre la gamma anterior, com ara les màquines modulars amb un sistema d'impressió digital. Gestetner també es distingeix pel seu sevei de venda directa. El Grup a Espanya compta amb 1(X) tècnics, 13 sucursals i 140 distribuïdors propis situats per tot el territori espanyol. El servei tècnic està controlat de forma informàtica i tots els tècnics es desplacen amb cotxes proveïts amb les principals eines per atendre les avaries. Gestetner també ofereix un servei d'atenció al client amb el número 900 que procura solucionar el problema per telèfon. Manchón assegura que l'empresa vol que els seus productes siguin els millors i tenir un bon servei. El producte i la seva postv enda són els dos pilars fonamentals de Gestetner." / R.B.
- Quina és la r e l a c i ó del preu-qualitat dels productes de Gestetner?
- "El preu-qualitat és, sens dubte, dels millors del mercat, ja que si no, no hauríem assolit els nivells de creixement tan bons. " - Quin ha estat el balanç
ABRIMOS TODO EL iMEDIODIA
W E SPEAKENGLISH
, V I A J E S
G R U P O DE A G E N C I A S
DE VIAJES DE NEGOCIOS
Bda. St. Sever, 1 08190 Sant Cugat del Vallès
Tel. 589 74 46 • Fax 675 22 29
Horari: de 9.30 a 20.30 h, de dill. a div.
de 10.30 a 13.30 h., diss.
Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació
FONS SOCIAL
EUROPEU
En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes ha de telefonar divendres al telèfon 902 221111 o al 902 22 TO 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessà
L l i cenc ia t s i d i p l o m a t s
Empresa de serveis de formac ió de Barcelona cerca
R E S P O N S A B L E DE CONSULTORIA D 'ORGANITZACIONS
Coordinarà i farà el segu iment de ls projectes
Edat: de 30 a 60 anys. Enginyeria en organització industrial 5 anys d'experiència en la gestió de projectes d'intervenció en organitzacions; enanàl isi i diagnòstic òrganítzatiu i en la direcció de personal Formació en gest ió de recursos humans Anglèsmit jà Carnet B1 i vehic le propi Retribució anual bruta: 3.500 000-4 000 000
Ref : 73298
S e c t o r d ' e d i f i c a c i ó i o b r e s p ú b l i q u e s
OPERADOR/A DE PALA CARREGADORA
Trebal larà amb pales car regadores t ipus
Caterpillar988 o superiors
Edat: de 25 a 50 anys 2 anys d exper iència en lloc simi lar
Vehicle propi
Contracte de 3 mesos. Retribució anual bruta 1.900.000-2 320 000
L iocde treball A lcover (Alt Camp)
Incorporació immediata
Ref: 79321
Sector d e m u n t a t g e s , i n s t a l · l a c i o n s , m a n t e n i m e n t i r e p a r a c i ó
Empresa de fabricació i muntatge de peces metàl· l iques necessita
APRENENT/A
Edat: 16 anys.
Formació: FPI(const rucc ionsmetà l · l iques) ,
en curs.
Jornada de dil luns a d ivendres.
Retribució anual bruta: 1 470 000-1 800 000
L iocde treball: Maçanet de la Selva
Incorporació immediata
Ref: 81179
L l i cenc ia ts i d i p l oma ts
Centre de fo rmac ió cerca PROFESSOR/A D 'AUTÒMATS
PROGRAMABLES
Enginyer ia tècnica en electricitat o mecànica 2 anys d 'exper iència c o m a enginyer/a i en programació d'autómats; es valorarà tenir-ne en la docènc ia . Jornada intensiva (matí o tarda) Retribució anual bai ta: 2 500 000-3 000 000 Lloc de treball : Barcelona. Incorporació immediata
Ref: 75614
Sec to r d ed i f i cac i ó i ob res p ú b l i q u e s
Empresa d obres públ iques cerca OPERARI/ÀRIA DE SENYALITZACIÓ
Col· locarà cons a les obres i també farà la senyal i tzació amb pintura a les vies
Aturat /da de 19 a 24 anys Carnet B 1 . Disponibil itat a viatjar Jornada completa Retnbucióanual bruta: 1.370.000-1 680 000 Residència i lloc de treball Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) Incorporació immediata
Ref: 80701
Sec to r d i n d ú s t r i e s d ' a l imen tac ió . b e g u d e s i tabac
Fleca de Peralada (Alt Empordà) necessi ta
FLEQUER/A
Edat: d e 18 a 30 anys . 1 any d 'exper iència en l 'elaboració i la cocció de d iversos tipus de pa Coneixements de brioixeria. Vehicle propi Horari de 2h a 10h ( inclòs e l cap de setmana) Cont rac te d e 6 mesos , prorrogable. Retribució anual bruta: 1.700 000-2.076.000 Incorporació immediata.
Ref: 81215
Sec to r d ed i f i cac ió i ob res p ú b l i q u e s
Pedrera d'àrids calcaris d'Alcover (AH Camp) cerca
BARRINAIRE PERFORISTA
Edat: de 20 a 60 anys. Oficial de 1a. 2 anys d'experiència en lloc simi lar És necessar i saber util itzar màquines de perforar pneumàtiques del tipus Ingersoll-Rando Atlas Copco( amb martell de perforació de 9 0 a 105 mm) Vehicle propi Contracte de 3 mesos Retribució anual bruta: 1 900.000-2.320.000 Incorporació immediata
Ref: 76207
Empresa de fabricació i de manipu lac ió de vidre necessita
9 A P R E N E N T S / E S DE VIDRIER/A
Edat: 17 anys
Residència a la Selva
Jornada completa.
Contracte de 3 mesos
Retribució anual bruta: 1 000.000-1 220.000
Lloc de treball: Maçanet de la Selva.
Incorporació immediata.
Ref: 80741 (7 places)
Ref: 80742 (2 places)
Sector c o m e r ç
Òptica de Malla (Osona) cerca
DEPENDENT/A
Edat: de 20 a 40 anys.
Formació bàsica
1 any d'experiència en l locsimi lar.
Coneixements del funcionament d'una òptica i
dels seus productes
Mitja jornada
Contracte de 6 mesos.
Retribució anual bruta: 1 650.000-2.000.000
Incorporació immediata
Ref: 81313
D IRECTOR/A de programa d'intervenció sociócomunitària
Edat major de 30 anys Ll icenc. en ps ico logia, medic ina, od ip lomat en t rebal l socia l o magister i especialitat educac ió inf 5 anys d 'exper iènc ia en planificació famil iar i en coordinació de programes d'intervenció comuni tàr ia als paísos àrabs Cone ixements super iors d'àrab Cont rac te de 18 m e s o s Retr ibució anual bruta: 4.000.000-4.880 000 Residència i l loc de t reba l l lemen(Or ien tMi t jà ) . Incorporació: 1 de gener de 1998.
Ref: 79736
Empresa de seguretat cerca
5 V IG ILANTS DE S E G U R E T A T
Edat de 1 9 a 3 0 a n y s
És necessar i tenir la titulació corresponent
Formac ió bàsica
1 any d'experiència.
Res idènc ia a la Garro txa
Contracte indefinit
Retr ibució anual bnj ta: 3.000 000-3.660 000
L iocde trebal l : Olot.
I ncorporadó immediata Ref: 81043
S e c t o r c o m e r ç
Carnisser ia de Salt (Gironès) necessita
CARNISSER/A
2 anys d'experiència
Jornada completa
Cont rac te de 6 mesos
Retr ibució anual bruta: 1.500 000-1.800 000
Incorporació: 1 d'octubre
Ref: 81367
Sec to r de m u n t a t g e s , i ns ta l · l a c i ons , m a n t e n i m e n t i r epa rac ió
Empresa de fabr icació i muntatge de peces metàl· l iques necessita
APRENENT/A
Edat: 16 anys.
Formació: FPI (construccions metàl· l iques),
en curs.
Jornada de di l luns a d ivendres.
Retribució anual bruta: 1.470.000-1.800.000
Lloc de t rebal l : Maça net de la Selva.
Incorporació immediata.
Ref: 81179
Empresa informàtica necessita
ENGINYER/A INFORMÀTIC/A
Aturat/da. Enginyeria tècnica informàtica de sistemes. Coneixements superiors d'alemany. Vehicle propi. Residència al Baix Llobregat. Jornada completa. Contracte de 6 mesos. Retribució anual bruta: 3.200.000-3.900.000 Liocde treball: Esplugues de Llobregat. Incorporació immediata.
Ref: 81482
Serve is d la con
CUINER/A par a casa part icular
També es farà càrrec de planxar.
Edat: de 30 a 45 anys. 2anysd'expenència
Jornada laboral de dilluns a dissabte de 1 3 h a 2 1 h . Retribució anual bruta: 1.000.000-1.316.000 Liocde treball: Barcelona. Incorporació immediata.
Ref: 81730
i ndús t r i es d 'a l imen tac ió b e g u d e s i tabac
Fleca de Peralada (Alt Empordà) necessita
FLEQUER/A
Edat: de 18 a 30 anys. 1 any d'experiència en l 'elaboració i la cocció de diversos tipus de pa. Coneixements de brioixeria. Vehicle propi. Horari de 2h a 10h (inclòs el cap de setmana). Contracte de 6 mesos, prorrogable. Retribució anual bruta: 1 700 000-2 076 000 Incorporació immediata.
Ref: 81215
Empresa de confecció industrial cerca
2 R E P U N T A D O R S / E S Han de saber muntar colls, cremalleres i tapetes.
Aturat/da de 25 a 50 anys. Formació bàsica. 2 anys d'experiència en lloc similar. Jornada completa. Contracte de 3 mesos. Retribució anual bruta: 1.000.000-1.400.000 Residència i liocde treball: Mataró. Incorporació immediata.
Ref : 81485
2 V IG ILANTS DE S E G U R E T A T per a la demarcac ió de G i rona
Edat: de 18 a 35 anys. Imprescindibletenirexperiència demostrable com
a vigilant de seguretat. Formació bàsica. Vehicle propi. Contracte indefinit. Retribució anual bruta: 2 500 000-3 000 000
Incorporació immediata.
Ref : 81807
ptica de Malla (Osona) cerca
DEPENDENT/A Edat: de 20 a 40 anys.
Formació bàsica.
1 any d'experiència en lloc similar.
Coneixements de l funcionament d'una òptica i dels seus productes. Mitja jornada Contracte de 6 mesos. Retribució anual bruta: 1.650.000-2.000.000 Incorporació immediata
_ _ _ _ _ Ref: 81313
nst rac io i o f i c ines
Empresa d'informàtica cerca 16 PR O G R A MA D ORS/ES
DE COBOL-PL1 E N T O R N HOST
Enginyeria tècnica informàtica.
Coneixements de Powerbuikter, valorabtes
Jornada completa.
Contracte per obra o servei.
Retribucióanualbruta: 2.100 000-2 500.000
Liocde treball: Barcelona.
Incorporació immediata.
Ref: 81632
Centre de promoció econòmica cerca M O M T O R / A DE D E P A R T A M E N T C O M E R C I A L Impartirà classes en un programa de simulació d'empreses.
Edat mínima: 25 anys. Formació: BUP o FP, mínim. 5 anysd'experiència en el departament comerc ia l en circuits administrat ius, i es valorarà tenir-ne com a docent. Angles mitjà i informàtica a nivell d'usuari. Horari de treball de 8h a 15h. Contracte inicial de 4 mesos. Retribució anual bruta: 2 500 000-3.000.000 Liocde treball: Baix Llobregat.
Ref; 91880
Carnisseria de Salt (Gironès) necessita
CARNISSER/A
2 anys d'experiència.
Jornada completa.
Contracte de 6 mesos.
Retribució anual bruta: 1.500000-1 800 000
Incorporació: 1 d'octubre.
Ref : 81367
Empresa tèxtil necessita A J U D A N T / A TÈCNIC/A DE FABRICACIÓ
per a la secció de gafets
Enginyeria tècnica industrial tèxtil o teixits de punt
o M P 2 producció de teixits de punt.
Residència al Maresme.
Horària convenir.
Contracte inicial en pràctiques de 6 mesos.
Retribució anual bruta: 1.680 0 0 0 - 2 0 5 0 000
Lloc de treball: Arenys de Munt.
Incorporació immediata.
Ref : 81866
Empresa dedicada a la venda de complements de moda cerca
14 P R O M O T O R S / E S DE V E N D E S pertreballaramb franquícia
Edat: de 3 0 a 55 anys. Vehicle propi. Residència a la comarca corresponent. Contracte mercantil. Retribució anual bruta: 1.500.000-1.830.000 Incorporació immediata.
Ref: 8 2 0 0 7 (Val lès Or len ta l -H places)
Ref: 8 2 0 2 8 (Omona-3 places)
Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet http://www.gencat.es/scc
i també als telèfons 902 221111 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o Servicaixa
30 Economia HJS/CA1YP0NS Divendres, 1 > <le setembre tle 1997
ANUNCIS OFICIALS
OFERTA DE TREBALL PÚBLIC
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE BADALONA, per a la
provisió de les següents places: - 1 Tècnic Superior l l icenciat en ciències biolïgiques. - 1 Tècnic Mitjà, arquitecte tècnic. - 1 Tècnic Superior, enginyer superior. - 1 Tècnic Superior, llicenciat en ciències químiques. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE FOGARS DE MONTCLÚS,
per a la provisió d'una plaça d'Administratiu. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97) (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE MONTGAT, per a la
provisió d'una plaça de Diplomat en treball social. Presentació d ' instànc ies: f ins al 12 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97) (BOP de Barcelona núm. 202, de 23-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE TORTOSA, per a la
provisió de les següents places: - 1 Tècnic d'administració general. - 1 Arquitecte tècnic/aparellador. - 1 Inspector. - 2 Auxiliar tècnic Informàtica de sistemes. - 1 Oficial 1a Construcció. - 1 Oficial 2a Manteniment d'instal·lacions. - 1 Oficial 2a Serveis funeraris. - 1 Operari especialista Serveis Municipals. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2460, de 22-8-97)
• PUBLICACIÓ DE L'AJUNTAMENT
DE BALAGUER de l'Oferta Pública d'Ocupació per a l'any 1997. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE CASTELLBELL I EL V I
LAR, per a la provisió d'una plaça d'Auxiliar Administratiu/va. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97) (BOP de Barcelona núm. 201, de 22-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE LA M A N
COMUNITAT DE MUNICIPIS DE
L'ÀREA METROPOLITANA DE BAR
CELONA, per a la contractació temporal d'un Arquitecte tècnic/aparellador. Presentació de sol·lcituds: f ins al 17 de setembre de 1997, a l 'Administració de Personal de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, al c. 62, núm. 16, edifici A, 2a planta, sec to r A, Zona Franca , 08040 Barcelona. (BORME núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE EL VENDRELL, per a
al provisió de 4 places de Policies de la Policia Local. Presentació d ' instànc ies: f ins al 14 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (BOE núm. 203, de 25-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE GELIDA, per a la pro
visió d'una plaça de Professor /a D i rec tor /a i una de Professor, a la guarderia municipal. Presentació de sol·licituds: f ins al 12 de setembre de 1997, a l'Ajuntament. (BOE núm. 202, de 23-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE SANT PERE DE RIBES,
per a la provisió d'una plaça de Tècnic de Cultura. Presentació de sol·licituds: f ins al 12 de setembre de 1997. (BOE núm. 202, de 23-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE SALLENT, per a la pro
visió d'una plaça de Tècnic d'Administració Especial. Presentació d'instàncies: informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 201, de 22-8-97) Publicació de l'Ajuntament de Granollers, de l 'Oferta Pública d 'Ocupació per a
l'any 1997. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT D'IGUALADA, per a la pro
visió de les següents places de personal laboral: - 1 Peó paleta per a la Brigada d'Obres. - 1 Cap de Sala per al Teatre Municipal. - 1 Coordinador per al centre cívic del barri de Fàtima. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT D'IGUALADA, per a la pro
visió d'una plaça de Trebal ladora fami l ia r i una de Netejadora a la Residència Pare Josep M. Vilaseca. Presentació de sol·licituds:* informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT D'IGUALADA, per a la pro
visió d'una plaça de Conserge vigilant per al Museu Comarcal d'Anoia. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE L'AJUNTA
MENT DE SABADELL, per la pro
visió d'una plaça de Tècnic/a de grau mitjà i 7 places de Tècnics/ques auxiliars. Presentació de sol·licituds: informació a l'Ajuntament. (BOP de Barcelona núm. 199, de 20-8-97)
BEQUES, AJUTS, PREMIS
I SUBVENCIONS
• CONVOCATÒRIA DEL COMIS
SIONAT PER A UNIVERSITATS I
RECERCA, de Beques pre-doctorals per a la formació de personal investigador en totes les àrees temàtiques. Sol·licituds: fins al 3 d'octubre de 1997, a la Direcció General de Recerca, Via La ie tana , 33, 6a p lan ta ,
08003 Barcelona. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DEL COMIS
SIONAT PER A UNIVERSITATS I RE
CERCA, de Beques predocto-rals per a l 'acabament de tesis doctorals de rellevant interès industrial, social o empresarial (TDOC) Sol·licituds: fins al 3 d'octubre de 1997, a la Direcció General de Recerca, Via La ie tana , 33 , 6a p lan ta , 08003 Barcelona.
(DOGC núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DEL COMIS
SIONAT PER A UNIVERSITATS I RE
CERCA, d 'A ju t s per al f i nançament de la dotació i millora de la infraestructura de recerca (PIR). Sol·licituds: fins al 30 de setembre de 1997, a la Direcció General de Recerca, Via La ie tana , 33, 6a p lan ta , 08003 Barcelona. (DOGC núm. 2449, de 6-8-97)
• CONVOCATÒRIA DE LA AGEN
CIA ESPANOLA DE COOPERACIÓN
INTERNACIONAL, de 10 Ajuts a la creació audiovisual per a 1997 del Instiuto de Cooperación Iberoamericana, amb l'objecte de contribuir al desenvolupament de projectes audiovisuals espanyols i ibe-roa- mericans. Sol·licituds: fins al 10 d'octubre de 1997, al Instituto de Cooperación Iberoamericana, Agencia Espaftola de Cooperación Internacional, av. Reyes Católicos, 4, 28040 Madrid. (BOE núm. 200, de 21-8-97)
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE
JUNTES
• SANT CUGAT Constitució
de l 'empresa VALLASUR DEL VALLÈS, S.L Objecte social: mobles i decoració. (BORME núm. 158, de 21 -8-97)
• SANT CUGAT Constitució de
l'empresa SERVEIS I ESTUDIS TROLEI, S.L. Objecte social: representació de fils i articles de me-
recena. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• CERDANYOLA: Constitució de l'empresa PUBLICACIO-NES DE PROMOCIONES YMEC, S.L. Objecte social : compra -venda d'articles de regal. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• RUBÍ: Constitució de l'empresa HOSTELERIA REUNIDA RUBÍ, S.L. Objecte social: explotació del negoci bar - restaurant. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• SANT CUGAT Constitució
de l'empresa LA COVA DEL MONASTIR, S.L. Objecte social : compra -venda de vins, caves, licors i tot tipus de begudes. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• BARBERÀ DEL VALLÈS: Cons
titució de l'empresa BARNA ANÀLISIS Y PROGRAMA-CION, S.L Objecte social: estudis i desenvolupaments financers, anàlisi de sistemes informàtics, etc. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• RUBI: Constitució de l'empresa CARDENSINDA, S.L. Objecte social: explotació del negoci bar - restaurant.
• CERDANYOLA: Constitució de l'empresa MIRAREMON S.L. Objecte social: activitat immobiliària. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
• CERDANYOLA: Constitució de l'empresa COMERCIAL DE AISLANTES J A PO-RRAS, S.L. Objecte social:. Comerç de tota classe d'articles i materials per a la construcció. (BORME núm. 160, de 25-8-97)
DEP - Selecció d'Informació Oficial ELS 4 CANTONS
M54C4NT0NS
B à s q u e t
"Consolidar-se" a 2a Catalana és l'objectiu de la UE Sant Cugat
Munoz, Sànchez i Sells són els tres nous reforços La nova plantilla de la Unió Esportiva Folch ha incorporat al primer equip de Sant Cugat va començar a entrenar el la secció de bàsquet de l'entitat sant-passat 18 d'agost amb el fitxatge de cugatenca. El conjunt santcugatenc, tres nous jugadors que el tècnic Lluís que aquesta temporada estrenarà ca-
ALKX LÓI'KZ - Sant Cugat -
"Quan vaig arribar a Sant Cugat i vaig fer-me càrrec del sènior masculí de la Unió Esportiva Sant Cugat, em vaig fixar com a principal objectiu que en tres temporades aconseguiríem pujar a Primera Catalana. Després de l'ascens de la campa-nya anterior, ara ens queda una de consolidació i una altra per pujar a Primera Catalana". El tècnic Lluís Folch ho té molt clar i és per aquest motiu que ara com ara, a curt termini, només pensa a "consolidar-se", perquè, segons ell, aquest és "el principal objectiu".
L'equip santcugatenc va començar a preparar la nova temporada a la Segona Catalana el 18 d'agost, una pretemporada que Folch ha qualificat de "molt bona", tot i que els resultats dels enfrontaments que ha disputat el conjunt que ell dirigeix no han estat positius. El balanç dels partits de pretemporada han estat de quatre derrotes i una victòria. Precisament, el cap de setmana passat, la l 'E Sant Cugat va organitzar la segona edició del Torneig Ciutat de Sant Cugat amb la presència d'equips de molt nivell: el CB l'Hospitalet (Segona Nacional), la UB Vallès (Segona Nacional), el CB Sitges (Primera Catalana), i la UE Sant Cugat (Segona Catalana), com a club amfitrió. L'equip vermell-i-negre va perdre davant el CB Sitges en semifinals i davant la UB Vallès en el partit pel tercer i quart lloc. El CB L'Hospitalet, per contra, es va acabar
tegor ia a la Segona Ca ta lana , no debutarà en el campionat d e lliga f ins a l 2 1 d e setembre, quan es desplaçarà a la pista de l 'Horta-Lima.
BCBCNMatatatM
imposant en la final del campionat davant el CB Sitges.
Tres nous fitxatges
Oriol Gómez, Edgard Mauri, Toni Ballart, i els germans Cres-
• • fkal al Cl 9m m tà fem* CfciM * Sart CupL Fot* XWIR UMMtt
pi, David i Miguel són les baixes que presenta el primer equip de la secció de bàsquet de la UE Sant Cugat. D'aquesta manera, Lluís Folch s'ha vist obligat a reforçar l'equip amb jugadors que "si són amb nosaltres és
La lliga comença el dia 21
• La plantilla de la UE Sant Cugat de la temporada vinent estarà configurada pels següents jugadors: Edgard Mauri, Nacho Argento, Albert Quesada, Fèlix Morales, Albert Negre, Joan Blas, Ferran Quinto, Miquel Àngel Munoz, Rubén Sànchez, Frank García i Robert Sells (sub-22).
La secció de bàsquet de la UE Sant Cugat estarà formada per quatre equips masculins (sènior, sub-22, júnior i cadet) i tres de femenins (sènior, sub-22 i cadet). El conjunt de Lluís Folch debutarà a Segona Catalana el dia 21 de setembre a la pista de l'Horta-Lima./ A.L.
perquè tenen qualitat", ha explicat l'entrenador santcugatenc. Aquestes noves incorporacions són Miquel Àngel Munoz, que ja entrenava amb la l 'E Sant Cugat la temporada passada, Rubén Sànchez, del Barberà de Tercera Catalana i Fèlix Morales, del Rubí de Primera Catalana. La mà dreta de Folch serà Óscar Aranda i el tercer tècnic serà Óscar Izquierdo. Aranda també s'encarregarà de dirigir el conjunt sènior femení, que militarà a la Segona Catalana. Per Folch, l'objectiu d'aquest equip "és molt clar, ha de pujar de categoria". Izquierdo, que la temporada anterior duia les fè-mines, aquest any entrenarà l'equip sub-22, un conjunt dissenyat per "reforçar" el sènior.
B à s q u e t
La Penya Blaugrana Sant Cugat puja a 3a A
À.L.
Un dels dos equips sèniors de la Penya Blaugrana Sant Cugat, que la temporada anterior militava a la Tercera Divisió B, ha aconseguit l'ascens a la Tercera Divisió A. L'equip santcugatenc, que la campanya passada va disputar les fases d'ascens, actualment era el tercer equip en reserva per poder accedir a l'ascens. La incorporació d'un nou equip cadet a l'entitat barcelonista ha estat decisiva a l'hora de pujar. La secció de bàsquet de la PB Sant Cugat compta amb un total de set equips: dos sèniors, un sub-22, un júnior, un cadet i dos infantils (un masculí i un femení). Tots els conjunts del club santcugatenc van iniciar la pretemporada el passat 1 de setembre. L'equip sènior estrenarà categoria el proper 21 de setembre, amb la disputa del primer partit de lliga.
R í t m i c a
Marfil, Rubino i García, amb la selecció
Les gimnastes del Club Muntanyenc Sant Cugat Griselda Marfil, Andrea Rubino i Eriça García van arribar diumenge de Marbella, on han estat entrenant amb la selecció estatal de gimnàstica rítmica. Els conjunts aleví i infantil del club santcugatenc ja han començat a preparar el Campionat d'Espanya que tindrà lloc a Sevilla al desembre. D'altra banda, el CM Sant Cugat ja ha obert les inscripcions de les activitats esportives de l'entitat: gimnàstica rítmica, atletisme i l'escola d'excursionisme. /A.L.
.é^el moment de perfeccionar el teu tennis TENNIS B1
Informació i matrícula aJUBSETBALL
Carretera de Sant Cugat a Cerdanyola, km 4j6
Tel. 674 28 00
Esports ELS /CMVIXUMS l)ivm,/ir>. 12,l,·s,-h·ml·n·,lrlWl
P U t b Q I
El Sant Cugat Esport s'estrena a Primera Catalana guanyant El conjunt santcugatenc visita diumenge a la tarda el Valls
Aquella frase que diu "Entrenador nou, victòria segura" va tornar a acomplir-se. El Sant Cugat Esport d'Albert Vinas va imposar-se per 0 gols a 1 diumenge passat al camp del Barceloneta. L'equip santcugatenc i la Gramenet van ser els dos únics conjunts de Primera Catalana que van aconseguir guanyar a domicili. Diumenge, el conjunt vermell-i-negre visita el camp del Valls, un dels equips que aquesta temporada també estrena categoria.
Al.KX LOI'K.Z
l'n gol de penal de Totó quan faltaven dos minuts per al descans va donar el primer triomf del Sant Cugat Esport al campionat de lliga. D'aquesta manera, el conjunt santcugatenc va debutar a Primera Catalana amb un triomf "en un dels camps que serà difícil puntuar". A més, cal tenir en compte a la primera jornada el Sant Cugat Esport i la Gramenet han estat els dos únics equips que han aconseguit endur-se els tres punts en joc, lluny del seu terreny. Albert Vinas ha comentat que en línies generals el seu equip va fer "un bon partit" i que va treure "força bona nota". Després de la disputa d'aquesta primera jornada del campionat, el conjunt ver-
mell-i-negre és novè a la classificació amb tres punts, els mateixos que el primer classificat, el Tremp. De fet, a l'hora de tancar aquesta edició, encara no s'havia disputat el partit que havia d'enfrontar el Sant Cugat Esport i el Masnou, un dels equips que a priori lluitarà per pujar a la tercera divisió. Per Vinas, començar amb un bon resultat dóna "tranquil·litat" a l'equip. Per contra, segons ell, "un mal inici marca molt" perquè "en el món del futbol la pressió és el pitjor que hi ha". El tècnic vermell-i-negre continua pensant que el que més importa aquesta temporada "és salvar la categoria al més aviat possible", tot i que és conscient que la lliga són, ni més ni menys, que 38 jornades intenses. Albert Vinas ha qualificat
ah aquesta setmana de molt "complicada", ja que el Sant Cugat Esport haurà jugat tres partits del campionat. Diumenge a les quatre de la tarda, l'equip vermell-i-negre es desplaçarà al camp del Valls, un dels conjunts que enguany també estrena categoria. Per Vinas, aquest serà
MÉ I M vWiiht M K A.C.
un partit especial, ja que, al llarg de dues temporades, en va ser l'entrenador. L'entrenador del Sant Cugat Es
port no "descarta" fitxar o donar la baixa algun jugador si després del dia 15, quan ja s'hauran disputat diverses jornades de lliga, creu convenient fer algun canvi.
H o q u e i h e r b a
Andrés Barrientos encara no té dissenyat
el Júnior 9 7 / 9 8
El tècnic de l'equip masculí del Júnior Andrés Barrientos podria ocupar la temporada vinent el càrrec de director tècnic d'hoquei herba del club i dirigir el nou equip filial, el Júnior 1917, tot i que fins al moment encara no ha estat confirmat. De fet, en aquests moments, l'entrenador santcugatenc, que complirà la seva tercera temporada al club, planifica el que serà la nova campanya. Aquest cap de setmana el primer equip del Júnior prendrà part en un torneig que organitza l'Atlètic de Terrassa, amb la intenció de preparar-se per a l'inici del Campionat de Catalunya, que començarà el 28 de setembre. Amb tot, però, el tècnic blau-i-negre
encara no té confeccionada la plantilla. Barrientos encara no té clar amb quins jugadors podrà comptar per a la campanya vinent. Aquest és el cas de Marcos Hoffman, Víctor Romagosa, Nick Carpentier, Juan Lobo, Marcos Palau-ribas i Jordi Bagunyà. D'altra banda, els jugadors juvenils del Júnior Ricky Ruiz, Marc Pérez i Ignasi Claramunt s'incorporaran al primer equip. D'aquesta manera. Barrientos vol donar un "nou caire a l'equip, que aporti frescor". D'altra banda, Emiliano Alvarez i Carlos Sallés, jugadors del club, proven de convèncer Barrientos perquè els incorpori al primer equip. El conjunt santcugatenc va començar la pretemporada l'I de setembre a les instal·lacions del Júnior. /À.L.
ALUMINI I VIDRE
EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61
Bàsquet
El luato fc kàHMt M brça vi tipir •itèfrth. FotK HWIEIUUMU
Sasha Djordjevic visita el Centre Comercial
trobo molt a gust amb la gent jove. La gent de Sant Cugat és molt agradable". No és la primera vegada que el
jugador visita Sant Cugat ja que recordem que, al llarg del passat juliol, el jugador blaugrana va organitzar a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat la primera edició del Djordjevic's Basketball Campus. En aquest clínic, s'hi van inscriure un total de 356 joves d'entre 9 i 17 anys, amants de la pràctica d'aquest esport. /À.L.
El jugador de bàsquet del FC Barcelona Sasha Djordjevic va ser dissabte passat al Sant Cugat Centre Comercial en un acte emmarcat dins la campanya "Ara que no tens deures ... vine a divertir-te" al Sant Cugat Centre Comercial. El base serbi, que està considerat el millor jugador europeu del moment, va signar autògrafs a tothom qui ho va desitjar. Sasha Djordjevic va explicar que "he vingut perquè em
F t$ t h o I
L'Sport ing Mira-sol cau golejat davant el Barberà
À. L. - Sant Cugat-
L'Sporting Mira-sol va estrenar-se al campionat de lliga amb una derrota contundent (0 gols a 6) davant el Barberà, un dels equips candidats a pujar a Primera Regional. Segons el tècnic de l'equip de Mira-sol, Quico León, el seu equip "encara està en pretemporada, amb mancances físiques". Malgrat la derrota, León confia que el seu equip "millorarà ben aviat". L'entrenador de l'Sporting Mira-sol ha reconegut que les baixes que ha patit aquesta temporada l'equip es van deixar notar diumenge, però confia en el nou planter per aconseguir els objectius que s'ha fixat el club. En aquesta segona jornada del campionat, el conjunt mira-so-lenc visita el camp del Castellar, un adversar i , segons León, "també força complicat". L'entrenador de l'Sporting pensa aplicar el contracop, l'arma més eficaç de l'equip. El Castellar ocupa en aquests moments la cinquena posició a la taula després de derrotar a domicili el cap de setmana passat l'Andalusia per un clar 1 gol a 3. Aquesta derrota ha provocat que els de Mira-sol passin a ocupar el divuitè i últim lloc a la classificació.
F u t b o l s a l a
L'Olímpyc perd davant l'Ametlla
Cugat -
L'Olímpyc de la Floresta va perdre dissabte passat al pavelló municipal de Sant Cugat davant l'Ametlla de Merola, un equip que també milita a la Primera Nacional A, per 4 gols a 2, en el que va ser el primer partit de pretemporada. El tècnic Àngel Ruiz ha confirmat la baixa de l'equip de Jordi Ra-guer, la segona del conjunt flo-restà respecte a la temporada passada, després de la marxa de Javi López, nou jugador del Winterthur Sant Cugat. Malgrat tot, Ruiz podria incorporar un jugador barceloní. De totes maneres, l 'equip d'aquesta temporada serà pràcticament el mateix de la temporada passada. Ahir, l'equip flo-restà va fer la presentació oficial davant el Premià de Divisió de Plata. /À.L.
PXS/CANTOP6 Dkendm: 12 de setembrede 1997 Esports 33
Futbol sala
JOSEP GONZÀLEZ. Nou jugador del FC Barcelona
"Vull ser un dels jugadors més importants del Barca"
Al.KXLÓI'KZ
- Sant Cugat -
- Com valores el teu fitxatge
pel FC Barcelona?
- "Per a mi és una oportunitat de veure fins on puc arribar e la màxima categoria del futb( I sala estatal."
- Per què t'has decidit a fitxai per l'equip blaugrana? - "Encara que sóc jove, no podia
esperar gaire per fer un pas tan important com aquest." - Per a quantes temporades has
signat contracte? - "Per a sis temporades. Espero
complir-les o tornar aquí, a casa. Per a mi, el futbol sala no és el centre de la meva vida, sinó que és una cosa més de les moltes que faig. El que jo no faré mai és marxar a un club de fora de Catalunya perquè a la meva vida, repeteixo, moltes coses m'omplen i em donen bones sensacions. I el futbol sala n'és una més. En el cas que algun dia deixi el Barca, la meva il·lusió seria tornar a jugar a l'equip de la meva ciutat, al FS Sant Cugat. Tard o d'hora hi tornaré perquè és un club molt important pera mi."
- Quins objectius et marques al FC Barcelona?
- "Progressar i convertir-me en una de les peces importants del Barca. Si he fitxat, no és per tenir un xandall, una roba esportiva o per poder gaudir del fet d 'estar en una ent i ta t com el Barca. Si ho he fet, és
i Abat per aris
per ser un dels jugadors im
portants de l ' equip ." - Com definiries el Barca? - "Com a club, és un dels més
importants del món. Quant a la secció de futbol sala, dins el club no és de les més importants." - Vas començar a jugar a fut
bol sala fa dos anys, quan et vas incorpora r al Winter thur San t Cuga t . E s p o r t i v a m e n t par lant , el teu j o c ha evolucionat molt de pressa. . .
- "Sí, sí. La meva progressió ha estat molt ràpida, m 'he format molt de pressa. Anterior-
M K J K S B I M N
ment no havia jugat mai a futbol sala de forma professional. Vaig començar jugant al sènior B del Winterthur, tot i que vaig pujar al primer equip molt ràpid. La temporada passada, per primera vegada, vaig ser convocat per la selecció catalana sub-23 i ara he fitxat pel Barca."
- Què se'n pot esperar, del Winterthur, aquesta nova temporada? - " L ' e q u i p es tà força com
pensat amb els jugadors -nous que han vingut. Estic convençut que aquesta temporada farà una campanya molt més bona
que les dues anteriors. Estarà entre els vuit primers classificats tranquil·lament." - Suposo que enyoraràs el ves
tidor del FS Sant Cugat? - "Evidentment. El vestidor per
a mi era un lloc molt important. Encara que m'he acoblat amb facilitat al del Barca, a Sant Cugat hi deixo amics importants, tant esportivament com personalment."
- Què ha significat per a tu el tècnic del Winterthur, Carles Navarro, en aquests dos anys? - "Carles Navarro és la per
sona més important dins la meva carrera, tant esport ivament com p e r s o n a l m e n t , pel q u e m'ha ensenyat i ajudat. Bàsicament, sóc el que sóc gràcies a ell. He après molt. Ha estat una figura cabdal."
- Malgrat t o t , c o n t i n u a r à s com a coordinador dels equips cadet i juvenil . - "A l'hora de prendre aques
ta decisió, el que més em va afectar va ser el fet de deixar d 'entrenar un equip - e l juvenil d 'aquesta t emporada- que dirigia des de feia molts anys. Estic en deu te amb ells, i ho vull compensar seguint coord inan t el p ro jec te q u e va ig muntar la temporada passada, del qual jo en sóc el màx im responsable."
- La lesió al peu ha estat un contratemps? - "Sí, però el que no p u c / e r
és perdre l 'esperança i sobretot la paciència."
Una baixa important
• Aquest setmanari avançava el passat 20 de juny que el ja exjugador del Winterthur Sant Cugat, Josep Gonzàlez, era un dels jugadors que interessava a la secció de futbol sala del Futbol Club Barcelona. L'n partit amistós entre el FS Sant Cugat i el Barca, al Palau Blaugrana, va servir per aquelles dates perquè tant Joan Camps, responsable de l'àrea de futbol sala del club barceloní, com Ricardo Menezes, l'entrenador brasiler del primer equip de la secció, observessin de ben a prop el jugador. Després d'iniciar la pretemporada amb l'equip blaugrana, Gonzàlez va arribar a un acord amb el FC Barcelona per incorporar-se a aquesta entitat. Aquest ala-tanca de 23 anys, però, no ha pogut començar amb bon peu la seva nova etapa a Can Barca i s'ha lesionat el peu. Val a dir que Josep Gonzàlez
va iniciar-se en la pràctica del futbol sala professional només fa dos anys quan va fitxar pel Winterthur Sant Cugat. Durant la primera temporada va ser de transició, mentre que a la segona va explotar com a jugador. La campanya anterior va ser, a més, el màxim gole-jador del Winterthur amb 20 gols. Josep Gonzàlez és, en aquests moments, el coordinador dels Jocs Esportius Escolars i és per aquest motiu qui millor coneix la base d'aquest esport a la nostra ciutat. El juny passat es va proclamar campió d'Espanya de seleccions territorials amb la selecció catalana sub-23./À.L.
Handbol
Els equips de la UE Sant Cugat debuten oficialment dissabte
Els vermell-i-negres disputaran un torneig quadrangular RARA MORKNO
Els dos equips d 'handbol de la UE Sant Cugat s'estrenaran oficialment dissabte a la tarda a la localitat bagenca de Balsareny. El torneig quadrangular començarà a les 5. L'entrenador Joan Sancho té previst fer jugar primer els jugadors del sènior A, mentre que deixaria que els components del segon equip sortissin a la pista tot el segon part i t . La compe t i c ió comptarà a més de l 'equip amfitrió -el Balsareny- amb el Molins de Rei de Josep Ibànez i el Sant Quirze. La presència d'aquests dos equips és molt important pels vermell-i-negres, ja que els santcugatencs po
dran medir-se contra els dos au t èn t i c s favorits a l ' ascens aquesta temporada. De fet, un cop consumat l 'ascens a primera divisió nacional del Many a n e t i el P a r d i n y e s , la U E Sant Cugat hauria d'haver pres el relleu de favorit indiscutible a la lliga oficial, però la re-modelació de l 'equip de Joan Sancho ha fet dubtar de la seva condició de millor equip de la categoria. Segurament, doncs, la UE Sant Cugat, enquadrat en el g r u p A, no t ind rà cap problema per passar la pr imera fase, donada la feblesa - a priori- dels rivals als quals ha de fer front, entre els quals no es troba ni Molins ni Sant Quirze - to t s dos al g rup B-. La presència d'aquests dos equips
al torneig amistós de Balsareny suposarà, doncs, una presa de contacte molt important que no es tornarà a produir fins a la segona fase de la lliga.
El sènior A de la U E Sant Cugat comença la lliga el cap de setmana que ve. Els jugadors de Joan Sancho ence ten la lluita a casa contra el Banyoles. L'equip gironí no és l'ún i c d ' a q u e s t a d e m a r c a c i ó aquesta temporada. El grup A de la primera catalana compta també amb el Bordils, que enguany s 'estrena a la categoria, igual q u e el Sant Es t eve de Pa lau to rde ra . LA resta d ' e quips del grup -Gavà, Esplugues, Martorelles i Cardedeu, són coneguts rivals de temporades passades.
vetennos
34 Esports ELS/CANTONS Divendres, 12 de setembre de W 7
F e s t e s M a j o r s
Les 24 hores de futbol sala organitzades per l'Atlètic Monmany, el XIV Trofeu de Natació Valldoreix i la Cursa Popular es van convertir el cap de setmana passat en les activitats esportives més destacades de la Festa Major'97, que acabarà el 16 de setembre. Diumenge se celebrarà la V Trobada de Mountain-Bike i dilluns un Campionat d'Escacs.
L'esport centra les activitats de la Festa Major de Valldoreix
Futbol sala, atletisme i natació són les principals atraccions
La cataneaa séicié M TMea de Natació Valldoreix va alletar
Ai.ix Loi ' i . / a 3. El tercer classificat va ser cl - Valldoreix - conjunt del Set Olivas i cl quart
Els 7 Magnífics. Al torneig hi van prendre part un total de 12 equips. D'altra banda, el catorzè Torneig de Natació Valldoreix. on hi van participar 80 nedadors. va ser una altra de Ics activitats esportives més importants de la Fes ta Major d ' e n g u a n y . Els
•M M « M o n de diversa* eatetoriu. Fato: X/MER UUUMSA
I .'equip de l'Arroz Carolina de Valldoreix va ser el guanyador de Ics 24 hores de futbol sala que \a organitzar l'Atlètic Mon-manv, després de derrotar a la final l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix per 5 gols
guanyadors en les diferents categories van ser els següents: 25 metres fèmines: benjamí: Caria López; aleví: Anna del Campo; infantil: Eugènia Bassani: cadet : Sílvia Pérez; 25 me t r e s masculins: juvenils adults: Fran-cisco Villena: benjamí: Martí de Miró; aleví: Iol Andreu: infantil: Alex Gómez: cadet: Nacho Gar
cia; 100 metres fèmines: aleví: Alejandra B e n e b é ; j u v e n i l s adults: Rosa Maria Asensio; 100 metres masculins: benjamí: Biel Andreu; aleví: Iol Andreu; infantil: Carles Merina; cadet: Nacho Garcia; adults: Francisco Villena. També es va disputar una cursa australiana i una de relleus familiar.
Aaaasta íiaatfiHas reaatirà. Josep Seazalez ka fitxat pe) Barca. Foto: XWKI LMMtt
El Winterthur guanya el torneig de Rubí
les Navarro van derrotar els primers per 2 gols a 0, mentre que amb els segons van empatar a un gol.
Tot i que el FS Sant Cugat va presentar-se ahir a la tarda amb l'Esplugues de primera nacional A, durant els pròxims dies es podria fer oficial la incorporació d'alguns jugadors. Aquest és el cas del porter Antoni Díaz i dels jugadors Oscar Monjonell i Joan Riera, que últimament entrenen amb l'equip vermell-i-negre. /AL.
V o l e i b o l
El cap de setmana passat, el Winterthur Sant Cugat va imposar-se a les 24 hores de futbol sala que va organitzar el FS Rubí. En aquest campionat, hi van participar un total de 24 equips distribuïts en sis grups de quatre equips. El conjunt santeugatenc va guanyar tots tres partits. La final es va disputar en sistema 3X1 amb el Rubí i el Vacarisses. Els de Car-
Lea a,eatre jisadores estrangeres doaarai aulitat a l'epia. Fota: ME IEUMN
Dues holandeses completaran el sènior
fitxatge de l'exjugadora del CV Múrcia, Patrícia Garcia. D'altra banda, el president del club Carles Castro espera per a avui l'arribada de la jugadora búlgara Katia Atanassova, que la temporada passada ja va formar part del primer equip. El conjunt santeugatenc estarà completat per Maria Teran, Sandra Vindel, Alicia García, Maria del Mar Salto i Anna Castro. Ahir, els equips juvenil i sènior femení del club van jugar un partit amistós amb l'Hortons. /À.L.
L'objectiu prioritari del cos tècnic i directiu del Club Voleibol Sant Cugat és la contractació de dues jugadores holandeses, que la setmana vinent podrien incorporar-se al sènior femení. La croa-ta Melina Draganíc, la romanesa Anne Maria Sibianu, i la brasilera nacionalitzada Cristiane Pi-nheiro són les principals novetats que el CV Sant Cugat presentarà la temporada vinent, deprés del
mmmtmmm fwm>
Primera Catalana Jornada 1
Girona-Sunts 3-0 Balaguer-Hospitalet 2-0 Roda Berà-Palafrugell 2-0 Valls-Vic 4-2 Masnou-Cornellà 2-2 Barceloneta-Sant Cugat....0-1 Guíxbls-Olot 2-0 Tremp-Reus 4-0 GranoUers-Grarnanet 0-2 Cerdanyola-Ripollet 1-0
Eciuip PJ P C PE p p GF CC P unta
IVcilip 1 1 (1 I I 4 1) t
Girona 1 1 (1 I I S l i 1
Roda Berà 1 1 I I (1 2 I) i
Valls 1 1 I I (1 4 2 s
Guíxols 1 1 0 (1 1 u .í
Balaguer 1 1 0 (1 2 I I .5
GrajoçrjicL 1 1 ü ( I l 0 i
O r d a n y o l a 1 1 (1 I I r (1
SaM Cugat 1 1 0 1) I 0 .1
Masnou 1 0 1 > 2 .' 1
Cornellà I 0 1 I I 2 _' 1
.Baiccluricta 1 0 (1 1 1) 1 D
Ripol let 1 0 (1 1 1) 1 n
Hospitalet 1 0 () 1 _> (1 l i
Granollers 1 {1 I I 1 ( i -' u
Palafrugell 1 (1 (1 1 l i - " Vic 1 (I I I 1 - 4 i '
Olut 1 (1 I I 1 II - I I
Sants 1 I I 1) 1 l> í » Reus 1 (1 II 1 II -1 d
La propera (14 d'octubre): Sancs-Cerdanyola; Balaguer-Ciiro-na; Palafrugell-Hospitalet: Vic-Roda de Berà; Cornellà-Valls: Sant Cugat Esport-Masnou; Olot-Bar-celoneta; Reus-Guíxols; CJrame-net-Tremp; Ripollet-Granollers.
Segona Regional G R U P 5 Jornada 1
Andalucia-Castellar 1-3 Merengues-Can Rull 2-1 Rubí-Viladecavalls 5-1 St Llorenç-Llano 0-2 Badia-Lumen 3-1 Maurina Egara-Mil·lenari...6-1 Rómulo T.-Tibidabo 4-4 La Romànica-La Farga. 3-3 Sp. Mira-sol-Barberà 0-6
ÏSSiï PJ P G PE p p GF CC P unís
Barberà 1 ) I I 0 0 (1 i
Maurina 1 1 (1 (1 d 1
Ruhi 1 1 I I I I s 1
Radia 1 1 I I II ; 1
Castellar 1 1 (1 I I À 1 í
Llano 1 1 (1 (1 2 1) í
Merengues 1 1 I I 1) 2 1 i
Rómulo T. 1 I I 1 1) 4 4 1
l.a Romànica! 0 1 (1 í J 1
Tibidabo 1 0 1 0 4 4 1
La Farga 1 0 1 0 ,í .1 1
Can Ru l l 1 0 fl 1 1 ? 0
Andalucia 1 0 fl 1 1 i 0
Sant L lorenç 1 0 0 1 0 ? 0
L u m e n 1 0 0 1 1 i 0
Viladecavalls 1 0 0 1 1 5 0
Mil · lenar i 1 0 0 1 1 J 0
Sp Mira-sol 0 0 1 U 0
La propera (14 d'octubre): Castellar-Sporting Mira-sol; Can Rull-Andalucia; Viladecavalls-Penya Los Merengues; Llano-Rubí; Sant Pere Lumen-San Llorenç; Mil·lenari-Ba-dia; Tíbidabo-Maurina Egara: La Far-ga-Rómulo; Barberà-La Romànica.
EIS 4 CANTONS
Espectacles
Divendres, IJ de setembre tle 1997 35
Espectacles
L'Auditori presenta una programació "de luxe" per a l'últim trimestre Destaquen 'Cegada de amor' i la poesia de Martí i Pol
Jo.sKi' MARIA MIRÓ
Teatre, música, dansa, òpera i fins i tot poesia es donaran cita aquest trimestre al Teatre-Audi-tori de Sant Cugat. Es tracta d'una programació "de luxe" tal com la va definir en la seva presentació el director del Centre Cultural. Tomàs Seix. Els santcuga-tencs Emma Vilarasau i Jordi Bosch i l'actor Jordi Dauder obriran la programació d'aquesta temporada amb un recital de poesia de l'escriptor de Roda de Ter -Osona-, Miquel Martí i Pol. Seix considera que "aquest no és un recital pur i dur de poesia sinó que intenta anar més enllà" perquè "la pretensió és retre homenatge a l'obra d'un dels poetes més importants del país". L'espectacle, que podria comptar amb la presència de Martí i Pol, serà de format reduït i intentarà barrejar prosa i poesia. A l'octubre s'interpretarà a l'Au
ditori l'obra de teatre Testament de Josep Maria Benet i Jornet amb els actors Jordi Boixaderas, Lluís
Soler i David Selvas, tots ells sota la direcció del vallesà Sergi Bel-bel. El mateix mes hi haurà la representació de Lauai del senyor Esteve de Santiago Rusinol que començarà la seva gira per Catalunya. Aquesta obra, dirigida per Adolfo Marsillach i amb 29 figures destacades del món escènic català, va inaugurar ahir de forma oficial el Teatre Nacional de Catalunya. Però, sens dubte, un dels plats forts de la programació d'aquesta temporada és Cegada de amor de La Cubana, que farà els últims bolos a Catalunya després d'haver estat dos anys en cartellera al Tivoli de Barcelona, de gira per l'Estat espanyol i triomfar en el prestigiós festival d'Edim-burg, a Escòcia. Completaran la cartellera els espectacles Bodas de plata amb Ferran Rafié i En-rtdosy que actualment es pot veure al Tivoli. En aquesta temporada, la dansa anirà a càrrec de la companía de Danza Carmen Cortés i el seu muntatge Salomé i Nats Nuts Dansa amb Pòpulus. No hi faltarà tampoc la música amb Strastnaia, l'òpera Anna Bo-
El Centre Cultural va pi esentai la progiawaaó de la temporada. Foto.A.B. lena, el concert de l'OBC i el tradicional concert de Nadal amb l'Orquestra Simfònica del Vallès.
Disset produccions a Europa
El director del Centre Cultural, Tomàs Seix, valora satisfactòriament la trajectòria de l'Auditori perquè "sempre ha apostat tura anglosaxona".
per una programació d'autors nous i joves". Ara, l'última fita és l'aventura europea i el contacte amb diferents teatres del continent. De moment, el Centre Cultural ja ha passejat 17 produccions per Europa i és que, segons Seix: "Europa ja comença a estar cansada de la cul-
Rafa Tixé exposa fotos a El Punt
À.C. -Sant Cugat -
El fotògraf Rafa Tixé inaugurarà el proper dimarts una mostra fotogràfica al bar restaurant El Punt, al carrer de Sabadell. El local s'ha convertit en un espai per donar a conèixer artistes. Rafa Tixé és un jove fotògraf, només té 22 anys, però té clara la seva vocació des de fa molt de temps. Ha estudiat quatre anys a l'Institut Català de Fotografia i compagina la seva formació amb alguns treballs.
La col·lecció de fotografies que es podrà veure a partir de dimarts a El Punt és un recull de les imatges que va captar Tixé en un viatge a Nicaragua. El recull es diu Gent de Nicaragua, i hi apareixen dotze retrats en color d'adults i de nens en diferents entorns. Aquesta és la primera vegada que Rafa Tixé fa una exposició de fotografia a Sant Cugat, tot i que ja ha mostrat en públic la seva obra en altres ocasions. Ara prepara dues exposicions més sobre Nicaragua, on va fer més de 400 fotos. La mostra de Rafa Tixé es podrà veure a El Punt fins el proper 16 d'octubre.
P R O G R A M A C I Ó T E A T R E - A U D I T O R I S E T E M B R E / O C T U B R E / N O V E M B R E / D E S E M B R E
Obra Director/Intèrpret/Companyia Data Preu
T R E S SIMFONIES PARISINES Jordi Savall 12 set. 4.000
MARTÍ I POL Emma Vilarasau, Jordi Dauder, Jordi Bosch 27 set. 2.000
TESTAMENT Sergi Belbel 3oct. 4.000
L'AL CA DEL SENYOR ESTEVE Adolfo Marsillach 10/11 oct. 4.000
RECITAL MARIA GREUZA Maria Creuza 18 oct. 3.000
SALOMÉ Cia. de Danza Carmen Cortés 24 oct. 3.000*
P Ò P I L L S Nats Nus Dansa 31 oct. 2.000*
ANNA BOLENA OSV 8 nov. 6.000
E N RE DOS Lita Claver "La Mana" 14 nov. 2.500
STRASTNAIA Pep Bou, Ariel García Valdés 21 nov. 2.000
BODAS DE PLATA Ferran Rafié 28 nov. 2.000
OBC Jun'ichi Hirokami 5 des. 2.500
CEGADA DE AMOR La Cubana 12/13/14 des. 3.000
CONCERT DE NADAL OSV Salvador Brotons 28 des. 3.000
* + invita ció per l'assaig comentat
Confiï en més de 50 anys d'experiència
en assistència sanitària
(cada dia estem més a prop de vostè)
Demani'ns informació enviant aquest cupó a:
Josep Tarradellas, 34 • 08029 Barcelona
o al telèfon 419 97 04 - 419 35 70
Nom: Telèfon: Adreça: Població:
• • u p e ÇEGON
Fundada l'any 1946
36 Cultura HLS4CAIVroi>S Dkenr/res, Uf/e setembre tle tWl
Música
Savall porta la mús ica barroca
de la Capella Reial a Sant Cugat
El Concert des Nations oferirà simfonies pansiries A M . K I . S C VSTl KR-\
- Sant Cuaat -
El primer espectacle de la nova temporada al Teatre-Auditori és un concert no exactament inclòs dins de la programació, però que ja està creant moltes expectac-tivcs. El concert el va anunciar el director de l'orquestra de les Nacions, Jordi Savall, quan va venir al juliol per impartir un curs de música antiga al Monestir de Sant Cugat.
l.c Concert des Nations, l'orquestra de la Capella Reial de Catalunya, oferirà tres simfonies inspirades en la ciutat de París de Haydn i Mo/art. L'orquestra toca instruments originals de l'època barroca o rèpliques exactes dels que s 'ut i l i tzaven en aquella època. Jordi Savall, especialista en música antiga, va dir dimarts a Sant Cugat que estava orgullós de dirigir els millors especialistes en música barroca que hi ha a Catalunya i arreu del món. Jordi Savall va valorar l'impuls
que ha volgut donar el Teatre-
Auditori a una iniciativa com la de la Capella Reial i la seva orquestra. "Hem d'agrair a la Generalitat que cedeixi diners per poder tirar endavant aquest projecte tan especial", va dit Savall, "i al Centre Cultural la seva confiança en un espectacle com a q u e s t " , va dir a la roda de premsa en què es va presentar aquest concert. Savall va recordar les dificultats per mantenir estable una orquestra com El Concert des Nations, amb músics molt especialitzats però que no interpreten obres destinades al gran públic. La seva feina es podrà sentir aquesta nit a partir de les deu al Teatre-Auditori. Les entrades s'han venut sense problemes. I na part es van col·locar abans de l'estiu, quan es va presentar aquest concert, i l'altra s'ha anat venent al llarg d'aquesta setmana.
El Concert des Nations, la més jove de les formacions que dirigeix Jordi Savall, es va fundar l'any 1989. Els músics actuaran aquesta nit a Sant Cugat abans de viatjar a França i Alemanya
Patrimoni
L'església del Carme
de Mïra-sol reobrirà
les portes en sis mesos
La reforma va començar al juliol
Jou/i Savall per presentar aquesta trilogia barroca inspirada en París. Jordi Savall és director d'un curs de música antiga a la Universitat Autònoma de Barcelona i, en col·laboració amb aquest centre, portarà els músics de l'orquestra a actuar a una universitat de Venècia.
MONTSK GONZÀLKZ
- Sant Cugat •
L'església de la Mare de Déu de Mira-sol tornarà a obrir-se en poc més de mig any després de deu anys de romandre tancada si les obres de remo-delació finalitzen en el termini previst . El passat mes de juliol es va posar en marxa un projecte de reforma de l 'església del Carme.
El mossèn de la parròquia de Mira-sol, Joan Melendo, és un dels principals responsables d'aquesta iniciativa que s'ha estructurat en dues fases. La primera consisteix a reforçar els fonaments de l'església, molt de-teriorats per les filtracions d'aigua de la font de Can Gaxet i evitar les humitats de les parets. Segons Melendo, un cop fi
nalitzada aquesta fase del projec te , "ja serà possible obrir de nou el cul te" . L'n cop acab a d e s a q u e s t e s p r i m e r e s
obres, que han t ingut un cost aproximat d 'un milió de pessetes, s'iniciarà la segona fase que té com a objectiu arreglar la coberta de l'església. Aquesta església, que es va construir fa m é s de c i n q u a n t a a n y s , quan van arribar els pr imers veïns a la urbanització va tancar-se fa deu anys per recomanació dels arquitectes donat el greu estat de deteriorament en què es trobava.
En op in ió de M e l e n d o , la manca de canal i tzació de la font de Can Gaxet que es filtrava per les parets i el terra de l ' e sg lés ia e ta la causan t dels desperfectes de la const rucció . El f i nançamen t del projecte de remodelació . xifrat en uns quinze milions de pesse tes , p rocede ix en gran pa r t de les d o n a c i o n s d e l s veïns, si bé el Bisbat t ambé ajudatà a afrontar els pagaments de les obres de remodelació.
Danses
El folklore de Sibèria entusiasma el públic de la plaça Barcelona
El grup Irtysh mostra la riquesa dels balls russos RAMON L I <JI K
-Sant Cugat -
l nc.s 200 persones van omplir divendres passat la plaça de Barcelona per presenciar l 'actuació del grup Irtysh de Sibèria. El conjunt d 'or igen rus va participar en la vint-i-cinquena edició de Ics Jornades In ternacionals Folklòriques de Cata lunya, que una
vegada més arribaven a Sant Cugat en un acte organitzat pe r l ' A j u n t a m e n t . El g r u p Irtysh i altres conjunts de danses d 'a r - reu del nu'm con t i nuen les actuacions per Catalunya i m o s t r e n la r i q u e s a pròpia de cada folklore. L'Esbart Sant Cugat va obrir Tacte de d i v e n d r e s , on el grup Irtysh va ballar danses ucraïneses. siberianes, moldaves i
cosaques. El director artístic de l'Esbart, Joan Serra, va destacar la importància que grups dansaires estrangers mostrin el seu folklore pe rquè "això serveix pe t enr iqu i r futures coreografies nostres". La resp o n s a b l e c u l t u r a l de l g r u p Irtysh va quedar impressionada per la tradició dansaire catalana i l 'hospitali tat del poble català. h l'folklore rus a la plaça de l'Ajuntament va reunir 200 persones. Foto: A.fí.
C E N M D'ESTUWS MUSICALS I HUMANS
VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,
guitarra, etc.
C/Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat
L / e n g u a
Els amics de la Unesco i TANC
organitzen un cicle sobre el català JOSKI' MARIA MIRO
- Sant Cugat -
Els amics de la t 'NKSCO Valldoreix - Sant Cugat i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC han organitzat un cicle de conferències sobre la situació de la llengua catalana per al pròxim mes d'octubre. El cicle "El català: passat, present i futur" es complementa amb Tacte per la unitat de la llengua catalana i en ho
menatge a Ausiàs March que es farà divendres vinent al Teatre-Auditori. A les conferències, hi participaran figures com el polític nacionalista i lingüista Jordi Carbonell, els professors de la l niversitat de Girona Xavier La-muela i Modest Prat. el president de l'associació per les bases de Manresa, Enric Casassas o el diputat Erancesc Ferrer, entre d'altres. Les xerrades tractaran el passat llunyà i immediat de la
llengua, el present, amb els conflictes de la confecció de la llei del català i la situació a València, i també el futur amb una taula rodona sobte les perspectives de la llengua. La presidenta dels amics de la UNESCO a Sant Cugat, Montserrat Rumbau, pensa que "cal mobilitzar la societat civil, que sempre ha tirat el país endavant, i és vital que ara reaccioni en defensa de la cultura i la llengua".
ELS ÍCAIYION5 Divendres, 12 ile setembre de 1991
P A S P A S .
Cultura
I T I N E R A R J S P E R S A N T C U G A T
La primera llum elèctrica (II) IOAN TORTOSA
37
Tot, però, es mou i renova amb molta lentitud. A partir d 'aquell
1910 la suposada millora topa amb un munt d ' inconvenients i ha de lluitar i vèncer els imponderab les per imposar-se. Les reticències més populars eren considerables, entre les quals destacaven el "^i7.fA?"que això representava i representaria amb el consum continuat, la "incomoditat" de no poder traslladar la bombeta per tots els racons de la casa com es podia ter amb una espelma, i especialment per l 'aprensió davant d 'un giny que semblava màgic que sols fent mitja volta a l 'agafador d 'un in ter ruptor s'encenia, i sense que es veiés res "picava" i enrampava. Per vèncer els prejudicis de la resistència ancestral a acceptar les innovacions i superar la por, l 'empresa oferia la instal·lació gratuïta, més una bombeta. No cal dir que les pr imeres instal·lacions casolanes passaren anys desconeixent les bombetes de cent vats - les corrents eren de 10 i 1 5 - que els més malbara tadors a u g m e n t a r e n
fins a 25. Aquesta tossuderia i a q u e s t a por van fer dir a la meva besàvia, un cop li van haver instal·lat l'electricitat a casa, que ella no tocatia mai a la vida
un i n t e r r u p t o r - D e u nos guardi- , i així ho \a complir To t i que s 'havia insta l · la t
l 'enllumenat públic. I' \ junta-me ne, per la seva banda, tam
poc no tenia cap pressa, ja que no és fins al 1914 q u e no es procura la llum elèctrica al mercat; però, conscients de la importància del fet, per a la inauguració s 'escull el dia 24 de d e s e m b r e , vigília de N'adal, coincidint amb la més tradicional diada de bones vendes als mercats . I encara és més tard, el 1915, quan l'electricitat entra a la casa consistorial, ja situada a la plaça Pere San, en el local llogat a Joan San Vilaseca. Ara, però, ja es permeten una frivolitat i un luxe, en instal·lar dos fanals a la façana, ex-c l u s i u s p e r a la casa d e la vila.La i l · luminació precària arriba ben bé fins a mitjan el nostre segle. Abans, però, s'havia presen ta t un greu imponderable que no ajudà el millorament, sinó tot el contrari. La guerra del 36-39 ho deixà tot c o m p l e t a m e n t a les fosques. No cal dir que. da \ an t la inutilitat d 'un servei que ja no ho és, al llarg de tres an \ s , en l 'enllumenat públic no s'hi fa cap millorament ni reforma. A les cases fa que ressuscitin tots els vells estris rudimentaris del
passat, com les espelmes o els llums d'oli. La postguer-ra desemboca en una colla d 'anys amb fortes restriccions d 'energia, que farà que als car-rers encara es mantinguin les instal · lacions del 1910. Cal fer constar, però, que hi ha moments i llocs on les il·luminacions són esplèndides, com poden ser locals, envelats de fires i festes majors, on no s'estalvia res. S'arriba a la renovació gairebé total de les instal·lacions e lèc t r iques de l 'enl lumenat del moment actual, no amb una reforma radical, sinó que es va a poc a poc, per etapes de renovació sobre renovació, referit al que és el nucli més tradicional de la c iutat . Perquè a partir d'aquí, cada barri, cada nova urbanització, ja porta inherent l 'actualització de qualsevol servei, entre els quals s'inclou l 'enllumenat.
T«rt ««ret del llibre
PAS A PAU, 3 mw*A*i$ een SANT CVCAT, AH Joan Tortosa,
que CB pel trobar a totes
les llibreries de la ciutat.
ANYS DAUSIÀS M A mbre de 1
é p t Cugat - 2/<
d'Estudis Catalans.
Actuació te ('Esbart Ssi i t í ígÉtïf ïrqmóm Naciortai de Cambra d'Ar
«Vistes af mar» amb
i direcció de Jeaii Setré-f
ASSOGM0O D'AMICS DEUWESCO VALLDtí» - SANT CüGATWtttB
Preu £d00 ptes Informació i venda d'entrades; A partir de n de setembre al Teatre-Auditori de Sant Cugat c/ Francesc Moragas 30 Tel. 589,t£88
38 Cultura E1S</CANTONS Dkendres, l > de setembre tie 1991
E x p o s i c i o n s
La Sala Capitular acull una mostra de talles romàniques de Paco Salas
L'alcalde destaca el suport municipal als artistes locals L'artista Paco Salas exposa a la Sala Capitular del Monestir
una mostra de les talles inspirades en l'art romànic que ha fet
en els últims mesos. L'exposició inicia la temporada de mostres
municipals. L'Ajuntament ha volgut reconèixer així la feina d'a
quest santcugatenc d'adopció que ha demostrat sobradament
l'estima al poble. El Monestir ha estat precisament una font
d'inspiració molt important, i les seves talles i retaules romà
nics no podien trobar un entorn millor.
A M . K I . N C A M I I-'.RA
- Sant Cugat -
l'aco Salas és un "artesà per definició", tal (.(un \a dcscriurc'1 l'alcalde en el seu parlament. 1 el mateix Salas es considera un artista "au tèn t ic , dels que han après als tallers i no a les acadèmies, dels que expressen el que porten a dins". La mostra que hi ha a la Sala (iapitular és de talles romàniques, però Paco Salas s'identifica amb els artistes polifacètics ilel Renaixement. Per això, a banda de les escultures en fusta, ha pintat centenars de quadres en totes les tècniques i té una col·lecció d'obres dedicades a la tauromàquia. Ks la seva "arrel andalusa", segons diu. "Canvio volum i formes constantment, és l'arr per l'art".
L'artista no sap concretar quantes talles ha fet. Insisteix que la seva obra és creació pròpia, "no són de cap manera reproduccions". Segons Paco Salas, les seves talles són una barreja entre l'estil romànic i la seva aportació personal. "Només la Mare de Déu de Tots Sants que hi ha en aquesta mostra és una reproducció". La resta, que reprodueixen imatges de guerra o religioses, han sortit del cap de Paco Salas. "Sóc un home que crea romànic actualment", una idea difícil d'entendre però que ell explica aparentment sense problemes, "hi romànic no és un art concret i cada artista l'executava segons la seva personalitat. Això és el mateix que faigjo", assegura Paco Salas.
Molts amics de Paco Salas i molts amants de l'art van acom-
l'artista, l'alt -a/de i la tinent d'alcalde de panyar Paco Salas en aquesta exposició. L'alcalde de Sant Cugat cl va presentar al parlament com un artista polivalent. "La seva qualitat ens ha fet considerar-lo un dels artistes que val la pena promocionar des de l 'Ajuntament", va dir. Aymerich. Després va incidir en unes crítiques que van aparèixer publicades en un mitjà local divendres passat. Una carta al director criticava que l'alcalde no hagués fet res
Seneh Personah l-oto W'l: lil·.UR.W en deu anys per la cultura, principalment pel patrimoni que suposa el Monestir. "L'arranjament que hem fet al claustre ens permet estar aquí avui, inaugurant aquesta exposició". L'alcalde va recordar el centenar d'exposicions que s'han fet a la sala que es va inaugurar precisament l'I 1 de setembre de 1989. Aymerich va acabar recomanant que tots els santeugatencs vagin a contemplar les talles de Salas.
Elvira Forné exposarà en un cafè del carrer Valldoreix
JOSKP ANTON N K H O T
- Sant Cugat -
L'artista Elvira Forné exposarà entre els dies 15 i .)() de setembre a l'espai que ofereix la cafeteria L'Piccolo Yeneto. al carrer Valldoreix, número 29. Aquesta és la primera exposició que fa la pintora i l'integren una vintena de quadres de petit i mitjà format en tècnica mixta.
Barnils, Ballvé i Traperho, a Manifesto
À.c. - Sant Cugat -
KIs a r t i s t e s s a n t e u g a t e n c s Sergi Barnils, Marta Ballvé i Jordi Traperho exposen a la galeria Manifesto, a Barcelona, fins al proper 4 d 'octubre. La galeria obre la nova temporada amb les obres dels art i s t e s locals i o n z e p i n t o r s més. La mostra té el títol ú'F.I humano y el mi to.
Exposicions
La Galeria Canals celebra el seu onzè
aniversari amb l'exposició 610+1' Una mostra d'artistes locals obre la temporada
la Canals Galeria d'art ha preparat una exposició col·lectiva que, sota el títol 10 + /. aplega Pobra de diferents artistes santeugatencs fins al proper 5 d'octubre. El promotor tic la galeria, Josep (.anals, responsable directe de la mostra que es va presentar dimecres, va reafirmar
leria. Per celebrar aquesta data, el seu compromís amb la cultu-
MoNTSK GoN/.Al.K/
- Sant Cugat -
La (ialeria Canals va obrir les seves portes dimecres passat, tal com ho \a fer onze anys enrere. Enguany, l'inici de la temporada d 'exposicions ha coincidit ami) l'onzè aniversari de la ga-
ra al municipi i va assegurar que continuarà amb l'objectiu de demostrar que "Sant Cugat és terra d'artistes". L'exposició / ( ' + / presenta una selecció d'obres ja exposades a la galeria d'autors com Gaixet, Gómez Gàmez o Crau-Garriga que. en opinió de Canals, "són representatives de l'evolució de l'art santcugatenc". (.anals va o/tni les sales que te al (.ellet Centre Comercial amb música. Foto:X. /..
disseny per
Ordinador
DISSENY GRÀFIC (FreeHand. Corel; • MAQUETACIÓ Quark. PageMaker • FOTOGRAFIA PhotoShop • D:BUIX TÈCNIC (AutoCad) - INTERNET/Disseny WWW • INICIACIÓ PER A NENS/JOVES
c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a AULAt *i DISSENY ÏJtSfiSX SANT CUGAT del VALLÈS
*l» • . i í D I C A C O *
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Coi-locacio
ffiff 4* t ^
> * c Especialitzats només en IDIOMES 1 TRADUCCIONS
Rius i Taulet 2, Pral. 1* - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
Exposicions
Vint artistes mostren les seves obres
en una col·lectiva a la Sala Rusinol JOSKI» MARIA MIRÓ
- Sant Cugat -
La Sala Rusinol acull fins al dia 2H d'aquest mes una mostra col·lectiva amb les obres de vint artistes. Alguns dels pintors ja havien exposat recentment a la sala com Vilasís Ca-palleja, B en e t Sa r sanedes o Francesc Calabuig. A la mostra, que aplega un total de 61 obres, també s'hi poden veu
re les pintures de Todó, Ruiz Ortega, Joan Losada, Busom o Alexandre Matas, entre altres. A banda de pintura, en aquesta col·lectiva t ambé hi ha alg u n e s o b r e s de l ' e s c u l t o r a Emilia Xargay. La Sala Rusinol, però, obrirà
la nova temporada el pròxim dia 4 d'octubre amb la presentació del llibre de la temporada 95-96, amb un recull de les obres exposades en aquest període a
la galeria d'art. Tot seguit, hi haurà el tradicional sopar de pintors a Can Ametller, que enguany arriba a l'onzena edició. El sopar de pintors és un acte que es fa anualment i que aproxima els socis de la sala als artistes que hi han exposat. D'aquesta forma, els socis poden conèixer de prop i intercanviar impressions amb els autors de les obres que en alguna ocasió han pogut veure a la sala.
ELS /CANTONS Diveuf/m. 12 de setembre ,le 1991 Cultura 39
C i n e m a
2 0 . 0 0 0 persones passen pels cinemes del Centre Cultural a l'agost
Cinesa no tem els 10.000 espectadors setmanals de Yelmo Prop de 185 .000 espectadors han passat pels cinemes del Cen
tre Cultural aquest any. Unes dades positives, segons els res
ponsables de Cinesa, que segueixen la tònica d'altres anys i que
indiquen que l'obertura de les nou sales de Yelmo no ha tingut
repercussions importants.
JOSKP MARIA M I R Ó
- Sant Cugat -
I 'ns 20.000 espectadors han passat durant aquest mes d'agost pels c inemes que Cinesa té al Centre Cultural, segons dades facilitades per la companyia. En comparació amb el mateix per íode de l 'any passat , Cinesa ha reduï t en 6.000 el nombre d'espectadors. Tot i així, el responsable de màrqueting de Cinesa, Ricardo Gil, atribueix aquest descens "al fet que l'any passat hi va haver pel· l ícules molt més taquilleres que aquest any". En tot cas, la pel·lícula amb més èxit de l'estiu, El mundà perdido de Steven Spielberg, va arribar durant els últims dies d'agost. Cinesa va dedicar dues de les seves sales a la projecció d'aquest film.
Pel que fa a les dades publicades en aquest setmanari la
s e t m a n a passada , q u e i nd i quen que els c inemes Yelmo del San t C u g a t C e n t r e C o mercial reben 10.000 espectadors setmanals , Gil considera que "no són tan espectaculars tenint en compte que Yelmo disposa de nou pantal les" . El responsable de màrqueting de Cinesa pensa que la seva empresa i Yelmo es poden repartir el mercat i que , en tot cas, la competència la t enen , i en especial Yelmo, en els c ine mes Rubí-Pa-lace a la localitat veïna. Cinesa, que registra a n u a l m e n t uns 300 .000 e s pectadors, va notar l 'any passat un descens d 'unes 20.000 persones després de l 'obertura de les cinc sales de Rubí .
La mate ixa filosofia
Cinesa té un total de 105 pantalles a tot l 'Estat espanyol, 4
Les sales de Cinesa irben una mitjana de 300.000 espectadors Pany. Foto: E4C
de les quals es troben a Sant Cugat des de fa gairebé 5 anys. De moment , i segons Ricardo Gil, Cinesa continuarà amb la mateixa filosofia i oferint els mateixos serveis. Tot i així, es planteja la possibili tat d 'ampliar la sessió golfa als divendres, ja que actualment només es fa els dissabtes. Pel que fa a
les pel·lícules en versió original, en principi s'oferirà el mateix servei pe rquè "tot i q u e ens agradaria ampliar-la, no hi ha una demanda. El mercat no dóna per més" . En qualsevol cas, Gil defineix els c inemes del Cent re Cultural com "un servei de quali tat , que no té competència en aquest sentit".
C r í t i c a cinema
El carisma de Harrison
Ford i poc més ISAHKl.SÀRZ Ai:iKT
Air Force One Director: Wolfgang Petersen Actors: Harrison Ford. Gan Oldman, Glenn Close Guió: Andrexc W. Mar/oar
Acció pura i dura. Ens presenten un pres ident dels Estats Units, James Marshall (el "comissar i") , de caràcter incorruptible, defensor del món. Afegeixen un grup de radicals comunis tes que volen tornar als t emps de la "mare pàtria", la Unió Soviètica. Conflicte: el cap d 'aques ts radicals està e m p r e s o n a t . Q u è p o d e n fer els seus seguidors? Doncs és ben senzil l : segres tar l 'avió, Air Force One , del pres ident americà com a mesura de pressió perquè deixin anar el seu líder. L'avió amb Marshall, família, consellers, inútils membres del cos de seguretat i un llarg etcètera, inclosos. Quins xicots més espavilats!
Ja els tenim a tots junts , tancats, volant a deu mil metres de terra. Aconseguiran els revolucionaris, contrarevolucio-
naris o el que siguin el seu objectiu? Podrà James Marshall guanyar la partida?
Una pel·lícula de la qual ja sabem de seguida "de què va". El que resta per esbrinar és si el " c o m " està exp l i cada val la pena.
Ofici, el que es diu ofici, n'hi ha. El director, Wolfgang Pet e r s e n , m a n t é el r i tme a m b bon pols narratiu, però aquest no és de cap manera un dels seus millors treballs . Alguna seqüència central de la pel·lícula està força ben treta, com quan Marshall fa de sabotejador en el seu propi avió, però a la història la mata la seva manca de credibilitat i la seva previsibil i tat . No fa falta ser v i d e n t per saber to t el q u e passarà. L'única novetat és la invenció d 'un nou esport, una variant de l 'esquí, a càrrec del senyor president , que sembla força exci tant però molt poc probable .
A més , Pe t e r sen , com E m -merich (Independence Day), directors alemanys, cauen amb massa facilitat en ges tos patriòtics superficials, quan no voregen perillosament el pun t
L'escultor Xavier Costa exposa a Seva
ÀNGKLS CASI VKRA
t Cugat -
L'escultor Xavier Costa exposa a Cal Pastor, a Seva, fins al proper diumenge. Costa viu a Sant Cugat des de fa anys i va crear l 'escul tura c o m m e morativa del 50è aniversari del C lub Muntanyenc que es va instal·lar al Parc Central l 'any 1993. L'escultor ja ha fet nombroses exposicions a Terrassa, Barcelona, Saragossa i a diferents municipis gallecs. Ara exposa a Seva, on es p o d e n veure les seves obres "d ' extraordinària senzi l lesa en el l lenguatge i autenticitat creadora", segons la defineix l 'escriptor Xavier Costa Clavel .
L'escultor presenta 20 peces, 18 fetes amb màrmol i dues en fusta. El motiu que sempre fa servir Costa és la figura femenina "Si hi ha algun home , sempre està envol ta t de figures femenines, que són molt maques" , afirma l'artista. Xavier Costa utilitza màr-mols de pedreres de diferents llocs: Gualba, Roses o Puebla d e A l b o r t ó n e n són a l g u n s exemples .
Costa té més de 400 peces de formes femenines reali tzades. Treballa sempre al seu taller del carrer Montser ra t . " N o tinc cap model en concret, qualsevol dona em serveix, perquè totes t e n e n un cert encant" , afirma. Les 20 p e c e s que es pod ran veu re fins diumenge a Seva són producció dels últims mesos, des de l 'any 1996 i el que ha treballat en aquest 1997.
Costa creu que ha de mostrar la seva obra als santcuga-tencs , a banda del gran mon u m e n t commemora t iu que hi ha la Parc Central. "Ara que ja no dono classes aqui, sinó a Barcelona, crec que ha arribat el moment d'exposar a alguna de les sales de Sant Cugat" . Aviat iniciarà els con tac t e s .
del ridícul, en les seves producc ions amer icanes . El resultat final és que suposades escenes dramàt iques esdevenen una font de rialles.
I poca cosa més es pot dir. Amb un argument tan mínim, de joc ent re el gat i la rata, i uns personatges gens desenvolupats, de l 'únic que queda per parlar és de la part tècnica, realitzada amb eficiència.
Els actors, bé , d ins de l s límits imposats. La palma per a Harrison -protagonista i heroi' absolut- , i aquest especialista en malvats que és Gary Oldman , més cont ingut que de costum.
En definitiva, molt soroll per a no res.
HÍPICA SEVERINO
DIRECC4ÓN: ENRIQUE FARRÉS VlDALS
• Ciases para ninos a partir de 8 anos
• Cursillos especiales para colegios
• Excurshnes de 1 dia por Collserola
• Profasor títulado técnico deportivo
de base en equitación
• Venta de cabalbs de todas las razas
Tel: 674.11.40
* PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones
* ESTÈTICA - Limpieza de cutis - Depilaciones - Manicura - Pedicura - Time y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales
P E L U Q U E R O S -Maquillaje - Quiromasaje
„ „ . „ - Masaje - Aromalerapia RamNaCanMon,lO.Tel.5»57í5 «SAUNA
Sant Cugat del Vallès * SOLÀRIUM
\è**&
40 Cultura U S ÍCANIONS Divendres, 12 de setembre de 1997
TRIANGLE Taller de Plàstica
"Si arriba a faltar el material de treball, anar la la platja i fer grafismes amb una canya sobre la sorra, dibuixar amb el raig d'un pixat sobre la terra seca, dibuixar en el buit espai el gràfic del cant dels ocells, els soroll de l'aigua i del vent i d'una roda de carro i el cant dels insectes; que tot això s'ho emporti després el vent, l'aigua, però tenir el convenciment que totes aquestes realitzacions pures del meu esperit repercutiran per màgia i miracle en l'esperit dels altres homes" Joan Miró -LLIBRKS I)K BIBLIÒFIL
L'ona. Xil·lografui: KATSVSHITA HOKVSM Joseph Beuys, a la platja de Diam, Kenya I97ï. l-oto. (HARI.ES WILP
S. (...) l 'n pobre objecte, una cosa que vaig trobar tot passejant. Fou l'origen d'una idea que es va dividir tota sola en les idees de construir i de conèixer.
(...) Trepitjava amb braó la riba sinuosa l'arena endurida i amassada per les ones. Al meu voltant, tot era senzill i pur: el cel, la sorra, l'aigua (...) Ací, l'escuma, llançada allò més lluny per l'ona més alta, forma uns pilots groguencs i irisats que esclaten al sol o que el vent rapta i escampa, de la manera més graciosa, com bèsties espantades pel salt inesperat de la mar. Però a mi m'agradava, l'escuma naixent i verge... Té un tacte d'una dolçor estranya. És com una llet temperada, plenar d'aire que arriba amb una violència voluptuosa, banya els peus nus, els abeura, s'hi enfila i torna a baixar, tot gemegant amb una veu que abandona la riba i es clou en si mateixa; mentre l'estàtua humana, present i viva, s'en fonsa una mica més en l'arena, que la xucla; i mentre l'ànima s'abandona a aquesta música tan poderosa i exquisida, s'enclama i la segueix per sempre.
F. A l'objecte?
S. L'objecte jeu a la riba per on caminava, allà on m'he deturat, al punt que t'he parlat extensament d'un espectacle que coneixes tan bé com jo, però que , en fer-ne memòria, es renovella pel sol fet que per a nosaltres ha desaparegut per sempre.
F. tjAllà vas fer la troballa?
S. Allà mateix. Vaig trobar una d'aquestes coses que escup la mar, una cosa blanca, de la blancor més pura; polida, dura, sua, lleugera. Brillava al sol, damunt l'arena llapada, llòbrega, espurnejada de guspires. Vaig agafar-la; la vaig desempolsegar d'una bufada i la vaig fregar amb el man teli; i la seva forma singular estroncà tots els meus altres pensaments. (jQui t'ha fet?, vaig pensar. No t'assembles a res i tanmateix no ets man cada de forma ,Ets un joc de la natura, oh cosa privada de nom i pervinguda fins a mi. gràcies als déus, enmig de les deixes que la mar ha rebut jat aquesta nit?
Paul Valérv Fl 'PALINOS O L'ARQUITECTE (Fragments)
La preinscripció pel curs 97/98 continua oberta. (Casa de Cultura)
E L S i C A N I O > B Divendres, 12 r/e setembre t/e 1M7 Cultura 41
S « K T S U C A T
* C i H £ S A
Sant Cugat 1 Air Force One 4,30,7.30,10.30
Sant Cugat 2 Air force One 4,30.7.3010,30
Sant Cugat 3 AnaKareràna 4.10,6.20,8.45,10>45
Sant Cugat 4 El mundo perdido 4.20, 7.20,10.15
S e s
Sant Cugat 1
s l s n s g o i f i
Air Force One
Sant Cugat 2
Sant Cugat 3
Sant Cugat 4
Air Force One
«se a i s s s s t i
01.00
01,00
Un verano en la Goutette
Mundo Perdido
JK)45_
00.45
• ¥ £ 8.
Yetmo 1 Air Force One 5.00,8.00.10.45
Yelmo2 El mundo perdido 4.30,7.30.10.30
Yelmo3 La salchicha peleona 4.15,6.30.8.30.10.45
Yeimo4 Blackout 4.00,6.15,8.30.11.00
Yefmo5 Dider, mi fiel amigo 4.15.6.30,8.45.10.45
Yeimo 6 El secreto de los Abott 5.30,8.15,11.00
Yelmo? Bean 4.15,6.15,8.15.10.45
Yelmo 8 Breakdown 5.30,7.45.11.00
Yelmo 9 Hombres de neyo
íï l? 8 I
Ruta Palace 1 Romy and Michele
Rub' Palace 2 Impacto inminente
4,15,6.30.8.45.11.00
4.30,6.30,8.30.10.30
4.15,6.00,8.00,10.00
Rubí Palace 3 Air force one 4.15,6.45,9.15,11.45
Rubí Palace 4 El mundo perdido 4.15,6.45,9.15,11.45
Rubí Palace 5 Didier
S e s s i o n s g «Í í f sr s;
4.15,6.15.8.15,10.15
ús <f s s s a i t í e
Rubí Palace 1
Rubí Palace 2 Impacto inminente 00.00
Rubí Palace 3
Rubí Palace 4
Subi Palace 5 El secreto <Èe tos Abbott 00,15
Cineart
S A 8 A D E l l
Air Force One 4*»,fcQ(U1$,1Q.38
Didier, friflet amigo 4M, «.80, 8,15,10.30
CON mil Cage , John Malkovich , Direcció: Simón West John Cusack. I n t è r p r e t s : N i c h o l a s Sales: Rubí , Kursaal
Sia mpra ftay un camino...
Romy and Michele
5.00, 7.40,10.30
4.00.6.00,8.15,10.30
Ctoeart-tres S secreto de tos Abbott
S mundo perdido
4.00,6.00,8.15,10.30
3.50.6.05,8.20,10.45
Principat Affbag 4.00,6.20,8.30,10.50
Rambla 4.10,6.20,8.30,10,50
S í 8 « 8 E t t
Muitícirtes Eix Macià Horaris sense determinar
Kursaal
Aciegas
tmpacto inminente
La salchicha peleona
Breakdown
Speed 2/EI secreto de los Abbott
Ei mundo perdido
Air force one
Anaconda
Hombres de negro
C í R B « 8 ï « ï '
Ar Force One 4.45,7.15,10.45
sala 2 tancada per obres
sala 3 tancada per obres
Atrbag 5.00, 7.20,10.35
La salchicha peleona 4.40,6.30,8.20,10.35
Anaconda
Didier, mi fiat amigo
4.55,6.45,8,30,1040 •
Hombres de negro 4.50.6.50.9.00,10.55
Crossworids 4.30.6.30.8.30.10.45
SreafeJowrt 4.50,6.55.8.50,10.50
S mundo peréde 5.00,7.30,10.30
Principat
T E i l R A S S A
Btactoat Horaris sense determinar
Didier, snifiei amigo Horaris sense determinar
ftftrabfa Aír Force One
S secreto delos Abbott
Nombres d * negro/la afchfcr* peteona
Con Air és la divisió del dicial dels Estats Units. transport aeri del Depar- Un pres a qui han conce-t amen t de la Policia Ju- dit la l l ibertat provisio
nal es veu embolicat en el s e g r e s t d ' u n d e l s avions.
«DICTOS AL AMOR
Direcció: Griffin D u n e In t è rp r e t s : M e g Ryan, Matthcw Broderick Sales: Sant Cugat , Principal (Terrassa), Kursaal. Cincai t , Eix Macià
L'amor és dolç. però la venjança e n c a r a ho és m é s . A q u e s t a és una magnífica c o m è d i a romàntica.
AIR BAG
Director :
Juanma Bajo l ' l loa I n t è r p r e t s : F e r n a n d o Gui l l én C u c r v o . Karra E l e j a l d e , A l b e r t o San Juan Sales: Kursaal. Eix Macià Juantxo comença la recerca d 'una valuosa aliança que li va regalar la seva sogra, que pertany a l'alta societat. Juantxo la perd en el seu comiat de solter.
NOMBRES DE NEGRO
Director: Barry Sonnen-feld Actors: T o m m y Lee Jo-nes, Will Smi th , L inda Fiorentino Sales: Sant Cuga t , Yelmo, Rambla (Terrassa), Kursaal, Eu te rpe
L'agent K ha d ' en t renar el nou membre dels Homes de Negre , l 'agent J, per a la seva missió d ' investigar ex t ra te r res t res .
La seva feina els porta fins al l abo ra to r i d e la doctora Laurel , que estudia els cadàvers de ls aliens.
BEAN
Director: Robert Harris Actors: Rouan Atkinson Sales: Sant Cugat, Yelmo, Kursaal, Rubí. Principal (Terrassa). Cinear t , Fix Macià
FI conegut personatge de la sèrie de televisió britànica Mi: Retin, el senyor Mongeta, salta ara a la pantalla gran i té passaport. Pot passar qualsevol cosa.
MENTIROSO COMPULSWO
Director: Tom Shadyac Actors: Jim Carrey, Jenni-fer Tilly , Cary Flwcs Sales: Rubí, Cineart, Kursaal, Eix Macià
Reede basa els seus èxits en el costum de mentir. El problema apareix quan ha de combinar aquest codi amb l'educació del seu fill.
SPEE0 2
Director: Tom Shadyac Actors: Jason Patric i Sandra Bullock
Sales: Sant Cugat, Yelmo, Rambla (Terrassa), Rubí, Rambla (Sabadell) Kursaal
La segona part de la trepidant història d'acció que va catapultar a la fama l'actriu Sandra Bullock té els mateixos ingredients i un nou protagonista masculí.
m £1 S/HMT C U G A T Tots els Dissabtes
SESSIONS «GOLFES» E S T R E N A E S T R E N A E S T R E N A
HARRI80N rOKI) lií&iliRtífex íïwiijlw
4,30 - 7,30- 10.30 GOLFA 0,30 APTA
., ? ^ : ":>' •ïïï^·í.
4,30 - 7,30 - 10,30 GOLFA 0,30 APTA
4 , 2 0 - 7 ' 2 0 - 10,15 GOLFA 0,30 APTA
Dissabte dia 6 a les 0,30 «golfa» en V.O.: UN VERANO EN LA GOULETTE
3 a S E T M A N A
4 , 1 5 - 6 ' 2 0 - 8 , 2 5 - 1 0 , 3 0 GOLFA 0,30 7 ANYS
©CINESR Al i * rv t l de l ' t i p tc t idor /ferftuf
2k.xnuí/ Dlmecwéln
é*?iJ)WH*dor O·nutftstuélmt
mtwnitúri
ÏM Acaam
mimaryilúb
' I-. .(«..i . , | iw>
Vtmdú antteifmdg
' wmmm
« t » ftpSiuck tmjptfmcrtíií
42 Cultura ELS /CANTONS Divaidirs. I'_',/,•• setanlm de IW7
Divendres 12
• Agnès
Dissabte 13
• J u a n ( C r i s ó s t o m o
Diumenge 14
• La Santa ( Creu
Dilluns 15
• Lis Dolors de la Mare
de Déu
Dimarts 16
• C o r n e l i i ( Ciprianí
Dimecres 1 7
• Rober t
Dijous, 18
• Sofia
Oiwendres, 1 3
• ( Constanea
D l \ KM)RKS
J o r n a d e s C u l t u r a l s
d e l C e n t r o C a s t e
l la n o - M a n c h e g o
• 1 '>.()() h. (Conferencia a
cà r rec de M a r i so l R i -
( | t ie lme.
Festa M a j o r de
Va l ldore ix
• . Vegeu programa.
Festa M a j o r de
les P lanes
•.Vegeu programa.
15 l ) ILI. l ' \S
Festa M a j o r de
V a l l d o r e i x
• . Vegeu programa.
Festa M a j o r de
les P lanes
•.Vegeu programa.
16 DIMARTS.
Festa M a j o r de
Va l ldore ix
• Vegeu programa.
Festa M a j o r de
les P lanes
• Vegeu programa.
17 DIMKCRKS
Festa M a j o r de
Va l ldore ix
• . Vegeu programa.
Festa M a j o r d e
les P lanes
• Vegeu programa.
18 DIJOl'S
•21 h. Cen t re Cultural . F e s t a M a j o r d e
Conce r t d ' i n s t r u m e n t s V a l l d o r e i x
d ' è p o c a de la C a p e l l a • . Vegeu programa.
Reial de Catalunya.
Festa M a j o r d e
les P lanes 13 DISSAH I K
Festa M a j o r de
V a l l d o r e i x
• . Vegeu programa.
• Vegeu programa.
Club Muntanyenc
Inscripcions d 'at let isme.
Esco la d ' e x c u r s i o n i s
me.Espla i Sarau. Sorti
da a la Cerdanya.
Fins al 26 de se tembre .
Inf. al tel. 674 53 96.
Cursos I seminaris
• Curs especial de piano
a càrrec d'Antoni Besses.
Inscripcions: A l'escola
Montserrat Calduch
Dibuix i disseny
Recollida de les bases a
la Casa de Cultura.
Tallers per a infants,
joves i adults
• (Cursos i t a l l e r s arts
escèniques , teatre, gui
tarra. costura, restaura
ció i multidisciplinar per
a dones.
Inscr ipcions i informa
ció: Tel. 589 20 18 i 589
20 7<S. Qrg. Am Madeac.
Activitats a l'Espai Jove
• Cursos i tallers a l 'Es
pai Jove de música mo
derna, teatre, fotografia.
còmic, rlown. jocs mala
bars, Internet, Xarxanet,
ràdio, mites i l legendes,
\ a n q u e s i introducció al
relat i al guió c i n e m a
togràfic...
Informació i inscripcions
de dimarts a dissabte, de
les 6 a les 2/4 de 10 de la
nit, a la Casa de Cultura.
• Concurs de mural Es
pai Jove. Bases fins al 19
de s e t e m b r e a l 'E spa i
Jove Casa de Cultura de
Sant Cugat .
Concurs
Concurs a l'Espai Jove
• Recollida de les bases
Festa Major de Valldoreix
Trini Escrihuela, la directora del grup de teatre Espiral, serà l 'encarrega
da aquesta nit de donar el tret de sortida a la festa major de Valldoreix.
Trini Escrihuela està molt satisfeta de donar la benvinguda a la festa de
l 'EMD, i ha preparat un pregó lúdic i engrescador. De fet, els valldorei-
xencs ja fa dies que viuen de festa, però aquesta nit es dóna l'obertura
oficial. Després del pregó, hi haurà havaneres, un cremat per a tothom i
dos concerts de rock. Tancaran la nit les actuacions de The Cox i Benito
y por Nar ices . Durant tot el cap de setmana, les activitats per a nens,
grans, avis i joves es succeiran a diferents escenaris .
a la Casa de (Cultura. Tel.
588 13 82.
• Es tud i Fer ran Martí .
Expos ic ió p e r m a n e n t .
Carrer Gorina, 8.
Feiners, de 7 a 9 del ves
pre. i fes t ius d ' l 1.30 a
14.30.
• E s t u d i L l u í s R i b a s .
Expos ic ió p e r m a n e n t .
(Carrer Gorina, 6.
Feiners, de 7 a 9 del ves
pre i festius de 2/4 de 12
a 2/4 de 3 del migdia.
• Sala d'art Celler Cen
tre. Artistes per un nou
segle.
• Sala d'art Celler Cen
tre . E s c u l t u r e s de Ra
mon Cerezo.
• Sala d'art Celler Cen
tre.
Rafael Plaza pintures.
• Sala d'art Celler Cen
tre. Proposta de col·lec
ció per al Museu d'Art
C o n t e m p o r a n i de Sant
Cugat .
• Exposició Paco Salas
al Claus t re del Mones
tir, del 10 de se t embre
al 12 d 'oc tubre .
• 10+1. Dins del actes de
l 'onzè aniversari, expo
sició co l · l ec t iva de C.
Briega, T. Casas, N . Co-
let, M. Diogène, E. Gai-
xet, Gómez Gàmez , G.
Garriga, J.M. Mejan, Ni-
co la , E . P e d e m o n t e i
Pere Pich.
• Museu de Valldoreix.
Opisso, una mirada de fa
cent anys.
•A Zoom, Cen t r e de la
imatge, exposició de fo
t o g r a f i e s d e l c o n c u r s
Festa Major 97.
Festa M a j o r d e
les P lanes HORARI AUTOBUSOS
•.Vegeu programa.
J o r n a d e s C u l t u r a l s
d e l C e n t r o C a s t e
lla n o - M a n c h e g o
•(Concurs de Força. Tir
tic corda. Lloc: C e n t r o
(Castellano-Manchego.
14 D I I M K N Í . K
Festa M a j o r de
Va l ldore ix
•.Vegeu programa.
Festa M a j o r de
les P lanes
• .Vegeu programa.
• ÜNiA t. SANT CÜOUW·*WIA.SOL-MA3 JANER
Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: O6.00h-O7.0Oh-O8.O0b i a les hores en punt fins a les 22.0%. L'úWm servei finalitza el seu recorregut a l'estació d» F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.00ti-06.00ft-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.00h. l'últim servei finalitza el seu recorregut a t'estacíó de F.S.C. de Sant Cugat.
Sortides des de l'Avinguda Alfons Sata. -Otosfemers. 1a sortida: 06.40h-07.40ti iats40 mimrtstfecada hora fins ales 21.40h. L'últim servei finalitza et seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1 a sortida. 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 2140h. L'CÜm servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.6.C. de Sant Cugat.
Recorr·guL Mas Janer, Estació Mim-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Tombtínca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació *f#»-soí, Mas Janer.
f imAz.mmimmMiS*m:cmffc Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h í afe 16 i 46 minuts de cada hora fins a tes 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h í als 05 i 35 minuts de cada hora finsa tes 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Cotoner, Saní Domènec.
mmmM^m:<m&u^m^MM PÍANÉS Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sorfJda:0S'45h del matí i cada rtoraÍmf»Jafir»»«Íes22.'f5h, -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h del matí I cada hemtmffaSnS a les 22.15h. Sortides des de restactt. -Dies feiners, la sortida: 06.35h del matí icaoa hora! n^««Mitesai.35h. -Dissabtes i festius, la sortida: 08.051) del matí I cada hora i mitja fins a les 21.35h.
Recorregut F. Colom, la Floresta, Placa Centm, Mancat, CAP, AifonsSata, Estació, Centre, La Floresta, F. Colom.
MP^'^aiïff l^li^Oriyí;
-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts dècada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts dècada hora fins a les 22.25h. •Sortides adckcionals a Terrassa: 06.55h, 07.55b i H^SMUtopra}
*ri"^ri / . L ^ a i • j^jJl
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.1 S-05.40 i als 40 minuts de cada nora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10ti i ais 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.10hiate10 minuts de cada hora fins a les 22.10h -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
WmàML·iiéimiàità&iL·m M a t t i -Dies feiners. 1a sortida: 05.451 als 15 Í45 minuts d» cada hora fins a tes21.45h. -Dissabtes, lasorüda: 05.45 í als 45 minuts de cadahorafinsa les21.45h, -Diumenges i festius. 1a sortida: 06.45h i als 45 minuts da cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
HS4CANTONS Dhrndrrs, 12 tir setembre tir 1997 Cultura 43
|iÍtÍNHS;^ÍNtfRÍSi mrwts Üimart$29
Ajuntament 58922®
Bombers Bellaterra 6928080
Bombers Generalitat 085
Bombers Rubí- Sant Cugat 6998080
CAP 5891122
CAP urgències 589 44 55
Casa de Cultura 5891382
Centre Soc al i Sanitari LF 589 7800
Casal vaMoreoc 6744599
Catalana de Gas 7252944
Centre Civc la Floresta 5890847
Centre Qve tes Planes 6755105
Casal Cultural Mw-sot 5892018
Cinemes St. Cugat (Resar.) 5890941
Correus 674 7096
Cmu Roja Sant Cugat 6741234
Creu Roja Wbotsfe 6742459
Dcpensan La Floresta 674 76 15
Ert. Munepal Descentra». 6742719
ENHER Rubí 6991892
FECSA fattnctò al eSanf) 900 737373
FECSA (avaries) 900747474
FFCC 6741934
Funerària 5895552
acwp*a-soí 6742379
Mundà 5891155
Jutjat 6746696
Oficina Muniopal la Floreeta 5890847
Ptrrtqu·StP·eOctavià 6741163
Parrtqua las Planes 2047603
Ftn4quta\Mkiotaix 6740669
FteraMuniopal \MUoraàt 67S40Í5
Cuerpo Nactonat d* PoSw 6747658
Unjineiat 091
Policia Municipal i Prot. CMI 092
Pol. Municipal (Valldoreix) 908 79 5125
Comissaria de POÍCB 674 7612
Taxis (parada) 6740997
Ràdio Taxi 5894422
Repsol-Butà 6741580
Sant Cugat Comerç 6740322
SAÚR (Aigües) 5890021
Vafldoreix (parada) 6741111
Grua 6743371
Aigües La Floresta 6742089
AAPPiWMra-soi 6742018
AAW Verge Carme Mka-sol 6741003
AAW Sant Joan Mta-sol 67471B3
AAPPiWVaktoreix 6742197
AAPf iWC. Montserrat Val. 6742165
AAPPWCanMa)6V»l. 6746049
MPrap.íVe*«UFIorasta 6742089
AAWAiguaftongaLaFtor 6746129
As». Consumidors 2664567
OM ( O * pavia) 5893080
QrMnpaace (91)5434704
K&naiald·CataJfanya 9891212
rtVüffr l lbnR 4272906
H. Sant Joan d»0*a 203401»
IWWCeronàrta 2461646
TeLderEsparançj 41446*6
Marraad6Crai*m 2042247
Mormaci6 AMpoft m so» lnlQmiCi6 RENrE 4 8 6 « «
ttDnnKn rOn. 3 » 8760
QMC 569318»
P ^ U b ^ l w r i É w ü 5691666
PROMUSA 9691732
ASDt 6753503
ArxmGavín 67425 70
Casal tf Avis SC 5891638
Uar d'Ans Parròquia 5890598
FARMÀCIES DE TORN
Club Muntanyenc 6745396
Coral de la Unió 6741006
Esbart Sant Cugat 6752652
El Ibi Sant Cugat 6748661
Grup Sup. Immigraate j ? ^ J l _
Radio Sant Cugat 6765960
T<*a*i6$art Cugat «895366
Bs4Canton» S696262
QW&t&W
fm<j*Q*«,&t
&&&*&
•iirtmWilttrtiiftsrt. eisa«rt<NrtiiinM<i*»ifl'a1»iftwa*rtfe'»t
t>*mmmm*m&&*fr*
2BÈ&E. tia»** Sl*ttt**U7
237%
Jlw iíll&fcJRC l *^w^ :^44
teem
Pg. La Floresta, 9
6 7 4 1 8 6 3
Reforç- Texldó Telèfon: 674 77 4 *
Dimecres 30
Domènech
Pg<SantMagi,50
674 3353
íletorç: Serret. Tetèfon: 674 23 72
£Hja»31
Uotens
Sarta a t a n s a r , 6741531
Refarç-teem. Telèfon: 6 7 * 1«f ia
OiWfttfcMt 1 . * *
IfcftlS
mtwc&*w 4
$74774* i^&r^TeStforc !?*&&; .
-
- -
ffiíï* %-I?
^
, -. A
>
C A S A L D E C U L T U R A D E V A L L D O R E I X
PREGO DE FESTA MAJOR
Pregonera: Trini Escríhuela
—Ales 10 de la nit
Org. EMD de Valldoreix.
Al pati del Casal de Cultura.
NO HI FALTEU!
Com si fos de tota la vida
i xocolata... # K f K
!•• ^ f ^ O * •Is
en canTa··· 7 # ^ ^ F ^
tos p a s t o s . . . * # v * K
•ri s a l s . . . ^ f v f f v
Si encara no ens coneixes,
L a granja
mereix una visita
II PI. Barcelona i i Tel. 675 52 46
BFII ATFHPA RESTAURANT CAN EDO C/UBÒXMI
CERDANYOLA DEL VALLÉS l'A FI nRFRTA
P^CTAI IBAN,T fiAH fH IYF
697 24 24 Carn a la hrasa i calçots Diious tancat «Kama fashus
Av FinrriBínaig 1 » 5flnBB39 r.iiinada mamat
PgSTRANCHOELPASn P./Pas Fstarin, 15 B74 3B m fjiína catalana hamfiate Tancat diiim nit i r H nn tast» is
MIRASOL MASUAMCn r./«i,adal*jara 14 R74 23 15 r-j,ina uariada Tancat dimacma tarda
lAPONPPnnsA rVVictnria, 18-2» 5M25 71 Baserja_ RARENRIT.
Ruel Pg Ranradnr, II B74 10 ?n Entrepans i mania rara Saharlall 47
Tancat diumanga
fi.99 11 52 PartlBS, marisn, tmgirl Tancat riimafts nit i dimarma H PORTALET PI rt«i rv a*n*« 14 HOSTAI n n « m i
M f l M f i B Pirreria, mina rtatalana Tancat rti.,manna-dHlnns tairla-nit
RAMTninATno UAI IFR
SM 4? «1 Mami farta i rtajnslafjn Tanral rlissahtas avfapta rasaruas
l'AlBA rara r^lfflanynla 1S fi7fi 35 flO nafataria rmiaoanhlria
LLEt l l a - Ramhla Pj»< Unra, Oi. SOTÜQH CranHiirta ITharttnlsalsnW.
ruà i y m i ra CMgTPHIUPPg
r j m i r j n AmaHtar «Ai 674 91 S1 Cuina menat FsriarJalirrat «n harralU Plaça Pap Uantiir» <i
f iAimm n McinrAïm
MJAWGJM
rVPnrtavall^. 10 674 M M r·JJna«ranr»^/ni«n.iHirt Taivjt rlfea miorta i rikirn
Sfifl Ifl ?S fjlina i nnisira ma»ir»n« Tanr.at rtlhins
CJ<M n y Hhla Pan Unra m aagjtLBÜ M»njar»in«« nhart Inta la aatmana
LAllJMS-l'AlBA
nsci.K nm Carrlanynla 13
674 0810 Tapas i plata í-nmhinat. Tanrat r l . imanga
675 35 80 Hafataria rmiaaantliria CJ SI Antnni-ptaça Ramalnna 67S52 46 Hiiinarjsnlana
c < « * " * ; Pg Tnrmhlanra, 17-19 674 54 00 ELPEHOLET A» Franr»«f Maria K7
SMIPPCP'R CJ Fnrin firanarlm, 7 fi7S M fi l Fsmfir? /tap»«/Tiani·| rfari ITharl tnts als riaa
«7S 31 41 Rrasaria
ftHAMJA RAR EL MOMESTIB Plaça Alcista, ?
s_ r./FliasRnf lent 14 589 54 92 Fsmor7ars/tapas rannlinws flhgrt rla « a m nit
_5aa3823 Mexica-jaerjiicalal4_ BAH BESI. FI ISOLI Plar^PapVantira 3
Owrt al miQHia
•'iM 17 4n Mani'l diari i nnvl I
CAN BARATA
RAR ESTACIÓ ST RIMAT
Ctra RiihiaRahartall Irm1<;9nn 637 0652 Cargol lanna/arrns napr»
Plaça I hiis Mglnt. 2 I A r.AMTDWAnA Plar^i Mnnastir 1
_ Z4_45 46_ _sa4_23 3?_
flhart tnts als rlias
Traps amanirlas mamis Ohart r*\x rta
^ A H n n s ^ l a 9 J 8 9 J L 5 L D 2 Marisr manii raiina marr Rariartir a partir rla las 1 ? h RPST. PANXA CONTENTA P(j (Haharria R3 5R9 m 07 Ohart tnt al dia
PARADA 1 FONDA 5B9 7G 97 RRASCBIA 1 A ROI ERA CJ Rainada rla l'Alha 9« K74 1fi 75 1 a nnstra asp as qual» RARRESTAiinAHTCI UCSAM Plaça Ortaiàa S K74 10 47
RRASERUDFI " F T A T I F " Placa Para San, S 5B9 fi? 4fl flh«rt tnt al rïa
1 A PASTA ROIXA CJ AHnns Sala 74 fi7s 15 ca TV.RIHAN rjlnr.istria,77 B75 14 n?
UINIGOLF RAR MGSC CJ Santa Fnjrania 15 _5aa.29 7í CAPITÀN COOK PI 1 llis Millet, 1 5B9 B1 fil
SOUASH CJ Sant .Inrrii, 33-35 5fl9 149fi
OASMET rami Han rianirat 47 5 M 5n R3 Monii diari i antrapans Ohart tnta la setmana RARAICATAH P j a MiKallas 3
aSTROCAFE- H h h d a i r ^ i w a ? Sflfl 10 ?fi Menjars rasnlans nilimanQa tanrat
ITAUAHS3 RantRnnauanhra K
B75 55 fifi Amplia flama d'antrapans Diiiírianna taivjit
B74 fi4 33 Mami diari Dii imanga matí tancat l A M U S C t E R A RantRnnau«nlira i14 B75n9"5 Fntrapans uariats
CFIIFHSTn MAMA Tanrat diumanga
Santa Maria, 17 B75 7B 97 Fmhntits i 3?n nins i navas Tanrat dimarjas
ViC, 2S M l i r M n i m Sant Rnnavarrií^a 3ttCUr.ru.
5B9 77 23 Mnnjats nïffinòp»ca_ r jps r la «atmana fins, las ti
B7Sin.33 Pam i manar >
VALLDOREIX PCCTAIIP«NTVAJI n f w
CAFÈ-SABSOt 1«&BDJ0_
HamMaM larlnt Vaa ta r . » 1 « «74 1141 nia.tartinsh.ifaHi.ir» PfaraUasRniq i
m a M-JaaMVMaguar, 113 6746721 itztln» KKttttK »«i antmmtalahrasa Tanr-atrliaMnJan»
OtMrtlMa·hidn
3B JResott Tota una t r a d i c i ó
De dilluns a divendres
MENÚ DIARI
1.100 ptes.
•
Dissabtes i diumenges
MENÚ
2.000 ptes.
•
Descobreix el
PICA PICA del MESÓN
de la nostra carta
PI. Octavià, 5 Tel. 67410 47/589 27 02
SANT CUGAT DEL VALLÈS
ELS4CANTONS Divendres. 12 de setembre de 1VV7
44 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS
Al RA CCXSTA
Només tenen 19 anys però això no els impedeix creure en unes idees polítiques molt clares. La seva és una lluita per Catalunya i pels treballadors. Són tota una força que comença a despuntar en el món dels adults.
- Què i qui són els Maulets? - ANIOL: "Maulets és un con
junt independentista de caire juvenil que es basa en 4 punts bàsics: la unificació de Catalunya, la independència nacional, la defensa dels interessos del poble treballador català i la legitimació o validesa de totes les formes de lluita. Tot aquell qui creu en aquests quatre punts és vàlid per formar part de Maulets i poder participar en la nostra lluita."
- I quina és la línia d'actuació d'aquesta Duta?
- ORIOL: "Val a dir que la nostra actuació immediata es basa en uns objectius a curt termini referits a temes que ens afecten, als joves ara, com pot ser la prccarietat laboral. Aleshores la nostra forma d'actuar es basa en l'agitació al carrer, muntem actes reivindicatius, fem pintades..."
- Agitació en lloc de diàleg? - A: "És que és l'única sortida
que ens han deixat. Creiem que nosaltres, com a jovent, hem de treballar el carrer per conscienciar la gent, perquè el govern no escolta ni vol diàleg, i encara menys amb nosaltres que segurament no sap ni qui som. Els mitjans de comunicació tampoc no ens respecten. I per això fem pintades i pengem cartells, perquè és la nostra manera de poder dir el que realment volem."
- O: "I perquè la presència al carrer ens dóna força. El carrer és el nostre mitjà d'informació." - D a r r e r a m e n t , ser inde
pendentista sembla que està de moda . . .
- O: "Sí, és cert, i aquesta moda comporta un augment de militància, però no es pot dir que els Maulets siguin només una moda,
ANIOL I ORIOL. Maulets de Sant Cugat
"Colom és un botifler, no ha respost com calia"
A Sant Cugat hi ha 9 Maulets, com rOrioli íAniol. Foto: A. BEURAN ja que aquest tipus de gent en el coneixem massa perquè fa molt moment en què s'ha de treballar i implicar-se veritablement en la lluita p leguen. D'altra banda, abans de ser militant es fa passar els joves per una premilitància durant la qual han de treballar fins i tot més del que és normal, i aleshores, el que de debò no ho sent abandona. Però sí, per a la gent més jove això és una moda, que els permet dir Ei, jo sóc un Maulet."
- Vol dir q u e ser Maulet dóna prestigi? - A: " N o , no.
Només dóna cert prestigi si et mous en un àmbit jove independentista d'esquerres, però, si no és així, els teus amics mateix ni saben què són els Maulets." - Centrem-nos en la política.
Hi ha actualment alguna força política que representi els interessos dels Maulets?
- A:"No, ni ERC ni el PI s'ajusten als nostres ideals. El PI no el
poc que va, però d'entrada val a dir que per a nosaltres l'Angel Colom és un botifler, un home que no ha respost com ho havia d'haver fet. L'actitud d 'ERC tampoc no ens satisfà. Tot i que demanen la independència, com nosaltres, no els veiem com un grup plenament d'esquerres, estan massa aposen-tats i defensen l'Estat burgès."
- Si el buit és tan gran i tenen els ideals tan clars, com és que no es
diàleg i menys amb p,antegen crear
un partit polític'
nosaltres, que
"El govern ni escolta ni vol
no sap ni qui som - O: "Antiga
ment ja hi era: Catalunya Lliure, i Maulets funciona
va una mica com les seves joventuts. Després es va dissoldre i des d'aleshores el moviment d'alliberament català ha quedat una mica fotut. És per això que ara intentem treballar molt més pel futur de cara al que apuntaves: poder crear un partit. Intentem unir-nos molt més perquè no podem continuar sent
quatre gats i mal avinguts." - On es troba la causa de la di
visió en l'independentisme d'esquerres català?
- A: "El que ens ha passat és la cosa més absurda que hagués pogut passar. Molta gent que compartim uns mateixos ideals hem acabat separats per desavinences fins i tot personals. Ara fa dos anys a Maulets va haver-hi una gran divisió ja que el moviment estava massa centralitzat a Barcelona i això va dur la gent de províncies a tirar pel seu compte i a crear altres grups. De totes maneres, a l'esquerra, en contra del que passa a la dreta, hi ha moltes variants i per tant les divisions són més probables."
- O: "És una llàstima perquè la divisió ens resta força. Ja sé que hi ha qui diu que ens hauríem d'alinear amb ERC, però ens hi oposem perquè creiem que cal una alternativa a aquesta formació."
- La manca d'una plataforma política des d'on exposar un programa els converteix en utòpics? - A: "Potser sí, però la nostra ma
nera de fer es podria resumir en les paraules de Fidel Castro: " 'Creure en la utopia és en part construir-la'."
- Ahir va ser un 11 de setembre fora del comú, una data, si és possible, encara més històrica. Què va representar per als Maulets? - O: "Per a nosaltres l'I 1 d'en
guany ha representat una sortida cap endavant, cap al futur. L' 11 ha estat l'inici d 'una etapa en què la unitat serà el principal objectiu."
- El 19 de setembre es fa al Tea tre-Auditori un acte en favor de la Unitat de la Llengua. Creieu que els actes d'aquest tipus col·laboren en la vostra causa? - O: "Sincerament, jo trobo que és una excusa més per fer una fes-teta. No trobo que al darrere hi hagi una voluntat que s'arreglin les coses, perquè les coses no se solucionen en una festa feta en un Auditori on l'entrada restringirà l'assistència a la gent que no té una economia alta."
Lucas IORDI CASAS
Quan vaig pronosticar la setmana passada els temes locals que ocuparien la tenció durant el curs que
acaba de començar, vaig deixar-ne al marge de forma expressa un de gran importància: el present i futur de l'empresa Lucas Diesel Systems (vaig considerar que el tema era massa seriós com per referir-m'hi en una columna de caràcter irònic). Malgrat el neguit mental que em produeix les possibilitats periodístiques que ofereix la Diada i la provocació políticointel-lectual d'un àrtic ".c sobre el conflicte basc publicat a l'anterior número, el tema de Lucas em sembla prioritari. Fa uns quatre mesos en aquesta columna plantejava en aquests termes el gran dilema d'aquesta empresa: "Com agafar el toro de la competitivitat per les banyes amb un discurs sindical propi, sabedors que d'això depenen les condicions laborals i econòmiques dels treballadors i el volum d'ocupació de l'empresa?". Des d'aleshores ha plogut molt. Han plogut, entre altres coses, uns quants contenciosos judicials més i un expedient de regulació de plantilla. Què fer? Quines prioritats marcar? Quin paper cal que tingui la negociació? Quin ha de tenir la informació pública i la mobilització? Són preguntes que estan a l'aire i les respostes no són gens fàcils. El nivell de desconfiança entre les parts és elevat i, per tant, ningú no vol plantejar-se seriosament (o no vol indicar-ho clarament, si és que té prou elements per fer-ho) fins a quin punt s'està visquent una situació de no retorn. Hi ha motius per pensar que hi haurà un abans i un després, que res no serà com firis ara. Però, malgrat tot, hi ha quelcom que fa impossible una racionalització del procés. Una racionalització feta des de la generositat i la responsabilitat mental, que eviti l'ancorament en posicions de paranoia i/o fugides d'estudi que no portaran a cap lloc. Cal una solució ràpida i puntual que tingui voluntat de pervivència, que retorni la confiança en el futur que existia fa vuit o nou mesos. És un fet que la cultura empresarial de l'empresa ha canviat (una altra cosa és la bondat del canvi). Sabrà fer el mateix la cultura sindical avui majoritària?
COL·LEGI EUROPA Pla del Vinyet, s/n - 08190 Sant Cugat del Vallès (Barcelona)
Tel. 589 84 20 - Fax 675 52 63
ESCOLA D'IDIOMES ENGLISRi FRANÇAIS DEUTSCH • CATALÀ
ESPANOL
Matrícula oberta.
Inici del curs octubre